L'EDAT ANTIGA

Els historiadors fixen el començament de la història amb l'aparició de l'escriptura. La

primera etapa de la història l'anomenen EDAT ANTIGA. Comença amb l'aparició de
l'escriptura i acaba amb la desfeta de l'imperi romà que més endavant estudiarem.

L'escriptura apareix a una regió d'Àsia anomenada MESOPOTÀMIA, que significa

“terra entre rius” perquè està situada entre dos rius molt cabalosos: el riu Tigris i el
riu Eufrates.

A l'haver-hi molta aigua per regar les terres s'aconseguien grans collites, els poblats
neolítics es van anar convertint en grans ciutats. Precisament l'escriptura apareix per
la necessitat d'enregistrar el blat que s'emmagatzemava. Escrivien sobre tauletes de
fang humit que després assecaven. Escrivien amb mitges canyes, per això aquesta
primera escriptura s'anomena escriptura cuneiforme.

Més endavant a EGIPTE va sorgir una gran civilització, encara ben coneguda per les
piràmides, que escrivien sobre tot sobre una mena de paper fet d'una planta
anomenada papir. La seva escriptura anomenada escriptura jeroglífica es basava en
dibuixos que representaven les paraules. A Egipte tenien un governant anomenat faraó
que era l'amo de tot el país. Creien que després de la mort hi havia una altra vida, per
això embalsamaven els morts (mòmies) i els enterraven rodejats de tots els bens que
poguessin necessitat a l'altra vida. De fet, les piràmides són grans tombes on hi havia
enterrat un faraó. Creien en molts de déus: Ra -déu del sol-, Isis, Osiris, Imhotep...
Uns segles més tard, apareixeren a les costes de la Mediterrània, dos pobles que es
caracteritzaren per ser molts experts en la navegació: els fenicis i els grecs.

FENÍCIA és una regió d'Àsia que en l'antiguitat destacà pels seus navegants i
mercaders. Els fenicis amb els seus vaixells arribaren fins a les costes menorquines.
Anomenaren Nura a la nostra illa (terra de foc).

A l'edat antiga els grecs habitaven diverses ciutats de l'actual GRÈCIA, al sudest
d'Europa. Les més importants foren Atenes, Esparta, Tebes... Eren també grans
navegants, arribaren a Menorca i l'anomenaren Meloussa (terra de ramats).

Tant grecs com fenicis fundaren ciutats (colònies) a les costes de tota la
Mediterrània. Moltes d'aquestes ciutats encara existeixen avui en dia. Gadir (Càdis)
fou una colònia fenícia. Emporion (Ampuries), una colònia grega.
Les ciutats (polis) de l'antiga Grècia desenvoluparen una gran cultura. A Atenes, la
ciutat més important, hi neix la democràcia: tots els ciutadans lliures i de gènere
masculí tenien veu i vot en els assumptes de la ciutat i elegien els seus
governants.També hi ha un esclat cultural: grans escriptors, escultors, etc. Els
edificis atenencs, com el Partenó, encara són exemple imitat arreu del món.
 ROMA: una ciutat que va construir un imperi.
ROMA és una ciutat italiana que acabà conquerint tots els països que envolten la Mar
Mediterrània i bastint un enorme imperi. La seva llengua, el llatí, es parlava arreu i la
seva cultura ha impregnat tota la societat europea. L'imperi romà es va mantenir
durant segles i Roma es convertí el la major i més important ciutat d'arreu del món.
Les calçades romanes, carreteres enllosades, comunicaven Roma amb la resta de
l'imperi

L'imperi romà dominava tots els països costaners de la Mar Mediterrània. Els seus
exèrcits anomenats legions eren els més potents i tenien campaments arreu del
territori de l'imperi.

De la llengua romana, el llatí, provenen moltes de les actuals llengües europees: català,
castellà, francès, italià, etc.

Els romans, com la resta de pobles de l'edat antiga eren politeistes, és a dir que
creien en diversos déus: Júpiter, Marte, Minerva, Venus, etc.

Però, fou durant l'imperi romà, en temps de l'emperador Octavi August, quan va
aparèixer el cristianisme a Palestina, la religió monoteista que s'anà extenguent arreu
de l'imperi i que acabà essent, després de moltes persecucions, la única religió
permesa.
 Mentre a la Mar Mediterrània sorgien aquestes civilitzacions, a Menorca hi havia la
cultura talaiòtica, que no coneixia encara la escriptura, que va tenir relacions
comercials amb fenicis i grecs. De fet al poblat talaiòtic de Torre den Galmés s'hi
trobà una estatueta egícpcia del deu de la medecina Imhotep, que possiblement arribà
a la nostra illa en un intercanvi comercial amb els navegants grecs.

A més dels fenicis i grecs, altres pobles arribaren a Menorca. Els cartaginesos,
originaris de Càrtago, una ciutat fenícia del nord d'Àfrica, s'establiren a Menorca
fundant dues ciutats: Magon i Iamma (les actuals Maó i Ciutadella).

Anys després els romans conqueriren l'illa.

Així, l'època talaiòtica va començar a decaure, i al final despararèixer, quan els
romans, sota el comandament del general Quint Cecili Metel, conqueriren les Illes
Balears, el 123 a.C.

Els pobladors de les Illes Balears, els habitants dels poblats talaiòtics foren utilitzats
pels cartaginesos primer i després pels romans com a soldats en les seves guerres.
Eren excel·lents foners, amb les seves fones llençaven pedres amb gran força contra
els enemics.

Per això els romans anomenares a les nostres illes amb el nom de “Balearis” que
significa “llançadors”. Menorca rebé el nom de “Balearis Minor” o “Minorica”...d'aquí
prové el seu nom actual.
Després de la conquesta romana poc a poc la cultura talaiòtica va anar desapareixent.
Els habitants de Menorca parlaren el llatí, la llengua dels romans, i feren seves les
costums, els déus (Júpiter, Mart, Juno, Venus...) i les formes de viure de Roma.

A la nostra illa s'hi construiren edificis importants i calçades (carreteres

empedrades) que unien les poblacions.

Menorca formà part de l'imperi romà durant molts segles. Sabem que a l'illa hi havia a
l'època tres poblacions importants: Magona, Iamona i Sanicera. Corresponen a les
actuals Maó, Ciutadella i, al nord de l'illa, a Sanitja ( vora el cap de Cavalleria ) on
s'han trobat restes romanes.