Empresa i iniciativa

emprenedora Formació n
Pasión por el desarrollo
José Manuel Salinas Sánchez
ovier Gándara Martínez
Araceli Alonso Sánchez
Empresa i iniciativa
emprenedora
José Manuel Salinas Sánchez
Javier Gándara Marl"Ínez
Araceli Alonso Sánchez

Revisió tecnica: Pablo Castro Abad

MADRID - BARCELONA - BUENOS AIRES - CARACAS - GUATEMALA - LISBOA - MÉXIC

NOVA YORK- PANAMÁ - SAN JUAN - SANTAFÉ DE BOGOTÁ - SANTIAGO - SAO PAULO

AUCKLAND - HAMBURGO - LONDRES - M ILÁ - MONTREAL - NOVA DELHI - PARls

SAN FRANCISCO - SIDNEY - SINGAPUR - ST LOUIS - TOOU IO - TORONTO

A les nostres famílies

Empresa i iniciativa emprenedora - Cicles Formatius

No és permesa la reproducció total o parcial d'aquest llibre, ni el seu tractament

informatic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitja, ja sigui electronic,
medlOic, per fotocopia, per registre o d'altres mitjans, sense el permís previ i per
escrit deIs titulars del Copyright.
Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org)
si necessiteu fotocopiar o escanejar aIgun fragment d'aquesta obra.

Drets reservats © 2010, respecte a la primera edició, per:

McGraw-HilllInteramericana de España, S.A.U.

Edificio Valrealty, 1. a planta

Basauri, 17

28023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 978-84-481-7008-0

Equip editorial: Patricia Pedraza i Diego Blasco

. Coordinació de la traducció: Irene Noguer
Traducció: Laia Campos
Disseny de coberta: reprotel.com
Fotografies: Getty Images, Cover.
I1·lustracions: Rubén Jiménez I www.elrubencio.com
Composició: Montserrat Girones Sainz
Impressió: CTPS

IMPRES A LA XINA - PRINTED IN CHINA

Presentació
Empresa i iniciativo emprenedoro. El títol del manual avan<;:a el seu propo!iJt: .
facilitar als emprenedors un esquema ciar i unes pautes que els permetinla
inserció en el món laboral, mitjan<;:ant I'autoocupació, a través de la creacio
d'un negoci propi o
L'estructura i continguts es plantegen per a respondre a qüestions com: quines
capacitats ha de tenir un emprenedor?, qué s'ha de tenir en compte dava t
una idea de negoci?, quant em valdra?, amb qui he de comptar?, en que he
de basar la meya decisió?, quin tipus d'empresa vull?, quins tramits he de se­
guir?,quines obligacions tinc?, quins documents hauré d'utilitzar?,
El Ilibre esta orientat a I'alumnat deis Cicles Formatius de Grau Mitia i Supe­
rior, pero també a qualsevol persona que vulgui crear el seu propi negoci, bé
com a vocació, bé com a mitja d'autoocupació.
La didactica esta enfocada a la practicai a la realitat actuali segueixl' ordre
cronologic de la creació d'una empresa. A més a més, estem davant d'un
Ilibre adequat als objectius i resuhats d'aprenentage establerts pel currículum
del nou modul professional "Empresa i iniciativa emprEmedora", indos en tots
els títols de la nova Formació Professional.
Cada unitat didactica, a més a més d'una exposició de continguts clara i
actualitzada, amb un Ilenguatge adequat, ciar i de redacció senzilla, indou
diferents elements didactics que facilitaran el teu aprenentatge, com són: els
exemples i els casos practics, els textos de refor<;: i les activitats, adreces de pa­
gines web, així com també el CD que acompanya aquestllibre que amplia la
informació i dóna solució a les activitats plantejades. El Ilibre acaba amb tres
proposits de simulació en que s'apliquen els continguts treballats anteriorment
i que suposen I'elaboració completa, detallada i adequada a la realitat d'un
pla d'empresa, de forma que pugui servir-te d'orientació clara quancomencis
a elaborar-ne el teu.
Considerem que aquests proposits de simulació finals, juntament amb els innu­
merables exemples i casos practics que il·lustren els diferents conceptes duranf
elllibre, en constitueixen l' element diferenciador.
Proposem dos itineraris d'estudis possibles. El primer, que és el model classic,
seguint I'ordre de les diferents unitats fins acabar amb els proposits de simu­
lació. En el segon, s'hi combinen la lectura i el treball de cada unitat amb
l'aplicació practica.
Esperem que l' estudiant trobi aquest manual un instrument útil i adequat, com
a lIibre de text ciar i ame, i com a element guia per a l' autoocupació, forma
d'ocupació que té un interés creixent en els nostres dies.
Els autors
 ------------
,
- -
Index
- - - - - - - -- - - - - - - - - -- -- -_ .._--­

o Unitat 1. Vull crear la meya propia empresa ...... . 7 5 . Fonts d'informació ..................................... 56

l . I treball per compte propi o Introducció ......... .

8 6. Marqueting estrategic i marqueting mix.. ...... 57

2. Que significa ser empresari ....................... .

11 7. El producte .... ........................................... 58

3. La idea: creativitat i innovació ................ .... .

14 8. El preu .... ................................................. 62

Test de repas ................... ......... ... ............. .. ... ..

23 9. Donar a coneixer el producte............. .. ...... . 63

Comprova el teu aprenentatge ........................ ..

24 10. La distribució del producte............ .............. 65

Pla d'empresa ................... ...... .... ... ............... ..

26 Test de repas ............. .............................. ........ 67

Comprova el teu aprenentatge ........ ...... .. .......... 68

o Unitat 2. Que he de saber de l' entorn -Pla d'empresa ............................ .... .... ...... ....... 70

de la meya empresa ......................................... .. 27

1 . L' empresa i l' entorn. Introducció ......... .... .... .

28
o Unitat 4 . Quant costa la meya idea

i quins recursos tinc............................................. 71

2. Funcions basiques de I'empresa ...... .. ..... .... . 28

1 . Quants diners necessito per a muntar la meya

3. L' empresa com a sistema ................. ... .... ... .
29

empresa? El pla d'inversions i despeses ....... 72

4 . Estructura organitzativa de I'empresa .

2. D'on obtindré els diners?
Organigrama .......................................... .. 30

El pla de finan<;:ament................................. 74

5. L'entorn de I'empresa ................................ .

32

3. Subvencions........ ...................................... 79

6. Analisi de les relacions d'una pime

4. Fonts de finan<;:ament per al dia a dia ......... 82

amb I'entorn. Analisi DAFO ....................... . 37

Test de repas.... .. .................. ............ ............... 87

7. Cultura empresarial i imatge corporativa ..... . 39

Comprova el teu aprenentatge ............. ...... ....... 88

8. Responsabilitat social de I'empresa.

Pla d' empresa. ........... ................................... .. 90

El balan<;: social .................... ............... ... .. . 40

9. L'etica empresaria 1.......................... .. .. ...... .

42 O Unitat 5. Sera rendible el meu negod? ................. 91

Test de repas .. .. ............................................ .. .

45 l . El pla financer .............................. .. ...... ..... 92

Comprova el teu aprenentatge ........................ ..

46 2. El pla de tresoreria ................................ .... 92

Pla d'empresa ........... .. ... .. ........... ... .. ... ... ...... .. .

48 3. El compte de resultats o compte de

perdues i guanys ....................................... 96

o Unitat 3. l' estudi de mercat ................................ .

49 4. Nocions basiques sobre el balan<;: ............... 101

l . L' estudi del mercat ................................... ..

50 5. El balan<;: final provisional.......................... 104

2. El mercat ...................................... ....... .... .

51 Test de repas ........................... ......... OO "..
o o ' oo oo oo 11 1

3. Els nostres clients ................. .. ............. ... .. ..

54 Comprova el teu aprenentatge OO"............... .. .. .. . 112

4 . La competencia ............................... ......... .

