(UOC / DISSENY D'INTERFÍCIES MULTIMÈDIA) PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

La no transparència de les interfícies
PAC 1
-Disseny d’interfícies multimèdia-
Rubén Mejias Alonso

ÍNDEX DE CONTINGUTS
Interfície digital transparent

Aplicació mòbil OneDrive
Arquitectura de la informació................................................................................................. 3
Comportament dels elements d’interacció ............................................................................... 3
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu ............................................................ 3
Ajust al perfil d’usuari............................................................................................................. 4
Ús de recursos gràfics............................................................................................................... 4
Convencions culturals............................................................................................................. 4
Contribució a la usabilitat...................................................................................................... 4
Sensació de transparència ...................................................................................................... 4
Interfície digital poc transparent

Kindle Paperwhite
Contribució a la usabilitat...................................................................................................... 6
Sensació de transparència i punts negatius.............................................................................. 6
Interfície física transparent

Comandament DualShock3
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu............................................................. 7
Ajust al perfil d’usuari ............................................................................................................ 7
Ús de recursos gràfics .............................................................................................................. 8
Convencions culturals ............................................................................................................ 8
Contribució a la usabilitat ...................................................................................................... 8
Sensació de transparència....................................................................................................... 8
Interfície física poc transparent

Assecadora de cabell Taurus Fashion 2200
Contribució a la usabilitat ...................................................................................................... 10
Sensació de transparència i punts negatius.............................................................................. 10
Reflexió .............................................................................................................................. 11
INTERFÍCIE DIGITAL TRANSPARENT
Aplicació mòbil OneDrive
OneDrive és una aplicació multi plataforma creada per Microsoft. Es tracta d’un gestor d’arxius que utilitza el servei
d’ emmagatzematge virtual que la empresa ofereix, més conegut com emmagatzematge al núvol.
Arquitectura de la informació
Tot i que es tracta de la versió destinada al sistema operatiu Android, l’aplicació de Microsoft ha optimitzat el disseny, organització,
etiquetatge, navegació i sistemes de cerca, aconseguint una perfecta adaptació de la versió web del programa, la qual podem trobar
en : <https://onedrive.live.com/about/es-es/>.
El sistema de classificació de la informació es realitza mitjançant metàfores, concretament s’utilitza la metàfora d’un escriptori, amb
les seves carpetes i arxius interiors (fig 1). Les estructures de navegació són del tipus jeràrquic, resulta fàcil orientar-se i saber en
tot moment en quin nivell de la navegació ens trobem. L’ etiquetatge és clar, simple i aporta la informació necessària per descriure
correctament qualsevol funció o botó del programa. El disseny i la ubicació dels elements es senzill, l’usuari pot trobar fàcilment el
que busca i sap en tot moment en quina zona del programa es troba navegant, ja que podem veure en tot moment la ruta de la
navegació a la part superior. Així mateix, OneDrive mostra totes les característiques visuals (colors, tipografies, icones...) pròpies
dels productes de Microsoft i transmet a l’usuari la coherència visual típica de la marca. El sistema de cerca es troba representat
amb una icona en forma de lupa en la part superior, es un sistema senzill de cerca que ens permet trobar sense dificultat els
documents indexats en el nostre dispositiu o en el mateix núvol.
Comportament dels elements d’interacció
Per poder efectuar la comunicació amb el programa, l’usuari ha d’interactuar amb els elements que es troben disposats en la
pantalla tàctil, aquests elements d’interacció es troben distribuïts en tres zones diferents. En la part superior, trobem els elements
