2.producció I Distribució D'energia Elèctrica

6/11/2018 Producció i distribució d'energia elèctrica
Producció i distribució d'energia

elèctrica
lloc: Campus IOC

Curs: PACF_Tecnologia industrial
Llibre: Producció i distribució d'energia elèctrica
Imprès per: Marc Llabot Cordero (MT)
Data: dimarts, 6 novembre 2018, 17:31
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=617123 1/20
Índex
1. Producció i distribució de l’energia elèctrica.
2. Tipus de centrals
2.1. Centrals hidràuliques o hidroelèctriques
2.2. Centrals tèrmiques
2.3. Centrals Nuclears
3. Xarxa de distribució d’energia elèctrica
4. Energies alternatives
4.1. Aprofitament de l’energia solar tèrmica
4.2. Aprofitament de l’energia fotovoltaica
4.3. Aprofitament de l'energia eòlica
4.4. Biocombustibles
1. Producció i distribució de l’energia elèctrica.

L’electricitat ha esdevingut una necessitat bàsica. És necessari doncs, disposar de
diferents tipus de centrals de producció d’energia elèctrica i en grans quantitats, per
abastir les societats actuals.
L’electricitat es produeix a les centrals elèctriques amb unes màquines anomenades

alternadors, que generen corrent altern amb una freqüència d’oscil·lació determinada a
partir de la rotació del seu eix.
La freqüència d'aquest corrent altern a tot Europa val 50 Hz. Es representa per f = 50
Hertz (Hz), on 1 Hz equival a un cicle per segon. A EEUU i Japó s'utilitza una freqüència
de 60 Hz.
En unitats:
Recordem els conceptes de corrent continu i corrent altern:
a) Tensió continua, la que produeixen b) Tensió alterna, la produïda per les centrals,
les piles, bateries i dinamos. Valor fix. i que arriba als endolls de la nostra llar. Valor
oscil·lant segons una funció sinusoidal.

2. Tipus de centrals
Podem classificar les centrals elèctriques segons diversos factors. Per exemple, les
podem classificar segons el tipus d'energia d'entrada que utilitzen en centrals nuclears,
tèrmiques, hidroelèctriques, etc. Les estudiarem a continuació.
Primer, però, veiem la seva classificació segons quan s'utilitzen en la generació

d'energia elèctrica:
Centrals de base
Subministren energia elèctrica de manera continua, són les centrals nuclears, les
tèrmiques i, a vegades, les hidroelèctriques.
Centrals d’hora punta
Hi ha diferents moments del dia o estacions de l’any en que és necessari augmentar la

producció d’energia elèctrica perquè creix la demanda. Les centrals d’hora punta es
posen en funcionament en els moments de màxim consum i després es paren. A
l'hivern quan fa molta fred i funcionen totes les calefaccions, o al juliol quan estan en
marxa tots els aires condicionats, per exemple, caldrà posar-les en marxa.
Centrals reversibles o de Bombeig
El corrent altern no es pot emmagatzemar, fet que representa un gran inconvenient, ja

que tanta energia com es produeix tanta com se n’ha de gastar. Com que això és
impossible d'aconseguir, es fan servir les centrals reversibles o de bombeig per igualar
el consum i la producció.
Són centrals que disposen de dos embassaments situats a diferent altura, que poden
ser dos llacs naturals o artificials. Funcionen de la forma següent:
- Quan hi ha excedent d'energia tenen motors elèctrics que consumeixen aquesta

energia elèctrica sobrant i la fan servir per pujar aigua de l'embassament inferior al
superior.
- Quan falta energia elèctrica a la xarxa, es deixa caure aigua de l'embassament superior
sobre la turbina arribant altre cop a l'embassament inferior, i produint electricitat igual
que una central hidroelèctrica qualsevol.
Centrals de reserva
Són les que es posen en funcionament en cas d'avaria o reparació d'una central de
base.
2.1. Centrals hidràuliques o hidroelèctriques

