lOMoARcPSD|3039223

Apunts psicologia de l'activitat física i de l'esport

Psicologia de l'Activitat Física i de l'Esport (Universitat de Lleida)

StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

Up.1: introducció històricaª i conceptual

Tema 1: Definició i ubicació conceptual
1.1. Definició de Psicologia de l’esport
- “Ciència que estudia-optimitza els comportaments de relació
humana en l’àmbit de l’activitat física i l’esport”
- “Estudi de l’ànima, les seves facultats i operacions” Ciència de la
vida mental
- Paraula grega psique: “ànima/alé vital” i logos:
“misteri/tractat/Estudi/raó de les coses”. Podríem dir “estudi de
l’ànima/alè vital”, estudi de lo Psíquic.
- El psiquisme és com l’energia que forma part del nostre cos i que
influeix en els nostres estats d’ànims, en el nostre comportament.
- Ciència que estudia lo psíquic- la ment: Incloent les emocions, els
pensaments i el comportament observable.
- El coneixement i la realitat coneguda:
o El problema fonamental de la teoria del coneixement consisteix
a precisar degudament en quin sentit una idea o un concepte
són representacions mentals de les coses.
o Ens trobem entre el realisme (materialisme) i l’antirealisme,
en les seves formes d’idealisme i fenomenisme.

1.2. El coneixement humà

- Epistemologia, o filosofia de la ciència, és una reflexió crítica sobre
el procés del coneixement humà i els problemes que en ell es
plantegen. L’objecte d’estudi és el coneixement (interpretació o
explicació del fenomen del conèixer). Intervenen en aquest procés un
subjecte i un objecte.
- El coneixement sobre l’home
o Mitjançant la producció d’una imatge, o d’una representació
mental de l’objecte, a causa d’una determinació o modificació
que l’objecte causa en el subjecte.
o Aquesta modificació no és res més que la percepció de
l’objecte, en la qual el subjecte- observador- que busca el
conèixer no està merament passiu i receptor, sinó receptar-
interpretador.
o L’objecte conegut ha de considerar-se sempre d’alguna manera
rellevant al subjecte, fins i tot en cas dels objectes ideals,
com poden ser, per exemple, les entitats matemàtiques.
o Els objectes coneguts, siguin reals, com les coses físiques del
món, siguin ideals, com els números i les figures
geomètriques, haurien de ser, en tant que coneguts,
independents de l’esperit humà.
- Comportaments de relació:
o Amb mi mateix
o Amb els demés

1
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o Amb els objectes

o Amb les normes
- En resum s’enriqueix per dues fonts:
o El materialisme- realitat material o corporal, (Epicureisme).
Explicació de lo superior per lo inferior i que utilitza com a
mètode bàsic l’observació.
o L’Idealisme- Interpretació Ideal. Tendència metafísica.
Importància del Món interior, del fenomen i que sol emprar el
mètode de la introspecció. (“Analitzar-se” a sí mateix per
arribar al veritable coneixement apropant-se a la realitat).
o Coneixement i realitat:
El realisme sosté l’existència independent de les coses, encara
que no siguin conegudes. L’objecte és independent del
coneixement d’ell. Tipus:
 El realisme natural, que no arriba a distingir entre
l’objecte conegut i el mateix objecte, perquè ignora
l’elaboració de l’objecte deguda a la percepció humana,
les coses són tal com les coneixen.
 El realisme crític, cal distingir entre les qualitats
objectives i les subjectives de l’objecte conegut: la millor
expressió històrica d’aquest realisme ha estat la teoria
de les qualitats primàries i secundàries.
Els antirealisme o interpretació intel·ligent de les coses,
presenta les formes d’Idealisme i fenomenisme. L’idealisme
parteix de la idea de que el coneixement que tenim de la
realitat és una activitat de l’esperit.
- L’estudi de la realitat: Objecte d’estudi

Tots les ciències tenen mètodes i objectius i es relacionen entre elles

1.3. Ubicació conceptual
- La psicologia estudia a l’home des d’una perspectiva de respecte cap
a la individualitat
- La psicologia no és una ciència natural, ja que explica comportaments
molt complexos
- L’adequada aplicació dels coneixement psicològics és garantia d’èxit
- La psicologia serveix per a optimitzar els individus i els processos en
ells que participen.
- Implica el comportament observable, el comportament cognitiu i el
comportament emocional.
- PSICOLOGIA: treball, esport (rendiment, exercici), salut, escolar
- Quatre fonts de pertorbació- falses opinions- impedeixen arribar a la
plenitud del coneixement:
o El temor als deus i al destí
o La por a la mort
o L’ànsia de plaers
o La por al dolor.

2
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

Quan els reconeixem com errors, deixen d’existir o de dominar-nos.

