Rectes I Vectors

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 63

GEOMETRIA ANALÍTICA.

8 PROBLEMES AFINS
I MÈTRICS

Pàgina 187

REFLEXIONA I RESOL

Punt mitjà d’un segment


Pren els punts P (2, 5), Q (10, 3) i representa’ls en el pla:

P (2, 5)

Q (10, 3)

■ Localitza gràficament el punt mitjà, M, del segment PQ i dóna’n les coordena-


des. Trobes algunes relació entre les coordenades de M i les de P i Q?
M (6, 4)
Q'

P (2, 5) Q"
M
M" M'
Q (10, 3)

P"
P'

■ Fes el mateix amb els segments d’extrems:


a) P' (5, 1), Q' (9, 7)
b) P'' (0, 1), Q'' (10, 5)
a) M' (7, 4)
b) M'' (5, 3)

Basant-te en els resultats anteriors, intenta donar un criteri per obtindre les co-
ordenades del punt mitjà d’un segment a partir de les dels seus extrems.
Observamos que las coordenadas del punto medio de cada segmento son la semisuma
de las coordenadas de sus extremos.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


1
Equacions de la recta

■ Comprova que les quacions:

° x = 2 + 3t
¢
£y = 4 – t

corresponen també a una recta, trobant-hi divesos del seus punts. (Dóna a t
els valors –2, –1, 0, 1, 2, 3, i representa els punts corresponents; hi compro-
varàs que tots estan sobre la mateixa recta).

Elimina el paràmetre procedint de la manera següent:

— Aïlla t en la primera equació.

— Substituïx el seu valor en la segona.

— Reordena els termes de l’equació resultant.

I obtindràs, així, l’eqaució d’aquesta recta, en la forma habitual.

t –2 –1 0 1 2 3
(x, y ) (– 4, 6) (–1, 5) (2, 4) (5, 3) (8, 2) (11, 1)

(–4, 6)
(–1, 5)
(2, 4)
(5, 3)
(8, 2)
(11, 1)
r
X

x–2 °
t=— § x–2 –x + 14
3 ¢ 8 = 4 – y 8 x – 2 = 12 – 3y 8 y = 8
§ 3 3
t=4–y £

–1 14
8 y= x+
3 3

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


2
UNITAT 8

Distàncies en el pla

Q (5, 7)

P (2, 3)
r

Q (5, 7)

P'
Q''

P(2, 3) r

P''
Q'

■ Troba la distància dels punts P i Q a les rectes r i s.


d (P, r ) = 1; d (P, s ) = 8; d (Q, r ) = 5; d (Q, s ) = 5

■ Troba la distància dels punts P i Q (ajuda’t del teorema de Pitàgores).


d (P, Q ) = √32 + 42 = 5, pues P y Q son dos vértices de un triángulo rectángulo de
catetos 3 y 4.

■ Troba, també, la distància entre:


a) P' (0, 5), Q' (12, 0)
b) P'' (3, 1), Q'' (7, 4)

Basant-te en els resultats anteriors, intenta donar un criteri per trobar la distàn-
cia entre dos punts a partir de les seues coordenades.

a) d (P', Q' ) = √52 + 122 = √169 = 13

b) d (P", Q" ) = √42 + 32 = √25 = 5

d (A, B ) = √ (b1 – a1)2 + (b2 – a2)2 , donde A (a1, a2) y B (b1, b2).
8
d (A, B ) = |AB |

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


3
Pàgina 189
8 8
1. Troba les coordenades de MN i NM, sent M (7, –5) i N (–2, –11).
8
MN = (–2, –11) – (7, –5) = (–9, –6)
8
NM = (7, –5) – (–2, –11) = (9, 6)

2. Esbrina si estan alineats els punts P (7, 11), Q (4, –3) i R (10, 25).
8
PQ = (–3, –14) ° –3 –14
8 ¢ 8 = 8 P, Q y R están alineados.
QR = (6, 28) £ 6 28

3. Calcula el valor de k per tal que els punts de coordenades


A (1, 7) B (–3, 4) C (k, 5)
estiguen alineats.
8
AB = (–4, –3) ° –4 –3 –5
8 ¢ 8 = 8 –4 = –3k – 9 8 3k = –5 8 k =
BC = (k + 3, 1) £ k + 3 1 3

Pàgina 190
4. Donats els punts P (3, 9) i Q (8, –1):
a) Troba el punt mitjà de PQ.
b) Troba el simètric de P respecte de Q.
c) Troba el simètric de Q respecte de P.
8 8
d) Obtín un punt A de PQ tal que PA /AQ = 2/3.
8 8
e) Obtín un punt B de PQ tal que PB / PQ = 1/5.

a) M ( 3 +2 8 , 9 + 2( –1) ) = ( 112 , 4)
b) 3 + x ° P (3, 9)
—––––– = 8 8 x = 13 §
2 §
¢ 8 P' (13, –11) Q (8, 1)
9+y §
—––––– = –1 8 y = –11 §
2 P' (x, y)
£

c) Llamamos Q' (x', y') al simétrico de Q respecto de P.

Así: x' + 8 ° Q'


—––––– = 3 8 x' = –2 §
2 §
¢ Q' (–2, 19) P
y' + (–1) §
—–––––––– = 9 8 y' = 19 §
2 Q
£

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


4
UNITAT 8

d) Llamamos A(x, y) al punto que buscamos. Debe cumplirse que:


8 2 8 2
PA = AQ 8 (x – 3, y – 9) = (8 – x, –1 – y)
3 3

2 °
x – 3 = — (8 – x) 8 x = 5 §
3 §
¢ A (5, 5)
2 §
y – 9 = — (–1 – y) 8 y = 5 §
3
£

e) Llamamos B(x, y) al punto que buscamos.


8 1 8 1
PB = PQ 8 (x – 3, y – 9) = (5, –10) = (1, –2)
5 5
x–3=1 8 x=4 °
¢ B (4, 7)
y – 9 = –2 8 y = 7 £

Pàgina 193
1. Troba les equacions paramètriques, contínua, implícita i explícita de la recta
que passa per A i B, sent:
a) A(–1, –1), B (3, 3) b) A(0, 4), B (6, 0)
c) A(3, 5), B (–1, 5) d) A(3, 5), B (3, 2)
8
a) A (–1, –1); B (3, 3) 8 AB = (4, 4)
° x = 3 + 4l x–3 y–3
Paramétricas: ¢ Continua: =
£ y = 3 + 4l 4 4
Implícita: x – y = 0 Explícita: y = x
8
b) A (0, 4); B (6, 0) 8 AB = (6, –4)
° x = 6l x y–4
Paramétricas: ¢ Continua: =
£ y = 4 – 4l 6 –4
–4
Implícita: –4x – 6y + 24 = 0 Explícita: y = x+4
6
8
c) A (3, 5); B (–1, 5) 8 AB = (–4, 0)
° x = 3 – 4l x–3 y–5
Paramétricas: ¢ Continua: =
£y = 5 –4 0
Implícita: y – 5 = 0 Explícita: y = 5
8
d) A (3, 5); B (3, 2) 8 AB = (0, –3)
°x = 3 x–3 y–5
Paramétricas: ¢ Continua: =
£ y = 5 – 3l 0 –3
Implícita: x – 3 = 0 Explícita: No existe, pues se trata de una
recta vertical de ecuación x = 3.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


5
2. Obtín les equacions implícita, paramètriques i contínua de la recta y = 2x + 3.
y = 2x + 3
• Buscamos dos puntos de la recta y su vector dirección:
Si x = 0 8 y = 2 · 0 + 3 = 3 8 A (0, 3) ° 8
¢ 8 AB = (1, 2)
Si x = 1 8 y = 2 · 1 + 3 = 5 8 B (1, 5) £
• Implícita: 2x – y + 3 = 0
°x = l
• Paramétricas: ¢
£ y = 3 + 2l
x–0 y–3
• Continua: =
1 2

3. a) Troba dos punts, P i Q, pertanyents a la recta r : 2x – 3y + 6 = 0.


8
b) Comprova que PQ és perpendicular a (2, –3).
c) Escriu les equacions paramètriques de r.
d) Escriu
8
l’equació explícita i comprova que el vector (1, m) és paral·lel a
PQ (m és el pendent de r).

a) r : 2x – 3y + 6 = 0
— Si x = 0 8 2 · 0 – 3y + 6 = 0 8 y = 2 8 P (0, 2)
— Si x = –3 8 2 · (–3) – 3y + 6 = 0 8 y = 0 8 Q (–3, 0)
8
b) PQ = (–3, –2)
8 8
PQ 2 (2, –3) ï PQ · (2, –3) = 0

(–3, –2) · (2, –3) = (–3) · 2 + (–2) · (–3) = –6 + 6 = 0


° x = –3l
c) r : ¢
£ y = 2 – 2l
d) Despejamos y en la ecuación de r :
2
2x – 3y + 6 = 0 8 2x + 6 = 3y 8 x+2=y
3
2
Explícita: y = x+2
3

m=
2
3
8 (1, m ) = 1,
2
3 ( )
El vector 1,( )2
3
8
es paralelo a PQ si sus coordenadas son proporcionales:

( )
(–3, –2) = l 1,
2
3
8 l = –3

Los vectores son proporcionales y, por tanto, paralelos.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


6
UNITAT 8

Pàgina 194
1. Troba la recta del feix de centre P (–3, 5) que passa per (8, 4).
Hemos de hallar la recta que pasa por P (–3, 5) y Q (8, 4).
8
PQ = (11, –1)
x+3 y–5
r: =
11 –1

2. Els feixos de rectes els centres de les quals són P (4, 0) i Q(– 6, 4) tenen una
recta en comú. Quina és?
Es la recta que pasa por P (4, 0) y Q (–6, 4).
8
PQ = (–10, 4)
x–4 y–0
r: =
–10 4

3. Les rectes r : 3x – 5y – 7 = 0 y s: x + y + 4 = 0 ormen part d’un mateix feix.


Quina de les rectes d’aquest feix té pendent 4?
• El centro del haz es el punto de corte de r y s. Lo hallamos:
3x – 5y – 7 = 0 °
¢
x + y + 4 = 0 £ 8 x = –y – 4
19
3(–y – 4) – 5y – 7 = 0 8 –8y – 19 = 0 8 y = –
8
19 13
x = –y – 4 = –4=–
8 8

El centro del haz es el punto P – ( 13


8
,–
19
8).

• Ecuación de la recta que pasa por P y tiene pendiente igual a 4:

y=
19
8 (
+4 x+
13
8 ) 8 32x – 8y + 7 = 0

Pàgina 197
1. Escriu les equacions paramètriques de dues rectes que passen per P (4, –3) i
siguen paral·lela i perpendicular, respectivament, a r.
° x = 2 – 5t
r: ¢
£ y = 4 + 2t
° x = 2 – 5t 8
r: ¢ 8 Vector dirección de r : vr = (–5, 2)
£ y = 4 + 2t

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


7
• Recta paralela a r que pasa por P.
8 8
P (4, –3) vs = vr = (–5, 2)

° x = 4 – 5t
s: ¢
£ y = –3 + 2t
• Recta perpendicular a r que pasa por P.
8
P (4, –3) vl = (2, 5)

° x = 4 + 2t
l: ¢
£ y = –3 + 5t

2. El pendent de r és 3/5. Troba:


a) Les coordenades d’un vector paral·lel a la recta r.
b) El pendent d’una recta perpendicular a la recta r.
c) Les coordenades d’un vector perpendicular a la recta r.
3 8
a) mr = 8 v = (5, 3) es paralelo a r.
5

1 5
b) – = mr 8 m = –
m 3

5 8
c) m = – 8 w = (–3, 5) es perpendicular a r.
3

°x = 5 – t
3. s: ¢ . Troba:
£ y = 3t
a) Equació contínua d’una recta, r1, perpendicular a s que passe per
P1(5, –3).
b) Equació implícita de r2 paral·lela a s que passe per P2(0, 4).
c) Equació explícita de r3 perpendicular a s que passe per P3(–3, 0).
°x = 5 – t 8
s: ¢ 8 P (5, 0) é s ; vs = (–1, 3)
£ y = 3t
8
a) El vector dirección de r1 es vr = (3, 1). P1 (5, –3) é r1.
1
x–5 y+3
r1: =
3 1
8
b) El vector dirección de r2 es el mismo que el de s : vr = (–1, 3).
2
P2 (0, 4) é r2.
x–0 y–4
r2: = 8 3x = –y + 4 8 3x + y – 4 = 0
–1 3

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


8
UNITAT 8

8
c) El vector dirección de r3 es el mismo que el de r1: vr = (3, 1).
3
P3(–3, 0) é r3.
x+3 y–0 1
r3: = 8 y= x+1
3 1 3

4. Determina les equacions implícites de dues rectes que passen per P (–3, 4) i
siguen paral·lela i perpendicular, respectivament, a r.
r : 5x – 2y + 3 = 0

5 3
r : 5x – 2y + 3 = 0 8 5x + 3 = 2y 8 y = x+
2 2
5
La pendiente de r es mr = .
2
• Recta s paralela a r que pasa por P (–3, 4).
5
ms = mr =
2
5
s: y – 4 = (x + 3) 8 s : 5x – 2y + 23 = 0
2
• Recta l perpendicular a r que pasa por P (–3, 4).
l 2
ml = – =–
mr 5
2
l: y – 4 = – (x + 3) 8 l : 2x + 5y – 14 = 0
5

Pàgina 199
1. Esbrina la posició relativa d’aquests parells de rectes:
a) r : 3x + 5y – 8 = 0 b) r : 2x + y – 6 = 0
s: 6x + 10y + 4 = 0 s: x – y = 0

° x = 7 + 5t °x = 2 + t
c) r : ¢ , s: ¢
£ y = –2 – 3t £ y = 1 – 2t

° x = 2 + 5t
d) r : 3x – 5y = 0, s: ¢
£ y = 1 + 3t
8
a) r : 3x + 5y – 8 = 0 8 n r = (3, 5)
8
s : 6x + 10y + 4 = 0 8 n s = (6, 10)
3 5 –8
= ? 8 Las dos rectas son paralelas.
6 10 4

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


9
8
b) r : 2x + y – 6 = 0 8 n r = (2, 1)
8
s : x – y = 0 8 n s = (1, –1)
2 1
? 8 Las dos rectas se cortan.
1 –1

° x = 7 + 5t 8
c) r : ¢ 8 v r = (5, –3)
£ y = –2 – 3t
°x = 2 + t 8
s: ¢ 8 v s = (1, –2)
£ y = 1 – 2t
5 –3
? 8 Las dos rectas se cortan.
1 –2
8 8
d) r : 3x – 5y = 0 8 n r = (3, –5) 8 v r = (5, 3)
° x = 2 + 5t 8
s: ¢ 8 v s = (5, 3), Ps = (2, 1)
£ y = 1 + 3t
8 8
Como v r = v s y Ps è r, las rectas son paralelas.

