Va de bo!

Nivell superior de valencià (C2)

Solucionari

Adequat a les noves proves de la JQCV

Adaptat al Marc Europeu Comú de Referència
El solucionari del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) és una obra col·lectiva elaborada
pel Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant i el Departament Didàctic
d’Edicions Bromera.

Textos
M. Àngels Francés Díez
Héctor Gonzàlvez Escolano
Juli Martínez Amorós
Carles Segura Llopes

Direcció editorial
Josep Gregori i Maria Viu

Coordinació editorial
Héctor Gonzàlvez i David Morell

Correcció lingüística
Mar Aranda, Santi Cervera i Juli Jordà

Coordinació tècnica
Xavier Tortosa

Disseny i coberta
Pere Fuster

Infografia, fotomuntatge i maquetació

Carles Barrios, Eva Bueno, Susanna Fraguas, Pere Fuster i Daniel Roselló

Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per
qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució
d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol
infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei.

© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1 - 46600 Alzira

www.bromera.com - bromera@bromera.com

EPISODI 1
2 a) Especialment el sistema escolar (però també els mit-
jans de comunicació). b) Estàndard unitarista, basat en
una varietat geogràfica determinada d’una llengua; es-
tàndard composicional, format per trets d’algunes o de
totes les varietats geogràfiques d’una llengua; estàndard
autònom, format per dos o més varietats estàndard basa-
des en trets de cada zona. c) Composicional. d) Compo-
sicional pel que fa al model escrit; amb estàndards autò-
noms, quant al model oral. / Sí. / Amb trets ortogràfics,
fonètics, morfològics i lèxics específics, però no necessà-
riament exclusius d’aquesta varietat estàndard. e) Sí. /
S’admet que hi haja trets que són més adients a àmbits
informals i altres a àmbits formals. f) La taula resumeix
d’una manera breu i concisa els conceptes fonamentals
del text. La llista numerada permet sistematitzar amb
claredat aspectes que s’hi desenvolupen. / En textos ex-
positius, sobretot de tipus cientificotècnic.
3 a) Oriünds, caire, escollit, adients, assolir. b) Sine qua
non: expressió que significa ‘sense la qual no’, aplicada
a un tipus de condició per a indicar que és imprescindi-
ble, que sense la qual no es farà una cosa. c) «estàndards
autònoms», «del valencià». d) ‘Aspecte, punt de vista’; el
significat habitual més bàsic és ‘aiguavés, declivitat d’un
terreny, d’una teulada, etc., per on corren les aigües de la
pluja, etc.’ e) «modalitat dialectal», «dialecte», «formes lin-
güístiques que són característiques de cada zona». f) Es-
tàndard, fonètic, registre, varietat lingüística, normalitzada,
estàndard unitarista, estàndard composicional, estàndard au-
tònom, estàndard oral, model estàndard, domini de la llengua,
modalitat dialectal, morfològic, lèxic, sinònims, etc.
4 Per a indicar que la u no és muda: lingüística, consegüent,
llengües, següent. / Per a indicar que la u és tònica en
l’aplec vocàlic iu i, per tant, que no hi ha diftong: oriünd.
/ Per a indicar que la i és tònica en l’aplec vocàlic ei i, per
tant, que no hi ha diftong: proveït. / Derivat de mots amb
dièresi (com ara intuït, intuïm, etc.; fluït, fluïa, etc.) i, per
tant, indica que l’aplec vocàlic no forma diftong: intuïtiva,
fluïdesa. / Mots acabats en vocal + ­itat: idoneïtat.
5 a) agraïa, beneïen, blaüra, cloïssa, Coïmbra, conduïu,
creïlla, cruïlla, demiürg, oriünd, peüc, peüngla, proteïna,
ruïna, saüc, xiïta. b) decaïment, lluïment, Raület. c) –.
d) caseïficar, continuïtat, deïforme, europeïtzar, fluïdal,
helicoïdal, homogeneïtzar, laïcisme, nucleïforme, sinuso-
ïdal, trapezoïdal, vacuïtat, vel·leïtat. e) diüresi, oleïcultu-
ra, pituïtària, suïcidi, tiroïdisme.
6 traïdor: trair, traït, traïm, trairem, trairia, traïció, traí-
em...; agraïment: agrair, agraït, agraïu, agraireu, agrai-
ríem, agraíeu...; veïnat: veí, veïna, veïnatge, aveïnar...;
posseïdor: posseir, posseïda, posseïm, posseirem, posse-
irien, posseíem...; descafeïnat: cafeïna, descafeïnar...; je-
suïtisme: jesuïta, jesuític...; friülés: Friül, friülà...; apaïsa-
Unitat 1
da: país, apaïsat, països, paisatge, paisà...; oïdor: oir, oïm,
oirem, oiria, oïment, oïa, oíem...; aconduïment: conduir,
conduïm, conduïu, conduíem, salconduit, conduïdor,
conduïra, conduït...
7 va agrair, oir, beneint, atribuïen, seduïa (o seduí), posseïa
(o posseí), agrairé, conduït.
8 a) rabiüt. b) egoista. c) proïsme. d) suïcidi. e) diürètics.
f) altruista. g) aïrar. h) cuneïforme. i) cocaïnòman. j) ata-
üllar.
9 a) creïble. b) reüll. c) aïllant. d) construïble.
11 filòloga, fiscal, capatassa, astrònoma, doctoranda, àrbi-
tra, tinenta, lletrada, intèrpret, manyana, xofera, ventrí-
loqua.
12 L’emperadriu jueva era una indivídua circumspecta. Sem-
bla que era cosina del vell guardià de la porta nord de la
ciutat (un home que deien que provenia d’una nissaga
d’assassins cruels) i padrina de la filla d’un príncep turc
a qui també atribuïen un passat térbol. Malgrat això, la
dona tenia por: una homicida vagava solta pels carrers
i li havien dit que mataria la sultana otomana, la reina
aramea i l’emperadriu jueva. La definien com una boja in-
controlable, deixebla de l’anomenada Diablessa de Garbí,
rea durant vint anys a la presó de Jerusalem i supervivent
de la massacre d’Altawal. Un serf li revelà el gran secret
del seu destí. Havia de fugir!
13 una egua forta, una coloma missatgera, una rabosa in-
satisfeta, una jutgessa injusta, una comtessa pobra, una
marquesa magnànima, una monja clement, una sacerdo-
tessa impia, una alcaldessa magnífica, una metgessa in-
sensible, una dansaire otomana, una biòloga índia.
14 tigre/tigressa, merla/merlot, abella/abellot (o abegot),
lleó/lleona, perdiu/perdigot, fura/furot, àguila/àguila
mascle, guatla/guatlot, vaca/bou, rabosa/rabosot, cabra/
boc (cabrot, cabró), llebre/llebrot, indià/indià femella
(gall dindi/polla díndia, titot/titot femella).
15 a) capitana. b) cirurgiana. c) facultativa. d) Egea. e) cap-
tiu. f) advocada. g) heroi. h) actriu. i) hostesses de vol.
j) vampir.
16 a) el professorat pateix... b) el cos humà... c) ...a l’alum-
nat. d) ...de la direcció... e) ...persones adultes... f) ...l’elec-
torat.
17 a) malalt, deprimida... b) roja, vermell / presidenta, di-
rector... c) secretari, degà... d) de cambrera, de jardinera...
e) quieta, tranquil. f) encarregada, directora...
3
 Unitat 1
18 a) Posa-t’hi davant. b) Col·loca-t’hi darrere. c) Poseu-los-
hi davall. d) Situa-t’hi a la dreta. e) Poseu-vos-hi a l’es-
querra. f) No t’hi poses prop. g) Fica-t’hi dins. h) Situeu-
vos-hi fora, etc.
19 a) No, no n’estàvem satisfets. b) Sí, ja n’he llegit les ins-
truccions. c) Sí, n’està content. d) No, no n’estan orgullo-
sos. e) Sí, en farem ús. f) Sí, encara en tinc algun exem-
plar. g) No, només em vam recórrer una part. h) No, crec
que no n’és propi. i) Sí, li n’he fet el ramell.
20 Registre col·loquial: oral, subjectiu, polisèmic i ambigu,
afectuós, connotat, espontani, imprecís, acompanyat
de gestos, privat, entonació marcada, mecanismes que
aporten expressivitat, deformació de mots, quotidià,
amb molta variació dialectal. / Registre literari: subjectiu,
polisèmic i ambigu, connotat, escrit, formal, mecanis-
mes que aporten expressivitat, públic, gens espontani. /
Registre cientificotècnic: oral, sense ambigüitats, escrit,
amb tecnicismes, formal, especialitzat, objectiu, públic,
gens espontani. / Registre formal neutre: oral, escrit, for-
mal, públic, quotidià.
21 El text presenta molts trets dialectals de diversa mena.
N’hi ha de tipus fonètic: caiguda de la r final, caiguda de
la d intervocàlica, caiguda de la t final en els grups -nt, -lt,
etc.; en trobem de morfològics, com ara formes verbals
EPISODI 2
2 a) Els qui creuen que les diferents reformes educatives i la
metodologia pedagògica que les regula han fet disminu-
ir el nivell de l’alumnat, i els qui creuen el contrari. b) El
primer grup pensa que actualment l’adolescent ha de ser
protagonista del seu ensenyament, de manera que el pro-
fessor i l’alumne han d’estar en un mateix pla. El profes-
sor deixa de ser qui encarna el saber, l’expert, el model, el
mediador entre el saber i l’aprenent, i passa a ser un igual.
En canvi, l’altre grup afirma que el professor ha de deixar
de ser protagonista, juntament amb l’alumne. Per això,
la pèrdua d’autoritat i la indisciplina consegüent no són
fruit del sistema educatiu, sinó que més aïna tenen arrels
socials més o menys independents. c) Pensen que és l’ene-
mic de l’ensenyament. Creuen que així no es pot recupe-
rar la motivació perduda i, al contrari, produeix un efecte
molt negatiu en la preparació de l’alumnat. d) Troben que
és necessari utilitzar dossiers d’aprenentatge, diaris de
l’alumne, autoavaluacions, projectes avaluatius interde-
partamentals, etc., tot plegat sense renunciar a l’examen
de continguts, però sense convertir-lo en l’únic mitjà per
a regular tot el procés. e) L’actualització a marxes forçades
dels antics mestres mitjançant cursos i adaptacions preci-
pitades fa que posen en dubte la qualitat d’aquest profes-
sorat. A més, la preparació dels professors a la universitat
creuen que és cada vegada més deficient en continguts.
Per contra, l’altre grup accepta que es podria millorar la
4
del tipus hai, engulls, ús de la preposició en ‘amb’, l’arti-
cle determinat plural es ‘els, les’, el nexe mané ‘no fóra
cas’, etc.; i moltes peces lèxiques específiques de la zona
(espereà-te, pilles, postisses, badallà, fragalà, lleves ‘portes’,
agepsó, melis, macoques, gelà-se, testo, saranda, aforres ‘es-
talvies’, sombrero, tranquilo, sarangollo, d’a xavo, etc.).
«En desemperesir-te de matí, agafes un poal i unes te-
nalles i culls un centenar de figues de pala. T’eixanques
davant del poal i te n’enguls la mitat; veuràs que bé que
rotes. Les altres les talles a la llarga, així com a castanyo-
les, i les poses a tongades en una rostidora, i si no tens
rostidora, aprofites el cul d’una gerra badada. Adoba-les
amb un poc d’oli, llima, sal, comins, dos fulles de llorer i
un pessic de tabac. En comptes de safrà, una escudelleta
de fargalada, perquè prenguen color; la vista menja molt.
Ho portes al forn en un carretó. Amb un algepsó apuntes
en la paret les figues que hi ha, no fóra cas que li vinga
a la fornera una temptació. Si tenen bona calda, tarda-
ran dos dies a soltar el suc i assecar-se. En refredar-se,
les passes per un fil d’empalomar i penges el rastre en la
finestra, apartant el test de l’alfàbega per a no danyar-la.
Col·loques davall una cistella, i els teuladins que piquen
cauen torbats a grapats en la cistella. T’estalvies d’espan-
tar-los del bancal de blat amb dos bastons creuats, una
jaqueta apedaçada i un barret vell. Ja pots anar-te’n tran-
quil a la partida de cartes, que en arribar la sega, inflats
els teuladins com a titots, la destrossa és ben gran.»
posada en pràctica d’aquesta metodologia d’ensenyament
i, per tant, afirmen que sí que és necessari una formació
més bona del professorat. f) Opinió personal.
3 a) Lluc: Bon dia, senyores i senyors. Com ja els havíem
anunciat la setmana passada, hui, setze de maig, farem
un debat. Serà un debat carregat de polèmica i que els
interessarà encara que no hi estiguen molt involucrats.
És probable que n’hagen parlat recentment o que n’ha-
gen sentit a parlar; que n’estiguen gaudint o patint les
conseqüències directes; o que creguen que els polítics no
acaben de dedicar-hi el temps i l’esforç que es mereix. Es-
tic parlant-los de l’educació, de l’ensenyament en aquest
país, sobretot en Secundària i Batxillerat, diuen que la
clau del futur de qualsevol societat.
Però no podem debatre sobre un tema tan ampli:
necessitaríem molt de temps i més informació i també
comptar amb experts que ens donaren dades més tècni-
ques. Per tant, ens circumscriurem a un aspecte concret
que és comentari habitual del professorat, dels pares, de
tothom. Realment cada reforma educativa ha fet descen-
dir el nivell de l’alumnat en acabar l’ensenyament obliga-
tori? L’aprenentatge és de pitjor qualitat? En són respon-
sables les noves metodologies pedagògiques?
Com veuen, hem fet dos equips que defensaran posi-
cions contraposades. A la dreta hi ha els que creuen que
 Unitat 1
sí, que les diferents reformes educatives i la metodolo- 10 a) el pols / Torca la pols amb el drap vell. b) la canal / Vam
gia pedagògica diguem que les regula han fet disminuir travessar el Canal de Suez. c) el fi / Allò va ser la fi del món,
el nivell de l’alumnat. Són Marc i Saül, què tal? En canvi, semblava que el món s’acabava! d) la deu / El consideraven
a l’esquerra teniu l’equip que defendrà que no han tingut un déu. e) el terra / No pogué llaurar perquè la terra estava
aquest efecte. Ho faran Cristina i Sofia, bon dia! A mode massa banyada. f) el llum / Em molesta la llum del sol.
de contextualització, els recorde una miqueta la història g) les ordes (o les ordres) / Segueix l’orde (o l’ordre) alfabè-
recent de les lleis educatives. b) Déu ens evite aquesta si- tic. h) el post / La post de planxar és un invent molt útil.
tuació, tant de bo no ocórrega. / nos on tocaria ens i guard i) el son / Tinc molta son! j) el cremallera / S’ha trencat la
on tocaria guarde. / Déu ens en guarde. c) Amb escreix: més cremallera de la jaqueta. k) el vall / Concep el món com
del que és necessari o suficient; fa feredat: fa una por ter- una vall de llàgrimes. l) la clímax / Prompte arribaràs al
rible. d) Emprant insistentment, llargament, un mitjà. clímax de la novel·la. m) els editorials / Ha presentat el
e) se li n’interromp constantment l’adquisició: se, ‘algú’, li ‘a llibre a totes les editorials. n) la planeta / Diuen que Plutó
ell’, n’ ‘d’aquestes disciplines’. f) ensinistrats, guarderia, no és realment un planeta.
no t’esveres, indefugible.
11 una crida: ‘publicació en veu alta’, un crit: ‘so penetrant...’;
4 [la pozisi:o del :nOstRe :ÄRup :es ke la metoDolo:dƒZia un pas: ‘moviment que fa una persona o un animal...’, una
peDa:gOdƒZika ke :sa implan:tat...] passa: ‘moviment que fa una persona quan camina, en
comptar-ne el nombre en una marxa’; els regnes: ‘estats
5 governats...’, les regnes: ‘corretges de la brida...’; el cove:
[s] s sorda [z] s sonora ‘cistell gran...’, la cova: ‘cavitat subterrània...’.
senyors, circums-
En inici absolut 12 a) Se t’hi pose → Se = tercera persona; t’ = a tu; hi = de la
criurem, setmana, —
de mot porta. b) ens n’hi poseu → Ens = a nosaltres; n’ = aigua; hi
centre...
= als gots. c) se me’l posa → Se = tercera persona; me = a
passada, recentment, quasi, memo-
Entre vocals mi, a l’interessat; ’l = l’abric. d) te me’l mires → Te = a tu;
faça... ritzen...
me = a mi, a l’interessat; ’l = el text. e) se te n’hi posarà →
En inici de síl· Se = tercera persona; te = a tu; n’ = pols; hi = al vestit. f) se
conseqüències, co-
laba darrere de catorze... te la hi endugué → Se = tercera persona; te = a tu; la = la
mencem, romanços...
consonant bicicleta; hi = a sa casa.
A final de síl·laba
circumscriurem, 13 a) Hi vivim amenaçats. / Hi vivim en aquest barri. b) Ho
seguida de con- —
estic... vas deduir de la seua versió dels fets? / En vas deduir això?
sonant
A final de parau- c) Normalment en parlen tranquils. / Normalment hi par-
esforç, directes, polí- len de política. / Normalment n’hi parlen. d) En retirem
la, en diverses —
tics, aquest, feliç... més de casa del notari. / En retirem més documentació. e)
posicions
Si hi busques això. / Si ho busques al jardí. f) No en pots
A final de paraula vostés en, lleis extraure més d’aquesta equació. / No en pots extraure
—
seguida de vocal educatives... més incògnites. g) L’hi van col·locar amb emoció. / L’hi
van col·locar en primer lloc. h) Intenta separar-ne dos del
producte resultant. / Intenta separar-ne dos components
7 bàsics.
[tƒS] [dƒZ]
En inici absolut de mot — generalitzada... 14 Resposta oberta. (Suggeriment.) a) Estava regant el seu
metodologies, ha- arbre i va veure un pardalet en terra. b) Els pares no vol-
Entre vocals Batxillerat dríem que et perderes, xiquet! c) La dona estava en els
gen, aprenentatge...
seus pensaments. d) A mi no em parles d’eixa manera!
En inici de síl·laba dar- urgentment,
marxes e) Ell tocà a la porta. f) Vosaltres heu de ser més prudents.
rere de consonant margina
g) El germà s’ha ficat en un embolic. h) Per l’amor de Déu,
A final de síl·laba segui- no t’has de moure! i) Les teues cosines no vam saber dis-
— —
da de consonant simular. j) Els xiquets ja feia dos hores que eren dins la
A final de paraula, en faig, piscina. k) Tu vas ficar el vi al congelador. l) Et vas posar
— una crema caducada.
diverses posicions desig...
A final de paraula
— veig el públic... 15 a) se te l’emportarà. b) aneu-vos-n’hi. c) els n’hi posaré.
seguida de vocal
d) se’ls en va anar de les mans. e) te me’n vages. f) se te’l
menjarà. g) els la hi deixaré.