La conquesta de la felicitat, de l’ataraxia (impertorbabilitat) i de
l’autarquia (autosuficiència), exigeix que siguin dissipades les falses
opinions per arribar al coneixement.
Es necessària una adequada ciència de la naturalesa que allunyi el
temor o lo sobrenatural, i que ens mostri les veritables condicions de
la natura.
Però és imprescindible reflexionar sobre les bases epistemològiques
de com adquirim el coneixement.
- PSICOLOGIA DEL RENDIMENT (guanyar-millorar): Motivació
entrenament, concentració, activació, confiança, competitivitat,
cohesió, assessorament al tècnic, optimització dels processos.
- PSICOLOGIA DE L’EXERCICI (Salut-cultura-educació-benestar):
salut, qualitat de vida, motivació, beneficis, adherència, individualitat,
desenvolupament i creixement, aprenentatge, monitor, lesió
esportiva.

3
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

Tema 2: L’evolució Hª fins el el S. XIX

2.1. Evolució Hª fins el Renaixement
1. Pensadors orientals
2. Grècia
3. Cristianisme
4. Islamisme
5. Renaixement

1. PENSADORS ORIENTALS
BUDISME
- “No et facis mal ni en facis els altres”
- Buscar la moderació en tot.
- Els principis ètics estan determinats per l’examen de si una acció
pot ser potencialment nociva o perjudicial per a un mateix o pels
altres, i és aquesta acció la que s’ha d’evitar.
- Ment hàbil: aquella que evita totes les accions propenses a causar
sofriment o remordiment. L’esforç i la intenció emprats determinaran
la càrrega moral de l’acció
- Fundador: BUDA: SIDDHARTHA GAUTAMA (566-486 a.C)
o Un dia passejant, veu al costat fosc de la seva vida: un vell, un
malalt, un pobre, un delinqüent i un mort. Passa a un
ascetisme extrem (allunyament de la vida quotidiana) però
s’adona que no és una bona solució. Descansant va vivenciar
l’estat suprem de consciència conegut com Nirvana (misteri de
l’alliberament, moment d’absència de dolor). No accepta ser
una divinitat sinó un indicador del bon camí.
o El camí que condueix al NIRVANA és el noble camí dels 8pasos:

4nobles veritats: tot és essencial i canvi, l’origen del sofriment,

nirvana, qui segueix nirvana.

TAOISME
- Els valors taoistes estan a al naturalesa, i la seva filosofia propugna
l’harmonia entre els mons natural i humà i la necessitat de defugir
tota forma d’organització- incloses política i ritual- que pugui
distreure els homes de la tranquil·litat amb l’univers.
- Individu- Pau interior- Llibertat
- Fer sense afectar (actuar sense actuar)
- “La vida és una harmonia preexistent i que cal afectar al mínim
possible” Evolució sostenible del s. XXI
- Fundador: LAOZI (LAO-TSE) s. VI a.C
o Tao: moviments que originen la Terra
o La vida es una contraposició entre Yin i Yang
o Virtuts del taoisme: Paciència, senzillesa i silenci

4
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o La naturalesa es un bon modelo per a l’home

- Altres autors: CONFUCIO 551 a.C- 479 a.C
o Gran pensador xinès molt preocupat per a la moral i les
tradicions del seu país. El sistema filosòfic-polític està basat en
la necessitat d’estudiar els textos canònics i en la bondat, com
a mitjà del perfeccionament moral de l’individu.

2. GRECIA (s. VI a.C- III d.C)

- DEL MITE AL LOGOS: del discurs mític al discurs racional per
interpretar la realitat
- Els llegats de l’època grega son el bressol de la nostra cultura
democràtica (S.VI a.C)
- Els pensadors grecs són els pares del coneixement actual:
o Presocràtics: tales de Milet, heráclit, parmènides, pitàgores.
o Sofistes: protàgores, trasímaco, antifont
o Grans pensadors: Sòcrates, plató, aristòtels
o Euclides
- Filosofia hel·lenista:
o Estoïcisme: sèneca
o Epicureisme: epicur de Samos
o Escepticisme: pirró d’Elis
- SÓCRATES: Atenes 470a.C- 399 a.C
o L’home que volia saber. Gran pensador i defensor d’Atenes
o Mètode socràtic: passejant i dialogant arribarem a la veritat
que si ho és serà universal
o Aprendre no és donar respostes adequades, sinó plantejar
preguntes interessants.
o El discurs ha de tenir una finalitat moral.
- PLATÓ: Atenes 428a.C- 348a.C
o Veritable nom: Aristocles
o Deixeble de Sòcrates
o Funda les Acadèmies
o Afirma que l’ànima és immortal
- ARISTÒTELS: estagira 384a.C- Calcis 322 a.C
o Ingressa a l’acadèmia de Plató
o Educa el fill de Filipí de Macedònia (Alexandre Magne)
o Funda el Liceu en Atenes
o Estudia al ser humà i la seva vida en societat.
o Pare de la psicologia
- HIPÒCRATES : 460-377 a.C
o Posa en dubte la idea que la malaltia era un càstig enviat per
Deu i va descobrir la relació entre malaltia i les condicions
precàries del medi. Pare de la medicina, medicina preventiva.
Se l’associa al Jurament hipocràtic.
- EPICUREISME: s. IV i III a.C MATERIALISME!!!
o Formada pels seguidors de les idees d’Epicur, es reunien al
jardí de casa seva i li posa el nom de “l’escola del jardí”
o Entén la filosofia com l’estudi de la felicitat humana i valoren la
comoditat del COS.

