Índex

 Classificació dels dialectes valencians.

 El valencià septentrional o tortosí.
 El castellonenc o valencià de la Plana.
 El valencià apitxat.
 El valencià meridional.
 El valencià alacantí.
1.2. Els parlars valencians

1.2.1 Classificació dels dialectes valencians

La classificació dels dialectes valencians ha passat per una sèrie de modificacions i replantejaments que cal
comentar.

Tradicionalment els dialectes valencians es dividien en septentrional, apitxat i meridional. La recerca dialectal ha
ampliat aquella divisió als dialectes tortosí, castellonenc, apitxat, meridional i alacantí.

Seguidament donarem algunes de les indicacions que havem seguit per a delimitar els dialectes valencians:

1.2.1.1 Valencià castellonenc (CS) i tortosí (T) contrastats

 CS: articulació de la -r final (cantaR). T: exceptuant Alcalà de Xivert, hi ha elisió general de -r (cantar >
cantà).
 CS: absència de realitzacions desafricades del fonema / dZ /; mitja, roja ['midZa], ['rrdZa]. T : desafricació
progressiva de /dZ/ > [Z] o [jZ]; mitja, roja ['miZa], ['rr(j)Za]
 CS: elisió de /d/ en els sufixos -ada (vegada > vegà) i (normalment) -ador (llauraor). T: conserva la /d/ en
-ador i vacil·la entre -ada i -à (Ports de Morella) o bé la conserva (franja fronterera amb Catalunya).
 CS: Presència de la /v/ labiodental (especialment al sud de Castelló), vi > [vi]. T: hi ha betacisme
generalitzat (vi > ['bi]) excepte a Canet lo Roig.
 CS: el diftong /úi/ té una articulació creixent [wí] com en val. general; cuina > [kwína]. T: predomini de la
variant pancatalana [úi], [kúina].
 CS: la I persona del IP de la conjugació I és –e, jo pense. T: a excepció de l'Alcalatén i Pla de l'Arc la
desinència és –o, jo penso.
 CS: la meitat sud té [a] al verb: ell pensa, anava, aniria. T: excepte el nord del Maestrat (que té /-a/>[-E])
s'ha generalitzat la marca [e] en IP ell pense, imperfet ana(v)e, condicional anirie. A la Plana nord,
Alcalatén i Pla de l'Arc tota [a] final esdevé [e]; anare, vingue, visque, etc.
 CS: els articles antics lo i los esdevenen generalment el i els: el pare, els cotxes. T: al Baix Maestrat (o entre
els vells dels masos) encara se senten lo i los: lo pare, los cotxes.

Algunes similituds entre castellonenc i tortosí són:

 Ambdós dialectes solen elidir la -r dels infinitius davant dels clítics: fe-lo, acabà-lo per fer-lo, acabar-lo.
 Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > dotge o doge (['doddZe] o ['dodZe]), pots
> potx (['ptS]).
 Procés de fusió dels fonemes /s/ i /S/: caixó [kaisó], patix [patís] (especialment als Ports, sud del Maestrat,
Pla de l'Arc, Plana nord).
1.2.1.2 El valencià apitxat

El concepte apitxat sols implica un tret fonètic que consistix en l'ensordiment de les consonants sibilants sonores /z/,
/dZ/ i /dz/. Dit açò, queda clar que el valencià apitxat no conforma un dialecte determinat sinó que tan sols descriu
un fenomen fonètic. Cal dir, però, que dins l'àrea apitxada hi ha alguns altres trets dialectals que ben bé podrien ser
peculiars del centre valencià.

 Betacisme quasi general: vi > bi (també val. septentrional).

 Forta tendència ieista: llet > iet (en extensió entre el jovent dels altres dialectes).
 Progressa l'elisió de la /s/ implosiva en alguns contexts (Alzira, Sagunt, Silla, etc. ): és que vol vindre amb
mosatros ['eh ke no 'Bl 'Bindre em mo'hatroh] (sentit a Silla).
 Conservació del passat sintètic: jo aní, baixí (si bé la persona I sembla anar reculant a certes zones: zona
apitxada de la Ribera).
 Reducció dels reflexius nos i vos a se: se n'anem, alceu-se (també val. meridional).
 La morfologia verbal del val. central apitxat tendix a les formacions analògiques molt freqüents a zones del
cat. oriental i baleàric: vegent (veent), ploguent (plovent), diguent (dient), tinguent (tenint), vexca (veja),
haxca (haja), nos. tinguem o tingam (tenim), nos. vegem o vejam (veem). Estes formacions analògiques
s'estenen poc a poc pel valencià meridional si bé no s'ha aplegat a la força innovadora de la zona apitxada.

1.2.1.3 El valencià meridional

En principi el tret fonamental per a oposar el valencià meridional de l'apitxat és la conservació de les sibilants
sonores en esta zona. Veem, però, que el valencià meridional mostra unes altres diferències amb el valencià apitxat o
central. Algunes d'estes diferències són:

Progressiu desús del passat sintètic (especialment la primera persona: jo aní > jo vaig anar. De fet, la variant
perifràstica (jo vaig anar) predomina (sovint de forma absoluta) a totes les comarques excepte a les zones no
apitxades de la Ribera i la Safor.
Havíem vist que el parlar central apitxat tendix a la creació de formes analògiques en gerundi, present d'indicatiu i
subjuntiu: vegent (veent), ploguent (plovent), diguent (dient), tinguent (tenint), vexca (veja), haxca (haja), nos.
tinguem o tingam (tenim), nos. vegem o vejam (veem). Observem que el valencià meridional conserva molt millor
les formes etimològiques dels verbs citats. S'hi observa, però, la progressiva assimilació d'estes analogies en zones
de la Safor i la Marina Alta.

1.2.1.4 Valencià alacantí (Al) enfront del valencià meridional (Me)

Hom ha parlat de la línia històrica que unix les viles de Biar i Busot com el límit entre els dialectes meridional i
alacantí (cf. Colomina, 1995). Tot i que la línia Biar-Busot no dividix tots i cadascun dels trets que diferencien
l'alacantí del val. meridional sembla cert que un bon grapat de peculiaritats de l'alacantí són més notoris al sud de
dita línia. Vejam uns exemples:

 Al: absorció de la iod [j] a l'aplec <ix>; Me. caixa > Al. caxa. Cal remarcar que algunes zones del Me.
tampoc articulen la [j], (la Safor, Marina Alta).
 Al: pas del diftong /w/ a [Au] o [au]. En la major part de l'Al. bou, ou i pou sonen bau, au i pau.
 Al: la caiguda de la /d/ intervocàlica s'estén al sufix -uda (grenyu(d)a, vençu(d)a) i altres paraules (ro(d)a,
ca(d)ira, po(d)er). Al Baix Vinalopó quasi tota /d/ intervocàlica es elidida: Na(d)al, na(d), co(d)ony,
agra(d)ar, la (d)ona, etc.

En el terreny morfològic també palesa l'oposició entre els parlars alacantí i meridional: l'Al. mostra l'extensió de
molts castellanismes inaudits en el meridional. i en tot el valencià: barat, fulà, apellit, carpinter, llímpio/llimpiar,
mueble, mantxa, baldosa (vorera), navaja, escalera, lecció (o llició), demasiat, niebla, assul, pisar, almuerzo, llevar
(portar), sacar.
1.2.2 El valencià septentrional o tortosí

El valencià septentrional pot considerar-se com una gran àrea de transició entre el català nord-occidental i el
valencià. Des de Gimeno Betí venim parlant d'esta àrea transitòria amb l'etiqueta de tortosí, ço és, l'àrea geogràfica
que coincidix a grosso modo amb l'antiga diòcesi Tortosa que antany abraçava bona part de les comarques
castellonenques. Les característiques més notables del parlar tortosí són estes:

1.2.2.1 Fonètica
Com en valencià, només hi ha un fonema /dZ/ per a les grafies j, g, tg, i tj que es troba en procés de desafricació,
especialment en posició intervocàlica; /dZ/> [jZ] o [Z] ex: fetge, [fejZe ~ feZe].

 Caiguda de la -r final: parlà, parlar, carré, carrer.

 Confusió de /b/ i /v/ (amb excepcions molt localitzades): vi valencià, ['bi Balensi'a], (a Canet lo Roig, però,
['vi valensi'a]).
 La /d/ intervocàlica es manté en el sufix -ador (llaurador) mentre que cau en el sufix -ada a la majoria de
viles castellonenques tret de les més septentrionals (vegada> vegà).
 Com en castellonenc, s'estén amb força la palatalització dels grups africats alveolars /ts/> [tS] i /dz/> [dZ] i
la identificació de /S/ amb /s/. Esta sèrie de fusions fonemàtiques provoquen que gots, setze i lluïx
esdevinguen homòfons de goig, setge i Lluís.

1.2.2.2 Morfologia

Desinència -o ([o]) per a la primera persona singular del present d'indicatiu en la conjugació I: jo penso, parlo,
canto, etc. . A la zona septentrional del Baix Maestrat la desinència –o s’ha estés a les conjugacions segona i tercera:
bato (bat), decidixo (decidisc), etc.

 La zona fronterera amb Catalunya (i Alcalà de Xivert) encara conserven les desinències en -s (-és, -ís) en
imperfet de subjuntiu, est tret morfològic separa la zona septentrional, més propera al català nord-
occidental, de la zona meridional on existixen les formes en -r (-ara, -era, -ira) del valencià general, ex:
vingués (nord), vinguera (sud). A zones del Baix Maestrat (com a les terres de l’Ebre) observem que el
present de subjuntiu és substituït per l’imperfet de subjuntiu en –s: vol que vinguéssem per vol que
vinguem.
 La tendència a les formacions analògiques velaritzades del present de subjuntiu és un altra peculiaritat
important d’est dialecte: vaiga / vaigue (vaja), haiga / haigue (haja), etc.
 Conservació dels articles arcaics lo i los tot i que als Ports i sud-oest del Maestrat opera el canvi del català i
valencià generals; lo, los > el, els.

1.2.2.3 Lèxic

El lèxic castellonenc septentrional no es diferencia del model lèxic valencià general i les peculiaritats lèxiques són
gairebé coincidents amb les del valencià de la Plana (vejau El valencià de la Plana). Cal destacar la conservació de
certs mots que han desaparegut quasi per complet en valencià general: arrossegar, barallar-se, dolent. En uns altres
casos notem la influència catalana, especialment a la zona nord del Baix Maestrat amb la substitució de eixir per
sortir, ús de aquí per ací (dins un sistema de tres graus aquí-allí-allà), cop per colp, etc.
1.2.2.4 Límits del tortosí i el castellonenc

Com havem dit, el tortosí pot ser considerat un dialecte de transició entre el valencià i el català nord-occidental. A
les comarques castellonenques podem observar diverses zones dialectals que destaquen est caràcter transitiu del
dialecte tortosí. Com veem al mapa adjunt, el tortosí septentrional penetra en una estreta franja al nord del Maestrat.
Esta àrea que anomene "A" manté sistemàticament /d/ als sufixos -ada i -ador (isoglosses 1 i 5) i presenta les
desinències en -s de l'imperfet de subjuntiu (isoglossa 2). L'àrea anomenada "B" correspon al tortosí meridional que
es caracteritza per les desinències en -r de l'imperfet de subjuntiu i la caiguda (total o parcial) de /d/ al sufix -ada.
Les zones al sud d'Albocàsser i Alcalà de Xivert (zona "C") són difícils de classificar i poden ser considerades àrees
de transició cap el castellonenc delimitable al sud de la isoglossa 7 la qual indica la desinència -e de la primera
persona singular del present d'indicatiu (jo pense). Uns altres factors que configuren el límit d'influència del valencià
septentrional és la conservació de la /r/ final de paraula (isoglossa 6) i l'absència de realitzacions desafricades del
fonema /dZ/.

1.2.3 El castellonenc o valencià de la Plana

1.2.3.1 Introducció

Com havíem vist prèviament, el valencià castellonenc o de la Plana ha estat freqüentment inclòs dins l'àrea del
valencià septentrional o tortosí. Si considerem les diferències (algunes molt notables) entre tortosí i castellonenc, cal
revisar la classificació dels dialectes valencians per donar cabuda al parlar de la Plana (castellonenc) com a dialecte
característicament diferent del parlar tortosí de les comarques del migdia i nord de Castelló.

Assenyalem les característiques definitòries del parlar castellonenc:

1.2.3.2 Consonantisme

Articulació de la /r/ final de mot (pensar, menjar) i elisió de la mateixa davant de pronom enclític, especialment en
els verbs de la primera conjugació: parlà-se, calfà-la per parlar-se, calfar-se, però normalment haver-lo i voler-se
no havé-lo*, volé-se*.

El fonema /dZ/ es manté sempre africat: fetge, [fedZe], jove ['dZove]. Les realitzacions fricatives del valencià
septentrional (fetge ['fe(j)Ze], jove ['ZoBe]) són desconegudes a la Plana. Est tret fonètic és fonamental per a
delimitar el valencià castellonenc del valencià septentrional o tortosí.

Caiguda total de /d/ al sufix -ada, i fluctuació en el sufix -ador: vegada>vegà, mocador>mocaor i (especialment
entre els vells) mocador.

Com en català estricte, al nord de la Vall d'Uixó i Moncofa hi ha elisió de /t/ en els grups finals -lt i -nt: mol, molt,
pensan, pensant. En molts parlants, però, /-t/ s’articula en mots com mòlt, alt, salt, tint i quint (l’articulació de /-t/ en
estos mots desfà homonímies amb molt, al, sal, tin i quin). També els mots vint i cent poden tindre /-t/ quan seguix
vocal, vint arbres, cent hòmens. Així mateix, com en català general, els mots cultes acabats en -lt/-ld solen conservar
la /t/: esmalt, herald, insult, resolt, etc.

/p/ sol ometre's al grup /-mp/ (camp, ['kam]) però /k/ es manté fermament darrere de nasal com fa el valencià
general: cinc, fang, ['siNk], ['faNk], sovint amb sonorització si seguix vocal: les cinc i mitja : [les 'siNg i 'midZa].

1.2.3.3 Vocalisme

Tancament del diftong /w/>[ow] per l'efecte tancador de [w]: nou, ['now], cou ['kow]. Est tret fonètic és,
probablement, el que més singularitza el parlar de la Plana enfront dels altres parlars valencians.
Absència de la vocal neutra de suport que gran part del valencià afig darrere de les oclusives /p, t, k/ en posició final
de paraula. Així tenim nit, fred, cinc articulades sense reforç vocàlic ['nit], ['fret] i ['siNk], en lloc de les formes
centrals i meridionals ['nit«], ['fret«] i ['siNk«].
La /e/ final de les paraules llebre i febre s'articula [a]: llebr[a], febr[a]. Açò podria ocórrer per influència de l'article
femení (la llebre i la febre).

1.2.3.4 Morfosintaxi

Com en val. general, el castellonenc té la desinència -e per a la primera persona singular del present d'indicatiu; jo
pense, parle en lloc de la -o (penso, parlo) del nord de Castelló i el Principat.

Progressen les formacions analògiques del subjuntiu d'alguns verbs: faja (o fage), fages, en lloc de faça (o face),
faces; vejga ['veZÄa] (o vejgue), hajga ['aZÄa] (o hajgue) en comtes de veja, haja. També són típiques les formes
analògiques vejguera (per vera) i sapiera (per sabera).

S'estén per localitats importants (Castelló, Borriana, Moncofa, Vila-real, etc.) la formació analògica de les persones
primera i tercera del perfet simple de deure (degué) amb la desinència -re: Manel deguere anar a vore't quan eres a
l'hort en comtes de Manel degué anar vore't.

