prova

grau superior
9.00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
 Instruccions
El quadern d’examen, la plantilla de respostes amb les vostres dades identificadores i el DNI o un
altre document d’identificació han d’estar visibles durant tota la prova.

En aquest quadern d’examen es presenten:

 Els enunciats de totes les qüestions relatives a les àrees de comprensió i d’estructures
lingüístiques, i els textos corresponents a l’àrea de comprensió lectora.
 L’enunciat de la pregunta d’expressió escrita i l’espai per a l’esborrany d’aquesta àrea.
L’escrit definitiu serà el que escrigueu en la plantilla de correcció.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDEU: totes les respostes s’han de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriviu amb bolígraf blau o negre, i no useu líquid correctiu o d’un altre tipus.

És molt important que no cometeu errors quan traslladeu les respostes a la plantilla.

Assegureu-vos que el número de pregunta correspon a la del quadern d’examen.

Indiqueu la resposta correcta escrivint una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcció no
reconeix com a vàlids altres signes (cercles, ratlles, etc.).
 Les preguntes podeu deixar-les en blanc o amb una única opció marcada.

 Si hi ha més d’una opció marcada, la resposta es considerarà errònia.

 Si us equivoqueu i voleu anul·lar una resposta ja marcada, ratlleu completament la casella

equivocada i marqueu amb una X la nova resposta.

 Si us equivoqueu i voleu recuperar una resposta que ja havíeu anul·lat, feu un cercle al voltant de la
casella.
Àrea de comprensió
Llegiu el text següent i marqueu la resposta més adequada per a cada enunciat.

Les nines boniques que no es queixen

De l’observació de la realitat podem constatar que les nenes creixen, deixen les nines en
un racó i, de sobte, es troben amb l’evidència que han de ser elles, les nines. I que ho han
de ser per als jocs dels altres. Esdevindre una nina costa esforç, com esdevindre
qualsevol cosa que no eres: portar els famosos shorts arran de gespa, per exemple,
demana una logística prèvia que, com que no s’explica mai, és com si no existira. Deixem
el suspens per a demostrar-ho.
És clar: la logística de les dones es dóna per suposada. D’ací vénen els esforços de
moltes per a arribar al punt zero d’elles mateixes. El punt zero és el mínim que s’exigeix la
gran majoria per a encarar esdeveniments tan naturals com ara anar a la platja, eixir
d’excursió –no se sap mai si acabaran inconscients i desarmades en un box d’hospital–
o visitar el metge. Per davall d’aquest punt zero hi ha la dona “en brut”, sense
condicionar, la que podries trobar-te a les quatre de la matinada del primer mes del
naixement d’un fill, o el dia cent d’un apocalipsi zombi lluitant per la pròpia supervivència.
En canvi, quins són els referents de la dona “en brut” per a les nostres adolescents?
Bàsicament, les ficcions que retraten des de senyores dormint soles amb la pestanya
posada i el picardies conjuntat, fins a aventureres en selves tropicals a les quals no els
creixen mai les arrels del tenyit ni els pèls de les aixelles. I no cal entrar en les revistes on
la cel·lulitis, els pits caiguts o la panxa de les famoses s’acusen com a conseqüències
d’una deixadesa fatal i mereixedora d’escarni públic. En fi, no tornarem als detalls de
primer de sexisme; la dona-nina els té tan clars com que en aquesta vida potser no tindrà
temps per a rebel·lar-s’hi: ha de portar la filla al pediatre, fa tard a la faena i, com que hui
no està per demostrar als ulls de la secretària que on hi ha pèl hi ha alegria, es posarà
uns pantalons i endavant.
Total, que la dona “en brut” és un tabú que encara s’amaga a casa. Falten dies perquè
puguem llegir un titular equivalent a “torna el bigot” o “la barba és sexi” en versió
femenina. Però encara n’hi ha més. La nina per a vestir i maquillar té més vida
subterrània. Els cicles hormonals, les menstruacions, el hui riure i demà plorar, allò que no
sap què li passa però ai quin malestar..., tot aquest gruix de vida viscuda d’aquesta
manera i no d’una altra queda relegat a les converses íntimes entre congèneres o a les
brometes fàcils entre companys de treball. Evidentment, el punt zero és el model lineal
masculí, exempt de variabilitats cícliques i sensacions i dolors comparables. A les dones
que comencen a sentir-los els diuen que la seua realitat, la que palpen cada dia, és tan
insignificant com planxar camises. El model els diu: per què sou tan complicades si tot és
tan senzill?
Tornem un moment als zombis i posem un capítol de The Walking Dead. En aquesta
sèrie, les dones arrisquen la vida per trobar aliments, armes i antibiòtics, però mai ens les
mostren buscant compreses ni tampons, cosa que seria adient i naturalíssima per al seu
bon desenvolupament en un context d’ací caic, allà m’alce. Ni tan sols les veiem preferir
una indumentària àmplia i còmoda si poden enfundar-se uns pantalons estrets. Tant se
val, són només uns exemples per a dir que el fet que s’eludisca sistemàticament la
naturalesa de les dones –fins i tot quan és procedent!–, fa que la menystinguem fins al
punt de fer creure (a dones i també a homes) que senzillament no existeix. I ja ho hem dit:
ser allò que hom no és costa un esforç. Les nines boniques que no es queixen només són
pràctiques per a qui dirigeix el joc.
1 V F Les dones i les nines són comparables perquè la bellesa és la
característica més destacable de les dues.