Pàgina 200
1. Troba l’angle que formen els següents parells de rectes:

° x = 3 – 2t ° x = 1 – 4t
a) r1: ¢ , r2: ¢
£ y = 7 + t £ y = 4 + 3t

° x = 3 – 2t
b) r1: ¢ , r2: 3x – 5y + 4 = 0
£y = 7 + t

c) r1: y = 5x – 1, r2: y = 4x + 3
8 8
a) v r = (–2, 1); v r = (–4, 3)
1 2
|(–2, 1) · (–4, 3)| 11
cos a = = — ≈ 0,9838699101 8 a = 10° 18' 17,45''
|(–2, 1)||(–4, 3)| (√ 5 ) · (5)

8 8
b) v r = (–2, 1); v r = (5, 3)
1 2
|(–2, 1) · (5, 3)| 7
cos a = = — — ≈ 0,5368754922 8 a = 57° 31' 43,71''
|(–2, 1)||(5, 3)| (√5 ) · (√ 34)
c) mr = 5; mr = 4
1 2

tg a = |
4–5
1+5·4
=
1
21 |
≈ 0,0476190 8 a = 2° 43' 34,72''

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


10
UNITAT 8

Pàgina 201
1. P (– 6, –3), Q (9, 5)
r : 3x – 4y + 9 = 0, s: 5x + 15 = 0
Troba la distància entre els dos punts. Troba també les distàncies de cada un
dels punts de la recta.
P (–6, –3), Q (9, 5)
r : 3x – 4y + 9 = 0
s : 5x + 15 = 0
8
dist (P, Q ) = | PQ | = |(15, 8)| = √152 + 82 = √289 = 17
|3 · (–6) – 4(–3) + 9| 3
dist (P, r ) = =
√32 + (–4)2 5

|5(–6) + 15| 15
dist (P, s ) = = =3
√52 + 02 5

|3 · 9 – 4 · 5 + 9| 16
dist (Q, r ) = =
5 5

|5 · 9 + 15| 60
dist (Q, s ) = = = 12
5 5

2. a) Troba l’àrea del triangle de vèrtexs A(–3, 8), B(–3, 2), C (5, 2) amb la fór-
mula d’Heró.
b) Troba-la, també, mitjançant la fórmula habitual S = b · hb /2, sent b el cos-
tat AC . Hi ha una forma més senzilla?

a) A (–3, 8), B (–3, 2), C (5, 2)


Fórmula de Herón: S = √p (p – a)(p – b )(p – c )
8
a = |BC| = |(8, 0)| = 8 °
8
2 2
§ 8 + 10 + 6
b = |AC| = |(8, –6)| = √ 8 + (–6) = 10 ¢ p = = 12
8 § 2
c = |AB| = |(0, –6)| = 6 £

S = √12(12 – 8) (12 – 10) (12 – 6) = √12 · 4 · 2 · 6 = √576 = 24 u2

b · hb
b) S =
2
8
• b = | AC | = 10 (del apartado anterior)
• Hallamos la ecuación de la recta que pasa por A (–3, 8) y C (5, 2):
–6 3 3
Pendiente: m = =– 8 y = 2 – (x – 5) 8 r : 3x + 4y – 23 = 0
8 4 4

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


11
|3 · (–3) + 4(2) – 23| 24
• hb = dist [B, r ] = =
√32 + 42 5

10 · (24/5)
S= = 24 u2
2

Habría sido más sencillo si hubiéramos dibujado el triángulo.


Observa:

A
8
Es claro que AB = 6 y BC = 8.
Como el triángulo es rectángulo:
— —
AB · BC 6·8
S= = = 24 u2
2 2
B 2 C

–3 5

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


12
UNITAT 8

Pàgina 206

EXERCICIS I PROBLEMES PROPOSATS

PER A PRACTICAR

Coordenades de punts
1 Determina en els casos següents si els punts A, B i C estan alineats:
a) A(5, –2), B(3, –2), C (–5, –2)
b) A(–1, –2), B(2, 7), C (1, 2)
c) A(0, 3), B(2, 2), C (4, 1)
8
a) AB = (3, –2) – (5, –2) = (–2, 0)
8
BC = (–5, –2) – (3, –2) = (–8, 0)
8 8
Las coordenadas de AB y BC son proporcionales, por tanto, A, B y C es-
tán alineados.
8
b) AB = (2, 7) – (–1, –2) = (3, 9)
8
BC = (1, 2) – (2, 7) = (–1, –5)
8 8
Las coordenadas de AB y BC no son proporcionales, por tanto, A, B y C
no están alineados.
8
c) AB = (2, 2) – (0, 3) = (2, –1)
8
BC = (4, 1) – (2, 2) = (2, –1)
8 8
Las coordenadas de AB y BC coinciden, por tanto, los puntos están alineados.

2 Determina k per tal que els punts A (–3, 5), B (2, 1) i C (6, k) estiguen ali-
neats.
8 8
Debe ocurrir que AB y BC sean proporcionales.
8
AB = (5, –4) ° 5 –4 –11
8 ¢ 8 = 8 5k – 5 = –16 8 k =
BC = (4, k – 1) £ 4 k–1 5

3 El punt P (5, –2) és el punt mitjà del segment AB, del qual coneixem l’ex-
trem A (2, 3). Troba B.
☛ Si B = (x, y), ( x+2 y+3
2
,
2 )
= (5, –2 ).

Si B = (x, y) °
Como P es punto medio de AB ¢£
8 ( x +2 2 , y +2 3 ) = (5, –2) 8
° x + 2 = 10 8 x = 8 °
8 ¢ ¢ 8 B = (8, –7)
£ y + 3 = –4 8 y = –7 £

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


13
4 Troba el punt simètric de P (1, –2) respecte del punt H (3, 0).
☛ H és el punt mitjà entre P i el seu simètric.
Si P' (x, y) es simétrico de P (1, –2) respecto de H (3, 0) 8
8 H es el punto medio de PP' 8

8 ( x +2 1 , y –2 2 ) = (3, 0) 8 °x + 1 = 6 8 x = 5 °
¢ y – 2 = 0 8 y = 2 ¢ 8 P' (5, 2)
£ £

5 Dóna les coordenades del punt P que dividix el segment d’extrems A(3, 4)
8 8
i B(0, –2) en dues parts tals que BP = 2PA.
Sea P (x, y).
Sustituimos en la condición que nos imponen:
8 8
BP = 2PA 8 (x – 0, y – (–2)) = 2 (3 – x, 4 – y) 8
° x = 2 (3 – x) ° x = 6 – 2x ° 3x = 6
8 ¢ 8 ¢ 8 ¢ 8
£ y + 2 = 2 (4 – y) £ y + 2 = 8 – 2y £ 3y = 6
°x = 2
8 ¢ 8 P (2, 2)
£y = 2

6 Troba les coordenades del vèrtex D del paral·lelogram ABCD, sabent que
A(1, 2), B(5, –1) i C(6, 3).
Sea D (x, y). D (x, y)
8 8
Debe cumplirse: AB = DC
(5 – 1, –1 – 2) = (6 – x, 3 – y) 8 C (6, 3)
A (1, 2)
° 4=6–x °x = 2
8 ¢ 8 ¢ 8 D (2, 6)
£ –3 = 3 – y £y = 6

B (5, –1)

Equacions de rectes
7 Escriu les equacions vectorial i paramètriques
8
de la recta que passa per A i
té una direcció paral·lela al vector d.
8 8
a) A(–3, 7), d(4, –1) b) A(–1, 0), d(0, 2)
Obtín 5 punts en cada cas.
a) Ecuación vectorial: (x, y) = (–3, 7) + k (4, –1)
° x = –3 + 4k
Ecuaciones paramétricas: ¢
£y= 7– k
Dando valores al parámetro k, obtenemos puntos: (1, 6); (5, 5); (9, 4); (13, 3);
(17, 2).

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


14
UNITAT 8

b) Ecuación vectorial: (x, y) = (–1, 0) + k (0, 2)

° x = –1 + 0 · k
Ecuaciones paramétricas: ¢
£ y = 2k
Puntos: (–1, 2); (–1, 4); (–1, 6); (–1, 8); (–1, 10).

8 Escriu l’equació de la recta que passa per P i Q de totes les formes possi-
bles.
a) P (6, –2) i Q (0, 5)
b) P (3, 2) i Q (3, 6)
c) P (0, 0) i Q (8, 0)
Troba, en tots els casos, un vector de direcció unitari.
8
a) PQ = (–6, 7)
Ec. vectorial: (x, y) = (6, –2) + t (–6, 7)
° x = 6 – 6t
Ec. paramétricas: ¢
£ y = –2 + 7t
x–6 y+2
Ec. continua: =
–6 7
Ec. implícita: 7x + 6y – 30 = 0
7
Ec. explícita: y = – x + 5
6
8
b) PQ = (0, 4)
Ec. vectorial: (x, y) = (3, 2) + t (0, 4)
°x = 3
Ec. paramétricas: ¢
£ y = 2 + 4t
x–3 y–2
Ec. continua: =
0 4
Ec. implícita: x – 3 = 0

8
c) PQ = (8, 0)
Ec. vectorial: (x, y) = (0, 0) + t (8, 0)
° x = 8t
Ec. paramétricas: ¢
£y = 0
x–0 y–0
Ec. continua: =
8 0
Ec. implícita y explícita: y = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


15
9 Troba les equacions paramètriques de cada una de les rectes següents:
a) 2x – y = 0 b) x – 7 = 0
1
c) 3y – 6 = 0 d) y = – x
3
x–1 y+1 1+x
e) = f) =1–y
3 2 2

x=t
a) Si x = t 8 2t – y = 0 8 y = 2t 8 r : °¢
£ y = 2t
x=7
b) °¢
£y = t
x=t
c) °¢
£ y = 6/3 = 2
1
d) y = – x
3
8
Obtenemos un punto y un vector de esta ecuación, P (0, 0), v (–3, 1), y a par-
tir de ellos, las ecuaciones paramétricas:
° x = –3t
¢y = t
£
x–1 y+1
e) =
3 2
8 8
Obtenemos un punto, P, y un vector dirección, v : P (1, –1); v (3, 2).
Las ecuaciones paramétricas son:
° x = 1 + 3t
¢ y = –1 + 2t
£
1+x x+1 y–1
f) =1–y 8 =
2 2 –1
8 8
Obtenemos un punto, P, y un vector dirección, v : P (–1, 1); v (2, –1).
Las ecuaciones paramétricas son:
° x = –1 + 2t
¢y = 1 – t
£
10 Troba l’equació contínua de cada una de les rectes següents:

a) r1: °¢ b) r2: °¢
x = 2t – 1 x=2
£ y = –3t £ y = 3t
1
c) r3: 3x + y – 1 = 0 d) r4: y + 1 = (x – 2)
2
x+1 °
t=— §
x = 2t – 1 ° 2 § x+1 y
a) ¢ y ¢ 8 2
=
–3
y = –3t £ t=— §
–3 §
£

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


16
UNITAT 8

x–2= 0°
x=2 ° § x–2 y
b) y ¢ 8 =
y = 3t ¢£ t = — § 0 3
3 £
–y – 1 x y+1
c) 3x + y – 1 = 0 8 3x = –y – 1 8 x = 8 =
3 1 –3
1 x–2 y+1
d) y + 1 = (x – 2) 8 =
2 2 1

11 Determina l’equació implícita de cada una de les rectes següents:


x+1
b) r2: °¢
x = –t + 1
a) r1: =y–1
–2 £ y = 5t – 2

–3 2
c) r3: °¢
x = 3t – 1
d) r4: y = x+
£y = 2 2 5

Obtín, en cada cas, un vector normal a la recta.


x+1
a) = y – 1 8 x + 1 = –2y + 2 8 x + 2y – 1 = 0
–2
8
Vector normal: n(1, 2)

x = –t + 1 ° x–1 y+2
b) ¢ 8 = 8 5x – 5 = –y – 2 8 5x + y – 3 = 0
y = 5t – 2 £ –1 5
8
Vector normal: n(5, 1)

x = 3t – 1 °
c)
y=2 ¢ 8 y–2=0
£
8
Vector normal: n(0, 1)
–3 2
d) y = x+ 8 10y = –15x + 4 8 15x + 10y – 4 = 0
2 5
8
Vector normal: n(15, 10)

12 Escriu les equacions paramètriques i implícites dels eixos de coordenades.


☛ Ambdós eixos passen per l’origen de coordenades i els seus vectors directors són
els vectors de la base.

° O (0, 0) é eje X °x = t 8 y = 0
Eje X : ¢ 8 8 Eje X : ¢
£ dX = (1, 0) £y = 0

° O (0, 0) é eje Y °x = 0 8 x = 0
Eje Y : ¢ 8 8 Eje Y : ¢
£ dY = (0, 1) £y = t

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


17
13 Obtín, per a cada una de les rectes següents, un vector de direcció, un vec-
tor normal i el seu pendent:

x+3 1–y
a) r1: °¢
x = 2t – 1
b) r2: =
£ y = 5t 2 4
1 2
c) r3: x + 3 = 0 d) r4: y = x+
3 3
8 8
a) Vector dirección: v = (2, 5) b) Vector dirección: v = (2, 4)
8 8
Vector normal: n = (–5, 2) Vector normal: n = (–4, 2)
5 4
Pendiente: m = Pendiente: m = = 2
2 2
8 8
c) Vector dirección: v = (0, 1) d) Vector dirección: v = (3, 1)
8 8
Vector normal: n = (1, 0) Vector normal: n = (–1, 3)
1
Pendiente: No tiene, es una Pendiente: m =
3
recta vertical.