5
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

- ESCEPTICISME (s.III a.C)

o Mantenen que la ment humana no és capaç d’arribar al
veritable coneixement. Plantegen que hem de parlar del
coneixement probable i temporal
- ESTOÏCISME (s.III a.d.C fins ara.)
o Comprensió conceptual produïda per un judici que, si és
evident i no és contradictori, és considerat verdader.
o El coneixement s’origina a partir de les impressions rebudes
pels sentits, de manera que les sensacions són la font i
originen de tot procés cognoscitiu.
o El cos està format per matèria i esperit- que li dona sentit.
L’esperit és corpori, però no matèria-.
o La vida és un canvi continu, que segueix un cicle marcat: etern
i idèntic.
o Hi ha una determinisme còsmic que és la llei que regeix
l’univers (la vida).

3. CRISTIANISME s. I fins l’actualitat

- DEL LOGOS A LA CREENÇA: del discurs racional al discurs religiós
per a interpretar la realitat
- Neix dins del judaisme
- Canvia l’actitud pagana, augmenta els valors morals, realça a l’home
dins l’univers. Ajusta els comportaments cap a la bondat i l’amor a la
naturalesa i als altres (no hi ha esclavitud, impotència per la dignitat
- El concepte de família és importantíssim per desenvolupar societat
- Coneixement teocèntric. Por a la raó
o POSITIU: importància de l’estudi de l’home per a la
representació de Deu
o NEGATIU: control manipulador del coneixement. L’església
catòlica exerceix un control ideològic selectiu sobre societats.
- Fundador: JESÚS DE NATZARET 1 Belem- 33 Jerusalem
o Fill de DEU: DEU. No és un profeta o il·luminat. Es configura
l’església catòlica qui vetlla pel dogma.

4. ISLAMISME s. VII d.C

- Codi de conductes (creences i deures), interpretat, de vegades, com
a proposta política de guerra santa.
o Creences: el més enllà (cel i infern). Els llibres sagrats: El corà
(la fi del mon)
o Deures: actes de fe, les 5 oracions diàries, dejuni (a partir dels
10 anys durant 1mes: Ramadà), l’almoina, peregrinació,
guerra santa.
- Passió intensa per la vida i cap por a la mort.
- Fundador: MAHOMA (570 d.C- 632 d.C)
o Submissió a Deu. S’enfronta a un poble escèptic, sensual que
creia en els esperits de la naturalesa per passar al monoteisme
d’un únic Deu. “Deu li ordena combatre als pagans”

5. RENAIXEMENT
L’ORIGEN DE LA UNIVERSITAT (s.XIII)

6
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

- Destacarem que “universitat” en el seu origen no indicava un centre

d’estudis sinó una agremiació o sindicat o associació corporativa que
protegia els interessos de les persones dedicades a l’ofici del saber.
- El terme més antic i que es continua usant durant molt temps és
STUDIUM o STUDIUM GENERALE
- El 1261, apareix en la història el nom concret de “Universitas
Parisiensis”, universitat de parís, un terme semblant a l’actual.
- F. BACON (1561-1626)
o Utilitza el mètode experimental com instrument necessari en la
recerca del coneixement.
o “Tot s’aprèn per mitjà de l’experiència”. Rebutja l’innatisme.
- GALILEU GALILEI (1564-1642)
o Teoria heliocèntrica (Copernic)
o Construeix un gran telescopi i formula lleis sobre la gravitació i
relativitat del moviment terrestre. Es jutjat per les seves
afirmacions sobre el moviment de la terra al 1616
- DESCARTES: ment i cos
o Dualisme en l’estudi de l’home.
o Observació i experimentació+ formulació matemàtica)
o Accepta l’innatisme “Deu marca en nosaltres part del
coneixement que tenim”. “Les idees bàsiques són innates i no
depenen de l’experiència”.
o Pensament lògic-deductiu. Se’l considera el primer idealista
modern.
o Li interessa el comportament humà: C.Voluntari (ànima)-
Filòsofs-Psicòlegs. C.involuntari (sistema mecànic)-fisiòlegs-
Psicòlegs.
o Dues substàncies diferents: cos i ànima (ment)
o Essència del cos: extensió. I és espacial i extensió material.
Ment: pensament. I no té extensió ni matèria.
o Cos: mecanisme que pot executar moltes accions sobre si
mateix sense la intervenció de l’ànima.
o Ànima-ment: és pura substància pensant que pot, però no
sempre, regular el cos.
o Com el cos espacial pot afectar o ser afectat per la ment (no
extensa) no pot ser entès, ni en termes espacials ni no
espacials. Diríem que està més enllà de la nostra capacitat de
compendre com el cos i la ment estan units, o, en interacció.
Es refereix a aquest dilema com el “Punt mort cartesià”.
o El nexe d’unió entre cos-ment el situa a la glàndula pineal en el
cervell.