Les centrals hidroelèctriques utilitzen l'aigua emmagatzemada en un pantà. S'aprofita la
velocitat que agafa l'aigua en caure per una canonada per moure una turbina, la qual al
seu torn acciona l'alternador que produeix el corrent elèctric.
S'utilitzen diferents sistemes per fer arribar l'aigua a la màxima velocitat possible a les pales de la
turbina. Així es fa girar l'eix de la turbina que fa moure a la vegada l'eix de l'alternador, ja que són
solidaris, i es genera així el corrent elèctric altern. A la sortida de la central sempre hi ha d'haver
transformadors que elevin la tensió de l'electricitat produïda al valor corresponent de la xarxa de
transport.
Els components bàsics d’una central hidroelèctrica són:
Presa
És una gran pantalla de formigó situada en un lloc estratègic de la llera d’un riu, que
permet emmagatzemar grans quantitats d'aigua en el que seria el pantà o llac
artificial. Es situen en terrenys que puguin suportar les grans forces que produeix el pes
de l'aigua, i en aquella part del riu que es prou estreta per a construir-la.
Actualment les preses tenen forma de volta o d'arc. Aquesta forma és molt important, ja
que permet estalviar material, i a més ha d'estar fortament ancorada a les parets
laterals, on es transmeten les grans forces que rep de l'aigua emmagatzemada al pantà.
Vista aèria d’un pantà amb una presa Secció vertical de la presa de volta o
d'arc d'arc
Sala de màquines
6/11/2018 La sala de màquines està situada en el
Producció puntd'energia
i distribució geogràfic
elèctrica més baix possible, per tal
d'aprofitar al màxim el desnivell de l'aigua (energia potencial que es transforma en

cinètica). Una canonada porta l'aigua de l'embassament a la sala de màquines, on hi ha
el grup de producció d'energia que està format per una turbina i un alternador units pel
mateix eix. Sempre l'eix de la turbina és solidari al de l'alternador, fet que obliga a
regular la velocitat de rotació de la turbina a la velocitat que necessitem a l'alternador.
Segons els desnivell del salt d'aigua que tinguem, s'utilitzen diferents tipus de turbines:
La turbina Pelton. Al voltant de tot el rodet hi ha els

catúfols, amb forma de doble cullera i que són
d'una gran eficiència. L'aigua es fa arribar en la
direcció més idònia cap a aquests àleps i a una
pressió força alta a través d'uns injectors.
És el tipus de turbina més apropiada per a grans

salts d'aigua i cabals regulars.
Esquema de la turbina Pelton
La turbina Francis és molt versàtil. S'utilitza en salts

mitjans i de cabal irregular, ja que les pales laterals
permeten regular la velocitat de rotació de la
turbina fins ajustar-la a la velocitat requerida a
l'alternador.
En aquest cas no hi ha injectors, és la pròpia

circulació de l'aigua el que la fa moure.
Esquema de la turbina Francis
La turbina Kaplan és de flux axial, l'aigua hi circula en

el mateix sentit de l'eix. Es pot regular la inclinació
dels deflectors i també la dels àleps del rotor, de
manera que la turbina s'adapta a les necessitats de
potència de cada moment.
S'utilitza per a petits salts i grans cabals, com les dels

embassaments situats al riu Ebre.
Esquema de la turbina Kaplan
2.2. Centrals tèrmiques