14 Comprova si el punt P (13, –18) pertany a alguna de les rectes següents:

r2: °¢
x = 12 + t
r1: 2x – y + 5 = 0
£ y = –5 + 13t

r4: °¢
x = 13
r3: 3y + 54 = 0
£ y = 10 – t

r1: 2x – y + 5 = 0 8 2 · 13 + 18 + 5 ? 0 P è r1

r2: °¢
x = 12 + t
8 13 = 12 + t 8 t = 1 P è r2
£ = –5 + 13t
y –18 = –5 + 13t 8 t = –1

r3: 3y + 54 = 0 8 3(–18) + 54 = 0 P é r3

r4: °¢
x = 13 13 = 13
8 P é r4
£ y = 10 – t –18 = 10 – t 8 t = 28

15 Troba, en cada cas, el valor de k per tal que la recta x + ky – 7 = 0 contin-


ga el punt donat:
a) (5, –2)
b) (7, 3)
c) (–3, 4)
a) (5, –2) 8 5 + k (–2) – 7 = 0 8 –2k = 2 8 k = –1
b) (7, 3) 8 7 + k · 3 – 7 = 0 8 3k = 0 8 k = 0
5
c) (–3, 4) 8 –3 + 4k – 7 = 0 8 4k = 10 8 k =
2

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


18
UNITAT 8

Pàgina 207

16 Donada la recta r : °¢
x = 1 – 5t
, escriu les equacions (en forma explícita)
£y = 2 + t
de les rectes següents:
a) Paral·lela a r que passa per A (– 1, –3).
b) Perpendicular a r que passa per B (– 2, 5).

r : °¢
x = 1 – 5t 8
8 vr = (–5, 1)
£y = 2 + t
8 1 1 16
a) vs = (–5, 1), A (–1, –3) 8 s : y = – (x + 1) – 3 8 s : y = – x –
5 5 5
8
b) vs = (1, 5), B (–2, 5) 8 s : y = 5(x + 2) + 5 8 s : y = 5x + 15

17 Troba, per a cada cas, l’equació de la recta que passa pel punt P (1, –3)
i és:
a) Paral·lela a la recta 2x – 3y + 5 = 0. En forma paramètrica.
b) Perpendicular a la recta x + y – 3 = 0. En forma contínua.
c) Paral·lela a la recta 2y – 3 = 0.
d) Perpendicular a la recta x + 5 = 0.

8 °x = 3 + t
a) vr = (3, 2), P (1, –3) 8 r : ¢
£ y = 2 – 3t
8 x–1 y+3
b) vr = (1, 1), P (1, –3) 8 r : =
1 1

8 ° x = 1 + 2t
c) vr = (2, 0), P (1, –3) 8 r : ¢ 8 r : y = –3
£ y = –3
8 °x = 1 + t
d) vr = (1, 0), P (1, –3) 8 r : ¢ 8 r : y = –3
£ y = –3

18 Troba l’equació de la paral·lela a 2x – 3y = 0 l’ordenada en l’origen de la


qual és –2.
☛ La recta passa pel punt (0, –2 ).
r : 2x – 3y = 0
s // r 8 la pendiente de s ha de ser igual a la de r °
¢
P (0, –2) é s £

° m = mr = 2/3 2
8 ¢ s 8 y= x–2 8 2x – 3y – 6 = 0
£ P (0, –2) é s 3
ECUACIÓN EXPLÍCITA ECUACIÓN IMPLÍCITA

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


19
19 Donada la recta 4x + 3y – 6 = 0, escriu l’equació de la recta perpendicular
a ella en el punt de tall amb l’eix d’ordenades.
☛ L’eix d’ordenades és el vertical: x = 0: x = 0.
• Veamos primero cuál es el punto de corte, P (x, y), de la recta con el eje de or-
denadas.
° 4x + 3y – 6 = 0
r: ¢ 8 4 – 0 + 3y – 6 = 0 8 3y = 6 8 y = 2
£ Eje Y : x = 0
Luego P (0, 2) ér y también debe ser P (0, 2) és, donde s 2 r.

• Como s 2 r 8 sus pendientes deben cumplir:


–1 –1 3
ms · mr = –1 8 ms = = =
mr –4/3 4
3 3
• Como P (0, 2) és y ms = 8 y = x + 2 8 3x – 4y + 8 = 0
4 4

20 Escriu les equacions paramètriques de les rectes següents:


8
a) El seu vector de posició és a (–3, 1) i el vector de direcció és perpendicu-
8
lar a v (0, –2).

b)Passa per A (5, –2) i és paral·lela a: °¢


x=1–t
£ y = 2t
c) Passa per A (1, 3) i és perpendicular a la recta d’equació 2x – 3y + 6 = 0.
d) És perpendicular al segment PQ en el seu punt mitjà, sent P (0, 4) i
Q (–6, 0).
a) La ecuación vectorial será:
8 8 x = –3 + 2t
OX = a + t v 8 (x, y) = (–3, 1) + t (2, 0) 8 °¢
8

£y = 1
b) El vector dirección de la recta buscada debe ser el mismo (o proporcional) al
x=1–t
de la recta °¢ (pues debe ser paralela a ella).
£ y = 2t
8
Luego: d (–1, 2)
x=5–t
Como debe pasar por A(5, –2) 8 °¢
£ y = –2 + 2t
c) La pendiente de la recta r : 2x – 3y + 6 = 0 es:
2 –3
mr = 8 ms = (pues mr · ms = –1 por ser r 2 s)
3 2
8
Un vector dirección puede ser s = (2, –3).
Además, A (1, 3) é s.

x = 1 + 2t
Por tanto, s : °¢
£ y = 3 – 3t

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


20
UNITAT 8

d) El punto medio de PQ es m ( –62 , 42 ) = (–3, 2)


8
PQ = (–6, –4)
m (–3, 2) é s
8 °¢ 8 8 8
£ d (4, –6) es un vector dirección de s, pues d 2 PQ

x = –3 + 4t
Luego, s : °¢
£ y = 2 – 6t

2
21 D’una certa recta r en coneixem el pendent m = . Troba la recta s en
3
cada cas:
a) s és paral·lela a la recta r i passa per l’origen de les coordenades.
b) s és perpendicular a la recta r i conté el punt (1, 2).
a) Al ser paralela, tiene la misma pendiente. Además, pasa por (0, 0):
2
s: y = x
3
1 –3
b) Al ser perpendicular, su pendiente es – = :
m 2
–3 –3 7
y= (x – 1) + 2 8 y = x+
2 2 2

Feix de rectes
22 Considerem el feix de rectes de centre (3, –2).
a) Escriu l’equació d’aquest feix de rectes.
b) Troba l’equació de la recta d’aquest feix que passa pel punt (–1, 5).
c) Quina de les rectes del feix és paral·lela a 2x + y = 0?
d) Troba la recta del feix la distància a l’origen del qual és igual a 3.
a) a (x – 3) + b (y + 2) = 0; o bien y = –2 + m (x – 3)

b) Si pasa por (–1, 5), entonces, sustituyendo en y = –2 + m (x – 3), obtenemos:


7
5 = –2 + m (–1 – 3) 8 7 = – 4m 8 m = – ; es decir:
4
7
y = –2 – (x – 3) 8 4y = –8 – 7x + 21 8 7x + 4y – 13 = 0
4
c) Si es paralela a 2x + y = 0 tendrá pendiente –2.
Por tanto, será:
y = –2 – 2(x – 3) 8 y = –2 – 2x + 6 8 2x + y – 4 = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


21
d) Una recta del haz tiene por ecuación:
y = –2 + m (x – 3) 8 y = –2 + mx – 3m 8 mx – y – 3m – 2 = 0
Su distancia al origen ha de ser igual a 3:
|–3m – 2|
= 3; es decir:
√ m2 + 1
|–3m – 2| = 3 √m2 + 1 . Elevamos al cuadrado y operamos:

9m2 + 12m + 4 = 9(m2 + 1)

9m2 + 12m + 4 = 9m2 + 9


5
12m = 5 8 m =
12
Por tanto, será:
5 15
x–y– – 2 = 0 8 5x – 12y – 39 = 0
12 12

23 Determina el centre del feix de rectes d’equació:


3kx + 2y – 3k + 4 = 0

Llamamos (x0, y0) al centro del haz. Vamos a escribir la ecuación que nos dan de
la forma:
a (x – x0) + b (y – y0) = 0

3kx + 2y – 3k + 4 = 0 8 3k (x – x0) + 2(y – y0) = 0

3kx – 3kx0 + 2y – 2y0 = 0

3kx + 2y – 3kx0 – 2y0 = 0

Han de ser iguales las dos ecuaciones. Por tanto:

–3kx0 = –3k 8 x0 = 1

–2y0 = 4 8 y0 = –2

El centro del haz es el punto (1, –2).

24 Les rectes r : y = 3 i s: y = 2x – 1 formen part del mateix feix de rectes.


Troba l’equació de la recta d’aquest feix de pendent –2.

Si r : y = 3 y s : y = 2x – 1 están en el mismo haz de rectas, el centro de dicho


haz es el punto de corte de estas rectas: P (2, 3).

Buscamos la recta que pasa por P (2, 3) y tiene pendiente m = –2:

y = –2(x – 2) + 3 8 y = –2x + 7

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


22
UNITAT 8

Posició relativa de dues rectes


25 Troba el punt de tall de les rectes r i s per a cada cas:
a) r : 2x – y + 5 = 0; s: x + y + 4 = 0

s : °¢
x=1+t
b) r : x – 2y – 4 = 0;
£ y = 2 – 3t

c) r : °¢ s : °¢
x=2 x = 3 + 2t
;
£ y = 1 + 3t £y = t

r : 2x – y + 5 = 0 °
a) ¢ Resolviendo el sistema: P (–3, –1)
s: x + y + 4 = 0 £

y–2
b) s : °¢
x=1+t
8 x–1= 8 –3x + 3 = y – 2 8 3x + y – 5 = 0
£ y = 2 – 3t –3

r : x – 2y – 4 = 0 °
¢ Resolviendo el sistema: P (2, –1)
s : 3x + y – 5 = 0 £

c) Por las ecuaciones de r : x = 2(*)


1
s : °¢
x = 3 + 2t (*)
8 x = 3 + 2y Ä8 2 = 3 + 2y 8 y = –
£y = t 2

(
Por tanto, P 2, –
1
2 )
.

26 Calcula el valor dels paràmetres k i t per tal que les rectes següents es ta-
llen en el punt A(1, 2):
r : kx – ty – 4 = 0
s: 2tx + ky – 2 = 0

A é r 8 k · 1 – t · 2 – 4 = 0 ° k – 2t – 4 = 0 ° Resolviendo el sistema:
¢ ¢
A é s 8 2t · 1 + k · 2 – 2 = 0 £ 2k + 2t – 2 = 0 £ k = 2; t = –1

27 Determina el valor de k per tal que les rectes r i s siguen paral·leles.


x–2 y
r: =
3 –2
x+5 y–1
s: =
–6 k
Para que sean paralelas, sus vectores dirección han de ser proporcionales; es decir:
3 –2
= 8 k=4
–6 k

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


23
28 Troba el valor de k per tal que les rectes següents siguen coincidents:

s: °¢
x = – 6t + k
r : 2x + 3y + 5 = 0
£ = 4t + 2
y
Expresamos ambas rectas en forma implícita:
r : 2x + 3y + 5 = 0
s : 4x + 6y – 12 – 4k = 0
Para que r = s, estas ecuaciones tienen que ser proporcionales, y por tanto:
22 –11
–12 – 4k = 10 8 k = =
–4 2

Pàgina 208
29 Estudia la posició relativa dels parells de rectes següents:
a) r : 5x + y + 7 = 0 b) r : 3x + 5y + 10 = 0

s: °¢
x = 2t + 1
s: –3x + 5y + 10 = 0
£ y = –10t – 3

c) r : °¢ s : °¢
x = 3t – 1 x=t
£y = t + 3 £ y = 2t

a) Buscamos un vector dirección de cada recta:


8 8
r : 5x + y + 7 = 0 8 n r = (5, 1) 8 v r = (–1, 5)

s : °¢
x = 2t + 1 8
8 v s = (2, –10)
£ y = –10t – 3
8 8
Como los vectores dirección son proporcionales ( v s = –2 v r ), las rectas o son
paralelas o son coincidentes.
Como P (1, –3) é s y P è r, las rectas son paralelas.

b) Buscamos un vector dirección de cada recta:


8 8
r : 3x + 5y + 10 = 0 8 n r = (3, 5) 8 v r = (–5, 3)
8 8
s : –3x + 5y + 10 = 0 8 n s = (–3, 5) 8 v s = (5, 3)
Como los vectores dirección no son proporcionales, las rectas son secantes.

c) Buscamos un vector dirección de cada recta:

r : °¢
x = 3t – 1 8
8 v r = (3, 1)
£y = t + 3

s : °¢
x=t 8
8 v s = (1, 2)
£ y = 2t
Como los vectores dirección no son proporcionales, las rectas son secantes.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


24
UNITAT 8

Angles
30 Troba l’angle que formen els parells de rectes següents:

a) °¢ b) °¢
y = 2x + 5 3x – 5y + 7 = 0
£ y = –3x + 1 £ 10x + 6y – 3 = 0
x = 3 – t ° x = –1 – 3t °
d) °¢
2x – y = 0
c)
y = 2t ¢£ y = 4 + t ¢£ £ 2y + 3 = 0

r : y = 2x + 5 ° ° mr = 2
a) ¢ 8 sus pendientes son: ¢ m = –3
s : y = –3x + 1 £ £ s

tg a = | 1m+ m– mm | = | 12+–2(–3)
r
r
s
s (–3) | | –5 |
=
5
= 1 8 a = 45°

8
b) v = (3, –5) 2 r1 °§ ì ì
8 8
8 ¢ 8 a ~ r1 r2 = v , w 8
w = (10, 6) 2 r2 §
£
8 8
|v · w| |30 – 30|
8 cos a = 8 8 = 8 8 = 0 8 a = 90°
|v||w| |v||w|

c) Los vectores dirección de esas rectas son:


8 8
d1 = (–1, 2) y d2 = (–3, 1)
Entonces:
8 8
| d1 · d2 | |3 + 2| 5 1 √ 2 8 a = 45°
cos a = 8 8
= — — = = =
| d1| | d2 | √ 5 · √10 5 √2 √2 2

8 8 8
d) a1 = (2, –1) 2 r1 °§ ì ì
8 8
|a1 · a2|
8 ¢ 8 a ~ r1 r2 = a1, a2 8 cos a = 8 =
a2 = (0, 2) 2 r2 § 8
| a1| | a2|
£

|0 – 2| 2 1 √ 5 ≈ 0,4472 8 a = 63° 26' 5,82"


= — — = = =
√5 · 2 √5 5
√5 · √4

31 Quin angle forma la recta 3x – 2y + 6 = 0 amb l’eix d’abscisses?


☛ No és necessari que hi apliques cap fórmula. Saps que el pendent de r és la tan-
gent de l’angle que forma r amb l’eix d’abscis-
ses. Troba l’angle amb el pendent de r. Y
r
3
La pendiente de r es mr = .
2
La pendiente de r es, además, tg a:
a
3 X
mr = tg a 8 tg a = 8 a = 56° 18' 35,8"
2

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


25
32 Quin angle forma la recta 2x – y + 5 = 0 amb l’eix d’ordenades?
☛ L’angle demanat és el complement de l’angle que la recta forma amb l’eix d’abscis-
ses.