5
 Unitat 1
16 a) te salve: correcta (una oració sol mantindre formes
antiquades). b) tant se val: correcta (una expressió
gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades).
c) mos hauríem d’absentar: incorrecta (en un estàndard
formal no es pot admetre l’ús d’aquesta forma prono-
minal plena). d)  ne féu: correcta (es tracta d’un text
antic). e) tant me fa: correcta (una expressió gramatica-
litzada sol mantindre formes antiquades). f) me diuen:
correcta (una expressió gramaticalitzada sol mantindre
formes antiquades). g) se fa: incorrecta (en un estàn-
dard formal no es pot admetre l’ús d’aquesta forma pro-
nominal plena).
17 a) comunes. b) estrangera. c) continuada. d) fracàs. e) qua-
drimestrals. f) portafolis. g) reprendrà. h) acolliment.
i) vistiplau.
18 assetjament escolar, avaluació sumatòria, pluja d’idees,
oferir assignatures optatives, taula redona, ajornar un
examen, full de càlcul.
19 ESO (Educació Secundària Obligatòria): ‘sistema que
organitza l’ensenyament secundari espanyol, que abra-
ça des dels 12 fins als 16 anys. Va ser implantat per la
Llei Orgànica d’Educació l’any 2006’. // FP (Formació
Professional): estudis adreçats a la inserció, reinserció
i actualització laboral’. // formació ocupacional: ‘cur-
sos i ensenyaments que van dirigits a les persones en
edat laboral que volen preparar-se per a accedir a una
ocupació o promoure’s en el lloc de treball’. // màster:
‘ensenyament que constitueix el segon cicle dels nous
estudis universitaris. Ofereix una formació d’alt nivell,
especialitzada tant en una àrea específica del saber com
en àrees interdisciplinàries, amb la finalitat de millorar
les competències específiques en algun àmbit professi-
onal o disciplinari’. // postgrau: ‘ensenyament univer-
sitari posterior als estudis de grau, això és, estudis de
màster i doctorat’. // recerca: ‘acció de cercar o buscar,
especialment amb cura, atenció, per trobar o descobrir
alguna cosa; investigació’. // pràcticum: ‘assignatura
d’uns estudis determinats que consisteix a fer pràcti-
ques en una institució, una organització o una empre-
sa, al costat de professionals’. // bloc educatiu: ‘pàgina
web, generalment de caràcter personal i poc instituci-
onal, amb una estructura cronològica que s’actualitza
regularment i que presenta informació o opinions sobre
temes diversos i que té utilitats educatives’. // campus
virtual: ‘plataforma informàtica d’ús docent per a do-
nar suport als estudis presencials i vehicular els estudis
no presencials’. // jornada de portes obertes: ‘activitat
que es du a terme en una institució o organització que
serveix per a donar-la a conéixer a diversos col·lectius,
especialment escolars’. // Cercaterm: ‘servei de consul-
tes terminològiques en línia del TERMCAT (Centre de
Terminologia). Es tracta d’una eina gratuïta de consul-
ta multilingüe que vos pot ajudar a resoldre els dubtes
terminològics que tingueu en l’elaboració o la traducció
6
de textos especialitzats, de qualsevol àmbit del coneixe-
ment, en llengua catalana’.
21 a) impactar / causar (un) impacte. b) hacerse tarde / fer
tard. c) parte médico / comunicat mèdic. d) quedar irreco-
nocible / quedar irreconeixedor. e) poner de relieve / posar
en relleu. f) jefatura de policía / prefectura de policia. g) ser
reacio / ser poc inclinat. h) dar el pésame / expressar el
condol. i) sin saber cómo ni cuándo / sense saber com ni per
què.
22 inversió rendible; No va fer una inversió rendible i va ha-
ver de tancar l’empresa / matèria primera; Per a fer un
bon torró cal usar una matèria primera excel·lent. / quan-
titat negligible; Menys de 0,1 grams d’aquesta substàn-
cia es pot considerar una quantitat negligible. / rerefons
polític; Aquesta història és una novel·la d’amor però té
un rerefons polític. / sentiment unànime; L’entrenador
expressà el sentiment unànime que l’equip li havia mani-
festat. / termini acordat; El termini acordat per a pagar el
deute és massa breu.
23 donar compte / dar cuenta; El govern emet un informe
que dóna compte de la situació després del terratrémol.
// esmerçar esforços / invertir esfuerzos; Molts estats
esmercen esforços en la difusió de tota aquesta proble-
màtica. // exercir (o ocupar) un càrrec / desempeñar un
cargo; Actualment Joan exerceix el càrrec de coordinador
de vendes. // fer costat / dar apoyo; El partit polític va fer
costat al jutge imputat. // fixar una data / fijar una fecha;
Es va decidir fixar una data per a la reunió definitiva. //
plegar els braços / cruzarse de brazos; No és una bona ac-
titud plegar els braços i callar. // portar a col·lació / tra-
er a colación; Tu vas portar a col·lació una excusa inútil.
// posar en dubte / poner en duda; Disculpa que pose en
dubte la teua afirmació. // prendre una posició / tomar
una postura; Cal prendre una posició davant el conflicte.
// sostindre arguments / sostener argumentos; Sosté uns
arguments poc convincents. // tindre una paper / jugar
un papel; L’educació té una paper destacat en la construc-
ció de la societat.
24 a) «canella en rama» → canonets de canella: ‘canella sen-
se moldre’. b) «a plaços» → a terminis: ‘mitjançant paga-
ments successius que es fixen al moment d’efectuar una
operació de compravenda’. c) «a prova de fallades» → amb
seguretat en fallades: ‘mode d’accés usat per certs siste-
mes operatius com ara Microsoft Windows, Mac  OS  X
o Linux que permet detectar certs problemes’. d) «no té
desperdici» → s’aprofita tot: ‘es diu d’alguna cosa molt
bona’. e) «carrers peatonals» → carrers de vianants: ‘car-
rers per on no circulen vehicles’. f) «busca i captura» →
crida i cerca: ‘ordre donada per l’autoritat judicial a la go-
vernativa per a perseguir i arrestar un delinqüent’. g) «de
capa caiguda» → de mal borràs: ‘anar malament, per mal
camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc.’. h) «corren a
càrrec» → són a càrrec: ‘ser resposabilitat d’algú’. i) «fer

la vista grossa» → fer els ulls grossos: ‘tolerar, deixar pas-
sar alguna cosa aparentant no veure-ho’. j) «escórrer el
bult» → fugir d’estudi: ‘defugir una qüestió, un assump-
te, que no interessa o del qual no es vol parlar’. k) «la gota
que colmà el got» → la gota que va fer vessar el got: ‘un
greuge, una molèstia, etc., ser el que fa que algú no puga
EPISODI 3
2 a) En primer lloc, la creença errònia que el domini de l’es-
criptura s’assoleix i es perfecciona individualment, que
depén de la inspiració i que, per tant, no és una tècnica
que es puga adquirir; en segon lloc, la presumpta poca
demanda de cursos per a dominar l’escriptura perquè no-
més afecta col·lectius específics, com ara els intel·lectuals;
finalment, la crisi i, doncs, les dificultats econòmiques
per les quals passa la institució. b) El curs ha sigut un èxit
perquè s’han cobert totes places oferides i n’han quedat
bastants en llista d’espera. c) L’alumnat de Lluc ha insistit
sobretot amb el segon argument, que es fonamenta en la
necessitat social de cursos que augmenten la competèn-
cia comunicativa. d) L’informe PISA 2006, el darrer Infor-
me del Consell Econòmic i Social de Castelló sobre el sistema
educatiu, les afirmacions del professor Daniel Cassany.
e) El curs pot participar en el programa de normalització
lingüística del valencià que l’Ajuntament de Castelló vol
dur a terme amb la creació del Gabinet de Promoció del
Valencià i a l’empara de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià. f) Resposta personal.
3 a) a requesta (de). b) amb pressa (expressió repetitiva).
c) lletraferits. d) actuar sense escoltar consells ni avisos,
anar dret als seus propòsits sense escoltar ningú (en cast.
no atender a razones). e) no plegar el ram. f) un avantat-
ge (m), una allau (f), una empara (f). No, una ventaja, un
alud, un amparo.
4 penja-robes, pro-Israel, zig-zag, a mata-degolla, Sud-
amèrica, no-violència, Indoxina, pèl-blanc, herba-sana,
escura-ximeneres, xiuxiuejar, torcamans, floricol, poca-
soltada, capgròs, cella-ros, usdefruit, para-xocs, cap-roig,
zigzaguejar, galoromà, hispanosuís, allioli, sordmut, pas-
doble.
5 Àngel està cara-xuplat, com si passara fam, és barbablanc
i llavigròs. És camallarg, mà-llarg, carallarg... És un roda-
món continu però quan pren cadira en la casa d’altri no hi
ha manera d’alçar-lo, és un calfacadires. Diu que li agrada
el bon vi, els números capicues i els curtmetratges. La sa-
marreta blaugrana és la del seu equip de futbol, tot i que
és d’origen francosuís.
6 Vall-llonga: mot compost que porta guionet per motius
de claredat ortogràfica. / vicesecretari: mot derivat que
no porta guionet perquè el prefix vice- no en demana. Cal
Unitat 1
suportar més una cosa’. l) «si no recorde malament» →
si no vaig errat (si la memòria no em falla, ni no m’en-
ganye): ‘expressió que s’utilitza per a expressar un dubte
lleu sobre alguna afirmació que es farà’. m) «sense espe-
rar res a canvi» → i no esperen res en canvi: ‘sense afany
de profit personal’.
recordar que la s es pronuncia sorda, a pesar que s’escriu
entre vocals. / sotasignats: mot compost que no porta
guionet perquè la forma sota- no en demana. Cal recor-
dar que la s es pronuncia sorda, a pesar que s’escriu en-
tre vocals. / no-res: mot compost que porta guionet per
a evitar una lectura errònia d’una r simple entre vocals.
/ lletraferits: mot compost que no porta guionet perquè
està format per dos mots existents en valencià que no
presenten problema de lectura. / politicoadministrativa:
mot compost que no porta guionet perquè està format
per dos adjectius, el primer dels quals pren la terminació
-o. / omnipresent: mot compost de tipus culte (llatí). /
soca-rel: mot compost que porta guionet per a evitar una
lectura errònia d’una r simple entre vocals. / rerefons:
mot compost que no porta guionet perquè està format
per dos mots existents en valencià que no presenten pro-
blema de lectura.
8 a) dos guàrdies civils / els baixos relleus. b) tres vagons llit
/ cafés amb llet. c) els alcaldes presidents / ciutats dormi-
tori. d) fils d’aram / obres d’art. e) cotó-en-pèls (o cotom-
pèls) / cotxes bomba. f) hores punta / gats vells.
9 dodecasíl·lab, filologia, hemicicle, megacèfal, monoteis-
me, quilowatt, plutocràcia, retrovisor.
10 a) dels avantatges / del compte corrent. b) Les anàlisis són
negatives / les hematies. c) els pesos. d) Els antípodes.
e) Anàlisi comparativa / d’icones ortodoxes. f) cel·lofana
per compte. g) asma alèrgica / de tèrmits. h) les llevaneus
també són necessàries. i) un costum / els senyals.
11 força víking, aparença rude, geografia agresta, planta
borda, fossa comuna, resposta cortesa, actitud covarda,
bíblia poliglota.
14 a) peix de bollir. b) avió de reacció. c) pantalons de qua-
dres. d) olla de pressió. e) cuina de gas. f) ràdio de piles.
g) barca de motor. h) planxa de vapor. i) vaixell de vela.
15 Correcte: Quin dia és; res a fer; res de millor; tarda a; ves-
tit jaqueta; pantalons caiguts; a la consulta del metge; Jo
que tu; veent-te; Per a sopar; per a postres; en relació amb
el; de molt; Si continues; res de nou; un quilo de més. / In-
correcte: En quin dia estem; res que fer; res millor; tarda
en; vestit de jaqueta; pantalons de caiguda; al metge; Jo
7
 Unitat 1
de tu; amb vore’t; De sopar; de postres; en relació al; en
molt; De continuar; res nou; un quilo més.
16 «a presses i corrent»: a corre-cuita; «posar de manifies-
to»: posar de manifest; «fer hincapié»: fer (molta) inci-
dència; «ser del paréixer»: ser del parer; «a l’ampar de»:
a l’empara de; «de quall»: de soca-rel (o de soca-raïl); «no
atendre a raons»: no entendre’s de raons; «no donar el
braç a tòrcer»: no plegar el ram; «parar-se a pensar»:
mirar-s’hi; «traure a colació»: portar a col·lació; «tindre
lugar»: tindre lloc.
17 full de reclamacions, interposar una reclamació, subs-
criure la reclamació, reclamació unànime, reclamació
enèrgica, reclamació ferma, reclamació taxativa, reclama-
ció inapel·lable, reclamació ben fonamentada, reclamació
EPISODI 4
2 a) Els aprenents de nivells avançats d’una segona llen-
gua han de ser cada vegada més conscients del procés
d’aprenentatge i això implica més incursions teòriques.
A més a més, els estudiants de valencià també de nivells
avançats tenen, en general, un coneixement deficient del
model de llengua formal del valencià. D’una banda, una
part són castellanoparlants i, per tant, no dominen del
tot els recursos lingüístics del valencià. En segon lloc,
una altra part són valencianoparlants, però tampoc no
dominen el registre formal correcte de la seua pròpia
llengua perquè la situació sociolingüística del català no
ho permet: el valencià s’usa poc en àmbits en què tocaria
usar el registre formal i, doncs, no hi estan familiarit-
zats. b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. d) El pro-
nom relatiu fa una funció sintàctica específica dins l’ora-
ció subordinada adjectiva (pot ser subjecte, complement
directe, complement circumstancial, etc.). Si aquesta
funció requereix l’ús d’una preposició, aquesta apareixe-
rà obligatòriament al costat del relatiu. Així doncs, sem-
bla que el relatiu s’endú darrere la preposició, com feia el
flautista d’Hamelín amb els xiquets (o les rates). e) Hi ha
oracions adjectives sintètiques, les que solen explicar-se
en l’àmbit de l’ensenyament i que s’utilitzen en registres
formals: L’argument contra el qual van arremetre em sem-
bla molt plausible; en segon lloc, hi ha les oracions adjec-
tives analítiques, les pròpies dels registres col·loquials:
L’argument que van arremetre en contra em sembla molt
plausible. f) Perquè l’adequació de la llengua al context en
què es fa servir garanteix una comunicació més reeixida.
Així, algunes formes lingüístiques que són freqüents en
registres col·loquials, convé no utilitzar-les en registres
formals, i a l’inrevés.
3 a) desavantatge, tunisenca, estrafolari, polvoritzat. b) ar-
guïu. El problema és que la u no és muda i, per tant, corres-
pondria escriure-hi damunt una altra dièresi. c) d’aquest
8
injustificada, reclamació inútil, (la reclamació) prosperar,
(la reclamació) tindre efecte, (la reclamació) seguir el seu
curs, desestimar una reclamació, denegar una reclamació,
rebre una reclamació.
18 innombrable, pregona, a la darreria, inesgotable, assajar,
bategant.
19 a) comportar despeses / portar ulleres. b) suggestio­
nar(-se) fàcilment, suggerir una idea. c) aclarir-se un
dubte, esclarir-se els núvols. d) guardar-se del mal, alçar
la roba. e) enlluir una paret, lluir un vestit. f) colpejar-se
una fruita, colpir-se d’horror. g) ha finat el malalt, ha fi-
nalitzat la pel·lícula. h) destí cruel, destinació freqüent.
i) empényer un moble, empenyorar una joia. j) estirar la
cadena, tirar pel dret.
tret. d) assolir, sovintejats. e) guany. f) ‘dificulta, destor-
ba, molesta, priva’.
4 a) lapsus, lapse. b) basa, base. c) delit, delicte. d) espècia,
espècie. e) tràfic, tràfec. f) ruda, rude.
5 a) capítol, capitular. b) jove, Juvenil. c) cònsol, consu-
lar. d) curvatura, corba. e) monticle, muntó. f) pendular,
pèndol.
6 a) Correcta. b) bonic. c) cércol, pal. d) cérvol, ós. e) pla.
f) plànol, nínxol. g) juliol, sord. h) bulb. i) viudo.
7 a) encara, emprenent, barbaresc. b) Carnestoltes, disfres-
sar, tricorn, estrafolari, sanefa, acordió. c) assortit, gin-
gebre, arrebossades, xocolate, eben. d) bidella, col·legi,
extravertida, hostaleria, avaries, eficiència. e) subornar,
sufocar, turmentar. f) Mundial, nadador, polvoritzar.
8 condicionat, cautxú, arrebossat, afusellament, xacres,
ermini, crisàlide, setinat, minestra, declivi, bambolines,
conservadorisme, governamentals.
9 A Grècia encara es beu el vi barrejat amb reïna de pi. /
Allà, fins el més beneit ho sap. / Josep Carner va escriure
Els fruits saborosos. / La sang ha fluït cap a l’esquena, se-
nyal que ha mort gitat. / El pa beneït és un festa habitual
en molts pobles. / L’actor impugnà el veredicte argüint
un error formal. / L’escorça terràqüia està formada per
les capes tectòniques. / Hem fruït moltíssim amb aquesta
pel·lícula. / Antigament es creia que l’electricitat era un
fluid. / Una falta no pot ser arguïda per a cometre’n una
altra.
12 No ha funcionat. Veges si pots provar-ho d’una altra ma-
nera.