El funcionament general d'una central tèrmica consisteix a generar vapor d'aigua sec a
una pressió molt elevada. Aquest vapor es fa passar llavors a través d’una turbina
provocant la rotació del seu eix. Aquest eix està directament connectat al d'un
alternador, que finalment genera el corrent elèctric altern.
Esquema de la central tèrmica convencional
En totes les centrals tèrmiques sempre es disposa d’un focus de calor (generació de
vapor d'aigua) i un focus de fred (condensador) on refredar aquesta aigua per a tornar-
la a introduir al circuit. Si augmentem al màxim el desnivell de temperatures, el
rendiment de la central serà el més alt possible, amb valors al voltant del 35%.
Les parts principals d'una central tèrmica convencional són:
Caldera
És on s'obté el vapor d'aigua. Interessa una temperatura força alta i que el vapor sigui
sec, sense gotes d'aigua.
Per a produir el calor es fa servir un cremador que crema algun tipus de combustible.
Actualment el es fa servir més és el gas natural, perquè és més net que el carbó o el
gasoil.
Turbina
Són les màquines que transformen l'energia del vapor d'aigua a pressió en energia
cinètica de rotació. Són en realitat conjunts de tres turbines: turbina de alta, mitja i
baixa pressió. A mesura que baixa la pressió del vapor es va augmentant la superfície
de les pales per aconseguir mantenir constant la força resultant que fa girar l'eix (com
que F=P·A, si volem F constant i baixa P, ha d’augmentar A).
Turbina d'una central
Condensador
La seva funció és baixar al màxim la temperatura del
circuit, creant una variació de temperatura el més gran
possible sobre la turbina. Quan més gran sigui el salt tèrmic, més elevat serà el
rendiment. Consisteix en un intercanviador de calor entre dos circuits d'aigua
independents: el vapor calent ja utilitzat que ve de la turbina i que volem refredar, i
l'aigua freda que sol venir d'un riu. El vapor de la turbina al refredar-se condensa i el pot
tornar a introduir a la caldera, i l'aigua que s'utilitza per a refredar surt escalfada i
s'haurà de tornar a refredar en una torre de refrigeració abans de deixar-la anar al riu
o tornar-la a utilitzar.
Equip elèctric
Està format pels alternadors i els transformadors elevadors del parc de distribució.
Els alternadors són màquines destinades a transformar l'energia mecànica (cinètica de

rotació) en energia elèctrica. El corrent elèctric generat a les centrals elèctriques és
altern i trifàsic; es a dir, surten quatre cables: un per a cada fase, més un neutre.
Alternadors
Els transformadors elevadors reben el corrent elèctric obtingut a l'alternador i el

modifiquen per a facilitar-ne el transport en línies d'alta tensió. Per transportar el
corrent elèctric a grans distàncies calen tensions molt elevades, de 110 a 380 kV, per a
reduir al màxim la intensitat i en conseqüència les pèrdues per calor a la línia.
Les centrals tèrmiques i el medi ambient
Les centrals tèrmiques fan servir combustibles com el gasoil, el gas natural o el carbó
per produir l'escalfor que genera el vapor d'aigua.
Aquestes reaccions de combustió produeixen diòxid de carboni i vapor d'aigua. El
diòxid de carboni emès en grans quantitats provoca l'anomenat efecte hivernacle, que
contribueix a l'escalfament global del planeta.
Per aquest motiu, cal desenvolupar formes d'obtenció d'energia elèctrica el més
respectuoses possibles amb el medi ambient i on es minimitzin els efecte nocius de la
seva producció.
Un intent important centrant-nos en les centrals tèrmiques, són les centrals de cicle
combinat, les de cogeneració, i l'ús del gas natural. Cal considerar aquest com el
combustible més net possible que es pot fer servir per a la combustió en les centrals,
perquè majoritàriament és gas metà (CH4) i les seves emissions de CO2 són
pràcticament la meitat que amb l'ús d'altres combustibles fòssils.
La reacció de combustió del gas natural serà:

CH4 (gas natural) + O2 (oxigen de l'aire) = CO2 (diòxid de carboni) + H2O (vapor
d'aigua) + calor
Centrals de cicle combinat
A més de fer servir gas natural, les centrals de cicle combinat tenen un rendiment molt
més alt que les tradicionals centrals tèrmiques. Aquest sistema augmenta notablement
el rendiment tèrmic, passant del 35% fins al 60% aproximadament.
Es denominen de cicle combinat perquè per a la generació d'energia elèctrica es fan

servir dues instal·lacions diferents combinades en un sòl procés:
- una turbina de gas, com la que tenen els reactors dels avions, i que té el seu eix
connectat a un alternador.
- una turbina de vapor, com la d'una central tèrmica tradicional, on se substitueix el
combustible i la caldera pels gasos d'escapament de la turbina de gas, fent que la
mateixa escalfor d'aquests gasos (a uns 1350ºC) generin el vapor d'aigua que mou la
turbina.