Encara és viu, especialment entre els vells, l'ús del verb ser per a indicar l'estada en un lloc: Ximo és a collir, Maria
és a missa, ta mare és a la cuina, ne som molts a casa, etc. .

El castellonenc, com la majoria de parlars occidentals de la llengua i el balear, manté la forma plena dels pronoms
dèbils davant el verb: me trobe, te sobra, se mescla, mos (>nos) volem, vos la donen, ne tenen. Dit açò, me, se i ne
(esporàdicament te) poden mostrar, vacil·lantment, formes reduïdes darrere de monosíl·lab acabat per vocal: no'm
trobe bé, no's veu gens, no'n vullc. Pel que fa als pronoms nos, vos i se en funció reflexiva, la majoria de les viles
conserven el seu ús sense confusions però a les viles de Xilxes, la Llosa, Almenara Onda i Ribesalbes hom substituïx
(progressivament) nos i vos per se com ho fa gran part del valencià: se n'anem, renteu-se (per mo(s) n'anem, renteu-
vos). Esta confusió sembla moderna i hui comença a estendre's per la Vall d'Uixó i Betxí.

És característic del castellonenc la limitació d'ús dels adjectius possessius dèbils (ma, mon, sa, son, ton, ta) als mots
mare, pare, auela, auelo, tio, vida i casa. Pel que respecta als mots germà/-na, cosí/-na hi ha absoluta preferència
per la perífrasi article+possessiu fort: la meua germana, la meua cosina enfront dels parlars veïns valencià central i
tortosí que diuen ma germana, ma cosina. Tampoc és possible en castellonenc l'ús dels possessius dèbils plurals
(mos, ses, etc. ) mos pares*, ses cosines* relegats hui al valencià central.

Cal remarcar dues àrees dialectals dins el castellonenc que coincidixen (tret d'Almassora) amb el riu Millars. Havem
anomenat a estes dues zones castellonenc nord i castellonenc sud. Heus ací algunes característiques que justifiquen
esta divisió:

1.2.3.5 Castellonenc nord

El castellonenc nord és el dialecte que té Castelló com a centre d'expansió dels seus trets lingüístics. En línies
generals, est parlar es caracteritza pel seu caràcter innovador, molt en la línia d'algunes solucions dels parlars
castellonencs septentrionals. Els límits d'est subdialecte no es troben del tot definits: pel nord el castellonenc nord
pot considerar-se idèntic al parlar de les viles del Pla de l'Arc i part de l'Alcalatén si exceptuem -òbviament - la
caiguda de la -r final que s'observa a eixes comarques. Pel sud, el límit d'influència d'est parlar són les viles d'Onda i
Almassora que mostren -parcialment- alguns trets comuns amb est subdialecte. Amb matisacions el castellonenc
nord abraça les viles de Castelló, Benicàssim, Borriol i Orpesa. Vejam ara les característiques d'est subdialecte:

Betacisme quasi generalitzat (a excepció de Borriol): vaca, ['baka], havia [aBie].

Fusió total dels fonemes africats /ts/ i /tS/ (tots > totx) i de /dz/ i /dZ/ (setze > setge). Cal dir que la palatalització es
produïx sovint amb un estadi previ de geminació: setze > seddge, tots > tottx.
Pèrdua del contrast /S/-/s/: eixe ['i§e], Xàbia ['tSaBia] o [ej'§aBia]. El resultat de la fusió d'estos sons és una /s/ amb
un timbre palatalitzat [§].
La /t/ dels gerundis (fent, dient) continua omesa davant del pronom ho: fen-ho, dien-ho.
Les consonants finals /-p, -t, -k/ se sonoritzen per fonètica sintàctica quan precedixen una altra vocal: sab a poc (sap
a poc), creg en tu (crec en tu), ha arribad ara (he arribat ara). Est fenomen també se sent en parts del valencià
meridional i alacantí.
Sol mantindre's el timbre [e] en els grups inicials àtons /es, en, em, etc./, ex: [e]scolta no [a]scolta (Germà Colón em
comenta que l'articulació [a] sona de poble entre els castellonencs).
La primera i tercera persones del singular mostren la terminació [e] estesa a tota [a] del valencià general: jo/ell
parlave, pensarie, pensare.
Desinències analògiques -em i -eu en les persones primera i segona del plural del present de subjuntiu i de
l'imperatiu en les conjugacions segona i tercera: vingueu, puguem per vingam, pugam.
L'abús dels sufixos -et/-eta (xicotet, fineta) provoca la pèrdua del seu valor diminutiu i la superposició d'un nou sufix
diminutiu -inyo/-inya que dóna xicotinyo, fininya, trossinyo, miquinya, etc. . Com veurem seguidament, el
castellonenc sud no usa -inyo/-inya sinó -iu/-iua com el valencià general.

1.2.3.6 Castellonenc sud

El castellonenc sud es pot definir com el subdialecte de la Plana menys influït per la ciutat de Castelló i per tant
resulta molt pròxim al caràcter conservador del valencià general no apitxat. El castellonenc sud, però, tendix a
mostrar moltes de les innovacions modernes de la zona nord (betacisme, pèrdua de /S/, palatalització de /ts/ i /dz/) si
bé el procés d'assimilació d'eixes innovacions es troba en fase primerenca a la majoria de les viles. El castellonenc
sud abraça les localitats d'Almassora, les Alqueries, Artana, Betxí, Borriana, Eslida, Fondeguilla, Moncofa, Nules,
Vall d'Uixó, Vila-real i Vilavella. Onda i les viles veïnes d'Artesa, Suera, Tales i Veo, tot i ser incloses dins est
subdialecte, mostren moltes característiques pròpies que podrien constituir un altre parlar dins la Plana. Vejam ara
les característiques principals del castellonenc sud:

L'articulació labiodental de /v/ és prou general entre parlants vells i adults (el betacisme, però, predomina a Xilxes i
a les viles apitxades de Betxí, Onda, la Llosa i Almenara).
Major resistència a la fusió de les africades palatals, especialment en el cas de /dz/ i /dZ/. El fonema /dz/sol conviure
amb una realització amb [R] epentètica: [dzR] dotze i tretze s'articulen ['dodzRe], ['tredzRe]. L'epèntesi de [R] al
fonema /dz/ és especialment notable a Eslida, Fondeguilla, Nules, Vilavella i Vila-real tot i que també se sent (en
menor mesura) entre parlants d'altres localitats: les Alqueries, Artana, la Vall etc. . Al castellonenc nord, la
realització [dzR] també se sent a Borriol i a la Pobla Tornesa i es retroba també al Maestrat, (Peníscola (Gimeno,
1994, p. 58).
Els parlants majors i adults solen conservar el fonema prepalatal /S/ oposat a /s/ a excepció de les viles de Betxí i la
Vilavella on el pas /jS/>[js] sembla més estés en totes les generacions. Contràriament a la despalatalització, molts
parlants palatalitzen /s/>[S] en certs contexts propicis; vixc, Vixent, xixanta, dixabte per visc, Vicent, dissabte,
seixanta, ( exemples sentits a les Alqueries i la Vall (Saborit, 1998)).
Exceptuant Vila-real, Betxí i Onda, la /t/ dels gerundis (pensant, parlant) reapareix per enllaç quan seguix ho:
pensant-ho, parlant-ho. A Almassora esta /t/ s'articula sonora: pensand-ho, diend-ho.
Com en valencià general i cat. nord-occidental, [a] s'imposa a [e] en els grups inicials àtons /es, en, em, etc/:
[a]ntedre i [a]scolta en lloc de [e]ntendre i [e]scolta.
Desinència -a (i no -e) en les terceres persones del singular: ell pensa/pensava. Est tret morfològic és el més
important per delimitar el castellonenc nord del castellonenc sud.
Tret d’Almassora, Onda i Vila-real, hom manté les desinències clàssiques -am i -au de les persones primera i segona
del plural del present de subjuntiu i de l'imperatiu en les conjugacions segona i tercera (especialment quan l'arrel del
verb acaba en la consonant palatal africada sonora, /dZ/, o en les velars /k,g/): sapiam, vejau, vingam.
Com el valencià general, els sufixos en -et/-eta (xicotet, fineta) perden part del seu valor diminutiu superposant-se el
sufix -iu/-iua ([íu, íwa]) que també se sent en balear i que segons Moll (1993) és de procedència occitana: homeniu,
xicotiu, finiua.
Com en valencià general, hi ha vacil·lació entre les formes plenes i les redüides dels pronoms de tercera persona -lo,
-los en posició enclítica: dóna-me-lo / dóna-me'l, agarra-los bé / agarra'ls bé. Lògicament, les formes plenes
predominen en situacions d'èmfasi on freqüentment esdevenen tòniques: mira-ló!, eixos dine(r)s gasta-te-lós!

1.2.3.7 El valencià d'Onda i la seua rodalia

Com déiem adés, Onda i les viles de la part alta del riu Sec o Veo tenen algunes característiques pròpies que les
singularitzen de la resta de la Plana. Ací tenim algunes d'eixes peculiaritats:
La confusió /b/ i /v/ està molt arrelada: [bí], [balénsia], vi, València.
Apitxament de /dZ/ però no de /dz/ i /z/: [tSén] (gent) però [dódze] i [káza], (dotze, casa).
La desinència -e (en lloc de –a)apareix, normalment, en el present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació:
ell pense, cuine, cante.
A Tales i Suera el tractament de les marques [e] i [a] mostra un sistema molt peculiar; a Tales totes les desinències
de l'imperfet d'indicatiu tenen -a: jo/ell anava, tu anavas, nos. anàvam, vos. anàvau, ells anàvan; a Suera al present
de subjuntiu té [a] en totes les desinències: vullgas, vullgam, vullgau, vúllgan.

1.2.3.8 Variació interna del castellonenc

El castellonenc aplega pel sud fins a Xilxes. La vila d'Almenara i, més recentment, la Llosa tot i ser part de la
comarca de la Plana parlen apitxat. Al nord de Almenara i la Llosa també se sent l'apitxament de /dZ/ a Onda i a la
seua rodalia (Tales, Suera, Veo), Betxí i Aín.

Pel que respecta a les altres consonants, ja hem assenyalat que la zona sud del castellonenc sol mantindre
l'oposició /b/-/v/ almenys entre vells i adults. De tota manera, el procés de pèrdua de la labiodental /v/ és cada volta
més freqüent a esta zona. La situació de /v/ per poblacions és la següent:

 No hi ha /v/ a les viles de Betxí, la Llosa, Almenara, Aín i Onda.

 Sols distingixen el més vells a Xilxes i molt esporàdicament a Betxí.
 Distingixen vells i adults -amb betacisme progressiu entre els jóvens- a Almassora, les Alqueries, Borriana,
Borriol i Nules.
 La distinció predomina en totes les edats a Moncofa, la Vall de Uixó i la Vilavella.

Ja ha estat dit que el parlar castellonenc té -r als infinitius (pujaR, parlaR) però que l'emmudix davant dels pronoms
enclítics; pujà-te, parlà-se). Cal dir que l'emmudiment de -r en est context no és general a tota la Plana car a Nules i
les Alqueries s'observa la lluita entre les formes amb i sense -r: duR-te / du-te o parlaR-se / parlà-se. En ambdós
casos, (sobre tot a les Alqueries) els parlants adults i els jóvens s'inclinen per les formes sense - r. Cal remarcar que
en alguns verbs dites vacil·lacions semblen més evidents. Est és el cas dels verbs de la segona conjugació acabats en
[-ér] els quals solen mantindre –r majoritàriament: haveR-te, voleR-se (fer, però, sempre elidix -r: fe(r)-se). Estos
testimonis que havem enregistrat confirmen la modernitat de la caiguda de -r a la Plana i invaliden una hipotètica
reintroducció moderna de la consonant en valencià com afirmen alguns autors (cf. Colomina, 1985).

Quant a la igualació del fonema /S/ amb /s/ al castellonenc sud, sembla que dit fenomen siga normal a Betxí
(Meneu, 1990, p. 106) i a la Vilavella (Agost, 1994, p. 327) però a les altres viles el manteniment de /S/ sembla
encara majoritari (Saborit, 1998). No seria estrany (hauríem de confirmar-ho) que en algunes localitats el procés de
despalatalització de /S/>[s] estiga més avançat que en unes altres. Fóra el cas d'Almassora, Borriana i Vila-real on la
distinció /S/-/s/ podria ser molt tènue (o inexistent) en molts parlants adults i en la majoria dels jóvens. Cal dir que hi
ha parlants que oposen /S/-/s/ en posició medial (caixa) i inicial (Xúquer) però no en posició final: calaix > calais,
peix > peis (exemples sentits a Borriana i Almassora).

Per últim cal destacar la presència de l'harmonia vocàlica amb // (['dn, 'prt], dona, porta) a les viles d'Almassora, les
Alqueries i Borriana. Vaig destacar a El valencià de les Alqueries (Saborit, 1998) que la presència de l'harmonia
vocàlica en estes viles planteja una discussió molt interessant respecte al seu emplaçament tan allunyant dels parlars
valencians on est fenomen també és present (la Ribera i les altres comarques més al sud).
Com havem vist, les diferents solucions dels parlars castellonencs en el tractament de la morfologia verbal són una
peça clau per a l'anàlisi de la variació interna d'est dialecte. Amb la finalitat de mostrar esta variació en el verb vejau
el següent mapa on es dibuixen les principals isoglosses relacionades amb les distintes solucions morfològiques:

Isoglossa 1: al nord (zona verda) tota -a final passa a -e.

Isoglossa 2: al sud (zona groga) s'articulen les aa finals com en valencià general i també hi ha [a] a les desinències
-am i -au (tingam, vejau) del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Cal recordar que a Suera i Tales -zona grisa- es
dóna un sistema híbrid (Suera: vullgas, vullgam, vullgau, vúllgan; Tales: anava/anavas/anàvam/anàvau/anàvan).
Isoglossa 3: la -e apareix en lloc de -a sols en la III persona dels verbs de la I conjugació (zones rosa i grisa).
Destacarem per últim que el castellonenc ha substituït completament les formes del passat sintètic (ell digué) per les
perifràstiques amb vaig, vares/vas, vàrem/vam, vàreu/vau, varen/van. Trobem, però, que a les viles properes al
Camp de Morvedre (Xilxes, la Llosa i Almenara) hom manté el paradigma sintètic si bé sols és plenament vigent en
les persones del plural (anàrem, anàreu, anaren). Més al nord de Xilxes he trobat algun ús esporàdic del passat
sintètic entre els vells de les Alqueries: vinguérem a vore a ta mare i no estava a casa. Molt probablement,
l'observació detallada de la parla dels vells d'altres pobles de la Plana Baixa ens mostraria més casos de manteniment
del passat sintètic. El cas de les Alqueries, però, és suficient per a afirmar que la pèrdua del passat sintètic a la nostra
comarca no es remunta més enllà de principis del segle XX.

1.2.3.9 Lèxic

Destaquem els següents mots i expressions com a les més típicament castellonenques *.

Abellir: apetir. Est mot també se sent en val. apitxat i eivissenc.

