DIVENDRES, 1 DE FEBRER DEL 2019

el 3 de vuit 27

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Publicitat
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès:
Departament Tel. 93 892 10 35
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Córrer per salut El tapís d’avui dia 1 Política i Religió

Es defineix formalment com
la forma de caminar durant
la qual en un moment donat
tots dos peus estan separats de
terra, però sens dubte córrer és
molt més que això. Els darrers
mesos he contestat moltes
vegades a la pregunta sobre si
m’havia aprimat molt. La res-
posta ha estat la mateixa: Sí i
per salut. Em vaig proposar
aprimar-me per tenir el meu
pes natural i que la vida seden-
tària dels darrers anys m’havia
fet abandonar. En deu mesos
m’he aprimat 40 Kg sense
fer cap dieta especial sinó,
sempre amb el suport de la
família, aplicar el principi de
cremar més calories que les in-
gerides, canviar alguns hàbits
alimentaris i fer més esport.
Primer, vaig començar incre-
mentant les caminades per
la muntanya i les vinyes, per
ja des de l’estiu córrer pel pla,
tant que fins i tot m’he aficio-
nat a participar a curses popu-
lars i associar-me a l’A.E. Cór-
rer a Gelida. Diumenge passat
vaig fer per primer cop la 10K
de Vilafranca. Porto molt poc
en això del “running”, tan-
mateix he tingut oportunitat
d’apuntar-me a unes quantes
i informar-me sobre totes les
que s’organitzen a Catalunya
per tal de planificar-me. Vaig
poder confirmar in situ el que
ja havia trobat referenciat en
blogs i webs especialitzats,
que aquesta és una de les més
ben organitzades, i amb millor
ambient de públic. D’entrada
la Mini10K, amb una altíssima
inscripció i amb el seu caràcter
solidari, ja és tota una garan-
tia. Després, són clau de l’èxit
el recorregut cèntric i la cele-
bració a unes hores que afa-
voreix que la gent s’hi apropi
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Hem de
considerar-nos
satisfets que al
Penedès hi hagi
tan bon nivell de
curses urbanes
a animar els participants. A la
vegueria havia corregut prèvi-
ament la ReisRace d’Igualada,
amb tortell de reis per a tots
els corredors, i la prova de 10
Km de la Mitja Marató de Sit-
ges, corrent a tocar del mar.
Hem de considerar-nos satis-
fets que al Penedès hi hagi tan
bon nivell de curses urbanes.
Abans havia fet la Sant Silves-
tre de Gelida, amb contínues
pujades i baixades, tal com és
la vila. La propera etapa de la
meva particular ruta penede-
senca serà a la Cursa de Sant
Valentí de Les Cabanyes.
de febrer
Any 1816 Vila Diodati, Su-
ïssa. Mary mirava per la fi-
nestra com la inesperada
pluja estiuenca i destruc-
tora ofegava la bellesa de
muntanyes que lluitaven i
es feien valentes en aquell
sense-sentit natural. Esta-
va tan fascinada per aquella
batalla que no era ni capaç
de dissimular que no estava
parant l’orella a les històries
fantasmagòriques i apoca-
líptiques d’en George, a qui
tothom ja coneixia pel seu
pseudònim Lord Bryon. Hi
vivia des de feia poc a Gine-
bra, fugit d’Anglaterra pels
seus affairs amorosos i ru-
mors d’una possible relació
incestuosa amb la seva ger-
manastra. Just quan Clair-
Clarimont els estava servint
les últimes tasses de te de la
llarga tarda, Byron d’un salt
els va proposar un joc: es-
criure un relat breu, curt i
talentós de terror. Fou així
com Mary aquella mateixa
nit va escriure el llibre que
poca gent s’ha llegit, però
la història del qual tothom
coneix i explica, Frankens-
tein o el Prometeu Modern.
Per falta de diners, la jove