propis de la navegació principal (fig. 2) i el sistema de cerca, dos botons desplegables mostren les opcions dels programa i una caixa
les opcions de cerca. En la part central trobem les carpetes i arxius que tenim guardats, a més, ens permet a mode de clic dret de
ratolí accedir a un nou tipus d’interacció amb els arxius, només cal deixar el dit pitjat uns segons sobre l’arxiu en qüestió.
Finalment, la part inferior es comporta de manera similar a la superior, amb un botó que activa una finestra desplegable amb
opcions per actuar sobre els arxius de la part central (fig. 3).
Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3
3
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu
L’ aplicació està perfectament optimitzada per adaptar-se a qualsevol tipus de dispositiu mòbil i encara que aquest no sigui d’alta
gama, s’ obté un gran rendiment, ja que, consumeix poca bateria i demanda poca memòria per executar-se correctament. Com he
comentat anteriorment, l’ aplicació ens permet diferenciar dos tipus d’ interaccions diferents en funció del temps que tinguem pitjat
un element, per tant, aprofita la tecnologia de les pantalles tàctils modernes i incrementa la sensació de transparència fent oblidar el
clàssic ratolí de PC.
Ajust al perfil d’usuari
Les possibilitats i facilitats que ofereix OneDrive per emmagatzemar, editar o compartir en línia tota mena d’arxius fan que el perfil
de l’usuari sigui molt ampli: estudiants, empreses, joves, adults... Tot i això, sembla evident que l’aplicació està enfocada a aquells
usuaris que ja coneixen i utilitzen habitualment altres productes o serveis de Microsoft, com per exemple, el paquet ofimàtic
Microsoft Office, el servei de correu Outlook o la pròpia versió web de OneDrive, ja que, tots aquests productes de
Microsoft comparteixen la mateixa interfície gràfica.
Ús de recursos gràfics
Gràcies a una treballada arquitectura de la informació i a l’estil minimalista de l’aplicació, la sensació de transparència resulta molt
elevada. Tots els elements tenen la seva pròpia representació i són fàcils d’entendre, per exemple el logotip del programa, un disseny
en forma de núvol ens recorda el tipus de servei que ofereix l’aplicació, l’emmagatzematge al núvol. Com he comentat
anteriorment, la interfície fa ús dels recursos gràfics de un manera clara, neta i proporciona una coherència estètica present a tots
els productes de Microsoft (colors, tipografies, contrast, etc.). A més, tenim l’opció de visualitzar els arxius amb imatges
miniaturitzades disposades en forma de mosaic, això permet agilitzar la navegació entre arxius, sobretot quan hem de gestionar
grans quantitats de fotografies o diferenciar entre arxius amb diferents extensions.
Convencions culturals
El funcionament de OneDrive es basa en l’ús de metàfores visuals per tal de reproduir el mon físic. Des que al 1974 el PARC va
desenvolupar la primera GUI (Interfície gràfica d’usuari), l’ús de metàfores per simplificar i fer mes senzilla la comunicació entre
l’usuari i l’ordinador s’ha estandarditzat. Així doncs, OneDrive utilitza la metàfora d’un escriptori real amb les seves carpetes i els
seus arxius interiors com ho fa per exemple Windows amb les finestres. D’altra banda, les convencions culturals son presents en tots
els elements amb representació gràfica: una lupa per activar la funció de cerca, un símbol “+” per obtenir més opcions, tres punts
disposats horitzontalment per veure més opcions del menú principal, la forma de les carpetes, la paperera, etc.
Contribució a la usabilitat
La distribució i organització dels elements fan que sigui molt senzill utilitzar les diferents opcions i funcions que ofereix l’aplicació.
Tant les funcions que conté, com el seu disseny, fan que tant l’usuari novell com el més expert puguin completar amb èxit qualsevol
tasca que desitgi. L’ adaptació de l’ aplicació als dispositius tàctils es perfecte, la interacció amb els botons es intuïtiva i clara i no
demana gaire feina cognitiva per entendre el seu funcionament. Tanmateix, la navegació es fluida i aprofita els recursos del
dispositiu oferint uns temps d’ espera mínims quan interactuem amb l’aplicació. Finalment, ens trobem davant un software que rep
actualitzacions constants i, per tant, sempre millora els seus aspectes tant de presentació, com de contingut i seguretat.
Sensació de transparència
Microsoft aconsegueix una gran sensació de transparència amb OneDrive, sabent adaptar perfectament la seva aplicació a
qualsevol sistema operatiu. Un usuari amb uns coneixements limitats d’informàtica pot utilitzar la majoria dels recursos amb uns
pocs cops de dit i amb un mínim d’aprenentatge. La interfície combina a la perfecció una treballada arquitectura de la informació i
un acurat disseny, que la fan molt senzilla d’ utilitzar a diferencia d’altres gestors d’arxius que poden resultar més complexos.
D’altra banda, els recursos gràfics i el suport tècnic amb actualitzacions constants, fan que la experiència d’usuari sigui altament
satisfactòria.
4 Rubén Mejias Alonso