1
El ángulo pedido, a, es complementario de b 8 tg b =
tg a
Por otro lado, tg b = mr = 2:
1 1
tg a = = 8 a = 26° 33' 54,2"
tg b 2

Y r

X
b

33 Calcula n de tal forma que la recta 3x + ny – 2 = 0 forme un angle de 60° amb el


OX.
Y tg 60° = √ 3 °
r §
3 ¢ Como tg 60° = mr , se tiene que:
mr = – §
n £
3 –3 –3 √ 3
60°
√3 = – 8 n= = = – √3
X n √3 3

34 Calcula m i n en les rectes d’equacions:


r : mx – 2y + 5 = 0
s : nx + 6y – 8 = 0
sabent que r passa pel punt P (1, 4) i que r i s formen un angle de
45º.
☛ Les coordenades de P han de verificar l’equació de r. Així calcules m. Expressa
tg 45º en funció dels pendents de r i s per obtindre n.
☛ O bé mira el problema resolt número 3.
Pér 8 m·1–2·4+5=0 8 m=3
3 5 3
r : 3x – 2y + 5 = 0 8 y = x+ 8 mr =
2 2 2
n 8 n
s : nx + 6y – 8 = 0 8 y = – x + 8 ms = –
6 6 6

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


26
UNITAT 8

tg 45° = | ms – mr
1 + msmr | |
=
–(n/6) – (3/2)
1 – (n/6)(3/2) | |
=
–2n – 18
12 – 3n | =1

Hay dos posibilidades:


–2n – 18
• = 1 8 –2n – 18 = 12 – 3n 8 n = 30
12 – 3n
–2n – 18 6
• = –1 8 –2n – 18 = –12 + 3n 8 n = –
12 – 3n 5

Distàncies i àrees
35 Troba la distància entre els punts P i Q en cada cas:
a) P (1, 3), Q (5, 7) b) P (–2, 4), Q (3, –1) c) P (– 4, –5), Q (0, 7)
8
a) | PQ | = √(5 – 1)2 + (7 – 3)2 = √16 + 16 = 4√2
8
b) | PQ | = √(3 + 2)2 + (–1 – 4)2 = √25 + 25 = 5√2
8
c) | PQ | = √(0 + 4)2 + (7 + 5)2 = √16 + 144 = √160 = 4√10

36 Calcula k de tal manera que la distància entre els punts A (5, k) i B (3, –2)
siga igual a 2.
8
A (5, k ), B (3, –2), AB = (–2, –2 – k )
8
dist (A, B ) = | AB | = √(–2)2 + (–2 – k )2 = 2 8 4 + 4 + 4k + k 2 = 4 8
8 k 2 + 4k + 4 = 0 8 k = –2

37 Troba el valor que ha de tindre a per tal que la distància entre A(a, 2) i B(–3, 5)
siga igual a √13 .
8
| AB | = √13 8 √(–3 – a)2 + (5 – 2)2 = √13 8 (–3 – a)2 + 9 = 13 8

–3 – a = 2 8 a = –5
8 (–3 – a)2 = 4
–3 – a = –2 8 a = –1

38 Troba la longitud del segment que determina la recta x – 2y + 5 = 0 en ta-


llar els eixos de coordenades.
Hay que calcular la distancia entre los puntos de corte de la recta con los ejes de
coordenadas.
Calculamos primero dichos puntos:
° x – 2y + 5 = 0 5
•¢ 8 –2y + 5 = 0 8 y = 8
£ x = 0 2

8 A 0, ( 52 ) es el punto de corte con el eje Y.


Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics
27
° x – 2y + 5 = 0
•¢ 8 x+5=0 8 x=5 8
£y = 0
8 B (5, 0) es el punto de corte con el eje X.


• Luego AB = dist (A, B ) =
√ ( ) √ 5
(5 – 0)2 + 0 – —
2
2
=
25
25 + — =
4 √ 125
4
5
= √5
2

39 Troba la distància del punt P (2, –3) a les rectes següents:

a) °¢
x = 2t 9
b) y = c) 2x + 5 = 0
£ y = –t 4

a) Veamos primero la ecuación implícita de la recta:


° t = x/2 x
¢ t = –y 8 = –y 8 x + 2y = 0
£ 2
Entonces:
|1 · 2 + 2 (–3)| |2 – 6| 4 4 √5
dist (P, r ) = = = =
√ 12 + 22 √5 √5 5
9 9
b) y = 8 y– =0
4 4
Por tanto:
|1(–3) – 9/4| |–3 – 9/4| 21
dist (P, r ) = = =
√ 02 + 12 √1 4

|2 · 2 + 5| 9
c) dist (P, r ) = =
2
√2 + 0 2

40 Calcula la distància de l’origen de coordenades a les rectes següents:


a) 3x – 4y + 12 = 0 b) 2y – 9 = 0
c) x = 3 d) 3x – 2y = 0

|3 · 0 – 4 · 0 + 12| 12
a) dist (O, r ) = =
√ 32 + (–4)2 5

|2 · 0 – 9| 9
b) dist (O, r ) = =
2
√0 + 2 2 2

|0 – 3| 3
c) dist (O, r ) = = =3
2
√1 + 0 2 1

|3 · 0 – 2 · 0| 0
d) dist (O, r ) = = =0
√ 32 + 22 √ 13
(es decir, la recta 3x – 2y = 0 pasa por el origen).

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


28
UNITAT 8

41 Determina c perquè la distància de la recta x – 3y + c = 0 al punt (6, 2)


siga de √10 unitats. (Hi ha dues solucions).

|1 · 6 – 3 · 2 + c| |6 – 6 + c| |c|
dist (P, r ) = = = = √ 10
√1 + 9 √ 10 √ 10
° |c|
§ = √ 10 8 c1 = 10
§ √ 10
Hay dos soluciones: §¢
§ |c|
§ = – √ 10 8 c2 = –10
§ √ 10 0=0
3 y+1
£ x –
P
Las dos rectas solución serán dos rectas paralelas: 0=0
– 3 y–1
x

42 Troba la distància entre les rectes r : x – 2y + 8 = 0 i r' : –2x + 4y – 7 = 0.


☛ Comprova que són paral·leles; pren un punt qualsevol de r i troba’n la distància
a r'.

1
Sus pendientes son mr = = mr ' 8 Son paralelas.
2
Entonces, la distancia entre r y r ' será:
dist (P, r ' ) donde P é r
Sea x = 0.
–8
Sustituyendo en r 8 y = = 4 8 P (0, 4) é r
–2
Así:
|–2 · 0 + 4 · 4 – 7| |16 – 7| 9 9 √5
dist (r, r ' ) = dist (P, r ' ) = = = =
2
√ (–2) + 4 2 √ 20 2 √5 10

43 En el triangle els vèrtexs del qual són O(0, 0), A (4, 2) i B (6, –2), calcula:

a) La longitud del costat OB.

b) La distància de A al costat OB.
c) L’àrea del triangle.
8
a) | OB | = √62 + (–2)2 = 2√10
A(4, 2)
b) Ecuación de OB:
–2 1 1
m= = – ; y = – x 8 x + 3y = 0 O
6 3 3
Distancia de A a OB:
B(6, –2)
|4 + 3 · 2| 10
d= = (es la altura del triángulo).
2
√1 + 3 2 √10
1 10
c) Área = · 2√10 · = 10 u2
2 √10

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


29
44 Comprova que el triangle de vèrtexs A (–3, 1), B (0, 5) i C (4, 2) és rectangle
i troba’n l’àrea.
Veamos si se cumple el teorema de Pitágoras:
8
|AB| = √(0 + 3)2 + (5 – 1)2 = 5 °
8 —§
|AC| = √(4 + 3)2 + (2 – 1)2 = √ 50 ¢ 52 + 52 = (√50 )2 8 Por tanto, el triángulo
8 § es rectángulo.
|BC| = √42 + (2 – 5)2 = 5 £

1 8 8 1
Área = · | AB | · | BC | = · 25 = 12,5 u2
2 2

45 Troba l’àrea del triangle els vèrtexs del qual són P (–1, 2), Q (4, 7), R (7, 0).
8
|PR | = √(7 + 1)2 + (0 – 2)2 = √68 = 2√17 (Base del triángulo)

Ecuación de PR : Q(4, 7)
0–2 1 1
m= =– 8 y = 0 – (x – 7) 8
7+1 4 4
8 4y = –x + 7 8 x + 4y – 7 = 0
|4 + 4 · 7 – 7| 25 P (–1, 2)
Altura: d (Q, PR ) = =
√12 + 42 √17
O R(7, 0)
1 25
Área = · 2√17 · = 25 u2
2 √17

Pàgina 209

PER A RESOLDRE
46 Troba les equacions de les rectes r, s, t i p. Y 30°

t s

X
r
Y
p
s
p
30°
t

30°

180° – b
a b
X

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


30
UNITAT 8

• p : Pasa por los puntos (–3, –3) y (1, 4).

Así, su pendiente es:


4 – (–3) 7
m= =
1 – (–3) 4
Por tanto:
7
p: y = 1 + (x – 4) 8 7x – 4y + 9 = 0
4

• r : Su pendiente es 0 y pasa por el punto 0, ( –3


2 )
.

Por tanto:
3
r: y = –
2

• s : Su vector dirección es (0, 1) y pasa por (2, 0).

Por tanto:

s : °¢
x=2
£y = t

• t : Pasa por los puntos (1, 0) y (–3, 2).


Así, su pendiente es:
2–0 2 1
m= = =–
–3 – 1 –4 2
Por tanto:
1
t: y = – (x – 1) 8 x + 2y – 1 = 0
2

47 Donada la recta:

r : °¢
x = –1 + 3t
£ y = 2 + kt
troba un valor per a k de tal forma que r siga paral·lela a la bisectriu del
segon quadrant.

x = –t
• La bisectriz del segundo cuadrante es x = – y 8 °¢ (en paramétricas).
8 £y = t
Su vector dirección es d = (–1, 1).
8
• El vector dirección de r es r = (3, k ).

• Como queremos que r // bisectriz del segundo cuadrante, entonces sus vecto-
res dirección deben ser proporcionales:
–1 1
= 8 k = –3
3 k

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


31
48 En el triangle de vèrtexs A (–2, 3), B (5, 1), C (3, – 4), troba les equacions de:
a) L’alçària que partix de B.
b) La mitjana que partix de B.
c) La mediatriu del costat CA.
a) La altura que parte de B, hB, es una recta perpendicular a AC que pasa por
el punto B:
8
hB 2 AC (5, –7) 8 el vector dirección de hB es hB (7, 5) °
B (5, 1) é hB ¢ 8
£

° x–5
§t=—
° x = 5 + 7t § 7 x–5 y–1
8 hB : ¢ 8 ¢ 8 = 8 hB : 5x – 7y – 18 = 0
£ y = 1 + 5t y
§t=— – 1 7 5
§ 5
£

b) mB (mediana que parte de B ) pasa por B y por el punto medio, m, de AC :

°
m ( –2 2+ 3 , 3 –2 4 ) = ( 12 , – 12 ) é m B § 8
¢
§
B (5, 1) é mB £
8
8 mB 5 – ( 1
2
,1+
1
2
= ) (
9 3
,
2 2 ) es vector dirección de m . B

Luego:

° 9 ° 2x – 10
§ x = 5 + —t ° 2x = 10 + 9t §t=—
§ 2 § § 9
mB : ¢ 8 ¢ 2y · 2 8 ¢ 8
3
§ y = 1 + —t §t = — 2y
§t=— –2
§ 2 £ 3 § 3
£ £
2x – 10 2y – 2
8 = 8 mB : 6x – 18y – 12 = 0
9 3

c) La mediatriz de CA, z, es perpendicular a CA por el punto medio del lado,


m'. Así:
8 8
CA = (–5, 7) 2 z 8 vector dirección de z : z (7, 5) °
§
¢ 8
m' (
3 – 2 –4 + 3
2
,
2
=
1
2 ) (
,–
1
2
éz ) §
£

° 1 ° 2x – 1
§ x = — + 7t §t=—
§ 2 § 14 2x – 1 2y + 1
8 z: ¢ 8 ¢ 8 = 8
1
§ y = – — + 5t 2y
§t=— + 1 14 10
§ 2 § 10
£ £
8 z : 20x – 28y – 24 = 0 8 z : 5x – 7y – 6 = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


32
UNITAT 8

49 La recta 2x + 3y – 6 = 0 determina, en tallar els eixos de coordenades, el seg-


ment AB. Troba l’equació de la mitjana de AB.
☛ Després de trobar els punts A i B, troba el pendent de la mediatriu, inversa i opo-
sada a la de AB. Amb el punt mitjà i el pendent, ja pots escriure l’equació.