Interior d'una turbina de gas i esquema d'una central de cicle combinat
Centrals de cogeneració
Permeten obtenir electricitat i energia tèrmica de forma simultània i en el mateix lloc de

consum. La seva grandària i potència útil de sortida s'ajusta a les necessitats
específiques de les instal·lacions a abastir (indústries, hospitals, universitats, etc.).
Per a necessitats de potència inferiors a 10MW, s'utilitzen motors tèrmics de gas, gasoil
o fuel connectats a l'alternador que produeix el corrent elèctric. Per a majors
necessitats energètiques, s'utilitza una turbina de vapor. En tots dos casos s'aprofita el
calor dels gasos de la combustió per a obtenir calefacció, aigua calenta sanitària, calor
per a usos industrials, etc.
El gas natural és el combustible més utilitzat habitualment per produir menys

contaminació, però aquestes centrals es poden habilitar per a utilitzar altres
combustibles com gasoil, fuel o residus.
El rendiment d’aquestes centrals és molt elevat, del 75% al 90%, i es consideren molt
poc contaminants, ja que s'aprofita pràcticament tota l'energia tèrmica produïda sense
emissions de calor a l'atmosfera. A més hi ha el gran avantatge de que l'energia
produïda no s’ha de transportar.

Esquemes de dues centrals de cogeneració diferents
2.3. Centrals Nuclears
La reacció de fissió
Consisteix a bombardejar el nucli d’un àtom d'urani amb un neutró, el que produeix una divisió del
nucli en dos, i en aquest procés es cedeixen nous neutrons que provoquen més divisions d'altres
nuclis, i per tant una reacció en cadena. En aquestes reaccions es genera una gran quantitat de calor.
Si sumem les masses finals que s'han trencat i es comparen amb la massa original, s'observa que hi ha
una pèrdua de massa. Aquesta pèrdua correspon a la massa que s'ha transformat en energia segons
l'equació:
2
E = m·c
8
on m és la massa perduda en la divisió del nucli (kg), c és la velocitat de la llum (3·10
m/s) i E és l’energia obtinguda en forma de calor (J).
Les centrals nuclears
El seu funcionament és pràcticament igual que el d'una central tèrmica, excepte que
l'energia calorífica prové d'una reacció de fissió en comptes de venir d'una reacció de
combustió.
Com que hi ha manipulació de materials radioactius, cal preveure un seguit de sistemes

que garanteixin la seguretat de les persones. La mesura més important és l'edifici de
contenció. És un edifici estanc fet de formigó armat amb làmines de plom intercalades
que evita que surtin les radiacions a l'exterior. Contindrà tots els elements que tinguin
radioactivitat, que variaran en funció del tipus de central.
El tipus de central més utilitzada és la PWR (reactor d'aigua a pressió). En ella la calor
que es desprèn de la reacció de fissió dins el reactor nuclear escalfa l'aigua del circuit
primari. Unes bombes mouen aquesta aigua des del reactor fins al generador de vapor.
El generador de vapor, que també està dins l'edifici de contenció, rep la calor del circuit
primari i genera vapor d'aigua a elevada pressió, que forma el circuit secundari i va a
moure la turbina situada ja en un edifici extern.

Esquema d'una central nuclear PWR
Veiem que el circuit primari, el qual pot contenir partícules radioactives, està situat a
l’interior de l'edifici de contenció, i és el circuit secundari, totalment independent del
primari, l'encarregat de transportar la calor fins a la turbina de vapor situada a l’exterior
de l'edifici de contenció.
Al nucli del reactor hi ha les beines d'urani enriquit, que és el combustible nuclear, i unes barres de
grafit que serveixen per a moderar o aturar la reacció de fissió en cas necessari. Són de forma
cilíndrica i si s'introdueixen dins els reactor absorbeixen neutrons fins aturar la reacció.
Quan el combustible es gasta es posa en una piscina, també situada a l'interior de l'edifici de
contenció, i es va emmagatzemant per després processar-lo en plantes especialitzades.
La resta de la central ja és igual a una tèrmica normal, amb:
- Turbina de baixa, mitja i alta pressió

- Alternador en un eix solidari a la turbina
- Transformadors elevadors
- Condensador per refrigerar i liquar el vapor d'aigua
- Bombes per tornar l'aigua al generador de vapor
- Torres de refrigeració
3. Xarxa de distribució d’energia elèctrica