INTERFÍCIE DIGITAL POC TRANSPARENT
Kindle Paperwhite
El Kindle Paperwhite és un dispositiu digital de lectura portàtil llançat al mercat per Amazon l’any 2015, aquest inclou nombroses
millores respecte la generació anterior.
La informació es classifica seguint esquemes d’organització exactes, els quals ens permeten cercar ràpidament qualsevol element
conegut i, gràcies a la biblioteca virtual, podem agrupar els continguts per odre alfabètic, cronològic, títol, autor, etc.
La estructura de navegació es jeràrquica, de caràcter excloent i en cap cas supera els tres nivells de profunditat. Aquest tipus
d’estructura es ideal per gestionar grans quantitats de continguts, ja que, ens permet accedir ordenadament als diferent nivells i
subnivells de la nostra biblioteca virtual. La navegació global es troba representada en tota la pantalla, la part superior mostra
l’accés als botons d’inici, anar enrere, nivell de llum, accés a la botiga d’Amazon i el desplegable amb les opcions de menú, els llibres
es situen en el centre a mode de mosaics amb les portades. D’altra banda, la navegació local anomenada menú de lectura, es
col·loca just per sota de la navegació global i s’activa al obrir qualsevol dels llibres. El menú de lectura ens dona accés a diferents
opcions com per exemple, personalitzar el text, navegar pel llibre, l’ opció X-Ray o un botó per compartir a les xarxes socials.
L’ etiquetatge és clar, simple i aporta la informació necessària per descriure correctament qualsevol funció o botó del programa,
tant en els sistemes de navegació com de funcionament, a més, sempre tenim accés al sistema d’ajuda per a obtenir la informació
que desitgem. Finalment, la ubicació dels elements pot resultar una mica confusa al principi, sobretot per usuaris amb poca
experiència, però en general la disposició és correcte. L’ús de metàfores en les icones per representar les funcions del menú de
navegació són clars, així com les icones que ens donen informació del sistema com el nivell d’intensitat de la connexió Wi-Fi, nivell
de bateria, hora o el nom de la persona que ha iniciat la sessió (fig. 4).
La incorporació de la pantalla tàctil de 6 polzades amb una densitat de 300 ppp en detriment dels botons que el Kindle 4 feia servir,
ha esdevingut un salt qualitatiu en quant a l’experiència de lectura, ja que totes les funcions analògiques dels botons de la generació
anterior ara es troben interactuant amb la pantalla tàctil. Gràcies a la nova pantalla tàctic la interacció amb els elements és simple,
amb un toc de dit a dreta o esquerra podem avançar o retrocedir de pàgina. Evidentment, la interacció amb la pantalla no mostra
el mateix nivell de detall ni transparència en el seu ús com el que pot tenir la pantalla d’una tauleta, de fet, en ocasions la resposta
dels botons no es tan fina com ens agradaria però la sensació general es bona. L’únic botó analògic es el de encendre o apagar,
tanmateix, el dispositiu té una ranura mini USB per tal de poder carregar-lo, ja sigui amb el carregador original o amb qualsevol
font USB com la d’un ordinador.
Fig. 6
Fig. 4 Fig. 5
5
Els dispositiu d ’Amazon únicament accepta arxius en formats 8 Kindle (AZW3), Kindle (AZW), TXT, PDF, MOBI sense
protecció, HTML, DOC, DOCX, JPEG, GIF, PNG i BMP per conversió, tanmateix, tots els llibres que comprem a la botiga
inclouen una protecció anti copia anomenada DRM. Tot i això, la companyia ofereix un servei gratuït per poder transformar els
nostres llibres al format desitjat. D’altra banda, existeixen altres programaris que podem trobar a la web que ens permeten fer
aquestes transformacions, tot i que, de vagades no obtindrem un resultat òptim i perdrem una mica de qualitat en el document.
Finalment, gràcies al Wi-Fi i el 3G, el dispositiu es pot connectar a xarxes públiques o privades i a punts d’accés amb seguretat del
tipus WEP, WPA o WPA2.
El target al que va destinat el Kindle PaperWhite és majoritàriament un públic adult al que li agrada llegir i, tot i que la pantalla és
en blanc i negre, el contrast entre el fons i el contingut és molt bo i ofereix una gran experiència de lectura. El nou Kindle
