Objectiu

 d’una  Anàlisi  Musical  

 
Segons  el  diccionari  de  la  RAE  “Anàlisi”  significa:  “Distinción  y  separación  de  las  partes  de  un  todo  
hasta  llegar  a  conocer  sus  principios  o  elementos”.  Per  tant, en  un  primer  moment  l’anàlisi  musical  
consisteix  en  identificar,  disgregar  i  catalogar  els  elements  musicals  que  estan  presents  en  una  obra  
o  fragment.  Elements  musicals  com:  estructura,  harmonia,  melodia,  patrons  de  tota  mena,  textures,  
corbes  dinàmiques,  etc.    
 
Tanmateix,  aquest  primer  esforç  de  separació  en  molts  petits  elements  no  és  pot  quedar  aquí.  Hem  
de  poder  establir  relacions  d’aquests  elements  amb  patrons  coneguts,  similituds  amb  altres  obres  o  
fragments,  connexions  amb  els  elements  comuns  de  la  “arquitectura  musical”  (teoria  de  la  música,  
harmonia,  formes  musicals,...).  Aquestes  connexions  ens  han  de  portar  a  un  procés  global  de  
“síntesis”,  un  procés  de  simplificació  i  jerarquització  dels  elements  disgregats.    
 
L’objectiu  final  d’una  bona  anàlisi  musical  seria  quedar-­‐se  amb  conceptes  reduïts  i  simplificats  sobre  
el  material  analitzat.  Idees  molt  sòbries  i  essencials  extretes  de  la  peça/solo/fragment,  que  ens  
permetin  identificar  quins  son  els  trets  fonamentals  sobre  els  quals  allò  es  sustenta  (“llegar  a  
conocer  sus  principios  o  elementos”).  D’aquesta  manera  en  podrem  treure  un  profit  de  possible  
“reconstrucció”  personal.  Una  reconstrucció  que  pot  ser  molt  útil  per  improvisar,  arranjar  o  
composar,  doncs  tindrem  un  esquelet  bàsic  ben  sòlid  i  equilibrat,  a  partir  del  qual  poder  articular  un  
nou  “discurs  musical”.  Un  esquelet  que  podrem  “vestir”,  podrem  “adornar”,  seguint  el  nostre  gust  
personal  i  la  nostra  manera  de  fer.  Tindrem  doncs  la  possibilitat  de  construir,  sobre  uns  fonaments  
molt  ben  plantats,  una  altra  “casa  musical”  que  serà  única,  doncs  estarà  farcida  de  les  nostres  
pròpies  decoracions  i  personalitat.  
 
Es  similar  al  plantejament  de  l’improvisador  davant  el  repte  de  fer  un  solo  sobre  un  tema;  vol  
poques  idees  estructurals  i/o  harmòniques,  però  molt  sòlides.  Quan  més  clar  i  senzill  sigui  el  marc  i  
les  referències  fixades,  més  lliure  i  personal  pot  ser  el  treball  que  s’hi  fa  a  sobre,  i  més  ben  
fonamentat  estarà.  
 
Així  doncs,  resulta  curiós  adonar-­‐se  que,  en  realitat,  segons  el  meu  parer,  la  finalitat  d’una  bona  
Anàlisi  musical  és  poder-­‐ne  fer  una  bona  Síntesi  
 
 
Ordre  i  Format  
 
També  ens  hem  de  plantejar  l’ordre  i  el  format  d’un  treball  d’anàlisi  per  tal  que  sigui  intel·∙ligible,  
tingui  una  coherència  general,  una  “direcció”  i,  conseqüentment,  pugui  complir  els  objectius  
exposats.  
 
En  general  crec  que  un  bon  format  per  una  anàlisis  musical  pot  ser  similar  al  del  arranjament  global  
d’un  tema;  Intro,  Tema,  Desenvolupament  (solo,  opinions  i  conjectures  personals),    Reexposició  
(síntesi)  i  Coda  (conclusions,  reflexions  pel  que  fa  al  aprofitament  que  se’n  hagi  pogut  extreure).  
  
La  Intro  la  podem  construir  amb  els  antecedents  que  ens  ajuden  a  “situar”  l’anàlisi,  a  estar  
previnguts  del  que  “podem  esperar”;  Estil,  context  soci-­‐cultural  de  l’obra/autor,  etc.  Hem  
d’assegurar-­‐nos  que  totes  les  dades  que  donem  estan  directament  relacionades  amb  la  anàlisi  que  
anem  a  fer  i,  per  tant,  poden  ser  útils  per  encarar-­‐la.  Dit  d’una  altra  manera,  no  son  informacions  de  
caràcter  general  que  posem  només  per  fer    “bulto”  (copy  and  paste  de  la  wikipedia).  També  hi  
caben  raons  personals  (gust,  conveniència,  ...)  que  han  portat  a  la  elecció  del  tema.  La  Intro  ha  de  
ser  breu  i  en  cap  cas  pot  superar  o  ser  igual  que  el  volum  de  la  anàlisi  musical  posterior.  
 
El  Tema  seria  l’anàlisi  pròpiament  dit.  Però  que  entenem  per  anàlisi?  
 