55 Pla d'empresa.......... .................. ............... ...... 1 14

4
 ,
Index

o Unitat 6. Quin tipus d'empresa m'interessa? ........ 115

o Unitat 8. Quins impostos he de pagar.................. 165
1. Criteris per a escollir la forma jurídica......... 116
1 . Impostos que han de pagar els diferents
2. Característiques deis diferents ti pus
ti pus d' empresa........ ........ .. ...... ........ ......... 166
d'empresa .. ........ ... ........ ........ ........ .. .... ..... 121
2. Obligacions fiscals i calendari fiscal ........ .... 166
3 . L' empresari individual.. ...... .... ........ .. .. .... .. .. 123
3. Impost sobre la Renda de les Persones
4. La societat de responsabilitat limitada .. .. ...... 125
Físiques (IRPF) .. .. .. .... ...... ........ .. ........ .... .. .. . 170
5 . La societat anonima ............ ........ ............... 128
4. Impost de societals .. ...... .. .. ........ ........ .. ... ... . 174
6. Les societals laborals .. ........ .. .. .. .... ......... ..... 130
5. Impost sobre Activitats
7. Les societats cooperatives ...... .... ...... .... ....... 132
. Economiques (IAE) ................ ....... .. .. .......... 175
8. Les comunitats de béns i
6. L'lmpost sobre el Valor Afegit (IVA) .... ......... . 177
les societats civils .............. .... ...... ...... ........ . 135
Test de repas ..... ........ ... .. ...... ... .. .... .... .. ........... . 183
9 . La franquícia ..... ..... .. .. .... .... ...... .......... .... .. . 136
Comprova el teu aprenentatge ......... ........ .... ..... 185
Test de repas.... .... .... .. .. ...... ...... .. ..... .......... ...... 139
Pla d 'empresa .. ............. .......... ....... .. ...... ......... 186
Comprova el teu aprenentatge .. ...................... .. 140

O Unitat 9. Quins documents he d'utilitzar............... 187

Pla d'empresa .. ...................... .. .... ......... ........ .. 142

1. Els processos administratius a I'empresa ... . 188

2. Documents relacionats amb
o Unitat 7. Comencem amb els tramits.................... 143

la compravenda ...... .. .. ... .. .. .... .. ..... ......... .. 188

1. Introducció.. .. ... .. ........ ........ .. ..... .. .... ..... ..... 144

3. Documents relacionats amb el pagament

2. Tramits per a la constitució

i el cobrament .. ..... ..... ........ ............ .... .. .... 196

d' una empresa .. ...... .............. ........ ......... .. . 145

4. El pagaré ...... ....... .......... .. ..... ....... ........ .. .. 207

3 . Tramits de posada en marxa.... .......... .. ...... . 150

Test de repas.. ... .. ... ....... ...... ...... .. ............ .... .... 209
4. Classificació deis tramits en virtut

Comprova el teu aprenentatge .. .... ........ .. ....... .. . 210

del Iloc en que es realitzen .. .. .... .......... ....... 156

Pla d'empresa .... ........ .. .. ........... .. ..... ...... ...... .. . 212

5. La Finestreta Única Empresarial....... .. .. ........ 157

6 . Procés telematic per a la creació O Annex. Pla d'empresa

d'una socielat limitada nova empresa .. .. .. .. .. 158
tres suposits practics ........................................... 213
Test de repas .. .. ...... ........ ........ .. .. .. .... ...... ......... 161
1. Instal·lacions Electriques MiguelEs ... .. .......... 214
Comprova el teu aprenentatge .... .. .. .... .... .... ...... 162
2. Vendemas.com .. ............ .. .... ......... ...... ... .... 223
Pla d 'empresa........... ........ .. ... ...... ...... .. .. ... ...... 164
3 . Aulos Marsan SL.... ...... ............. .. .. ... ..... ..... 232

5
 Certificació Oficial Usuari Sage

ContaPlus
VersióEducativa

o
Versió Educativa
Formación

Pasión por el desarrollo

FacturaPlus

VersióEducativa

Ara, gracies a la utilització d'aquest manual, pots Aquest manual inclou les versions educatives Con­
obtenir una certificació oficial en I'ús i els coneixe­ taPlus, NominaPlus i FacturaPlus, documentació
ments de les aplicacions de gestió Sage incloses adualitzada i casos proctics resolts amb aquestes
en el proiecte. aplicacions de gestió.

Que és la certificació Oficial Usuari Sage?

La Certificació Oficial Usuari Sage és una titulació oficial, expedida per l' empresa fabricant, que
acredita els coneixements adquirits per I'alumne en orees de gestió empresarial:

. --.,-,­ , .......
Gestió contable Sage ContaPlus

Gestió laboral Sage NominaPlus

Gestió comercial Sage FaduraPlus

¿Quins avantatges té

Com s' obté la certificació?

la Certificació Oficial Usuari Sage?

La certificació s' obté superant dues proves: una teo­
rica i una altra de practica. Les bases de la convoca­
toria les podras consultar en la Zona educativa Sage
en el teu CD de I'alumne o en I'adre<;a web www.
sageformacion.es/ mcgh
En les bases podras consultar les dates de les convo­
catories i el cupó de sol·licitud de matrícula. Cada
alumne disposaro d'una convocatoria d'examen per
a fer la prova. L'examen es podro dur a terme de for­
ma presencial en les delegacions oficials de Sage.
La certificació acredita el coneixement de les aplica­
cions de gestió Sage, implantades i reconegudes en
l'ambit empresarial. El suport de múltiples empreses
usuaries d'aquestes aplicacions garanteix la qualifi­
cació i I'ocupació deis futurs professionals.
A més, de manera opcional, pots incloure el teu CV
en la Borsa de Trebo" People Soge.

6

Vull crear la meya propia empresa
I estudiarem:
• Els requisits que ha de complir una
persona empresaria.
• Els factors clau en la iniciativa
emprenedora.
• La relació entre innovació
i desenvolupament economic.
Tipus d'innovació.
• Com actua una persona
emprenedora: com a treballador
d'una empresa i com a empresari o
• La idea de negoci.
Unitat
" .
En aquesta unitat aprendrem a:
• Valorar la cultura emprenedora com
a font de creació d'ocupació i de
benestar social.
• Analitzar el concepte d'empresari, els
requisits, les aptituds i les actituds.
• Valorar la importancia de la iniciativa
individual, la creativitat, la formació i
la col ·laboració com a requisits indis­
pensables per a tenir exit en I'activitat
emprenedora .
• Analitzar l' exercici de l' activitat em­
prenedora d'una persona empresaria.
• Definir el concepte de risc com a
element inevitable de tota activitat
emprenedora.
• Identificar el concepte d'innovació i
la seva relació amb el progrés de la
societat i l' augment de benestar en els
individus.
• Valorar la capacitat d'iniciativa en
el treball d' una persona treballadora
d'una pime.
• Descriure I'estrategia empresarial to'
relacionant-Ia amb els objectius de
I'empresa.
• Definir una idea de negoci com a
punt de partida per a I'elaboració
d'un pla d'empresa.
 Vull crear la meya
-­
~--------- --------
­-
Fig. 1.1. Una alternativa al trebo/! per compte d'altri és I'autoocupació.
• ••
Autoocupació. Activitat profes­
sional o empresarial generada
per una persona que l'exerceix
d'una manera directa.
Teixit empresarial. Conjunt
d'empreses que integren el siste­
ma productiu d'un país o d'una
zona concreta.
propi a em p resa
• l. El treball per compte propi. Introducció
En aquesta primera unitat valorarem la importan­
cia de la iniciativa emprenedora com a factor clau
en la creació d'ocupació, en la millora de la com­
petitivitat i el creixement economic. Coneixerem el
significat de ser empresari, les qualitats personals
que ha de tenir una persona emprenedora i les
capacitats que ha d'aconseguir per a exercir amb
exit I'activitat empresarial.
Analitzarem la importancia de la creativitat i la
innovació davant de la generació d'idees de ne­
goci i la seva relació amb el desenvolupament
economic.
Aprendrem a analitzar una idea de negoci i a
valorar-ne la idone"itat com a base d'un projecte
empresarial.
1.1. La cultura emprenedora
Arran deis profunds canvis socials i economics
que s'estan produint en la societat, la creació
d'empreses es consolida com un deis motors prin­
cipals de la generació d'ocupació.
Les relacions de treball tradicionals estan patint
una gran transformació a causa de I'atur tan ele­
vat en certs sectors i al descens d' ocupació públi­
ca; a més, cada vegada és més freqüent el recurs
de la subcontractació en totes les grans empreses.
Tot aixo fa que la promoció de les iniciatives em­
presarials, entre aquestes I'autoocupació, es con­
sideri un factor clau del creixement economic.
L'autoocupació és una vio d'incorporació al mercat laboral i contribueix a la millora
de I'economia general.
Aixo és pel fet que la creació d'una empresa propia no repercuteix únicament en els
mateixos emprenedors que creen el seu treball, sinó que a més influeix en la generació
del teixit empresarial, en I'economia (generant beneficis, pagant imposts, cotitzant a la
Seguretat Social) i en la creació de nous lIocs de treball.
Perque aixo es produeixi, s'ha de promoure en la societat la iniciativa empresarial la
cultura emprenedora, tot fomentant : '
• La promoció del desenvolupament de les qualitats personals relacionades amb
I'esperit empresarial, com ara la creativitat, I'assumpció de riscos i la responsabilitat.
• La sensibilització de les persones quant al treball per compte propi com a opció pro­
fessional: a més de treballador es pot ser empresario
• La formació o qualificació empresarial necessaries per a posar en funcionament una
nova empresa.
 Vull crear !o !neva propia em presa 1
Podem definir la cultura emprenedora com un conjunt de qualitats, habilitats i co­
neixements necessaris que tenen els individus per a poder gestionar el seu propi
projede o itinerari professional, o crear el seu propi negoci com a alternativa (no
com a última sortida) al treball per compte d'altri.