B
X

° 2x + 3y – 6 = 0
• A = r » eje Y : ¢ 8 3y – 6 = 0 8 y = 2 8 A (0, 2)
£x = 0

° 2x + 3y – 6 = 0
• B = r » eje X : ¢ 8 2x – 6 = 0 8 x = 3 8 B (3, 0)
£y = 0
8 8
• AB = (3, –2) 2 mAB (mediatriz de AB ) 8 mAB = (2, 3) °
§
¢ 8
MAB
3 2
,
2 2() ( )
=
3
2
, 1 (punto medio de AB ) é mediatriz §
£

2 (
x– ) 8 y=
3 3 3 5
8 y–1= x– 8 mAB : 6x – 4y – 5 = 0
2 2 4

50 Determina els punts que dividixen el segment AB, A (–2, 1), B (5, 4), en tres
parts iguals.
8 1 8
☛ Si P i Q són aquests punts, AP = AB .
3
8 8
Escriu les coordenades de AP i de AB , i obtín P. Q és el punt mitjà de PB.
B
Q
P
A

8 1 8 1
• AP = AB 8 (x + 2, y – 1) = (7, 3) 8
3 3
° 7 7 1
§x+2=— 8 x=—–2=—
§
8 ¢
3
3
§y–1=— 8 y =
3
1 + 2 = 2
3
8 P
1
3
,2 ( )
§ 3
£

• Q es el punto medio de PB 8 Q ( 1/32+ 5 , 2 +2 4 ) 8 Q ( 83 , 3)


Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics
33
8
51 Quines coordenades ha de tindre P per tal que es verifique que 3PQ –
8
– 2 QR = 0, sent Q (3, 2) i R (–1, 5)?
8 8
3 PQ = 2 QR 8 3 (3 – x, 2 – y ) = 2 (–4, 3) 8
° 17
§x = —
° 9 – 3x = –8
8 ¢
£ 6 – 3y = 6
8 ¢
§
3 8 P 17 , 0
3 ( )
£y = 0

52 Els punts mitjans dels costats de qualsevol quadrilàter formen un paral·le-


logram. Comprova-ho amb el quadrilàter de vèrtexs:
A (3, 8) B (5, 2) C (1, 0) D (–1, 6)

P
P ( 5 +2 3 , 8 +2 2 ) = (4, 5)
Q (3, 1); R (0, 3); S (1, 7)
A 8
PQ = (3 – 4, 1 – 5) = (–1, –4) ° 8 8
Q 8 ¢ PQ = SR
S SR = (0 – 1, 3 – 7) = (–1, –4) £
8
SP = (4 – 1, 5 – 7) = (3, –2) ° 8 8
D 8 ¢ SP = RQ
RQ = (3 – 0, 1 – 3) = (3, –2) £
R
C

53 Troba el peu de la perpendicular traçada des de P (1, –2) a la recta:


r : x – 2y + 4 = 0
☛ Escriu la perpendicular a r des de P i troba el punt de tall amb r.

P (1, –2) r : x – 2y + 4 = 0

P' (x, y)

8
Sea s la recta perpendicular a r desde P y r = (2, 1) vector director de r.
8 8 8 8 8 8
Así, PP ' 2 r ò el vector dirección de s, s , también es perpendicular a r ( s 2 r ),
8
luego podemos tomar s (1, –2). Como P (1, –2) é s :
°x = 1 + t 8 t = x – 1
§ y+2
s: ¢ y+2 8 x–1= 8 –2x + 2 = y + 2 8
§ y = –2 – 2t 8 t = — –2
£ –2
8 s : 2x + y = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


34
UNITAT 8

El punto P' (x, y) es tal que:


° s : 2x + y = 0 8 y = –2x
P' = s » r ¢
£ r : x – 2y + 4 = 0
Sustituyendo en la segunda ecuación:
x – 2 (–2x) + 4 = 0 8 x + 4x + 4 = 0 8

8 x=
–4
5
8 y = –2
–4
5
=( )
8
5
Luego: P' ( –45 , 85 )
54 Troba l’àrea del quadrilàter de vèrtexs:
A (– 4, 3) B (0, 5) C (4, –2) D (–3, –2)
☛ Traça una diagonal per descompondre’l en dos triangles de la mateixa base.

B (0, 5)

A (–4, 3)

D (–3, –2) C (4, –2)

• La diagonal AC divide el cuadrilátero en dos triángulos con la misma base, cu-


ya medida es:
8
| AC | = |(8, –5)| = √ 89

• Sean hB y hD las alturas desde B y D, respectivamente, a la base:


hB = dist (B, r ) y hD = dist (D, r )
8
donde r es la recta que contiene el segmento AC .
8
Tomando como vector dirección de r el vector AC , la ecuación de dicha rec-
ta es:
5x + 8y + k = 0 °
–20 + 24 + k = 0 ò k = –4 ò r : 5x + 8y – 4 = 0
Como (–4, 3) é r ¢£

Luego:
|5 · 0 + 8 · 5 – 4| 36
hB = dist (B, r ) = =
√ 89 √ 89
|5 (–3) + 8 (–2) – 4| 35
hD = dist (D, r ) = =
√ 89 √ 89

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


35
• Así:
b · hB b · hD b
AABCD = AABC + AADC = + = (h + hD ) =
2 2 2 B

=
√ 89
2 ( 36
√ 89
+
35
√ 89
=
71
2)
55 Calcula l’àrea del triangle els costats del qual estan sobre les rectes:
r: x = 3 s : 2x + 3y – 6 = 0 t: x – y – 7 = 0

r s
A

C
B t

°x = 3
•A = r » s ¢ 8 6 + 3y – 6 = 0 8 y = 0
£ 2x + 3y – 6 = 0
Luego: A (3, 0)

°x = 3
•B = r » t ¢ 8 3 – y – 7 = 0 8 y = –4
£x – y – 7 = 0
Luego: B (3, –4)

° 2x + 3y – 6 = 0
•C = s » t ¢ 8
£x – y – 7 = 0 8 x = y + 7
8 2 (y + 7) + 3y – 6 = 0 8 2y + 14 + 3y – 6 = 0 8 5y + 8 = 0 8

–8 –8 27
8 y= 8 x= +7=
5 5 5

Luego: C ( 275 , –85 )


• Consideramos el segmento AB como base:
8
|AB| = |(0, –4)| = √ 16 = 4

|(–8/5) – 3| 23
• La altura desde C es hC = dist (C, r ) = =
2
√1 + 0 2 5
• Así:
8
|AB| · hC 4 · 23/5 46
Área = = =
2 2 5

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


36
UNITAT 8

56 En el triangle de vèrtexs A (–1, –1), B (2, 4) i C (4, 1), troba les longituds de
la mitjana i de l’altura que partixen de B.
• Mediana. Es el segmento BM donde M es el punto medio de AC.

M ( 32 , 0) 8 8
BM = ( 32 – 2, 0 – 4) = (– 12 , –4)
8
La longitud de la mediana es: | BM | = √ 1/4 + 16 =
√ 65
2
• Altura. Es el segmento BP donde P es el pie de la perpendicular a AC desde B.
8
AC = (5, 2) 8 la recta que contiene ese segmento es:

° x = –1 + 5t x+1 y+1
r: ¢ 8 = 8 2x – 5y – 3 = 0
£ y = –1 + 2t 5 2
8 8
v = (–2, 5) 2 AC 8 la recta s 2 r que pasa por B:

° x = 2 – 2t x–2 y–4
s: ¢ 8 = 8 5x + 2y – 18 = 0
£ y = 4 + 5t –2 5

° r : 2x – 5y – 3 = 0
P=r»s 8 ¢
£ s : 5x + 2y – 18 = 0
Multiplicamos la primera por 2 y la segunda por 5, y sumamos:
4x – 10y – 6 = 0
25x + 10y – 90 = 0
96 96
29x – 96 = 0 8 x = 8 2· – 5y – 3 = 0 8
29 29
192 105 105 21
8 5y = –3= 8 y= :5=
29 29 29 29

Luego: P ( 9629 , 2129 )


= |BP| = |(
29 )| √ 29
Así: hB
8 38
,–
95
=
10 469
=
√ 10 469 ≈ 3,528
29 292

57 Troba el punt de la recta 3x – 4y + 8 = 0 que equidista de A (–6, 0) i


B (0, –6).
P

r
A (–6, 0)

B (0, –6)

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


37
P (x, y ) debe verificar dos condiciones:
1. P (x, y ) é r ò 3x – 4y + 8 = 0
2. dist (A, P ) = dist (B, P ) ò √ (x + 6)2 + y 2 = √ x 2 + (y + 6)2

° 3x – 4y + 8 = 0 ° 3x – 4y + 8 = 0
¢ x 2 + 12x + 36 + y 2 = x 2 + y 2 + 12y + 36 8 ¢ x = y 8
£ £

8 3x – 4x + 8 = 0 8 x = 8 = y 8 P (8, 8)

58 Determina un punt en la recta y = 2x que diste 3 unitats de la recta


3x – y + 8 = 0.

° P (x, y ) é r : y = 2x
¢ 8
£ dist (P, r ' ) = 3, donde r ' : 3x – y + 8 = 0

° y = 2x
§ |3x – 2x + 8| |x + 8|
8 ¢ |3x – y + 8| 8 =3 8 =3 8
§ —— — =3 √ 10 √ 10
£ √10

— —
° x + 8 = 3√10 8 x1 = 3√10 – 8 8
8 dos posibilidades: ¢ — —
£ x + 8 = –3√10 8 x2 = –3√10 – 8 8

— — —
° 8 y1 = 6√10 – 16 8 ° P1 (3√10 – 8, 6√10 – 16)
¢ — ¢ — —
£ 8 y2 = –6√10 – 16 8 £ P2 (–3√10 – 8, –6√10 – 16)

r'

P1

P2 r

59 Troba els punts de la recta y = –x + 2 que equidisten de les rectes


x + 2y – 5 = 0 i 4x – 2y + 1 = 0.
Sean r1, r2 y r3 las tres rectas del ejercicio, respectivamente.
Buscamos los puntos P (x, y ) que cumplan:

° P é r1 ò y = –x + 2
¢ dist (P, r ) = dist (P, r ) 8 |x + 2y – 5| |4x – 2y + 1| 8
=
£ 2 3
√5 √ 20
|x + 2 (–x + 2) – 5| |4x – 2 (–x + 2) + 1|
8 = 8
√5 2 √5

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


38
UNITAT 8

° 6x – 3
§ –x – 1 = —, o bien
|6x – 3| § 2
8 |–x – 1| = 8 ¢ 8
2 –6x
§ –x – 1 = — +3
§ 2
£

° –2x – 2 = 6x – 3, o bien ° 8x = 1 ° x1 = 1/8


8 ¢ 8 ¢ 8 ¢ x = 5/4 8
£ –2x – 2 = –6x + 3 £ 4x = 5 £ 2

° °
§
8 ¢
1
8
15
§ y1 = – — + 2 = —
8
§ P1
§
8 ¢
(1
—,
8
15

8 )
§ 2
£
5
§y = –— + 2 = —
4
3
4
§P
§ 2
£
(5
—,
4
3

4)
60 Calcula c per tal que la distància entre les rectes 4x + 3y – 6 = 0 i 4x + 3y + c = 0
siga igual a 3.
Sea P é r1 donde x0 = 0 8 y0 = 2 8 P (0, 2) é r1

|4 · 0 + 3 · 2 + c|
Así, dist (r1, r2) = dist (P, r2) = =3 8
√ 16 + 9
|6 + c| ° 6 + c = 15 8 c1 = 9
8 =3 8 ¢
5 £ 6 + c = –15 8 c2 = –21

61 El costat desigual del triangle isòsceles ABC, té per extrems A (1, –2) i
B (4, 3). El vèrtex C està en la recta 3x – y + 8 = 0. Troba les coordenades
de C i l’àrea del triangle.
8
• La recta del lado desigual (base) tiene como vector dirección AB = (3, 5):
° x = 1 + 3t x–1 y+2
r: ¢ 8 = 8 r : 5x – 3y – 11 = 0
£ y = –2 + 5t 3 5
8 8
• La recta que contiene la altura tiene por vector dirección a = (–5, 3) 2 AB y

pasa por el punto medio del lado desigual AB, es decir, por M ( 52 , 12 ):
° x = 5/2 – 5t 2x – 5 2y – 1
hc : ¢ 8 = 8
£ y = 1/2 + 3t –10 6
8 hc : 12x + 20y – 40 = 0 8 hc : 6x + 10y – 20 = 0
• C = s » hc donde s : 3x – y + 8 = 0
° 3x – y+ 8=0 ° –6x + 2y – 16 = 0
¢ 6x + 10y – 20 = 0 8 ¢ 6x + 10y – 20 = 0
£ £
36
12y – 36 = 0 8 y = =3 8
12
–5
8 3x – 3 + 8 = 0 8 3x + 5 = 0 8 x =
3

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


39
Luego: C ( –53 , 3)
8 8 — —
base Ò altura |AB||CM| (*) √ 34 · (√ 850/6)
• Área = = = ≈ 14,17
2 2 2
8
° AB 8 —
= (3, 5) 8 |AB| = √34
§ —
(*) ¢ 8 –25 –5
( 8
§ CM —, — 8 |CM| = —
£ 6 2 )√850
6

62 Troba l’equació de la recta que passa pel punt de la intersecció de les rectes r
i s i forma un angle de 45º amb la recta: x + 5y – 6 = 0.
r : 3x – y – 9 = 0 s: x – 3 = 0
° 3x – y – 9 = 0
P = r » s: ¢ 8 9–y–9=0 8 y=0
£ x –3=0

Luego: P (3, 0)
Como la recta pedida y x + 5y – 6 = 0 forman un ángulo de 45°, entonces si sus
pendientes son, respectivamente, m1 y m2, se verifica:

tg 45° = |1 m+ m– m· m | 8 1 = | 1 (–1/5)
2
2
1
1+ (–1/5) · m |
–m
8 1
1

8 1=| |8
–1 – 5 · m 1
5–m 1

° 5 – m1 = –1 – 5m1, o bien
8 ¢ – (5 – m ) = –1 – 5m 8
£ 1 1

° 4m1 = –6 8 m1 = –6/4
8 ¢
£ 6m1 = 4 8 m1 = 4/6
Hay dos posibles soluciones:
–6 –3 9
t1 : y – 0 = (x – 3) 8 t1 : y = x+
4 2 2
4 2 6
t2 : y – 0 = (x – 3) 8 t2 : y = x–
6 3 3

63 Donades r : 2x – y – 17 = 0 i s: 3x – ky – 8 = 0, calcula el valor de k per tal


que r i s es tallen i formen un angle de 60º.
☛ Troba el pendent de r. El pendent de s és 3/k. Hi obtindràs dues solucions.