Ave(s)ar [ave'ar]: el parlar de la Plana manté est vell mot hui obsolet en valencià general: no estic aveat a treballar
tant.
A muntó: molt.
Bossar: vomitar.
Bugada [bu'Äa]: dir és una bugada vol dir és molta faena.
Basca: sensació de calor intensa i humida, és mot valencià general i balear: quina basca fa!
Calpissot/calbot: carxot (també freqüent a la Plana).
Desllenguit: aprimatxat.
Eu! [Eùu]: exclamació que indica gran sorpresa, equivalent a altres fórmules col·loquials com botons! , collons! o a
la forma meridional guai!. Cal apuntar que eu! s'articula amb una [Eù] molt oberta i llarga, i sovint ve acompanyat
d'un forta ressonància faríngia molt particular. Segons E. Reig (comunicació personal), l'eu! de la Plana és una
variant de l'eu! que se sent en valencià central i meridional amb una [e] tancada en estos parlars. L'origen d' eu!
segons Reig podria ser un derivat de Déu! amb /d-/ omesa per eufemisme.
Fetillero: sibarita, llaminer. També se sent en val. septentrional i tortosí.
Glapir: parlar, motar.
Hale!: expressió utilitzada per a acomiadar-se: Hale! Ja mos vorem.
Malesa [ma'leza]: el castellonenc oposa els mots malesa (cosa mal feta) i malea (vegetació). Observem també que al
nord de Nules hi ha una tendència marcada a usar la solució pancatalana [-eza] del sufix -ITIA: riquesa, pobresa,
bellesa, etc. que en valencià general reben el tractament [-ea]: riquea, pobrea, bellea. Totes dues pronúncies [-eza] o
[-ea] són antigues i literàries si bé la segona, [-ea], és la més característica del valencià general i la primera és la
tortosina i catalana en general. La Plana és zona de transició entre [-eza] i [-ea] que predomina en mots com avear,
delicadea, finea, perea i vellea (si bé a Castelló diuen vellesa) i altres.
Marmolar: murmurar.
Merita: una merita és una dona menuda i prima, a vegades s'estén a una dona apocada i solitària. Un altre pardal
que s'aplica a dones és mussol, ex: mussol d'església, (dona tímida, de poques paraules, més bé aspra).
Passera: es diu d'una malaltia que afecta molta gent durant un temps determinat (en val. meridional es diu
passatge): est hivern hi ha passera de grip.
Pona (Plana sud) o ponada, [po'na] (Plana nord): mot vulgar aplicat a un excrement de vaca i, per extensió, al
d'altres animals.
Pollut: un pollut és algú desgraciat, sense vàlua.
Remugar: parlar entre dents en senyal d'enuig o contrarietat.
Topetar: trobar.
Xa!: exclamació equivalent a xe! (pr. [tSE, tSe]) amb la què sol alternar segons pobles i parlants.
Xaparrut: persona quasi tan ampla com alta, que manca d'esveltesa.
Si voleu aprofundir en l'estudi de lèxic castellonenc vejau Gimeno 1992 i 1997, també Gonzàlez 1988 i 2000.
 ¡Error!Marcador no definido. ¡Error!Marcador no

definido.

1.2.4 El valencià apitxat

El valencià apitxat és el dialecte valencià on totes les sibilants sonores /dZ/, /dz/ i /z/ s’han ensordit absorbides pels
corresponents fonemes sords /tS/, /ts/ i /s/. Est fenomen fonètic dóna lloc a pronunciacions com txent, dotse i cassa
en lloc de gent, dotze i casa. Cal afegir que el parlar apitxat és tradicionalment betacista (/vi/>[bi]) i més
modernament pareix molt procliu al ieisme (llet >iet).

1.2.4.1 Delimitació i característiques de l’apitxat

Pel nord el valencià apitxat aplega fins al sud de la Plana (Almenara i la Llosa (Saborit, 1998)), tot i que hi ha
apitxament de /dZ/ a altres viles de la Plana, concretament a Onda, Tales, Suera, Veo, Aín i Betxí, les quals són
també betacistes. Almenara (potser també la Llosa) apitxa /dZ/, /dz/ i /z/ però els vells encara distingixen /b/ i /v/
(Recasens, 1991, p. 196).

Els límits meridionals del valencià apitxat no estan del tot clars. Tradicionalment la frontera de l'apitxat, es troba a la
vora sud de l'Albufera (el Palmar) i la isoglossa de l'ensordiment va cap a l'oest per Almussafes i Sollana després
baixa cap a Albalat, deixa fora Algemesí i entra per Alzira i continua pel Xúquer deixant fora Antella i Gavarda.
Resta al nord del Xúquer l'enclavament no apitxat d'Alfarb i Catadau (Veny, 1982, p. 169). Actualment, però, hom
reporta la progressiva extensió de l'apitxat cap al sud, hom sent l'ensordiment entre adults i jóvens d'Algemesí,
Antella, Gavarda, Carcaixent, Polinyà i Corbera. En alguns casos, l'ensordiment es produïx de forma gradual i sol
afectar més /dZ/ que no /z/, com ocorre a les viles de la Plana que esmentàvem adés.

Pel que fa a la distinció de /b/ i /v/, es troba generalment a les viles que no apitxen /dZ/ i /z/ si bé la distinció existix
a Sollana que apitxa però no se sent a Alfarb, Catadau i Algemesí que estan excloses de la zona apitxada, (Recasens,
1991, p. 196). Com en el cas de les sibilants, la tendència actual és que els jóvens de totes les viles frontereres
perden la distinció /b/ i /v/.

Lluny de les fronteres de l'apitxat (a banda dels casos esmentats a la Plana) també hi ha parlars que mostren,
totalment o parcialment, trets d'est dialecte. És ben conegut el cas de Gandia, un illot que apitxa totes les sibilants tot
i que està envoltada per pobles que no apitxen, (Morant-Escrivà, 1987). També hi ha apitxament al nord de Castelló
(a Vilafranca i Forcall). A les comarques del sud hi ha ensordiment (progressiu) en alguna vila del Vinalopó (Petrer)
i al Carxe murcià (Recasens, 1991, p. 286). Novament, cal matisar que a totes estes localitats (excepte a Gandia)
l'apitxament afecta /dZ/ més que /z/.

Sense generalitzar, el procés d'extensió de la fonètica apitxada, lluny de la zona central, sembla progressiu entre el
jovent de viles més populoses. És el cas de Xàtiva, que ja comença a ser reconeguda per l'apitxament progressiu del
seu parlar. Al meu parer, l'ensordiment de les sibilants és un procés irremeiable en valencià i acabarà afectant bona
part de les zones no apitxades en el proper segle XXI. Com suggerix Colón (1997: p. 337), el valencià basa gran part
de les oposicions fonològiques en un sistema vocàlic sense neutralitzacions mentre que certes oposicions
consonàntiques poden ser irrellevants. En el cas de les sibilants, hom pot observar el seu escàs rendiment fonològic i
l'absència d’un nombre significatiu de parells mínims oposats per la manca o presència de la sonoritat.

Un altre fenomen que s'estén ràpidament per la zona apitxada és el ieisme que provoca la deslateralització del
fonema /´/ identificant-lo amb /j/. El resultat d’est fenomen ocasiona les pronunciacions eia, iarg, iuna o vai per ella,
llarg, lluna i vall. L'extensió del ieisme a la zona apitxada està aplegant a límits alarmants entre jóvens i adults, i, de
fet, és present de forma quasi general a la ciutat de València. El ieisme pareix un fenomen fonètic molt recent i amb
tota seguretat ha estat importat del castellà, llengua on predomina en l'actualitat.

Una altra innovació fonètica que sembla estar sorgint en el parlar apitxat és l'aspiració de la /s/ implosiva en certs
contexts. Hem sentit esta aspiració en parlants d’Alzira, Sagunt i Sollana, especialment quan /s/ precedix les plosives
/p/ i /k/. Cal apuntar que açò ocorre tant a la /s/ interior de mot com per fonètica sintàctica. Així mateix, és possible
que l'aspiració vinga acompanyada d'una lleugera geminació (en el cas de /-sk-/ també fricatització) de la consonant
que seguix. L'origen del fenomen deu ser modern i té continuació en les parles castellano-aragoneses veïnes (Foia de
Bunyol), vejau els següents exemples:

Escolta [ahkólta], [ahkkólta] o [aXkólta].

 Espera [ahpéra] o [ahppéra].
 És que no ho has posat al puesto [eh ke no wah posát al pwuésto] o [eXke no wahpposát al pwésto].

1.2.4.2 Morfologia

Quant a la morfologia, el valencià apitxat sol preservar el passat sintètic (jo parlí, tu anares) que ha estat substituït
pel passat analític o perifràstic (jo vaig parlar, tu vas anar) en quasi tot el domini. El passat sintètic no és, però,
patrimoni d'est dialecte ja que se sent també a zones no apitxades com la Ribera Baixa, a tota la banda sud de la
Ribera Alta, a la Safor, a les localitats occidentals de la Vall d'Albaida, la Costera de Ranes i també més al sud al
Camp d'Elx (Sanchis Guarner, 1950, p. 194). Al nord, a la Plana, també s'ou el passat sintètic a la vila de Xilxes
(Gimeno, comunicació personal) i esporàdicament entre els ancians de Moncofa i les Alqueries. Cal dir que a totes
estes poblacions extremes, el passat simple sols apareix en les persones del plural (anaren, vinguérem). Hom pot
observar la regressió del passat sintètic en benefici de l'analític que resulta lingüísticament més econòmic que aquell
(la Ribera, la Safor, v. Morant-Escrivà, 1987). La progressió del passat analític o perifràstic opera especialment en la
primera persona del singular (jo vinguí) la qual no se sent o se sent molt poc a certes localitats que conserven el
paradigma sintètic per a les altres persones (ex: Benifaió, Carcaixent (la Ribera), Xilxes (la Plana), Eivissa).

Algunes persones (molt erròniament) han volgut associar a l'influx del castellà el manteniment del perfet sintètic a
les comarques centrals valencianes. Desafortunades són eixes afirmacions car són precisament aquells més influïts
pel castellà els que afavorixen el perfet analític allí on encara és viu (cf. Morant-Escrivà, 1987, Saragossà, 1997, p.
130, nota al peu).

Un altre tret morfològic de l'apitxat és la substitució dels pronoms reflexius mos (<nos) i vos pel reflexiu de la
tercera persona, se. Així, mo(s) n'anem o renteu-vos esdevenen se n'anem i renteu-se. Esta reducció dels pronoms
reflexius està prou estesa; pel nord, a la Plana s’estén progressivament per Onda, Betxí, Xilxes, la Vall d'Uixó,
Ribesalbes, també apareix a zones de l'Alcalatén (l'Alcora) i l'Alt Maestrat (Benassal). Pel sud, la reducció dels
reflexius sembla progressiva a moltes comarques (la Ribera, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià, la Marina, etc.)
però no aplega a l'àrea de l'alacantí ni tampoc a la Marina (v. Colomina, 1985, p. 308). Cal apuntar que el canvi de
mos i vos per se/es sol afectar més vos que no mos (la Plana, la Safor, etc. ).
Per últim, destacarem la tendència de la zona apitxada a la formació analògica dels participis dels verbs de la segona
conjugació amb el sufix velaritzat -guent com també ocorre en balear: beguent, creguent, diguent, poguent, siguent,
etc. Unes altres formacions analògiques són molt típiques de la zona apitxada; formes palatalitzades del present
d'indicatiu i gerundi de vore (>veure): vegem [betSém], vegent [betSént] per veem i veent; participi de viure:
vixquent [biSként]; formes velaritzades de creure i traure en present d'indicatiu: creguem, traguem, cregueu,
tragueu per creem, traem, creeu, traeu; formes velaritzades del present de subjuntiu de vore i haver: veixca
[bé(j)Ska], veigga [béZÄa], haixca [á(j)Ska] o haigga [áZÄa] per veja i haja. Emperò, contràriament al castellonenc
i alacantí, fer conserva les formes etimològiques del present de subjuntiu: faça, faces (alacantí i castellonenc, faja,
fages). A més, es mantenen prou vives les desinències clàssiques -am i -au de les persones primera i segona del
plural del present de subjuntiu i de l'imperatiu en les conjugacions segona i tercera (batam, digau, vullgam, etc. ) que
en part de l'alacantí i (especialment) del castellonenc tendixen a substituir-se per les formes analògiques - em, -eu
(batem, digueu, vullguem, etc. ). Sobre les desinències -am i -au observem que alguns parlants a Morvedre i l'Horta
les usen també en present d'indicatiu, ex: No sabeu el que digau!; Què fosc! No vejam res! .

1.2.4.3 Sobre l’origen de l’apitxat

Resta per comentar l'origen del parlar apitxat. Des de Sanchis Guarner l'apitxat s'ha considerat una interferència
fonètica del castellà envers la nostra llengua. Esta interferència hauria sorgit amb força des del s. XV (Veny, 1982, p.
170) afavorida per l'enorme emigració de castellans i aragonesos cap a les comarques centrals durant i després de la
reconquesta (cf. Guinot, 1999, p. 260).

Diversos autors (P. Barnils, À. López, Recasens), però, han donat evidència que l'ensordiment de les sibilants no és
cap interferència castellano-aragonesa sinó un procés intern del valencià que (cal dir-ho) no és exclusiu d'est dialecte
sinó que també ha afectat el català barceloní en posició intervocàlica (barc. metxa, fetxa per metge i fetge).

Daniel Recasens afirma que l'ensordiment de les sibilants, en concret de /dZ/, és ocasionat per la conjunció de dos
factors, l’alt grau de palatalitat i tensió articulatòria de l'element oclusiu de /dZ/ que acaba ensordint la fase fricativa
d'eix fonema (Recasens, 1991, p. 287). El fet que /z/ i freqüentment /dz/ (que són sonors però no palatals) es
conserven sonores a zones on s'apitxa /dZ/semblen confirmar esta tesi. Si el castellà fóra el responsable de la
fonètica apitxada, l'apitxament de les africades /dZ/ i /dz/ i de l'alveolar /z/ seria simultani puix que el castellà manca
de qualsevol sibilant sonora.

Jordi Colomina (1999, pp. 99-105) ha donat també suport a l'origen autòcton de l'apitxat amb arguments prou
concloents. Segons est autor, l'ensordiment de /dZ/ és degut a l'inexistència d'un correlat fricatiu en oposició
(absència d'una oposició /dZ/ vs /Z/ com en català general) paral·lel a l'oposició de les palatals africada i fricativa
sordes (/tS/ vs /S/). Diu Colomina que en ensordir-se /dZ/ el sistema de les palatals valencianes s’equilibra. Colón
(1967, pp. 223-224) confirma que l'ensordiment de /z/ és molt posterior al de /dZ/ cosa que dóna suport a un
ensordiment escalonat de les sibilants com proposa Colomina. Com véiem adés, dit ensordiment escalonat palesa
l’origen autòcton de la fonètica apitxada, si bé no podem descartar que el castellà fóra un factor clau en l’extensió
d’un fenomen fonètic paral·lel a l’esdevingut en esta llengua al llarg del segle XV.

També assenyala Colomina que l'apitxat no és un fenomen medieval sinó modern i aporta dades bibliogràfiques que
confirmen que el sorgiment dels ensordiments no és anterior al segle XVII. Segons l'autor, l'actual extensió del
valencià apitxat és molt moderna i no pas antiga com s'havia suposat (dels segles XVIII i XIX). Com véiem, dita
extensió continua el seu curs per les viles que citàvem adés (zones frontereres de la Ribera i la Plana, viles de Xàtiva
i Gandia).