2.2. Els corrents del pensament

1. L’empirisme
2. L’Associacionisme
3. Racionalisme

1. EMPIRISME (1600-1800 dC)

- Aprenentatge per experiència, visió materialista de l’home
- Rebutja l’innatisme i el dualisme de Descartes i donen més
importància a l’experiència que a la raó
- Impulsor: HOBBES (1588-1679)

7
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o Experiència és la base del coneixement. Els sentits com a eina

única de l’home cap al saber. Convençut de les seves creences
“aquí descansa la veritable pedra filosofal”.
- LOCKE (1632-1704)
o Empirista. Rebutja innatisme, les experiències s’acumulen en la
ment (per mitjà dels sentits o per la raó), agnòstic amb els
dogmes religiosos.
- HUME (1711-1776)
o Per a ell el coneixement és subjectiu. Anti innatista.
o Els elements de la consciència son les sensacions i les idees
son les representacions d’aquestes.
o Amb semblança, contigüitat i causalitat se generen les idees
més complexes.
- Altres autors: Berkeley, John Stuart Mill

2. ASSOCIACIONISME
- Explica lo psíquic per l’associació de sensacions i/o idees.
- S’aprèn per situacions properes en espai/temps
- Comportament: vital (involuntari), voluntari: cap a l’objecte (desig) i
d’allunyament (rebuig).
- Fundador: HARTLEY (1705-1757)
o Dualista.
o Les idees i les sensacions corren en paral·lel amb lo corporal
però no corresponen al mateix.
o Representa una visió més idealista de l’home en referència a la
dels empiristes.

3. RACIONALISME S. XVIII)
- Es basa en que el coneixement és la intel·lectualitat i la deducció
corresponent.
- S’oposen a la importància de les sensacions per a l’aprenentatge
- La raó és la facultat de pensar, i te poder il·limitat.
- Els interessa la matemàtica, continuen idees de Plató
- “Les coses són i nosaltres apercebem una part”
- KANT (1724-1804)
o Realitat complexa i no està en els conceptes. La realitat és
l’ordenació adequada de les dades, percebudes pels nostres
sentits. No hi ha coneixement explícit dels supòsits, la teologia
ni la metafísica. La raó es determina per principis universals
vàlids per a ser racional (imperatiu categòric).
o Intenta aportar llum entre l’empirisme, racionalisme i morlsime
o Els fenòmens psíquics es redueixen en 3: el coneixement (raó),
els sentiments (emocions) i la volició (voluntat)
o Tracta de confirmar la validesa objectiva del coneixement
defensada pel racionalisme, acceptant la subjectivitat i
parcialitat perceptiva.
o El problema es desplaça de l’objecte percebut al subjecte
perceptor.
o Neokantians: Dilthey, windelband

8
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

2.3. El segle XIX

- El coneixement en el s. XIX
o Gran desenvolupament de la física, matemàtica, química i
medicina.
o Necessitat de posar ordre en el concepte ment-cos
o De l’epistemologia e la ment a la del sistema nerviós
o Origen de la metodologia experimental

1. El positivisme (A. Comte)

2. Evolució de la fisiologia
3. Evolucionisme
4. Psicofísics

1. POSITIVISME (s.XIX)
- Integra propostes de l’empirisme i de l’associacionisme. Defensarà
l’esperit natural i científic davant de les tendències metafísiques i
religioses del romanticisme.
- S’estudia a l’home sota un enfocament científic. Importància del
mètode i no de l’investigador. Importància instrumentació per a la
correcta obtenció de dades de la naturalesa.
- El seu objecte d’estudi son els fets i les relacions que es poden
observar entre ells. Rebutgen les explicacions metafísiques,
idealistes... Coneixemnt científic base de totes les ciències.
- Fundador: A.COMTE (1798-1857)
o Observació de fets, constàncies i formulació de lleis
o La filosofia sorgeix de la col·lectivitat, no de l’individu
o S’oposen al catolicisme

