Professional Documents
Culture Documents
Categories Taxonòmiques
Categories Taxonòmiques
REGNE
Hi ha tants éssers vius que per
classificar necessitem fer molts grups
diferents. Així anirem reunint-los en
grups cada vegada més especialitzats,
uns dins dels altres, mitjançant
característiques comunes cada vegada
més concretes. Aquests grups
constitueixen les categories
taxonòmiques. Anem a veure quines
són. El Regne és la primera categoria,
la qual engloba les altres. A la imatge
de dalt tenim el regne animal.
PHYLUM
Ara han desaparegut alguns
representants del regne, tots els
invertebrats. Som al Phylum Cordats
(o vertebrats), que es caracteritza per
presentar esquelet intern, i engloba als
peixos, als amfibis, als rèptils, a les aus
i als mamífers.
CLASSE
Nova categoria: la Classe. Recorda
que ara busquem una característica
comuna als animals presents i que no
tinguen els absents. La classe
representada a la imatge són els
mamífers, caracteritzats per presentar
glàndules mamàries.
ORDRE
Una nova categoria, que es diu Ordre,
i en aquest cas té a veure amb el tipus
d'alimentació i dentició, que són
comuns als animals que queden. És
l’ordre dels carnívors.
1
FAMÍLIA
Ha desaparegut el gos, però queden
tres representants de la següent
categoria taxonòmica: la Família. Els
que queden formen part de la família
dels fèlids, que inclou també als
pumes, jaguars, linx, etc.
GÈNERE I ESPÈCIE
Recordes quin és el nostre nom
científic? Homo sapiens. Tots els
éssers vius es classifiquen finalment
amb dues categories. La primera és el
Gènere, i sempre comença amb
majúscula. I la segona, que sempre
s'acompanya de la primera, és
l'Espècie, i va en minúscula. El gènere
del gat és Felis, i l'espècie del gat
comú és Felis silvestris. Les dues
espècies que queden pertanyen al
gènere Panthera. El lleó és Panthera
leo i el tigre Panthera tigris.
Si ordenem, de major a menor, el nom de les categories taxonòmiques que hem utilitzat per definir els animals
tenim:
Regne – Phylum – Classe – Ordre – Família – Gènere – Espècie
Tema 6 – Classificació i evolució
Al classificar les diferents espècies les anem col·locant dins de grups cada vegada més específics, fins arribar a
l’espècie. Com es veu, les espècies que més característiques tenen en comú comparteixen més categories
taxonòmiques. Això també indica que, evolutivament, estan més prop.
Per a fer una bona classificació hem d’emprar criteris importants al principi, que ens permeten separar grans
grups. Per exemple, per a classificar els éssers vius primer tindrem que veure per què estan compostos. La unitat
fonamental és la cèl·lula, i hi ha dos tipus generals de cèl·lula
Observa la imatge.
1.- Quina és la característica fonamental (i bàsica en la classificació dels éssers vius) que distingeix
aquests dos éssers vius?
a. La presència o no d'ADN.
b. La presència o no de cilis o flagels.
c. La presència o no de nucli.
d. Una és vegetal i l'altra animal.
2.- I ara, i segons el que veus a la imatge, què gran diferència busquem?
a. Éssers vegetals o animals.
b. La capacitat de formar teixits.
c. La capacitat de moviment.
d. La presència o no de nucli.
e. Éssers autòtrofs o heteròtrofs.
3
Evidentment, la diferència està en si la cèl·lula viu sola (unicel·lulars) o pot formar teixits (pluricel·lular). Totes les
cèl·lules que formen teixits són eucariotes.
4.- Segons les llavors que assenyala la imatge, per quin detall es diferencien les angiospermes de les
gimnospermes?
a. Les gimnospermes tenen la llavor nua.
b. Les gimnospermes tenen la llavor coberta.
c. Les angiospermes tenen la llavor coberta, dins d'un fruit.
d. Les gimnospermes no tenen llavors.
e. Les angiospermes tenen la llavor nua.
5.- Segons aquest detall, de quins dos grans grups de vegetals estem parlant?
a. Monocotiledònies i dicotiledònies.
b. Fruits secs i llavors.
c. Plantes amb llavors i plantes amb fruits.
d. Angiospermes i gimnospermes.
Puc trobar detalls que uneixen a grups, característiques comunes que sols ells tenen, i que indiquen un origen
evolutiu comú.
Dins de la Classe dels mamífers es poden fer divisions (ordres) segons la dentició. Fixa't en la sèrie superior:
dents planes per triturar, espai sense dents (diastema) i incisius de creixement constant que necessiten ser
rebaixats constantment. Són, per exemple, els rosegadors i els lagomorfs (conills i llebres).
La sèrie inferior mostra queixals punxeguts, propis de cert tipus d'alimentació.
6.- Un d'ells rep el nom de "queixal carnisser", caràcter distintiu de l'ordre dels ...
a. Carnívors.
b. Animals salvatges.
c. Felins.
d. Carnissers.
e. Omnívors.
Tot i això els tipus d’alimentació no constitueixen un caràcter classificatori: no hi ha cap grup denominat “omnívors”
o “herbívors”, perquè agrupen animals que no tenen res a veure uns amb els altres.
Algunes espècies són massa similars i, per a classificar-les, ens hem de fixar en detalls molt concrets per a poder
diferenciar-les, com, per exemple, la seva distribució geogràfica o aspectes molt concrets. Aquí tens la diferència
entre les fulles de dues de les espècies del gènere Juniperus.
5
CLASSIFICANT ELS REGNES
La primera de totes les categories taxonòmiques és el Regne. Tots els éssers estan distribuïts en cinc grans
regnes. Els criteris més importants per classificar-los són:
El tipus de cèl·lula.
L'organització cel·lular.