13 a) Actualment no hi ha una suficiència econòmica, i si
la hi ha és gràcies a les aportacions que les famílies fem
/ n’hi ha. b) Suposem que, tal com ho mostra el dibuix,
la nimfea o nenúfar és a deu polzades per damunt de la
superfície de l’aigua / mostra. c) Crec recordar que volia
prunes. Agafa-li-les tu, per favor / agafa-li’n. d) D’edifi-
cis funeraris, els hi ha a Múrcia i sobretot cal recordar el
de Centelles, un mausoleu de dos càmeres cobertes per
cúpules / n’hi ha. e) El cotxe és meu i és nou, novíssim.
Si li fas una ratlla o un bonyet, no el tornes a veure des
de dins en ta vida! / correcta. També seria correcta: hi
fas. f) Ella s’ha d’acostumar a tres menjades diàries; tu te
n’has d’acostumar a cinc / t’has d’acostumar. g) Aquest
regidor fa una política judicial amb llacunes, igual com
les hi ha en el seu llibre d’assessorament sobre el que
s’ha de fer en diversos casos judicials / n’hi ha. h) Estos
xiquets... estic molt fart, fartíssim! Deixen tot per terra
cada dia, cada volta que juguen. És que no pot ser...! / Ho
deixen.
14 a) ...sinó que no volgué aprofitar-se’n. b) ...i n’ix cada cinc
minuts. c) ...o que hi pertany. d) ...i que s’hi relaciona.
e) ...o hi treballa. f) ...per ser-ne simpatitzant.
15 dos d’antics i dos d’actuals, cinc de roges i huit de gro-
gues, dos de siamesos i tres d’europeus, dos de massa
madures i dos de massa verdes, una de bona i una de
roïna.
Unitat 1
16 a) Va caure redó... b) Quant al... c) Quin és el pes brut...
d) Correcta. e) Si fem una anàlisi freda... f) ...ha posat el
peix cru. g) Vaig nàixer el 1937.
18 a) per davall de zero. b) sota. c) davall. d) baix. e) sota.
f) sota. g) baix. h) sota. i) davall. j) sota.
19 a) s’atreveix a = gosa. b) van cosir a trets = van crivellar.
c) s’enfada = s’enutja. d) enfitat = embafat. e) descobrir-ho
= esbrinar-ho. f) acurtar = escurçar. g) closes = tancades.
h) alça = guarda. i) atura = para. j) guarirà = s’adobarà.
20 a) retardar. b) Trobades. c) mides. d) raspall.
21 a) aclarit. b) resoldre. c) aïlles. d) allunyà. e) t’espaviles.
f) dissoldre. g) desembarassada. h) desallotgeu.
22 a) ...ha tingut un mal capteniment. b) ...és povila. c) ...està
eixamorada. d) ...ha tingut pèrdues. e) ...és un home fo-
rassenyat. f) ...està endreçada. g) ...és un color escaient a
la teua personalitat.
23 sortir carabassa, aplegar i poar, llevar-se del llit, amprar
diners, esvarar amb una pell de plàtan, tocar a la porta,
enfonsar-se un vaixell, empaitar una llebre.
24 llogar: a) donar a lloguer; b) prendre a lloguer. / amprar:
a) fer-se prestar, demanar en préstec; b) donar en préstec,
deixar, prestar.
9
 Unitat 2
EPISODI 1
1 a) És l’opció més barata, la que menys infraestructures
necessita i la que més fàcilment s’adapta a les necessi-
tats de producció. A més, té un impacte mediambien-
tal baix i és molt fiable. b) El problema és de regulació
del cabal d’energia. Quan el vent bufa molt, es genera
molta energia i pot sobrecarregar el sistema. Fins ara
se solucionava desconnectant les centrals eòliques del
sistema. c) Emmagatzema l’energia que no fa falta en
un moment determinat gràcies a la injecció a pressió
d’aire en una cavitat subterrània. Quan hi ha necessitat
d’energia en el sistema, aquest aire a pressió s’allibera i
genera energia que s’incorpora al sistema. d) Era massa
car i no donava molts beneficis. A més, des del punt de
vista tecnològic també era complex. e) Hi ha qui consi-
dera que pot provocar terratrémols i hi ha qui diu que
no és rendible encara des del punt de vista energètic (i,
per tant, econòmic). f) No, ni els terratrémols (invia-
bles des del punt de vista físic) ni la suposada falta de
rendibilitat a l’hora de recuperar l’energia (se’n recupe-
ra un 70%).
2 a) Una cosa eixelebrada és una cosa sense sentit, que
atempta contra la lògica. b) augment, dolorós, caiguda,
disminució, esgotats, immensitat. c) Vol dir els tècnics
amb millor preparació en l’àmbit de la tecnologia CAES.
d) Gas, petroli, carbó. e) Tornarà.
3 po-dria, sorpre-sos, lí-quid, sugge-reix, D’acord, d’as-segu-
rar, des-encadenar. / regene-rar, troba-lla, Fila-dèlfia, rato-
lins, cèl-lules, da-nyades. / pas-seig, experièn-cia, l’es-pai,
sub-jecció, astronau-ta, nai-xement, ISS, espa-cial.
4 historicosocial, gira-sol, ressorgir, antisemita, antisocial,
asèpal, dissector, dissemblantment, dissèmia, asimptò-
tic, monosomia, ressentit, asocial, asíncron, transsiberià,
asèmia, contrasegell, entresentir, contrasignar, autose-
gregació, entresolat, prosseguir, entreson, asímptota,
entresuor, entresolc, àcid hiposulfurós, autosemàntic,
autoservei, pressupostari, dessalar, autosincronitzador,
autosíndesi, autosoma, autosuccessió, monosèpal, psi-
cosomàtic, transsepte, monosòmic, ressaltar, antisèpsia,
dissemblança, antisifilític, economicosocial, antisionis-
11
Castellà Fals amic
vestuario vestuari Conjunt de roba que té o porta algú vestidor
abonar abonar Pagar
Moment del dia en què el sol
víspera vespre
comença a pondre’s
bando bàndol Facció
paño pany Mecanisme per a tancar una porta
10
me, monosaturat, antisistema, monosòmic, multisecu-
lar, multisectorial, dissident, entresoldar-se, transsecte,
transsexualitat, antisèrum.
6 que, en què, per què, que/els quals, cosa que, en què.
7 Un altre món és possible. Per primera volta, l’energia
renovable ha generat més del 50% de l’energia [sense
coma] que s’ha consumit a Espanya. Com a conseqüèn-
cia, les emissions, [amb coma] que estan lligades en gran
part a la generació d’energia, han batut el rècord a la bai-
xa fins a situar-se al nivell de 1998. Aquesta dada, [amb
coma] la qual han anunciat hui els grups ecologistes,
[amb coma] és la confirmació de la tendència imparable
[sense coma] que va començar a principis d’any. A pesar
d’això, hi ha un contrapunt [sense coma] que relativit-
za aquesta bona notícia [sense coma] en les dades de
consum energètic: el consum augmenta per segon mes
consecutiu.
Els grups ecologistes, [amb coma] que han coincidit
a valorar la dada com una fita històrica, [amb coma] han
insistit que cal continuar pel camí [sense coma] que es
va encetar ja fa anys: l’educació en el consum responsa-
ble d’energia. Aquesta idea, [amb coma] a favor de la qual
s’han pronunciat els experts i els grups ecologistes, [amb
coma] encara està pendent d’incorporar-se amb actuaci-
ons i no amb paraules a la pràctica política.
8 a les quals / a què, sense el qual, que, del qual, la qual cosa
/ fet que / fenomen que, que / la qual, que.
9 qui → que; a on → on; del que → del qual; segons el que →
segons el qual; a què → a qui / al qual; allò del que → allò
de què; on → en què.
10 cuyo desenvolupament té diverses manifestacions → que
té un desenvolupament amb diverses manifestacions. /
cada qual més cruel → cada una més cruel. / que si tal, que
si qual → que si naps, que si cols. / tal per a qual → l’un
per a l’altre. / a qui li ve molt bé → a qui ve molt bé. / són
empreses que els fa igual les regles → són empreses a les
quals els fan igual les regles.
Solució
Lloc en què podem canviar-nos de roba
adobar Fertilitzar
Dia anterior a un esdeveniment
vespra
determinat
Orde imposada a la població per una
ban
autoritat
Fragment de tela que s’usa per a eixugar,
drap
netejar, etc.
 Unitat 2

Castellà Fals amic Solució

Recipient mèdic amb líquid
vial vial viari Adjectiu que indica relació amb el trànsit
injectable o camí
delito delit Plaer delicte Acció fraudulenta o contrària a la llei
Període en què una persona es troba en
estancia estança Habitació, cambra estada
un lloc
desvelar desvelar Revelar, descobrir desvetlar Llevar la son
esborrany, Primera redacció d’un escrit que cal
borrador esborrador Estri per a esborrar la pissarra goma corregir i revisar
d’esborrar Goma per a esborrar el llapis
Joc dels xiquets i adults en què es fa volar
un tros de paper o tela muntat sobre un
cometa cometa Cos celeste catxerulo
canemàs de canyes i dirigit des de terra
amb un fil
alliberar o
librar lliurar Entregar Fer lliure o evitar alguna cosa
deslliurar
Conjunt de persones que dirigeixen
Moble per a menjar-hi damunt, escriure-
mesa mesa una associació o que controlen el taula
hi, etc.
desenvolupament de les votacions
Desfer un vehicle o nau per a aprofitar-ne
desguazar desguassar Arribar un riu a la mar desballestar
les parts
Cadells parits per una mare en un mateix
camada camada Pas llarg ventrada
part
Elements que donen pompositat a Estri, giny o part d’un partit polític que el
aparato aparat aparell
un acte dirigeix
cercar cercar Buscar envoltar Fer la volta a alguna cosa
Amagar-se el sol o depositar ous les
poner posar Col·locar, situar pondre
gallines
celoso zelós Que posa interés en les coses que fa gelós Que té enveja d’un altre

13 moda casual → moda informal; un asil → un manicomi;
desordes mentals → trastorns mentals; crims → delic-
tes; exconvicte → expresidiari; evidències → proves; els
suburbis → els barris residencials; tòpic → tema; siste-
ma immune → sistema immunològic/immunitari; car-
bó 14 → carboni 14; malaltia severa → malaltia greu;
sistema immune → sistema immunològic/immunitari;
servei d’emergències → servei d’urgències; maníac →
desequilibrat/boig; servei d’emergències → servei d’ur-
gències; un quart de bilió de dòlars → 250 milions d’eu-
ros.
15 Text 1: baixa → abaixa; transmés → tramés. Text 2: es va
dormir → es va adormir; encreuaven → creuaven. Text 3:
rebel·la → revela; senyala → assenyala; pot ser → potser;
apujar → pujar.

EPISODI 2
2 a) Perquè algunes podrien afectar la investigació. b) Les
proves apunten a la porta de l’Almoina, però no es pot
confirmar perquè totes les portes estaven tancades quan
es va analitzar l’escena del delicte. c) Perquè va ser en
les últimes dos setmanes quan es va produir la denún-
cia que els barrots de la cripta estaven en males condi-
cions. d) Hi ha dos brossers que van veure eixir un grup
de persones per la porta de l’Almoina, però no es posen
d’acord en la quantitat: un diu que tres delinqüents i l’al-
tre, quatre. e) Dos de la policia nacional i cinc de la local.
f) L’acusació que potser és algú de dins de la catedral qui
ha organitzat l’operació.
3 a) La glera és el llit sec del riu. b) Agraeix que el comissari
li haja dit guapa. Una floreta és una paraula de lloa que es
diu a algú. c) «Esquerrans» és l’adjectiu no connotat. En
canvi, «esquerrosos» és un adjectiu despectiu. d) Ser algú
molt destacat en una cosa. e) Que s’ha sol·licitat la deten-
ció dels delinqüents. f) Que sembla que hi ha gat amagat,
alguna cosa oculta.

11
 Unitat 2
4 Aina: Sr. Cabanes, per favor, té alguna cosa a dir sobre el
que acaba de sentir?
Polític: Abans d’entrar a la roda de premsa tenia la in-
tenció de no dir ni pruna. Però la situació és gravíssima.
Ha sigut una irresponsabilitat que l’arquebisbat tinguera
la nostra relíquia en un lloc que no complia les mesures de
seguretat adequades. Este cas rebentarà per algun costat.
L’arquebisbat necessita saba nova. L’obstinació per man-
tindre la tradició ha sigut fatal. Tenen maneres de funcio-
nar que són anacròniques. Ara la policia s’haurà d’espavi-
lar per a arreglar el destrellat. I ho veig molt difícil. Estes
relíquies tenen un mercat negre importantíssim. Amb les
poques pistes que hem sentit que hi ha, perquè han cre-
mat la furgoneta a la ribera del Túria, descabdellar el fil
de la investigació serà costosíssim. Tan difícil com buscar
una agulla en un paller. I em pense que el comissari no
ha trobat mai un trèvol de quatre fulles. Així que, ho veig
negre, la veritat. Pensàvem que la cosa estaria més avan-
çada, però estàvem equivocats.
5 a) El sospitós de fer les pintades en el palau de la Generalitat
va ser detingut ahir a migdia. b) Les dos fuites de gas es van
acabar d’arreglar abans de mitjanit. c) El sacerdot de la par-
ròquia ha sigut denunciat per les víctimes dels abusos i ha
sigut detingut i interrogat. d) L’OVNI, l’hem vist justament
en la zona del Penyagolosa. e) Prop de 3.000 ferits van ser in-
gressats en els hospitals de la zona després del terratrémol.
f) Les obres de la nova autopista han sigut inaugurades pel
ministre d’Obres Públiques i el conseller del ram, acompa-
nyats del seguici habitual en aquest tipus d’actes.
7 a) solc. b) ocórrega. c) ploguera. d) calguera. e) solem.
f) calia.
8 a) N’han sigut vistos 4. b) Se n’han usat, sí, però no sabem
encara de quin tipus. c) No sabem quantes se n’han pro-
duït. d) Sí que se n’han perdut. De fet, s’han perdut qua-
si totes. e) N’han participat dos. f) Els n’acompanyaven
quatre. g) No, encara no n’ha comparegut cap. h) S’han
EPISODI 3
2 a) Pretén fer polítiques de contenció de la despesa. Vol
eliminar sobrecostos de les obres públiques, fer min-
var la inversió en grans esdeveniments, renegociar els
préstecs bancaris i potenciar el comerç exterior. b) Es
rumoreja que Mercatrona ha fet fallida, però de mo-
ment només ha presentat un expedient de regulació
d’ocupació. c) Vol reorientar l’economia cap a la inves-
tigació, el coneixement i la innovació. La proposta obe-
eix a les característiques de la societat i la geografia
valencianes: no hi ha matèries primeres, ni grans in-
dústries, ni agricultura competitiva. A més, tampoc el
turisme és fiable. d) La geografia valenciana s’ha dete-
riorat i no pot oferir paisatges de primer nivell. A més,
tampoc pot competir en preus amb altres destinacions
12
acostat policies científics a analitzar l’escenari de la fur-
goneta? i) No n’han aparegut. j) En cal, sí, tota la que pu-
guem aconseguir. k) No n’ha arribat cap encara. l) Sí que
en queden, pocs, però en queden.
9 a) haver-hi, hi havia. b) eren. c) van estar. d) eren. e) hi
havia. f) estarà. g) serem. h) era.
10 potser siguen ja fora → potser són ja fora; segurament els
complique les investigacions → segurament els complica-
rà les investigacions; possiblement, l’arquebisbe demane
una reunió → possiblement, l’arquebisbe demanarà una
reunió.
11 tenient → tinent; tràfic → trànsit; en el que → en el qual;
el quarter → la caserna; calaboços → calabossos; subsanen
→ solucionen; ametralladora → metralladora; un alijo →
una partida; des de que → des que; banquet dels acusats
→ banc dels acusats; barnissada → envernissada.
12 Ferides: laceració, estrip, blau, cremada, forat. Parts d’una
arma: gallet, canó, ànima, culata, carregador, fiador. Mar-
ques en la bala: estries, osques. Distància de tir: a boca de
canó, a frec de roba. Parts del cos: artells, engonal, tem-
pla, genives, ungles, estèrnum.
13 a) violació de domicili. b) furt. c) homicidi. d) tràfic d’in-
fluències. e) segrest. f) suborn. g) contraban. h) malversa-
ció de cabals públics. i) frau fiscal.
14 tracta de blanques: tràfic de blanques; allunatge: encasta-
ment; fugar-se: fugir, escapar-se; casc antic: nucli antic,
barri antic; andami: bastida; drogadicte: drogoaddicte;
peatons: vianants; pesquises: perquisicions; barallar hi-
pòtesis: considerar hipòtesis.
15 envestit, bolcar, rastell, badar, escampar, estavellar, fer-
ralla, lliscar, encastar-se, aparador, xamfrà, façana, basti-
des, llambordes, amortir, volada.
que estan en competència directa amb el País Valencià.
Per tant, no és fiable el recurs al turisme a llarg termi-
ni. e) Resposta oberta.
3 a) El iuan, la rupia i el peso argentí. b) Que ha fet falli-
da. c) Un expedient de regulació d’ocupació. d) Recerca.
e) 1. mesures de gran importància. 2. expedient de re-
gulació d’ocupació. 3. política de grans esdeveniments.
4.  enlairament econòmic. 5. fluxos migratoris. 6. xa-
cra.
5 Hèlsinki, Himàlaia, Biarritz, Eufrates, Kíev, Arquimedes,
Espàrtac, Tibet, Tàrraco, Àtila, Cleòpatra, Txèkhov, Etiò-
pia, Nobel.
 Unitat 2
6 Països: 1.  Islàndia. 2.  Noruega. 3.  Suècia. 4.  Finlàndia. ja que amb els comparatius com ara més que, és possible
5. Estònia. 6. Letònia. 7. Irlanda. 8. Dinamarca. 9. Rússia. usar l’adverbi «no» amb valor expletiu. f) Té valor negatiu
10. Lituània. 11. Bielorússia. 12. Gran Bretanya. 13. Paï- perquè depén d’un verb de temor però el verb que modifi-
sos Baixos. 14. Polònia. 15. Ucraïna. 16. Bèlgica. 17. Fran- ca està en indicatiu.
ça. 18. Luxemburg. 19. Txèquia. 20. Portugal. 21. Espanya.
22. Suïssa. 23. Liechtenstein. 24. Àustria. 25. Eslovàquia. 12 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Incorrecta; enlloc
26.  Hongria. 27.  Moldàvia. 28.  Eslovènia. 29.  Croàcia. no pot anar precedit per no en una resposta breu. e) Cor-
30. Sèrbia. 31. Romania. 32. Bòsnia i Hercegovina. 33. Ità- recta. f) Correcta.
lia. 34. Albània. 35. Macedònia. 36. Bulgària. 37. Grècia.
Capitals: 1. Reykjavík. 2. Oslo. 3. Estocolm. 4. Hèlsin- 13 a) Apol·lo. b) Aquil·les. c) Dàmocles. d) Mides. e) Pandora.
ki. 5. Tallinn. 6. Riga. 7. Dublín. 8. Copenhagen. 9. Mos- f) Tàntal. g) Venus. h) Hèrcules. i) Olimp. j) Paris.
cou. 10. Vílnius. 11. Minsk. 12. Londres. 13. Amsterdam.
14. Varsòvia. 15. Kíev. 16. Brussel·les. 17. París. 18. Lu- 14 fix, luxe, presumptes, precintes, recinte, pretext, delicte,
xemburg. 19.  Praga. 20.  Lisboa. 21.  Madrid. 22.  Berna. reprotxe, presumptes, escabetx, porxe, celeste, precintes,
23.  Liechtenstein. 24.  Viena. 25.  Bratislava. 26.  Buda- tracte, incòlumes, terme, complex, mixt, uniforme, por-
pest. 27.  Chisinau. 28.  Ljubljana. 29.  Zagreb. 30.  Bel- xe, garatge, còmplice.
grad. 31.  Bucarest. 32.  Sarajevo. 33.  Roma. 34.  Tirana.
35. Skopje. 36. Sofia. 37. Atenes. 15 velam, energumen, examen, gravamen, certamen, prole-
gomen, crim, resum, dictamen, règim.
7 La nova pel·lícula de Spielberg fracassa en taquilla. Les ra-
ons de la ira palestina. Clausuren l’XIa mostra de Cinema 16 pressupostari, ocupadors, feixista, penediment, dol, ex-
Independent al Campello. Balafiem desenes d’hm3. Pre- cloent, fonament, captiu, apaivaga, avançament, croada.
parats per a la febra de l’spinning. La inèrcia alcista salva
la borsa. Nova controvèrsia sobre la mort de David Cro­ 17 a) negociació → mercadeig; prudència → por; obediència
ckett a El Álamo. Remake descoratjador d’Història d’O. Es → submissió; conservadors → reaccionaris; despesa →
presenta la novel·la de moda, De la A a la Z. La recapta- balafiament. b) subsidis → almoina. c) s’ha apropiat → ha
ció de l’IVA s’afona. Un nou llibre sobre la Host Reial en segrestat. d) conflictes → discrepàncies.
temps de Jaume I.
18
9 de les que, entre els quals, la que, que, el qui, dels que, del Per a carregar la tinta Per a llevar ferro
que, la que, a la que. inconsciència valor
prepotència caràcter
10 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Correcta. e) Cor-
recta. f) Correcta. brutalitat contundència
conflicte desavinença
11 a) És una estructura cada volta menys usada, però ací rancor memòria
l’adverbi té un valor expletiu, és a dir, no aporta un matís
negatiu a la frase perquè modifica un verb en subjuntiu danys col·laterals morts
que depén d’un verb de temor. b) No hi ha valor negatiu, connivència acord
ja que amb fins que sol aparéixer l’adverbi no amb valor ocurrència idea
expletiu. c) Passa igual que en la frase anterior: no hi ha
perpetrar fer
valor negatiu perquè amb abans que el no té un valor ex-
pletiu. d) Sí que té valor negatiu. e) No té valor negatiu, règim totalitari règim autoritari