L'energia elèctrica que es produeix a les centrals s'ha de fer arribar a tots els punts
d'utilització, com les llars i les indústries.
Els alternadors de les centrals són trifàsics. Això significa que surten tres cables de fase
més el neutre.
Alternador trifàsic d'una central elèctrica
Cada fase dóna una tensió alterna a 50Hz de freqüència i estan repartides
simètricament desfasades entre elles 120 graus, de forma que cada volta de l'eix de
l'alternador es genera tensió a les tres fases.
Corrent elèctric altern trifàsic
Els alternadors de les centrals solen produir energia elèctrica trifàsica a mitja tensió (de
3 a 36kV), que cal elevar amb transformadors fins a alta o molt alta tensió, amb valors
de 110 i 380 kV, per poder-la transportar.
La tensió de transport és tant elevada per tal de minimitzar les pèrdues per efecte Joule
(escalfament de la línia). L'equació per calcular l'energia perduda per calor és:
2 2
Q = I ·R·t (ja que Q = W = P·t = V·I·t = R·I·I·t = R·I ·t )
I = intensitat del corrent en A

R = resistència del cable en
t = temps que està la línia en funcionament en s
Com que les pèrdues depenen del quadrat de la intensitat que passa pels conductors,
interessa molt baixar la intensitat al màxim, i per tant elevar la tensió per mantenir la
potència (ja que P=V·I).
6/11/2018 L'energia elèctrica en forma trifàsica es transporta
Producció llavors
i distribució d'energia per torres d’alta tensió fins a
elèctrica
les subestacions situades a l'entrada dels nuclis urbans, que la baixen a mitjana tensió
(entre 3 i 30 kV) i després la reparteixen de forma subterrània. Aquesta tensió serveix
per transportar l'energia tant entre els petits pobles com per l’interior de les grans
ciutats.
Finalment, ja a prop del consum, es col·loquen transformadors, per exemple en

pàrquings o soterranis dels edificis, que baixen la tensió fins a 380 V (trifàsica) per a
distribuir-la ja als habitatges.
Distribució energia elèctrica
Al quadre de llums situat a la part baixa dels blocs d'edificis arriba una línia elèctrica de
la companyia formada per 4 cables aïllats, que corresponen a les 3 fases i un neutre. La
tensió entre cada fase és de 380 V i la tensió entre una fase qualsevol i el neutre és de
230 V. A cada habitatge es porta una fase i el neutre. Per tal que cada fase tingui el
mateix consum i el sistema estigui equilibrat, es distribueixen aquestes de forma
regular entre els diferents habitatges.
Les normatives estableixen colors diferenciats en la protecció plàstica del cablejat en

baixa tensió. S'utilitza el color gris, marró i negre per a les tres fases i s'utilitza el blau
per al cable neutre. A cada habitatge s'afegeix un cable de protecció anomenat cable de
terra, que es pot reconèixer per les seves franges verdes i grogues, i que connecta
directament els endolls del habitatge amb el subsòl fent que qualsevol corrent elèctric
no desitjat circuli per aquest cable i no a través de les persones.
4. Energies alternatives
A la següent taula de potències instal·lades a Catalunya els darrers anys veiem que la
hidroelèctrica segueix essent en l’actualitat la potència renovable més significativa.
Font: Institut català d'energia
La següent energia renovable important a Catalunya veiem que és l’energia eòlica, i

després la fotovoltaica.
Impacte ambiental
Les energies alternatives provenen de fonts d'energia netes i que es renoven de manera contínua, per
tant el seu impacte ambiental és mínim en comparació amb el que provoca la utilització de
combustibles fòssils.
4.1. Aprofitament de l’energia solar tèrmica

Podem distingir el seu aprofitament en sistemes passius i sistemes actius:
Sistemes passius
Es centren en l'arquitectura bioclimàtica, que busca la construcció òptima de cares a

aprofitar al màxim la radiació solar rebuda i la ventilació natural. La combinació d'una
estratègia constructiva adient amb elements com vidrieres, masses d'acumulació de
calor, aïllaments i reflectors permet obtenir uns guanys d'energia gratuïta molt
importants.
Sistemes actius
Consisteix en fer incidir la radiació solar sobre algun element captador que escalfa
aigua que després s’aprofitarà per a calefacció o aigua sanitària en el cas de
temperatura baixa i per a generar energia elèctrica en el cas de mitjana i alta
temperatura.
Baixa temperatura
El sistema està format per:
Captador solar: Absorbeix la radiació solar i la utilitza per a escalfar un fluid. Solen ser
captadors plans que utilitzen l'efecte hivernacle per escalfar aigua tractada.
Acumulador: L'energia viatja a través d'un circuit tancat format per aigua i anticongelant
i arriba a un dipòsit on incrementa la temperatura de l'aigua que hi ha dipositada.
Sistema de control: Format per un termòstat diferencial que s'encarrega de parar o