2. EVOLUCIÓ DE LA FISIOLOGIA
- 1ª meitat del s. XIX
- Ciència que estudia les funcions vitals dels organismes.
- Destaquen (estudi dels òrgans dels sentits, dels receptors i
frenològics)
- Origen de les malalties mentals.
- MAGENDIE (1783-1855)
o Estudia efecte drogues, incorporació de la morfina, funcions del
sistema nerviós.
o Sensació (de l’òrgan del centre) i resposta (del centre a
l’òrgan): LEY DE LA CONDUCCIÓN

3. EVOLUCIONISME
- DARWIN (1809-1882)
o Fundador de la teoria evolucionista: evolució de les especies
per selecció natural: supervivència, adaptació, procreació
(mutació), selecció.
o Les especies no son immutables.
o “viure és lluitar per la supervivència”

4. PSICOFÍSICS (veuen coses que no es poden explicar amb física)

- Müller enuncia la doctrina de les energies nervioses específiques,
fonamentalment 2 principis:

9
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o 1r: la emnt no és directament conscient dels objectes en el

mon físic, sinó d’estats en el sistema nerviós. El sistema
nerviós serveix d’intermediari entre el mon i la Mente i imposa
així la seva pròpia naturalesa als processos mentals.
o 2n: les qualitats dels nervis sensorials- dels que la ment rep el
coneixement de la sensació- son específics als diversos sentits,
el nervi de la visió serà normalment intangible al so així com el
nervi de l’audició ho serà per a la llum
(la especialització no explica la complexitat en fer les coses)
- Després dels psicofísics:
o 1. La relació de la ment amb el cervell- sistema nerviós
o 2. La relació de la ment amb el coneixement del mon estaran
inexcusablement unides.
- Amb el principi d’especificat es posa les bases per a l’eventual
localització de la funció cortical, tal i com s’estudia en els estudis de
psicologia del s.XX
- S’interessen el l’estudi de les qualitats sensorials lligades a centres
especialitzats del còrtex vertebral i desenvolupen una psicologia
cerebral.
- Pare de la psicofísica: GUSTAV THEODOR FECHNER
- JOHANNES MÜLLER
o Afirma que la percepció no depèn únicament de l’estímul
o L’excitació de nervi de la visió fa percebre imatges fins i tot
amb els ulls tancats. Elabora la llei de les energies específiques
- SENSACIONS I INTERPRETACIONS. Realitats i il·lusions
perceptives. Què és una il·lusió?
o Il·lusió: representació errònia de la realitat per imaginació o
engany dels sentits. (figures ambigües)
- Altres autors: weber, flourens, broca

10
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

Tema 3: El segle XX
- Final de la introspecció com a mètode
- És la consolidació de la malaltia mental, de la psicologia dels nens i
dels individus infradotats
- La diferenciació epistemològica de la psicologia com a ciència de la
Ment (lo psíquic). Diferenciat de la filosofia i fisiologia.
- Evolució de la visió materialista de l’home
- Augment de la capacitat diagnòstica a partir dels test, Galton, va
utilitzar per 1a vegada els tests per a mesurar les diferències indv.

3.1. Corrents del pensament

- Estructuralisme
- Funcionalisme
3.2. Escoles en Psicologia
- La psicoanàlisi
- La Gestalt
- El conductisme
3.3. Evolució actual

3.1. Corrents del pensament

1. ESTRUCTURALISME
- La ment és una estructura preparada per emmagatzemar informació
en idees simples, separades que, per associació, van formant entitats
més complexes
- Estudia l’estructura (basat en físics de l’època)
- Organisme respon en global.
- “El tot no és igual a la suma de les parts”
- Anti laboratoris- antireduccionistes- antiatomistes
- Estudien ment humana (sensacions i percepcions)
- Concepció globalista
- Utilitzen la introspecció analítica.
- Wilhelm Wundt (1832-1920)
o El laboratori de Wundt: El mètode: descripció dels factors de
l’experiència immediata per individus entrenats en
introspecció. Pretén analitzar els elements que constitueixen
els processos conscients. Objecte: contingut de la consciència
immediata. Evidència: observacional i experimental. Context:
de la realitat al lavoratori
- Edward titchener (1867-1927)
o Epistemologia “La psicologia és la ciència de la consciència”
o Defineix la psico com l’estudi dels processos mentals que es
donen en un moment determinat.
o Aprenem per l’apercepció: experiència percebuda.
o La psicologia entre la filosofia especulativa i la fisiologia
objectiva. L’objecte d’estudi és l’experiència conscient de la
persona que aprèn.

2. FUNCIONALISME
- Els processos mentals no son elements estàtics i simples, sinó
operacions útils per a adaptar-se al medi i sobreviure en funció de les
necessitats.