EPISODI 4
2 a) Un corrent de raig és un corrent de vent que s’origina
en zones altes i que té una velocitat altíssima. Com a curi-
ositat, aquests corrents de vent, durant la Segona Guerra
Mundial, podien arribar a mantindre parat en l’aire un
avió durant hores. b) La zona de la mort és la zona de les
muntanyes situada a partir dels 7.500 metres, en la qual
hi ha escassesa d’oxigen i, per tant, en la qual una persona
pot estar-hi un temps limitat. c) Un torb és un remolí de
vent amb partícules de neu. d) Si un torb amaina vol dir
que perd força i acaba desapareixent. e) De necrosi, que és
la mort dels teixits. f) Esvanir-se significa ‘desaparéixer,
fondre’s’, que són dos sinònims de esvanir-se.
3 a) Perquè Hansen ha escoltat l’orde que donen des del
camp base. b) Weathers havia patit una operació de vista
per a solucionar un problema de miopia i, amb el fred i les
baixes pressions, les cicatrius internes van rebentar. c) En
primer lloc, quan el localitzen en coma hipotèrmic en la
muntanya. En segon lloc, quan un torb arrasa la tenda
de campanya durant la nit en el camp. d) Tenia necrosi

13
 Unitat 2

en nas, pòmuls i celles i tenia rígid el braç dret. e) Se l’en- amilanarse acovardir-se
duen en llitera fins al camp base, des d’on el baixen en
aforo (d’un estadi) cabuda
helicòpter. f) Les conseqüències físiques de l’accident són
diverses amputacions (braç dret, dits de la mà esquerra i apurar (les opcions, possibilitats...) esgotar
els dos peus) i empelts a la cara.

4 Vesubi → Vesuvi, s’habia → s’havia, Ambers → Anvers, 11 amortiguadors → amortidors, tubo d’escape → tub d’es-
triumbirat → triumvirat, l’Habana → l’Havana, núbol → capament, halagüenyes → afalagadores, encés → encesa,
núvol, espectació → expectació, centèssimes → centèsi- arranque → arrancada, arandela → volandera, retràs →
mes, extranya → estranya, pressoner → presoner, calbície retard, al front de → al capdavant, chicane → xicana, der-
→ calvície, estrel·les → estreles, cambiar → canviar. rapes → derrapades, corba → revolta, aminorar → reduir
la velocitat, trompo → virolla, colisionà → col·lidí, desper-
7 tot arrancant → arrancant, uns certs problemes → certs diciar → desaprofitar.
problemes, no tindrà un altre remei → no tindrà altre re-
mei, El mateix Bellés → Bellés mateix, tal esforç → aquest 12 1. babord. 2. quilla. 3. buc. 4. àncora. 5. proa. 6. caps.
esforç, ell mateixa → ella mateix, algun podrà dubtar → 7. pal. 8. vela. 9. estribord. 10. popa. 11. timó.
algú podrà dubtar, retraure gens → retraure res, cadascun
→ cadascú, esperat res millor → esperat res de millor. 13 Tall 1: Quina debacle → quin desastre; van tornar a les an-
dades → tornar a ballar-la; quedar en agua de borrajas →
8 gens de, molt pocs, un poc, prou, bastant, molt, massa, ser aigua de tramussos; alocat → esvalotat; delanters →
tan, tant de, tanta. davanters; aplastat → esclafat; bochornós → vergonyós;
apisonadora → piconadora; aplaçat → ajornat; veure’s en
9 cimes → cims, muntanyers → muntanyencs, estribacions un apuro → veure’s en un compromís; partit de volta →
→ estreps, cordillera → serralada, l’Himalaya → l’Himàla- partit de tornada; no té apaño → no té solució; muntar un
ia, sherpes → xerpes, vaguades → tàlvegs, glacials → gla- pollo → armar un canyaret; són uns viva la Virgen → ser
ceres, un alud → una allau, sima → avenc, desprendiment uns tararots; utiller → encarregat del material; banquillo
→ despreniment, pedrusco → cudol, ventisca → torb, sín- → banqueta; cese → cessament.
tomes → símptomes, sherpes → xerpes, sans i salvos → Tall 2: penalti → penal; acarrejava → ocasionava; sacat
sans i estalvis, muntanyers → muntanyencs, emplaçar → → tret; de chiripa → de xamba; escuadra → escaire; s’ha
citar. aduenyat → s’ha fet l’amo; assediat → assetjat; a falta de
15 minuts → faltant 15 minuts; poste → pal; larguero →
10 travesser; burlar → esquivar; al bulto → al muntó; quan
a falta de x (minuts, dies, etc.) faltant x minuts no són pitos, són flautes → ara per naps, ara per cols;
volver a las andadas tornar-hi cantera → planter; borrón y cuenta nueva → creu i ratlla;
aspavents → escarafalls; pase → passada; estragos → es-
afear (la conducta, un gest...) censurar tralls; amb molt de descaro → amb molt poca vergonya;
adrede a posta lo indecible → una cosa de no dir, o d’allò més; demanar
afianzar (una posició en la classifica- peres al olmo → demanar lledons a la figuera.
consolidar Tall 3: estan a expenses de → estan a l’expectativa de;
ció, per exemple)
descabellada → desgavellada; flecos → serrells; adecenta-
apercibido (de suspensió) advertit
ren → arreglaren; subsanat → solucionat; posa la guinda
abrumar (el contrari) aclaparar → posa la cirereta; sis minuts i pico → sis minuts llargs;
ajustar cuentas passar comptes despiste → distracció; estar de parranda → estar de festa;
artífice → artífex; espuela → esperó.
alternancia alternança
con ahínco amb afany 14 estic a quatre passes; es va quedar amb un pam de nas;
amoldarse (a un sistema de joc...) adaptar-se buscar els cinc peus al gat; un tres i no res; en quatre pa-
raules; on en menja un en mengen dos.

14

EPISODI 1
2 a) L’esquelet d’un adult té 206 ossos (212 comptant els os-
sicles de l’orella). El d’un nadó en té 350. b) Són iguals en
quantitat d’ossos, però alguns ossos tenen formes distintes
segons si es tracta de l’esquelet d’un home o el d’una dona.
c) Perquè és l’encarregada de produir les cèl·lules de la sang.
d) Són els dos últims parells de costelles de la caixa toràcica.
S’anomenen així perquè no arriben a unir-se a l’estern per
la part de davant (només van unides a les vèrtebres, per la
part de darrere). e) Resposta oberta. f) En general, tots els
invertebrats, animals sense esquelet ossi. Cal recordar que,
a més de l’esquelet intern dels humans (endosquelet), hi
ha animals, com els artròpodes, que tenen esquelet extern
(exosquelet). I també hi ha animals, com els equinoderms,
els anèl·lids, els nematodes i altres invertebrats, que tenen
una cavitat plena de fluid i envoltada de músculs, anome-
nada esquelet fluid o hidrostàtic.
3 a) S’anomenen sesamoides. b) El més llarg és el fèmur.
El més curt, l’estrep. c) Os hiode. d) L’atles, la primera
vèrtebra de la columna, que sosté el cap. e) L’osteoporosi
o l’osteoartropatia. L’especialista en el tractament de les
malalties dels ossos és l’osteòpata. f) Leucòcit o globus
blanc, eritròcit o globus roig i trombòcit o plaqueta.
4 a) Recorde bé que entre els béns que heretà hi havia un ra-
mat de bens. b) Ja fóra fora si no m’haguera entretingut.
c) El nét d’aquest senyor és el xiquet més net de l’escola.
d) Sé que se m’adiu, aquest paper tràgic. e) Sí, xicona, si
vols, vindré aquesta nit a preparar-te el sopar. f) Tu véns
molt tard al mercat i vens molt cars els productes; per
contra, elles vénen més d’hora i venen a més bon preu.
g) Ma sogra té la mà molt llarga, però es menja les ungles
per compensar-ho. h) Què vols, perla moruna? –em va dir
aquella artista flamenca.
5 Amb accent distint: conèixer, palès, permès, interès, ter-
ratrèmol.
EPISODI 2
2 a) Perquè es considera que és la peça capital de l’escultura
ibèrica. És un bust de gran bellesa i qualitat artística que
data del segle iv o potser del v aC. b) Els ibers eren un con-
junt de pobles que habitaren a la península Ibèrica abans
de l’arribada dels romans, entre el segle v i el segle i aC.
La cultura ibèrica s’estenia des del Llenguadoc meridional
fins a Andalusia. c) A més de nombrosos jaciments com els
de l’Alcúdia, a Elx, o els d’Alacant, destaquen el guerrer de
Moixent, el tresor de Xàbia o els ploms d’Alcoi. d) Apol·lo,
fill de Zeus, era el déu del Sol, però també era el déu de la
música i de la poesia, i passava per ser l’inspirador de poe-
tes i endevins. Era també el déu dels oracles, el més famós
dels quals era el de Delfos. e) Resposta oberta.­
Unitat 3
7 a) Llevaré taula i escuraré els plats més tard, quan acabe
la pel·lícula. b) En el comiat de fadrí, ni va beure, ni va ba-
llar, ni va obrir boca en tota la nit. c) Estellés és un autor
que no hauria de caure en oblit. d) Vull anar a Cocentaina
per a la fira de Tots Sants. e) Conta’m les últimes nove-
tats de l’Alqueria Blanca, però no entres en els detalls, que
encara he de veure’n els últims capítols. f) No li agraden
gens els convencionalismes socials, sempre va contra cor-
rent.
8 L’AITANA
L’Aitana és el cim més alt de les comarques alacanti-
nes. La serra d’Aitana s’estén sobre una superfície prò-
xima a les deu mil hectàrees, a uns quants quilòmetres
de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu
extremadament accidentat, en el paisatge de la serra
predomina el roquissar, sobretot en els nivells supe-
riors del vessant septentrional. És precisament en
aquest vessant on hi ha les principals altures: a més
del cim que dóna nom a la serralada (Aitana, 1.899 m),
són destacables la Penya Alta (1.806 m), la Penya Cat-
xa (1.467 m), la Penya del Mulero (1.308 m) i l’Alt del
Carrascar (1.208 m).
9 Vista frontal: frontal, nasal, parietal, temporal, unguis o
lacrimal, zigomàtic o malar, cornets, maxil·lar, mandíbu-
la. Vista lateral (en el sentit de les agulles del rellotge):
frontal, etmoide, esfenoide, vòmer, maxil·lar, zigomàtic,
occipital, parietal, temporal.
10 aerobic → aeròbic, bungalow → bungalou, cocktail → còctel,
crêpe → crep, curriculum → currículum, doping → dopatge,
élite → elit, smoking → esmòquing, spaghetti → espagueti,
squash → esquaix, euskera → èuscar, flash → flaix, mar-
keting → màrqueting, rally → ral·li, ranking → rànquing,
windsurf → surf de vela, travesti → transvestit, shock →
xoc, show → xou.
3 a) L’esquena és la part posterior del cos, des dels mus-
cles fins a la cintura. Les espatles són la part superi-
or, a cada costat del coll, en la zona en què els braços
s’uneixen al tronc. b) Altres paraules: com gènesi, pra-
xi, psicoanàlisi o exegesi. c) Fragments en què s’omet la
preposició a davant el CD: representaba a Apolo → repre-
sentava Apol·lo; impresionar al devoto → impressionar el
devot. d) Fa referència a les ofrenes o vots que els ibers
podrien haver fet usant aquesta escultura. Votiu deriva
de vot, i té relació amb les ofrenes, vots o promeses que
solien fer-se a les divinitats. e) Endevinalla, romanalla,
deixalla, etc.
15
 Unitat 3
4 Són amb tl en valencià: vetla, respatler, guatla, motle,
­batle, titla, bitla, vetlada.
5 a)  La Diputació ha atorgat el primer premi d’investiga-
ció, dotat amb 12.000 euros, al professor Jaume Bectort.
La investigadora elxana Laia Vilacans ha rebut també un
accèssit dotat amb 6.000 euros pel seu treball sobre els
problemes d’addicció creats per alguns productes d’ali-
mentació infantil. b)  Una reacció d’addició, en química
orgànica, és una reacció en què una o més espècies quími-
ques s’uneixen a una altra (substrat) que té almenys un
enllaç múltiple en la formació d’un sol producte, la qual
cosa implica en el substrat la formació de dos nous en-
llaços i una disminució en l’orde o multiplicitat d’enllaç.
c) Quan es parla de suggestió, vol indicar-se, la majoria
de les vegades, dos coses distintes: l’acció de dominar la
voluntat d’un altre i l’acceptació que és verdader –de part
del suggestionat– el que no ho és o podria no ser-ho. En
realitat es tracta de dos aspectes que, més que contradir-
se, es complementen. En un cas, un home suggestiona
un altre, li usurpa momentàniament o llargament la vo-
luntat i el col·loca sota la seua influència. En un altre, el
suggestionat viu com a real el que no ho és o podria no
ser-ho. No hi ha dificultat per a unir un aspecte a l’altre:
un home (el suggestiu) li «furta» la voluntat a un altre (el
suggestionat) i li implanta en la ment la idea o la vivència
que alguna cosa –que podria no ser així– és verdadera. La
suggestió és, d’un costat, la «introjecció» d’una creença.
Però també és, d’un altre, l’«acceptació» d’un miratge.
7 a) La descodificació del genoma de l’home de Neandert-
hal ha revelat que aquesta espècie d’homínid es va en-
creuar amb l’home modern. b) La Comissió Europea ha
anunciat que presentarà un recurs contra la decisió dels
estats membres de dividir per la mitat la pujada salarial
prevista per als funcionaris de les institucions europees
davant la Cort Europea de Justícia. c) Els terroristes de
Londres havien planejat destruir entre sis i deu avions in-
troduint artefactes explosius en vols de passatgers, però
la policia britànica va fer avortar l’atemptat. d) El poble
xilé passa per un dels pitjors moments de la seua histò-
ria. Vols ajudar-lo? e) Els exparlamentaris Luis Bárcenas
i Jesús Merino, que han renunciat els seus escons al Se-
nat i al Congrés, respectivament, figuren entre els setze
càrrecs públics del Partit Popular que han dimitit o han
cessat com a conseqüència de la seua implicació en el cas
Gürtel.
8 a) Requisits: coneixements d’informàtica (nivell d’usua-
ri). b) Convocatòria de concurs de mèrits per a constituir
una borsa de tècnics d’imatge i so. c) S’ajorna el termini
d’admissió d’originals a causa d’un error en la data de pu-
blicació en el DOCV. d) Es promourà el reciclatge de resi-
dus tòxics amb l’objectiu de complir del protocol de Kyoto.
e) L’evolució del mercat i, per tant, de la demanda del sec-
tor de la construcció ha provocat una caiguda espectacular
de preus.
16
9 a) Capa exterior de la pell: epidermis. b) Tensió elèctrica
expressada en volts: voltatge. c) Relatiu o pertanyent a la
cèl·lula: cel·lular. d) Situat davall de la llengua: sublingual.
e) Dispositiu per a amortir les oscil·lacions de les mo-
lles de suspensió d’un vehicle: amortidor o esmorteïdor.
f) Privació del sentit de la vista: ceguera.
10 Urgències, dermatologia, endoscòpia, fisioteràpia, gine-
cologia, immunologia, laboratori, mamografia, pneumo-
logia, neurologia, obstetrícia, odontologia, otorinolarin-
gologia, pediatria, proctologia, psiquiatria, cardiologia,
cirurgia plàstica, urologia, ortopèdia, gastroenterologia,
medicina preventiva, oftalmologia, radiologia.
Exemples de noms inventats per als doctors: Dr. Ara
Tekure, Dr. Titola Novakasi, Dr. Teskolte Koret, Dr. Ka-
ram Kinmoket, etc.
11 a) Marieta. b) Bugia. c) Ufologia. d) Cesària. e) Dàlmata.
f) Rímel.
12 1) Peixet de plata, peixet del paper o cuc dels llibres en cata-
là, pececillo de plata en castellà, poisson d’argent en francés,
silverfish en anglés. 2) Qui et vol mal et farà riure, i qui
et vol bé et farà plorar; Rient i plorant es fa la gent gran;
Com més serem, més riurem; Qui a primeries riu, a dar-
reries plora; Quan ell riu, el dimoni plora; Qui riu mas-
sa, té el cap de carabassa. Altres exemples en el DCVB.
3) Són normatives (segons el DIEC i el Salt): a trompons i
per a més inri. No són normatives segons el DIEC: al res-
pecte (normativa segons el Salt), alhora que (normativa
segons el Salt) i de volta en quan (en cap dels dos). 4) La
solució normativa és complir els pactes fets, perquè el verb
complir és transitiu i no té cap preposició de règim. 5) La
frase no és correcta. Podem informar algú d’alguna cosa
(ús transitiu del verb informar) o procurar-nos notícies
d’un esdeveniment (ús intransitiu pronominal), però
una proposta de curs no pot ser informada. La solució
en valencià és emetre informe favorable/desfavorable: El
Vicerectorat ha emés l’informe favorable sobre la proposta
de curs.
Tasca final
I EL VERB S’HA FET OBAMA
Carlos Mendo
I ha habitat entre nosaltres. Perquè ahir, Barack Hussein
Obama no sols va fer història en convertir-se en el primer
president afroamericà en la història dels Estats Units,
sinó que es presenta com l’esperança d’un món millor
per als centenars de milions d’habitants del planeta que
van presenciar en directe als cinc continents la seua presa
de possessió com a 44é president de la primera potència
mundial. Sense guillotina, sense monarquies absolutes,
sense repúbliques sectàries, sense tirans ni dictadors, els
Estats Units demostren, amb l’elecció d’Obama, la fide-
litat als principis que inspiraren la fundació de la nació.
Que tots els homes són creats iguals, que tots han sigut
dotats pel creador amb certs drets inalienables com són la

