MÓNICA SEGUÍ, 2º BAT.

EXAMEN PAU 1

“TOT ESPERIT”
Errors ortogràfics, rectifica’ls, ajudat amb diccionario n-
line, observació o gramàtica
1. COMPRENSIÓ DEL TEXT

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text (1 punt)

- Tema: un home s’adona que és un fantasma.

- En aquesta part no entren motius secundaris
Motius secundaris: uns inspectors visiten a l’home i li comuniquen que és un
fantasma, però ell no els creu fins que ho comprova amb els seus propis ulls.

- Parts: el text es divideix en tres parts bàsiques: introducció, nus i desenllaç.

INTRODUCCIÓ: (l. 1 – 5  “vaig rebre…estat civil”).
El protagonista narra la situació en la que es troba: l’arribada del inspectors i el
que li van dir.

NUS: (l. 6 – 19  “jo estava… d’abans”).

En aquesta part es troba un diàleg. Al llarg de la conversa no es dona informació
massa important. Bàsicament els inspectors li diuen a l’home que tota la seua
vida és producte de la seua imaginació i que la situació no és preocupant.
Entre les línies 10 i 14 es troba una part sense diàleg on el protagonista narra
com els inspectors li donen ànims.

DESENLLAÇ: (l. 20 – 22  “els vaig… de dit”).

El protagonista relata la prova que fa que se n’adone del seu estat de fantasma
com s’adona de que és un fantasma.

Està bé però la introducció no s’entén massa, adjunte suggerències UA

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt: 0’5 pel tema; 0’5 per
les parts]
Tema: L’absurd de l’existència // Inspecció més enllà de la mort.
Parts bàsiques del text:
- El primer (l. 1-2) i el segon (l. 3-5) paràgrafs situen el lector en el
context del relat: el narrador rep la visita d’uns inspectors que li indiquen que
aquest és un fantasma.
- Les l. 6-19 reprodueixen el diàleg del narrador amb els inspectors que
proven de convèncer-lo amb arguments més o menys absurds que és un
fantasma. Entre l. 10-14, el narrador descriu l’actitud i el comportament dels
inspectors.
- El darrer paràraf (l. 20-23) recull el desenllaç del relat: el narrador
acomiada els inspectors i descobreix que potser sí que és un fantasma.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10

línies (1 punt)

Dos inspectors visiten a un home i li diuen que és un fantasma, encara que no és l’únic,
puix amb nous mètodes estadístics s’han descobert més casos paranormals, i no sols
d’espèrits.
Els inspectors li asseguren que la seua familia és tota imaginària, però que no hi ha cap
motiu de preocupació, ja que « la fantasmagoria no és com la d’abans ».
Però no va ser fins que l’home d’estat « vaporós » comprobà la separació entre la seua
camisa i el seu cos, que va comprendre-ho.

BÉ

c) Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs (0,5 punts)

- Recursos tipogràfics:
El primer recurs que apareix es troba a la línia 6: (“vaporós”). Els parèntesis
explicatius amplien la informació (es troba en un altre estat). També es situen
aquests parèntesis a la línia 21: (ficant-me la mà a la pitreta), i ens dona informació
també (la manera en la que va comprovar la seua fantasmagoría).
A la mateixa vegada, les cometes estàn citant paraules textuals (“vaporós”).
Cometes també trobem a les línies 8 i 10: “No res. Són imginacions vostres” i “se us
imaginen a vós”. Aquestes paraules entre cometes estàn reproduïnt les paraules dels
inspectors, però nosaltres les veiem mitjançant la narració del protagonista.
Al llarg del text s’identifiquen guionets a començament d’oració (línies 7, 9, 15, 17
i 18) que introdueixen les paraules dels personatges, és a dir, marquen les entrades al
diàleg. Per altre costat, els guionets que apareixen a la línia 15 (- em digué -) estàn
indicant de qui són les paraules anteriors.
MB
- Veus del discurs:
El discurs del text és directe, com que el narrador és el protagonista i escriu en primera
persona. Així, el locutari (qui trasmet el text) és el protagonista, l’home d’estat
vaporós.
L’autor real és Pere Calders, puix és la persona que escriu el text. En canvi, l’autor
model és la representació mental que el lector real fa de l’autor després de llegir el text.
En aquest cas l’autor model és una persona interesada en altres móns, en la fantasia i en
els elements paranormals.
El lector real és aquell que llig el text, és a dir, els alumnes de segon de batxillerat. Per
altre costat el lector model és la imatge mental que l’autor real es fa sobre les persones
que llegiran el seu text: qualsevol persona interesada en la novel·la de ciència ficció.
 d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents
que apareixen al text (0,5 punts)