Paperwhite inclou un diccionari i accés instantani a Wikipedia per consultar el que vulguem. A més, per facilitar la lectura i
ajustar-se al perfil de l’usuari, podem ajustar la mida i el tipus de font tipogràfica, traduir passatges, subratllar-los, afegir notes i
compartir-les a les xarxes socials com Facebook o Twitter (fig. 5). Una de les novetats més interesants és la possibilitat de portar a
qualsevol lloc la teva biblioteca Kindle en un altre dispositiu encara que no sigui el propi lector, només cal descarregar l’aplicació
oficial de Kindle al dispositiu on vulguem visualitzar els continguts (fig. 6). Finalment, l’autonomia de fins sis setmanes permet
l’usuari despreocupar-se de portar el carregador a tot arreu quan treu el dispositiu fora de casa.
Com he comentat anteriorment, encara que la pantalla és en blanc i negre el contrast és excel·lent i, gracies a la resolució de
300 ppp i els 24 nivells d’il·luminació, podem gaudir d’una bona qualitat d’imatge al visualitzar per exemple les portades dels
llibres. Pel que fa a la tipografia, a més de poder triar la que més ens agradi, Amazon ha creat en exclusiva pels seus productes
Kindle una font tipogràfica nova anomenada Bookerly, la qual assegura una major llegibilitat en dispositius de lectura electrònics.
El Kindle PaperWhite aprofita d’una banda, les convencions culturals pròpies del llibres de paper físics i d’altra, el funcionament
dels telèfons intel·ligents i tauletes. Les representacions gràfiques de les icones són les mateixes que en aquests tipus de dispositius
electrònics (botó d’inici, cerca, navegació, ajuda, bateria, Wi-Fi, etc.). D’altra banda, la interfície emula els llibres físics de paper i
inclou detalls com per exemple, com es doblega la pàgina quan hi afegim un punt de pàgina o l’ efecte del subratllat en el text.
A banda de les comentades anteriorment, el Kindle PaperWhite inclou nombroses millores que faciliten el seu ús. El dispositiu
d’ Amazon incorpora la tecnologia Page Flip, que permet navegar entre capítols i pàgines sense perdre el punt de lectura on
estàvem llegint. Un altre exemple, és la tecnologia Whispersync que sincronitza el punt de lectura on ho havíem deixat i ens
permet prosseguir amb la lectura en qualsevol altre dispositiu on tinguem instal·lada l’aplicació. Amazon ha tingut en compte que
una part del seu públic es sènior i moltes vegades no tenen l’ experiència suficient amb l’ús de noves tecnologies. Tot i que, al
principi pot costar una mica entendre el funcionament de la interfície, Amazon inclou una guia ràpida en format paper i una altra
més extensa en format .pdf. que s’inclou dins la memòria del lector.
Sensació de transparència i punts negatius
La sensació de transparència que s’aconsegueix amb la Kindle PaperWhite es acceptable però encara es pot millorar molt. Gràcies
a una bona arquitectura de la informació, l’aparell és fàcil d’utilitzar sense necessitat de ser un expert. Les interaccions amb els
elements es realitzen de manera ràpida gràcies a la pantalla tàctil, tot i que encara es podria millorar la capacitat de resposta dels
botons. D’altra banda, les dimensions del marc de plàstic que envolta la pantalla i el pes que, encara que sigui només de 206 grams,
fan que l’ aparell pugui resultar incòmode quan s’utilitza unes hores, aquests fets fan disminuir considerablement la sensació de
transparència en l’ús de la interfície. Personalment, crec que el punt més negatiu de l’aparell es troba en la privacitat i el control que
Amazon exerceix sobre les dades dels usuaris. Quan l’aparell es connecta als servidors d’ Amazon per tal de poder sincronitzar les
dades, també envia informació personal recopilada per l’aparell com per exemple els paràgrafs que hem subratllat o el contingut
i els generes preferits de la nostra biblioteca personal. D’ altra banda, la qualitat dels materials és millorable, la pantalla s’embruta
amb molta facilitat, l’aparell es molt delicat i si no el portem ben protegit amb una funda pot trencar-se amb facilitat, a més, és molt
fàcil que la sorra o l’aigua el facin mal bé.