vida, la llibertat i la cerca de la felicitat i que el poder dels
governs deriva del consentiment dels governats. I així ha
sigut des de la Declaració d’independència de 1776 i des
de l’aprovació de la Constitució onze anys més tard. Una
Constitució encara vigent i saludable que Obama, com els
43 antecessors que ha tingut, ha jurat defensar contra
enemics interns i externs.
Com Obama mateix no es va cansar de repetir al llarg
de la campanya, «si algú dubta que als Estats Units tot
és possible, només ha de mirar-me a mi». I la compa-
ració no és simple retòrica. Respon a una realitat his-
tòrica. Els seus pares, que van contraure matrimoni a
Hawaii, no haurien pogut fer-ho als estats meridionals
que en els anys cinquanta no permetien els matrimonis
mixtos. Obama ha repetit l’històric viatge d’Abraham
Lincoln amb tren des de Filadèlfia, bressol de la Cons-
titució, fins a la capital federal, en un vagó construït el
1929, data en què un negre es considerava afortunat si
aconseguia faena en el ferrocarril com a mosso d’estació
o revisor.
Per no parlar de l’admirable lluita pels drets civils dels
cinquanta i dels seixanta a Arkansas, Alabama, Missis-
sippí o Geòrgia que culminà en la gegantina manifesta-
ció de 1963 a Washington, en la qual el reverend Martin
EPISODI 3
2 a) Un tsunami pot ser originat per terratrémols, vol-
cans, solsides costaneres i, fins i tot, allaus, meteorits o
una gran explosió. b) Són més comuns al Pacífic, perquè
és una zona en què són habituals els grans terratrémols.
c) Les falles són una manifestació del moviment de les
plaques tectòniques. Si es produeixen dins la mar, poden
originar un tsunami si són de magnitud considerable. d)
Resposta oberta. e) No seria adequat, perquè la traducció
no tindria la qualitat lingüística que requereix una tra-
ducció professional. f) Li facilita la faena, però només per
a la primera fase del procés de traducció, per a obtindre
ràpidament un esborrany de traducció que cal revisar bé.
3 a) També han sigut denominats marejades, ones sísmiques
marines i sismes submarins. b) És l’afonament o ensorra-
ment de pedres, terres o altres materials que es produeix
prop de la costa. Si l’enderrocament de materials té prou
magnitud, pot provocar un tsunami. c) És el desplaça-
ment d’una capa tectònica per davall d’una altra. La falla
que provoca en l’escorça terrestre pot originar tsunamis.
d) Una allau és una massa de neu o gel que es desplaça
muntanya avall. En sentit figurat fa referència a una gran
quantitat (de gent, de coses, etc.): una allau de preguntes,
una allau de manifestants, etc. e) El mot ona designa el
moviment oscil·latori de les aigües i, per extensió, altres
fenòmens produïts en l’espai o en el temps caracteritzats
per la longitud, la freqüència o l’amplitud: ones sonores,
lluminoses, elàstiques, hertzianes, electromagnètiques, etc.
La paraula onada deriva d’ona i pot usar-se per a referir-
Unitat 3
­ uther King expressà el somni que un dia les persones
L
serien jutjades pels mèrits propis i no pel color de la seua
pell. Aquell somni es va acomplir ahir amb la presa de
possessió d’Obama, un dia després de celebrar-se, com
tots els 19 de gener, la festa per a commemorar la memò-
ria de King.
El discurs d’Obama, aclamat pels centenars de mi-
lers de nord-americans que omplien de gom a gom els
3,5 quilòmetres que separen el Capitoli del Lincoln
Memorial, passarà a la història com una de les grans
al·locucions presidencials de tots els temps. Recull con-
ceptes expressats anteriorment pels quatre presidents
que més aconseguiren il·lusionar els seus conciutadans
en les respectives preses de possessió: Lincoln, Fran-
klin Roosevelt, John Kennedy i Ronald Reagan. Les cri-
des que va fer a la unitat nacional, a les dificultats que
enfrontarà la seua Administració, al treball i a l’esforç,
i a la responsabilitat dels ciutadans són un eco dels dis-
cursos inaugurals dels quatre antecessors del nou pre-
sident. L’aspecte més cridaner del discurs, a més d’una
impecable oratòria, l’apel·lació al manteniment dels
ideals fundacionals. El manteniment de la seguretat no
justifica l’abandó dels nostres ideals. En qui devia estar
pensant?
se a una ona gran o a una successió d’ones; té també un
sentit figurat: una onada de pluges, una onada d’alegria, una
onada de vítols. El mot onda fa referència a les ondulacions
(en els cabells, en una cortina, en un element decoratiu
fet a partir d’ondes, etc.): Per a les festes, s’ha fet un penti-
nat amb moltes ondes.
4 Testament hològraf, minuend i subtrahend, hissar la
bandera, ham, coet espacial, orfe, cacauet, filharmònica,
efecte d’hivernacle, subhasta.
6 a) Va caure. b) s’ha esvarat. c) han baixat. d) entrenar-se.
e) ha quedat. f) Fuma, coneix.
7 a) De fet, hauríem de ser conscients dels problemes me-
diambientals causats per la destrucció de la capa d’ozó i
solucionar-los amb diplomàcia. b) Gràcies a la crisi eco-
nòmica –o precisament per culpa d’aquest motiu– ha
hagut d’ajornar la compravenda de l’immoble, la qual
cosa li ha permés entaular una bona relació amb la seua
veïna. c)  Segons tinc entés, van escoltar atentament la
petició d’indult formulada per la fiscal i van accedir a
concedir-la. d) Sovint comentem aspectes de l’àlgebra, i
en parlem, sense adonar-nos-en realment. e) El morrut
roig (Rhynchophorus ferrugineus) s’alimenta del tronc de
la palmera datilera, en la qual viu.
8 a) Es conforma amb l’obtenció de bons resultats en l’es-
tudi de camp. b) La investigació consisteix a analitzar
17
 Unitat 3
mostres d’ADN de diversos coleòpters. c) Han de calcular
quant de temps tardarà l’àguila a atrapar el falciot. d) No
s’havia adonat que la reacció química ha alterat la mescla.
e) És convenient evitar el problema abans que comence el
desgel/desglaç de la glacera.
9 a) Tenia la sospita que l’assassí havia comés el crim abans
que acordonaren el recinte. b) És una famosa violinista
ucraïnesa que ha afermat l’afició per la bona música en el
centre històric de la ciutat. c) Ha amassat/reunit una gran
fortuna sense necessitat de caure en la corrupció ni abai-
xar els preus del pa que pastava cada dia. d) Treballa en un
celler pròxim a la pedrera de marbre que hi ha a Monòver,
encara que, el vi més bo, el guarda a la bodega del seu iot.
e) Quan va saber la resolució del jutge, se’n va anar a visi-
tar les cascades del Niàgara abans que el tancaren en un
soterrani. f) Es va tallar la molla/el tou/el palpís dels dits
quan va intentar manipular aquella gemma preciosa que
tenia el color d’un rovell d’ou.
10 a) Em sembla que aquests trigènims/tres germans bes-
sons que tant s’assemblen volen aparençar que són
milionaris. b) Encreuà els braços abans de travessar la
carretera. c) Ha planejat construir un aparell que siga
capaç de planar en l’aire. d) S’adormí just quan acabà
de compondre l’òpera per a l’estrena de l’ateneu. e) Cal
clarificar la substància d’aquest matràs abans que l’àcid
faça reacció. f) El trencalòs va pondre un ou just quan es
ponia el sol.
Tasca final
BOLETS VERINOSOS
Hi ha poques espècies de bolets verinosos, però és im-
portant saber identificar-les per a evitar enverinaments,
que, a vegades, poden provocar la mort. Les més comunes
són Amanita phalloides, Amanita muscaria, Boletus sata-
nas, Lactarius torminosus o Russula emetica. La precaució
més important és no consumir un bolet que no haja sigut
identificat prèviament i que, per tant, no se sap si és se-
gur. En cas d’intoxicació, just quan apareixen els primers
símptomes, cal acudir immediatament a un hospital, si
és possible amb un exemplar del fong ingerit o amb les
restes que se n’hagen pogut recuperar, per a facilitar el
diagnòstic.
Amanita phalloides (val. farinera borda o farinot,
cast. oronja verde o mortal, cicuta verde)
La farinera borda, com és coneguda vulgarment, és la
responsable de la major part dels casos d’intoxicació per
fongs a Espanya. Té un verí tan potent que pot provocar
la mort després de la ingesta d’un sol exemplar. La reina
de l’espècie Amanita creix durant tota l’estació micològica
(de setembre a febrer), en tot tipus de bosc i de punta a
punta de tota la Península, des de la costa fins a la mun-
tanya. El verí de l’Amanita phalloides ataca i destrueix les
cèl·lules del sistema nerviós central, el fetge o els mús-
18
culs; els efectes apareixen entre sis i dotze hores després
d’ingerir-lo. Els símptomes més freqüents són nàusees i
vòmits, diarrea sanguinolenta, còlics, etc. Quan aparei-
xen, alguns òrgans ja han patit danys importants, de ma-
nera que és essencial acudir a l’hospital com més prompte
millor.
Amanita muscaria (val. reig de fageda o reig bord;
cast. matamoscas o falsa oronja)
El reig de fageda té la virtut de paralitzar els insec-
tes que hi entren en contacte, fet que explica el nom
vulgar. És un bolet cridaner, en el qual, segons la lite-
ratura fantàstica, viuen els gnoms; es pot confondre
fàcilment amb uns altres, com el reig. Igual que la pha-
lloides, l’Amanita muscaria creix en entorns molt vari-
ats, en totes les cotes i associada a les arrels dels ar-
bres, normalment fajos, pins negres o bedolls. Apareix
a final d’estiu i principi de la tardor en tot Espanya.
Té un verí amb un efecte principalment neurotòxic de
conseqüències greus, però no necessàriament mortals.
A més, és tòxic per a l’intestí i el fetge, i té propietats
al·lucinògenes. Els símptomes que provoca són gas-
trointestinals (vòmits, còlics, etc.) i es manifesten un
parell d’hores després d’ingerir-lo.
Boletus satanas (val. bolet de Satanàs, mataparent
o matagent; cast. seta o boleto de Satanás)
Aquest fong de grans dimensions és menys perillós del
que anuncia el seu nom. El bolet de Satanàs no és, com
es creia antigament, letal, però sí que provoca una certa
toxicitat. Sol créixer a les clarianes dels boscos, a la vora
de les arrels d’alzines, fajos i roures. És poc comú, però
sol aparéixer sempre en les mateixes zones, principal-
ment en la zona de mitjana altura de les muntanyes o en
les parts més altes de la terra baixa. Té un verí que resul-
ta especialment tòxic quan es consumeix cru, i indigest
en ser cuinat. Produeix trastorns gastrointestinals amb
vòmits i diarrees, que es manifesten poc després de con-
sumir-lo.
Lactarius torminosus (val. rovelló de cabra o lleterol
de bedoll; cast. níscalo falso)
És molt semblant a altres espècies de rovellons o escla-
ta-sangs de gènere Lactarius. És comú a les comarques
de muntanya, sobretot a la Cerdanya, el Ripollés i la
Garrotxa. Ocupa la part més baixa de l’escala de pe-
rillositat, ja que té una toxicitat limitada a provocar
petits trastorns gastrointestinals. Els símptomes apa-
reixen poc després de consumir-lo (entre 15 minuts i
tres hores). Creix des de l’estiu fins a la tardor sempre
prop dels bedolls.
Cortinarius (val. cortinari)
Formen part d’aquest gènere el Cortinarius orellanus
(cortinari rutilant o de muntanya), el Cortinarius spe-
ciosissimus o el Cortinarius cinnamomeus (cortinari ca-
nella). Són poc comuns i creixen en boscos d’arbres de

fulla caduca o en pinedes, i són difícils de confondre
amb espècies comestibles. Generalment no són bolets
comestibles. La majoria són de mal sabor i indigestos.
Alguns d’aquests bolets són molt tòxics, en especial el
C. orellanus, sovint mortal. Els símptomes es manifes-
ten dies després de consumir-los, fins i tot setmanes.
Provoquen cansament, set intensa i sequedat de boca,
pèrdua de gana, mal de cap i alteracions renals i hepà-
tiques.
EPISODI 4
2 a) Perquè cada grup d’aliments aporta a l’organisme un
tipus de nutrients essencials. En aquest sentit, la dieta
mediterrània és una dieta molt saludable, recomanada
pels experts en nutrició d’arreu del món. b) És possible
sobreviure, però cal compensar les necessitats de l’orga-
nisme consumint aliments que tinguen els nutrients que
necessitem. Els vegetarians poden fer una dieta completa,
perquè la fruita i la verdura, a més de la pasta i els cereals,
contenen els nutrients necessaris. La dieta vegetariana
estricta no inclou cap producte que derive d’animals, però
l’anomenada dieta lactovogetariana inclou, a més dels
productes vegetals, ous, productes lactis o mel. Algunes
dietes vegetarianes supleixen la manca d’alguns amino-
àcids essencials presents en la carn amb aliments com
el tofu, el seitan o el tempeh, a base de soia. c) Resposta
oberta. d) Per a eliminar l’excés de nutrients, especialment
el greix, i mantindre el cos en forma. e) Resposta oberta.
f) La piràmide dels aliments és una altra manera de repre-
sentar els aliments que hem de consumir preferentment,
situats en la base de la piràmide, mentre que els aliments
menys importants se situen en el vèrtex de la piràmide.
3 a) Meló d’Alger (o de moro, d’aigua), síndria; llima (o lli-
mó), llimona; bresquilla, préssec; tomaca (o tomata), to-
màquet; carlota, pastanaga; pebrera (o pimentó), pebrot;
carabasseta, carabassó. b) Resposta oberta. c) Sí, totes les
llengües solen tindre geosinònims. d) No, la variació lèxi-
ca no comporta distinció lingüística. e) Resposta oberta.
4 L’ORNITORINC
L’ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) és una espècie
de mamífer semiaquàtic, endèmic de l’est d’Austràlia i de
l’illa de Tasmània. Amb les quatre espècies d’equidna, és
una de les cinc espècies que perviuen actualment de l’orde
dels monotremes, únics mamífers actuals que ponen ous
en compte de donar a llum cadells vius. És l’únic repre-
sentant viu de la família Ornithorhynchidae i del gènere
Ornithorhynchus.
L’aparença estranya d’aquest mamífer ponedor d’ous,
verinós, amb musell en forma de bec d’ànec, cua de castor
i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus
quan se’l van trobar per primera vegada, i fins i tot arribà
a ser considerat per alguns com una elaborada falsificació.
És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen un
Unitat 3
Russula emetica (val. escaldabec; cast. rúsula emé-
tica)
Es troba en boscos i zones humides i molsoses. Està molt
estés pel nostre país i morfològicament és molt variat.
Dins la família Russula, hi ha altres bolets tòxics, a més
de l’emetica. Provoquen trastorns gastrointestinals lleus
en un període breu, de mitja hora a dos hores després de
consumir-lo. És tòxic només en grans quantitats, però un
únic exemplar, cuinat amb altres espècies, és innocu.
esperó a les potes posteriors que allibera un verí capaç de
produir un dolor intens als humans.
Les característiques úniques d’aquest animal el con-
verteixen en important subjecte d’estudi en el camp de
la biologia evolutiva, i també en un símbol reconeixedor
i icònic d’Austràlia; ha aparegut com a mascota en esde-
veniments nacionals i apareix al dors de la moneda de
20 cèntims australiana. L’ornitorinc és l’emblema animal
de l’estat de Nova Gal·les del Sud.
Fins a principi del segle xx se’l caçava per la pell, però
actualment està protegit en tot el seu àmbit de distribu-
ció. A pesar que els programes de reproducció en capti-
vitat han tingut un èxit molt limitat i que és una espècie
vulnerable a l’efecte de la contaminació, no es considera
que es trobe sota amenaça immediata.
Canvis per a la versió en català oriental: orde/ordre, trobe/
trobi.
6 ARRÒS AMB CROSTA
Ingredients: 2 tasses grans d’arròs, ½ kg de peix per a
caldo, 2 daus de concentrat de peix, ½ culleradeta de sa-
frà, 4 alls, 3 ous, oli i sal.
Preparació:
S’ha de posar a bollir el peix en un perolet amb aigua
abundant i sal. Al cap de 30 minuts, cal colar el caldo so-
bre un perol i dissoldre-hi els dos daus de concentrat de
peix; s’ha de deixar bullir 10 minuts amb el safrà.
Tot seguit, cal posar una paella al foc i afegir-hi 3 cu-
llerades d’oli i els alls pelats. Després cal fregir els alls i
afegir-hi l’arròs. S’ha de remenar amb una cullera de fusta
i abocar-hi 4 tasses grans de caldo de peix (el doble que
d’arròs). Cal comptar 10 minuts des que comence a bollir.
En aquests 10 minuts, s’ha d’encendre el gratinador del
forn perquè vaja calfant-se. Mentrestant, s’han de batre a
punt de neu les clares dels tres ous.
En passar 10 minuts, s’ha d’apagar el foc i unir els ro-
vells a les clares dels ous. A continuació s’ha de batre tot
un poc més i abocar-ho sobre l’arròs, perquè quede tot co-
bert d’una manera uniforme. Finalment, cal ficar la paella
al forn durant 10 minuts més.
19
 Unitat 3
7 eixir-sortir; vesprada-tarda; granera-escombra; mes-
clar-barrejar; llaurador-pagès; bragues-calces; calcetins-
mitjons; tardar-trigar; hui-avui; roig-vermell; bes-petó;
fesols-mongetes; espill-mirall; arena-sorra; pardal-ocell;
alçar-aixecar; bonegar-renyar; parar-aturar; esvarar-re-
lliscar; volva-floc de neu; xiquet-noi.
8 En el regne de Tessàlia, que és de les partides de Romania,
els habitants del qual són dits mirmídons, regnava llavors
un rei que es deia Peleu, i la seua muller es deia Tetis, del ma-
trimoni dels quals isqué aquell baró tan fort i tan coratjós i
tan noble anomenat Aquil·les. I segons que conta la història,
aquest rei Peleu tenia un germà que es deia Èson, i era germà
de pare i de mare i major en edat que el dit Peleu, el qual,
com que estava agreujat per una llarga vellesa, a penes es
podia regir a si mateix i menys encara el regne de Tessàlia.
D’aquest Èson sobrevisqué un fill, per nom Jàson, baró
fort i molt noble, i molt bell, generós, graciós, piadós i res-
plendent de noblesa i de tots els bons costums, al qual els
majors del regne de Tessàlia i els nobles, i tots els pobles,
amaven i l’abraçaven de gran dilecció per excel·lència de les
seues virtuts, i no li feien menys honor i reverència que al
rei Peleu. Aquell Jàson era així obedient al rei Peleu, oncle
seu, com fóra al pare, si regís; ni en alguna cosa no li era
enutjós, sinó devot de tota subjecció. I no li responia de la
mateixa manera el rei Peleu, perquè, encara que per senyals
externs mostrara que l’estimava molt, dins del seu coratge
cremava i estava en gran congoixa dubtant que Jàson, en la
seua virtut i en la tan gran afecció que els seus li tenien, no
el despullara de la senyoria del regne de Tessàlia.
I finalment, per cosa molt meravellosa, en aquells dies
per moltes parts del món vingué fama que en una illa dita la
Còlquida, ultra les fronteres del regne de Troia, vers la plana
oriental, hi havia un moltó el velló del qual era d’or, segons la
fama que tenia. En aquella illa regnava un rei per nom Eetes,
molt poderós i molt ric, i ja avançat en edat. I segons que la
història descriu, aquell moltó amb velló d’or era guardat per
meravellosa cura i estudi del déu de la batalla [Mart], perquè
en la seua guarda eren assignats alguns bous que llançaven
flames de foc per la boca. I si algú desitjava tenir aquell mol-
tó, necessàriament havia de combatre aquells bous; i si n’ob-
tenia victòria, convenia que els fes arar i girar aquella terra
on eren. I després d’açò havia de combatre amb un drac molt
escatós i molt espantós, que llançava flames de foc, i havia
de matar-lo i traure-li les dents de les galtes, i sembrar-les en
la terra que els bous havien arat. I de la llavor d’aquell camp
eixia meravellosa messa, ja que de les dites dents de seguida
naixien cavallers armats, i escometien entre ells tan ferma i
tan poderosa batalla fins que tots, els uns amb els altres, es
donaven mort. I per aquests perills bel·licosos, i no per cap
altra via, el dit velló d’or podia ser obtingut.
Tasca final
LES RATESPENADES
Les rates penades (Chiroptera) són un orde de mamífers,
els quiròpters, d’unes 1.100 espècies. Representen un
20
20% de totes les espècies de mamífers, fet que els con-
verteix en el segon orde més gran d’aquesta classe per
darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers vola-
dors, s’han estés quasi arreu del món i han ocupat una
gran varietat de nínxols ecològics. Les rates penades te-
nen un rol ecològic vital com a pol·linitzadores, i també
fan un paper important en la dispersió de llavors. Tenen
les potes anteriors transformades en ales i n’hi ha que es
guien i cacen per ecolocalització. Les rates penades po-
den ser frugívores, insectívores o alimentar-se d’ocells
i altres petits vertebrats. N’hi ha, com els vampirs, que
beuen sang.
Anatomia exterior
La mida de les rates penades varia entre la rata penada de
nas porcí, que fa entre 29 i 33 mm de llarg i pesa 2 g, i la
guineu voladora de les Filipines, la més gran, que fa 170
cm i pot pesar 1.200 g. Malgrat el nom, els megaquiròp-
ters no són sempre més grans que els microquiròpters,
n’hi ha espècies que només fan 6 cm de llarg i són més
menudes que els microquiròpters grans.
Les rates penades passen gran part de la seua vida
penjades a l’inrevés de branques o dels sostres de les co-
ves. Les potes han experimentat una inversió de 180° en
la seua posició en relació amb les dels humans, una adap-
tació per a penjar-se cap per avall. Quan les rates pena-
des estan penjades, el pes exerceix una tracció sobre els
tendons que manté les urpes en posició d’enganxada, fet
que permet no gastar energia encara que estiguen molt
de temps. Una altra adaptació que els permet estar cap
per avall molt de temps és que tenen vàlvules unidirecci-
onals per a evitar que la sang fluïsca cap arrere no sols a
les venes, sinó també a les artèries.
Ecolocalització
Les rates penades utilitzen l’ecolocalització per a orien-
tar-se, detectar obstacles o trobar preses. Es tracta d’una
classe de sonar biològic. En els microquiròpters, aquest
sentit és molt sofisticat, mentre que en els megaquiròp-
ters no ho és tant; aquests darrers fan espetegar la llen-
gua a un costat i l’altre de la mandíbula, emetent sons
ben audibles per a l’orella humana. Els megaquiròpters
utilitzen més l’olfacte i la vista per a orientar-se, perquè
l’ecolocalització no els és gens útil. Els microquiròpters
poden deixar d’emetre sons quan es troben en llocs fami-
liars que coneixen bé, potser per a evitar que els preda-
dors els descobrisquen.
A més d’escoltar sons externs, les rates penades uti-
litzen les orelles per a sentir el seu propi eco. Les orelles
d’alguns grups, com ara els rinolòfids, són molt mòbils
i poden moure’s independentment l’una de l’altra, cosa
que els permet una audició estereofònica i detectar el
relleu de la imatge rebuda. L’ecolocalització proporciona
informació sobre la mida, la velocitat i la direcció de la
presa. El pavelló auricular dels quiròpters sent tot això i
està adaptat al tipus de vol de cada espècie; com més rà-
pidament volen, més curtes són les orelles. Les diferents