1.2.5 El valencià meridional

El terme valencià meridional designa aquells parlars situats al sud del valencià apitxat i que s'oposen d'alguna
manera a l'alacantí. Com ocorre en el cas del val. septentrional, el valencià meridional és una concepció dialectal
poc definida que caldria delimitar d'una forma més ajustada a les diferents realitats dialectals que es descriuen sota
esta mateixa denominació. El valencià meridional es caracteritza pels següents trets:

1.2.5.1 Fonètica
Predomini del fenomen fonètic anomenat harmonia vocàlica que fa que les aa finals àtones siguen absorbides pel
timbre de les vocals tòniques obertes // i /E/; terra i dona es pronuncien ['tErrE] i ['dn]. Cal dir que les viles de
l'Alcoià, així com moltes de la Marina (zona central), no presenten dit fenomen que reapareix pel nord en algunes
viles de l’Horta (Puçol, Vinalesa) i de la Plana (Almassora, les Alqueries, Borriana).

Com en zones del cat. nord-occidental i tortosí, les viles d'Alcoi, Cullera, Sueca i Oliva articulen la /-a/ final amb un
timbre anterior o palatal ([-E]) siga quina siga la vocal tònica: creïll[E], Suec[E]. Talment, algunes viles de l'àrea
compresa entre el sud de la Ribera (Corbera, Llaurí, etc. ) la Safor, Marina Alta i la Vall d’Albaida (Ontinyent,
Benigànim) mostren una /-a/ final fortament velaritzada (/-a/>[A ~ ]) de forma que per a un forà els mots visca o
València sonen quasi com visco (['viSk]) i Valènsio ([va'lensi]).

Com en alacantí i cat. oriental, algunes viles de la Safor (Tavernes, Oliva) i a la Marina Alta el fonema /S/ s’articula
sense [j]: caixa, peix; ['kaSa], ['peS], (Calvo, 1997, p. 23, Gimeno, 1994, p. 34).

Les comarques interiors meridionals de València i nord-oest de les d'Alacant (el Comtat, la Vall d'Albaida i l'Alcoià,
v. Recasens, 1991, p. 221) mostren la caiguda de /t/ en els grups finals - lt i -nt: malalt i pensant pronunciats malal i
pensan com també esdevé a les comarques castellonenques i en català principatí.

La -r final sol mantindre's com en val. general (cantaR, conéixeR, etc.) però hi ha llocs on s'enregistra la caiguda
total o parcial d'esta consonant: a la Marina tota -r final cau a Pedreguer i Bolulla i és inestable (o ho era
tradicionalment) a Dénia i Xàbia. A l'Alcoià la -r s'elidix a Ibi i Alcoi si bé a esta darrera localitat la reintroducció de
–r és hui predominant, (Colomina, 1995). Com en l'alacantí, la -r final no s'articula davant dels enclítics a bona part
de la Marina (fe-lo, anà-se'n per fer-lo i anar-se'n) i tampoc la r dels plurals -rs; carrés, papés, senyós per carrers,
papers i senyors com en valencià antic, (Colomina, 1991). Conjuntament a l'elisió hom registra casos de -r no
etimològica en parts de la Marina (ràver, hòmer per rave, home (Sanchis, 1950)). Molt més estesa és la introducció
de -r als verbs de la conjugació II acabats en –re, càurer, tràurer, vórer, dòldrer. Est darrer cas de -r no etimològica
sembla prou freqüent en parts de la Ribera, la Safor, la Vall d'Albaida, Alcoià (Alcoi) i parts de la Marina (des de
Vila Joiosa a Benitatxell amb inclusió de Teulada i Benissa (Giner, 1998, p. 55)). Ens pareix encertat explicar la
presència de -r als verbs en -re com a fruit d'un procés analògic consistent en acabar tots els verbs en -r a la manera
de véncer, córrer o conéixer (cf. Giner, 1998, pp. 54, 55, nota 14).

1.2.5.2 Morfologia

Tot i la manca d'estudis podem parlar d'uns quants trets morfològics típics de la zona. Heus ací alguns d'eixos trets:

El passat sintètic és encara vigent a les viles de la Ribera i també se sent a la Safor i esporàdicament a zones
septentrionals de la Costera i la Vall d'Albaida, si bé sols és plenament vigent en les persones del plural (parlàrem,
baixàreu, etc. ) mentre que el passat analític és exclusiu a la Vall de Montesa, a quasi tota la Vall d'Albaida i a totes
les comarques alacantines incloses dins el valencià meridional (Sanchis Guarner, 1950, p. 196).

En zones de la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida el sufix incoatiu –isca (o –ixca) esdevé –ixga [-iZÄa] a imitació
dels subjuntius analògics veigga (veja) o lligga (llija): partixga, servixga per partixca o servixca.

Com en valencià apitxat la substitució dels pronoms reflexius nos i vos per se (se n'anem, aneu-se'n per nos en anem
(art. "mo'n anem") i aneu-vos-en (art. "aneu-vo'n")) està molt estesa a la Vall d’Albaida, Comtat i l’Alcoià però a
zones de la Ribera (Sueca) i la Marina encara es diferencien mos/vos/se i la reducció a se/es afecta vos però no tant
mos, ex: Renteu-se antes que mo(s) n’anem a la platja, (v. Calvo 1997)).

Contràriament a la resta del valencià (val. septentrional, castellonenc, apitxat i alacantí) els pronoms dèbils plens me,
te, se tenen marcada tendència al reforçament en qualsevol context: em pareix bé, et vullc, es renten. Cal dir, però,
que en la major part dels casos estos pronoms presenten formes particulars: em sol articular-se en (en trobe mal), et
esdevé at (la Marina Alta) també coneix la forma es (que·s creus? la Vila-Joiosa i Castalla) i més generalment té la
forma el, ex: que·l penses?, (v. Calvo 1995, Colomina, 1985). El pas de em a en i de et a el (o es) ens semblen part
d'un procés general de reducció dels pronoms dèbils paral·lel al pas de nos i vos a se/es.
EL VALENCIÀ ALACANTÍ
L'alacantí és el dialecte valencià que tradicionalment es delimita al sud de la línia que marquen les poblacions de
Biar i Busot. Al sud de dita línia trobem (generalment) les següents característiques:

 Articulació de /S/ sense /j/: peix i caixa, ['peS], ['kaSa]. Al contrari que en valencià meridional
l'absorció de /j/ és universal en alacantí.
 Algunes localitats occidentals de la vall del Vinalopó (Colomina, 1985, pp. 302-303) presenten
caiguda de /t/ en els grups finals -lt i -nt: molt i gent (pronunciats mol i gen).
 Caiguda de la /r/ final: pujà i baixà en lloc de pujar i baixar. Est tret, que se sol atribuir a tot
l'alacantí, sols es registra a les localitats de la vall del Vinalopó a excepció d'Elx. A les viles
costaneres des de la Vila-Joiosa fins a Guardamar hi ha /r/ final tot i que en els infinitius s'elidix
davant de qualsevol clític; fe-se, di-lo, sabé-ho en lloc de fer-se, dir-lo i saber-ho. Al nord de la
línia Biar-Busot hi ha pèrdua de /r/ a Alcoi, Ibi, Pedreguer i sembla que també a certs pobles de la
Marina (Bolulla, Dénia, Xàbia) influïts per la parla mallorquina. Per a un anàlisi més complet de
tota la qüestió vejau Colomina (1985), pp. 130-136, 282-283.
 La caiguda de /d/ s'estén a qualsevol /d/ intervocàlica. Est és sense dubte el tret més singular de
l'alacantí. Així, a més de vegà i llauraor els alacantins diuen sea, roa ['rr:], poer, Naal i ajua en lloc
de seda, roda, poder, Nadal i ajuda. En general observem que l'alacantí estén la caiguda de /d/ al
sufix -uda (grenyu(d)a, perdu(d)a) i que esta caiguda es generalitza a qualsevol /d/ intervocàlica a
Elx i pobles propers com Crevillent, Novelda, Santa Pola i Guardamar. A la comarca de l'Alacantí
el grau de caiguda de /d/ és intermedi mentre que a les localitats occidentals de la vall del
Vinalopó (el Pinós, Monòver) hi ha un major índex de conservació de /d/ (Colomina, 1985, pp.
109-127, 274-281).
 Com en valencià septentrional i castellonenc, algunes localitats han palatalitzat els fonemes
africats alveolars /ts/ i /dz/. Colomina esmenta que la palatalització de /ts/ només comporta la
confusió amb /tS/ a Xixona. O siga que, exceptuant a esta localitat, la realització palatal de
/ts/>[ttS] no es confon amb /tS/>[tS] al contrari del que ocorre en valencià castellonenc
(Colomina, 1985, 139-140, 286, Saborit, 1998). Així mateix, Colomina diu que el so /dz/ es
gemina i palatalitza esdevenint [ddZ], açò vol dir que el fonema /dz/ es manté oposat a /dZ/ i que
les paraules setze i setge no es pronuncien igual.
 Al Vinalopó Mitjà, oest de l'Alcoià (Castalla) i en algunes localitats de l'Alacantí (Mutxamel, el
Campello...) el diftong /w/ obri i desarredonix [] esdevenint [A] i freqüentment [a]. Així, bou, ou i
pou sonen bau, au i pau. Est fenomen d'obertura de /w/ sembla relativament modern ja que en
moltes localitats els vells utilitzen /w/ mentre que els jóvens s'inclinen per la variant ultra oberta
[aw] (Colomina, 1985, pp. 80-93, 272-273). Fora de l'alacantí el fenomen també es registra a
l'Alcoià, a Torís (l'Horta), a la Mata, Tolodella i el Portell (els Ports), Recasens, 1991, pp. 131-
132).
 En morfologia l'alacantí usa l'article els (articulat [es]) tant per al masculí com per al femení, així
tenim es vaques i es bous en lloc de les vaques i els bous. Com el valencià septentrional i el
castellonenc, l'alacantí es mostra conservador respecte a l'ús dels pronoms dèbils me, te, se, mos
(<nos) i vos. Tot i açò, me presenta variació entre me i en mentre que se (com en valencià general)
alterna amb la seua forma reforçada; se/es. Al nord de la línia Biar-Busot ja s'observa la
substitució de mos i vos per se/es i la de te per el o es. A propòsit dels pronoms dèbils deuríem
considerar discutible l'afirmació que l'ús se en comptes de mos i vos és produït per la
descomposició de les formes reforçades ens i us (com suggerixen Jordi Colomina i Josep Giner)
car estes formes reforçades són inèdites en valencià actual i als pobles on opera la substitució de
mos i vos per se (Betxí, Vall d'Uixó, Plana Baixa) no hi ha cap estadi previ de ens-us>se sinó que
mos i vos passen directament a se.

El sistema dels demostratius és molt afí al castellà amb l'ús de aquí en lloc de ací i de ahí en lloc de aquí. Així
mateix açò és desplaçat per astò, mot que podria haver sorgit per influència del cast. esto o per analogia amb est(e)
(Colomina, 1985, p. 181).
El lèxic de l'alacantí mostra forts contrasts entre arcaismes i castellanismes molt xocants. Estes són algunes de les
característiques més destacables del lèxic al sud de la línia Biar-Busot:

A la vall del Vinalopó (incloses Elx, Guardamar i Santa Pola) es conserven els adverbis abans, ans i denans segons
la població i es desconeix el cast. antes general a les comarques més al nord (l'Alacantí, Marina) i a gran part del
valencià general. També es conserva a la vall del Vinalopó l'adverbi dintre (sovint alternant amb dins) així com la
preposició clàssica devers articulada [de'ves]. Un altre arcaisme són els infinitius venir i tenir que se senten a les
viles occidentals del Vinalopó (Monòver, Petrer) i del sud (Crevillent, Guardamar).

Front als arcaismes esmentats trobem en alacantí un important nombre de barbarismes desconeguts en altres parlars
valencians. És molt destacable l'adaptació a la valenciana de molt d'estos castellanismes; pendents, barat, fulà,
apellit, carpinter, llímpio/llimpiar. Altres castellanismes són; mueble, mantxa, baldosa (vorera), navaja, escalera,
lecció (o llició), demasiat, niebla, assul, pisar, almuerzo, llevar (portar), sacar, etc. Les localitats al sud de la línia
entre Petrer i Alacant són les que presenten el major nombre d'estos barbarismes (Colomina, 1985, pp. 179-226,
319-350).
ORIGEN I VITALITAT DEL BETACISME
INTRODUCCIÓ
El terme betacisme referix al fenomen fonètic que provoca la pèrdua o la inexistència d'un fonema labiodental
fricatiu sonor /v/ oposat a un de bilabial /b/ Esta fenomen fonètic sembla ser característic de les llengües hispàniques
ja que existix en castellà, gallec-portugués del nord, alguns dialectes occitans i també en català estricte a excepció
del tarragoní. Com veurem seguidament, la manca d'un fonema labiodental a esta gran àrea geogràfica fa pensar que
l'origen primitiu del betacisme resta associat al substrat ibero-basc comú de les terres situades a les dues bandes dels
Pirineus.

PROGRESSIÓ DEL BETACISME AL NOSTRE DOMINI

Segons el que suggerix Josep Giner la distinció de /b/ i /v/ fou general en tot el valencià fins principi del segle XIX
quan la ciutat de València i viles veïnes començaren a fusionar ambdós fonemes, (Giner, 1998, p. 126). Fora de
l'àrea apitxada el betacisme és més recent a les comarques de Castelló car a principis de segle la labiodental se sentia
als Ports (Morella) i a l'Alt Maestrat (Benassal) i fins la primera meitat d'est segle encara deuria oir-se entre els vells
del Baix Maestrat i també del Pla de l'Arc (Recasens,1991, p. 195). Segons Sanchis Guarner la labiodental
s'enregistrava en totes les comarques castellonenques a excepció dels Ports, Alt Maestrat i les localitats d'Onda i
Betxí a la Plana (Sanchis, 1950, pp. 80-81).

Actualment, però, /v/ és absent al nord castellonenc (Maestrat, Pla de l'Arc, l'Alcalatén) i entra pel nord de la Plana
on el betacisme és molt recent (Gimeno, 1994, p. 115). Al nord de la Plana /v/ sols es troba molt aïlladament a Canet
lo Roig i Rossell (Maestrat (v. Gimeno, 1994, p. 117)). A la Plana, la distinció /b/-/v/se sent en totes les viles
incloses Almenara i la Llosa que parlen apitxat (Recasens, p. 196). La conservació de /v/ no és però igual a totes les
viles; es manté amb molta vitalitat a Moncofa, Vilavella i la Vall d'Uixó, conviu amb el betacisme dels més jóvens
(especialment dels menors de 30 anys) a les Alqueries, Almassora, Borriana, Borriol, Nules i Vila-real i sols apareix
entre els vells a Almenara, Betxí, Castelló i Xilxes. A Onda i rodalies, com al nord de la comarca de la Plana, el
betacisme és general com també ho és des d'Almenara fins la vora nord del Xúquer (vejau mapa sobre la distinció
b/v en valencià). Al sud valencià, l'oposició /b/-/v/ és ferma i només hi ha betacisme localitzat entre els més jóvens
(v. Colomina 1985, Beltran 1997).

Pel que es referix a altres parts del nostre domini, /v/ no se sent en absolut a la major part de Catalunya tot i que hi
ha viles al voltant de Tarragona (interior del Camp de Tarragona, zones de l'Alt i Baix Camp i Priorat) que encara
mantenen /v/ amb una tendència general cap al betacisme entre els menors de 60 anys (Recasens, 1991, p. 194).
També es registren deixalles de /v/ a les terres de l'Ebre, notablement a Paüls i Móra d'Ebre (Recasens, 1991, p. 194)
i molt limitadament entre els més vells de viles i masos propers a la frontera valenciana (Ulldecona, v.
Gimeno,1994, p. 117). La conservació de l'oposició /b/-/v/ és molt ferma en els parlars baleàrics tot i que hom
reporta algun indici de betacisme a Ciutat de Palma (Recasens, 1991, p. 196) que no sembla amenaçar gaire la
majoritària distinció de /b/ i /v/.