' esperit emprenedor o iniciativa emprenedora no s'ha de considerar únicament com un

mitia de crear una empresa, sinó com una actitud general que pot ser forc;:a útil en la
vida quotidiana o en el desenvolupament de qualsevol adivitat professional.

l a cultura emprenedora esta estretament Iligada a la iniciativa i a l'acCió. Les persones

dotades d'esperit emprenedor tenen la capacitat d'innovar, tenen voluntat de provar
coses noves o fer-Ies d'una manera diferenl. Aquestes capacitats es poden desenvolupar
-ant en els empresaris com en els treballadors de les empreses .

Hi ha persones que neixen amb aquestes capacitats emprenedores, tots tenim algun
conegut que sempre té la idea oportuna en el moment concret, que és qui més arrisca
davant de qualsevol situació, que té capacitat per a intercedir en qualsevol conflide ...

Pero també hem de considerar que una actitud empresarial es pot fomentar i formar:

• Es pot fomentar la capacitat de resoldre problemes, la qual cosa implica millorar la

capacitat de planificació, la presa de decisions i la comunicació, així com la voluntat
d'assumir responsabilitats, és a dir, els aspectes típics de les competencies de gestió
empresarial.

• És possible fomentar les característiques propies de les competimcies socials: coope­

rar, treballar en equip, assumir papers nous, etc .

• És factible fomentar diversos aspectes de les competencies personals, com desenvolu­

par la confian<;:a en un mateix i la motivació per actuar, aprendre a pensar d'una ma­
nera crítica i independent i, en particular, adquirir la voluntat i la capacitat d'aprendre
d'una manera autonoma.
Competimcies. Conjunt de
conei xements, destreses, habili­
• Es pot adquirir I'afany de creativitat i la iniciativa personal, així com preparar-se per
tats i actituds.
a assumir riscos en dur a terme les idees propies, és a dir, es poden fomentar les qua­
litats específiques de la persona empresaria.

8,00 -,-~--------~-___- - - - - - - - - - - ,

7,00 -+--~-I-T-------_______- - - - --#-- - - - - i

6,00-r--~r--~~-~~-~----~----~
TEA %
5,00 -+-I-----~r-I-----......;;...---------I

4 , 00-+~~--~------~~-~~--------~--1

El Llibre verd de la
emprenedora a Europa, de la
Comissió Europea, tra cto sobre
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Any l' esperit empresarial a Eu ropa ,
la importancia que té i lesreco­
manacions per a fomentar-lo.
Fig. 1.2. Evolució de la toxa d 'octivitot emprenedora en la pobloció activa (TEA) a Esponyo, en el
període 2000-2007 (dodes extretes de I'informe GEM Esponyo, 2007 )
 Vu ll crear la meya propia empresa

Cas practic 1

Des que va finalitzar la formació professional com a perru­ Solució

quera, l' Anna ha estat treballant en un saló de perruqueria
Ha de fer una valoració de les capacitats emprenedores
i estetica de la seva ciutat.
que realment té :
Durant aquest temps ha detectat que la població és su­
Creativitat, iniciativa personal, capacitat d'assumir riscos ,
ficient per a la implantació d'una altra perruqueria. Ella
capacitat de planificació, de prendre decisions i de comu­
sempre ha volgut tenir el seu propi negoci pero no sap si
nicació, voluntat d'assumir responsabilitats, capacitat de
pot ser una bona empresaria.
treb911 en equip, confianc;:a en si mateixa, pensament crític
i independent i voluntat i capacitat d'aprendre d'una ma­
Que ha d'analitzar per a decidir si s'hi lIanc;a o no?
nera autonoma .
.És possible que no tingui totes aquestes qualitats, pero com '
hem vist, les capacitats empresarials poden adquirir-se .

1.2. L' actuació deis treballadors emprenedors e

les empreses

Deiem que la iniciativa emprenedora no s'ha de considerar úri ·

cament com un mitja de crear una empresa, sinó com una actituc
general gue pot ser útil en la vida quotidiana o en el desenvolu'
pament de qualsevol activitat professional.
Dins de les empreses hi ha treballadors amb visió empresaria
que generen i aprofiten idees innovadores, les desenvolupe­
com a oportunitats de negoci rendible , comprometent el se_
temps i esforc;: a investigar, crear i modelar aquestes idees e­
negocis per a benefici propi i per al creixement de l' empreo:
en que presten els serveis. Són un factor decisiu per a qualse :::
empresa.
Aquesta actitud és recompensada amb assignacions econo .
ques, reconeixement personal (per exemple, premi a la inno ;:­
ció), ascensos, etcetera.
És freqüent referir-se a ells com intraemprenedors, intraempreso­
ris o empresaris interns.

Les característiques individuals són:

• Esperit emprenedor.
• Capacitat creativa i innovadora.
• Necessitat de superació.
• Constancia i dedicació en el desenvolupament del proiecte :::
I'empresa.
• Capacitat de treball en equipo
• Capacitat de lideratge.

Fig. 1.3. Les persones Ireballadores amb

visió empresarial són un faclor decisiu en
qualsevol empresa .
 Vul! crear la meya propia emp resa

2. Que significa ser empresari

Un empresari és una persona capa<; d'identificar una necessitat de reunir els recur­
sos necessaris i emprendre una acció per a satisfer la necessitat identificada.
Actitud. Té a veure amb la mane­
ro d' actuar deis individus. És
uno predisposició adquirida per
Jer a emprendre amb exit una activitat empresarial, cal partir de tres requisits basics : o conduir·se d'una manera deter­
minada davant de les situacions
• Una idea valida. que es presenten.
• Un capital inicial. Aptitud. La capa citat d'aprofitar
tot ensenyament, capacito­
• Uns coneixements professionals i de gestió . ció o experiencia en un ambít
d' exercici determino\.
-\ més , l' empresari ha de reunir una serie de qualitats personals o actituds necessaries,
::> almenys molt convenients, per a iniciar una activitat empresarial. Entre altres podem
~estacar les següents:

• Capacitat per a assumir riscos .

• Facilitat per a prendre decisions.

• Capacitat per a assumir responsabilitats.

• Capacitat creativa i innovadora.

• Capacitat d'organització i de direcció.

• Capacitat per a adaptar-se a situacions noves .

• Capacitat d'observació i de previsió.

• Habilitats socials.

• Confian<;a en si mateix.

• Perseveran<;a .

')uant a les aptituds de la persona emprenedora cal destacar la necessitat de partir

d/un coneixement professional de I'activitot que s' ha de desenvolupar i del sector en que
::Jensa competir. A més, l' exercici de l'activitat empresarial requereix uns coneixements
j ' organització i de gestió empresarial.

"'\ diferencia de les actituds de la persona empresaria, que estan necessariament uni­
des a la persona emprenedora, la manca d'aptituds o de coneixements pot suplir-se o
:omplementar-se bé, mitjan<;ant la contractació de persones especialitzades, la recerca
:le socis O la contractació de serveis externs.