El tipus d'alimentació.
La possibilitat que les cèl·lules formen o no teixits.
1.- quin seria el primer criteri per separar el primer regne (i més simple) d'éssers vius?
a. Si són capaços de nodrir-se.
b. Si tenen o no nucli.
c. Si són animals o vegetals.
d. Si tenen ADN o no.
Per tant, ja tenim un primer gran grup, el regne Moneres, que agrupa bacteris, micoplasmes i cianobacteris.
2.- Tria, entre les següents, dues de les seves característiques distintives.
a. Sempre són unicel·lulars.
b. Tenen nucli.
c. Sempre són fotosintètics.
d. No tenen nucli.
e. No tenen ADN.
3.- Quin podria ser el nou criteri per separar el següent gran grup de la resta? Escull sols un.
a. Mida: microscòpics o macroscòpics.
b. La manera d'alimentació: mengen o absorbeixen l'aliment.
c. Fotosintètics o no.
d. Éssers unicel·lulars amb nucli (o pluricel·lulars senzills sense formar teixits).
Tema 6 – Classificació i evolució
Bé. Ja tenim un altre regne, els protoctists, que inclou els protozous, les algues unicel·lulars (com les diatomees)
i les algues pluricel·lulars.
Ara ja ens queden éssers vius que ens resulten més familiars. Són els vegetals, els animals i els fongs.
Com tots formen teixits (encara que en el cas dels fongs són teixits poc especialitzats o "falsos teixits", a part que
també poden ser unicel·lulars, com els llevats), buscarem un altre criteri per separar el tercer grup. Què tal la
nutrició? Busquem un regne que es separa dels altres per la seva nutrició.
5.- Escull els criteris que defineixen exclusivament al següent regne i el separen dels altres dos:
a. Es nodreixen de matèria orgànica.
b. Es mouen.
c. Respiren.
d. Són autòtrofs.
e. Fan la fotosíntesi.
El primer no és, perquè els fongs i els animals ho fan. El segon no té trellat. Respirar respiren tots! I sols hi ha un
grup que acompleix les dues finals.
7
Ens queden dos, i els dos són heteròtrofs. Anem a buscar una diferència en l'alimentació.
7.- Quina de les següents característiques pertany només al regne Fungi (fongs, floridures i llevats) i no al
dels animals?
a. Ingereixen els aliments.
b. Es nodreixen de matèria orgànica.
c. Absorbeixen els aliments.
d. Poden fer la fotosíntesi.
e. Cacen els aliments (no tots els animals ho fan).
REPASSEM UN POC
El regne ................................(protoctists, moneres, batracis) inclou a tots els procariotes. Sempre son éssers
.....................................(unicel·lulars, pluricel·lulars, heteròtrofs).
A la resta de regnes les cèl·lules sempre son .................................(procariotes, eucariotes, heterocariotes).
El regne ...............................(funghi, vegetal, protoctists) inclou alguns éssers unicel·lulars, com els llevats, però la
majoria són pluricel·lulars , com els ..............................(animals, fongs, vegetals) i les ......................................
(floridures, insectes, paramecis).
El regne ................................. (funghi, vegetal, animal) està format per éssers pluricel·lulars heteròtrofs que, a
diferència de .....................................(els fongs, les plantes, els bacteris), ingereixen els seus aliments.
Els (animals, vegetals, fongs).................................constitueixen altre regne, composat per éssers pluricel·lulars
....................................(autòtrofs, quimiosintètics, heteròtrofs).
9
ELS FÒSSILS
De vegades, entre les roques, trobem restes amb forma d’animal o planta, inclús de petjades, rastres
i...excrements! Són els fòssils
El celacant era considerat com un peix que s’havia extingit a l’època dels dinosaures, fins que l’any 1938 es va
pescar un viu. Per tant, no s’havia extingit, i ha estat vivint durant milions d’anys. El mateix passa amb altres
espècies, com el Ginkgo, un arbre que podem veure als parcs del qual se sap que ja existia fa 270 milions d’anys.
Els fòssils que més ens ajuden a datar l'edat d'un estrat o terreny són els fòssils
guia. La cosa és: si trobe un fòssil de, per exemple, el Cretaci inferior, en un estrat,
puc suposar que l’estrat es va formar en aquell mateix període. Els fòssils guia han
d'estar distribuïts per gairebé tot el món: si van viure a la vegada es trobaran en
estrats de la mateixa edat, i així podrem dir de quina època són els materials. Al
dibuix hi ha quatre fòssils guia i un que no ho és.
11
Aquest és l'arbre genealògic dels humans. Tots s'han extingit excepte nosaltres, els Homo sapiens.
1.- Per a què serveix conèixer els fòssils dels nostres avantpassats?
a. Per poder agrupar les diferents espècies per proximitat evolutiva.
b. Per saber que, millor que del mico, homes i ximpanzés venim del goril·la.
c. Per saber que venim del ximpanzé.
d. Per classificar correctament les espècies en una sola.
3.- Quin és el gènere avantpassat comú de totes les espècies del gènere Homo?
a. L'Australopithecus africanus.
b. L'Australopithecus.
c. El Paranthropus.
d. L'Australopithecus anamensis.
4.- Quina va ser l'última espècie del gènere Homo que va conviure amb nosaltres?
a. L'Homo heidelbergensis.
b. L'Homo antecessor.
c. L'Homo neanderthalensis.
d. L'Homo rodhesiensis.
QÜESTIONARI RECOPILATORI
7.- Segons els científics fixistes, que no creien en l’evolució, els fòssils ...
a. Eren avantpassats d'altres éssers vius.
b. Eren curiositats naturals, ja que no creien en l'evolució.
c. Eren animals o vegetals no evolucionats, desapareguts al diluvi universal.
13