A la vista de les dades anteriors tot pareix indicar que el segle XX ha viscut una espectacular progressió del
betacisme sense precedents en la història de la nostra llengua. L'explicació d'esta generalització del betacisme no és
fàcil i requerix un anàlisi molt complex de la qüestió. Analitzem algunes de les causes més relacionades amb el
fenomen:

 L'anivellament geolingüístic: podríem pensar en un fenomen d'anivellament geolingüístic de les terres

betacistes envers les zones conservadores de /v/. De fet les zones històricament betacistes són els nuclis de
població més importants del domini (València, Barcelona, Tarragona) cosa que fa molt probable la
contaminació de les zones rurals més conservadores. La tesi de l'anivellament geolingüístic però no explica
la pèrdua de la labiodental als mateixos centres urbans com Castelló ni a zones aparentment aïllades a
influències externes com és el cas dels pobles del Maestrat i els Ports.
 La influència del castellà: esta llengua veïna, universalment betacista, sembla una causa molt probable del
betacisme si bé tampoc explica el seu origen puix que moltes comarques catalanes, especialment les
orientals i les rosselloneses, registren el fenomen betacista des del mateix s. XV (Gimeno, 1994, p. 114)
quan la influència del castellà era gairebé inexistent.
Pel que fa a l'origen històric del betacisme català i d'altres llengües hispàniques, hom ha mencionat la possibilitat
que el fenomen siga un tret ètnic de procedència basca. En català, la presència d'un substrat ibero-basc està ben
testimoniada en torn als Pirineus centrals (Ribagorça, Pallars). Sanchis Guarner (1992, pp. 56-60) fa referència a
esta àrea com la Catalunya bascònica i afirma que una llengua de tipus basc fou parlada en estes terres fins el s. XI.
Referint-se al parlar pirinenc primitiu Sanchis diu: els elements romànics hi presentaven les deformacions i els trets
típics de la fonètic històrica del basc i no pas del català..., (Sanchis Guarner, 1992, p. 60). Esta situació lingüística té
un clar paralel.lisme amb el primitiu romanç castellà de la Rioja i de l'occità d'Aquitània, totes dues llengües
nascudes en zones on el basc convivia amb el romànic i que també manquen del fonema /v/ i, sovint, de /f/ aviat
substituïdes per [B] i [h] respectivament.

L' ORIGEN FONÈTIC DEL BETACISME

Tot i la possible existència d'un focus primitiu betacista associat al basc, el nucli originari del català distingia (des
dels orígens) els fonemes /b/ i /v/ com encara ho fan els parlars baleàrics i part del valencià. Cal, doncs, trobar una
explicació interna del fenomen betacista a les zones que no han pogut ser influïdes per un element de tipus basc.

Ja ha estat dit per diversos autors (Gimeno, 1994, 113-115, Saragossà, 1997, p. 83) que la nostra llengua, com les
altres llengües hispano-romàniques i inclús algunes de gal.loromàniques (gran part de l'occità) tendixen a debilitar
l'articulació de les consonants oclusives sonores /-b-/, /-d-/, /-g-/ en posició intervocàlica: /-b-/, /-d-/, /-g-/ > [-B-], [-
D-], [-Ä-]. Esta debilitació de les oclusives intervocàliques és el que es coneix com a espirantització, ço és
l'articulació de les oclusives amb una lleugera aproximació dels òrgans bucals que dóna com a resultat un so molt
dèbil (de tipus aproximant) sense arribar a la fricció. L'espirantització pot també ser associada al substrat basc però
en la nostra llengua (no així en castellà) l'afebliment de les oclusives sonores sembla un fenomen intern prou recent
atés que parlants vells de les balears i del valencià meridional encara mantenen algunes articulacions oclusives
intervocàliques de /-d-/, /-g-/ i molt especialment de /-b-/. És precisament el manteniment de la [-b-]</-b-/ el
responsable del manteniment o no del fonema /v/, vejam per què:

Una ullada als dialectes que encara mantenen /v/, així com altres llengües europees, ens mostra que allí on hi ha un
contrast entre la bilabial /b/ i la labiodental /v/, la /b/ es pronuncia sempre oclusiva i no pas espirant. Per contra allà
on hi ha /-b-/>[-B-] (català estricte, occità, gallec, aragonés, castellà, basc...) no hi ha cap fonema labiodental
sonor /v/ o est es troba en camí de desaparició (català tarragoní, valencià del nord i castellonenc).

Per què l'al.lòfon espirant de /b/>[-B-] causa la pèrdua de la labiodental? Una senzilla comprovació auditiva ens
mostra que la realització espirant de /-b-/>[-B-] envaïx el camp de dispersió del fonema /v/ fins el punt que ambdós
sons resulten perceptualment idèntics (comproveu la diferència acústica entre l'abella i la vella amb una /b/ espirant:
[laBé´a]=[lavé´a]).

Dit açò, sembla que la pèrdua del contrast /b/-/v/ no el causa exclusivament l'afebliment de /b/. Si observem
l'alemany del sud i alguns dialectes portuguesos (Lisboa) comprovem que hi ha /-b-/>[-B-] sense que l'oposició
/b/-/v/ es veja afectada. L'exemple del portugués i l'alemany posa de relleu una segona causa del betacisme:
l'articulació més o menys fricativa de /v/. En portugués i alemany /v/ s'articula amb una fricció notable no havent
perill de confusió amb la realització espirant de /-b-/>[-B-] però si /v/ també es realitza afeblida o espirant [V] (com
la w de l'holandés) llavors és difícil que el sistema puga contrastar els dos sons car auditivament la distinció [V]-[B]
no es percep gaire. Cal remarcar, doncs, que la causa del betacisme no és tan sols l'espirantització de /b/ sinó també
la de /v/ que hom reporta en la parla ràpida (cf. Gimeno, 1994, 113-115).

CONCLUSIÓ

En català el betacisme degué originar-se primitivament en torn els Pirineus centrals (Ribagorça, Pallars) on els
primers parlants de català eren d'origen bascònic. Estos pobles, al romanitzar-se, incorporaren al català hàbits
fonètics bascos com el betacisme (tal i com ho feren en castellà i occità). Per una altra part, des del s. XV fins hui, el
català ha anat afeblint les oclusives sonores intervocàliques tot restant zones on dit afebliment o espirantització
encara no s'ha complert, especialment en el cas de /-b-/. L'espirantització progressiva de /-b-/ causa una gran pèrdua
en el rendiment auditiu de la distinció /b/-/v/ car /v/ tendix també a afeblir-se en un ritme de parla ràpid i precisa
d'una [b]</-b-/ oclusiva per tal de no confondre's amb [V]</v/. La pèrdua de /v/ és, doncs, paral.lela al manteniment
de [b]</-b-/. La progressió geogràfica del betacisme és un reflex de l'estat de dites articulacions com ho mostra el fet
que als parlars on hi ha [b]</-b-/ vs. /v/ la distinció és ferma (val. del sud, baleàric) mentre que allà on tenim [B]</-
b-/ vs. /v/ l'oposició és dèbil i tendix a eliminar-se (tarragoní, val. castellonenc).
-------------------
APÈNDIX

EL BETACISME A LES COMARQUES CASTELLONENQUES

Citàvem adés l'espectacular progressió del betacisme a zones on la distinció /b/-/v/ era majoritària a principis de
segle. Est és el cas de les comarques de Castelló on /v/ sols roman a les viles de la Plana. L'extensió del betacisme
pot ser observat al següent mapa on es contrasten les dades de Gimeno (1994, pp. 113-117, mapa 38), Recasens
(1991, pp. 194-196), Sanchis Guarner (1950, pp. 80-81) i Saborit (1998).
 EL IEISME NO ETIMOLÒGIC EN
VALENCIÀ
DEFINICIÓ

El ieisme no etimològic és una innovació fonètica del valencià contemporani i és causant de la pèrdua de l’oposició
entre el fonema palatal lateral sonor /´/ (<ll>) i la semiconsonant medio-palatal aproximant /j/ (<i>). Dita innovació
ha originat pronunciacions com iet, iuna, vai o uieres en lloc de llet, lluna, vall i ulleres.

ORIGEN DEL IEISME

Com diem, l’origen d’esta innovació és prou recent puix que la majoria de parlants valencians vells i adults solen
mantindre el fonema palatal /´/, (cf. Calvo, 1997, Colomina, 1985, Meneu, 1990, Saborit, 1998). No sembla haver un
lloc geogràfic desencadenant del ieisme tot i que la zona de l’apitxat podria constituir un focus primari de la
innovació. Açò es constata per la presència de parlants adults ieistes a la dita zona i molt especialment a la ciutat de
València on la gran majoria de la població (inclús alguns de majors) mostren el pas de /´/>[j]. El fet que la ciutat de
València –fortament castellanitzada- mostre tal estat avançat de ieisme ens fa pensar que el castellà ha actuat com a
força expansiva de la innovació (influència que també degué causar l'ensordiment de les sibilants i la fusió de /b/ i
/v/).

Si observem el desenvolupament del ieisme en castellà, comprovarem com el fenomen ha progressat enormement
durant el present segle però el seu origen es remunta molts segles enrere, entorn els segles XVII i XVIII. El focus
del ieisme castellà degué originar-se a les grans ciutats andaluses (Cadis, Granada, Sevilla, Huelva...) puix que a
Andalusia –la regió més ieista del castellà- encara hi ha zones rurals distingidores (cf. Zamora Vicente, 1989, pp. 75-
83, 309-313). Durant el segle XIX el ieisme castellà seria fort a Andalusia i estava introduint-se a les ciutats
castellano-manxegues (Ciudad Real, Madrid, Toledo...). Actualment el ieisme predomina en totes o la gran majoria
de les ciutats castellanoparlants. Només queden restes de distinció entre els vells i adults de les zones rurals,
especialment del nord, tot i que el ieisme avança ferm per tot arreu i la distinció podria desaparéixer completament
cap a la primera meitat del segle vinent.

Sembla clar que la força expansiva del ieisme castellà és la causa de la seua expansió en la nostra llengua.
Sociolingüísticament la innovació sempre ha comportat un desprestigi entre els valencianoparlants però, poc a poc,
la seua expansió el fa veure com a més normal. Justament el fet que a Catalunya el ieisme continue sent vist com a
foraster (és propi dels immigrants i dels acastellanats) podria justificar la major resistència a la innovació de les
terres catalanes.

CAP A UNA EXPLICACIÓ FONÈTICA DEL IEISME

Hi ha hagut pocs intents d’explicar l’origen fonètic del ieisme modern. Podem estar d’acord en el seu origen com a
una interferència del castellà però hi ha indicis que apunten cap a una possible origen fonètic de la innovació.
Observem estes dades:

1. L’oposició /´/-/j/ es fonamenta, en gran part, en els trets +consonant per a (´), +vocal per a (j). Encara que en la
parla ràpida /´/ es percebut més relaxat (més proper a /j/) la naturalesa vocàlica (sense fricció) de /j/ no fa perillar la
distinció amb un fonema /´/ que sempre mostra una articulació plenament consonàntica.
2. Després de l’observació de parlants ieistes i no ieistes, ens podem adonar com entre els parlants distingidors la
semiconsonant /j/ té una articulació oberta i completament lliure de fricció, similar a la iot de l’anglés (yes), però els
ieistes valencians tendixen a tancar i reforçar l’articulació de /j/ amb una lleugera fricció palatal similar a la y del
castellà modern en paraules com yugo o mayo. Com déiem adés, un dels trets diferencials de /´/ i /j/ és la plena
articulació consonàntica de /´/ front una articulació quasi vocàlica de /j/, però si /j/ augmenta la seua tensió
articulatòria, apropant-se a una qualitat fonètica de tipus consonàntic, l’oposició /´/-/j/ pot perdre part del seu
rendiment perceptiu donant-se lloc a la seua confusió.
Un retret important podrien fer-se a esta teoria sobre l’origen fonètic del ieisme:

Si el reforçament articulatori de /j/ és el causant del pas de /´/>[j], hauríem de trobar principis de dit
fenomen en parlants distingidors, cosa que no sol ser així. El reforçament de /j/ ocorre normalment entre
parlants ieistes. ¿Quina explicació té tot açò?

Com afirma Jordi Colomina (1985), el ieisme sembla ser un típic infantilisme fonètic car els infants de curta edat
tenen sovint una gran dificultat en articular el fonema /´/ pronunciant-lo com [j], i sols amb posterioritat comencen a
adoptar l’oposició /´/-/j/ en la seua parla. Suposem que durant el procés d’adquisició del fonema /´/ els xiquets que
articulen una iot aproximant adquirixen més fàcilment el fonema /´/ puix que la seua diferència articulatòria i
perceptiva amb una /j/ quasi vocàlica és notable, però per a aquells xiquets que han desenvolupat una iot amb fricció
consonàntica, el fonema /´/ és un fonema difícil ja que el senten massa proper a la seua iot ara amb el tret
+consonant. Resumim esta explicació:

 L’oposició /´/-/j/ es fonamenta, en gran part, en els trets +consonant per a (´), +vocal per a (j).
 Els parlants ieistes tenen una /j/ amb el tret +consonant.
 No hi ha pas previ de reforçament consonàntic de /j/ en parlants distingidors, per tant el reforçament deu
originar-se de forma espontània des de la infància entre els parlants ieistes. No estranyament, el ieisme és
un conegut infantilisme fonètic que en una situació normal no s'estendria més allà de la infantesa.
 Si els infants adopten una /j/ amb el tret +vocal tenen menys dificultats en adoptar el fonema /´/ car la
distància articulatòria entre /´/ i /j/ és ben percebuda.
 Si els infants articulen una /j/ amb el tret +consonant, tenen dificultat en articular el fonema /´/ puix que el
senten molt proper a /j/ i açò els dificulta el seu aprenentatge.

Ara podríem preguntar-nos el següent: si el fenomen ieista ve produint-se entre els infants, per què ha aplegat a
l’edat adulta durant el present segle i no abans? Ací és on situaríem la influència del castellà com a element
afavoridor del ieisme entre els parlants adults del present segle:

Durant el segle passat el ieisme castellà estava localitzat en els parlars urbans del sud-oest, però la distinció
era ferma en el castellà central i del nord, i clar està, també en el castellà que entrava en contacte amb el
valencià. Des del moment que el castellà (especialment el les variants urbanes) ha generalitzat el ieisme, el
fenomen s’ha introduït també en valencià, ja havem dit com: potenciant l’incipient ieisme infantil causat
per uns fenòmens fonètics suara descrits.

