Professional Documents
Culture Documents
Emprenedorsaleso 151214151421 PDF
Emprenedorsaleso 151214151421 PDF
Emprenedorsaleso 151214151421 PDF
INST.
GUILLEM
CATÀ
EMPRENEDORS A L’ESO
Activitat 1:
Apareixen un seguit de conceptes que cal tenir en compte per seguir el
camí que et proposa aquest crèdit.
concepte definició
Zona de confort
Zona d’aprenentatge
Zona de pànic
Zona màgica
Tensió emocional
Tensió creativa
Pàgina 2
Unitat 0 introducció
Activitat 2:
Fent servir aquest conceptes, aplica’ls a la teva situació personal i fes una
reflexió sobre si et poden ajudar per entendre’t a tu mateix/a i de quina
manera pots enfocar el teu futur. (5 línies com a mínim)
Activitat 3:
Per què creus que hi ha joves que no tenen un projecte de futur més o
menys definit? A què ens referim amb el concepte “ni-ni”? Quines creus
que poden ser les causes d’aquest fenomen? (5 línies com a mínim)
Activitat 4:
Què t’agrada fer? En quines activitats ets realment hàbil? (mínim 3)
VALORACIÓ UNITAT 0.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 3
2 3
3 3
4 1
TOTAL 10
Pàgina 3
Unitat 1 què és ser emprenedor?
Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 – Los Angeles, Califòrnia, 5
d'octubre de 2011), més conegut com a Steve Jobs, va ser un empresari i magnat dels negocis
del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista
individual de The Walt Disney Company.
Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però
trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del
seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el
1981. A principis de 1984 la seva companyia llançava el Macintosh 128K, que va ser el primer
ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit, i que usava una interfície gràfica
d'usuari (GUI) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres. Arran de dissensions amb la cúpula
directiva de l'empresa que ell mateix havia fundat, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el
1985. Amb tot tornà el 1997 a la companyia, on va ocupar el càrrec de director executiu fins al
24 d'agost de 2011.
Durant els anys noranta va transformar una empresa subsidiària adquirida a Lucasfilm en Pixar,
companyia que va revolucionar la indústria d'animació amb el llançament de Toy Story. La
integració d'aquesta companyia a Disney va fer de Jobs el major accionista individual de
Disney.
L'any de la seva mort, ocorreguda el 5 d'octubre de 2011 arran de problemes mèdics que
havien començat el 2004, la seva fortuna es valorava en 8.300 milions de dòlars i ocupava el
lloc 110 en la llista de grans fortunes de la revista Forbes.
Pàgina 4
Unitat 1 què és ser emprenedor?
Activitat 1:
1- Segons Steve Jobs, quines són les fórmules per assolir l’èxit?
3- A partir de tot el que s’ha dit sobre Steve Jobs, podries donar una
definició del significat de la paraula “emprenedor/emprenedora”?
Pàgina 5
Unitat 1 què és ser emprenedor?
Activitat 2:
1. Quins personatges surten al vídeo i quins són els seus negocis? Elabora
una taula amb 3 columnes: personatge, negoci i comentaris:
Pàgina 6
Unitat 1 què és ser emprenedor?
El test de l’emprenedor.
https://docs.google.com/file/d/0B7S3YS_OIJIpNFVMeUhJRmZGcEk/edit
Activitat 3:
Coincideix la imatge que dóna de vosaltres el test i com us veieu en
realitat? Per què? Comenteu-ho una mica.
Activitat 4:
Ets veritablement una persona emprenedora?. A l'esquerra situeu-hi els
trets de la vostra personalitat que us fan una persona emprenedora i a la
dreta, els defectes que considereu que no us ajuden a emprendre i crear
noves idees. (mínim 5)
Sóc una persona emprenedora No sóc una persona emprenedora.
Pàgina 7
Unitat 1 què és ser emprenedor?
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/08/los-piratas-de-silicon-valley-
pellicula.html
La pel·lícula explica, amb els noms reals, els principis de les empreses
Apple i Microsoft a través dels seus fundadors: Steve Jobs i Steve Wozniak
per part d’Apple i Bill Gates i Paul Allen com a fundadors de Microsoft. El
film mostra els començaments d’aquests joves amb molt de talent però no
massa bon caràcter i amb una ètica una mica dubtosa.
Activitat 5:
1. On i quan passa la pel·lícula?
Pàgina 8
Unitat 1 què és ser emprenedor?