11
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

- L’experiència és el punt de partida per a examinar el pensament

(empirisme). Però la seva visió millora el punt de vista empirista
quan accepten que les idees simples no són còpies simples de dades
del medi, ni que les idees es generen per associacions, sinó que son
el fruit del pensament i de l’estudi (racionalisme).
- Estudia la funció del comportament: adaptació (em trec jersei si clr)
- Evolucionistes
- Son atomistes i treballen en els laboratoris. (de complex o faig simple
- Visió materialista de l’home, empiristes i positivistes (anàlisis, datos)
- Importància del mètode científic: observació i experimentació
- WILLIAM JAMES (1842-1910)
o Reconeix complexitat del coneixement (Kant), empirista
radical, enfocament biològic en l’aprenentatge humà, emocions
i motivació.
- JOHN DEWELL (1859-1952)
o Atomista, empirista. L’interessa aprenentatge humà. Anta
estructuralista. Estudia l’home en relació a perills quotidians.
Precursor de la pedagogia actual.

3.2. Escoles
1. PSICOANÀLISI
- S. FREUD (1856-1939)
o Teoria psicoanàlisi: conceptes explicatius intel·ligents
metafísics.
o Interpretació somnis
o Generalitzacions a partir de fenòmens observats
o Metge, al seu pavelló anaven mirant la gent que tenia coses
psicològiques iguals i anava classificant. Una noia amb el braç i
la mà enguixat i és psicològic (perquè la volen fer casar amb
un home ric i ella no vol) i Freud la tracta amb hipnosi i acaba
movent la mà.
o “Si el sueño es un fenómeno somático no nos concierne, solo
nos interesa si se puede considerar un fenómeno mental”. No
ens serveix... Aprender su mente se deja ir explicando coses.
- PERSONALITAT
o Estructura de la personalitat
CONSCIENT: realitat percebuda
CENSURA: filtre de control de sensacions, desitjos i records
INCONSCIENT: pulsions primàries
o La dinàmica de la personalitat té 3instàncies explicatives:
 Allò: animal. Perquè m’agrada dormir a les tardes
censura
 Jo: el meu comportament. No ho faig, ja ho faré
 Super jo: moral. Vull estudiar 2h cada dia
(censura: agafar allò i intentar treure-ho, si és homosexual,
vago...)
- FASES EVOLUTIVES (diferents períodes a la vida)
o F. Oral: 18mesos en evolució normal. Tot en la boca
(sexualitat). Com el bebè busca la teta
o F.Sàdica-anal: 3anys “. El bebè es caga, es pixa
o F. Fàlica edípica: dels 3 als 5 “.
o F. De latència: dels 6-11. Primària. Nens macos

12
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o F. Genital. 12, preadolescents

o F. Pre maduresa: 18
o F. Maduresa? Pot ser que hi hagi gent que hi arribi als 50 o mai
Procés psicològic (pot haver-hi alguna etapa no superada) complex
dedipo: m’agrada la mama perquè em cuida però llavors arriba el
pare i no li agrada. Electra: el seu pare es lu més per la nena i
fracassa amb les relacions perquè té el llindar massa alt pel seu pare.
- TERAPIA VERBAL NO DIRECTIVA PER ASSOCIACIONS
Parlant comencen per tonteries i acaba treient-li el problema greu.
Associacions: entre els macarrons que has menjat per dinar surt que
la seva mare la pica.
- Autors: A.Freud (com he de superar els obstacles, problemes,
culpant sempre a l’altre), Spitz (importància als 2primera anys de
vida en l’estudi del nen), Harlow (jo neixo en blanc i van escrivint-me
coses a dins i si totes son dolentes estaré malament), Lacan (perquè
aquest home arriba a casa i pica la dona? El sistema en què estàs
t’influeix).

2. LA GESTALT
- WERTHEIMER (1880-1941)
o Estudia moviment aparent: llums. Feia experiments amb una
màquina amb llums i fa sistema lumínic, senyals...
- S’inicia +- 1912
- Estudis percepció humana
- Segueixen idees de Kant i treballs de psicofísics
- Interessats en l’experiència subjectiva (significats atribuïts per les
persones als objectes)
- Utilitzen introspecció i observació
- “El tot és més que la suma de les parts”
- Estructuralistes
- Importància del context i de la globalitat del fet estudiat
- Psicòlegs de CAMP
A B relació entre partícules=relació individu entorn
1) Explicació conducta com un camp electromagnètic
2) Anta atomistes: estudis en lloc (camp) i no en laboratoris

- Cal estudiar l’individu, per comprendre el seu comportament

- Ataquen el reduccionisme propi del positivisme
- Estan molt influenciats per l’estructuralisme
- S’oposen a l’associacionisme ja que consideren simplistes els seus
raonaments sobre la percepció dels objectes EOR
- PERCEPCIÓ
o Procés d’extracció del medi
o Les percepcions es fan de forma automàtica
o Els sentits subministren informació no elaborada