2 V F La logística que s’esmenta en el text fa referència a les coses que han

de fer les dones per a semblar perfectes físicament.

3 V F La dona-nina sap que finalment arribarà el moment en què serà

alliberada de les tasques domèstiques.

4 Segons el text, les dones s’han d’esforçar...

a) perquè han d’abandonar les nines que empren per a jugar quan són menudes, i ara
elles són les protagonistes de les seues vides, és a dir, esdevenen les nines.
b) perquè han d’assumir tota una logística que es dóna per sabuda i que se’ls exigeix
per a no ser malvistes.
c) perquè s’han d’oposar al punt zero d’elles mateixes, equiparable a la dona “en brut”.

5 El punt zero de què parla el text...

a) es refereix a unes exigències mínimes sense les quals no és admissible fer certes
coses.
b) és un estat d’anul·lació i peresa que la dona ha de superar per a fer certes activitats.
c) fa referència a la dona sense sotmetre’s a unes condicions de bellesa i prototips
determinats.

6 Del text es desprén que...

a) la dona-nina solament s’ocupa del seu aspecte físic, però no de les faenes
domèstiques.
b) hi ha publicacions que troben culpables les dones famoses de tindre un cos de dona
real.
c) a les dones no els fa vergonya mostrar a la resta del món les singularitats de la seua
vida real.

7 Segons el text...
a) els mitjans de comunicació ja han deixat de banda el tabú que oculta a la dona “en
brut”.
b) les dones, en general, es compliquen la vida perquè volen, sense tindre en compte
que aquesta pot ser molt més senzilla.
c) el model establit culpa les dones per les coses que realment les defineixen com a
tals, entre les quals hi ha els cicles hormonals.

8 Del text es desprenen crítiques...

a) contra el poder, al qual li interessen unes dones preocupades –i ocupades– per la
seua aparença física.
b) contra els homes, perquè la seua naturalesa no està subjecta a canvis hormonals
cíclics.
c) contra les sèries de zombis, perquè les dones hi tenen un paper secundari pel fet de
ser dones.