Aquest és un text de tipus narratiu, és a dir, conta uns fets, narra unes accions. En
quant a la coherència del text, CAL destacar que hi ha un desenvolupament temporal
amb la estructura típica d’aquest tipus de text: situació inicial (un home es troba normal
i corrent), fet que la trenca (arriben dos inspectors), desenvolupament (li informen que
és un fantasma), desenllaç (li donen informació) i situació final (el home s’adona del
seu estat).
El text conté connectors temporals: de moment (l. 11), a l’últim (l. 11), una vegada més
(l. 12); de conseqüència: doncs (l. 7); de causa: perquè (l. 3); de oposició: però (l. 21)…
També destaquen els verbs amb valor perfectiu (d’acció), com rebre (l. 1), descobert (l.
4), acompanyar (l. 20), comprovar (l. 20)…
Per altre costat el text també es conversacional, puix hi ha tres interlocutors. El objectiu
d’aquestos textos es qüestionar, prometre, agraïr, excusar, amenaçar… i concretament el
d’aquest és tranquilitzar a l’home fantasma.

MB

2. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT

a) Indica la pronunciació del elements subratllats: (1 punt)
1. Vaig rebre (línia 1): sorda o sonora? SORDA
2. descobert (l. 4): obert o tancada? OBERTA
3. retorn (l. 21): oberta o tancada? OBERTA
4. cos (l. 22): oberta o tancada? OBERTA

b) Indica a quin element del text fan referència els pronoms febles
subratllats i quina funció sintàctica realitzen. (1 punt)

1. Se us imaginen a vós (línia 10) EL PROPI NARRADOR QUE ESTÀ A LA

FRASE “A VÓS” - CD
2. Se’ls veia molt segurs (l. 10) Inspectors - CD
3. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda (l. 11) és un
fantasma - CD
4. Entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travesos de dit
(l. 21) buit que té entre la camisa i el cos – CC (de lloc)

c) Digues el significat que adquiriesen aquestes paraules al text o

indica’n un sinònim. (1 punt)
1. xicot (línia 2) Noi, xiquet; substantiu que designa a una persona jove
 2. serè (l. 6) Tranquil, calmat, relaxat; adjectiu que expresa un estat tranquil d’una
persona en quant al sistema nerviós
3. dona (l 7) Senyora, esposa, mujer; substantiu que fa referència al estat civil
d’una persona femenina.
4. desfici (l. 15) Desasoseg, intanquil·ltat, preocpació; substantiu que designa un
estat anímic basat en la agitació produïda per un mal físic o moral, per una
passió, un desig, etc.

3. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA

AQUEST APARTAT NO CORREGISC ARA, SI A
L’EXAMEN, ESPERE QUE TINGUES 150
PARAULES

a)Explica en quina mesura del context sociopolític dels anys posteriors

a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de
l’època. (Extensió: unes 150 paraules) (2 punts)

Després del triomf del franquisme, va haver-hi una època de gran repressió, i es va
permitir l’ús del català únicament a les mostres folklòriques i religioses. Aquesta va ser,
per tant, una època de literatura basada en l’enyorament del país per als escriptors
exiliats i en tendències simbolistes i avantguardistes anteriors a la guerra pels que es
quedaren.
Amb el final de la Segona Guerra Mundial va haver-hi un alliberament, literatura
catalana tornà a ser pública i va entrar en contacte amb els corrents europeus, com
l’existencialisme Reaparegueren editorials, es crearen premis literaris, es recuperà el
teatre i fins i tot Carles Salvador va organitzar cursos a Lo Rat Penat i va publicar la
seua Gramàtica valenciana.
La narrativa es va anar recuperant a finals de la dècada dels cinquanta amb formes molt
variades: novel·la fantàstica i d’evasió, narrativa psicològica, narrativa realista, novel·la
policíaca… Els esciptors d’abans de la guerra tornaren amb una literatura sobre la
guerra i sobre el sentir de la vida i de la humanitat (incentivada per l’exili) i els nous
escriptors van suplir les deficiències de manera autodidacta: normalització de la llengua
i entendiment entre el marxisme i la cristiandat.
b)El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el
món literari. ¿En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el
cinema? Comenta´l. (Extensió: unes 150 paraules) (2 punts)