EXTENSIÓ I VITALITAT DEL IEISME

És difícil fixar l'extensió i la vitalitat d'est fenomen puix que encara no existix cap estudi dedicat sistemàticament a
tal qüestió. De tota manera, podem suggerir el següent:

 Sociolingüísticament, el ieisme augmenta amb la joventut dels parlants i amb el seu grau d'exposició a la
fonètica castellana.
 Geogràficament pareix que el ieisme siga més típic de l'àrea de l'apitxat on pot oir-se, inclús, en parlants
d'edat (València). En el valencià castellonenc, diverses fonts (v. Meneu, Saborit) han constatat la millor
conservació de /´/ i la absència de ieistes majors de 30 anys. Jordi Colomina (Colomina, 1985, pp. 157-
 158), apunta també l'extensió del ieisme entre els jóvens de les comarques meridionals i afirma que Elx és
un focus ieista car la majoria de parlants menors de 50 anys mostren la innovació.
 Pel que fa a Catalunya, pot observar-se la major retenció de /´/ entre els jóvens. Inclús el ieisme etimològic
de la zona nord-est està en procés d'eliminació per influència de la prestigiosa parla barcelonina on el
ieisme està socialment estigmatitzat (v. Alegre, 1991, pp. 100-101, Recasens, 1991, p. 324). Dit açò, he
observat a jóvens ieistes menors de 30 anys en la zona sud de Catalunya, potser contaminats per la força de
la innovació a terres valencianes.
 Com en valencià, el ieisme no etimològic s'estén progressivament per les Balears (esp. a l'est de Menorca) i
també pel Rosselló per influència del francés, (Recasens, 1991, p. 324).
 5 La pèrdua del fonema /S/ en valencià

5.1 Introducció

Junt amb el betacisme i el ieisme, la despalatalització del fonema /S/>[s] (pronunciació de <ix> com a is) és una de
les innovacions fonètiques més significatives del valencià modern. Est fenomen comença a ser característic de
diversos parlars valencians (val. del nord, castellonenc) i sembla estar progressant en altres parts del domini valencià
(cf. Gimeno, 1994, p. 34).

5.2 Antecedents documentals del fenomen

Tres autors castellonencs, G. Colón, L. Gimeno i J. Nebot, han analitzat la pèrdua del fonema pre-palatal /S/ en
valencià. El primer que en donà notícia fou el vila-realenc Josep Nebot Pérez qui afirmà que el fonema representat
per <x> en mots com caixa o peix havia perdut la seua articulació palatal i es pronunciava [s] (caixa > caissa, peix
> peis) mentre que en posició inicial dit so havia esdevingut [ejs] (Xàtiva > Eisàtiva). En la mateixa línia es
manifesten Saroïhandy i Badia els quals relacionen la despalatalització de /S/>[s] amb el parlar de la ciutat de
València. Tenint en compte que Nebot també basà les seues notícies dialectals en el parlar de València ciutat (i
segurament del seu poble, Vila-real), tot convida a pensar que la despalatalització era tradicional a la dita ciutat, fet
no compartit per Sanchis Guarner ni per les nostres observacions, (Sanchis, 1972, pp. 47-52, Gimeno, 1994, pp. 35-
36). Pensem que la despalatalització que comenta Nebot era –i és- un tret del seu parlar vila-realenc que Nebot
extrapolà –erròniament- a tot el valencià. Tot i l’error de Nebot, el fet que ell es fera ressò de la innovació ens
permet datar l’aparició del fenomen –com a mínim- al segle XIX i no a principis del segle XX com diu Veny (1983).

Pel que respecta a Colón i Gimeno, ambdós autors han assegurat que el /S/ no existix a la ciutat de Castelló (v.
Colón, 1997, pp. 329-338) fet que podem constatar fàcilment per simple observació directa dels habitants de la vila.
Com veurem seguidament, la despalatalització de /S/també ha estat observada en bona part de les viles
castellonenques al nord de la Plana.

5.3 Una explicació fonètica: per què és produïx la despalatalització de /S/?

De la presència d'una realització [js] per a l'aplec <ix> hom ha suggerit dues explicacions contraposades:

1. Que es tracte d'un fase arcaica en el procés de palatalització dels grups llatins CS (ks> js > jS : cuixa) i SC (sk
>ks > js > jS: créixer, nàixer). Segons esta explicació [js] seria una variant arcaica anterior al resultat palatal [jS].
2. Que la despalatalització siga un fet modern que s'inicià a partir d'un realització palatal [jS]>[js].

Si efectivament la realització [jS] ha evolucionat a través de l'estadi [js] podríem suposar que dita realització no
palatal és realment la solució originària. Diverses evidències, però, semblen confirmar el contrari. Per una part,
Germà Colón i Alarcos asseguren que l'evolució dels grups etimològics CS i SC fou [S] i que només posteriorment
sorgí un suport vocàlic [j]: [S]>[jS]. Dites afirmacions invaliden el pretés arcaisme de [js] car si CS i SC donaren /S/
i després [jS], la realització [js] no potser una altra cosa que el darrer pas evolutiu d'una [S] originària: [S] > [jS] >
[js]. Per una altra part, podem constatar com el sorgiment de [js] en valencià va desplaçant progressivament la
realització paltal [jS] i no pas al contrari. Est fet s'observa a viles de la Plana Baixa com Almassora, Betxí o
Borriana, on els parlants vells solen mantindre la realització palatal [jS] mentre que els jóvens mostren,
progressivament, la solució alveolar [js].

Tot sembla indicar, doncs, que la solució no palatal [js] és un fet modern causat per factors íntimament lligats a la
realització apical palatalitzada de la /s/ valenciana. Com afirma Colón (1997, p. 338), una /s/ amb forta articulació
apical difícilment pot conviure amb un fonema pre-palatal /S/. La incompatibilitat estructural dels fonemes /s/ apical
i /S/ és un fet en altres llengües (castellà, grec, occità) on la /s/ s'articula amb la punta de la llengua (apico-alveolar):
en castellà, /S/ hagué de canviar la seua articulació de palatal a velar /S/>/x/ tot per no confondre's amb la [s] apical.
Cal destacar també el cas de l'occità que, com el valencià, mostra la realització no palatal (predominant) [js] i la
palatal [jS].
Per entendre el per què la /s/ apical causa la pèrdua del fonema /S/ cal analitzar els trets articulatoris que diferencien
ambdós fonemes:

/S/ s'articula amb la llengua elevada cap al paladar dur, les extremitats de la llengua fan contacte ple en els costats
del paladar i es forma un canal per on ix l'aire. La llengua es troba en tensió durant l'emissió de /S/ i és la part pre-
palatal o anterior del paladar on es produïx la fricció que dóna dit so.
/s/ s'articula amb la punta de la llengua elevada cap als alvèols on es forma un canal estret d'aire entre ambdós
òrgans, la resta de la llengua roman inactiva.

Com veem, hi ha dues diferències fonamentals en l'articulació de /s/ i /S/:

1. La posició de la llengua: per a /s/ només s'eleva la punta mentre que en /S/ tota la llengua s'eleva i fa contacte amb
els costats del
2. El lloc d'articulació: per a /s/ l'estretor es produïx en la zona alveolar mentre que en /S/ l'estretor és més posterior,
en la zona pre-palatal, és a dir, en la part més exterior del paladar.

Dit açò, un anàlisi de les realitzacions fonètiques de /S/ en parlants distingidors de /S/ i /s/ ens mostra com el fonema
palatal pot acostar-se molt a una articulació alveolar, [§], en certs contexts. Dita realització més alveolar es troba en
posició final de paraula (peix) i pot aparéixer de forma més o menys freqüent segons el parlar, el parlant o del ritme
de parla. Est al·lòfon menys palatal de /S/> [§] no és, però, igual a /s/ car la llengua roman elevada i tensa per a [§]
si bé el lloc d'articulació es desplaça cap als alvèols. L'efecte articulatori de [§] és, doncs, una mena de /s/ alveolar
palatalitzada puix que els alvèols i el paladar intervenen conjuntament en la seua articulació. Experiments auditius
ens han mostrat que l'oposició /-S/>[-§] |/-s/>[-s] (lluïx|Lluís) pot mantindre's tot i que el contrast auditiu és molt
tènue i realment imperceptible per a algú no avesat a la fonètica valenciana.

Per una altra part, hom ha observat la tendència de la /s/ valenciana a palatalitzar-se, especialment en les formes
incoatives patixc, servixca i (en alguns parlants) en mots on hi ha [i] àtona seguida de /s/: Vixent, dixabte, xixanta
(exemples sentits a la Plana sud). Un matís palatal similar de /s/ també s'observa en posició final darrere de [i, j] com
ara en lleis ['´ej§] i permís [per'mi§]. Esta realització palatalitzada de /s/ pot sonar idèntica a la de /-S/>[-§] amb una
possible neutralització dels dos fonemes en posició final (permís, patix: permi[§], pati[§]). Esta neutralització en
posició final de mot és un fet observable en pobles de la Plana on l'oposició /S/-/s/ sembla més ferma en posició
medial (Almassora, Borriana). Pareix, doncs, que en el procés que duu a la pèrdua del contrast /s/-/S/ es dóna un
primer estadi de neutralització en posició final (permís i patix rimen) seguit d'una generalització de l'articulació
+alveolar [j§] en detriment de la +palatal [jS]. Observem que diversos fenòmens, ben bé complementaris, han
contribuït a la confusió total de /s/ i /S/:

La interpretació que fan els parlants de [j§]</js/ (lleis) com a /jS/ (peix) degut a la seua proximitat articulatòria i
auditiva.
La debilitat del contrast /s/ vs /S/: les lleis fonètiques ens diuen que si la presència d'un so o altre el determina el
context llavors dits sons no estan en contrast sinó en distribució complementària. Així, si en valencià és dóna sovint
l'intercanvi dels fonemes /s/ i /S/ (peis i calais però Vixent i xixanta) açò mostra que l'oposició /S/-/s/ és dèbil puix
que els contexts fònics intervenen molt a l'hora de determinar la presència de realitzacions més alveolars o menys
palatals de dits fonemes.

En térmens estructuralistes podem afirmar que el contrast de les seqüències [j§]</js/ ( lleis) / [jS]</jS/ (peix) és
gairebé inoperant com ho justifica l'escàs nombre de mots oposats per eixos dos fonemes. En cercar parells mínims
de /s/ vs /S/ sols hem trobat un de significatiu Lluís / lluïx (del verb lluir). És ben conegut el fet que aquelles
oposicions que manquen de rendiment fonològic tendixen a eliminar-se.

Un altre fet que explica la tendència a la fusió dels fonemes /s/ vs /S/ és la presència de la iot [j] davant de /S/ en
valencià. Tot risc de confusió entre eixos fonemes no és possible en valencià per la presència de [j] com nota Colón
(1997, p. 338). Als parlars catalans on la <i> ortogràfica ([j]) ha estat absorbida per /S/, hi ha multitud de parells
mínims com caixa i caça, baixa i bassa que s’oposen únicament per l’oposició dels fonemes alveolar /s/ i palatal /S/,

Caça [‘kas«] vs Caixa [‘kaS«]

Bassa [‘bas«] vs Baixa [‘baS«]
en català occidental l’existència de [j] bloqueja la possibilitat de confusió entre /s/ i /S/ i fa que el tret palatal de /S/
siga fonològicament un factor irrellevant:

Caça [‘kasa] vs Caixa [‘kajsa] o [‘kajSa]

Bassa [‘fasa] vs Baixa [‘fajsa] o [‘fajSa]

Pel que respecta a la /S/ inicial trobem dues solucions en aquells parlars que manquen de /S/:

/S-/ és identificada amb l'africada palatal sorda /tS/: txarop per xarop i Xúquer per Txúquer, etc. . Cal dir que la
pronúncia /tS/ per /S/ inicial també es dóna en els parlars on hom manté /S/.
/S-/ pot ser interpretada amb la seqüència [ejs~ajs] per analogia de les realitzacions més freqüents de /S/,
normalment precedit per /ej/ o /aj/: eixam, eixut, calaix, caixa, peix, reixa. Com en el cas de /S-/>[tS-], la pròtesi
de /ej~aj/ també ocorre als parlars que tenen /S/: Aixàtiva /Eixàtiva, Xàtiva ; Aixàbia / Eixàbia, Xàbia.

Dit açò, hom pot observar parlants que confonen /s/ i /S/ i utilitzen [s] en posició inicial en comptes de [tS] o
[ejs~ajs] (Saborit, 1998). És a dir, estos parlants han generalitzat la regla de fusió de /s/ i /S/ a qualsevol context
(Sàbia, Sàtiva). Ens trobem davant un fenomen de recent aparició, característic dels jóvens nadius de poblacions on
la distinció de /s/ i /S/ és viva en les altres generacions (Almassora, Borriana, Vila-real, etc.).

5.4 Extensió i vitalitat de la despalatalització /S/ > [js]

Resta per delimitar les àrees geogràfics on el fonema /S/ ja no existix. Creem que és molt important prendre nota de
l'extensió actual del fenomen i no generalitzar la seua extensió com han fet alguns autors (Saroïhandy, Badia, Veny,
Recasens) que atribuïxen el fenomen a tot el castellonenc i, fins i tot, a tot el valencià (Recasens, 1991, p. 291). El
primer que cal aclarir és que la majoria dels parlars valencians, inclosos molts de castellonencs (zones del Maestrat i
Plana sud), mantenen l'oposició /s/-/S/ i que la confusió d'estos fonemes és encara minoritària i localitzada.

Segons veem al mapa adjunt, les àrees afectades per la pèrdua de /S/ se situen al voltant d'una banda molt ampla que
recorre de sud a nord les comarques castellonenques, del nord-oest cap al sud-est i deixa fora les viles occidentals de
l'Alt Maestrat i gran part de les del nord del Baix Maestrat. La delimitació del fenomen a la meitat nord de Castelló,
inclosa la capital, respon a les dades aportades per Lluís Gimeno (1994, mapes 14-19). L'exclusió de les viles de
l'Alcalatén i de la Plana es basa en les meues observacions (implícitament també ho afirma Gonzàlez (1988, p.
277)), mentre que la inclusió de Betxí i la Vilavella es enregistrat per Meneu (1990, p. 106) i Agost (1990, p. 327)
respectivament.

Respecte a est mapa cal fer les següents matisacions:

Respecte a les viles al nord de Vilanova d'Alcolea (investigades per Lluís Gimeno), algunes oferixen la realització
+alveolar, [js], mentre que unes altres mostren una +palatal, [j§], amb la possibilitat de que eixes realitzacions
contrasten fonèmicament: [js] vs [j§].
Algunes viles incloses a l'àrea de pèrdua de /S/ poden mostrar ambdues articulacions, [iS]~[js] especialment en
posició intervocàlica (totes les poblacions excepte a Albocàsser i Coves de Vinromà que fan sempre [js]), mentre que
en posició final [jS] pot oir-se a totes les viles exceptuant a Morella, Coves de Vinromà, Albocàsser i Vilanova
d'Alcolea (que fan [js]).
Segons observem, el fonema /S/ és ben viu al sector sud de la Plana i inclús s'imposa a /s/ en paraules com dissabte,
Vicent o seixanta articulades di[S]abte, Vi[S]ent i [S]i[S]anta (vejau també Gonzàlez, 1988, p. 277) . Dit açò, la
progressió de la despalatalització s’observa, especialment, a Vila-real, Betxí i la Vilavella (Colón, 1997, pp. 332-
338, Meneu, 1990, p. 106) mentre que a Almassora i Borriana observem [jS] entre els vells, hi ha lluita entre [jS] i
[js] entre parlants adults i els jóvens solen fer [js]. A la resta de les viles (com en valencià general) predomina la
realització [jS] si bé hi ha jóvens que fan [js] o la realització a mig camí del tipus [j§].
Més al sud de la Plana, l'articulació no palatal [js] pareix menys freqüent que al migdia castellonenc tot i que dita
articulació apareix ací i allà en boca de parlants jóvens amb una fonètica castellanitzada. Segons les meues
observacions, [js] o [j§] semblen les realitzacions habituals entre adults i jóvens de Sagunt (Camp de Morvedre),
entre el jovent d'Alberic (la Ribera), també hi ha [j§] entre jóvens de Gandia i en posició final de mot (calaix, servix)
és prou comú en gran part del valencià (especialment en un ritme de parla ràpid).
5.5 Conclusions sobre la despalatalització

Vejam ara una conclusió de tot el que havem dit fins ara.