9 Què vol dir el substantiu gruix en la frase “[...] tot aquest gruix de vida
viscuda [...] queda relegat a les converses íntimes entre congèneres [...], que
apareix en el penúltim paràgraf?
a) Dimensió d’un cos contraposada a llargària i amplària.
b) Unió, o conjunt, de diversos components.
c) Essència d’un assumpte.
10 Quina de les opcions següents resumeix millor el text?

a) S’hi demostra que la naturalesa real de les dones és obviada de manera sistemàtica
fins al punt de fer creure que no existeix, i és assimilada al model masculí, més lineal
i lliure de cicles hormonals.
b) S’hi posen una sèrie d’exemples que palesen els motius pels quals les dones poden
ser comparades amb les nines en la societat actual, i que es resumeixen en una raó
fonamental: l’aparença física.
c) S’hi fa una comparació entre dones i nines, ja que hi ha una sèrie de condicionants
socials que pressionen les dones perquè no es comporten atenent la seua naturalesa
real, i que les converteixen en objectes (nines), fet que els suposa un esforç
addicional en la seua ocupada vida.
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lèxic i semàntica
11. Pensaven que qui ara consideraven un adversari no havia estat a __________ de les
circumstàncies.
a) l'alçada
b) l'altura
c) l'alçària

12. Es preguntava sobre la __________ de dir a la policia que fa anys van tancar Oriol a la presó
per __________ de drogues.
a) pertinença / pertinència
b) pertinència / pertinència
c) pertinència / pertinença

13. Què significa l'expressió "anar a la briva"?

a) Malviure en la malfaeneria.
b) Anar per la vida aprofitant totes les ocasions.
c) Anar a collir bacores.

14. Què significa el verb "amprar"?

a) Cobrir o defendre algú o alguna cosa contra un perill o dany.
b) Prendre prestada alguna cosa.
c) Afavorir el desenvolupament d'una cosa.

15. En __________ de la jungla va sentir la __________ de la serp.

a) la remor nocturna / dentada
b) el remor nocturn / dentada
c) el remor nocturn / dentellada

16. Aquesta vesprada, quan el cel s'ha __________, feia __________ insuportable!
a) entaranyinat / un caliu
b) amerat / una calitja
c) enteranyinat / una calda

17. Què significa el verb "trescar"?

a) Anar al capdavant d'alguna cosa.
b) Caminar o treballar molt de pressa.
c) Trencar el cap a algú, o alguna cosa.

18. Què significa l'expressió "a burro-barra"?

a) De qualsevol manera, sense reflexió.
b) Que s'ha de transportar amb burro.
c) Que s'ha de repartir de manera que a cada persona li corresponga una cosa.

19. Què significa l'expressió "paréixer un soterrar a fosques"?

a) Tindre, una persona, un caràcter molt taciturn i reservat.
b) Ser, un dia, molt gris i ennuvolat.
c) Ser, una situació, massa seriosa i silenciosa.
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

20. Què significa el substantiu "estaquirot"?

a) Obra feta d'estaques clavades en terra.
b) Pedra preciosa de gran valor.
c) Persona parada que molesta o que no fa allò que hauria de fer.

21. Què significa l'adjectiu "malastruc"?

a) Que no té traça per a fer les coses.
b) Que té desgràcia o que porta desgràcia.
c) Que no té educació, malcriat.

22. Després de __________ totes les opcions, es van decantar per utilitzar __________ en
l'estofat en lloc de julivert.
a) sospesar / celiandre
b) sopesar / cilantre
c) sospesar / cilandre

23. Què significa l'adjectiu "balder"?

a) Sense cost, gratuït.
b) Molt cansat i sense forces.
c) Que va gran, que no ajusta bé.

24. Què significa el verb "endenyar"?

a) Infectar-se o inflamar-se una ferida.
b) Traslladar a una altra persona una feina o un encàrrec difícil o molest.
c) Fer que una cosa vaja per bon camí, que funcione bé i que tinga èxit.

25. Què significa el substantiu "deler"?

a) Desig vehement.
b) Alteració mental produïda per la beguda.
c) Odi sobtat i passatger.