Els fantasmes estàn a l'ordre del dia, i no solament en l'actualitat. Des de fa bastants
dècades aquests fenòmens han protagonitzat tant llibres com pel·lícules.
Els personatges fantasmals són molt variats, podem trobar-los des de bons i carismàtics
fins a malvats i hostils, passant per ànimes càndides que cerquen auxli.
Una pel·lícula coneguda per tots els públics és El Resplandor. En aquesta pel·lícula
apareixen elements fantasmals, però barrejats amb la bogeria del protagonista, és a dir,
s'estableix una prima frontera entre la realitat i la imaginació, entre els fets paranormals
i la bogeria.
Altres pel·lícules, en canvi, sí tracten el tema dels fantasmes com un fet constatat, com
és el cas de Poltergeist, un film en el qual els fantasmes contacten amb el món real a
través d'una xiqueta, i no dóna lloc a la interpretabilitat psicològica.
En aquests dos casos els fantasmes són personatges malvats, però no sempre ocorre així.
Per exemple, en la pel·lícula Cásper, el fantasma, a més de graciós i adorable, és un
xiquet que està atrapat en eixe estat "vaporós".
Aquests són exemples de pel·lícules que tracten aquest tema de ple, però els fantasmes
també poden aparèixer en un segon pla, com per exemple en el llibre (i pel·lícula) de
Cumbres Borrascosas, el tema del qual és un amor impossible, però que acaba amb la
insinuació de QUÈ l'amor vertader és tan fort que encara quan la mort ha aparegut, els
esperits romandran units, sota la forma de fantasmes. En aquest últim exemple, el
fantasma no solament que no és dolent, sinó que és bell, una via d'amor pur, d'amor
etern.
MB

UFFF QUASI ESTAVA DE SOBTE PENSANT QUE EREN A FI DE CURS.

RECTIFICA O CORREGIR ALLÒ QUE ESTÀ EN GROG
TOT ESPERIT

GROG= ERRADES ORTOGRÀFIQUES, GRAMATICALS. FEU LA CORRECCIÓ CONSULTANT ON-

LINE O DICCIONARI. GRÀCIES

1.- Comprensió del text

a) Descriu les parts bàsiques del text

Tema: El quasi imperceptible gruix de la línea que separa la vida de la mort. bé

Parts bàsiques del text:

Aquest text consta de tres grans blocs. El primer està format pels dos primers paràgrafs (ll. 1-2
i 3-5). Aquestos conformen una mena d’introducció que situa al lector en el context al que es
troba i introdueixen el tema que tractarà el text: la mort i conversió a fantasma del nostre
personatge principal i alguns detalls com l’existència d’altes persones en la mateixa condició.
El segon bloc (l. 6-19) abasta dos diàlegs i un paràgraf en els quals es descriu el comportament
relaxat dels inspectors i la seva intencionalitat: convèncer al protagonista de la seva condició.
El primer diàleg (l.7-9) es relatat pel propi personatge que pretén mostrar amb exemples com
la convivència amb la seva família o la quotidianEitat del la seva vida que estan equivocats. Els
inspectors li expliquen que són imaginacions, que no son reals. Al següent diàleg (l. 15-19),
després d’haver tractat de tranquil·litzar-lo amb paraules i gestos amables (l. 10-14), ja sembla
que va assumint la seva condició i fins i tot tracta de conèixer més sobre aquesta .
Finalment, a l’últim paràgraf (l.20-23), que forma el tercer bloc, el protagonista pren
consciència sobre el seu estat civil: mort.

mb

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

Amb la visita de dos inspectors, una home rep la notícia de que està mort i realment és un
fantasma. Encara que ell tracta de trobar exemples per a demostrar que aquesta afirmació no
és correcta, els inspectors li ho deixen molt clar: la família, la seva vida...són tot imaginacions
seves. Finalment s’adona de la veracitat de les afirmacions dels dos desconeguts
CONPROVANT QUE ENTRE LA CAMISA I EL PIT HI HA UN BUIT.

c) Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs.

Al llarg del text l’autor utilitza diferents recursos tipogràfics.