VALORACIÓ UNITAT 1.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 2
2 2
3 1
4 2
5 3
TOTAL 10
Pàgina 9
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
Tant per a la vida diària, com l’àmbit empresarial i com per al futur laboral,
és imprescindible transmetre d’una manera adequada el que estàs
pensant.
Llenguatge verbal:
1. Escoltar.
2. No interrompre.
3. Pensar el que hem de dir.
1. Presenteu-vos
2. Argumenteu el perquè de la necessitat o no necessitat d’acceptar la
vostra proposta
3. Discutiu educadament els vostres punts de vista
4. Exposeu les vostres conclusions
Pàgina
10
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
Activitat 1
Prepareu,en petits grups (3 o 4 components) una petita discussió. Cada
grup ha de proposar una forma d’aconseguir diners per a l’ajuda del viatge
de final de curs per al proper curs. Inventeu una discussió de només de 10'
intentant convèncer als altres grups de la necessitat d’acceptar la vostra
proposta.
Llenguatge no verbal:
A vegades, el que diu el nostre cos és més important que no pas les
paraules. El llenguatge no verbal és una comunicació molt complexa que
va més enllà del missatge oral i té molt a veure amb les emocions. Una
bona comunicació no verbal és garantia d'èxit a l'hora d'afrontar una
presentació oral o una entrevista de feina, per exemple.
Activitat 2
Vegeu els vídeos següents.
• http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-
2-lenguaje-transmitir-seguridad-hablando-publico/1662904/
• http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-
catalanas/20121124/54355767798/elecciones-catalanas-
expresion-candidatos.html
Pàgina
11
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
Qüestionari:
5. Com ha de ser?
Pàgina
12
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
VALORACIÓ UNITAT 2.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 4
2 6
3
4
5
TOTAL 10
Pàgina
13
Unitat 3 creativitat i empreneduria
Sobre la creativitat:
Textos introductoris:
Pàgina
14
Unitat 3 creativitat i empreneduria
2+2 = peix
7+7 = triangle
3+3 = 8
1+1 = fletxa
6+4 = cara
Pàgina
15
Unitat 3 creativitat i empreneduria
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/jocs-
1- Idees per pensar el món: són aquelles idees o invencions que sense
tractar directament amb la realitat ens han ajudat a pensar-la i a
comunicar-la.
2- Idees per comprendre el món: són idees que ens permeten vèncer la
incertesa, ens expliquen el que succeeix.
3- Idees per canviar el món: aquestes invencions ens permeten
transformar la realitat, controlar-la i fer-la a la nostra mida.
4- Idees per viure en el món: són aquelles invencions que ens permeten
regular la convivència entre els humans.
(Vegeu Jorge Wagensberg, Algunas ideas buenas, Muy historia, nº 67, setembre 2015)
Activitat 1
A quin tipus d’idees pertanyen les invencions següents? Només cal posar
el número al seu costat. Caldria justificar la resposta.
Pàgina
16
Unitat 3 creativitat i empreneduria
Vegeu https://youtu.be/onUfkF8aESw
Pàgina
17
Unitat 3 creativitat i empreneduria
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alan_Turing
3- Seguia un mètode perquè emergissin les seves idees o tot era fruit de la
inspiració? Quin tipus de pensament, convergent o divergent, feia servir
Turing en els seus descobriments?
5- Què creus que vol dir la frase que encapçala la pàgina anterior?
Pàgina
18
Unitat 3 creativitat i empreneduria
Activitats 3:
1- Les bones idees venen de forma espontània?
Pàgina
19
Unitat 3 creativitat i empreneduria
Idea descripció
10
Pàgina
20
Unitat 3 creativitat i empreneduria
Activitats 4:
1- Quines han estat les raons que expliquen l’èxit de Facebook?
VALORACIÓ UNITAT 3.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 2
2 3
3 2
4 1
5 2
TOTAL 10
Pàgina
21
Unitat 4 emprendre un negoci
Activitat 1
Quin tipus d’emprenedor creus que podries ser? Quin tipus d’empresa
podries posar en marxa amb aquesta manera d’entendre l’empreneduria?
Pàgina
22
Unitat 4 emprendre un negoci
Activitat 2:
APP
Franquícies
Pàgina
23
Unitat 4 emprendre un negoci
escenaris
problema casa carrer institut ?