INTERFÍCIE FÍSICA TRANSPARENT
Comandament DualShock3
El sistema de vídeo jocs PlayStation3 inclou el nou comandament sense fils DualShock3. Aquest, ofereix una nova experiència
intuïtiva i immersiva de joc gràcies a les noves tecnologies i millores incloses respecte a la anterior generació de comandaments
DualSchock2.
El comandament per sí mateix no te cap utilitat i no s’entén sense la vídeo consola o altres dispositius compatibles. Gràcies a la
tecnologia bluetooth, el DualShock3 es el primer comandament sense fils que Sony incorpora a la seva consola PlayStation3, ja que,
en la anterior versió era un cable qui s’ encarregava de transmetre la informació del comandament a la màquina. La integració del
comandament amb el sistema es perfecte i s’ aconsegueix una experiència de conmtrol excel·lent. El disseny exterior no ha canviat
gaire respecte a l’ anterior generació, tot i que si que ho han fet els seus components, que són més precisos, funcionals i inclouen
un nou botó (Botó PS) en la part central per tal de poder controlar les funcions bàsiques del sistema sense necessitat de sortir del
vídeo joc. Els botons del comandament segueixen la filosofia de les anteriors generacions pel que fa a la nomenclatura, disposició i
disseny dels mateixos (fig. 7).
La resposta de tots els botons es senzillament perfecte i denota un treball de disseny molt elevat per part de Sony. Tots el botons del
nou comandament incorporen un sensor de pressió que permeten obtenir una elevada capacitat de control sobre qualsevol acció.
La principal novetat és la inclusió del sistema SIXAXIS™, una tecnologia basada en el moviment de sis eixos que detecta els
moviments que es realitzen amb el comandament, fet que incrementa notablement la sensació de transparència i realisme en els
vídeo jocs. D’altra banda, els dos botons en forma de gatells de la part posterior anomenats R2 i L2 s’han substituït per botons
totalment analògics, ideals per a simular forces, tanmateix, la tecnologia de vibració ha sigut millorada i inclou diferents tipus de
vibracions en funció de la intensitat dels cops o les explosions.
El DualShock3, és l’encarregat de comunicar l’usuari amb la consola i l’eina que fem servir per utilitzar totes les seves funcions. El
comandament disposa d’unes 30 hores d’autonomia, tot i ser sense fils, incorpora una petita ranura mini USB per tal de poder
carregar-lo amb el cable directament a la vídeo consola i així, permetre l’usuari continuar amb el seu ús encara que el
comandament es descarregui, tanmateix, un led de color vermell ens indiquen en tot moment el nivell de bateria restant.
En la seva creació ha estat primordial i decisiva l’opinió dels usuaris de les anteriors generacions de consoles PlayStation. Fins i tot,
Sony va retirar el seu projecte de comandament en forma de bumerang davant les nombroses queixes que va suscitar, finalment
va crear el DualShock3 tenint en compte les peticions de disseny i funcionalitats que demandaven els usuaris. Un altre exemple
d’aquest comportament, el trobem en el fet de que el comandament estil bumerang no comptava amb l’efecte vibració, el qual si
que era present en l’anterior generació, així doncs, Sony va fer un pas enrere i a més de tornar a incorporar aquesta funció al nou
comandament, a més la va millorar.
7
La nova generació de comandaments DualShock3 continua amb la línia de Sony en quant a l’ús dels recursos gràfics. Les tipografies
utilitzades tant per representar el nom de la marca, com el model del comandament, són les pròpies de Sony. Els colors, disseny i
nomenclatures dels botons principals d’acció són els mateixos (quadrat rosa, triangle verd, cercle vermell i creu blava), la forma dels
joysticks analògics, els gatells i les fletxes no han variat gaire, així com, la forma triangular del botó start i la forma rectangular del
botó select també són els mateixos (fig. 7).
Degut a la popularització de les vídeo consoles en els anys 90 el target del producte és cada cop més ampli, així doncs, el
DualShock3 va destinat principalment a un públic familiaritzat amb l’ús dels comandaments per vídeo consoles independentment
de la seva edat. Tant la disposició dels botons, com el disseny ergonòmic, responen a un patró heretat dels primers comandaments
(fletxes a l’esquerra, botons a la dreta, botons suplementaris en la part superior, controls select i start al centre o els joysticks
col·locats a l’abast dels dits polzes). Durant la seva evolució s’han afegit altres components que també responen a convencions
culturals propis del mon tecnològic, com per exemple l’ús d’ USB per carregar el comandament, la forma rodona dels botons
d’acció o la forma ergonòmica per subjectar-lo.
El comandament de Sony dona un important salt qualitatiu i guanya en usabilitat. Gràcies a les noves funcions de detecció de
moviments i vibració, l’usuari necessita utilitzar els moviments del seu propi cos per interactuar amb el joc, així l’ experiència
resulta més realista, immersiva i la sensació de transparència augmenta notablement respecte a l’anterior generació de vídeo
consoles PlayStation. El tacte i la disposició dels botons són perfectes, tots els botons son a l’abast dels dits i el nou botó central
permet controlar les funcions primàries de la vídeo consola sense necessitat de sortir del vídeo joc, podem sortir del joc, controlar
paràmetres de funcionament o apagar directament el sistema complet.
Sensació de transparència
Gràcies a les millores introduïdes com els sensors de moviment, el bluetooth o els nous gatells analògics, el nou comandament
DualShock3 contribueix notablement a una nova experiència immersiva jugant amb vídeo jocs, suposa un salt enorme respecte a la
anterior generació de comandaments. Fins i tot i, un cop interioritzat els moviments i funcions dels botons, els jugadors s’ obliden
totalment del comandament físic i transmeten instantàniament les seves idees al món virtual mitjançant els dits.
Fig. 7 Fig. 8