13
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o El cervell organitza i interpreta les dades

o Les percepcions són inexactes i parcials
o Interpretació de les sensacions subministrades
o Reaccionem selectivament a una part dels estímuls sensorials
(focus atencional).
o Principis:
 Constància: grandària, forma i el color d’un objecte no
varia el concepte quan el tinc clarament classificat
 Relació figura-fons: les figures es veuen ressaltades del
fons on es troben
 Agrupació: es tendeix a agrupar elements separats per a
configurar un objecte conegut
Semblances/figures
irregulars/proximitat/continuïtat/tancament

VISIÓ Orientació i acomodació

Selecció dins del camp visual (atenció
visual)  RENDIMENT

PERCEPCIÓ FOCUS ATENCIONAL

(selectiu)  CONCENTRAT (conscient) 
RENDIMENT

- Altres autors: Dilthey, Windelband, Köhler

3. CONDUCTISME (behaviorisme)
- Empiristes, associacionistes, funcionalistes i sobre tot positivistes
- Estudi de la conducta observable
- L’observació objectiva i l’experimentació, son els únics mètodes vàlids
- Rebutgen la introspecció i els plantejaments metafísics
- PRINCIPIS:
o Objecte d’estudi: conducta
o S’ha de descriure, explicar, predir i controlar la conducta
o El medi és el factor clau per al desenvolupament de les
diferències d’aptitud i personalitat.
o L’aprenentatge és un tema bàsic i fonamental
o Es rebutja la introspecció
o El mètode d’estudi és el científic (Ob+Ex)
o Els estudis de laboratori són un bon sistema per a millorar el
coneixement que tenim
o El psicòleg ha de ser pràctic i eficaç davant els problemes
o S’accepta el test com a mitjà objectiu d’informació
o La conducta animal s’ha d’estudiar com la humana
- Fundador: J.B.WATSON (1878-1958)

14
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

o Estudi conducta observable, relació entre el comportament

animal i el de l’home, psicologia ciència del comportament
humà i no la de la consciència. Psicòlegs han de ser objectius i
pràctics i no interpretatius.
- B.F. SKINNER (1904-1990)
o Continua idees de Watson.
o Fundador del neo-conductisme
- Altres autors: Pavlov, McDougall, Guthrie, Hull, Tolman, Razran,
Bechterev
- Estímul---0---resposta (l’organisme influencia la resposta.
Depenent de l’organització la resposta serà una o altra)

3.3. L’evolució actual

- Psicosocioanàlisi
- Cognitivisme
- Constructivisme
- Humanisme
- Neoconductisme

1. PSICOSOCIOANÀLISI
- Evolució de la psicoanàlisi a partir de les idees de Lacan. Explica el
comportament i les disfuncions dels homes com a conseqüència de
l’efecte de la societat sobre l’individu. A partir de 1970.

2. COGNITIVISME
- Evolució de la Gestalt. Mitjans segle XX. Com a relació que busca una
fonamentació centrada en els processos mentals humans i no com
una generalització de la conducta animal o conducta observable
humana per a explicar el desenvolupament i l’aprenentatge dels
homes. Es proposen centrar-se en l’estudi dels processos interns de
l’individu, en la forma de captar la informació per mitjà de la
percepció, de la comprensió, del llenguatge, del raonament, del
pensament...
- La intel·ligència: és un constructe que explica la capacitat per a
aprendre i resoldre situacions. Aquesta capacitat es basa en varies
habilitats: memòria, percepció, comprensió i expressió verbal i
numèrica...

3. CONSTRUCTIVISME
- Evolució del cognitivisme. Corrent que afirma que el coneixement de
totes les coses és un procés “mental” de l’individu, que creix i es
configura a mesura que aquest aprenent obté la informació i
interactua amb l’entorn.
- Importància del mapa conceptual.
- L’alumne va construint els seus esquemes de coneixement propis
amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que
possibilitaran la interpretació dels nous coneixements.

15
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

4. HUMANISME
- Evolució de la gestalt. Neix com a reacció als academicismes de la
psicoanàlisis i del conductivisme.
- Principis humanistes:
o Èmfasi en lo únic de cada persona: el ser humà és considerat
únic i irrepetible
o Confiança en la naturalesa bona de l’home: el ser humà és de
naturalesa bona i amb tendència innata a la autorealització
o Concepte de consciència ampliat: la consciència que tenim de
nosaltres mateixos i la forma en que ens identifiquem com a
un jo, es un dels estats de consciència als que podem arribar.
o Transcendència del JO i direccionalment cap a una visió
integradora (la totalitat): la tendència en el seu curs de la
nostra evolució ens porta a l’autorealització i a tenir cada
vegada més un sentit integrador de la realitat
o Superació de la dicotomia Ment/Cos: parteix des d’un
reconeixement del cos com una font vàlida de missatges sobre
la realitat, i sobre el que som, fem i sentim. La ment és cos i el
cos Ment.
o Equilibri entre raó i emoció: l’occident ha valorat més lo
racional sobre lo emocional, l’acció en front a la contemplació.
Això produeix un desequilibri en el nostre organisme
o Valoració d’una comunicació que implica el reconeixement de
l’altre. Els altres no són objectes, o mitjans per a la meva
comoditat, és important per aquesta escola.