No és fàcil Un lloc on fer
skate
No és còmode Portar amunt i
avall els llibres
de l’escola cada
dia
No és ràpid Internet si ens Les cues a la
connectem tots cantina
No és barat Les bombetes
de baix consum
No és ecològic Les males olors
d’alguns
contenidors
1r pas.
problema Escenari :
No és fàcil
No és
còmode
No és ràpid
No és barat
No és
ecològic
Pàgina
24
Unitat 4 emprendre un negoci
2n pas
Activitat 4:
En aquest vídeo apareix una noia que a l’hora de posar en marxa un
negoci fa moltes preguntes. En acabar, assenyaleu quines són les
preguntes que es fa a l’hora de muntar un negoci i quines us faríeu
vosaltres.
Pàgina
25
Unitat 4 emprendre un negoci
EQUIP: El model “Jo m’entenc i ballo sol” no té futur. Tot i que pots començar sol, és
convenient que t’envoltis ràpid de persones competents que creguin en el projecte i
que complementin les teves debilitats… perquè sinó serà un camí molt curt.
INCERTESA: Prepara’t per a una de les èpoques més dures de la teva vida (i més
boniques també), ja que patiràs la famosa “muntanya russa de l’emprenedor”. Però no
desesperis. Has d’aprendre a conviure amb la incertesa, i, al final, qui sap, potser fins i
tot et semblarà divertida.
PLANIFICACIÓ: Siguem sensats, a menys que tinguis poders per veure el futur, el pla de
negoci és un conjunt de suposicions més o menys sensates sobre el que esperes que
passi els propers anys. L’important no és el pla en si, sinó la reflexió a la que t’obliga el
procés.
CLIENTS: Construir el producte perfecte és el més perillós que pots fer perquè… és
perfecte per tu o per al teu client? Llevat que esperis que la teva mare compri tota la
producció del que facis, esforça’t per entendre què necessita realment el client i
intenta resoldre els seus problemes.
EXECUCIÓ: El teu model de negoci està ple d’hipòtesis sobre el que creus que necessita
el teu client o com ho vol… així que millor que sortís aviat al món real i valida amb ell si
realment vas per bon camí o val la pena tornar enrere.
BARRERES: Si tot surt bé ràpidament apareixerà competència. Has pensat quines
característiques del teu producte o del teu model de negoci generaran barreres
d’entrada per a ells? Què és el farà que els teus clients segueixin fidels a tu?
VENDRE: No importa com de fantàstic o meravellós sigui el teu producte, has de sortir
a vendre. I ho has de fer tu, encara que no t’agradi… perquè en el procés aprendràs
moltíssimes coses que ni tan sols havies imaginat. I més endavant, quan el teu procés
de venda es pugui repetir, podràs delegar o subcontractar. Però no ara.
SUPORT: Al principi la funció de suport en una start-up és crítica, tot i que tendim a
menysprear-la. Perquè a través d’aquest canal els clients et donaran feedback i es
queixaran, quelcom molt valuós per aprendre, ja que es tracta de clients que s’han
pres el temps per fer-ho. Per què?
MESURAR: Sovint a les start-ups tendim a no mesurar, o pitjor encara, a mesurar coses
que no t’ajuden a millorar. És absurd perquè… com prendràs decisions sensates sense
dades? Has d’entendre perfectament com funcionen els embuts de captació de clients
i les mètriques clau del teu model.
PIVOTAR: Probablement arribarà un moment (espero que sigui aviat) en què
descobriràs que el model que tenies al cap no és el més apropiat per explotar la teva
proposta de valor. Ha arribat el moment de reenfocar el nostre rumb i pivotar (cosa
que de mitjana una start-up fa 2,7 vegades) cap a un millor model de negoci.
Pàgina
26
Unitat 4 emprendre un negoci
Activitat 5:
De tots aquests 10 consells assenyala 3 que creus que seria fàcil portar
endavant i 3 que et costarien molt. Assenyaleu les raons.
Què és el capital?
Pàgina
27
Unitat 4 emprendre un negoci
RES. La teva idea no val res. Ara mateix no és més que una sèrie
d'impulsos elèctrics al teu cap. El que realment té un valor és l'execució de
la teva idea de negoci amb èxit, el que encara està per demostrar.
Tenir una idea és fàcil, tothom les té i la teva probablement no sigui ni tan
sols original. El que és realment la fa diferent és com dissenyes el servei, el
complicat és portar-la a la pràctica.