Tal  com  hem  dit  al  principi,  es  tracta  de  disgregar.  El  procés  global  és  el  de  deconstrucció,  per  
desprès  (al  final)  reconstruir  allò  que  tu  creus  essencial,  els  fonaments.  Això  implica;    
 
1-­‐  Transcriure  (no  fer  servir  partitures  ja  fetes,  més  que  per  acarar  la  pròpia  versió).  Transcriure  ja  
és  un  gran  exercici  per  si  sol.  Desenvolupa  l’oïda,  que  és,  sens  dubte,  el  principal  sentit  dels  músics.  
A  més,  fins  i  tot  sense  derivar-­‐ne  reflexions,  representa  ja  un  primer  exercici  d’anàlisi,  doncs  d’una  
manera  o  d’un  altra,  ja  hi  ha  un  primer  esforç  d’organització  per  poder  cantar/escriure/tocar  allò  
que  escoltem.  Una  bona  transcripció  de  tema  (no  d’un  solo...)  normalment  inclou:  a)  La  harmonia  
bàsica  (xifrats),  coherentment  distribuïda  d’acord  amb  la  forma,  ritme  harmònic  natural  i  compàs  
del  tema  b)  Estructura  i  punts  de  referència  principals  (no  cal  transcriure  tot!),  com  poden  ser;  
melodies  o  fragments  melòdics  més  rellevants,  contramelodies,  marques,  riffs  d’acompanyament,  
"cierres",  etc.  c)  Alguna  referència  de  temps  en  el  track  (p.e.  2:31  entra  solo).  Es  tracta  de  
transcriure  tot  el  que  sospitem  que  serà  sustento  principal  de  la  nostra  anàlisi.  En  tot  cas  tot  el  que  
trobem  interessant  o  curiós.  La  curiositat  ha  estat  la  base  del  avenç  del  coneixement  humà.  
 
2-­‐  Disgregar  elements  (forma,  harmonia,  melodia/es,  ritme/s,  patrons  i  trets  estilístics,  textures  i  
tímbrica,  arranjament  global,  frases,  motius,  notes,  etc.)  observar  i  organitzar.  Separar  la  anàlisi  
global  d’elements  o  conceptes  comuns  a  tota  l’obra  o  fragment,  a  base  de  relacionar  aquests  
elements  entre  ells,  buscant  connexions  o  similituds  (per  exemple  molta  presencia  d’una  mateixa  
figura  rítmica,  desenvolupament  d’un  mateix  motiu,  ús  d’una  tècnica  comú  per  a  tot  un  
solo/fragment)  d’una  anàlisi  més  focalitzada  (amb  el  zoom  posat)  de  elements  petits,  tros  a  tros.  
 
3-­‐  Ressaltar  allò  que  et  sembla  més  curiós  o  rellevant  (ja  hi  ha  una  part  de  síntesi  aquí...)    
 
El  procés  continua  però  aquí  vindríem  a  entrar  en  la  part  del  Desenvolupament,  solo,...  
 
4-­‐  Descriure  cadascun  dels  punts  ressaltats,  però  no  quedar-­‐se  aquí...  Descrivim  per  poder  
“interpretar”,  amb  la  voluntat  d’arribar  a  despullar  la  “arquitectura”  d’una  frase/motiu/element  
musical,  els  trets  essencials  sobre  els  quals  creiem  que  allò  es  sustenta.  Cal  poder  trobar  
explicacions  de  perquè  funcionen  aquests  punts  ressaltats,  esbrinar  quines  tècniques  o  recursos  
musicals  hi  poden  haver  al  darrera.  Un  altre  cop,  aquí  és  essencial  establir  connexions  amb  tot  el  
material  conegut  prèviament,  tant  a  nivell  teòric  (harmonia,  forma,  “chord-­‐scales”,  etc.)  com  pràctic  
(referències  de  peces  i/o  fragments  coneguts  i  analitzats  prèviament).    
 
Aquest  procés  implicarà  vessar  opinions  o  conjectures  personals  i,  al  contrari  del  que  hom  pot  
pensar,  això  és  bo,  doncs  no  hi  ha  una  “veritat  absoluta”  en  l’anàlisi  musical.  Tanmateix,  és  
 indiscutible  que  com  més  coneixements  musicals  i  culturals,  com  més  anàlisis  prèvies  i  referències  
tinguem,  més  ben  sustentades  estaran  aquestes  conjectures.  Cal,  per  tant,  molta  informació,  
pràctica  i  treball  previs.  
 
Finalment,  recapitular  (Reexposició),  fer  un  exercici  de  síntesi  per  condensar,  organitzar  i  
jerarquitzar  els  elements  analitzats  que  ens  permeti  anar  dibuixant  aquest  esquelet  d’idees  
bàsiques  sobre  les  que  creiem  que  s’ha  construït  la  peça/solo/fragment  musical.  
 
De  tot  plegat  se’n  hauria  de  poder  treure  una  o  varies  conclusions  i/o  reflexions  (Coda)  finals.  Donat  
el  que  podríem  esperar  (Intro,  antecedents);  s’han  complert  les  expectatives?  O  el  
solo/peça/fragment  és  força  diferent  dels  tòpics  que  es  remenen  per  l’estil  i  el  caràcter  de  
l’intèrpret/autor  en  qüestió?  (Coda,  conseqüents).  N’he  tret  algun  profit,  alguna  idea  que  pugui  ser  
interessant  per  poder  aplicar  i  desenvolupar?.  En  general  aquí  es  tractaria  de  “tancar”  el  treball  
d’una  manera  personal,  com  el  pintor  que  signa  el  seu  quadre...    
 
 
 
Pep  O’C.  ,  revisió  Maig  2014