activar el circuit solar segons sigui necessari, evitant pèrdues d’energia de l'acumulador.
Sistema auxiliar: Permet arribar a la temperatura de consum quan no hi ha suficient

captació solar. Per exemple amb una caldera de gas.
Producció d'aigua calenta amb energia solar
Mitjana i alta temperatura

Són les centrals termosolars, que permeten obtenir energia elèctrica gràcies a les temperatures de fins
a 4000ºC obtingudes a partir de radiació solar concentrada.
Central Ivanpah, California (EEUU)
El funcionament general és el mateix que el d'una central tèrmica convencional, obtenint l'alta
temperatura de la radiació solar sense cap reacció ni nuclear ni de combustió, i per tant sense produir
cap emissió contaminant a l'atmosfera.
4.2. Aprofitament de l’energia fotovoltaica

Consisteix en aprofitar la radiació solar per a generar electricitat directament gràcies a
l'efecte fotovoltaic. S'utilitzen plaques fotovoltaiques constituïdes per làmines de
material semiconductor encapsulades i connectades entre elles.
Podem diferenciar entre sistemes aïllats i connectats a la xarxa:
Sistema fotovoltaic aïllat
Per exemple la que es fa servir en els satèl·lits espacials, vaixells, a les masies aïllades o
a les autocaravanes.
També es troba en sistemes autònoms com ara els parquímetres, senyals lluminosos o
per il·luminació en llocs aïllats.
El corrent elèctric generat és corrent continu a una tensió estable de 12V o 24V, que
s’emmagatzema en bateries. En cas de necessitar corrent altern domèstic, s’incorpora
un dispositiu que fa la conversió elèctrica.
Sistema fotovoltaic connectat a la xarxa
Es poden trobar grans instal·lacions fotovoltaiques enmig de camps formant una central fotovoltaica
que genera energia elèctrica per a la xarxa.
La orientació òptima dels captadors fotovoltaics depèn de la latitud geogràfica i de

l’època de l’any. En les nostre latituds, si les plaques són fixes, s’han d’orientar cap el sud
amb uns 35 graus d’inclinació òptima en el centre de la península ibèrica. Però el màxim
rendiment s’obté quan es tenen sistemes automàtics per a moure les plaques solars a
la seva inclinació òptima en cada moment.

Planta fotovoltaica a Alcázar de San Juan, Ciudad Real
4.3. Aprofitament de l'energia eòlica
Aerogeneradors
Són màquines que produeixen electricitat aprofitant l'energia natural del vent per
impulsar l'eix d'un generador.
Simplement el vent passa sobre les aspes de l’aerogenerador i provoca una força
giratòria. Les pales fan rodar un eix que mitjançant una caixa de canvis incrementa la
velocitat i impulsa l'eix del generador, que converteix l'energia cinètica de rotació en
energia elèctrica. Els alternadors dels aerogeneradors, que tenen unes potències de 25
kW fins a 6 MW, solen treballar a uns 400 o 700 volts. Després es passa per un
transformador per a adaptar el voltatge al de la xarxa de distribució.
Els parcs eòlics
Són agrupacions d'aerogeneradors que formen una central elèctrica que es connecta a
la xarxa.
Consten de diversos blocs de producció d’energia elèctrica, formats per diversos

aerogeneradors que alimenten un transformador que eleva la tensió. Cal elevar la
tensió a mitja o alta tensió, depenent de les línies més properes.
També hi ha un centre de control i encarregat de gestionar la posada en funcionament i