26. M'he __________ de dia perquè el calendari que ens vau imprimir era un poc __________.
a) confús / confús
b) confós / confós
c) confós / confús

27. Em vaig quedar __________ quan vaig saber que __________ l'error.
a) aliviada / s'havia arreglat
b) alleujada / s'havia esmenat
c) alleugerida / s'havia subsanat

28. Quina de les expressions llatines següents s'usa per a adreçar un encàrrec o escrit a una
persona sense que puga ser transferit a una persona diferent?
a) ad personam
b) motu proprio
c) ex professo
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

29. L'havien acomiadat el mes de febrer i a l'abril encara no havia signat __________.
a) el quiti
b) la quitança
c) el finiquit

30. Quina d'aquestes paraules no significa "destresa, habilitat"?

a) Manya
b) Traça
c) Rauxa

Morfologia i sintaxi
31. Ja et vaig dir que no __________ teus consells: sense la teua ajuda vaig ___________ la
solució.
a) necessitava dels / encertar amb
b) necessitava els / encertar
c) necessitava dels / encertar

32. Mare meua, __________ bona està la sopa! __________ l'has trobada en un llibre de
receptes o t'ha ensenyat el veí a preparar-la?
a) què / Què
b) què / Que
c) que / Que

33. Farem un viatge diferent __________ solem fer nosaltres: no triarem la destinació ni l'itinerari.
a) dels que
b) als que
c) als quals

34. ___________ situació d'alerta per fred, i __________ risc de gelades, es limitarà la circulació
de vehicles.
a) Enfront d'aquesta / degut al
b) Front a aquesta / per culpa del
c) Davant d'aquesta / a causa del

35. Tinc moltíssima fam, però, en canvi, __________.

a) set, no tinc gens
b) de set, no en tinc gens
c) de set, no tinc res

36. Els amics de Romeu __________ triar el menú de la festa, ja que __________ la cuina.
a) el deixaren / li apassionava
b) el deixaren / l'apassionava
c) li deixaren / l'apassionava

37. Jaume, __________ ens va contar coses sobre la vida privada del seu cap, no és
__________ per a fer aquest tipus de declaracions.
a) qui / qui
b) que / ningú
c) el qual / algú
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

38. __________ va explicar-nos __________ consistia l'obra.

a) La mateixa artista / en el que
b) La pròpia artista / en què
c) L'artista mateixa / en què

39. Us aconsellem __________ la pàgina __________ de l'enciclopèdia i així sabreu més coses
sobre la cultura grega.
a) que mireu / cinquanta-dos
b) que mireu / cinquanta-dues
c) mireu / cinquanta-dos

40. L'entrada al zoològic val vint-i-quatre euros, __________ a una associació contra el maltracte
animal.
a) dels què en destinen sis
b) dels quals destinen sis
c) dels quals en destinen sis

41. Tota la població s'ha __________ quan ha sabut la notícia de l'incendi, i s'ha __________ a
ajudar a apagar el foc.
a) commós / dispost
b) commogut / disposat
c) commós / disposat

42. Ja havien posat les maletes en el __________ i estaven preparats per a gaudir de les platges
amb __________ d'Eivissa.
a) portaequipatge / aigües turqueses
b) portaequipatge / aigües turquesa
c) portaequipatges / aigües turquesa

43. __________ tenen un abonament, poden entrar a l'aparcament __________ i eixir-ne.

a) Com que / tranquil·lament, còmoda i fàcil
b) Com què / tranquil·la, còmoda i fàcilment
c) Com / tranquil·la, còmoda i fàcilment

44. Els comentaris dels seus companys __________, a Eva, i per això __________ de tota la
informació que arriba d'ells.
a) li inquieten / dissent
b) l'inquieten / dissent
c) la inquieten / dissenteix

45. Encara no heu dut els deures als vostres professors? Voleu que __________ duga jo?
a) se'ls
b) els els
c) li'ls

46. La campanya de participació ciutadana no s'ha anunciat prou __________ la gent puga
__________.
a) perquè / subscriure-s'hi
b) com perquè / subscriure-s'hi
c) com perquè / subscriure's-hi
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

47. S'havia marejat i __________ dues vegades: les cames no l'aguantaven __________.
a) s'havia caigut / de peu
b) havia caigut / en peu
c) havia caigut / de peus

48. Quan Dani __________ la responsabilitat de l'empresa, va enviar-nos una circular

__________ el nou horari laboral.
a) va carregar amb / que establia
b) va carregar / establint
c) va carregar / que establia

49. En la __________ edició del festival, al final van eixir a l'escenari els tres grups perquè el
públic començà a cridar: "___________".
a) trenta-dosena / una altra, una altra
b) trenta-dosena / altra, altra
c) trigèsimosegona / un altra, un altra

50. S'han reunit els __________ per a proposar els __________ que s'han de fer servir en el curs
de tàctiques militars.
a) tinents coronel / conceptes claus
b) tinents coronels / conceptes claus
c) tinents coronels / conceptes clau

51. Sempre aconsegueix __________ vol, __________ quan no s'ho mereix.

a) quant / inclús
b) tot el que / inclòs
c) tot allò que / fins

52. El contracte no s'ha de guardar en aquest arxivador, i si no __________ traus, possiblement

__________.
a) l'en / es perdrà
b) le'n / es perga
c) l'hi en / es perda

53. __________ moltes hores no __________ tindre un bon sou.

a) El fet de treballar / t'agaranteix
b) Treballar / et garanteix
c) El treballar / et garantitza

54. Vam caminar tot el matí entre __________ d'avellaners i __________ que no deixaven veure
el cel.
a) una espessor / boixos
b) un espessor / boixos
c) una espessor / boixs

55. __________ el jutge tingué les dades necessàries, decidí __________ el cas.
a) Res més / sobreseer
b) Tan bon punt / sobreseure
c) A penes / sobreseir
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

56. Preguntaré a Mireia si vol acompanyar-me a veure la desfilada de moda, ja que crec que ella
també __________.
a) té interés en la mateixa
b) té interés en veure-la
c) hi té interés

57. Com ja __________, sembla que __________ es dutxava s'ha esvarat amb el sabó i s'ha
trencat una cama.
a) deus saber / mentre
b) sabràs / mentrestant
c) deuràs saber / mentre que

58. La il·luminació de l'escenari minvarà __________ els llums es vagen apagant, _________ a la
foscor absoluta.
a) a mesura que / fins a arribar
b) conforme / fins a arribar
c) tal com / fins arribar

59. No __________ les terminacions verbals irregulars de memòria perquè s'obliden __________.
a) apreneu / fàcilment
b) aprengueu / fàcilment
c) aprengueu / fàcil

60. Quina frase està ben escrita?

a) No pararem d'entrenar sinó obtenim un bon resultat en la prova física.
b) No he vist l'obra de teatre i no vull que m'hi parles.
c) Ja fa unes quantes setmanes que no el veiem: pot ser que estiga malalt.

61. Van vindre els alumnes i __________ tenia __________ exercicis per fer.
a) cada un / varis
b) cada un / diversos
c) cadascú / uns

62. Si __________ el meu treball de jove, __________ amb moltes més ganes.
a) reprenera / l'escometria
b) reprenguera / l'escometeria
c) reprenguera / l'escometria

63. La directora de l'escola va redactar un escrit __________ la realització d'una excursió a

l'Albufera amb l'alumnat, i el consell escolar __________.
a) en què proposava / n'ha fet un pressupost
b) en el que proposava / ha fet un pressupost del mateix
c) proposant / ha fet un pressupost

64. Les __________ de la comarca van organitzar __________ per a la primera setmana
d'octubre.
a) escoles tallers / la mitja marató
b) escoles tallers / el mig marató
c) escoles taller / la mitja marató
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

65. Va criar-se __________ la tutela del seu oncle, __________ va compartir molts moments
feliços.
a) baix / amb el que
b) sota / amb qui
c) davall / amb el qui

66. __________ han investigat el cas __________ ha obert diligències prèvies el tribunal
corresponent.
a) Tant un com l'altra / sobre el que
b) Tan un com altra / sobre què
c) Tant l'un com l'altra / sobre el qual

67. __________ era que mai havia pensat que divertir-se costara __________.
a) L'emocionant / tan poc
b) Allò emocionant / tant poc
c) Allò emocionant / tan poc

68. __________ la pròxima convocatòria d'eleccions, __________ més debats televisius.

a) En vista / possiblement s'hagen de fer
b) Amb vista a / potser s'han de fer
c) Cara a / igual s'han de fer

69. __________ als dies de vacances, __________ tretze.

a) Quant / almenys me'n queden
b) En quant / al menys m'hi queden
c) Amb respecte / almenys em queden

70. __________ les xiques et demanen explicacions sobre la teua actitud, et recomane que no
__________ cap ni una.
a) En cas què / les n'oferisques
b) Si / les les oferisques
c) Posat que / els n'oferisques

Normativa ortogràfica
71. Quina és l'oració que està ben escrita?
a) Va donar el vist-i-plau al dinar: la coliflor estava especialment deliciosa, i l'escalopa també.
b) En un estudi inter-disciplinari s'avorda un problema amb la visió de distintes disciplines.
c) Ha sumat els nombres enters en tres segons i ha obtingut el primer premi: un trèvol d'argent.

72. Parla amb un llenguatge molt __________; és com un __________.

a) ampulós / gal·limaties
b) ampul·lós / galimaties
c) ampulós / galimaties

73. El mapa __________ anuncia un potentíssim anticicló que incidirà negativament en les
reserves dels __________.
a) d'isobares / aqüífers
b) d'isòbares / acuífers
c) d'isòbares / aqüífers
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

74. Li van posar __________ a l'hora d'entrar al __________ perquè anava indocumentat.
a) traves / quarter
b) traves / quartel
c) trabes / quarter

75. El professor va expulsar els dos __________ quan observà que __________ entre ells durant
la prova.
a) examinands / xiu-xiuejaven
b) examinands / xiuxiuejaven
c) examinants / xiuxiuejaven

76. Encara guarde les teues cartes en un calaix d'un __________ de fusta __________.
a) xifonier / massissa
b) simfonier / massissa
c) ximfonier / massisa

77. Quina d'aquestes frases està ben escrita?

a) Li van fer l'alto i de seguida desmuntà del cavall amb una certa intranquil·litat per haver de donar
explicacions.
b) Van cancel·lar la inauguració de la rotonda perquè els bolards no s'havien pogut colocar a temps.
c) Necessitava una cabessa d'alls per a fer l'all-i-oli, i també havia de comprar els biscuits per a
preparar la coca.

78. Aquells veïns __________ ja li havien fet un parell de favors en poc de temps, com ara
ensenyar-lo a imprimir els documents __________.
a) estrafularis / apaïsats
b) estrafalaris / apaisats
c) estrafolaris / apaïsats

79. Ha comprat un pis a __________ de la ciutat, en un edifici que fa __________.

a) l'extrarradi / xaflà
b) l'extraradi / xamfrà
c) l'extra-radi / xamfrà

80. Amb __________ fem que la nostra llar esdevinga un lloc més net i __________.
a) l'encens / acollidor
b) l'incens / acullidor
c) l'inciens / acollidor

81. Fem el pícnic al costat d'aquell __________ o preferiu fer-lo a l'ombra d'aquell __________?
a) salze / hom
b) salse / om
c) salze / om

82. El dia de l'entrevista de treball duia un jersei de llana __________ amb l'escot, els punys i els
baixos __________.
a) jaspiat / rivetats
b) jaspeat / rivetats
c) jaspiat / ribetats
Àrea d'estructures lingüístiques
Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

83. El __________ és un dels __________ del son més habituals.

a) somnambulisme / transtorns
b) somnambulisme / trastorns
c) sonnambulisme / transtorns

84. Cada any __________ les mateixes raons per a defensar l'existència de molts __________ en
l'univers.
a) arguïm / mons
b) argüim / mons
c) arguïm / móns

85. __________ molt que em __________ el terra quan l'acabe de llavar.

a) M'enuja / trepigen
b) M'enutja / trepigen
c) M'enutja / trepitgen

86. En quina d'aquestes paraules la hac no sona igual que la resta?

a) hala!
b) suahili
c) haixix

87. La meua germana és molt __________; per exemple, ahir va comprar un _________ de 200
euros que no necessitava.
a) capritxosa / txal
b) capritxosa / xal
c) caprixosa / xal

88. He vist eixir una __________ de la __________ del camp de la meua àvia.
a) òliba / sénia
b) oliba / sénia
c) óliba / sènia

89. L'accident amb el __________ el vaig tindre en __________, que ara s'anomena A-2.
a) tot-terreny / l'N-II
b) tot-terreny / la N-II
c) tot terreny / l'N-II

90. Els verbs "__________" i "__________" són sinònims, i podem utilitzar-los en el mateix
paràgraf.
a) banar-se / gloriejar-se
b) vanar-se / gloriejar-se
c) vanar-se / glorietjar-se
Consulta sobre els resultats

1. <www.ceice.gva.es/jqcv>

2. Telèfon 012

Calendari i estructura

Primera fase Àrea de comprensió 10 %

(11/11/2017)
Àrea d’estructures lingüístiques 30 %
Segona fase
Àrea d’expressió escrita 30 %
(25/11/2017)
Àrea d’expressió i interacció orals 30 %

Mínim per a passar a la segona fase: 40 % en la mitjana ponderada de les dues àrees
de la primera fase.

Mínim per a aprovar: 60 %

prova grau superior

primera fase novembre 2017
9.00 hores
 prova
grau superior
segona fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Àrea d’expressió i interacció orals
Trieu una de les dues lectures següents i prepareu-vos per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que heu triat.

b) Una exposició i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Vivint a soles

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en l’última dècada ha

augmentat el nombre de gent major de seixanta-cinc anys que viu a
soles. Això és bo o dolent per a les persones afectades? Per què creix el
nombre de gent major que viu sola?
Abans de res, s’ha de dir que no és el mateix viure a soles als seixanta-cinc
anys que als noranta, fer-ho amb bona salut que amb malalties. Per a una
persona vàlida per si mateixa la soledat pot ser bona; però per a una
persona impedida, l’absència de companyia pot resultar dolorosa.
El nombre de persones grans que viuen sense companyia s’ha
incrementat perquè, d’una banda, ha augmentat l’esperança de vida,
amb la qual cosa, a la població d’edat avançada que viu a soles, el
nombre de la qual es manté, s’hi afegeixen els qui envelleixen. D’una
altra banda, ara, la situació més comuna en una llar és que hi visca una
persona sola, una parella, una parella amb fills o una dona o un home
sols amb fills. Quin és el futur previsible per a aquestes persones?
Quedar-se soles a casa. Això no era així fa anys, quan en la mateixa casa
solien conviure avis, pares, fills, oncles i ties. Però ara la gent prefereix
viure més tranquil·la, amb menys persones al seu voltant, a costa de
tindre un envelliment en soledat.
Però que quede clar que viure sol, per obligació o elecció, no és negatiu;
únicament la incapacitat de tindre cura d’un mateix transforma la
soledat en inhòspita presó.
 Lectura 2