Si vols guanyar diners amb la teva idea, no només has de tenir clar el seu
valor, sinó entendre qui va a estar disposat a pagar per ell, com faràs
arribar al mercat teva proposta, com dissenyar una estructura de costos
ajustada i innovadora, com reaccionar quan la teva competència reaccioni,
en una paraula, has de dissenyar un pla d’empresa o model de negoci.
Pla d’inversions
Quants diners necessites per aconseguir posar en marxa la teva empresa i generar els
primers ingressos? Has de calcular quin serà el capital imprescindible per poder iniciar
el teu projecte, i, evidentment, el que necessitaràs per poder continuar endavant.
Proposta de valor
Que ofereixes amb els teus productes o serveis? Aquesta informació ha de ser fàcil i
àgil d’entendre, amb poques paraules, gràfics i imatges que cridin l’atenció. És a dir,
has de saber explicar, en pocs segons, quina necessitat del teu potencial client satisfàs.
Competència
Procés de compra
Com compraran el teu producte els clients? Tingues present que una proposta de valor
prometedora facilitarà l’interés dels clients per realitzar la compra. Determina i avalua
les diferents formes per accedir als teus productes i/o serveis.
Pàgina
28
Unitat 4 emprendre un negoci
Canals
Com arribaràs als teus clients? El pla d’empresa ha d’explicar com arribaràs als teus
clients i com mantindràs una relació permanent amb ells. Avui dia pots arribar als teus
clients de més moltes maneres: rètols, tanques publicitàries, llocs web, anuncis en
diaris, butlletins electrònics, tweets, correus massius, missatges de Facebook, i més.
Pla de producció:
S’ha de fer constar els processos necessaris per fabricar el producte o per
oferir el servei, els recursos materials (maquinària, tecnologia, mobiliari, el
tipus de treballadors que utilitzarem), els costos fixos i variables de tot el
procés.
Pàgina
29
Unitat 4 emprendre un negoci
Pla de màrqueting:
Busqueu en els exemples que trobareu en aquests links allò que us ajudi a
completar el pla d’empresa del tipus de negoci que vosaltres trieu.
Pàgina
30
Unitat 4 emprendre un negoci
Pla de producció
Pla de màrqueting
Pàgina
31
Unitat 4 emprendre un negoci
VALORACIÓ UNITAT 4.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 1
2 1
3 2
4 1
5 1
6 4
TOTAL 10
Pàgina
32
Unitat 5 què és l’economia?
Què és l’economia?
Per poder satisfer les nostres necessitats, tant les bàsiques: menjar, beure
..., com les més sofisticades: vestir-nos, tenir una casa còmoda, un vehicle
per moure’ns d’un lloc a un altre necessitem treballar.
Activitat 1:
Pàgina
33
Unitat 5 què és l’economia?
Què és el capital?
Per capital s’entén la possessió de béns que s’utilitzen per aconseguir més
capital, és a dir, benefici. Aquest que poden assolir més béns que en un
principi tenien, diem que han augmentat el seu capital, en unes altres
paraules, s’han enriquit.
Activitat 2
a- Quines són les persones que. En un principi, tenen més possibilitats
d’enriquir-se? Per què?
Pàgina
34
Unitat 5 què és l’economia?
Què és el capitalisme?
Una definició podria ser: aquell model econòmic que potencia l’obtenció
de beneficis (més capital) com el seu principal objectiu.
Un dels problemes del capitalisme és que els que disposen de capital (de
béns) poden aprofitar-se dels que en tenen poc o el que tenen és poc
valuós.
A aquells que tenen poc capital l’únic bé que poden oferir és la seva
capacitat de treballar (el seu esforç físic o intel·lectual). Són els que
s’anomenen treballadors, per diferenciar-los dels capitalistes. Els
treballadors o obrers ofereixen l’únic que tenen, la capacitat de treballar,
als capitalistes, els que disposen de capital (una fàbrica, per exemple), a
canvi d’un sou. El destí del treballador, si vol sobreviure, és convertir-se en
assalariat.
Activitat 3:
Pàgina
35
Unitat 5 què és l’economia?
Què és el diner?
Per exemple: una persona conrea cereals i els intercanvia per un porc que
ha criat una altra persona. Totes dues arriben a un acord perquè
aconsegueixen una cosa que els interessa: una necessita cereals, l’atra un
porc.
2a dificultat: ha d’esperar trobar una altra persona que tingui una altre
producte que necessiti i que estigui disposada a acceptar els cereals a
canvi.