parella -Mary Wollstone-
craft i Percy Shelly- va po-
sar fi al seu viatge romàntic
i clandestí per Europa, i van
tornar a Anglaterra. Aquell
setembre va perdre el seu
primer fill. Persistent per-
què li publiquessin l’obra,
va haver de veure la llum des
de l’anonimat, i amb renecs
que era autoria d’en Percy,
amb qui va casar-se tot i el
rebuig del seu pare. Malgrat
els infortunis econòmics i el
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
Mary Shelly,
una vida
frankensteniana
dolor de la pèrdua dels seus
dos següents fills, van viure
sedentàriament per Itàlia on
van veure créixer el quart i
sa fill, Percy Florence. Quan
semblava que bufava l’espe-
rança de nou, un matí Percy
va sortir en barca, i uns dies
més tard se’l van trobar ofe-
gat a les costes del golf de la
Spezia. Amb el seu fill, va
tornar a Londres on hi va
viure els seus últims anys
dedicada a la seva obra. Morí
tal dia com avui, 1 de febrer,
d’un tumor cerebral. Una es-
criptora única amb una vida
que va trampejar sempre en-
tre la creació i la destrucció,
la rebel·lia i l’obediència,
la vida i la mort. Una vida
frankensteniana.
En l’article anterior vaig ma-
nifestar el meu reconeixe-
ment al P. Lluís Duch, mon-
jo de Montserrat, traspassat
el mes de novembre de l’any
passat. Hi vaig fer referència
a dues obres que m’havien
fet impacte, però que no són
ni de bon tros les més signi-
ficatives i més importants.
Arran d’una notícia recent he
volgut recuperar la memòria
d’un llibre que vaig llegir a la
tardor del 2014 i que havia
sortit al febrer d’aquell ma-
teix any: Religión y Política
(Fragmenta, Barcelona).
Sovint el P. Duch, en els seus
llibres, fa ús del neologisme
coimplicació per dir-nos que
dues realitats no sols no es-
tan separades ni juxtaposa-
des, sinó que estan engalza-
des l’una en l’altra. Ell afirma
clarament que religió i políti-
ca (encara que li agrada més
parlar d’allò religiós i allò po-
lític) són realitats constituti-
ves de l’ésser humà, formen
part d’allò estructural que
constitueix l’ésser humà i no
es poden separar. Tota religió
-diu ell- té apetències políti-
ques, és a dir, es vol fer pre-
sent al carrer, i tota política té
apetències religioses, és a dir,
es vol fer present als temples.
Duch posa molts exemples
per a convèncer-nos d’aques-
ta coimplicació. També repe-
teix sovint l’expressió «per a
bé i per a mal», volent dir que
les concrecions històriques
d’aquesta coimplicació poden
ser lloables o funestes, per
a bé o per mal. I ara em vull
referir a l’article de Jesús Bas-
tante a Religión digital, titulat:
«Vox: los Judas del Evangelio»
i datat a 17 de gener. En copio
el primer paràgraf, perquè us
Amb ulls
cristians
Miquel Raventós
miquelrasu@gmail.com
“La separació
resulta
impossible”
adoneu d’una d’aquestes con-
crecions històriques. Diu:
«”Nos basamos en la ideolo-
gía de un revolucionario que
vivió hace más de 2.000 años
y basaba toda su doctrina en
el amor, San Juan y San Fran-
cisco de Asís”. Así se definía
ayer el líder de Vox en Anda-
lucía, el juez en excedencia
Francisco Serrano, durante
la primera intervención, en
la historia de la reciente de-
mocracia española, de un re-
presentante de la extrema
derecha en el Parlamento
andaluz».
L’autor de l’article carrega
amb claredat i contundèn-
cia contra aquesta abusiva
i fraudulenta interpretació
d’aquest «revolucionari»
que és justament Jesús de
Natzaret.
No tinc més espai i ho aprofi-
to per a recomanar-vos la lec-
tura sencera de l’article de Je-
sús Bastante a Religión digital.

TONI GUASP