rates penades tenen freqüències distintes. Els humans
poden sentir-hi fins a 18 kHz, però les rates penades hi
senten fins a 120 kHz.
Rates penades insectívores
Totes les rates penades que viuen en latituds superi-
ors a 38° N i 40° S són insectívors. Com que ixen de
nit, quan els ocells insectívors estan inactius, no te-
nen competència per a caçar els nombrosos insectes
que ixen en pondre’s el sol. El 70% de les espècies de
quiròpters són insectívores, i quasi tots els insectes en
poden ser preses. A més d’insectes, les rates penades
mengen altres tipus d’artròpodes, com ara aranyes,
crustacis... Les rates penades no cacen les seues preses
únicament en l’aire, sinó que a vegades també ho fan
en terra.
Emetent sons molt alts i, escoltant-ne l’eco, els
microquiròpters localitzen les preses i altres objectes
pròxims. Es tracta del procés d’ecolocalització, una ha-
Unitat 3
bilitat que comparteixen amb els dofins i algunes ba-
lenes.
Rates penades hematòfagues
Tot i la visió de les rates penades com a hematòfags, en
realitat només n’hi ha tres espècies que s’alimenten de
sang. El vampir comú xupla la sang de bestiar, gossos,
gripaus, mamífers salvatges, tapirs, guanacs i fins i tot
foques. El vampir d’ales blanques, la més rara d’aquestes
espècies, xupla la sang d’ocells.
Quan es pon el sol, els vampirs ixen en grups de dos a
sis. Per a detectar les preses, utilitzen l’olfacte i l’ecoloca-
lització, però també la forma i la calor de les preses. S’hi
acosten arrossegant-se, i determinen on hi ha les venes
per mitjà de termosensors situats al nas. Després de lle-
par-ne la superfície per cobrir-la de saliva anticoagulant,
agafen un plec de pell i el perforen, utilitzant dos claus.
Aleshores, xuplen la sang utilitzant la llengua com una
palleta.
21
 Unitat 4

EPISODI 1
2 a) En el cas de l’Internet Explorer: en la pestanya d’Eines Corrector ortogràfic Ubuntu
(o Herramientas, si no està en valencià) has de fer clic en per a Mozilla • distribució de GNU/
Opcions d’Internet i, després, buscar el botó Llengües (o • verifica l’ortografia de Linux
Idiomas). Si el català no es troba entre les llengües que correus i formularis • basat en l’escriptori
apareixen, l’has de trobar entre la llista desplegable i clicar • estàndard general de GNOME
en el botó Afegeix. Després, cal moure’l al primer lloc de la l’IEC • traduït al català
llista, fer clic en D’acord i tancar l’aplicació. En altres nave- • té una versió per al • 25.000 programes
gadors varia un poc el camí. b) Internet Explorer, Firefox, valencià • Ubuntu Karmic: redis-
Google Chrome. c) OpenOffice.org, i han col·laborat en seny de l’aparença de
la popularització del GNU/Linux, en la traducció de les l’escriptori i la pantalla
eines de configuració i instal·lació de Fedora. d) El SALT. d’entrada
e) Ha col·laborat amb el centre de terminologia TERM- • Ubuntu One: permet
CAT en l’estandardització de nous termes al català relaci- fer còpies de seguretat,
onats amb les noves tecnologies. f) Manel, perquè Mireia emmagatzemar, sincro-
s’ha mostrat nerviosa i li ha costat atraure l’atenció dels nitzar i compartir dades
companys. Manel, en canvi, estava molt tranquil i ha usat amb altres usuaris del
recursos útils (organigrames, presentacions, metàfores) servei
per a fer-se entendre. • Arrencada més ràpida
Audacity OpenOffice
3 a) Glossari. b) Segons el context, la interfície és el conjunt
• Permet: • paquet ofimàtic lliure
d’elements gràfics i lingüístics (finestres, pestanyes, ico-
Enregistrar àudio en disponible en català
nes i menús desplegables) amb què l’usuari es relaciona
directe. • inclou Writer (proces-
amb l’ordinador. c) Oficina i informàtica. d) GNU/Linux,
Convertir cintes i gravar- sador de textos), Calc
Windows 7. e) Programari. f) Els processadors de textos,
les en format digital o CD. (gestor de fulls de càlcul),
els gestors de fulls de càlcul i les bases de dades.
Editar fitxers d’àudio en Impress (presentaci-
format Ogg Vorbis, MP3, ons multimèdia), Draw
4 capficat, capbusses, capsa, capdavall, captivar, copsar,
WAW o AIFF. (programa de dibuix),
capbaix, cabdell, propvinent, capçal, capdamunt.
Tallar, copiar, dividir o Base (bases de dades),
mesclar sons. Math (fórmules mate-
6 1b. 2a. 3b. 4c. 5a. 6b. 7a. 8b.
Canviar la velocitat de màtiques), corrector de
l’enregistrament. valencià de sèrie.
7 gratacels, parabrises, bermudes, guardaboscos, carrutxes,
pantaló, diner, funerals, tovalla, portaequipatges, runes, GIMP Diccionari català
sigles, paraigües, sostenidors. • retoc fotogràfic de sinònims per a
• creació i disseny d’imat- l’OpenOffice
8 a tothora, d’amagat, a esquena de, mà a l’obra, amb es- ges • conegut com a Openthe-
creix, ficant el nas, diré a la clara, carregant la tinta, se’ns • conversió de formats saurus-ca
ha escapat de la mà, faré els possibles. gràfics • diccionari de sinònims i
antònims i mots afins
9 *dillunsos (dilluns), messies, galimaties, *llàpissos (lla- • diverses llengües: català,
pis), estatus, ens, temps, *virusos (virus), àlies, socors, espanyol, francés, anglés
fons, *fonsos (fons), pàncrees, cactus.

10 11 Físic: canó de projecció, ordinador portable, ordinador,

Thunderbird
• client de correu
• execució ràpida
• codi de Mozilla
• opcions de personalitza-
ció (filtres de missatges,
gestió del correu brossa
amb autoaprenentatge)
Seamonkey
• solució lliure d’Internet
• inclou un navegador,
un gestor de correu, un
redactor web i un client
de xat IRC
12 WEB: càmera web, difusió per web, editor/-a de webs,
PC, ordinador portàtil, DVD regravable, impressora làser,
ratolí de bola, ratolí tàctil, pissarra digital, pantalla tàctil.
/ Virtual: bloc, xat, xarxa social, webquesta, memòria de
traducció, glossari, traductor en línia, base de dades, full
de càlcul, processador de textos, magazín electrònic.
lloc web, mapa del web, pàgina web, servidor web. / CI-
BER: ciberamic/-iga, ciberart, ciberdependència, ciber-
llenguatge. / NET: extranet, infranet, intranet, Telnet,
Usenet. / ARI: microprogramari, programari de domini

22
 Unitat 4
públic, programari de grup, programari de prova, progra- REUNITS, PARTICIPANTS, INTER-
mari educatiu, programari lingüístic. / TELE: telealarma, VENEN, ACTUEN, PARTS
teleaprenentatge, teleassistència mèdica, teledistribució, D’una part..., que actua com a represen-
teleensenyament. Participants
tant d...
D’una part... i de l’altra...
13 @: arrova; home page: pàgina inicial. D’una part... en nom i representació d...
MANIFESTEM/MANIFESTEN o AN-
14 càmera, antivirus, tallafoc, cavall, cuc, galeta, finestres,
TECEDENTS
brossa, safata, escàner, línia, llibres, cibercafé, penjat.
EXPOSEM/EXPOSEN o ACORDS
ANTECEDENTS
15
A R E C E R D 1. Que...
2. Que...
3. Que...
V E R I F I C A R ACORDS
R O D A C I F I T N E D I Primer. Periòdicament es reuniran...
Segon. Les dos institucions faran...
R A J E L C E T
ACORDEM/ACORDEN o CLÀUSULES
P E N J A D A Cos PACTEM/PACTEN o CONVENIM/
M A Q U I N A R I CONVENEN
MANIFESTEM:
1. Que les dos institucions es proposen...
2. Que...
I 3. [...]. Per això...
K C A P Ç A L E R A PACTEM:
1. Que periòdicament es reuniran…
I E M O T I C O N A
2. Que ambdos institucions faran...
W A L E A T O R I
Signar un conveni en tres exemplars.
I R A M A R G O R P O R C I M Signar un conveni en triple exemplar.
En prova de conformitat, signem
aquest conveni al lloc i en la data indi-
16 a4. b3. c2. d1. e9. f7. g6. h11. i5. j8. k10. cats més avall.
I en prova de conformitat amb tot el
17 píxel, ràtio, fòrum, clic, mòdem, xip, àlies, accés. que s’hi ha exposat, signem per dupli-
Fórmula
cat aquest document, al lloc i en la data
18 final
indicats.
Capçalera Logotips Després que totes les parts lligen
Conveni específic entre l’Ajuntament l’acord, i com a prova de conformitat
de Cocentaina i la Universitat d’Alacant amb el que s’hi expressa, el signem per
per a activitats de difusió cultural. triplicat.
Acord marc multilateral de col·laboració
Títol entre els ajuntaments de Gandia, Oliva
i Bellreguard. Signatures
Acord de col·laboració entre el Centre
de Terminologia Termcat i l’associació
Softvalencià. Datació 3 de maig de 2010

EPISODI 2
2 a) Coordinar i gestionar els recursos tècnics i humans
de l’Administració del Consell. b) El canal telefònic (tel.
012 des de dins de la Comunitat Valenciana; tel. +34
96 386 60 00 des de fora), la pàgina web de la SAOA,
les oficines d’informació especialitzada i els taulers
d’anuncis. c) De l’àrea d’informació a la ciutadania; de
l’àrea de Registre Auxiliar; de les borses d’ocupació tem-
poral, oposicions i concursos de trasllat relatives a la
funció pública valenciana; de les condicions de segure-
tat i salut dels treballadors i les treballadores de l’Admi-

23
 Unitat 4
nistració i dels organismes autònoms que en depenen;
de la formació dels empleats i les empleades públiques;
de l’actualització i el redisseny de l’estructura i l’estra-
tègia de l’Administració Pública, i de la dotació i man-
teniment dels mitjans materials i tècnics de la Conse-
lleria. d) Mantindre i avaluar periòdicament el nivell
de qualitat en la formació del personal, reduir el temps
d’espera en els tràmits gestionats i donar informació
rigorosa sobre les relacions entre Administració i ciuta-
dania. e)  Mitjançant diversos percentatges i còmputs:
actualitzacions de la web, respostes a queixes i suggeri-
ments, resultats dels tràmits, etc. f) La ciutadania pot
enviar queixes i suggeriments a la bústia de la pàgina
web del SAOA i al Registre, a més d’omplir enquestes en
paper i electròniques.
3 a) Enguany, perquè és més genuïna. b) SAOA, CAP. No,
perquè la primera vegada que apareixen en el text van
acompanyades del significat que representen. c) Tel. (telè-
fon), C/e. (correu electrònic). d) Assessorament, informa-
ció, admissió i remissió, publicació i actualització, anàlisi,
emissió, coneixement, actualització i redisseny, dotació i
manteniment, e) A la Llei 31/1995, de 8 de novembre,
de Prevenció de Riscos Laborals. f) No és recomanable:
l’opció més bona és la que està en el text.
4 Abreviatures → Mots que s’usen... → c./; Sigles → abre-
viacions... → UA; Símbols → Signes convencionals... → €;
Acrònims → Mots que resulten... → Termcat.
5 Senyor, administratiu, serveis, serveis, col·lega, jurídic,
comissió de serveis, administrativa, coordinadora de la
delegació, serveis, dèficits, administracions, despeses,
import, factura, impremta, partida, negociat, despeses.
6 C2, DNI, radar, ovni, ONG, h, s, TV, AVL, SGAE, €, %,
IRPF, JQCV.
8 a2. b2. c2. d2. e1. f1.
9 Hi ha dies que és millor no alçar-te del llit. Este matí
tenia tanta son que m’he tallat la galta afaitant-me, i
mentre tallava l’hemorràgia se m’ha gelat el café, que
m’esperava a la cuina. No hi ha res que odie més que
un café gelat o recalfat al microones, sobretot de matí.
Quan per fi he aconseguit eixir de casa, he descobert que
la grua se m’enduia el cotxe. El conductor em deia adéu
amb la mà des del vehicle, somrient-me amb sorna, i jo
pensava en maneres sofisticades de consumar-ne l’era-
dicació de la faç de la terra. Quan ja era en l’autobús que
havia tardat tres quarts a arribar, he caigut que m’havia
deixat la cartera al rebedor de casa, amb la documenta-
ció que necessitava per a aclarir uns assumptes urgen-
tíssims que hauria d’haver lliurat despús-ahir, perquè el
meu cap els signara i els tramitara a Hisenda. Així que
quan he entrat per la porta, el susdit m’ha escridassat
com un energumen, i jo he hagut d’aguantar-me les ga-
24
nes de xafar-li l’ull de poll. La seua veu deu haver-se sen-
tit a dos carrers de distància de l’oficina, com a mínim.
No sé com no ha vingut la policia a comprovar si havien
mort algú.
10 a) El director general ha estudiat com evoluciona la
composició de les importacions procedents dels Estats
Units. b) És pràcticament impossible que accedisca al
lloc de treball, i no podrem resoldre aquest problema fà-
cilment. c) A la vista de les noves proves, la jutgessa va
revocar la sentència de mort d’Hannibal Lecter. d) Com
que és possible que hi haja raons perquè l’expulsen de
l’equip directiu, s’ha apressat a denunciar el seu cas als
jutjats. e) La celebració de la millora dels dividends i els
guanys de l’empresa va fracassar perquè l’empresa en-
carregada del càtering va ser pèssima. f) El veïnat ha in-
terposat denúncies contra la prostitució de carrer en el
barri.
11 *préstamo (préstec), *plaços (terminis), *col·lapse (falli-
da), *financieres (financeres), *abaratar (abaratir), *finan-
ciar (finançar), *ahorrar (estalviar), *cantitat (quantitat),
*recibo (rebut), *ahorrar (estalviar), *anticipo (acompte),
*abono (abonament),*a tocateja (al comptat), *remanents
(romanents), *sueldo (sou), *bursàtils (borsàries), *renta-
bilitat (rendibilitat), *ganàncies (guanys), caudal (cabal),
*bolsa (borsa), *atrasos (ròssecs), deudes (*deutes).
12 a) Acomiadar (d’una empresa). b) Bescanviar (mercaderi-
es). c) Bestreta (en un pagament). d) Recaptar (impostos).
e) bé (propietat). f) Endarreriments (econòmics).
13 a2. b1. c3. d1. e1. f2.
14 el sotasignat, infrascrit, el que subscriu → el abajo fir-
mante; comprendre, abraçar, abastar, arribar a → abar-
car; aclarir → aclarar; provisió → acopio; justificant de
recepció → acuse de recibo; marmessor → albacea; abast
→ alcance; obertura (d’oficines, de llibretes) → apertura;
ajornar, diferir → aplazar; testimoniar, testificar, donar
fe → atestiguar; validació → bastanteo; nota de lliura-
ment → boletín de entrega; pròsper, puixant → boyante;
consolidar (una economia) → cimentar (una economía);
confrontació, comparació → cotejo; passar avís → dar
aviso; desnonament → desahucio; entabanar, ensarro-
nar, engalipar → embaucar; inserir → insertar; excep-
ció, distinció; reserva, condició → salvedad; usdefruit →
usufructo.
15 a) dilapidat/malgastat, i escaig. b) vistiplau, enllestir la
comanda. c) garantisc, emetrem, xec barrat, la quitança.
d) nomenar, durà a terme. e) bitllets, xavalla/moneda me-
nuda. f) corredoria, dóna de si, esgotat, es mantenen en
vigor.
16 Atresorar/tresorejar, augmentar, finestreta, any bixest/
any de traspàs, capçalera, malgastar/dilapidar.
 Unitat 4