5. NEOCONDUCTISME
- Evolució del conductisme a partir idees Skinner. Donarà peu al
neoconductisme metodològic i al no metodològic (accepten estudiar
termes com la imatge personal, sentiments...)

16
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

Tema 4: El model interconductual

4.1. Conceptualitzacions
4.2. L’organització de la realitat
4.3. Nivells d’interacció humana
4.4. Camp psicològic

- Fundador: J.R.KANTOR (1888-1984)

o El seu referent històric és Kant.

4.1. Conceptualitzacions

- Objecte
- Estímul: part o canvi de l’ambient que pot ser percebut pel subjecte
- Resposta: moviment o secreció glandular: diamant dels sims
- La funció E i la funció R són les que defineixen les característiques de
la interacció
Els dos camps s’afecten, intercanvi constant. Si Pablo
parla a classe molesta a Palmi
¿Laura siusplau t’aixeques? R1, camp B E1: que la laura
s’hagi aixecat. Camp A: Palmi
Comportament àrbit R. Lo que fan els altres jugadors,
entrenador.. per ells és R però per nosaltres que ho
estudiem és E

- Corrent entre el Neoconductisme no metodològic (funcionalisme) i la

gestalt actual (estructuralisme)
o Interacció: procés d’intercanvi continu entre l’organisme total i
el medi.
o Conducta: és més que la part observable o reproduïble d’un
procés d’intercanvi. (part de la interacció)

4.2. L’organització de la realitat

17
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C

4.3. Nivells d’interacció humana

- Nivell 0: reaccions o característiques químiques o físiques del medi

que han adquirit la seva funcionalitat per elements genètics. Ho
tenim tots. Ex: quan ens punxem amb una xinxeta cridem
- Nivell 1: reaccions o característiques químiques o físiques del medi
que han adquirit la seva funcionalitat per factors apressos individuals.
Ex: el cor et va a cent perquè estas molt lluny de la porta
d’emergencia. No tots ho tenim.
- Nivell 2: com fer
- Nivell 3: quan fer
- Nivell 5: fa ús de conceptes simbòlics

EXEMPLES:
- Nivell 0: suar per a l’excés de calor
- Nivell 1: reacció de por davant d’una multitud
- Nivell 2: la tècnica com agafar el boli
- Nivell 3: la decisió d’assentar-se més aprop o més lluny depenent de
si vull agafar els apunts
- Nivell 4: explicar d’una manera col·loquial el que vaig supar ahir als
meus companys
- Nivell 5: definir i explicar perquè és juga de tal manera al korball. (el
que un nen petit no sap fer), conceptes abstractes.

4.4. CAMP PSICOLÒGIC

A: Intersecció: definir-la específicament. Company pujant-se a sobre la

cadira per encentre el projector a ordre del professor i dins del públic.
NIVELL 4 (però com que els superiors impliquen als inferiors també serà
4,2,1,0).
B: Factors disposicionals
- B1: hª d’interaccions: quantes vegades aquesta persona ha fet
això. És la 1a vegada que ho fa, cap vegada. Si ho hagués fet més
cops s’hauria d’indicar la capacitat d’èxit 2/3
- B2: factors situacionals
o Intern
 Físic: biotip. Si és alt, com és.. És alt i l’ha agafat

18
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)
 lOMoARcPSD|3039223

Psicologia aplicada a l’Activitat física i l’Esport- UP.1

Núria Riu Caballol- grup C


 Psíquic: nerviós, motivat per l’assignatura, content..
o Extern: n’hi ha milers com el que veig per la finestra. Els
importants serien cadira i projector, característiques profegrup
C: MEDI DE CONTACTE
- C1: físic-químic: només posarem “es compleix”. Màxima/mínima
pressió atmosfèrica...
- C2: normatiu
o Social: venir duxat, vestir-se... Pròpia d’una cultura
occidental, si la cultura és diferent canvia la diciplina.
o Institucional: centre universitari en una aula: alumnes, profe,
cordialitat, diciplina...
o Específica: la fa el professor o director de grup. La indicació
del professor que diu que l’Uri vagi a davant, l’Albert pugi la
cadira i obri el projector.

- APORTACIONS DEL MODEL INTERCONDUCTUAL:

o Concepte d’interacció, conducta com a procés d’intercanvi,
dinàmic i constant. Individualitat i globalitat. Nivell explicatius
de la realitat. Nivells d’interacció dels humans. Anàlisi del camp
psicològic.

19
Downloaded by Mar Ruiz Cabeza (mar.5277.16@gmail.com)