l’aturada dels aerogeneradors en funció de la velocitat del vent, a més de fer-los girar a
les velocitats síncrones corresponents perquè la tensió generada sigui de 50 Hz.
Parc eòlic
Aquestes centrals solen tenir una potència que va dels 5 als 60 MW. A Catalunya, com es
pot veure a la taula de l'Institut català d'Energia, el 2015 hi havia instal·lats 1268,9 MW
d'energia eòlica, provinents de 47 parcs en funcionament.
4.4. Biocombustibles
Són combustibles alternatius als convencionals (provinents de combustibles fòssils) que
s'obtenen a partir de la biomassa.
Biodièsel: combustible líquid similar al gasoil que s’obté a partir d'olis vegetals purs o
usats. Actualment es poden utilitzar directament en els motors dièsel sense modificar.
Bioalcohol: metanol o etanol que en alguns països provenen de la canya de sucre o de

la biomassa i que serveixen per als motors de benzina. A altres països, però, s'obtenen
a partir de gas natural o derivats del petroli, i s'utilitzen bàsicament com a additius.

2.producció I Distribució D'energia Elèctrica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

2.producció I Distribució D'energia Elèctrica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2.producció I Distribució D'energia Elèctrica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6/11/2018 Producció i distribució d'energia elèctrica

Producció i distribució d'energia

lloc: Campus IOC

1. Producció i distribució de l’energia elèctrica.

L’electricitat es produeix a les centrals elèctriques amb unes màquines anomenades

Recordem els conceptes de corrent continu i corrent altern:

Primer, però, veiem la seva classiﬁcació segons quan s'utilitzen en la generació

Centrals d’hora punta

Hi ha diferents moments del dia o estacions de l’any en que és necessari augmentar la

Centrals reversibles o de Bombeig

El corrent altern no es pot emmagatzemar, fet que representa un gran inconvenient, ja

- Quan hi ha excedent d'energia tenen motors elèctrics que consumeixen aquesta

2.1. Centrals hidràuliques o hidroelèctriques

Els components bàsics d’una central hidroelèctrica són:

d'aproﬁtar al màxim el desnivell de l'aigua (energia potencial que es transforma en

La turbina Pelton. Al voltant de tot el rodet hi ha els

És el tipus de turbina més apropiada per a grans

La turbina Francis és molt versàtil. S'utilitza en salts

En aquest cas no hi ha injectors, és la pròpia

La turbina Kaplan és de ﬂux axial, l'aigua hi circula en

S'utilitza per a petits salts i grans cabals, com les dels

Esquema de la turbina Kaplan

2.2. Centrals tèrmiques

Esquema de la central tèrmica convencional

Les parts principals d'una central tèrmica convencional són:

Turbina d'una central

Els alternadors són màquines destinades a transformar l'energia mecànica (cinètica de

Els transformadors elevadors reben el corrent elèctric obtingut a l'alternador i el

Les centrals tèrmiques i el medi ambient

La reacció de combustió del gas natural serà:

Centrals de cicle combinat

Es denominen de cicle combinat perquè per a la generació d'energia elèctrica es fan

Interior d'una turbina de gas i esquema d'una central de cicle combinat

Permeten obtenir electricitat i energia tèrmica de forma simultània i en el mateix lloc de

El gas natural és el combustible més utilitzat habitualment per produir menys

2.3. Centrals Nuclears

Les centrals nuclears

Com que hi ha manipulació de materials radioactius, cal preveure un seguit de sistemes

La resta de la central ja és igual a una tèrmica normal, amb:

- Turbina de baixa, mitja i alta pressió

3. Xarxa de distribució d’energia elèctrica

Alternador trifàsic d'una central elèctrica

Corrent elèctric altern trifàsic

I = intensitat del corrent en A

Finalment, ja a prop del consum, es col·loquen transformadors, per exemple en

Distribució energia elèctrica

Les normatives estableixen colors diferenciats en la protecció plàstica del cablejat en

Font: Institut català d'energia

La següent energia renovable important a Catalunya veiem que és l’energia eòlica, i

4.1. Aproﬁtament de l’energia solar tèrmica

Es centren en l'arquitectura bioclimàtica, que busca la construcció òptima de cares a

Sistema de control: Format per un termòstat diferencial que s'encarrega de parar o

Sistema auxiliar: Permet arribar a la temperatura de consum quan no hi ha suﬁcient

Producció d'aigua calenta amb energia solar

Mitjana i alta temperatura

Central Ivanpah, California (EEUU)

4.2. Aproﬁtament de l’energia fotovoltaica

Podem diferenciar entre sistemes aïllats i connectats a la xarxa: