Felix Vilardell Camprodon

Ressenya Història Moderna de Catalunya

En la present ressenya que tracta sobre Felip V I la repressió cap a Catalunya s'ha
de tenir en compte que l'obra és la continuació (Torras, 2013 p.409) d'un altre llibre i
s'ha de prendre en conjunt per tal de poder comprendre què va passar, perquè i
quines conseqüències va tenir.

Sobre el llibre es centra en la difusió de la repressió que va patir Catalunya, en la

seva llengua, costums, institucions entre altres i en l'uniformació i adaptació a les
lleis castellanes del territori català.
Centrant-nos en els conceptes o aspectes centrals, com pot ser la mateixa Guerra
de Successió Espanyola i la consegüent implicació de la comunitat internacional, la
ideologia absolutista de Felip V o bé la promulgació del Decret de Nova Planta.
Entenent el context i la ideologia de Felip V, en el llibre es mostra la brutalitat de la
repressió que va viure el nostre país i mostra les fonts que documenten tot el que va
anar passant. Unes fonts majoritàriament d'arxius i en gran part borbòniques, amb
una gran biografia a la darrera que permeten una obra sòlida i altament referenciada
per tal de poder esbrinar el nostre present a partir del que Catalunya va perdre o se
li va intentar arravate amb aquest episodi de la seva història.

Aspectes tractats en el llibre

Més enllà del propi índex del llibre que segueix un sòlid esquema per a tal
d'entendre tots els passos en què es va donar la repressió cap a Catalunya, en la
present ressenya seguiré el mateix esquema, incloent-hi una conclusió final i
general del llibre mentre tracto els aspectes rellevants de l'obra.

La repressió Borbònica abans del Decret de Nova Planta (pàg. 5)

En aquest capítol es mostra la personalitat del Duc d'Anjou, conegut també com a
Felip V, descrit com a dèspota venjatiu amb l'objectiu d'eliminar políticament,
lingüísticament institucionalment la Catalunya de l'època mitjançant una extrema
violència i acarnissament dut a terme per les seves tropes.
Trobem a Catalunya una ocupació parcial durant la guerra a mesura que les tropes
de Felip V van anar entrant al territori i hi veiem tocs de queda, les intervencions de
gremis, com qualsevol altre tipus d'organització, el control de correspondència i de
pobles o famílies mitjançant una càrrega dels allotjaments de tropa que quedà
registrada
Durant encara la no capitulació de Barcelona, que no permetia estendre els rigors
de l'ocupació per a fer-los com a pautes regulars del nou règim. Tenint en compte
això, en el següent apartat, podrem veure què va succeir i en part, entendre la
resistència de Barcelona davant el setge, veient el que els venia al damunt amb
Felip V.

L'ocupació Borbònica de Catalunya: Terror Militar i sotmetiment polític (pàg. 21)

1
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

Aquest període comença amb la firma del Tractat d'Utrecht (11-IV-1713) el qual té
moltes relacions amb els preparatius militars per envair Catalunya amb un
nomenament final al duc de Pòpuli com a capità general i comandant dels exèrcits
borbònics per a l'ofensiva final contra Catalunya. Les relacions les trobem
exemplificades en la pàgina 30 on s'explica el relleu que hi va haver a la plaça de
Cervera de l'exèrcit borbònic enfront l'imperial tot i que aquest fet es va produir arreu
dels territoris ocupats.
Una mostra de la repressió que feien les tropes borbòniques, esmentat en el
paràgraf anterior, va propiciar que el juliol de 1713 moltes poblacions retressin
obediència a Felip V, segurament per tal de salvar la pell, de tal manera que el duc
de Pòpuli qualifiqués la invasió com a paseo militar>;.
Quan es parla de Terror Militar s'entén per un govern que utilitza l'exèrcit pel
sotmetiment i posterior govern, el trobem exemplificat en el cas de Berga i fent un
ultimàtum a Barcelona, que decidirà resistir tot i la àmplia majoria d'efectius i
recursos de l'exèrcit Borbònic i Francès. Trobem també aquest terror militar en la
càrrega dels allotjaments de tropa emprat com a control de la població i famílies o
bé de control social i la requisa d'armes. Tot fet i pensat perquè hi hagui terror i
ningú es pugui alçar contra Felip V.

Les <Quinzenades>;; i la revolta antifiscal de gener de 1714 (pàg. 77)

Obligat l'exèrcit borbònic a mantenir-se a la defensiva arreu del territori degut a les
partides de voluntaris i de Miquelets, es va haver de replantejar la guerra per part de
l'estat major borbònic en terra hostil i arribant l'hivern, per això es va replantejar altre
cop les cobraments extraordinaris per tal de sostenir la guerra i l'ocupació que es
van haver de pagar en tres terminis de quinze dies, d'aquí prové el nom, per un total
de 750.000 pesos. D'aquesta manera es prioritzava l'èxit de la campanya mantenint
contents i els soldats per tal d'una fidel obediència. Segons fonts contemporànies a
l'època manifesten que aquest sistema era abusiu i era insuportable pel conjunt de
la població, i molt menys fet a llarg termini, ja que també sobre fonts contemporànies
trobem el << via fora, lladres!>;>;, que expressa el descontentament de la població.
La protesta antifiscal va acabar adquirint una gran fusió a tot arreu de Catalunya i es
va fer una mostra de descontentament en molts pobles malgrat la ja sabuda
resposta de les autoritats borbòniques.
Aquestes contribucions imposades per José Patiño resultaven més que
desproporcionades i van acabar aixecant Catalunya contra l'exèrcit borbònic amb un
augment d'emboscades i atacs desesperats per part dels pagesos. Un dels
exemples esmentats en el llibre és el de Sant Martí Sarroca. La magnitud de les
protestes van acabar portant a l'estat major de les dues corones a destinar més
contingents de tropes a combatre la insurrecció pagesa, ja que va comportar una
gran alarma degut a l'hipotètic descontrol d'extenses zones que controlaven.

La consumació del Setge de Barcelona i l'Onze de Setembre (pàg. 111)

2
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

Un cop sufocades les insurgències, es va replantejar l'estratègia d'ocupació del

territori tornant a posar vista a la ciutat de Barcelona, la qual dubtaven de poder-la
rendir degut a l'enquistament de posicions i les seves tropes, mermades i amb poc
armament.
Davant el setge hi havia escaramusses fent sortides organitzades per infringir baixes
i desorganitzar l'ofensiva borbònica, que va respondre amb la intensificació de
bombardejos a la ciutat que tant afectaven la població civil.
Més enllà de negociacions que van concloure en el tractat de Rastatt o Baden
respectivament no es van fer mencions a lleis i privilegis a Catalunya, que van ser
tractats en el tractat d'Utrech. En aquest context i negociacions hi intervenen Lluís
XIV, Carles VI i Felip V entre d'altres, i mostra la importància de la guerra i el
desenllaç que aquesta podia tenir.
Va haver-hi un relleu en l'estat major borbònic i va entrar en joc el duc de Berwick
que va fer un setge hermètic a la ciutat de Barcelona, ja que militarment, podia amb
els 90.000 efectius que tenia. Era clau l'estat de les muralles degut als bombardejos
que havien succeït el 1697, fet que va propiciar l'excavació de trinxeres per a tal
d'innovar en el setge i poder arribar fins a les muralles. Van intervenir intents de
negociacions per part del duc de Berwick en voluntat de Felip V, però el propi duc i
inclús Lluís XIV, per mitjà de carta, deia que eren negociacions massa dures i no
facilitarien la rendició i els habitants de Barcelona van decidir no rendir-se. << Via
fora, socorro a Barcelona>;>; es cridava per tal d'intentar promoure emboscades, i
aquests esclats es van escamapar per tota la Catalunya central, com es pot suposar
el dia 10 d'agost, es va publicar un edicte pel qual es tractaria amb severitat extrema
als que ho promulguessin, còmplices o sospitosos, tot fent així una nova
generalització arreu de Catalunya una política de represàlies contra la població civil.
En el panorama militar, liderat en tots els fronts pels exèrcits borbònics, es va
pensar en la possibilitat de salvació mitjançant un canvi en la política internacional,
que degut de un canvi successori de l'època, els anglesos van començar a preparar
una expedició d'ajuda humanitària a Barcelona que malgrat tot, no es va
materialitzar mai.
Arribant el setembre de 1714, mermades les muralles a causa dels bombardejos de
l'agost, hi va haver enderrocs fortuïts, provocant accidents.
Posicionant-se Berwick davant el baluard de Portal Nou proposant una intimidatòria
proposta, la Junta del Govern de la ciutat, el Consell de Cent i havent-hi un notable
Rafael de Casanova, es va decidir, continuar amb la defensa heroica, perllongada,
desesperada i inútil.
L'assalt final d'exèrcit va ser precedit d'un colossal bombardeig a la ciutat entrant pel
Portal Nou amb successives onades de soldats que van resultar incontenibles. Va
haver-hi intents de negociació però l'acord final va respectar les vides dels
barcelonins fent efectiva l'ocupació el 13 de setembre de 1714.
Aquí comença la segona part del llibre el qual se centra en la repressió en si de les
tropes borbòniques contra els vençuts. En la part anterior el llibre se centrava a

3
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

explicar les aportacions que Torras i Ribé va fer de la guerra fins a la capitulació de
Barcelona el 13 de setembre de 1714.
L'endemà de la derrota de 1714: la repressió sistemàtica (pàg. 157)
L'entrada de les tropes borbòniques es va dur a terme ordenadament segons
l'acord, evitar saquejos i rampinyes. Es va promulgar una <>;; pel duc de Berwick
que fou la principal institució de govern fins al decret de Nova Planta. La supressió
de principals institucions del govern de Catalunya es van fer amb transitorietat.
Els exiliats i els intents de depuracions polítiques es van dur a terme per tal que no
ocupessin càrrecs, tot fent una percepció del contingut de la llista negra que s'havia
elaborat l'any 1713. La deportació i empresonament ja es portava a terme desde
1713 i foren tractats de forma ignominiosa i amb rigor desmesurat portant-los a
diferents punts de la corona. Els que van sobreviure i no van ser executats, van
sortir, la gran majoria, en llibertat, l'any 1725 com ho va ser el comandant Villarroel
gràcies a la pau de Viena. Aquesta repressió selectiva s'hi afegien detencions
arbitràries, i execucions durant a la guerra, els que sobrevivien eren portats davant
al Reial Junta i segons fonts contemporànies ningú es podia considerar-se lliure de
sospita. Hi havia un clima atemorit, exemplificat amb les batudes de 1715 a la Plana
de Vic, actuacions destinades al control de la dissidència a través d'espionatge i
control social.

Els mecanismes d'un estat d'excepció permanent (pàg. 187)

Prohibides les armes pel sotmetiment del territori, el 14 de Setembre es van confinar
totes les armes de Barcelona que fins a 1715 eren més de 70.000. Es van executar
els que no van complir amb penes exemplars, i la proliferació de causes sumàries
van haver de construir forques per a les execucions tant a Barcelona com fora de la
ciutat. Tot això era en part degut a la política de detencions arbitràries, tot i que el
1719 es van presentar un seguit d'indults a persones que estaven confinades a les
galeres. Un altre dels problemes amb la promulgació dels edictes va ser als
fabricants d'armes que vàren plantejar la dissolució dels gremis. Això va tenir una
sèrie de mesures de control i seguretat als que fabricaven armes, o el que s'entenia
com a armes, ja que en el rigor d'aplicació, aquestes van ser dipositades en les
drassanes pel seu control.
Entren en joc les delacions i desconfiança generalitzada a la qual donà lloc a les
vacants en responsabilitats institucionals, i socialment es van traduir en la privacitat
més estricta o a la mera vida familiar. La impressió i tinença de llibres o escrits
estava prohibida com també estava regulat el benefici eclesiàstic, la validació
notarial o el correu ordinari. Els delators extorsionaven amb delatar a més de les
represàlies econòmiques cap a instigadors a la revolta que va suposar un elevat
import per a les autoritats borbòniques, que va ser emprat per a pagar les obres de
la construcció de la Ciutadella.

4
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

El rebrot de la insurrecció al començament de 1715 i l'execució del General

Moragues (pàg. 217)
Les partides de voluntaris o també de delinqüents comuns van persistir uns quants
anys més tard de la derrota de 1714, fet que va comportar mesures excepcionals
per a tal de garantir l'ordre públic, ja que hi havia inseguretat, també en els membres
de la junta, que va esdevenir en motiu d'alarma per a les autoritats per mitjà de
pamflets que van aparèixer a Barcelona. Degut a això es van difondre rumors de
negociacions secretes dels dos bàndols per una Pau Universal que podria venir amb
l'ocupació dels anglesos a les Illes Balears, fent efectiva una hipotètica represa del
conflicte i fent efectiva la expedició d'ajut humanitària Barcelona. Aquestes
informacions tenien persuasió a molts ciutadans i entrà en joc l'església que tenia
com a paper de contribuir a la inclinació de l'opinió dels catalans a Felip V. El
general Moragues, indultat per Felip V plantejava exiliar—se a Viena, però abans
havia de donar una documentació al capità T'Serclaes, fet que va propiciar la seva
detenció a Montjuïc el 1715 tot esperant per salpar. Moragues fou utilitzat com a
eina de propaganda política amb una execució el maç de 1715. No és un cas aïllat
ja que amb els represaliats, també hi va haver empresonament d'austriacistes que
es recrudeix el 1715 amb càstigs desmesurats amb una intencionalitat intimidatòria
cap a persones conegudes i prestigioses. Aquestes persones van demanar recursos
per a la seva llibertat però les autoritats borbòniques van mostrar-se irreductibles,
els quals pocs van sobreviure i pocs van poder tornar a Catalunya el 1725 amb el
tractat de Viena.