Entre totes les característiques enumerades de I'empresari, cal destacar la capacitat

per a assumir riscos, jo que aquest aspecte és consubstancial a qualsevol decisió Eina que permet valorar objec­
empresarial, si bé els riscs han de ser calculats. tivoment l' emprenedor a partir
d'un test de personalitat empre·
sariol en el quol es valoro lo
3.er empresari significa córrer riscos, per la qual cosa ha de treballar sota la pressió motivació, el lideratge, la capa­
citat d' assumir ri scos, lo creativi­
.... e la necessitat d' assumir riscos havent de comprendre que la possibilitat d'un fracas
tot i la innovació, la capa citat de
~x isteix sempre.
plonificació, I'odoptobi li tot i la
i ha risc quan hi ha dues o més possibilitats entre les quals es pot optar, sense coneixer flexibilitat, la capacitat de treball
::Jer endavant els resultats a que conduira cada una. Tot risc implica la possibilitat de i lo motivoció i els interessos.
uanyar o de perdre; com més gran és la perdua possible, tan gran és el risco
 Vull crear la meva propia emp,esa

-* ~
*
La capacitat d'un empresari per *"
a assumir riscos augmenta si:

• Té confianc;:a en si mateix.
4­ 311(­
13 *.
• Esta disposat a posar en ¡oc
tota la seva capacitat per a
29*
28·
:-;O ~
* 12

augmentar al maxim les pro­

babilitats d' exit.
..,­
_1
26 .5 1"l
151 - 17
* i22 18 19 10
• Sap avaluar amb realisme tant
els riscos com la seva capaci­
* ~
.* ....
2'-1
..,~

_él
21
9
20
*"-1
,.
tat per a influir en les probabi­
litats .

• Considera els riscos des del *7

~
punt de vista de les metes que
s'ha proposat. * 6
**
* * <~

* *

Fig. 1.4. L'art d 'emprendre.

• Ser el teu propi cap .
• Crear treball i riquesa.
• Obtenir benefici economic.
• La satisfacció pel treball ben
fet.
• La possibilitat de desenvolupar
Iliurement les teves iniciatives .
• Obtenir prestigi social i reco­
neixement professional.
Desavantatges de I'empresari:
L' empresari o directiu haura de prendre decisions de resultat incert, i avaluar-ne les pC'ó­
sibil itats de guany en relació amb les possibilitats de perdua. Ara bé, en la dispos ic :
a acceptar perdues possibles influeix t~nt la capacitat psicologica d'assumir-Ies, co m ­
capacitat patrimonial per a afrontar-les .
Per exemple: no és el mateix perdre 20000 € per a qui té un patrimoni d'un mi
d'euros, que perdre el mateix import per a qui té 50000 € . Tampoc no és el ma fe
fracassar en un negoci qua n es tenen unes quantes empreses, que perdre el negod 'a­
que hem invertit tot el nostre patrimoni i que concentra tota la nostra dedicació .
En definitiva, ser empresari implica una serie d'avantatges i d'inconvenients que ­
analitzar abans d'iniciar la tasca d'emprendre un negod, ja que al comen<;ament ha
de fer tol l' esfor<;: personal possible per a afrontar el repte amb exit.

• Assumir riscos economics i per­
sonals .
• Ladedicació de tot el teu
temps, fins i tot el d' oci.
• L' obligació de fer de tot.
• La necessitat d' aprendre contí­
nuament.
Haura de sacrificar, sobretol, temps i habituar-se a una dedicació quasi absoluta . ­
haura moments de gran tensió, ja que s'hi arrisca mol!. A més, el món empresari o =­
mou en un entorn variable i difícil de preveure.
No obst~nt aixo, pot ser una experiencia gratificant que sempre resultara enri qu" - =­
ro. Lluitar per compte propi pot ser una sensació que poques vegades s' experi me­
treballant per compte d'altri. Si les coses funcionen bé, s'obtindran més benefi cis : .=
treballant en I'empresa d'un altre.

• La responsabilitat de resoldre A més, el bon emprenedor esta encoratjat per la motivació de treballar per a si m c-~
tots els problemes . per desenvolupar un projecte en que creu i que pot generar riquesa i lIocs de tre : ::
proporcionar qualitat de vida i benestar social .
 Vull crearla meva propia empresa
- - --_._ - - - -- -

Empresori

És uno persono copo~ de:

• Identificar una necessitat.
• Reunir els recursos necessaris_
• Emprendre una acció.

Qualilal5 personols: actituds Capocilals professionals: aptituds

• Té capacitat per a assumir riscos. • Té coneixements prolessionals de
• Té facilitat per a prendre decisions i assumir responsabilitats. I'activitat que .s'ha de desenvolu­
• És creativa i innovadora. par. .
• Capa~ d'organitzar i de dirigir. • Requereix tenir coneixements d'or­
• És observadora i previsora. ganització i gestió empresaridl.
• Té facilitat per a adapfar-se a situaeions noves ..
• Maneja les habilitats socials.
• Té confian~a en si mateixa.
• És perseverant.

Fig. 1.5. Característiques de I'empresari.

Cas practic 2

En Joan i la Maria estan interessats a muntar una empresa dedica­

da al desenvolupament tecnic de lIocs i pagines web .
La pregunta és: quins requisits basics han de tenir per a empren­
dre I'activitat? Disposen d'aquests requisits?

Que han d'analitzar per a decidir si comencen I'aventura empresarial? http://servicios.ipyme.org

Solució
Per a comenc;:ar una activitat empresarial amb exit, cal partir d'uns requisits ba­
sics:

• Una idea valida.

• Un capital inicial.
• Uns coneixements proFessionals i de gestió.
Anem pos a pos:
La Direcció General de Política de
• Tenen la idea: disseny de pagines web. la Pi me del Ministeri d'lndústria,
Turisme i Comer<;: ha elaborat
• El capital inicial, I'afrontarien amb uns estalvis personals procedents del temps
una serie d'eines que ajuden
que han treballat per a una empresa del ram i acudint a un banc perque en fi­
I'emprenedor en el proiecte.
nanci la inversió.
La primera és l' «autodiagnostic
• Els coneixements professionals, els han adquirit amb la formació rebuda en la de I'emprenedor», que es com­
materia i I'experiencia professional . plementa amb I'eina de «p;a
d'empresa », i amb la de «simu­
Per tant, consideren que estan en condicions de tirar endavant amb la idea . lació empresarial ».
 Vu ll crear la meya pro pia empresa

• 3. La idea: creaHvitat i innovació

Creativitat. Generació d'idees.
Innovació. Implantació d' idees Podem definir la creativitat comla generació d'idees noves, i la innovació com la
noves . implantació d'idees noves i útils per a crear un nou negoci o establir sistemes nous
de producció de béns i serveis .

La creativitat pot contribuir a la generació d'idees que originen productes nous o proces­
sos innovadors. No obstant aixo, ser creatiu no significa necessariament ser innovador;
més aviat es tracto de processos diferenciats. Es pot dir que la innovació és «la creativi­
tat aplicada» a un aspecte determinat.
El punt de partida d' un projecte empresarial és la idea de negoci que una persona em- '
prenedora pot ser capa<;: de generar.

-,

El prestigiós economista Theo­

dore Levit va dir:
«Creativitat és pensar coses
noves. Innovació és fer coses
noves . Les idees són inútils si no
són usades. La prova del seu
valor esta en la seva implemen­
tació .» ) Fig. 1.6. «En els moments de crisi solament la creativitat és més important que el coneixement, » AG¿
EINSTEIN ,

Activitats

l. Que entens per cultura emprenedora?
2. Quins són els trets característics deis treballadors
emprenedors?
3. Quines qualitats ha de reunir un empresari?
4. Per que consideres que és important la capacitat
d'assumir riscos per a un empresari?
5. Entra a la pagina http:// servicios.ipyme .org/ empre n­
dedores/, de la Direcció General de Política de la
Pime, i utilitza I'eina definida com «autodiagnostic de
I'emprenedor». Tot seguit, determina si les teves carac­
terístiques personals es corres ponen amb les que ha de
tenir un emprenedor.
 Vull crear la meva propio em presa 1
3.1. Recerca d'idees de negod
_es fonts d'oportunitats de negoci poden ser d'origen molt divers o Podem agrupar-les en
.Llnció deis criteris següents : En el CD de I'alumne pots tro­
bar informació sobre els can­
• Repetir experiimcies alienes. Una gran part de les idees generadores de negocis vis socials que poden generar
nous sorgeixen de l' observació atenta del mercat, cosa que han fet els que ja hi són necessitats noves i els factors
diferenciadors que intervenen en
instal·lats.
la decisió de compra.
• Aprofitar I'experiimcia propia com a treballador per compte d'altri o la formació en un
ccmp específico El coneixement d'un sector pot proporcionar idees de negocis i donar
la seguretat necessaria per a independitzar-se de I'empresa de que -formes part com
a treballador assalariat.

• La innovació en els productes, serveis o processos. la gran majoria de les idees inno­
vadores no sorgeixen de grans descobriments tecnolOgics sinó més aviat de quelcom
que ja existeix i s'hi afegeix un factor diferenciador, com pot ser donar un ús nou a un
producte que ja és al mercal.