EPISODI 3
2 a) Que hi participen. b) L’ús normal i oficial de les dos
llengües oficials, i les mesures necessàries per tal d’asse-
gurar-ne el coneixement. c) Sí, de discriminació positiva
envers el valencià: «S’atorgarà especial protecció i respec-
te a la recuperació del valencià». d) L’Acadèmia Valenci-
ana de la Llengua. Sí, l’Institut d’Estudis Catalans. e) La
ciutadania té el dret a conéixer i a usar el valencià amb
l’Administració i, per tant, a ser atesa en aquesta llengua.
f) De manera equitativa i imparcial.
3 a) sèptim i sext. Equivalents: seté i sisé. b) En les dos pri-
meres línies s’al·ludeix als valencians i valencianes, però
després s’usa sempre el masculí. c) Es podria substituir
«en la seua condició de ciutadans» per «com a ciutadans».
d) No. Això dificulta la comprensió del text. e) Sí, ja que
descriu la manera com l’Administració ha d’atendre la ciu-
tadania. f) Els nexes copulatius són i, així com; apareixen
repetits diverses vegades.
4 Benvolgut Sr. Peris,
El motiu d’aquesta carta és mostrar la meua disconformi-
tat amb la forma d’organització de l’oficina pel que fa a la
traducció de la documentació al valencià, si més no. Com
podeu observar, jo parle i escric correctament en la nos-
tra llengua; ara bé, trobe que traduir-ho tot per norma és
una pèrdua innecessària de temps i energies, i no estem
per a balafiar-ne. Sé que la Llei diu que «La Generalitat
garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües», però
amb el castellà ens entenem tots. Si publicàrem la docu-
mentació de l’oficina en monolingüe ens estalviaríem fa-
ena: els recursos humans de què disposem són limitats...
A més, hi ha afers més urgents que cal atendre, com ara
elaborar l’informe–resum de les activitats dutes a terme
durant el període 2009/2010; publicar i actualitzar les
borses d’ocupació temporal, oposicions i concursos de
trasllat relatius a la funció pública valenciana; analitzar
periòdicament les necessitats formatives dels empleats i
les empleades públiques, per a proporcionar-los-les mit-
jançant un pla formatiu adient, etc. La solució, no sé qui-
na és; però crec que, almenys en el nostre cas, es podria
fer una excepció –sé que no seria la primera ni l’última
volta– per alleugerir l’extraordinària càrrega laboral que
fa temps que suportem en silenci.
Cordialment,
Lorena Martínez
Administrativa
Secretaria Autonòmica d’Organització Administrativa
Conselleria d’Administracions Públiques
València, 2 de març de 2010
5 a) Has pres ja una decisió? No podem estar esperant tota la
vida. Norma: aquest desapareix. b) Correcta. Norma: aques-
tos es conserven. c) Correcta. Norma: darrere; davant. d) El
meu cap valora molt la puntualitat (sobretot a primera hora
del matí). Norma: darrere. e) Correcta. Norma: davant o
darrere. f) Correcta. Norma: davant; darrere. g) I va dir que
això era tot –encara que puc assegurar que ningú de l’audiència
s’ho va creure. Norma: davant. h) Correcta. Norma: davant;
darrere. i) Correcta. Norma: Davant; darrere.
6 –Buf, quin matí que he passat! Només em faltava aguan-
tar la mala llet d’algunes persones...
–Xica, què ha passat?
–Doncs que Lorena ha escrit una carta queixant-se a
Alfons perquè no vol traduir la documentació que elabo-
rem –ja veus, com si cada dia redactàrem milers de pàgi-
nes al valencià...
–Era d’esperar. Faenera, faenera, no és... I, a més, últi-
mament està en peu de guerra: crec que no li ha agradat
gens la minirevolució que has muntat a l’oficina.
–Doncs té dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se. El
que no pot ser és que fins ara, si colava, colava, i la majo-
ria de documents es feien solament en castellà.
–Sí, dona, però, a vore, comprén que això duplica la
faena... Que no és excessiva, de totes maneres.
–Mira, zero per dos és zero igualment. I va la cínica i
diu que té «una extraordinària càrrega laboral»! I que la
suporta «en silenci»... Però si no fa més que queixar-se!
Quina serà la pròxima?, de què més protestarà? És que...
Va nàixer cansada, esta dona!
–Dona, ja fa anys que està ací amb la seua rutineta,
publicant i actualitzant llistes, inventaris, registres...:
ningú l’ha destorbada fins que has arribat tu.
–Doncs lamente molt provocar tantes molèsties, però
el que passava ací era il·legal del tot. Si nosaltres (l’Admi-
nistració) no respectem els drets dels valencianoparlants,
com esperem que la gent o les empreses ho facen?
–Dona, vist així...
7
Amb tal que Amb la condició que / a fi que
Com (condicional) Si
De (condicional) Si
A ser possible / a po- Si és possible / si pot ser / si
der ser / a no ser que no és que
Posat que (causal) Atés que / com que / ja que
En tant que (adversa-
Fins que / mentres que
tiu o temporal)
Doncs (causal) Ja que / perquè
Només («immediata- Així que / de seguida que /
ment després») quan
Això no obstant / no obstant
No obstant
això / No obstant + complement
Segons que / conforme A mesura que
Sempre i quan Sempre que / sempre quan

25
 Unitat 4
8 Resposta oberta.
9 Errors: *donat que (ja que), *Només entrar (Immediata-
ment després d’entrar), *segons va passant el temps (a
mesura que va passant el temps), *No obstant (No obs-
tant això), *complia amb la normativa vigent (complia la
normativa vigent), *Sempre i quan (Sempre que), *in-
conmensurable (incommensurable), *doncs (perquè), *en
tant que (ja que), *D’agreujar-se el conflicte (si s’agreuja el
conflicte).
Les incongruències en el tractament personal rauen
en el fet que l’advocada, quan s’adreça a Lorena, mes-
cla les formes verbals de la segona persona del plural
(corresponents al tractament de vós) i la tercera perso-
na del singular (corresponents al tractament de vosté).
Cal unificar totes les formes verbals a un tractament
o l’altre.
10 1a. 2a. 3b. 4b. 5c. 6a. 7c. 8b. 9b. 10c.
EPISODI 4
2 a) Promoure una llei que garantisca la recepció directa de
les emissions de ràdio i televisió autonòmiques realitza-
des totalment o majoritàriament en les llengües incloses
en l’àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llen-
gües Regionals o Minoritàries en les altres comunitats
autònomes amb les quals compartisquen llengua. b) El
grup Liberal i el grup Mixt hi donen suport, però el grup
Conservador no. c) Que la iniciativa legislativa popular a
dures penes ha pogut recollir les signatures necessàries
per a ser considerada, que significaria un malbaratament
de recursos públics en un context econòmic de crisi, que
ja disposem de mitjans de comunicació audiovisuals en
valencià de qualitat provada, que els repetidors que en-
viaven el senyal de les cadenes catalanes pel territori va-
lencià són il·legals i que la Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries no és d’aplicació en aquest cas,
ja que, en la seua opinió, català i valencià no són una ma-
teixa llengua. d) Que la proposició de llei compta amb
l’adhesió de la ciutadania, que té una base jurídica (la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries)
i que no aprovar-la seria fer una regressió a contextos
predemocràtics controlats per la censura i el control ide-
ològic als mitjans de comunicació. e) Que català i valen-
cià són la mateixa llengua, que diversificar l’oferta tele-
visiva en les diverses varietats de la llengua enriqueix les
perspectives informatives i d’entreteniment de la ciuta-
dania, que els repetidors eren il·legals però caldria que
en posaren de nous amb el vistiplau de l’Administració.
f) Resposta oberta.
3 a) Esmena. b) Senyories, Il·lustre diputat/ada. c) «assum-
te». d) Amb escreix. e) Perquè contemplar significa ‘ob-
servar alguna cosa, mirar’. El verb adequat per a aquest
26
11 Complet → completo; complit → cumplido; si s’escau, si
n’hi ha → en su caso; escaure → proceder, haber lugar, ca-
ber; escaure’s → acaecer, caer en, darse; meritar, produir,
reportar, pagar, costar → devengar.
12 Concórrer: V, F; contemplar: V, F; contraure: V, F; decaure:
F, V; registrar: V, F; lliurar: F, V; obrar: F, V; ostentar: V, F;
precisar: F, V; procedir: V, F; verificar: V, F.
13 Assetjament sexual, suborn de funcionari, va deixar va-
cant, decidir, es va encruelir, violació de domicili, suborn
de funcionari, contraban, suspendre de sou i faena, para-
dor, sala penal, sala contenciosa administrativa.
14 1. Molt Honorable President de la Generalitat. 2. Sa Al-
tesa Reial el Príncep d’Astúries. 3. Sa Santedat el Papa
Benet XVI. 4. Excel·lentíssim President del Govern, 5. Sa
Altesa Reial la Princesa d’Astúries. 6. Sa Majestat el Rei
d’Espanya.
context és preveure o disposar. f) S’escriu junt quan és ad-
versatiu, i separat quan és la suma de la conjunció condi-
cional si més l’adverbi de negació no.
4 Ferran. Holaaaa, bonica. Escolta, que hui acabaré una
mica tard...
Mireia. Vaja, quina sorpresa... No has acabat a l’hora
cap dia d’esta setmana. I damunt dissabte et vas en-
dur la faena a casa... A este pas, et donaran un premi
a l’empleat del mes.
Ferran. És que és un assumpte molt important: estem
a punt d’arribar a un acord amb l’acusat perquè revele
el nom dels implicats en l’atemptat.
Mireia. Ja, ja... Quan no és una cosa és l’altra.
Ferran. Vinga, que prompte s’acabarà el judici i podré
baixar el ritme. Et promet que no ajornaré més el cap
de setmana parisenc que teníem planejat.
Mireia. Això ho dubte. Però bé, tu voràs. A quina hora
vindràs?
Ferran. Quasi millor que no m’esperes: dina tu i jo men-
jaré alguna cosa al despatx. Hi ha a la nevera les so-
bres del púding d’ahir...
Mireia. No m’apetix menjar sobres per a dinar. Ja voré
què em faig. Canviant de tema: has aclarit la qüestió
del compte corrent amb el banc? Quant és el que
hem de pagar de comissió de manteniment?
Ferran. No, no m’ha donat temps. Te’n pots ocupar
tu?
Mireia. Clar que sí, home! Vol el senyor alguna cosa
més?
Ferran. No cal que et poses així: amb eixa actitud no
anirem enlloc. Si no pots anar tu al banc, ja m’hi acos-
taré jo demà.

Mireia. És que em tens cansadeta. Bo, a vore si puc pas-
sar-m’hi a última hora. Au, que no t’exploten molt.
Ferran. D’acord, a vore si arribe a temps esta vesprada
per a anar al cine, eh?
Mireia. Sí, sí. Telefona’m i ja em dius com ho dus.
Teoria: caiguda; cau; -ts; -t; p, t, k; b, d, g; muda; -d final.
5 absurd, kafkià, fàstic, mànec, salut, sobretot, energia,
karate, judoka, puntellons, psiquiatre, pub, iraquians,
d’acord.
7 1c. 2c. 3a. 4b. 5a. 6a. 7b.
8 *Definitiva i sorprenentment: sorprenentment i definiti-
va (o definitivament); A les hores: aleshores; ràpids: ràpi-
dament; sol: sols/solament; clarament: clar; mal: dolent
o roín; darrera: endarrere o arrere; vol saber res: no vol
saber res.
9 sota, dalt, damunt de, endavant, sota, davall d’, baix, so-
bre, davant de, darrere del, damunt del.
10 dalt, dalt, damunt del, davall de, amunt, arrere, amunt i
avall, enlaire, d’ara en avant.
Unitat 4
11 a) 1. bianual, 2. bianyal. b) 1. considera, 2. contemplar.
c) 1. requerir a comparéixer, 2. emplaçar. d) 1. empraré,
2. col·locar. e) 1. dedicació, 2. entrega. f) 1. estada, 2. es-
tança. g) 1. resoldre, 2. fallar. h) 1. procedeix, 2. escau.
i) 1. demanar, 2. recaptar. j) 1. escorcollar, 2. registrat.
12 Abastar, incloure, advocacia, aclaparar, emprendre, con-
corde, creditor, encunyar, patir, deler.
13 Regidor, afront, greuge, amuntegar-se, regidora, ajor-
nar, avantprojecte, obertura, ajornar-se, balafiament,
avantprojecte, esmenes, eradicar, pledejar, posada, cre-
bantar, soscavar, insistència, avantprojecte, resoldre,
sobreseure.
14 Resposta oberta. (Suggeriments.) La teua gran equivoca-
ció va ser subestimar-lo com a adversari. Has fet tres er-
rades en el dictat. / Van senyalar el lloc de l’accident amb
un triangle lluminós. Com ell ha assenyalat, la llei susdita
es pot aplicar a aquest cas en concret. / Tot va succeir tan
ràpidament que encara no m’ho crec. Ell seu fill el va se-
guir en el càrrec de president de l’empresa.
15 Cònjuge, encuny, bixest, decenni, empremtes digitals,
capçalera, safata, illa de cases.
27
 Unitat 5
EPISODI 1
2 a) Perquè reflecteixen noms d’oficis, fluxos migratoris,
descripcions paisatgístiques, designacions de càrrecs,
etc. b) Per a distingir les persones que tenien el primer
nom idèntic. c) Nom patern o matern, nom d’origen, resi-
dència o propietat, nom de càrrec o ofici, nom procedent
de malnoms. d) A qualitats o defectes físics. e) Perquè so-
vint ens passen desapercebuts i, per això, eviten el perill
de ser traduïts. f) Castellana i aragonesa. El valencià els
adapta fent ez > is.
3 a) Críptica. b) Al nom dels fenòmens del relleu. c) Flux és
‘moviment incessant d’allò que es mou en una direcció
determinada’ i fluix és ‘vessament abundant i transitori
d’un líquid normal o patològic’. d) Capgirar. e) Pronunci-
ació, resultar, esmentades, bateig. f) Usdefruit és el ‘dret
d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que és propietat d’un
altre amb l’obligació de conservar-la’. Per composició.
4 a) irreal, irrenunciable, irrebatible, irreductible. b) il·lògic,
il·lícit, il·legal, il·limitat. c) immòbil, immadur, immerescut,
immotivat. d) innecessari, innegociable, innat, innoble.
6 títol → titular, línia → lineal, calb → calvície, plom →
plumbi, llec → laic, cadira → càtedra, segle → secular,
enyorar → ignorar, dit → digital, full → fol·licle, boca →
bucal, nit → pernoctar, delit → delectar.
7 jove → juvenil, or → auri, llet → lacti, pell → pel·lícula,
ploure → pluvial, peu → pedestal, pare → patern, mare →
matern, eixam → examen, cor → cardíac, cos → corpori,
llengua → lingual, vidre → vitri, pedra → petri, llavi → la-
bial, paladar → palatal, orella → aurícula, cabell → capil·lar,
abella → apicultor, pit → pectoral, ull → ocular, ou → oval,
lletra → literal, llei → legal.
9 El pi, el pla, la vall, la plana, la font, la roca, la torre, el
carrer.
10 a) El gos del veí persegueix el gat de la xiqueta. b) Les
rates van arribar a l’illa amb els vaixells de càrrega.
11 Benvolgut amic,
Ens complau saludar-lo i li agraïm que haja acceptat la
nostra invitació. No sap vosté com de satisfets estem en
l’institut per poder comptar amb la seua presència. Segons
el professor de la matèria, el que més hem de valorar és
com de dinàmic sol ser en les seues presentacions. El més
segur és que farà la xarrada a l’Aula Magna, la qual cosa
ens permetrà ampliar l’auditori amb els altres grups.
Per tant, atés l’interés que ha generat entre els mem-
bres de l’institut, li sol·licitem que ens envie al més
prompte possible (o tan prompte com puga) un resum
amb el més substancial de l’exposició, de manera que pu-
guem preparar una carpeta amb un esquema de la xarra-
da i tot el que faça falta perquè tot lo món puga seguir-lo.
28
No s’imagina com d’expectants estem tots, alumnat, pro-
fessorat i equip directiu.
L’últim que vull demanar-li és que ens diga què és el
que prefereix per a dinar. Ací, davant de l’institut, hi ha
una cafeteria en què tracten els convidats a cor què vols i
cuinen de categoria. Tots els visitants ens comenten com
de bé han dinat i com de deliciós està tot.
Doncs això és tot. Esperem la seua resposta.
Un salutació i fins prompte!
12 Els investigadors van haver de suspendre llurs experi-
ments per falta de fons. El director del projecte ha afirmat
que, segons la seua opinió, aquesta circumstància llança-
rà a perdre llurs avanços. D’altra banda, els investigadors
(la majoria dels quals són joves becaris) ignoren cap a on
orientaran llur futur, ja que per a molts aquest projecte
era llur somni i ara no tindran més remei que diversificar
llurs camins.
13 a) Encara no han aprovat la llei de protecció mediambi-
ental, però estan estudiant-ne l’esborrany. b) Gràcies a la
llei que declara el paratge parc natural, se’n protegiran les
espècies endèmiques. c) Alguns investigadors no només
han estudiat la fisonomia del llop, sinó que també n’han
analitzat el comportament social. d) El mascle dominant,
en posició agressiva, mostra les orelles teses i els ullals
amenaçadors. e) Preservar la supervivència d’algunes
espècies és una tasca de tots: hem d’evitar-ne l’extinció.
f) La rabosa dormita prop del cau fins que el güell d’un
llebrot li desperta l’instint. g) Després d’haver devorat les
restes de la cabra salvatge, la bandada de llops ja ha sa-
dollat l’apetit. h) El vol majestuós de l’àguila ens permet
admirar-ne l’envergadura i la fortalesa.
14 a) Benvolguts amics, voldria començar... b) Xiquetes
i xiquets, hui vos ensenyaré... c) Distingides senyores,
distingits senyors, és un repte per a mi... d) Companys
i companyes, el motiu d’aquesta reunió... e) Venerables
senyores, és un honor i un privilegi... / El primer dis-
curs podria ser un acte d’homenatge. El segon, una lliçó
de Coneixement del medi. El tercer, la presentació d’un
projecte als executius d’una empresa. El quart, una re-
unió de treball per a distribuir les tasques d’una unitat,
una empresa, etc. El cinqué, un acte de reconeixement a
les dones assistents.
15 perllongar → prolongar, sadollar → saciar, car → perquè,
nafraven → ferien, àdhuc → fins i tot, ans → abans, oir →
sentir, calcigaven → xafaven, devers → cap a, van retre →
van posar, tostemps → sempre.
16 afanya’t → dóna’t pressa, alça → guarda, enjorn → de matí,
blanura → boira, gesmilers → gessamins, escura → frega,
torca → eixuga, pitxer → gerro, llibrell → safa, bonegar → re-
nyar, trellat → coneixement, tòs → esquena, dintre → dins,