El recurs del qual fa més ús, és dels guionets(l. 7,9,15,17,18), que serveixen per a introduir els
diàlegs entre el personatge principal i els seus interlocutors, que en aquest cas concret són
l’esperit i els inspectors respectivament.
A més podem trobar parèntesi, que són utilitzats per a afegir informació a l’escena(l. 6, 13-14,
21) has de posar l’exemple
Per últim, podem mencionar l’ús de les comentes (l.6,10) has de posar l’exemple,( quan posem
línea és per situar al professor que després , en cas de necessita acudirà a ella, però també
hem de posar exemples, paraula inicial .... paraula final) que s’empren per a citar textualment,
amb la veu d’un altre personatge, alguna cosa dita per un altre

Respecte a les veus del discurs podem nomenar a l’autor real, Pere Calders, l’autor model que,
sota la meva visió, deu ser una persona amb molta imaginació, interessada per el món de la

Laura Hernández López 2º BAT Valencià

fantasia, l’absurd o en els temes que giren al voltant de la vida després de la mort. A més
podem diferenciar al locutor, que és aquell que ens transmet el transcurs de l’acció, que en
aquest cas concret és l’esperit al que visiten els inspectors. MB

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
El text a analitzar és de tipus narratiu AMB DIÀLEG ja que, a més de pertànyer a un conte,
presenta certes característiques que ho demostren. Al llarg del fragment es narra una situació
en la qual es pot diferenciar una estructura amb plantejament( el personatge principal rep la
notícia de que és un esperit), nus( procés de convenciment) i finalment desenllaç (l’acció
finalitza amb el convenciment del personatge).

3.- Expressió i reflexió crítica

AQUEST APARTAT NO FAIG CORRECCIÓ, CONFIE EN L’ALUMNE QUE HAURÀ ESCRIT

CORRECTAMENT JA QUE ÉS UN RESUM

a) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins
als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

Amb l’arribada al poder de la dreta feixista, el català va ser degradat a no oficial i per tant
qualsevol manifestació cultural en aquesta llengua va ser perseguida per la censura encara que
el treball clandestí mai va cessar. Tot i la fermesa del règim , la repressió contra la producció i
les publicacions va anar alleugerant- se progressivament: els primers anys(1939-1946) van ser
els més complicats ja que l’aïllament cultural i la persecució política eren constants. Aquesta
situació provocà gran quantitat d’exilis que van seguir escrivint sobre la guerra i la vida a l’exili
influenciats per les noves corrents com l’existencialisme(Mercè Rodoreda).Els que es quedaren
van quedar ancorats a les tendències anteriors a la guerra. Ja a la segona part de la
dictadura(1946-1955) la literatura catalana tornà a ser pública reapareixent editorials,
revistes... Els autors reberen lleugeres pinzellades del que ocorria a Europa i començaren a
incloure-les a les //(150) seves obres. A partir de 1955,amb quasi normalitat en la publicació
d’obres, noves tendències com la novel·la fantàstica o el gènere policíac van conviure amb
tendències ja actives abans de la guerra com la narrativa psicològica.

b) El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el món literari. ¿En

coneixes algun altre cas dins de la literatura o el cinema? Comenta’l. MB

El fantasma com a personatge a la literatura i al cinema pot jugar una gran quantitat de
diversos papers. Quan parlem de fantasmes, la primera idea que ens arriba a la ment és la de
el gènere de terror en el qual la seva funció és ben simple: espantar i donar por. Però, malgrat
el que la gent sol pensar, com ja ens afirmen els inspectors del relat “Tot Esperit” de Pere
Calders, “ la fantasmagoria d’ara ja no és com la de abans.” No solament podem trobar
mostres de fantasmes com aquells que apareixen a pel·lícules com “El sexto sentido”, sinó que,
a part, també podem trobar fantasmes d’altres tipus, com per exemple, amb comportaments
propis de xiquets com és el cas de Casper o protagonistes d’una historia d’amor plena
d’emoció i tendresa com pot ser Sam, personatge protagonista a “Ghost”, que ens conta la
tràgica historia d’una parella d’enamorats que van ser //(150) separats per la mort d’un d’ells.
La mateixa situació es dona a la literatura en la que (tens altres estructures de relatiu = a
aquesta, que les he passades per alt, rectifica-les!!!, la forma correcta és en la qual, en el qual,

Laura Hernández López 2º BAT Valencià

en les quals, en els quals o en què) podem els trobar-los (està clar que els pronoms estan
confosos) de caràcter amigable com els de la saga “Harry Potter” en la qual, inclús, són
considerats com éssers savis ja que han viscut entre humans al seu món durant més anys que
qualsevol persona viva. Aquest és un exemple d’actualitat però, si tornem la vista cap enrere
fem una ullada endarrere, també podem apreciar açò. El relat d’ Oscar Wilde , “El fantasma de
Canterville”, és un bon exemple ja que ens mostra un pobre fantasma que es veu turmentat
per uns xiquets que viuen al seu castell en compte de ser al contrari. Amb tots aquestos
exemples queda demostrat que un fantasma pot ser tant com el teu pitjor malson com el teu
millor company i amic.

Laura Hernández López 2º BAT Valencià