La confusió /s/-/S/ és un fenomen recent i limitat a algunes viles castellonenques on sovint hi ha alternança entre la
pèrdua i el manteniment del so palatal [S]. Amb les dades que posseïm, les úniques poblacions valencianes que
manquen absolutament del so [S] són Castelló de la Plana, Coves de Vinromà i Albocàsser (Orpesa també
despalatalitza segons Colon, 1997, p. 332, nota al peu). Sembla probable que altres viles al nord i sud de Castelló
també manquen de /S/ però encara no disposem de cap evidència documentada (he observat, però, l'articulació [js]
molt difosa a Vila-real (Plana Baixa) a Vilafamés, Sant Joan de Moró i Torreblanca -Pla de l'Arc- ).

L'origen de la confusió és la notable palatalitat de la /s/ valenciana precedida de vocals palatals [e, i, j] on el dit
fonema pot tindre un al·lòfon palatalitzat [§] (sentit per tot arreu) el qual resulta molt proper a /S/. Eixa proximitat
articulatòria i perceptiva dels fonemes /S/ i /s/ ve acompanyada d’una manca de rendiment fonològic del tret palatal
de /S/ puix que est fonema sempre va precedit de [j] i dit so bloqueja la possible confusió amb /s/ (caça [‘kasa]/
caixa [‘kaisa], pes [pes]/peix [peis]. Mentre que el català oriental –que emmudix [j]- precisa del tret palatal de /S/
per oposar-se a /s/, el valencià (com tot el bloc occidental) li basta amb la presència o absència de la iot [j].
· Actualment la pèrdua de /S/ es veu reforçada per la interferència del castellà que manca d'est so. Prova d'esta
afirmació és el creixent nombre de jóvens que identifiquen amb /s/ tota /S/, inclús en posició inicial ( sarop, Sàbia)
cosa que no pot explicar-se com a un desenvolupament intern del valencià.

5.6 El sorgiment i articulació de l’aplec <ix> en català

Déiem adés que segons Colón i Alarcos el so [j] semivocàlic que s'articula en els parlars occidentals davant el
fonema /S/no és etimològic sinó que es tracta d’un simple suport vocàlic desenvolupat entre la vocal precedent i el
so palatal [S].

Contràriament a l'opinió d'Alarcos i Colón, Antoni M. Badia suggerix que els grups llatins CS, SC, SSI donaren [js]
en català primitiu i que esta [j] provocà l'aparició del so palatal [jS]. En els dialectes orientals i en valencià alacantí,
la [j] hauria estat absorbida en un procés de coalescència [jS]>[S], talment com esdevingué en castellà i astur-
lleonés. En occità, aragonés i gallec-portugués trobem solucions similars al català occidental amb la presència de [j]:
port. i aragonés caixa, occità caissa (articulat [js] o [jS] en esta llengua).

Segons el que observem en el català actual i en els texts antics, totes dues tesis tenen cert fonament. A favor de la
tesi d'Alarcos-Colón trobem que:

 En els texts occidentals i orientals el so [S] és escrit <x> i només ocasionalment <ix>, preferentment en
posició final: caxa, baxar però mateix i peix. Açò dóna a entendre que en català antic l'aparició de [jS] o [S]
no responia a l'etimologia sinó als contexts fonètics o a la simple necessitat d’indicar la palatalitat de
l’aplec <ix> com esdevé també amb <ig> (roig, veig). A més, podem constatar que la grafia <ix> va
estenent-se en els texts occidentals a partir del segle XV cosa que fa pensar en l'aparició tardana del suport
vocàlic [j]. La distribució dialectal de [jS] i [S] també sembla donar la raó a Colón i Alarcos. Així veem
com en tot el bloc occidental només existix l'articulació amb [j] (calaIx) però en el valencià alacantí i part
de la Safor trobem la variant oriental [S] sense suport vocàlic (axò, fex). El fet que estos parlars valencians
tinguen [S] i no [jS] provaria que la variant sense [j] també existia en català occidental puix que encara en
queden restes aïllades. A més, la variant amb [j] sembla guanyar terreny entre jóvens parlants de la Safor
(jo l'he sentida a la Vall de Tavernes i a Gandia) cosa que mostra que la variant sense iot [S] dóna pas a [jS]
i no al contrari.

Vists alguns arguments a favor de la variant [S] com a la forma originària catalana, vejam seguidament uns altres
fonaments favorables del sorgiment etimològic de la variant amb iot [jS]:

 Des d'un punt de vista històric, és indubtable que els grups CS i SC (no estem tant segurs en el cas de SSI)
degueren conéixer un estadi amb suport vocàlic [js] o [jS]. Si observem l'evolució de mots llatins com
AXE, FRAXINU i NASCERE trobem que la [a] tònica ha donat [e] en català general: AXE > eix,
 FRAXINU > freixe, NASCERE > néixer (en cat. or.). El tancament de [a] en [e] en estos mots no hauria
estat possible sense la inflexió de la iot [j] etimològica originada per la lenició de la velar [k] dels grups CS
i SC (ks > js > jS). Dit açò, si la [j] és etimològica, com podem explicar els casos que evidencien un origen
distint? Vejam algunes reflexions:

1. Pel que fa als texts antics, podem suposar que la representació de [jS] amb -x- o -ix- era convencional, -x- en
posició intervocàlica (caxa), -ix en posició final (mateix) i no reflectia realment l'articulació dels parlants.
2. Potser que totes dues articulacions [S] i [jS] convisqueren en tot el domini i que a partir del segle XV es produïra
la consolidació d'una solució o l’altra segons les zones. Açò explicaria per què hi havia vacil·lació als texts antics o
per què l'alacantí mostra la solució oriental caxa, pex i no la valenciana occidental caixa, peix.
3. Observem també en alguns llinatges orientals el so [S] és grafiat <ix> com ara Eixeres, Freixa (> freixe) o
Freixenet, cosa que mostra una articulació originària amb [j] puix que en català oriental no existix –actualment- la
variant amb iot [jS]. De no haver existit la [j] en el passat els llinatges orientals no mostrarien l’aplec ortogràfic <ix>
sinó tan sols <x>.

5.6.1 Conclusió sobre l’aparició de l’aplec <ix> en català

L'evolució dels grups CS i SC fins a [S] hagué d'implicar un so vocàlic [j] com ho mostra l'acció tancadora d'esta iot
en certs mots (freixe, eix, néixer).

 El procés d'absorció de [j] esdevingué en tot el català: caixa > caxa i així es representava en la literatura
clàssica de tot el domini, si bé esta solució -x- no quallà en català occidental on deurien conviure ambdues
variants [jS] i també [S] que mostra l'alacantí (per influència del castellà?).
 L'existència de la grafia <ix> en cognoms orientals i l’existència de les realitzacions [js]o [jS] en occità i
aragonés -les llengües més properes al català des d’un punt de vista lingüístic i geogràfic-, són mostra que
la [j] és força antiga encara que potser no siga etimològica en tots els casos (SSI: baixar). El fet que el
català oriental es veja envoltat de la realització amb iot [jS], no sols en català occidental sinó també en les
llengües veïnes, és una mostra més que la realització sense iot és una innovació del català oriental.
 Si bé el canvi caxa > caixa es dóna a la Safor, el fenomen contrari es documenta en la frontera
occidental/oriental del Principat caixa > caxa (v. Recasens). Tots dos casos de pèrdua o sorgiment de [j]
poden ser explicats per la influència moderna dels parlars veïns (influència del val. general a la Safor,

influència oriental en l'occident català). ¡Error!Marcador no definido.

¡Error!Marcador no definido.
 SOBRE LA -R FINAL VALENCIANA
INTRODUCCIÓ

És ben sabut que l'articulació de la -r final etimològica és un tret singular del valencià oposat a l'elisió que s'observa
en els altres dialectes de la nostra llengua. Per molt de temps ningú no va dubtar que si el valencià articulava la -r
final açò era degut a la conservació de la -r de la llengua antiga, que posteriorment va caure a terres catalanes,
balears i també a zones septentrionals i meridionals del valencià (vejau mapa).

LA TEORIA DE LA REINTRODUCCIÓ

El primer lingüista que objectà sobre l'antiguitat de la -r final valenciana fou Antoni Griera. El Dr. Griera pensava
que la -r del valencià no era un arcaisme fonètic sinó que havia estat reintroduïda posteriorment a la seua elisió (v.
Giner, 1998, pp. 52-53).

Tanmateix, altres lingüistes actuals com J. Colomina i B. Montoya han afirmat també que l'articulació de -r en
valencià es deu a un fenomen de reintroducció posterior al segle XIII i no a la conservació d'un tret arcaic. Segons
esta teoria, la -r final es reintroduí des de la ciutat de València i s'estengué cap al nord i sud de l'antic regne tot
deixant fora bona part de les comarques de Castelló pel nord i les localitats de la vall del Vinalopó al sud. Per als
esmentats lingüistes dites zones haurien preservat la situació preliterària, és a dir, amb absència de la -r final des del
seu repoblament. Varies dades pareixen confirmar el que afirmen estos autors:

El fet que els plurals en -rs (llauradós, carrés) s'articularen sense -r fins el segle XVI quan començà a reintroduir-se
la -r tal i com mostren els texts antics, (est tret és viu a la Marina Baixa, Colomina, 1985, Calvo, 1997).

El fet que les zones on hi ha -r siguen aquelles on s'elidix la /-d-/ del sufix -ada. Així, la -r podria haver-se reintroduït
per a evitar l'homonímia dels infinitius amb els participis femenins (pujada - pujar > [pu'dZa]).

La distribució geogràfica de l'elisió de -r també apunta cap a una reintroducció car si València és el focus de la
reintroducció sembla lògic que les àrees més llunyanes al sud i al nord hagen preservat la situació original sense -r.

La documentació antiga mostra casos de -r no etimològica, com en cómpter, presor i punxor (cf. Andreu, 1998). Açò
donaria a entendre que la -r era absent en la llengua antiga i que només es representava en l'escriptura per cultisme,
d'aquí que existiren casos de ultracorrecció degut al desig de mantindre una articulació que no existia en la llengua
parlada.

El fet que a zones de la Marina hom afegisca una -r no etimològica en mots com jóver, ràver o quínzer (dubtós, cf.
Colomina, 1994, Calvo, 1997). A més, en zones del valencià meridional (potser inclosa la Marina) s'afegix una -r
epentètica als verbs acabats en -re (jàurer, vórer). Estos casos de -r antihistòrica evidenciarien que tal articulació ha
estat afegida posteriorment puix que dit procés ha provocat hipercorreccions.

Colomina (1985) argumenta dues evidències més: el fet que la -r estiga reintroduint-se a Alcoi, que mancava de -r
tradicionalment. Açò indicaria que el procés de reintroducció seguix avançant allí on no hi havia -r. A més,
Colomina mostra com als parlars alacantins on no hi ha -r, aquelles paraules que la mantenen són les mateixes que
tenen -r (cor, mar, etc. ) en català estricte. Així, tal coincidència provaria el caràcter arcaic de la solució sense -r i la
reintroducció de dita articulació en valencià.

LA -R DEL VALENCIÀ, FRUIT D'UNA REINTRODUCCIÓ?

Vists els principals arguments de qui defenen la reintroducció de la -r en valencià, és hora que demostrem que tal
reintroducció és -almenys- una teoria molt discutible. Llistem de nou els arguments assenyalats:
És ben clar que el valencià clàssic, com tot el català antic, no articulava la -r final en els plurals -rs però el fet que
eixa -r s'introduïra amb posterioritat en els plurals (carrers) no vol dir que el mateix haguera succeït en els singulars
(carrer) i -molt menys- que dita reintroducció fóra deguda al castellà. En primer lloc, la documentació antiga mostra
regularment la dissimilació de -rs>-s i de la mateixa manera s'observa la regularitat de la -r dels singulars, dada
perfectament verificable en l'anàlisi de les rimes antigues (Giner, 1998, pp. 53, 56-60). Talment, dir que el castellà
facilità la restauració de la -r dels plurals no té justificació fonètica puix que el castellà no ha articulat mai un grup
final [-rs]. Qualsevol parlant castellà pronunciaria més fàcilment podés que pode[r]s. Menys probable sembla que la
-r dels plurals la introduïra l'aragonés car tampoc l'articulava a l'època clàssica i encara la perd a la zona pirinenca
(Zamora, 1960, pp. 248-250). A més, tots els parlars nord-occidentals fronterers amb l'aragonés des de l'Alcalatén al
Pirineu elidixen la -r final, per què l'aragonés va reintroduir la -r a l'Horta de València i no ho ha fet en cap parlar
català fronterer amb eixa llengua?

Com va dir Giner, hi ha zones que no articulen -r i tampoc la -d- en -ada per tant no és vàlid dir que la -r s'introduí
per a evitar l'homonímia de verbs i participis ja que tal homonímia és ben present a zones d'elisió de -r com la vall
del Vinalopó i gran part de les zones sense -r del nord de Castelló.

La distribució geogràfica de les zones sense -r tampoc pot justificar la teoria de la reintroducció. Hi ha illes de -r
final a zones d'elisió com és el cas d'Aiguaviva (Terol) o Alcalà de Xivert (Maestrat). Com s'ha pogut produir la
reintroducció de -r a estes localitats tan distants de València (suposat focus de la reintroducció) i tan ben
comunicades amb zones d'elisió de -r?

Les -r no etimològiques dels texts antics difícilment poden demostrar la reintroducció de la consonant. Com veurem
posteriorment, els estudis d'Andreu Beltran (1998, pp. 287-193) han demostrat que en texts antics del Maestrat (on
hui dia no s'articula la -r) dels segles XVIII i XIX s'observa una regularitat absoluta en la representació gràfica de la
-r final. Així mateix, els contats casos d'epèntesi que s'hi troben (cónter, càlzer) són els mateixos que s'ouen en els
parlars que han conservat la -r.

Siga cert o no que a la comarca de la Marina hom afegisca -r a paraules que no la tenen etimològicament no veem
acurat que açò puga justificar la reintroducció de -r en tot el valencià: la comarca de la Marina és una zona on s'hi
establí un enorme nombre d'emigrants baleàrics el s. XVII. Com els repobladors illencs no tenien -r, és fàcil pensar
que en l'intent d'acomodar-se a la fonètica valenciana produïren gran nombre de hipercorreccions. És per açò que el
que succeïx a la Marina és un cas molt particular difícilment vàlid per a justificar un procés de reintroducció de -r en
tot el valencià. Sobre la -r epentètica dels verbs acabats en -re (càurer, jàurer), el que es pot dir és que dit fenomen és
contemporani a la pròpia comarca de la Marina (Giner, 1998, pp. 54-55, nota al peu) i per tant no pot relacionar-se
amb una hipotètica reintroducció de la -r després del segle XIII. A més, la -r de càurer no és un fenomen fonètic sinó
morfològic causat per la tendència analògica a acabar tots els infinitius en -r. Si dit fenomen fóra fonètic les viles
que tenen epèntesi al verb (zones de la Ribera i la Vall d'Albaida) també l'haurien de tindre al nom i tal situació no es
dóna més que a la Marina.

La coincidència de mots que guarden -r a Alacant i a Catalunya és ben poc sorprenent si tenim en compte que el
procés que va elidir la -r final explica el fet que alguns mots la conservaren. La caiguda de -r s'originà als plurals,
flos, plos... per posteriorment crear uns singulars analògics sense -r; flo, plo, etc. Aquelles paraules que no s'empren
en plural com clar, cor, mor, mar conserven la -r puix que no són afectades pel procés dissimilatori de [-rs] > [-s] i
no estranyament preserven la -r tant a Alacant com a Catalunya, la coincidència és realment raonable.