• Percebre una necessitat no satisfeta en el mercat. Si observem els canvis socials que
s'han produ'l't en els últims temps, sera facil obtenir una Ilarga lIista de possibles opor­
tunitats de negoci, basant-nos en les noves necessitats que aquests canvis generen.

A més de totes aquestes fonts classiques d'oportunitats de negocis, i gracies a les noves
ecnologies de la informació i la comunicació, és possible trobar a Internet moltes re­
fenencies a idees de negocis, unes referides a projectes que ja s'han posat en marxa i
unes altres que proposen idees totalment noves.

Cas proctic 3

la Carme i l' Albert han decidit crear el seu negoci propi oTenen un local ben situat
en el qual poden instal·lar-se . Es plategen diverses iniciatives: botiga de roba ,
menjar per a animals, complements.

En Joan proposa un comen;: d'objectes per a esquerrans. la idea l' estava madu­
rant des que en un viatge a londres va coneixer un negoci d'aquestes caraderís­
tiques .

A ambdós els agrada la idea, pero volen assegurar-se que pot sortir bé abans
d'emprendre-Ia .

Quins passos han de seguir?

Solució
Comproven a l' ajuntament de la seva ciutat que el mercat esta desprove"lt d' aquests
productes, ja que no hi ha a la ciutat un negoci d'aquestes característiques.

Segons els estudis a que han tingut accés, prop del 30% de la població és esquer­
rana per la qual cosa podrien tenir clientela suficienl.

Seguint I'estudi de mercat que havien fet i analitzant aquesta experiencia en altres
pa"isos, satisfer una necessitat que no s'ha cobert pot ser el punt de partida d'una
empresa amb grans possibilitats d'exit.

Aixo és el que van pensar els promotors d'un projecte de venda d' objectes per a
esquerrans .
Una vegada valorada la idea, van decidir comenc;:ar I'activitat.

15
 Vu il crear la meya propia empresa

3.2. Innovació i desenvolupament economic

Els canvis economics, socials i culturals que s'estan produint en les últimes decades esta
www.bcn.cat/innova canviant la nostra manera d'entendre la gestió empresarial i les iniciatives emprenedo­
res . En el centre de tots aquests canvis hi ha les noves tecnologies i la seva capacitat pe­
a possibilitar o facilitar el desenvolupament economic i social.

La innovació és un factor clau per al desenvolupament economic. Una cultura empre­

nedora o innovadora juntament amb una organització social adequada són la base e
partir de la qual es desenvolupa la piramide de riquesa d'una nació. Els altres pun :>
clau del desenvolupament són la formació de la població i les infraestructures pel q u~
fa a les telecomunicacions i ·el transport.

En aquesta web pots trabar

infarmació sobre com innovar:
casos d'exit, entrevistes, tests
d'innovació, normativa, enlla<;:os, Formació Infraestructures Innovació
etcétera.
Fig. 1.7. Factors clau del desenvolupamenl economic.

Alllarg de la historia ha anat canviant el bloc basic de la construcció de la piramide el?

riquesa . En un principi, el factor generador de riquesa i desenvolupament era la terf~
dedicada a I'agricultura. Amb la revolució industrial, els recursos energetics van reel'­
plac;:ar la terra com a fonament de riquesa . Actualment, el coneixement, que gene
avenc;:os tecnologics, i la innovació ocupen la posició que anteriorment havien tingut ­
terra i I'energia.

Aquest desenvolupament ha d'entendre's, no sois en termes purament economics, si :

també des d'una perspectiva enfocada cap a la qualitat de vida de les persones q =­
conviuen en el territori on hi ha les empreses, és a dir, des del concepte de desenvo­
lupament integrat, o el que és el mateix, fent compatibles competitivitat econom ic::
(desenvolupament economic), benestar social (desenvolupament social) i sostenibil j¡c
ambiental (desenvolupament sostenible).

Desenvolupament economic. La capacitat de pci"isos o regions per a creór riquesa ofide promoure6 de
montenir la prosperitat o el benestar economic i sacial deis seus habitants. .

Desenvolupament social. Procés que condueix a millorar les condicions de vida de la població en dile­
rents ambits:saluf, educoció, nutrició, habitatge, vulnerabilitat, seguretat social, ocupació, salaris; prin­
Desenvolupamenl inlegrol cipalmen!. Implico"també la reducció de 16 pobresa i la desigualtat en elsingressos. En aquest procés,
ésdecisiu el paper de I'Estat com a promotor i coordinador, amb laparticipació activa d'actors socials,
- - - públics i privats. ­

- -
, . . .

Desenvolupament soslenible. -Satisfacció de les necessitats de la generació actual sense comprometre lo

capacitot de les genéracions futures de sotisfer les seves necessitots. Compren , per .exemple, el mantenimer ·
de la densitat de poblacióper sota de la capacitat d'una regió per al seu sosteniment, I'establiment de prio­
ritats _per a I'ús ciéls recursos no renava bies i el mantenimenJ del'impacte ambiental persotad 'un. nivellqu5
permeti que els sistemes afectats es recuperin i en continu·!n I'evolució.

Fig. 1.8. Conceples que s'agrupen en el que enlenem com a desenvolupamenl inlegral.
 Vul! crear la meva propia em presa

Cas practic 4

En Xavier i en Manel volen canviar la imatge del

seu taller de mecanica de l' automobil. Volen oferir
un servei nou i diferent.

Es pot fer alguna cosa nova en un taller mecanic?

Solució
Decideixen afegir una particularitat al negoci, que és oferir un espai en el qual el
client pot disposar de lIoc, peces i eines per afer petites reparacions al seu propi
cotxe. El negoci consisteix a assessorar, vendre els productes (oli, peces, etc .) i
cobrar un Iloguer per I'ús de maquinaria.

3.3. Tipus d'innovació

La innovació pot aéonseguir-se creant productes nous o millorant els ja existents; pot
anar lIigada al procés de producció o a l' aplicació del coneixement científic a l' activitat
de I'empresa. Segons la classe d'innovació, distingim els tipus següents:
www.barcelonanetactiva.com

._.. _..___
.. _._._
o A. Innovació de producte -._ .{-.....­­.
Pot entendre's com la creació d'un producte nou o bé afegir a un que ja és al mercat una
característica que faci que els consumidors el percebin com a nou. Un exemple d'aquest
tipus d'innovació és el raspall de dents electric.
---_
_....-_o,.
--
.
­
-_.. ----_
~_

. -.~.­
_ .
......--_.­
.....
~­

Les innovacions de producte poden ser agrupades en tres apartats:

apuntate . 'S
.uo.'
-- =.=-=
emprend or ?

• Innovació total. Quan es crea un producte único No hi ha en el mercat res igual.

......... . !

Aquest ti pus d'innovació és el més escaso Un exemple d'aquest ti pus d'innovació és la ~:.~.:: = ­
creació de la televisió .
En aquesta pagina , trabaras
I'enlla<;: BCNinnova.
• Innovacions que aporten quelcom nou al producte. Es dóna en aquells casos en que
es millora un producte ja existent. Per exemple, quan s'introdueix en el mercat la tele­ L'aplicació «Que és innovar? »
visió en color, ja existia la televisió en blanc i negre, pero el fet d'emetre en color la permet comprendre els diversos
convertia en un producte nou . Aquest tipus su posa una gran part de les innovacions. aspectes de la innovació mit­
jan<;:ant un contingut estructural i
una presentació visual.
• Innovacions que no aporten res de nou. Es produeix quan una empresa vol entrar en
un mercat existent i fabrica un producte que ja és al mercat. En realitat implica una
innovació per a I'empresa, no per al producte . Per exemple, un forn que només feia
pa i vol produir pastes de te, el que fa és innovar dins de I'empresa fabricant pastes,
un producte que podem trobar fabricat per altres empreses del sector.

o B. Innovació de procés

Aquest tipus d'innovació introdueix una manera diferent de fer les coses. Es pot produir
en qualsevol deis ambits de I'empresa : producció, comercialització, gestió.

Un exemple d'innovació en procés és la introdu·ida per McDonald's quan va aplicar el

concepte de línia de producció per a crear un restaurant, va poder utilitzar treballadors
amb poca experiencia per a fabricar grans quantitats d'aliment d'una qualitat estan­
dard i d'una manera molt rapida, inventant la indústria del menjar rapid (fast food).
 Vull crear la meya propia empresa
Com puc innovar.
Sent observador.' Saber que
passa en el nostre entorn, que fa
la competencia, que demanen
els clients, estar al dio sobre
publicacions del sector, cercar a
Internet, etcetera.
Sent creatiu. Generant idees i
gestionant-Ies per a poder crear
projectes innovadors.
Innovació de producte
Crear un producte nou o bé afegir o Un
que ja exisleix algunacaraeleríslica que
el foei diferenl.
Fig. 1.9. Típus d'ínnovacíó
o C. Innovació tecnologica
Consisteix en l' aplicació del coneixement científic, de la investigació i de l' experimentac :
a I'activitat de I'empresa.
La innovació tecnológica pot ser aplicada tant en la generació d'un producte nou , -'
la introducció de millores en els sistemes de producció, en la introducció de sistemes ~
gestió més efectius o de cost més baix per a I'empresa o en I'aplicació de noves fo nr ~.
de comercialització.
Així, determinats descobriments científics permetran desenvolupar productes nous abo - .
desconeguts, la incorporació de noves maquines permetran millorar els sistemes de pe:.
ducció d'una manera més efectiva o més barata, el mateix que les noves tecnolog · ~
aplicades a la gestió o a la comercialització permetran obtenir més efectivitat o cos ':..
més baixos.
La innovació tecnológica reporta uns beneficis a les empreses, peró d'altra banda im
ca uns costs que els gestors han de tenir molt en compte. Per aquesta raó, la introduce :
de la innovació tecnológica necessita I'adquisició de patents, de Ilicencies, de marq u~.
registrades, de serveis científics i tecnics relacionats amb la implantació de la innovac '~
així com la compra de paquets de programari, maquinaria i equips.
Un exemple d'innovació tecnológica és la introdu·ida en la indústria hotelera amb :
utilització de les noves tecnologies. Gracies a Internet és possible la reserva de pla e
hoteleres a través de les centrals de reserves.
En resum, per a saber com i en que es pot innovar, cal saber que necessiten els clie n':
que fa la competencia, coneixer el sector i identificar la manera d'introduir les idee!
noves.
La innovació es pot aconseguir:
• Creant coses totalment noves.
• Inventant usos nous per a coses velles i conegudes.
• Concebent noves maneres de fer les coses.
Tipus d'innovació
Innovació de procés Innovació tecnolOgica
És una manera diferenl de fer les coses. Consisleix en I'aplieació del eoneixemenJ
cienlífie a I'aelivilql de I'empresa.
 Vull crear la meya propia empre.'­

Cas prectic 5

(cJ MiguelEs ' /

L'empresa «Miguel Es» es dedica al muntatge d'instal·lacions
electriques per a naus industrials, blocs d'habitatges, locals

=Ag
comercials i altres edificis com ara ajuntaments, poliespor­
tius, etcetera. Amb els ajuntaments hi ha establert un sistema
de cobrament mensual fix, independentment deis treballs que
es facin.
Ha contactat amb diverses empreses d'assegurances per a atendre les urgencies
deis assegurats en serveis electrics, ja que no hi ha cap electriósta en la zona que
faci aquest tipus de serveis .

S'ha aplicat algun tipus d'innovació en aquesta empresa?

Solució
Podem identificar una innovació en serveis, I'atenció a les urgencies, i una innova­
ció de processos quant a la gestió de cobraments als ajuntaments .

3.4. Estudi i valoració de la idea inicial

L' exit de l' empresa dependra de l' originalitat de la idea, de la capacitat creativa i inno­
la idea és el punt de ==--::~
vadora de l' emprenedor, de les necessita!s que pugui satisfer i deis buits de mercat que
qualsevol proiecte emo-::.__ _
pugui cobrir.
l'exit de I'empresa _e- _ _
És necessari fer un estudi inicial sobre les possibilitats que ofereix el mercat, detectar-ne molt de I' origina li
els buits, coneixer les fonts on poder obtenir la informació sobre les possibles oportuni­ . necessitats que pug
tats de negoci i fer un gran desplegament d'imaginació perque la nostra empresa pugui deis buits de merco c: -s :
tenir grans possibilitats d'exit, pero sense deixar de banda la prudencia que ha de guiar cobrir.
tot projecte empresarial.

Per tot aixo cal fer unavaloració inicial de la idea, tenint encompteque aquesta .
ha de sotisfer alguno necessitot deis futurs clients i afegir olgun factor diferenciodor
ols productes o serveis existents en el mercal. Aquestes valoracions ens ajudaran a
decidir I'inici de I'avehtura empresarial.

La primero decisió que cal prendre per o crear uno empresa és concretar quin negoci
es vol posar en funcionament.
Un projecte d'empresa pot tenir I'origen en l'experiEmcia professional de I'individu em­
prenedor: l' experiencia i el coneixement sempre faciliten les coses i, a més, fan que ens
sentim més competents. Pero també caldria que ens plantegéssim unes altres qüestions
abans de prendre la decisió.
Cal valorar si el que més ens convé és continuar amb I'activitat que es coneix o és
Pots trobar fonts
convenient arriscar-se amb altres tasques desconegudes, pero que poden oferir grans
d'idees de negocis: ~
possibilitats.
- Idees que sati sfo - "'::-::
Col pensar que I' experiencia professional no és I'única cosa en que es pot ser compe­
tent. Es poden haver adquirit habilitats en temps d'oci (jardineria, bricolatge, decoració, - Idees que intrO(L ",
etc.) . tor diferenciadO(.

També es poden haver adquirit determinats coneixements professionals practican! un es­ -Idees sorgides '" --::
d'ocupació.
port determina! (un negoci de reparació i comercialització de bicicletes, per exemplel.
Vull crear la meya propia emp resa

Una altra possibilitat que tenim per a obtenir idees de negoci és observar I'entorn
descobrir-hi les necessitats insatisfetes o insuficientment cobertes .
Ésen aquest moment, mentre s' esta gestant la idea, quan hem de buscar suport, fo
mació o assessorament per part d 'experts de confian<;:a . Caldra resoldre els probleme
tecnics, assegurar-se que les característiques tecniques del producte s'ajusten a les no
mes establertes i que les possibilitats tecniques són reals i viables des del punt de vist
economic.
Una vegada que hem pres la decisió de quin sera el negoci , convé exposar-Io al
amics, familiars i experts de confian<;:a per a veure quina acollida té.

Assessoramentd' experts .

Consulta a familiars i amics '

Oecisió
Consulta a possibles clients .i proveidors

Consulta a ser veis oficials

Fig. 1.10. Procés que s'ha de seguir per a valorar la idea,

És recomanable escoltar les crítiques i els consells i valorar-los d'una manera objectivc
A vegades les persones més properes poden tenir una reacció condicionada pel lem
d'una aventura. Cal deixar ciar que I'opinió que es vol és sobre el projecte i no sobr~
la conveniencia o no d'instal ·lar-se per compte propio
Una vegada que hagim millorat el projecle amb les opinions de la gent del nostre er
torn, caldra buscar les deis possibles prove'¡"dors i clients, organismes oficials i serve ':
de suport, informació i assessorament oficials . Aquests tindran unes reaccions més pr
fessionals, es basaran en el coneixement que tenen del medi en que actuarem, en e
mercat, etcetera.

Fig. 1.11. Contrastar la idea amb professionals pot a;udar-nos a prendre la decis ió.
 Vull crear la meya propia empresa
· _ - -- -- - - -- - - --------- ---_._ -- -

Segons la resposta obtinguda es prendra una decisió:

• Si la idea té una acollida positiva general. La viabilitat és gran, encara que no hem
d'oblidar que cal actuar amb precaució, aprofundir en el projecte i definir-lo minucia­
sament per a abordar tempresa.
• Si la idea té una acollida moderada. Tindrem en compte les reaccions suscitades,
prendrem bono nota d'aquelles que ens sigui n favorables i de les que ens donin idees
per a millorar. Haurem de reestructurar el projecte i, posteriorment, tornarem a consul­
tar.
• Si la idea té una acollida negativa. Caldra millorar substancialment el projecte o
canviar-Io completament. Sempre sera millor aixo que el fracaso .

Cas practic 6

Quan en Joan i la Maria van determinar que tenien els requisits

basics per a emprendre I'activitat (Cas prectic 2), van valorar el fet
de disposar d'una idea de negoci, pero ara s'han adonat que no
han analitzat aquesta idea .

Com han de dur a terme l' anelisi de la idea?

Solució

En primer l/oc, explorant a Internet, troben la pagina següent que conté un test-idea
que té com a finalitat ajudar els emprenedors a reflexionar sobre la idea de negoci
que tenen: http://testidea.barcelonanetactiva.com
En segon lIoc demanen I'opinió deis familiars i deis amics sobre el projecte.

Amb anterioritat, han contactat amb possibles clients.

Finalment, han anat a organismes oficials que es dediquen a assessorar persones

emprenedores.

Tant la puntuació resultant del test, com les opinions rebudes sobre la idea projecta­
da han estat positives, per la qual cosa decideixen tirar endavant en el projecte.

\. )

Activitats

6. Quines fonts d'oportunitats de negocis coneixes?
7. Que és innovació i en que es diferencia de la creativi­
tat?
8. Com es pot innovar?
9. Que significa desenvolupament integrat?
10. Explica les diferencies entre innovació en productes,
innovació en processos i innovació tecnologica.
11. Per que consideres que és important la valoració ini­
cial de la idea?
12. Assenyala possibles idees de negoci relacionades amb
el cicle formatiu que estudies. Determina quina és la
més innovadora. Raona la resposta i explica el tipus
d'innovació aplicada.
13. Entra a la pagina web següent: http://testidea . barce­
. lonanetactiva.com. Utilitzant la guia per a I'avaluació
de la idea, analitza el projecte que proposes com un
negoci futur, i raona les respostes a cada pregunta
formulada.

2."
 Vull crear la meya propia empresa

'Í~ Síntesi

Cultura emprenedora. Conjunt de quolitots, hobililols i conéixemenls necessoris que lenen els individus
per o podergestionor el seu propi projecte o ilinerori professionol, o 'c reor el seu propi negoci com o
alternolivo (no coma última sorlido) al treball per comple d'altri.

ACfuadódélstreballadors emp'renedorsa lesempreses. DesenvoiupEln les seves capacilols emprene­

Cultura emprenedora dores a l<:lsempreseson Irebállen.

Autoocupació. Activilal professional o empresariál generada per una persona que I'exerceix d'una
manerq directa .

Persona capae; d'identificClr unO necessiial, reunir els recursos necessaris i emprendre una acció per a
satisfer la necessifal idenlificada.

Ser el leu propi cap, oblenir beneficis, lIiberlol, presligi social, reco­
Avantatges neixement professionol.

Assumir riscos, dedicoció tolol del temps, aprenentolge continu, afrontor

Desavantatges problemes.

Coneixements professionals
. Aptituds Coneixemenls sobré gestió empresarial.

Copacitat per a assumir riscos.

Facilitat per a prendre decisions.

Capacitat per a ossumir responsabilitats.

Capacitat creotivo i innovadora.

Capacitat d'orgonilzació i direcció .

Actituds
Capacitat d'adaplar-se a siluacions noves.

Capacitot d'observació i previsió .

Habilitols socials.

Confianc;o en si mateix i perseveranc;a.

Capacitat per a assumir riscos. Aspecte consubslonciol.a quolsevol decisió empresarial. .

La ideaés el punt de parlida de. 101 prajecte empresorio!.

La idea: creativitat
Creativitat és la generació de noyes idees.
i innovació

.. Innovado és la implantacióde noves idees .

L'analisi i la valoradó de la idea és fonamenlal per a preridre la decisió de tirar endavant el prajecte
o canviar-Io.

1. Al conjunt de qualitGJts, habilitats i coneixements ne­
cessaris que tenen els individus per a poder gestionar
el seu propi projecte o itinerari professional, o crear el
seu negoci propi com a alternativa (no com a última
sortida) al treboll per compte d'altri, l' anomenem:
a} Cultura emprenedora.
b} Oualitats de I'empresari.
e} Capacitat creativa .
2. L' autoocupació és:
a} Ouan una empresa és autonoma per a contractar
treballadors.
b} L'activitat empresarial generada per una persona i
exercida d'una manera directa.
e} El punt de partida de tot projecte empresarial.
3. Amb que identifiques la paraula intraemprenecJors?
a} Les persones que satisfan necessitats no cobertes
deis clients futurs.
b} Els empresaris que generen idees noves a les seves
empreses.
c} Els treballadors amb iniciativa emprenedora.
4. Digues quina de les res postes següents no és una acti­
tud propia de l'empresari:
a} Els coneixements professionals .
b} La capacitat d'assumir riscos.
c} La perseveranc;:a.
5. Digues quina de les respostes següents és una aptitud
propia de I'empresari:
a} Els coneixements professionals.
b} La capacitat d'assumir riscos .
a} La que introdueix una manera diferent de fer les
e} Les habilitats socials .
6. La capacitat d'un empresari per a assumir riscos aug­
menta si:
a} Té confianc;:a en si mate ix i esta disposat a posar
en joc tota la seva capacitat per a incrementar al
maxim les probabilitats d'exit.
b} Sap avaluar amb realisme tant els riscos com la
seva capacitat per a influir en aquestes probabili­
tats.
e} Les dues res postes anteriors són certes.
Vu!1 crear la meya propia empresa
7. Una empresa tindra més possibilitat d'exit si la idea
generadora del projecte empresarial:
a} Satisfa necessitats no cobertes deis futurs clients.
b} lntrodueix un factor diferenciador en el producte o
servei que exerceixi una atracció sobre la cliente­
la.
e} Les dues respostes anteriors són correctes.
8. En que es diferencien creativitat i innovació?
a} Creativitat és la generació d'idees noves i innova­
ció és la implantació d'idees noves.
b} Són la mateixa cosa.
e} La creativitat és propia deis empresaris i la innova­
ció, deis treballadors.
8. Que consideres que és la innovació tecnolOgica?
a} La que introdueix una manera diferent de fer les
coses.
b} Aplicar el coneixement científic a l' activitat de
I'empresa.
e} Crear un producte nou o afegir als ja existents una
característica que faci que els consumidors el per­
cebin com a nou .
10. Que consideres que és la innovació de procés?
a} La que introdueix una manera diferent de fer les
coses.
b} Aplicar el coneixement científic a l' activitat de
I'empresa.
e} Crear un producte nou o afegir als ja existents una
característica que faci que els consumidors el per­
cebin com a nou .
11. Que consideres que és la innovació de producte?
coses .
b} Aplicar el coneixement científic a l' activitat de
I'empresa.
e} Crear un producte nou o afegir als ja existents una
característica que faci que els consumidors el per­
cebin com a nou.
12. Que signifiquen les sigles R+D?
a} Reestructuració i Desenvolupament.
b} Recerca i Desenvolupament.
e} Reconeixement i Desenvolupament.
 1 Vull crear la meya propia empresa
------ ~~~ - ~ -- ---- --- -- ~~~~---
Comprova el teu aprenentatge
Valora la cultura emprenedora com a font de creació
d'ocupació i benestar social
l. Com definiries la cultura emprenedora?
2. Per que creus que la creació d'empreses genera benes­
tar social?
3. Que entens per autoocupació?
4. L' Ajuntament de la teva ciutat ha posat en marxa una
iniciativa per a fomentar I'autoocupació entre les per­
sones joves. Per a aixo ha iniciat una serie de línies
d 'actuació, com:
• Taller d'iniciativa emprenedora.
• Taller d'ajuda a I'elaboració d'un pla d'empresa.
• Concurs d'idees de negocis innovadores.
• Subvencions a l' autoocupació per a persones joves.
a) Quina de les línies posada en marxa pel teu ajuntament
pot ajudar a fomentar la cultura emprenedora?
b) Creus que les subvencions són importants per a fomen­
tar la iniciativa emprenedora?
c) Raona les respostes i contrasta-les amb els companys.
Analitza el concepte d'empresari, els requisits, les aptituds
i les actitud s
5. Com creus que ha de ser un empresari?
6. Identifica els punts de partida per a emprendre una ac­
tivitat empresarial amb exi!.
7. En que es diferencien les actituds i les aptituds d'un
empresari?
8. t; Agnes ha decidit crear una empresa de restauració.
Es una persona emprenedora, creativa i previsora. No
té por de I'aventura i té una gran capacitat d'adaptació
a qualsevol situació nova . Sempre pren la iniciativa en
qualsevol reunió i té una gran habilitat per a intercedir
en els conflictes que sorgeixen entre els companys. A
més, té una gran formació en aquesta especialitat i li
encanta el món empresarial, per la qual cosa ha fet un
curs de gestió d'empreses.
Diferencia entre els trets definits en aquesta emprenedo­
ra: quines aptituds i quines actituds té2
Valora la impartimcia de la iniciativa individual, la creati­
vitat, la formació i la col·laboració
10. Creus que la iniciativa emprenedora és una caracterís­
tica que solament tenen els empresaris o pot haver-hi
treballadors amb aquest ti pus d'iniciativa? Raona la
resposta .
11. Els canvis socials provoquen canvis en les necessitats
de les persones. Pensa en tres necessitats noves, sor·
gides deis canvis produ',ts per la incorporació de lo
dona al treball, i descriu idees de negocis possibles
que puguin satisfer-Ies.
12. En Xavier i en Manel es van coneixer en el taller en que
en Xavier va fer les practiques d'empresa en finalitza r
la formació professional en mecanica de l'automobiL
En Manel era oficial en aquell taller, en el qual va
entrar a treballar als 18 anys i hi va estar durant 22
anys. L'amo del taller traspassava el negoci per jubi­
lació i van decidir aprofitar els seus coneixements j
l' experiencia profess ional que tenien i quedar-se amb
el negoci o
Com hem vist en la unitat, quan estan madurant la
idea, decideixen afeg ir una particularitat al negoci,
que és oferir un espai en que el client pot disposar
de 1I0c, peces i eines per afer reparacions petites . E
negoci consisteix a assessorar, vendre els productes
(oli, peces, etc.) i cobrar un 1I0guer per I'ús de ma­
quinaria.
• Com veus la iniciativa?
• Creus que han estat creatius i innovadors?
• Consideres que tenen la formació suficient?
Analitza I'exercici de I'activitat emprenedora d'un empre­
san
13. Quines capacitats emprenedores es poden fomenta­
en aquells empresaris que no en tenen?
14. L' Alexandre vol posar en marxa un negoci propi pe·
que el que realment desitja és ser el seu propi cap i nc
haver de dependre de ningú, posar-se I'harari i fixa ­
el nivell d'ingressos, fer vacances quan vulgui .. .
• Creus que les consideracions que l' Alexandre ha fe­
sobre I'activitat empresarial són propies d'un empre­
nedor?
• Quines consideres encertades i quines erronies?
15. De les qualitats que ha de reunir un emprenedor, qu ­
nes són les més importants per al desenvolupament d
I'activitat empresarial?
Defineix el concepte de risc com a element inevitable de
tota activitat emprenedora
16. Identifica les qualitats empresarials que augmenten L
capacitat d'un empresari o d'un emprenedor per _
assumir riscos.

17. La Maria és una persona responsable, molt creativa
i organitzada, amb una gran capacitat d'adaptació
davant de qualsevol canvi. Té esperit de líder, sem­
pre porta la iniciativa en els grups de treball que
s'organitzen a classe.
No obstant aixo, quan ha de prendre la decisió final per
a decidir-se a seguir un comí o un altre té dubtes, li fa por
arriscar i que no surti bé, que hi hagi altres trebo lis més
ben presentats que els del seu grup. En aquests moments
fa marxa enrere i torna a repassar-ho tot.
• Com veus la Maria com a empresaria?
• Analitza els punts que té a favor i en contra. Pots
elaborar i omplir una taula com la que proposem tot
seguit per a basar-ne I'analisi :
Punts a favor Punts en contra
És responsa bl e ..
Identifica el concepte d'innovació i la relació que té amb
el progrés de la societat i l' augment de benestar en els
individus
18. A més de I'economic, hi ha dos tipus més de desen­
volupament que conformen el que es coneix com a
desenvolupament integral. Quins són i en que consis­
teixen?
Vull crear la meya propia em presa 1
Comprova el teu aprenentatge
19. A més de la innovació, quins són els altres dos factors
clau per al desenvolupament economic?
20. Com definiries una idea innovadora?
21. Diferencia creativitat i innovació .
22. Referint-te a empreses relacionades amb la teya idea
de negoci o amb el teu sector, posa un exemple
d ' innovació de producte, un exemple d ' innovació en
procés i un exemple d'innovació tecnológica .
23. En aquests últims mesos a la teva comarca hi ha hagut
un canvi en el sistema de recollida d' escombraries .
S'han substitu'it els contenidors tradicionals per uns
altres de recollida selectiva de residus . Quin tipus
d ' innovació s'hi ha aplicat: de producte, de procés o
tecnologica? Raona ' n la resposta.
Valora la capacitat d'iniciativa en el treball d'una persona
treballadora d'una pime
24. Has vist en el diari una oferta d'ocupació que s'ajusta
a la formació que has rebut. A més del requeriment de
coneixements professionals, I'anunci afegei x que «es
valorara la iniciativa emprenedora de les persones
candidates» . Creus que tens aquesta característica?
Com la demostraras a l' entrevistador?
Descriu I'estrategia empresarial i relaciona-la amb els ob­
jectius de I'empresa
24. Entenent competencia com el conjunt de coneixements,
destreses, habilitats i actitud s, enumera tres aspectes
típics de les competencies de gestió empresarial.
24. Entre totes les actituds que ha de reunir un empresari ,
quina destacaries? Per que?
24. Fes una lIista de necessitats que creguis que existeixen
al mercat on es vegi la necessitat i el sector de la so­
cietat que les necessita. Per que creus que encara cap
emprenedor s' ha atrevít a muntar una empresa per
satifer-Ies?
25
 Vull crear la meva propia em presa
~ ---'--, -ry =......-
~ ".- -
'Ql
• , f7;"
Pla d'l e:m1p.-r: es·a '
. • _ - '- _
El disseny d'un pld' d'empresa consisteix a plasmar en un
document les idees principals d'un projecte empresarial.
Aquest document té una importancia fonamental per dues
raons :
• Us permetra aclarir tots aquells aspectes que cal plani­
ficar abans d'iniciar I'activitat, de manera que no que­
di res a I'atzar, assegurant-vos així més probabilitats
d'exit.
• De cara a l'exterior, un pla d'empresa ben elaborat us
ajudara a aconseguir finan<;:ament, a atraure socis nous,
subvencions estatals, etcetera ,
En aquesta secció desenvolupareu, al lIarg del curs, un pla
d' empresa que elaborareu vosaltres mateixos.
La primera cosa que heu de fer és formar un equip amb
els companys i les companyes, seguint les indicacions del
professorat. Aquest equip es mantindra estable durant tot
el curs i els integrants tindran el rang de «socis».
Una vegada format I'equip, penseu en una «idea» per a
emprendre un negoci en el sector en que us esteu formant.
A continuació, feu una primera valoració del projecte : pen­
seu si és valid o no, si heu de tirar endavant o plantejar-vos
de cercar una alternativa .
La valoreció inicial seguira els passos següents :
l. R esponeual qüestionari següent i reflexioneu sobre les
respostes.
al El
producte o servei respon a una necessitat existent
en el mercat?
• A quina necessitat respon la vostra proposta?
• Com esta satisfeta la demanda actualment?
• Quina és la vostra originalitat?
• Hi ha alguna empresa en el mateix sector que faci
una oferta semblant?
b} Respon el producte o servei a una necessitat nova?
• Quin és l' origen d'aquesta necessitat?
• Ja hi ha demanda?
e} És una innovació de producte, de procés o tecnolo­
. gica?
:.. -~~_.---~:-~ - :-~_~~~.:-~t"=;:~.- -~"""'--'.-"; ---;'.­
,
_ ---.!...
, . '.
_ • • •__
"l'
~ ,
.
_ •
.
_ _
.'
• En que millora la situació present?
• En que es diferencia de la manera com ho fan els
altres?
• El producte o servei és el resultat d'algun invent
nou o de la incorporació de noves tecnologies al
procés?
2. En funció de les reflexions anteriors, elaboreu les activi­
tats següents, relatives a la presentació del projecte.
a} Dades basiques del projecte.
1. Identificació de I'empresa: ha d' indicar-se el nom
que s'ha triat per al negoci.
2. Ubicació: municipi on s'instal·lara.
3 . Data prevista d'inici de I'activitat.
4. Forma jurídica inicial triada (veurem les caracte­
rístiques de cadascuna en la unitat 5, quan po­
drem decidir-ho definitivament) .
b} Promotors del projecte.
l. Dades personals: noms i cognoms deis promo­
tors, NIF, edat, domicili, telefon-fax .
2. Dades professionals: perfil deis promotors, form a·
ció academica, experiencia professional , altres
coneixements o experiencies relacionades amb
l' activitat empresarial que s' ha de desenvolupar.
e} De scripció del producte/ servei .
1. Descriviu d'una manera amplia els productes c
serveis oferts i determineu en que consisteixe
i per a que serveixen : les característiques, els
avantatges que aporten, els suports tecnologic.3
en que es basen, etcetera .
2. Elements innovadors que incorporen i caracter í~
tiques que els diferencien respecte deis ja exi ~·
tents en el mercal.
3. Tenint en compte les respostes anteriors, jo podeu como
pletar l'apartat 1 del model de pla d'empresa facili
en el CD de l'alumne.