INTERFÍCIE FÍSICA POC TRANSPARENT
Assecadora de cabell Taurus Fashion 2200
Es tracta d’una assecador de cabells potent i manejable de gama mitja i un exemple d’interfície poc transparent.
L’ aparell és molt senzill d’utilitzar, ja que només consta de tres botons situats al mànec amb els quals podem regular la intensitat
de calor, la velocitat del ventilador i un botó per seleccionar aire fred. El disseny s’ ajusta a la majoria d’assecadores de cabells del
mercat, amb un el mànec on es situen els botons, un cos on es troben els elements elèctrics en el seu interior i una part
desmuntable on col·locar els difusors (fig. 9). Finalment, trobem el cable del corrent elèctric a la part inferior del mànec.
Els botons d’intensitat de calor i velocitat funcionen de la mateixa manera, tots dos disposen de tres posicions diferents que van de
menys intensitat a més intensitat (fig. 10). El botó d’aire fred es diferent, es un botó amb forma circular clàssica que s’activa pitjant
cap a l’interior del mànec, quan el botó es troba actiu l’aire surt fred (fig. 10). D’ altra banda, l’ aparell disposa de dos difusors d’ aire
diferents que s’ extrauen i acoblen a l’aparell amb molta facilitat, de la mateixa manera, podem extreure amb un clic el filtre de la
part posterior del cos per tal de poder netejar-lo.
Un assecadora es un aparell tan comú i estès pel món que qualsevol usuari el pot fer servir sense dificultats. L’ aparell s’ adapta a la
mà gràcies al seu mànec i materials anti lliscants, tanmateix, les tres posicions diferents dels botons de calor i velocitat, juntament
amb els diferents difusors que podem acoblar, ens possibiliten moltes combinacions diferents d’assecats. Clar a dir, que l’assecadora
disposa d’un sistema de seguretat que desconnecta el motor automàticament en cas de sobre escalfament.
Fig. 9 Fig. 10
9
Els tres botons disposen de la seva pròpia representació gràfica, una icona que representa el símbol del gel per l’aire fred, unes ones
per la intensitat de calor i les aspes d’un ventilador per al botó d’intensitat de velocitat. Cal a dir que, per representar les tres
posicions dels botons de calor i velocitat s’ha optat per afegir un símbol gràfic extra en cada nivell, un símbol per la baixa potència,
dos símbols per la segona posició i tres símbols per representar la màxima intensitat. D’altra banda, la tipografia que utilitza la
marca es present tant la paraula Taurus, com en el nom del model. Així mateix, la tipografia i els símbols que apareixen en els
botons son de color blanc que contrasta amb el color negre de l’aparell. Finalment, trobem a la part posterior del mànec l’ etiqueta
CE que ens garanteix que l’aparell compleix amb la normativa europea.
La interfície d’una assecadora aprofita nombroses convencions culturals plenament assentades entre la majoria de la població. Tots
els recursos gràfics com el símbol del gel, les ones, les aspes de ventilador, la figura de la paperera dins l’etiqueta de la CE, etc.
D’ altra banda, el cable ens indica que es un aparell elèctric i que l’hem d’ endollar al corrent convencional si el volem fer servir.
Els botons són de fàcil accés i amb el dit polze podem arribar a qualsevol d’ ells, tot i això és força difícil degut al seu gran volum
utlitzar totes les funcions sense deixar de assecar-nos el cabell. Cal a dir, que l’aparell es desmunta per la part posterior del seu cos
per tal de poder extraure el filtre i netejar-lo, fet que incrementa la seva usabilitat i duració.
Sensació de transparència i punts negatius
Aquest és un exemple d’interfície poc transparent, ja que en tot moment hem de subjectar amb una mà l’aparell i ens podem acabar
cansant, ja que el seu pes es considerable, a més, al ser una assecadora el soroll es elevat i constant i es impossible no saber que
l’aparell es troba encès. D’altra banda, es troba a faltar un mecanisme per doblegar el mànec i fer l’aparell més transportable i fàcil
de guardar.