Activitat 4.1
Pàgina
36
Unitat 5 què és l’economia?
Avantatges del diner: (1) Aquesta mateixa persona amb diner no depèn
del deteriorament del seu producte ni d’una altra persona que estigui
disposada a donar-li a canvi el que necessita pel que li pot oferir.
En una economia basada amb els diners pot vendre els cereals i amb els
diners que aconsegueix comprar allò que realment necessita (2). I si li
sobra, pot estalviar i acumular més diners per comprar en un futur més
coses (3).
Activitat 4.2:
c- Quins creus que són els problemes que comporta una economia basada
en el diner?
Vegeu documentals:
https://youtu.be/lJeN8odtkNk
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/12/els-diners-amb-
filosofia.html
Activitat 4.3:
d- Assenyaleu cinc idees que puguem extreure del visionat d’aquests dos
documentals.
Pàgina
37
Unitat 5 què és l’economia?
Què és el mercat?
Com es fixen els preus? Un preu alt millora la rendibilitat, però pot ser que
hi hagi pocs clients que tinguin capacitat econòmica per comprar aquest
producte. Amb preus més baixos la rendibilitat és menor, per tant per
assolir un nivell de rendibilitat òptim s’haurà de vendre més.
Activitat 5:
a- Segons l’economista Milton Friedman, de què depèn el preu d’un llapis?
Pàgina
38
Unitat 5 què és l’economia?
Activitat 6:
Els bancs recapten els estalvis de les famílies, empreses i administracions públiques a
canvi d’una compensació (interès).
Els bancs presten diners a altres persones, empreses o institucions que els necessiten
(crèdits o préstecs) a canvi d’una compensació (interès) i unes garanties de solvència
per respondre davant els estalviadors i cobrir les despeses del mateix negoci bancari.
Normalment l’interès que paguen els bancs als estalviadors és molt menor que
l’interès que cobren als inversors: aquesta és la base dels seus beneficis.
Les opcions que tenim per accedir als diners que presten els bancs són
dues:
Pàgina
39
Unitat 5 què és l’economia?
El crèdit és un contracte que signen els interessats (persones o empreses) pel qual el
banc posa a la seva disposició un compte amb un límit de diners.
El préstec és un contracte pel qual el client rep una quantitat pactada de diners, i està
obligat a tornar-los amb interessos corresponent en els terminis acordats.
Un exemple de préstec és el préstec hipotecari, pel qual les persones demanen una
quantitat de diners per comprar un habitatge o local. La garantia que el préstec es
tornarà és el mateix habitatge o local que el banc es quedarà si no es paga el préstec.
Activitat 7:
Quina responsabilitat van tenir els bancs en l’origen de la crisi
econòmica espanyola?
Activitat 8.1:
1- __________________:
2- ______________________:
3- _________________________
Pàgina
40
Unitat 5 què és l’economia?
Activitat 8.2:
Quins són els problemes que pot generar el fet que la gent no es
refiï de la borsa com una forma d’invertir els seus diners?
Vegeu vídeos:
1- Crowdfunding en español https://youtu.be/hImaarjhJFw
Entre les noves opcions de finançament trobem el crowdfunding, que en anglès vol dir
finançament en massa o finançament col·lectiu. Es tracta d'una nova forma de recaptar
fons per a nous projectes empresarials, socials, culturals ...
Com funciona
Realitza el teu pla de negoci, calcula quant necessites per posar-lo en marxa, envia-ho
a alguna de les plataformes de crowdfunding i si la idea està ben formulada, es
publicarà al web. La gent interessada començarà a aportar la quantitat que pugui.
Tindràs un temps limitat per recaptar el pressupost que necessites. Si aconsegueixes el
100% de la quantitat establerta al principi dins del temps, reps els diners, sinó, es
retornen les quantitats als diferents inversors. A canvi, i en funció de la quantitat
invertida, cadascuna de les persones que han aportat diners rep una contraprestació
en forma d'accions, productes o el que estableix el projecte.
Pàgina
41
Unitat 5 què és l’economia?
Activitat 9:
VALORACIÓ UNITAT 5.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 0,5
2 1
3 1
4 3
5 1
6 0,5
7 1
8 1
9 1
TOTAL 10
Pàgina
42
ÍNDEX
Pàgina
43
BIBLIOGRAFIA
Pàgina
44
autor
Pàgina
45