palometa → papallona, muscle → espatla, vidriola → guar-
diola, migjorn → migdia, manco → menys, tarquim → fang,
EPISODI 2
2 a) Mirar la televisió és un exercici molt més desmitificat,
menys seriós. b) Remeten a l’acabament de la Guerra
d’Espanya i a la rendició de l’exèrcit fidel a la República.
c) Perquè li és impossible. En l’àmbit dels mitjans de co-
municació, la presència del valencià és testimonial. d) No.
És una ironia. e) Tenen més acollida les grans obres i el
culte a les personalitats. f) Resposta oberta.
3 a) Significa ‘indiferent respecte a allò que li hauria d’inte-
ressar’. b) Profund i admirat. c) Viscositat, brutícia, pasto-
sitat... Crea una mena de sinestèsia per a descriure eixos
canals televisius. d) Rauxa. e) La il·lusió. f) Empatitzar.
4 nacionalitzar, socialitzar, especialitzar, formalitzar, im-
mortalitzar, regularitzar, normalitzar, banalitzar.
5 atzucac, importats, atzar, dotzena, potser, botzina, ho-
ritzó, martiritzar, setze.
6 Grup 1: Moçambic, Saragossa, Provença, Ademús, Ignasi,
antifaç, sequaç, cuguç, Açores, variça. Grup 2: sarbatana,
monsó, Sardenya, Tunísia, xerés, guitza, sòcol, atzucac,
atzembla, Niça.
9 a) Probablement els directius invertiran en sèries de pro-
ducció pròpia. b) Potser veuré la presentació de la nova
programació televisiva. c) Possiblement no tots els televi-
dents entendran l’esperit d’aquest programa. d) Tal volta
no cauran els índexs d’audiència. e) Segurament alguns
programes mereixen canviar de franja horària.
10 Resposta oberta. Exemples: Tinc por que m’acomiadaran
del treball. Tem que perdrem tot el que hem aconseguit
fins ara.
11 Resposta oberta. Exemples: Tenien por que l’oratge em-
pitjoraria. Temíeu que repetiríeu curs?
12 Dubte / Temor. a) Possiblement les televisions respecten la
Llei Valenciana... / Tem que les televisions no respectaran
la Llei... b) Potser la Generalitat emprendrà accions legals...
/ Tinc por que la Generalitat emprendrà accions legals...
c) Probablement, a poc a poc s’incrementaran els espais...
EPISODI 3
2 a) Aconsegueix centrar l’atenció en les expressions fa-
cials o corporals dels personatges. b) Perquè no té la
consciència neta i pensa que pot meréixer perfectament
aquell apel·latiu. c) Òbviament, es poden interpretar
Unitat 5
bellugueu-vos → moveu-vos, marraixa → garrafa, raïls →
arrels, recialles → restes, aljub → pou, solsir → enderrocar.
/ Tem que a poc a poc s’incrementaran els espais... d) Se-
gurament els locutors d’aquestes televisions parlaran un
model... / Tem que els locutors no parlaran... e) Tal volta
els debats emesos per aquests canals recolliran... / Tinc por
que els debats emesos per aquests canals no recolliran...
f) Probablement aquests canals usaran el valencià... / Tem
que aquests canals no usaran el valencià...
13 a) canvie. b) hi haurà. c) tindrem. d) prendran. e) recone-
ga. f) podrem.
15 a) més burro que Tacó. b) més bla que una figa. c) content
com un gat amb dos rates. d) torrat com un cep. e) seca
com una espardenya. f) més negre que l’olla. g) més gui-
llat que una ceba. h) més enfadosa que els alls amb tonya.
i) més coent que un all. j) més calent que un titot.
18 a) Des que l’han despatxat, Josep està cada dia més apa-
gat. b) Esta faena és molt complicada; necessite que em
dónes un colp de mà. c) A causa de les obres, la canona-
da vella ha quedat condemnada darrere de la paret nova.
d) Feu-vos un esquema si no voleu quedar-vos en blanc.
e) Pere és una persona transparent. f) Està convençuda
que ha tingut una idea brillant, però jo en tinc dubtes.
g) És normal que este futbolista caiga malament: és un
fardatxo. h) Marta no està bé del perol: cada dia diu que
estudiarà una carrera diferent.
19 a) fiquen els peus en el poal. b) té el cap ple de pardals.
c) té les butxaques foradades. d) fer l’ull viu. e) alacaiguda.
f) tindre la mà trencada. g) tenen la sang negra.
20 Tindre la paella pel mànec: poder fer i desfer a la voluntat u
mateix en un assumpte. / Ser un cap de suro: ser ignorant. /
Tocar-se l’ansa: estar-se amb les mans a la cintura, sense fer-
ne un brot. / Tindre cara de pomes agres: tindre l’aspecte de
no trobar-se bé, d’estar enfadat. / Suar la cansalada: fer grans
esforços per aconseguir alguna cosa. / Caure l’ànima als peus:
tindre un gran desengany. / Fer cara de gos de barraca: estar
enfadat. / Estar lligat de mans: estar reduït a la impotència.
22 a) ironia. b) hipèrbole. c) ironia. d) metàfora. e) compara-
ció. f) al·legoria. g) hipèrbole. h) pregunta retòrica.
com l’òrgan sexual femení. d) Perquè considera que
eixe fet no s’adiu amb la qualitat del restaurant. e) Poc
respectuosa. Se’n burla constantment. f) La successió
d’equívocs sexuals.
29
 Unitat 5
3 a) ‘Repetir un problema, una pregunta, un malentés, etc.’
b) ‘Eixir al pas d’una persona o cosa que es mou.’ c) Depén
dels registres. Entre el maître i Oriol la relació és formal;
mentre que entre Oriol i Ester i entre les dos cambreres
la relació és familiar. d) Esme. e) Garjola. És propi de re-
gistres menys formals, de manera que se’n destaquen els
aspectes negatius. f) Brou.
4 a) pneumatosi. b) psaltiri, psalms. c) pneumatòfors.
d) pterodàctil, pterosaures. e) pneumatolítiques. f) pneu-
ma, pneumatologia. g) psammòfiles. h) psàmmon. i) psoï­
tis, psoes. j) pterina.
5 a) txoco. b) txadià. c) tsarina. d) txapela. e) txitximeca.
f) txetxé. g) txecoslovac. h) tsarista. i) txadocamític. j) txa-
txa-txa. k) tsarisme. l) tse-tse. m) tsarevitx, n) txistera.
6 molibdé, apotegma, feldspat, babord, cobdícia, cabdell,
lambda, amígdala, estibnita, gibbsita, equidna, landgra-
vi, radsimir, rendzina, cadmi, àngstrom, estribord, heb-
dòmada, quòdlibet, rugbi.
7 a) àngstrom. b) apotegma. c) babord. d) equidna. e) estib-
nita. f) gibbsita. g) hebdòmada. h) landgravi. i) molibdé.
j) quòdlibet.
9 a) No m’ho digues! Si me n’hagueres avisat, ho hauria re-
solt a temps! b) No hem complit les expectatives, i això
ha obert la caixa dels trons. c) Et frig un ou o te’l friges
tu mateix? d) Volen que actue en un programa de tele-
visió! Però tem que no em seleccionaran. e) Quan vegeu
la solució, escriviu-la en el requadre. f) Hem cobert les
necessitats perquè hem establit uns serveis mínims més
amplis. g) Partisc de la premissa que jo semble una perso-
na responsable. h) Vàrem fer el que estava previst i que
ningú se’n queixe! i) Afig que jo no perd mai el temps i
que sent molt que no em creguen. j) Si perdérem el partit
i ho férem per més de tres gols quedaríem eliminats.
10 a) Eh, col·lega, fuig d’ací!, a vore si et creus que jo em xuple el
dit! b) El final del partit va ser apoteòsic! Quina remuntada!
c) Maria, deixa’m que et diga i que et repetisca que tu eres la
EPISODI 4
2 a) Època futura, últimes dècades del segle xxi. b) Acrítica,
obedient. Probablement sí. c) Potser perquè no és consci-
ent de la magnitud del desastre. d) Paper servil amb el
govern. e) La frase «Ara sóc l’últim home», perquè desvet-
la el secret de la trama. f) Sí. Els parlants de les llengües
minven sobretot en el pas d’una generació a una altra.
3 a) Buscabregues. b) Arrabassar. c) ‘M’agafà amb un gest
sobtat’. Registre col·loquial. Remet a una relació mater-
nofilial. d) Qui du avant el dia a dia arriba lluny. e) Arros-
segar. Sinònim: arrastrar. f) Establit, consolidat.
30
dona de ma vida! d) Correcta. e) Contra! He tastat el menjar
i està passat. Crec que ha cuit massa. f) Quin matí més asso-
lellat! Pareix que el Sol lluu més que altres dies! g) Correcta.
h) Benvinguts i benvingudes. En aquesta reunió pretenem
aportar dades per a preveure i impedir una nova epidèmia.
11 a) Marc, Joan, Lluc i Mateu. b) Juli Cèsar i Octavi August.
c) Alfons I, Pere I, Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II,
Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I. d) Jaume I, Bernat
Desclot, Ramon Muntaner, Pere III el Cerimoniós. e) Ca-
lixt III i Alexandre VI. Joan Pau II i Benet XVI. f) Melcior,
Gaspar i Baltasar. g) Alexandre I, Nicolau I, Alexandre II,
Alexandre III i Nicolau II.
12 a) Nasi, Natxo. b) Quel, Quelo. c) Suso. d) Quim, Ximo.
e) Toni, Tono. f) Nel, Nelo. g) Colau. h) Biel. i) Qualo.
13 a) Joan Carles I. b) Karl Marx. c) Jules Verne. d) Sant Al-
bert Magne, Sant Tomàs d’Aquino. e) Pasqual Maragall,
Eduardo Zaplana. f) Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ra-
món María del Valle-Inclán, Antonio Machado.
14 a) Alfassí. b) Suecà. c) Lliberà. d) Sedavienc. e) Contes-
tà. f) Teulader. g) Banyerí (o banyerut). h) Sumacarcerí.
i) Massamagrellenc.
15 a) vila-realencs. b) castellonencs. c) xabiencs, deniers.
d) torrudà. e) catarrogins, bonreposins. f) xativins. g) pe-
trerins, eldencs. h) benicassuts.
16 a) Xelva. b) Ademús. c) Alpont. d) Navaixes. e) Redovà.
f) Rojals. g) Bicorb. h) Dosaigües. i) Xest. j) Sant Miquel
de les Salines. k) Xacarella. l) Saix.
17 a) És una de les millors raquetes del món. b) Té un ull
privilegiat per als negocis. c) Pobret, només li han deixat
les molles! d) Mira-la! Tot el matí en la perruqueria i fixa’t
quines grenyes que du! e) L’èxit d’aquest grup es deu a
la nova veu que tenen. f) Per a acompanyar les postres,
els recomanem un cava. g) Hem fet un mos després d’ha-
ver acabat la faena. h) Té un nas tremend: de seguida sap
quan està cuit el menjar.
4 a) aeroespacial. b) semiespai. c) teleespectador. d)  contra­
espionatge. e) antiesportiu. f) poliesportiu. g) in­terestel·lar.
h) autoestima. i) infraestructura. j) superestructura.
5 batiscaf → escafandre; constel·lació → estel; micròstom
→ estoma; polisperm → esperma. / Es relacionen perquè
comparteixen lexema.
6 Els invasors podien sentir una gran autoestima. Entre
altres virtuts, dominaven la telestèsia. Per això, per aque-
lla magnífica capacitat comunicativa, no tingueren pro-

blemes per a conquistar la semiesfera est del planeta en
pocs dies. Els nostres aeròstats, amb depòsits de gas més
lleuger que l’aire, amb prou faenes eren joguets per a ells.
Des de les nostres cases, esdevinguérem teleespectadors
de les seues arts bèl·liques: en poc de temps, havien es-
quitxat l’aerosfera amb els seus plats voladors.
7 a) reescalfar. b) reescriure. c) reesmerçaven. d) reestruc-
turar. e) reestrenada. f) resguardar. g) preestabliren, pres-
cindien. h) prescrit. i) restrényer, restablira. j) rescindir.
9 a) septuagenaris. b) quarteta. c) hexasíl·labs. octosíl·labs.
d) quadriennal. e) semestres, quadrimestres. f) bimil·lenari.
10 a) tres. b) quatre. c) cent quaranta-quatre. d) díhuit.
e) cinquanta. f) vint-i-quatre.
11 a) El bancal que està en venda ocupa sis fanecades. b) Son
fill, acabats de complir els onze anys, ja havia sobrepassat
els dos quintars. c) La distància entre la faena i sa casa
era d’una milla, que recorria amb la mateixa parsimònia
dos voltes cada dia. d) En el recipient cabien dos porrons
d’oli. e) Mitja vida treballant i a penes havia pogut estal-
viar cinquanta quinzets. f) Sempre que anava a comprar,
carregava un sac de mitja arrova de taronges.
12 a) De menor a major longitud: forc, pam, vara, milla, milla
marina, llegua. b) De major a menor valor: duro, cèntim
d’euro, pesseta, quinzet, xavo, gallet. c) De menor a ma-
jor àrea: jornal, quartera, mujada, tafulla, fanecada. d) De
major a menor pes: tona, quintar, arrova, lliura, unça.
13 a) Davant d’aquests esdeveniments, s’espera una respos-
ta ràpida i contundent del govern. b) L’any passat vam
afrontar molts problemes i vam tirar avant. c) Les dos
tenistes van rebre una ovació pel seu partit. d) Alguna
ànima caritativa podria ajudar-me a travessar el carrer?
e) No és gens recomanable que xafardeges en els assump-
tes dels altres. f) Hi ha res d’interessant en el periòdic?
14 A despit dels consells que havia rebut, puix que no va tro-
bar cap altre remei, va decidir travessar la comarca via el
camí més abrupte. Ultra l’equipatge indispensable, havia
carregat uns quants béns, per si calia vendre’ls barata
menjar. S’encaminà devers el seu destí, jatsia que la por el
tenallava. Però estava convençut que eixe havia de ser el
seu camí, car no tenia res a perdre.
Unitat 5
15 A pesar dels consells que havia rebut, com que no va tro-
bar cap altre remei, va decidir travessar la comarca a través
del camí més abrupte. A més de l’equipatge indispensa-
ble, havia carregat uns quants béns, per si calia vendre’ls
a canvi de menjar. S’encaminà cap al seu destí, encara que
la por el tenallava. Però estava convençut que eixe havia de
ser el seu camí, perquè no tenia res a perdre.
16 a) Ha de tindre molt de coneixement. / Deu tindre molt
de coneixement. b) T’ho vinc a dir a tu perquè sempre... /
T’ho gose dir a tu perquè sempre... c) Sap trenar l’espart
amb molta traça. / Pot trenar l’espart amb molta traça.
d) Cal vendre catifes al mercat. / Es poden vendre catifes
al mercat. e) Eixa ve a ser la solució... / Eixa ha de ser la
solució... f) Vam gosar recórrer contra... / Deguérem re-
córrer contra...
17 Els diumenges solc alçar-me molt de matí. Després de
vestir-me amb roba esportiva, comence a passejar pels
carrers que van cap al camp i, quan ja he calfat, arranque
a córrer uns quinze minuts. Després, m’ature i estic ale-
nant una mica, fins que torne a recuperar un ritme cardí-
ac normal. Tot seguit, continue movent-me cap ací i cap
allà, sobretot amb la intenció d’estirar. Si no ho faig i em
quede parat, els músculs se m’engarroten i m’acaben fent
molt de mal durant tot el dia.
18 Pep Sutja es quedava aterrit de pensar que podia eixir
derrotat d’unes eleccions que la seua candidatura consi-
derava guanyades a la bestreta. Tots sabien que un grup
de crítics feia setmanes que tractava de presentar una
candidatura alternativa, però encara no havien trobat cap
candidat que poguera enfrontar-se a Sutja. Fins alesho-
res, ningú no havia gosat qüestionar la preeminència de
l’equip de Sutja, però ara era evident que calia fer alguna
cosa. Sutja tenia por de l’ànim renovador que començava
a estendre’s i que podia acabar fent-li la punyeta. Aquell
corrent d’opinió renovat venia a significar un obstacle
difícil, un altre obstacle que devia superar, com havia es-
tat fent des que va trencar la closca de l’ou feia molt de
temps.
19 tancar: cloure; blat: forment; camí: itinerari; esquerra: si-
nistra; trencar: rompre; branca: rama; xarxa: ret.
20 Resposta oberta. Exemples: safanòria, alficòs, endívia,
carxofa, xirivia.
31