Reflexió
Per poder entendre el concepte de transparència de les interfícies i poder reflexionar sobre el mateix, cal que analitzem els diferents
factors que intervenen en el procés. En primer lloc, una interfície permet la interacció o comunicació entre una persona i una
màquina, l’ entorn visual on succeeix aquesta interacció s’ anomena GUI (Graphical user interface). Així doncs, mitjançant una
interfície la persona controla les accions de la màquina i en rep respostes per saber si la interacció ha estat correcte i, d’ aquesta
manera, poder continuar amb la següent interacció.
En segon lloc, parlem del concepte de transparència que ens servirà per entendre què és una interfície en la seva totalitat. Hem de
tenir present que una interfície és una creació artificial dissenyada per una persona, amb les seves possibilitats i limitacions en quan
a funcionament i, per tant, mai no poden ser totalment transparents. En l’article publicat per Scolari A. Carlos (2009) “El
ideológico retorno de las interfaces transparentes” [en línia], l’autor afirma que : “la millor interfície es la que desapareix”, cal recordar
que una interfície mai pot desaparèixer totalment degut a les pròpies restriccions en la seva creació, per tant, el que Scolari ens vol
dir es que una interfície serà més transparent a mesura que l’usuari perd la noció d’interactuar amb el ella.
D’ aquesta manera, podem deduir que el millor camí per aconseguir-ho és fer servir el propi cos per realitzar les interaccions amb
la màquina. La indústria s’ha esforçat per fer més transparent els seus dispositius al llarg dels anys , des del dispositiu presentat per
Englebart l’any 1968 que incloïa pantalla, ratolí i teclat, fins a les tauletes i telèfons intel·ligents actuals que combinen els moviments
del nostre cos amb altres tipus d’interaccions. Sembla ser que, la realitat virtual i la realitat augmentada són el següent pas per
arribar en un futur a la total transparència de les interfícies.
Personalment, crec que aquest últim pas es força inquietant i tinc dubtes si la nostra societat està preparada per treure’n profit o, pel
contrari, si serà una tecnologia que se’ns giri en la nostra contra? Com a exemple d’ aquesta petita reflexió, recordem la presentació
que va fer Facebook de la seva tecnologia de realitat virtual, on podíem veure com desenes de persones que es trobaven físicament
en la mateixa sala compartien una realitat paral·lela que només tenia sentit per a ells.
Es possible que acabem descuidant el mon real a mesura que les interfícies es tornin més i més transparents?. Continuant amb
l’article de Carlos A.Scolari, l’autor afirma que: “La interfaz es donde un diseñador expresa su visión, su ideología, y lo que para él
representa el intercambio con usuarios ”. Seguint aquesta visió de Scolari, quin poder i control tindran els dissenyadors de les
interfícies sobre els usuaris? Els resultarà més fàcil gràcies a la transparència de les interfícies, manipular les emocions i els
pensaments dels que es trobin submergits en aquests mons virtuals?
11
Bibliografia
Monjo Palau, Tona (2011). Disseny d’interfícies multimèdia. Barcelona. Material docent de la UOC.
Recursos web
Què és una interfície? [en línia]. 1 d’octubre de 2016