Velles tradicions

Hi ha tradicions que no voldríem que s’acabaren mai: el guisat de la

iaia, el café de sobretaula, les tertúlies al bar... Malauradament, som
conscients que les tradicions i la societat evolucionen, i acceptem com
un fet irrefutable que cada generació crearà noves tradicions i en
gaudirà. O les sofrirà.
Les tradicions, a més, també ens serveixen per a adonar-nos de com ha
evolucionat la nostra societat, ja que coses que en altres temps eren
habituals, hui en dia ens semblen ridícules. Moltes vegades hem sentit
un xiquet dient: “I si abans no tenien llum elèctrica, com s’hi veien a la
nit?” I a l’inrevés: coses que actualment trobem normals, fins i tot
imprescindibles, eren inimaginables fa quinze o vint anys. Prompte
sentirem una xiqueta preguntant: “Sense WhatsApp, com es parlava
amb els amics?”
Però hi ha tradicions eternes, que es justifiquen amb un “tota la vida
s’ha fet així” i que moltes persones accepten com quelcom inevitable.
Prenguem-ne un exemple: els preus sense IVA que veiem en les cartes
dels restaurants. Potser molta gent ho troba normal, però això és
il·legal i es pot sancionar. I com a bona tradició, es perpetua any rere
any. Està bé recordar als de “tota la vida s’ha fet així” que si ningú
haguera fet les coses d’una manera diferent en algun moment, encara
viuríem en coves i parlaríem a crits.
Àrea d’expressió escrita

Dictat
Espai per a l’esborrany: el text definitiu serà el que traslladeu a la plantilla de respostes.
Redacció
Escriviu un text, com per exemple un article d’opinió o un assaig breu, en què exposeu i
argumenteu el vostre punt de vista sobre un dels dos temes següents (300 paraules).
a) La disminució de la natalitat és un problema que pateix Europa d’un temps ençà: cada
vegada naixen menys infants i, per tant, la població envelleix. Escriviu un article d’opinió
en què reflexioneu sobre les conseqüències d’aquesta realitat i els avantatges i els
inconvenients que presenta.
b) L’obsolescència programada és la planificació i la programació de la fi de la vida útil
d’un producte o servei perquè esdevinga inservible al cap d’un període de temps calculat
prèviament pel fabricant. Escriviu un article d’opinió en què exposeu el vostre punt de
vista sobre aquesta pràctica i argumenteu els avantatges i els inconvenients que té.
Espai per a l’esborrany: el text definitiu serà el que traslladeu a la plantilla de respostes.
(El dictat es fa respectant al màxim els criteris d’elocució estàndard i, en especial, els
referits a consonants sordes i sonores, a l’obertura de les vocals i a l’emmudiment o no
de determinats sons.)

DICTAT

No passeu per aquest moll. // De tots, és el més

desolat: el moll de les execucions. // En la claror
cendrosa d’alguna matinada, // veureu un grup de
gent en rengle al llarg del riu. // Ells estaven
avesats al vent salí i a l’esclat de l’aigua. // Prou
que sabien gronxar-se, a coberta, // amb
l’embranzida que l’ona d’alta mar dóna al fustam
del vaixell. // Prou que podien resseguir amb ulls
vivíssims // la brillantor del sol de migdia // que fa
alquímia de llum amb l’escuma. // Ara, però, els
arrasa el fred ventejat i humitós del riu. // Ells, els
qui abans navegaven per una faula d’illes
tropicals, // ara munten guàrdia al llarg del riu
espesseït i térbol de Londres. // Els viatgers
tocatardans ja s’han habituat a veure, // penjats de
cadenes de ferro, // els cossos dels pirates.//
Consulta sobre els resultats

1. <www.ceice.gva.es/jqcv>

2. Telèfon 012

Calendari i estructura de la prova

Àrea de comprensió 10 %
Primera fase
Àrea d’estructures lingüístiques 30 %

Àrea d’expressió escrita 30 %

Segona fase
Àrea d’expressió i interacció orals 30 %

Mínim per a aprovar: 60 %

prova grau superior

segona fase novembre 2017
9.00 h