Las pendientes de r y s son, respectivamente:


3
mr = 2 y ms =
k

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


40
UNITAT 8

Entonces:

tg 60° = | 1 2+ –2 3/k
· 3/k |
8 √3 = | k+6 | 8
2k – 3
dos casos:

° 6√3 + 3 = 24 + 15 —
— § k1 = — — √3
√3(k + 6) = 2k – 3 ° § 2 – √3
8 — ¢ 8 ¢ —
§ 6√ 3 + 3 —
–√3(k + 6) = 2k – 3 £
§ k2 = — — = 9√ 3 – 12
£ 2 + √3

64 Les rectes r : 3x – 2y + 6 = 0, s: 2x + y – 6 = 0 i t: 2x – 5y – 4 = 0 són els cos-


tats d’un triangle. Representa’l i troba’n els angles.

t r s

3 2
mr = ; ms = –2; mt =
2 5

ì
tg ( r, s ) = | 1 3/2
+ 3/2 · (–2) |
– (–2)
=
7/2
2
=
7
4
ì
Luego: ( r, s ) = 60° 15' 18,4"
ì
tg ( r, t ) = | 1 3/2
+ 3/2 · 2/5 | | 10 + 6 |
– 2/5
=
15 – 4
=
11
16
ì
Luego: ( r, t ) = 34° 30' 30,7"
ì ì ì
Por último: ( s, t ) = 180° – ( r, s ) – ( r, t ) = 85° 14' 11"

65 Troba els angles del triangle els vèrtexs del qual són A (–3, 2), B (8, –1) i
C (3, – 4).
☛ Representa el triangle i observa si té algun angle obtús.
8 8
AB = (11, –3); BA (–11, 3)
8 8
AC = (6, –6); CA (–6, 6)
8 8
BC = (–5, –3); CB (5, 3)

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


41
8 8 Y
^ AB · AC 66 + 18
cos A = 8 8 = — — ≈ 0,868
|AB||AC| √ 130 √ 72 A (–3, 2)
^
Luego: A = 29° 44' 41,6" X
8 8
^ BA · BC 55 – 9 B (8, –1)
cos B = 8 8 = — — ≈ 0,692
|BA||BC| √ 130 √ 34
^
C (3, –4)
Luego: B = 46° 13' 7,9"

^ ^ ^
Así, C = 180° – ( A + B) = 104° 2' 10,5"

Pàgina 210
66 Troba l’equació de la recta que passa per (0, 2) i forma un angle de 30º amb
x = 3.

☛ La recta que busquem forma un angle de 60º o de 120º amb l’eix OX.

Y
r2

30°
x=3

(0, 2)
120°
X
60°

r1

La recta r forma un ángulo de 60° o de 120° con el eje OX.

Su pendiente es:

° m = tg 60° = √ 3 , o bien
§ 1
¢
§ m2 = tg 120° = – √ 3
£
Teniendo en cuenta que debe pasar por P (0, 2), las posibles soluciones son:

r1 : y = √ 3 x + 2

r2 : y = – √ 3 x + 2

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


42
UNITAT 8

1
67 La recta 2x + y = 0 és la bisectriu d’un angle recte el vèrtex del qual és – , 1 .
2 ( )
Troba les equacions dels costats de l’angle.
Las pendientes de las tres rectas son: mb = –2, mr , mr '

b: 2x + y = 0
45°
(1 1
V – —,
2 ) 45°

r'

tg 45° = | 1m+ m– mm | 8 1 = | 1–2––2mm | 8


b
b
r
r
r
r

° 1 – 2mr = –2 – mr 8 mr = 3
8 ¢ 8
£ –1 + 2mr ' = –2 – mr ' 8 mr ' = –1/3

§
§
2 (
° r : y – 1 = 3 x + 1 8 y = 3x + 5
2 )
8 ¢
§
§ r': y – 1 =
£
–1
3
x+
1
2
8 y= (–1
3
x+
5
6 )
68 Troba un punt a la recta x – 2y – 6 = 0 que equidiste dels eixos de coordena-
des.

Eje X : y = 0 °
§ 8 ° dist (P, eje X ) = dist (P, eje Y ) 8
Eje Y : x = 0 ¢ ¢
P (x, y ) é r § £ x – 2y – 6 = 0
£

|y| |x| °x=y


= 8 dos casos: ¢
2
√0 + 1 2 2
√0 + 1 2 £ x = –y 8
8
x – 2y – 6 = 0

° y – 2y – 6 = 0 8 y1 = –6 8 x1 = –6 ° P1 (–6, –6)
8 ¢ 8 ¢ P (2, –2)
£ –y – 2y – 6 = 0 8 y2 = –2 8 x2 = 2 £ 2

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


43
Y
r

P2

P1

69 Troba les equacions de les rectes que passen per A (–2, 2) i formen un an-
gle de 60º amb x = y.
b : x = y 8 su pendiente es mb = 1

tg 60° = | 1 1+ –1 m· m | 8 √3 =
1–m
|1+m | 8
° √3 + √3 m = 1 – m 8 m = 1 – √3
§ 1
§
8 ¢
√3 + 1
§
§ – √ 3 – √ 3 m = 1 – m 8 m2 = 1 + √ 3
£ –√ 3 + 1
Teniendo en cuenta que pasan por A (–2, 2):
1 – √3
r1 : y – 2 = (x + 2)
√3 + 1
ECUACIONES PUNTO-PENDIENTE
1 + √3
r2 : y – 2 = (x + 2)
–√ 3 + 1

70 Escriu l’equació de la recta r que passa per A (2, 3) i B (5, 6) i troba l’e-
quació d’una recta paral·lela a r, la distància a r de la qual siga igual a
la distància entre A i B.
8
° vector dirección AB = (3, 3) ° x = 2 + 3t
• r: ¢ 8 r: ¢ 8
£ pasa por A (2, 3) £ y = 3 + 3t
x–2 y–3
8 = 8 3x – 3y + 3 = 0 8 r : x – y + 1 = 0
3 3
• s // r 8 ms = mr = 1 8 y = x + c 8 s : x – y + c = 0
dist (r, s) = dist (A, s) = dist (A, B) 8
|2 – 3 + c| 8
8 = |AB | 8
2
√ 1 + (–1)2

|1 + c| ° –1 + c = 6 ò c1 = 6 + 1 = 7
8 = √ 18 8 ¢
√2 £ –1 + c = –6 ò c2 = –6 + 1 = –5
8 s1 : x – y + 7 = 0
s2 : x – 5 = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


44
UNITAT 8

71 Troba el punt simètric de P (1, 1) repecte de la recta x – 2y – 4 = 0.


8 8 8
• PP ' 2 v donde P' es el simétrico de P respecto a esa recta y v es el vector
dirección de la misma.
8 8
PP ' · v = 0 8 (x – 1, y – 1) · (2, 1) = 0 8
8 2 (x – 1) + (y – 1) = 0 8 2x + y – 3 = 0

• Además, el punto medio de PP', M, debe pertenecer a la recta. Luego:

M ( x +2 1 , y +2 1 ) é r 8
x+1
2
–2
y+1
2
–4=0 8

8 x + 1 – 2y – 2 – 8 = 0 8
8 x – 2y – 9 = 0

• Así, teniendo en cuenta las dos condiciones:

° 2x + y – 3 = 0 °
¢ x – 2y – 9 = 0 8 x = 9 + 2y ¢ 8
£ £

–15
8 2 (9 + 2y) + y – 3 = 0 8 18 + 4y + y – 3 = 0 8 y = = –3
5
8 x = 9 + 2 (–3) = 9 – 6 = 3

Luego: P' = (3, –3)

72 Un rombe ABCD té un vèrtex a l’eix de les ordenades; dos vèrtexs oposats


són B (–1, –1) i D (–5, 3).
Troba les coordenades dels vèrtexs A i C i l’àrea del rombe.
Sea A é eje Y 8 A = (0, y1) y sea el punto C = (x2, y2).
Como estamos trabajando con un rombo, sus diagonales AC y BD se cortan en
su punto medio, M.
Además, AC 2 BD.

A
D(–5, 3)

B(–1, –1)
C

•M ( –12– 5 , –1 2+ 3 ) = (–3, 1) es el punto medio de BD (y de AC ).


Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics
45
• Sea d la recta perpendicular a BD por M (será, por tanto, la que contiene a AC):
8 8
BD = (–4, 4) 8 d = (4, 4) es vector dirección de d °
¢ 8
M (–3, 1) é d £

° 4
§ La pendiente de d es md = — = 1
8 ¢ 4 8
§
£ M (–3, 1) é d

8 d : y – 1 = (x + 3) 8 y = x + 4

• Así:
°y=x+4°
A = d » eje Y: ¢ ¢ 8 y = 4 8 A (0, 4)
£x=0 £

• M es punto medio de AC 8 (–3, 1) = ( 0 + x2 4 + y2


2
,
2 ) 8

° x2 °
§ –3 = — 8 x2 = –6 §
§ 2 §
8 ¢ 4 + y2 ¢ 8 C (–6, –2)
§1 = — 8 y2 = –2 §
§ 2 §
£ £
8 8
| AC ||BD|
• Área =
2
8
£
| AC | = |(–6, –6)| = √ 72 = 6 √ 2 § — —
8 Área = 6√ 2 · 4 √ 2 = 24 u2
¢
8 §
| BD| = |(–4, 4)| = √ 32 = 4 √ 2 ° 2

73 En el triangle de vèrtexs A (–3, 2), B (1, 3) i C (4, 1), troba l’ortocentre i el


circumcentre.
☛ L’ortocentre és el punt d’intersecció de les altures. El circumcentre és el punt d’in-
tersecció de les mediatrius.
ORTOCENTRO:R = hA » hB » hC donde hA, hB y hC son las tres alturas (desde A,
B y C, respectivamente).
8 8 8
° a 2 BC = (3, –2) 8 a = (2, 3) ° x = –3 + 2t
• hA ¢ 8 hA : ¢ 8
£ A é hA £ y = 2 + 3t
x+3 y–2
8 = 8 hA : 3x – 2y + 13 = 0
2 3

8 8 8
° b 2 AC = (7, –1) 8 b = (1, 7) °x=1+t
• hB ¢ 8 hB : ¢ 8
£ B é hB £ y = 3 + 7t
y–3
8 x–1= 8 hB : 7x – y – 4 = 0
7

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


46
UNITAT 8

8 8 8
° c 2 AB = (4, 1) 8 c = (1, –4) °x=4+t
• hC ¢ 8 hC : ¢ 8
£ C é hC £ y = 1 – 4t
y–1
8 x–4= 8 hC : 4x + y – 17 = 0
–4
Bastaría con haber calculado dos de las tres alturas y ver el punto de intersec-
ción:
° 7x – y – 4 = 0
hB » hC : ¢
£ 4x + y – 17 = 0 Sumando:
21 £
11x – 21 = 0 8 x = §
11 §

y = 7x – 4 = 7 ·
21
–4=
147 – 44
=
103
¢
§
§
R ( 2111 , 103
11 )
11 11 11 °

NOTA: Puede comprobarse que el ortocentro, R, está también en hA. Basta con
sustituir en su ecuación.

CIRCUNCENTRO: S = mA » mB » mC, donde mA, mB y mC son las tres mediatrices


(desde A, B y C, respectivamente).
£
§8 8
§ a 2 BC 8 a8 = (2, 3)
¢
• mA § 8
§ Punto medio de BC : M 5 , 2 é m
° A (2 )
8 y–2=
3
2
x–(5
2 ) 8 y = 32 x – 74
£
§8 8 8
§ c 2 AB = (4, 1) 8 c = (1, –4)
¢
• mC § 8
§ Punto medio de AB: M' –1, 5 é m
° 2 C ( )
5 3
8 y– = –4 (x + 1) 8 y = –4x –
2 2
Así:
° 3 7
§ y = —x – —
§ 2 4 3 7 3
S = mA » mC : ¢ 8 x– = –4x – 8
3
§ y = –4x – — 2 4 2
§ 2
£
1
8 6x – 7 = –16x – 6 8 22x = 1 8 x = 8
22
1 3 –4 – 33 –37
8 y = –4 · – = =
22 2 22 22

Así, S ( 221 , –37


22 )
.

NOTA: Se podría calcular mB y comprobar que S é mB.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


47
74 La recta 2x + y – 4 = 0 és la mediatriu d’un segment que té un extrem en el
punt (0, 0).
Troba’n les coordenades de l’altre extrem.

r: 2x + y – 4 = 0

O (0, 0) A (x, y)

8
Un vector dirección de la recta es el v = (1, –2).

8 8 8 8
• Debe verificarse que: v 2 OA = v · OA = 0
(1, –2) · (x, y) = 0 8 x – 2y = 0 8 x = 2y

• Además, el punto medio de OA, M, pertenece a la recta:

M ( x2 , y2 ) é r 8 2 · x2 + y2 – 4 = 0 8
2y y
8 2· + – 4 = 0 8 4y + y – 8 = 0 8
2 2

8 8 16
8 y= 8 x=2· =
5 5 5

Luego: A ( 165 , 85 )
75 Els punts P (–2, 4) i Q (6, 0) són vèrtexs consecutius d’un paral·lelogram que
té el centre en l’origen de les coordenades. Troba:
a) La resta de vèrtexs.
b) Els angles del paral·lelogram.