http://multimedia.uoc.edu/blogs/dii/ca/que-es-una-interficie/
La no transparència de les interfícies [en línia]. 1 d’octubre de 2016

http://multimedia.uoc.edu/blogs/dii/ca/que-es-una-interficie/la-no-transparencia-de-les-interficies/
El ideológico retorno de las interfaces transparentes (Carlos Scolari) [en línia]. 2 d’octubre de 2016
https://hipermediaciones.com/2009/11/23/el-ideologico-retorno-de-las-interfaces-transparentes/
Manifest per una aproximació crítica a les interfícies [en línia]. 2 d’octubre de 2016
https://interfacemanifesto.hangar.org/index.php/Main_Page/es
Wikipedia. DualSchok [en línia]. 2 d’octubre de 2016

https://es.wikipedia.org/wiki/DualShock
Amazon. Kindle PaperWhite [en linia]. 2 de octubre de 2016.

http://www.amazon.es/
Imatges
Portada. Future Interfaces 2014 [en línia]. Amb llicència (CC BY-SA 2.0) Attribution-ShareAlike 2.0 Generic. Extreta de Flickr el 9
d’Octubre de 2016.
< https://www.flickr.com/photos/nycmedialab/15249246684/in/photolist-pewnLh-qbsftN-qbkkb6-qbseLq-pU5an2-qbsefL-
pTWvwq-pU6uJK-peKD6i-pewmd7-sYzvyx-qbkpKg-qbsgf7-qbvAbk-pTWtgU-pewisY-pTWwNy-qbshJj-pTXpUo-pU5a1R-qb-
seXY-pewnMj-pTXpQA-pTWwyW-qbkkFp-pewiWd-qbvxhe-pewiqJ-qbvxK8-pU5bQ2-qbsjfA-qbkpFi-pU6tsX-peKFe6-qb-
vxV8-qbkkx8-peKCCK-pTXtR1-peKGDa-pU5bfe-pU6rXT-pU6toD-qbsha3-qbshtu-pTXqyj-pTXpmE-pewiMf-pewivy-8Bo-
fF-q9eh93>
Fig.1 – Captura de pantalla pròpia.

Fig.4 – Amazon. [en línia].

https://images-na.ssl-imagesamazon.com/images/G/30/kindle/dp/2016/KW/feature-goesbeyondabook4._CB271928521_.jpg

https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/G/30/kindle/dp/2015/KM/feature-whispersync._CB302784857_.jpg

https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/G/30/kindle/dp/2015/KM/feature-exclusives2._CB295840755_.jpg
Fig.7 – Imatge pròpia.


(UOC / DISSENY D'INTERFÍCIES MULTIMÈDIA) PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

(UOC / DISSENY D'INTERFÍCIES MULTIMÈDIA) PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

Uploaded by

Copyright:

La no transparència de les interfícies

Rubén Mejias Alonso

Interfície digital transparent

Interfície digital poc transparent

Interfície física transparent

Interfície física poc transparent

Comportament dels elements d’interacció

Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3

Ajust al perfil d’usuari

4 Rubén Mejias Alonso

Comportament dels elements d’interacció

Ajust al perfil d’usuari

Sensació de transparència i punts negatius

6 Rubén Mejias Alonso

Comportament dels elements d’interacció

Relació amb les característiques pròpies del dispositiu

Ajust al perfil d’usuari

8 Rubén Mejias Alonso

Comportament dels elements d’interacció

Relació amb les característiques pròpies del dispositiu

Sensació de transparència i punts negatius

10 Rubén Mejias Alonso

Què és una interfície? [en línia]. 1 d’octubre de 2016

La no transparència de les interfícies [en línia]. 1 d’octubre de 2016

Wikipedia. DualSchok [en línia]. 2 d’octubre de 2016

Amazon. Kindle PaperWhite [en linia]. 2 de octubre de 2016.

Fig.1 – Captura de pantalla pròpia.

Fig.4 – Amazon. [en línia].

Fig.5 – Amazon. [en línia].

Fig.6 – Amazon. [en línia].

Fig.7 – Imatge pròpia.

12 Rubén Mejias Alonso

You might also like