Les conseqüències de la militarització obsessiva del territori (pàg. 245)

Amb la represàlia i el mecanisme policial per assegurar el sotmetiment de
Catalunya, es va militaritzar molt el territori, cosa que va durar tot el segle XVIII,
coneguda després com a Terrorisme Borbònic a causa de les seves accions.
S'estructuraven a parir de places fortes i llocs estratègics, especialment a Barcelona
on hi va haver allotjaments a cases particulars i dependències eclesiàstiques on es
van produir nombrosos abusos i vexacions a la població com ja es portaven a terme
des de 1713 amb gran despotisme i arbitrarietat respecte als veïns, agreujats en
part per les denúncies de l'exèrcit que el que feia era denunciar i les autoritats
borbòniques els donaven credibilitat i protecció amb la violència que exercien. La
conflictivitat arribava amb les butlletes d' allotjament degut als futurs, i coneguts,
abusos i extralimitacions dels militars que es van generalitzar arreu de Catalunya, fet
que va obligar a plantejar a la Reial Junta el conjunt de queixes i elevar-lo a la
categoria de conflicte institucional entre poder militar i autoritat civil. El problema de
fons el trobem amb els impagaments dels soldats degut a la virtual bancarrota de la
hisenda catalana que va endarrerir pagaments i la tropa es trobava en penúria, que
degenerava en saquejos.

5
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

La imatge simbòlica de l'opressió: la ciutadella de Barcelona (pàg. 265)

La ciutadella, com ja s'ha esmentat abans, va ser pagada amb els diners de les
multes i amb les pedres de les cases dels barcelonins del barri de la Riera. La idea
prové ja de la Guerra dels Segadors, i va ser construïda prop del port i en relació a
Montjuïc per tal de tenir dos punts forts per sotmetre la ciutat.
L'actual parc de la Ciutadella, va ser creat militarment per a tenir-hi una esplanada
en cas d'insurgència fos més fàcil de defensar, mostra d'una clara consciència per
part de les autoritats borbòniques que a part de la finalitat militar i sotmetiment
política, la ciutadella va ser una devastació urbanística i de represàlia econòmica. La
ràpida construcció va ser una obsessió i hi van destinar excepcionals recursos tant
humans com econòmics

Fiscalitat i misèria col·lectiva: La imposició del reial cadastre (pàg. 285)

La derrota, pacificació i sotmetiment exigien un monumental exèrcit, una ciutadella i
la seva manutenció.
La població havia estat espoliada reiteradament amb contribucions extraordinàries
anteriorment esmentats des de 1711 tot i que es van agreujar a 1713, però es a
finals de 1715 quan es planteja dur a terme una reforma a la fiscalitat borbònica per
tal de suprimir les <>;; sota el nom de Real Cadastro. El nou impost, pensat en base
a les anomenades <>;; era pensada en la repartició entre pobles i individus per tal
de que sigui amb proporció i quitat. Es va imposar una fiscalitat indirecte amb
diferents matisos en funció de l'àmbit, i aquest va ser vist amb caràcter progressista
La imatge del cadastre com una fiscalitat confiscatòria i desproporcionada ens
mostra com era l'impost l'augment de pesos que s'havien de pagar. Aquest sistema
prenia com a referent el nombre d'individus que hi havia en les poblacions, malgrat
hi havia arbitrarietat, especialment amb els fidels a Felip V els quals quedaven
exempts d'impostos la nova fiscalitat local estava teòricament ajustada a a la riquesa
dels diversos contribuents ja que havia de dur a terme una prèvia i minuciosa tasca
d'escrutini per a la verificació documental i patrimonial. Cal tenir en compte que
estem en una postguerra i que aquest impost es superposa als altres ja existents, de
caràcter indirecte

La destrucció dels símbols i l'esborrament de la memòria col·lectiva (pàg. 319)

Finalment per a la ressenya veiem com hi va haver un intent de esborrar tota
identitat amb la confiscació de tot el que pogués simbolitzar resistència, una
intromissió a les autoritats eclesiàstiques ja que tenien un paper propagandístic
important i segons les autoritats borbòniques estaven a favor dels Àustries. Es
produïren recerques minucioses i sistemàtiques sobre els clergues i la majoria van
ser acusats de desafecció accentuant la repressió l'any 1715 i el ja esmentat control
i limitació del seu poder. Les universitats com la de Cervera també s'hi van veure
involucrades, malgrat això la repressió sistemàtica i la legislació borbònica, van

6
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

intentar esborrar qualsevol tipus d'identitat catalana, que s'allarga fins pràcticament
els nostres dies.

Finalment concloure amb uns versos cantats durant tota la Guerra de Successió

"Anem a dar batalla

als cruels castellans
y visca Catalunya
y visca la llibertat"

7
Felix Vilardell Camprodon
Ressenya Història Moderna de Catalunya

Bibliografia

• Torras i Ribé J. M. (2013) Felip V contra Catalunya. Barcelona: Ed. Rafael Dalmau