Y
P (–2, 4)

X
S O Q (6, 0)

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


48
UNITAT 8

a) Como las dos diagonales de un paralelogramo se cortan en su punto medio,


que es el centro, se tienen fácilmente los otros dos vértices:
R (2, –4), S (–6, 0)
8 8 8 8
b) PQ = SR = (8, –4) 8 QP = RS = (–8, 4)
8 8 8 8
PS = QR = (–4, –4) 8 SP = RQ = (4, 4)
8 8
^ PS · PQ –32 + 16 ^ ^
cos P = 8 8 = — — = –0,31623 8 P = 108° 26' 5,8" = R
|PS ||PQ| √ 32 · √ 80
^ ^
^ 360° – (P + R ) ^
S= = 71° 33' 54" = Q
2
^
NOTA: Podríamos haber calculado S con los vectores:
8 8
^ SP · SR 32 – 16 ^
cos S = 8 8 = — — = 0,31623 8 S = 71° 33' 54"
|SP||SR| √ 32 · √ 80

76 Dos dels costats d’un paral·lelogram estan sobre les rectes x + y – 2 = 0 i


x – 2y + 4 = 0 i un dels vèrtexs és el punt (6, 0).
Identifica la resta de vèrtexs.
• Como las rectas no son paralelas, el punto donde se corten será un vértice:
r1 : ° x + y – 2 = 0 ° x+ y–2=0
¢ 8¢
r2 : £ x – 2y + 4 = 0 £ –x + 2y – 4 = 0
3y – 6 = 0 8 y = 2 8
8 x+2–2=0 8 x=0
Luego un vértice es A (0, 2).

• El vértice que nos dan, C (6, 0), no pertenece a ninguna de las rectas anteriores
(pues no verifica sus ecuaciones, como podemos comprobar fácilmente sustitu-
yendo los valores de x e y por las coordenadas de C ). Así pues, el vértice
C no es consecutivo de A.
Sean s1 //r1 una recta que pasa por C y s2 //r2 una recta que pasa por C.
Se trata de las rectas sobre
las que están los otros la- s2
dos. r1
A
Así, los otros vértices, B y B
D, serán los puntos de cor- r2
te de:
r1 » s2 = B
D C s1
r2 » s1 = D

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


49
°x+y+a=0
s1 : ¢ 8 s1 : x + y – 6 = 0
£ C é s1 8 6 + 0 + a = 0 8 a = –6
° x – 2y + b = 0
s2 : ¢ 8 s2 : x – 2y – 6 = 0
£ C é s2 8 6 – 0 + b = 0 8 b = –6

°x+ y–2=0
• B = r1 » s2 : ¢
£ x – 2y – 6 = 0
Resolviendo el sistema:
De la primera ecuación 8 x = 2 – y 8 en la segunda 8 2 – y – 2y – 6 = 0 8

8 y=
–4
3
8 x=
10
3
8 B
10 –4
3
,
3 ( )
° x + 2y + 4 = 0 °
• D = r2 » s1 : ¢ ¢ 8 6 – y – 2y + 4 = 0 8
£ x + y – 6 = 0 8 x = 6 – y £

8 y=
10
3
8 x=
8
3
8 D
8 10
,
3 3 ( )
77 Troba un punt de l’eix d’abscisses que equidiste de les rectes 4x + 3y + 6 = 0 i
3x + 4y – 9 = 0.
P (x, 0) debe verificar dist (P, r ) = dist (P, s ):
|4x + 3 · 0 + 6| |3x + 4 · 0 – 9|
= 8
√ 25 √ 25
° 4x + 6 = 3x – 9
8 ¢
£ 4x + 6 = –(3x – 9)
8 x1 = –15
8 x2 = 3/7
3
8 P1 (–15, 0), P2 , 0
7 ( )
78 Troba el punt de la recta 2x – 4y – 1 = 0 que amb l’origen de coordenades i el
punt P(–4, 0) determina un triangle d’àrea 6.
8
☛ Si prenem com a base |PQ| = 4, l’altura del triangle fa 3. El punt que busquem es
troba a 3 unitats de PO i en la recta donada. Hi ha dues solucions.

Los vértices son O (0, 0), P (–4, 0), Q (x, y).

Si tomamos como base OP, entonces:


8
|OP|· h 4·h
Área = 8 6= 8 h=3
2 2

El punto Q (x, y) é r 8 2x – 4y – 1 = 0 y debe verificar que dist (Q, OP) = 3.


8
La recta sobre la que se encuentra OP tiene por vector dirección OP (–4, 0) y
pasa por (0, 0). Luego es el eje X : y = 0.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


50
UNITAT 8

Así:
° 2x – 4y – 1 = 0 ° 13
§ § 2x – 4 · 3 – 1 = 0 8 x1 = —
¢— |y| y
° 1 = 3 § 2
§ — =3 8 ¢ 8 ¢
2 2 y = –3 § 2x – 4 (–3) – 1 = 0 8 x = –11
£ √0 + 1 £ 2 —
§ 2 2
£

Luego hay dos triángulos, OPQ1 y OPQ2, donde:

Q1 ( 132 , 3) y Q2 ( –112 , –3)


79 Siguen A, B, C, D els punts de tall de les rectes x – 2y + 2 = 0 i 2x – y – 2 = 0
amb els eixos de coordenades. Prova que el quadrilàter ABCD és un trapezi
isòsceles i identifica’n l’àrea.
Y B
A (–2, 0)
A –1 C
X B (0, 1)
–1 C (1, 0)
D (0, –2)
D

☛ Mira el problema resolt n. 1.

° x – 2y + 2 = 0
Sean: A = r » eje OX : ¢ 8 x = –2 ò A (–2, 0)
£y=0
° x – 2y + 2 = 0
B = r » eje OY : ¢ 8 y = 1 ò B (0, 1)
£x=0
° 2x – y – 2 = 0
C = s » eje OX : ¢ 8 x = 1 ò C (1, 0)
£y=0
° 2x – y – 2 = 0
D = s » eje OY : ¢ 8 y = –2 ò D (0, –2)
£x=0
Calculamos los vectores dirección de los lados:
8
AB = (2, 1) °
8 § 8 8 8 8
BC = (1, –1)] § ° DA = –2 BC 8 BC // DA
§
8 ¢8¢ 8 8
CD = (–1, –2) § § |AB | = √ 5 = |CD |
8 § £
DA = (–2, 2) £

Luego, efectivamente, ABCD es un trapecio isósceles de bases BC y DA.

Para calcular el área necesitamos la altura:


8
Como AD (2, –2) ° 8 y = –x – 2 8 AD : x + y + 2 = 0
¢
D (0, –2) £

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


51
|0 + 1 + 2| 3 3 √2
h = dist (B, AD) = = =
√2 √2 2

Así:
8 8 — —
|BC|+|DA| 3 √2 √ 2 + 2 √ 2 · 3 √2 = 9 · 2 = 9
Área = · =
2 2 2 2 4 2

80 La recta x + y – 2 = 0 i una recta paral·lela a ella que passa pel punt (0, 5)
determinen, juntament amb els eixos de coordenades, un trapezi isòsceles.
Troba’n l’àrea.
s//r : x + y – 2 = 0 ò x + y + k = 0 ° 8 0 + 5 + k = 0 8 k = –5
¢
P (0, 5) é s £
Luego s : x + y – 5 = 0

°x+y–2=0
• Sean: A = r » eje X : ¢ 8 x = 2 ò A (2, 0)
£y=0
°x+y–2=0
B = r » eje Y : ¢ 8 y = 2 ò B (0, 2)
£x=0
°x+y–5=0
C = s » eje X : ¢ 8 x = 5 ò C (5, 0)
£y=0
°x+y–5=0
D = s » eje Y : ¢ 8 y = 5 ò D (0, 5)
£x=0
8 8
• AB = (–2, 2); CD = (–5, 5)
8 8 8 8
|AB|+|CD| |AB|+|CD|
Área = ·h= · dist (A, s ) =
2 2
— — — —
=
√ 8 + √ 50 · |2 + 0 – 5| = 2 √ 2 + 5 √ 2 · 3 = 7 √ 2 · 3 = 21
2 √ 12 + 12 2 √2 2 √2 2

81 Un punt P, que és equidistant dels punts A (3, 4) i B (–5, 6), dista el doble
de l’eix d’abscisses que de l’eix d’ordenades. Quines són les coordenades
de P ?

° y = 2x
• d (P, OX ) = 2d (P, OY ) 8 |y| = 2|x| 8 ¢
£ y = –2x
8 8
• |AP | = | PB | 8 √ (x – 3)2 + (y – 4)2 = √ (–5 – x)2 + (6 – y)2 8
8 x 2 + 9 – 6x + y 2 + 16 – 8y = x 2 + 25 + 10x + y 2 + 36 – 12y 8
8 –6x – 8y + 25 = 10x – 12y + 61 8 16x – 4y + 36 = 0 8
8 4x – y + 9 = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


52
UNITAT 8

• Como deben cumplirse las dos condiciones, habrá dos soluciones:


° y = 2x –9
P1 : ¢ 8 4x – 2x + 9 = 0 8 x = 8 y = –9
£ 4x – y + 9 = 0 2

Luego: P1 ( –92 , –9)


° y = –2x –9 –3
P2 : ¢ 8 4x + 2x + 9 = 0 8 x = = 8 y=3
£ 4x – y + 9 = 0 6 2

Luego: P2 ( –32 , 3)
82 De totes les rectes que passen pel punt A(1, 2), troba el pendent d’aquella
la distància a l’origen de la qual és 1.
☛ L’equació y = 2 + m (x – 1) representa totes aquestes rectes. Passa-la a forma
general i aplica-hi la condició d (O, r ) = 1.
• Esas rectas tienen por ecuación:
y = 2 + m (x – 1) 8 mx – y + (2 – m ) = 0

|2 – m| ° 2 – m = √m 2 + 1
• d (0, r ) = 1 8 =1 8 ¢ — 8
√m 2 + 1 £ 2 – m = –√ m 2 + 1

8 (2 – m )2 = m 2 + 1 8 4 + m 2 – 4m = m 2 + 1 8
3
8 4 – 4m = 1 8 m =
4

83 Donat el triangle de vèrtexs A(– 4, –2), B(–1, 5) i C (5, 1), troba les equa-
cions de les rectes r i s que partixen de B i tallen AC, dividint el trian-
gle en tres triangles d’igual àrea.

B Y

1 C
1
X
r
A s

• La altura de los tres triángulos es igual a la distancia de B al lado AC. Por tan-
to, tendrán la misma área si tienen la misma base. Así, se trata de hallar los pun-
tos, P y Q, que dividen el lado AC en tres partes iguales:
8 8 8 8
8
OP =
2OA + OC
3
2
( 8
= – , –1 ; OQ =
3 3)
OC + 2OC
=
8
3
,0 ( )
• La recta r es la que pasa por B y por P:
–1 – 5 –6
m= = = –18
(–2/3) – (–1) (1/3)
y = 5 – 18 (x + 1) 8 r: 18x + y + 13 = 0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


53
• La recta s es la que pasa por B y por Q:
5–0 –5 15
m= = =–
(–1) – (8/3) (–11/3) 11
15
y=5– (x + 1) 8 11y = 55 – 15x – 15 8 s: 15x + 11y – 40 = 0
11

84 Donada la recta r: 2x – 3y + 5 = 0, troba l’equació de la recta simètrica de r res-


pecte a l’eix d’abscisses.

• Hallamos dos puntos de la recta dada. Por ejemplo: A (2, 3) y B (5, 5).
• Los dos puntos simétricos respecto al eje OX de A y B son A' (2, –3) y B' (5, –5).
• La recta, r', simétrica de r respecto al eje OX será la que pasa por A' y B':
–5 – (–3) –5 + 3 –2
m= = =
5–2 3 3
2
La recta r' es: y = –3 – (x – 2) 8 3y = –9 – 2x + 4 8 2x + 3y + 5 = 0
3
• De otra forma:
Si (x, y) es un punto de la recta r, entonces (x, –y) es un simétrico respecto
al eje OX. Por tanto, la ecuación de la recta r', simétrica de r respecto al eje
OX, será:
2x – 3(–y) + 5 = 0 8 2x + 3y + 5 = 0

Pàgina 211

QÜESTIONS TEÒRIQUES

85 Prova que si les rectes ax + by + c = 0 i a'x + b'y + c' = 0 són perpendicu-


lars, es verifica que aa' + bb' = 0.
• El vector (a, b) es perpendicular a la recta ax + by + c = 0.
• El vector (a', b' ) es perpendicular a la recta a' x + b' y + c' = 0.
• Si las dos rectas son perpendiculares, entonces:
(a, b) · (a', b' ) = 0; es decir, aa' + bb' = 0.

8
86 Donada la recta ax + by + c = 0, prova que el vector v = (a, b) és ortogonal
a qualsevol vector determinat per dos punts de la recta.
8
☛ Identifica A(x1, y1 ) i B(x2 , y2 ) i fes v · AB . Tin en compte que els punts A i B
8

verifiquen l’equació de la recta.

• Si A (x1, y1) pertenece a la recta, entonces ax1 + by1 +c=0


• Si B (x2, y2) pertenece a la recta, entonces ax2 + by2 +c=0
• Restando las dos igualdades: a (x1 – x2) + b (y1 – y2) =0

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


54
UNITAT 8

Esta última igualdad significa que:

(a, b) · (x1 – x2, y1 – y2) = 0; es decir, que el vector (a, b) es perpendicular al


8
vector AB , siendo A y B dos puntos cualesquiera de la recta.

87 a) Què podem dir d’una recta si en la seua equació general falta el terme inde-
pendent?
b) I si falta el terme en x ?
c) I si falta el terme en y ?
a) La recta pasa por (0, 0).
b) Es una recta horizontal (paralela al eje OX).
c) Es una recta vertical (paralela al eje OY).

88 Prova que l’equació de la recta que passa per dos punts P (x 1 , y 1 ) i


y – y1 y – y1
Q (x2, y2) es pot escriure de la forma: = 2 .
x – x1 x2 – x1
8
Un vector dirección de la recta es PQ = (x2 – x1, y2 – y1) y un punto de la recta
es P (x1, y1).
Entonces, las ecuaciones paramétricas de la recta serán:
£
x – x1 §
x = x1 + (x2 – x1) t 8 t = §
x2 – x1 §
8
¢
§
y – y1 §
y = y1 + (y2 – y1) t 8 t = §
y2 – y1 °

x – x1 y – y1 y2 – y1 y – y1
8 = 8 =
x2 – x1 y2 – y1 x2 – x1 x – x1

o, lo que es lo mismo:
y – y1 y – y1
= 2
x – x1 x2 – x1

PER A APROFUNDIR-HI

89 Un quadrat té una diagonal sobre la recta x + 5y – 6 = 0 i un dels vèrtexs és


A (–2, –1). Troba’n la resta de vèrtexs i la longitud de la diagonal.
• Se comprueba que A è s.
• Luego la otra diagonal en la que está A será r tal que r 2 s :
5x – y + G = 0 °
8 –10 + 1 + G = 0 8 G = 9 8 r : 5x – y + 9 = 0
Como A é r ¢£

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


55
r Y
C

s: x + 5y – 6 = 0

D M
B

X
t2 A(–2, –1) t1

• M = r » s será el punto medio de las dos diagonales:


° 5x – y + 9 = 0 °
¢ x + 5y – 6 = 0 8 x = 6 – 5y ¢ 8 5 (6 – 5y) – y + 9 = 0 8
£ £
39 3 3 –3
8 30 – 25y – y + 9 = 0 8 y = = 8 x=6–5· =
26 2 2 2
Luego: M ( –32 , 32 )
• M es el punto medio de AC 8 ( –3 3
,
2 2
= ) (
–2 + C1 –1 + C2
2
,
2 ) 8

° –3 = –2 + C1 8 C1 = –1 °
8 ¢ ¢ 8 C (–1, 4)
£ 3 = –1 + C2 8 C2 = 4 £
• B y D están en las rectas que equidistan de AC.
Dichas rectas son todos los puntos P (x, y) tales que:
— —
BD AC
dist (P, r) = =
2 2
pues, al ser un cuadrado, sus diagonales son iguales. Es decir:

dist (P, r) =
AC
=
|(1, 5)|
=
√ 26 8
2 2 2

8
|5x – y + 9|
=
√ 26 ° 5x – y + 9 = 26/2
8 ¢
° t : 5x – y – 4 = 0
8 ¢ 1
√ 26 2 £ 5x – y + 9 = –26/2 £ t2 : 5x – y + 22 = 0
Así:
° 5x – y – 4 = 0 °
B = t1 » s : ¢ ¢ 8
£ x + 5y – 6 = 0 8 x = 6 – 5y £
8 30 – 25y – y – 4 = 0 8 y = 1 8 x = 1 ò B (1, 1)
° 5x – y + 22 = 0 °
D = t2 » s : ¢ ¢ 8
£ x + 5y – 6 = 0 8 x = 6 – 5y £
8 30 – 25y – y + 22 = 0 8 y = 2 8 x = –4 ò D (–4, 2)
• La longitud de la diagonal será:
8 8
|AC | = |BD | = √ 26

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


56
UNITAT 8

90 D’un quadrat coneixem dos vèrtexs contigus A (3, 1) i B (4, 5). Calcula la
resta de vèrtexs. Quantes solucions n’hi ha?

D2 A D1
r

C2 B C1 s
t

C y D son puntos de las rectas s y r perpendiculares a AB, y cuyas distan-


8
cias a B y A, respectivamente, son | AB |:
8
°
• AB = (1, 4) 8 s : x + 4y + k = 0 ¢ 8 4 + 20 + k = 0 8 k = –24 8
Como B é s £
8 s : x + 4y – 24 = 0
8
°
• AB = (1, 4) 8 r : x + 4y + k' = 0 ¢ 8 3 + 4 + k' = 0 8 k' = – 7 8
Como A é r £
8 r : x + 4y – 7 = 0
8
°
• AB = (1, 4) 8 t : 4x – y + k" = 0 ¢ 8 12 – 1 + k" = 0 8 k" = –11 8
Como A é t £
8 t : 4x – y – 11 = 0
8
• C y D son puntos que están en las rectas cuya distancia a AB es | AB | = √ 17 .
Sean P (x, y) tales que:
|4x – y – 11|
dist (P, t) = = √ 17
√ 17
° 4x – y – 11 = 17 8 ° t1 : 4x – y – 28 = 0
¢ ¢
£ 4x – y – 11 = –17 8 £ t2 : 4x – y + 6 = 0
Son dos rectas paralelas. Hay dos soluciones. Así:

° 4x – y – 28 = 0
C1 = t1 » s ¢ 8
£ x + 4y – 24 = 0 8 x = 24 – 4y
8 96 – 16y – y – 28 = 0 8 y = 4 8 x = 8 8 C1 (8, 4)

° 4x – y + 6 = 0
C2 = t2 » s ¢ 8
£ x + 4y – 24 = 0 8 x = 24 – 4y
8 96 – 16y – y + 6 = 0 8 y = 6 8 x = 0 8 C2 (0, 6)

° 4x – y – 28 = 0
D1 = t1 » r ¢ 8
£ x + 4y – 7 = 0 8 x = 7 – 4y
8 28 – 16y – y – 28 = 0 8 y = 0 8 x = 7 8 D1 (7, 0)

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


57
° 4x – y + 6 = 0
D2 = t2 » r ¢ 8
£ x + 4y – 7 = 0 8 x = 7 – 4y
8 28 – 16y – y + 6 = 0 8 y = 2 8 x = –1 8 D2 (–1, 2)

C2
B
C1

D2 A

D1 X

91 La diagonal menor d’un rombe mesura el mateix que el seu costat i té per
extrems els punts A (–3, –2) i C (1, 2). Troba els vèrtexs B i D i el perí-
metre del rombe.

B
C(1, 2)

A(–3, –2)
D

8 8
• AC = (4, 4) 8 | AC | = √ 32 = 4 √ 2
Como esta diagonal mide lo mismo que el lado, entonces el perímetro será:
8
Perímetro = 4 | AC | = 16 √ 2
8
• Los otros dos vértices están en la perpendicular a AC por su punto medio
M (–1, 0).

La recta AC tiene por vector director (1, 1) 8 x – y + k = 0 °


¢ 8
Como, además, A (–3, –2) é recta AC £
8 –3 + 2 + k = 0 8 k = 1 8 AC : x – y + 1 = 0

La recta s perpendicular a AC será:

s : x + y + k' = 0 °
¢ 8 –1 + k' = 0 8 k' = 1 8 s : x + y + 1 = 0
Como M (–1, 0) é s £

Los puntos B y D serán los (x, y) que estén en s y cuya distancia al vértice
A sea igual a la diagonal, es decir, igual a 4 √ 2 .

(x, y) é s 8 x + y + 1 = 0 8 x = –1 – y

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


58
UNITAT 8

√ (x + 3)2 + (y + 2)2 = 4 √ 2 8 (x + 3)2 + (y + 2)2 = 32

8 (2 – y)2 + (y + 2)2 = 32 8 4 + y 2 – 4y + y 2 + 4 + 4y = 32 8 2y 2 = 24 8

° y1 = 2 √ 3 8 x1 = –1 – 2 √ 3
§
8 y2 = 12 8 ¢
§ y2 = –2 √ 3 8 x2 = –1 + 2 √ 3
£
Luego, los vértices B y D son:

(–1 – 2 √ 3 , 2 √ 3 ) y (–1 + 2 √ 3 , –2 √ 3 )

92 Determina l’equació d’una recta de pendent –2 que forma amb els eixos un
triangle d’àrea igual a 81. Quantes solucions n’hi ha?

• Las rectas de pendiente –2 tienen por ecuación:


y = –2x + k

• Los puntos de corte con los ejes, A y B, son:


Si x = 0 8 y = k 8 A (0, k)
A
Si y = 0 8 x =
k
2
8 B
k
2
,0 ( ) B
• Así:
k/2 · k ° k = 18
Área = = 81 8 k 2 = 324 8 ¢ 1
2 £ k2 = –18 r1
r2
Dos soluciones:
r1 : y = –2x + 18 y r2 : y = –2x – 18

93 Coneixem dos vèrtexs d’un trapezi rectangle A (1, 1) i B (5, 1) i sabem que
un dels costats es troba sobre la recta y = x + 1. Calcula la resta de vèrtexs
(hi ha dues solucions).
Podemos comprobar que A, B è r.
Como un lado está sobre r, los otros dos vértices están en r y, por tanto, A y
B son vértices consecutivos.
8 8
Además, un vector dirección de r es r = (1, 1), que no es proporcional a AB = (4, 0).
8 8
Por tanto, r // AB 8 los lados AB y CD no son paralelos, luego no son las
bases del trapecio.

Podemos construir dos trapecios:

a) ABC1D1, donde AB es la altura del trapecio:


C1 y D1 serán los puntos de corte de r con las rectas perpendiculares a AB
que pasan por B y A, respectivamente.

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


59
8
• t 2 AB 8 4x + k = 0 °
¢ 8 4 + k = 0 8 k = –4 8 t: 4x – 4 = 0 8 t: x = 1
Como A (1, 1) é t £
°x=1
Así: D1 = t » r ¢ 8 y = 2 8 D1 (1, 2)
£y=x+1
8 Y
r
• s 2 AB 8 4x + k = 0 ° s
¢8
Como B (5, 1) é s £ t

8 4 · 5 + k = 0 8 k = –20 8 C1
8 s : 4x – 20 = 0 8 s : x = 5

°x=5 D1
B
Así: C1 = s » r : ¢ 8
A
£y=x+1 X

8 y = 6 8 C1 (5, 6)

b) ABC2 D2, donde C2 D2 es la altura del trapecio:


C2 y D2 serán los puntos de corte de r con las rectas perpendiculares a r
que pasan por B y C, respectivamente (es decir, C2 y D2 son los pies de
dichas perpendiculares).

• t 2 r 8 y = –x + k °
¢ 8 1 = –1 + k 8 k = 2 8 t : y = –x + 2
Como A é t £
° y = –x + 2
Así: D2 = t » r : ¢ 8 –x + 2 = x + 1 8 1 = 2x 8
£y=x+1

8 x=
1
2
8 y=
3
2
1 3
8 D2 ,
2 2 ( )
• s 2 r 8 y = –x + k °
¢ 8 1 = –5 + k 8 k = 6 8 s : y = –x + 6
Como B é s £
° y = –x + 6
Así: C2 = s » r : ¢ 8 –x + 6 = x + 1 8 5 = 2x 8
£y=x+1

8 x=
5
2
8 y=
7
2
5 7
8 C2 ,
2 2 ( )
Y

C2
D2
B
A X
t s

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


60
UNITAT 8

Pàgina 211

AUTOAVALUACIÓ

1. Es consideren els punts A(0, 1), B(4, 9) i C(– 4, k).


a) Calcula les coordenades d’un punt P que dividisca el segment AB en dues
8 18
parts tals que AP = PB.
3
b) Determina k per tal que el punt C siga el simètric de B respecte de A.

a) A(0, 1), B(4, 9), C(–4, k)


Sea P (x, y):

8 1 8 1 ° 3x = 4 – x 8 x = 1 °
AP = PB 8 (x, y – 1) = (4 – x, 9 – y) 8 ¢ ¢ P(1, 3)
3 3 £ 3y – 3 = 9 – y 8 y = 3 £

b) A debe ser el punto medio de CB.

(0, 1) = ( 4–4 9+k


2
,
2 ) 8 9 + k = 2 8 k = –7

2. Calcula l’equació d’aquestes rectes:


a) Passa per A(3, 2) i B(–2, 1), en forma paramètrica i implícita.
–1
b) Passa per l’origen de coordenades i té pendent m = , en forma contínua
3
i explícita.
8 8 8
a) Vector dirección d = BA = (5, 1). Vector de posición: p (3, 2)

° x = 3 + 5t
Ecuaciones paramétricas ¢
£y = 2 + t
t = y – 2; x = 3 + 5(y – 2) = 3 + 5y – 10 8 x – 5y + 7 = 0
Ecuación implícita: x – 5y + 7 = 0
1 8
b) m = – 8 vector dirección: d (3, –1)
3
x y
Ecuación continua: =
3 –1
x
3y = –x 8 y = –
3
x
Ecuación explícita: y = –
3

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


61
3. Troba les equacions de les rectes següents:
–2
a) Passa per P (2, –3) i és perpendicular a y = x + 1.
5
b) És paral·lela a 2x + 3y + 1 = 0 i l’ordenada en l’origen és 2.
5
a) Una recta perpendicular a la dada tiene pendiente m = . Como ha de pasar por
2
P (2, –3), su ecuación es:
5
y + 3 = (x – 2) 8 2y + 6 = 5x – 10 8 5x – 2y – 16 = 0
2
b) Una recta paralela a 2x + 3y + 1 = 0 es 2x + 3y + k = 0.
Como ha de pasar por (0, 2), debe ser k = –6.
La recta buscada es 2x + 3y – 6 = 0.

4. Escriu l’equació del feix de rectes que passa per (5, 1) i troba la recta d’aquest
feix que passa per (0, 1).
El haz de rectas que pasa por el punto (5, 1) es a (x – 5) + b (y – 1) = 0
La recta del haz que pasa por (0, 1) es la recta que pasa por (5, 1) y por (0, 1). Por
tanto, su ecuación es:
x y–1
= 8 y=1
5 0

5. Estudia la posició relativa de les rectes r i s i de les rectes r i t, on:


5
t: °¢
x=k
r : 3x + 5y – 34 = 0 s: y = x
3 £y = 2
• Posición relativa de r y s :
8
Vector dirección de r, dr (–5, 3) °
8 r y s son perpendiculares.
Vector dirección de s, ds (3, 5) ¢£

• Posición relativa de r y t :
8
Vector dirección de t, dt (1, 0) °
8 r y t son secantes.
Vector dirección de r, dr (–5, 3) ¢£

6. Calcula k per tal que les rectes r i s formen un angle de 60°, sent r : y = 3;
s: y = kx + 1.
La recta r : y = 3 es paralela al eje de abscisas. Así, la tangente del ángulo que for-
man r y s coincide con la pendiente de s, que es igual a k. Es decir:
tg a = k ° —
— ¢ k = √3
tg 60° = √ 3 £

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


62
UNITAT 8

7. Considera els punts A(0, k) i B(8, 5) i la recta r : 3x + 4y + 1 = 0. Determina


el valor de k per tal que:
a) La distància entre A i B siga igual a 10.
b) La distància entre A i r siga 1.

a) dist (A, B ) = √82 + (5 – k )2 = √64 + 25 + k 2 – 10k = 10 8

k = 11
8 k 2 – 10k – 11 = 0
k = –1

|3 · 0 + 4 · k + 1| |4k + 1| 4k + 1 = 5 8 k = 1
b) dist (A, r ) = = =1
√32 + 42 5 4k + 1 = –5 8 k = –3/2

Unitat 8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics


63

You might also like