ÉS LA CAIGUDA DE -R UN FENOMEN PRELITERARI?

Si afirmem que la caiguda de la -r final valenciana és un fenomen anterior al segle XIII hauríem de deduir que els
parlars valencians que no tenen -r no haurien articulat mai tal so des del mencionat segle. Tal afirmació és realment
dèbil front l'evidència que l'elisió de la -r en valencià és un fenomen prou modern. Vejam els següents testimonis:

A principis de segle Alcover enregistrava en enquestes l'articulació (total o parcial) de la -r a Morella i a Vinaròs,
viles que hui no tenen -r (Recasens, 1991, p. 34). Així mateix, Beltran (1998, pp. 287-193) mostra com la
documentació del Maestrat durant els segles XVIII i XIX presenta la -r final amb tota regularitat etimològica. A més
del cas de Morella i Vinaròs tenim una altra evidència ben documentada de la moderna caiguda de -r, Ribesalbes
(interior de la Plana), on Colón observà la presència de -r front a la pèrdua que enregistrem actualment.
A la Plana de Castelló (com a l'est alacantí) es manté -r tot i que al verb -r cau davant dels enclítics (fer-te, dur-se >
fe-te, du-se). Esta caiguda, però, és encara vacil.lant entre els vells de diversos llocs (Alqueries, Nules) cosa que
demostra la modernitat del fenomen (v. castellonenc).

Pel que fa al sud, a Monòver, la -r final era fluctuant a principis de segle front a la pèrdua total que s'observa
actualment (Giner, 1998, p. 54).

A la vista d'estes dades, podem afirmar realment que la caiguda de -r és anterior al segle XIII?

Detinguem-nos en el testimoni d'Andreu Beltran (1998, pp. 287-193), segurament, el més significatiu quant a la
pèrdua moderna de la -r en valencià:

Beltran analitza texts administratius de certes localitats del Maestrat que hui no articulen la -r (Benassal, Cinctorres,
Culla, Tírig i Torre d'en Besora). Beltran observa el següent tractament de la -r final:

La -r etimològica apareix de forma sistemàtica.

Només s'hi troben quatre casos d'elisió: siré, lluïsà, Ballesté (cognom), Mas d'en Dotó (topònim).

Els casos d'epèntesi són molt escassos i irregulars i no apareixen a les mateixes viles (presó o presor, compte o
cónter).

A més, els verbs acabats en -re (caure, traure) no mostren cap -r ni tampoc el mot punxó.

Conclou Beltran que tal precisió ortogràfica prova que la -r devia pronunciar-se al Maestrat ja que només al segle
XIX i en una localitat en concret (Tírig) comencen a observar-se casos d'elisió de -r final, elisió que no arribaria a
consumar-se fins començament del segle XX com ja ho confirmaven les enquestes d'Alcover (v. Beltran, 1998, p.
289).

Vist el testimoni de Beltran resulta insostenible afirmar que l'elisió de -r siga preliterària en català. Si açò fóra veritat
(agafant el Maestrat com a exemple) hauríem de suposar que la -r no es pronunciava en els primers pobladors del
Maestrat, després s'hauria reintroduït abans del segle XVII i després va tornar a elidir-se en l'edat moderna. Tal
suposició no seria justificada per cap teoria sobre el canvi lingüístic.

Amb açò últim podem concloure que la presència de la -r final en valencià difícilment ha pogut ser fruit d'una
reintroducció tardana. Com diria Josep Giner, la -r sempre s'ha pronunciat en valencià simplement perquè no hi ha
raó per a suposar el contrari. Potser un dia algú demostrarà que la -r valenciana és realment postliterària, siga com
siga, eix dia encara no ha aplegat i amb les últimes evidències documentals potser no arribarà mai.
 Els nostres parlars germans
Introducció
A continuació vull oferir-vos una breu introducció al coneixement dels parlars de les altres terres de llengua
catalana: Catalunya i les Illes Balears. Els articles que trobareu seguidament es basen, fonamentalment, en una
síntesi dels principals treballs de dialectologia catalana actuals: Els parlars catalans de Joan Veny (1982),
Dialectologia catalana de Montserrat Alegre (1991) i Assaig de fonètica descriptiva del català de Daniel Recasens
(1991). Als treballs de Veny, Alegre i Recasens he afegit algunes observacions que m'han aportat informants catalans
i balears.

Índex
El balear
1. Fonètica

2. Morfologia
3. Lèxic
4. Influència del valencià vers l’eivissenc
5. Influència del mallorquí vers el valencià de la Marina

El català principatí (en construcció)

1. Català occidental i oriental

2. El català nord-occidental
3. El català oriental
 El balear

0. Introducció

El català insular o balear fou format per l'emigració de catalans orientals a les Illes Balears després de la
conquesta cristiana del segle XIII. Les afinitats amb els parlars de l'orient català són evidents (comarques de
Barcelona i Girona) tot i la notable peculiaritat lingüística de les Illes. La fidelitat a la llengua antiga és la
característica més colpidora del català insular si bé les condicions que han afavorit el seu arcaisme també han
originat la seua singularitat enfront dels altres parlars catalans.

1. FONÈTICA

1.1 Vocalisme
1.1.1 La /«/ neutra tònica

El principal tret distintiu del català illenc és la conservació de la vocal neutra tònica procedent de la /e/ tancada del
llatí vulgar: v[«]ure, ab[«]lla, cad[«]na, s[«]ba (compareu el cat. occidental v[e]ure, ab[e]lla, i cat. oriental v[E]ure,
ab[E]lla). Dita vocal neutra fou també típica de l'orient català i el seu sorgiment sembla lligat al tancament de l'e
oberta etimològica (/E/) del català primitiu en paraules com temps o ventre. Com que esta /E/ primitiva tendia a
tancar-se i esdevenir [e], la /e/ tancada antiga (ple, res) passà a articular-se central (/e/>[«]) a fi d'evitar una
confluència d'ambdós fonemes, vejau la següent representació de canvis:

Una volta consumat est canvi en català oriental peninsular, la /«/ tònica començà a palatalitzar-se i acabà fusionant-
se amb el fonema /E/ que havia estat preservat en alguns contexts (cert, vela, etc.). Esta fusió dels fonemes /«/ i /E/
en [E] no es produí en balear tot i que modernament el dit procés ha sorgit a l'occident d'Eivissa (Sant Antoni), a
l'orient de Menorca (Maó) i en quatre pobles mallorquins: Alaró, Binissalem, Lloseta i Porreres si bé esta innovació
sembla recessiva a Mallorca i els jóvens tendixen a restaurar el so [«] tònic, especialment a Porreres on només
alguns vells fan r[E]s, tr[E]s, etc. . Segons Antoni Mas, la forta pressió dels altres pobles mallorquins ha aturat la
conversió de [«] en [E] als pobles assenyalats.

Sobre la realització de la [«] balear, cal destacar una articulació especialment tancada i un poc labialitzada tant en
posició àtona com tònica que representem [P]. Per a un parlant peninsular, esta realització sona quelcom semblant a
l'ö de l'alemany: creure > [krPurP], plena ['plPnP]. La realització [P] no és, però, general a Mallorca, [P] és
l’articulació més típica a les següents poblacions: Sa Pobla i viles de la zona nord-occidental: Esporles, Sóller,
Bunyola, també a Maria de la Salut a orient, mentre que viles com Santa Margalida, Alcúdia o Sineu tenen una [«]
de timbre palatal, [E_], que a la darrera població s’articula [e] pel contacte amb sons anteriors o palatals, ex: quevall
(cavall), queragol (caragol), Marie (Maria), Joane (Joana), etc. .

1.1.2 El vocalisme tònic illenc

Com en valencià, l'o oberta balear, //, té una forta obertura del tipus []. Tampoc és infreqüent una realització
ultraoberta no arredonida [A] que per a un parlant del Principat sona ben bé com una a velaritzada. L'obertura
extrema de //>[A] ha forçat el fonema /a/ a avançar el seu lloc d'articulació de central a palatal: /a/>[Q]. Alhora,
l'articulació palatal de /a/>[Q] ha obligat al lleuger tancament de /E/>[E33]. Joan Veny observa un darrer pas en esta
reestructuració del vocalisme als parlars de Felanitx i Maria de la Salut on el contrast /E/-/e/ esdevé nul en benefici
de /e/. Totes estes variacions en cadena del timbre de les vocals tòniques obertes és fàcilment percebut pel parlant
peninsular i junt amb la presència de la /«/ tònica configuren l'estereotip més conegut del català illenc.

1.1.3 El manteniment de les /o/ i /e/ àtones

Un altre tret típic del balear és la conservació de la /o/ àtona que en català oriental peninsular es va neutralitzar
amb /u/al segle XVI: cat. antic i mall. , mesos > ['mezus] (cat. del Principat). El manteniment de la /o/ àtona és, però,
un tret exclusiu del mallorquí car a Eivissa i Menorca i la vila mallorquina de Sóller /o/-/u/ àtones passen a [u]:
posar > [pu'za]. A Mallorca, el tancament de /o/ només és present per inflexió de /i/ (cusí, cunill, murir) com en
català antic i en els parlars catalano-occidentals. Cal dir, però, que les viles més populoses de l'illa (Palma, Manacor,
Inca, Pollença, Sa Pobla, etc. ) conserven la /o/ àtona en tots els contexts: cosí, conill. Paral.lelament a la
conservació de la [o] àtona, el mallorquí també articula [e] àtona pretònica en alguns mots on deuríem esperar
l'evolució normal a [«]: p[e]ixet, p[e]uet, pr[e]gar i ll[e]var (compareu amb cat. oriental p[«]xet, p[«]uet, etc. ), cal
apuntar que el manteniment de [e] àtona és, sovint, vacil.lant: pregar [pr«'ga] o [pre'ga]. Segons Veny (1983, pp. 80-
82), la [e] àtona del mallorquí sorgí per analogia a partir de les formes tòniques: p[e]ix > p[e]ixet. Nosaltres som del
parer de J. Colomina (1999, p. 133) i veem en la [e] àtona de Mallorca un reflex fossilitzat del vocalisme català
primitiu com també és el cas de la [o] àtona conservada.

1.1.4 Reducció dels diftongs -ia i -ua

Com en rossellonés, els mots esdrúixols acabats en -ia es reduïxen sovint a [i]: famili (família), gracis (gràcies),
Valenci (València), etc. Dit açò, la vila d'Eivissa, els parlars de Menorca i alguns pobles de l'est de Mallorca (Artà,
Capdepera, Felanitx) mantenen la pronúncia en -ia, [i«]. Segons Toni Mas els texts antics principatins mostren que
la reducció de –ia en –i era molt estesa a l’orient català antigament que no ara. Suposem que rossellonés i mallorquí
han preservat la solució popular antiga, mentre que a les comarques barcelonines i gironines s’ha restaurat – ia per
via culta.
També és típic del balear (menys a la Vila d'Eivissa) la reducció dels diftongs finals àtons -qua i -gua que esdevenen
[o] a Mallorca i [u] a les altres illes: llengua > llengo, aigua > aigo.

1.1.5 L’assimilació a [o] de la [«] final

Un altre tret important del balear és l’assimilació a [o] de la [«] final posttònica procedent de la –e àtona originària:
homo per home, colzo per colze, cotxo per cotxe, onclo per oncle, i nostro per nostre. Com veiem en altres apartats,
esta inflexió és esporàdica en l’orient català i podria haver estat la causa del sorgiment de [o] com a desinència de la
persona I del present d’indicatiu en català estricte: jo doble > jo doblo, jo puje > jo pujo, etc. Pensem que una
realització labialitzada de la –e (/«/>[P]) degué ser la causa de les assimilacions de [«] a [o] en català oriental antic.
No estranyament, la preservació d’esta /«/>[P] en balear explicaria la major vigència d’estes assimilacions en el dit
dialecte (homo, colzo). Segons les fonts bibliogràfiques l’assimilació de -e a -o s’hauria generalitzat en el XVI.

1.2 CONSONANTISME

1.2.1 La distinció /b/ vs /v/

Destaca del consonantisme balear la ferma conservació de la labiodental fricativa sonora /v/ en oposició a la
bilabial /b/. El balear i el valencià (a excepció de l'apitxat i el septentrional) són les úniques regions de parla catalana
que mantenen viva l'oposició /b/-/v/. Com ha estat dit per al valencià, la força amb la què es manté l'oposició /b/-/v/
en balear es fonamenta en una /v/ clarament fricativa junt amb una /b/intervocàlica articulada amb ferma oclusió
labial (també /g/ - i /d/més limitadament - sol ser oclusiva i no fricativa).Tot i la vigència de /v/ a les Illes, el
betacisme no és estranya en alguns parlants, especialment a Palma on alguns jóvens articulen /v/ com a [b] o [B].
Enquestes fetes a adolescents palmesans d’entre 14 i 16 anys, mostren una tendència marcadament betacista, menys
significativa en jóvens de zones rurals. Cal afegir que si el betacisme peninsular és un fenomen arrelat antigament
(zona septentrional del Principat) el betacisme illenc és modern i d’origen clarament castellà, puix que són aquells
més exposats a l’ús d’esta llengua els més marcadament betacistes.

1.2.2 El ieisme etimològic

Un altre fenomen típic balear, lligat al seu origen oriental, és el ieisme etimològic també anomenat iodització. Dit
fenomen consistix en el pas de l'antiga palatal lateral sonora [´] a [j] quan procedix dels grups etimològics C'L, G'L,
L'Y i T'L (parella, vella, etc. ). Com en asturià-lleonés i castellà, la deslateralització de /´/ en els dialectes orientals
catalans degué ser causada per evitar la confusió entre la [´] procedent dels grups llatins esmentats i la [´] que sorgí
tardanament per la palatalització de l'ela geminada llatina -LL- (bella, allà, etc.). Tal innovació, no obstant, sols
afectà el català oriental car a occident (Lleida, Tarragona i València) es mantingué la [´] procedent de C'L, G'L, L'Y,
T'L amb la consegüent confusió amb la [´] procedent de -LL-. Així, els dialectes orientals seguiren una solució ieista
i els occidentals una lleista. Com que la llengua culta antiga restava associada als parlars occidentals (i molt
especialment al valencià) el ieisme oriental mai no gosà de gaire acceptació en algunes zones, especialment a
Barcelona que adoptà molt aviat la solució lleista occidental. Modernament, l'estigmatització del ieisme ha arribat a
l'orient català (Vallès, Bages, Osona, Ripollès i Gironès) on els parlants esdevenen progressivament lleistes a
imitació del parlar barceloní i de tot el bloc occidental. A les Illes, però, la influència dels parlars occidentals i del
barceloní no va ser tan significativa tot i que al segle XIX el parlar culte mallorquí encara prescrivia “palla” i no
“paya” o “filla” per “fiya”. Llegiu el següent testimoni:

“Antiguamente se decía en mallorquín filla por fiya, como se dice en el día. En la escritura, y sobretodo en el
púlpito, se usa todavía la misma voz por muchos, pareciéndoles que la nueva palabra adolece de barbarismo”.

El text prové d’un text titulat “Observaciones sobre la ortografía mallorquina”, escrit entre el 1836 i abans del 1850
segurament per un advocat anomenat Jaume Pujol, estudiat per Josep Massot i Muntaner a Els mallorquins i la
llengua autòctona, (Curial, 1985, pàg. 117-136). Tot i el testimoni assenyalat, el ieisme és universal a les illes, ex:
paia, veia i fuia per palla, vella i fulla amb una [j] molt dèbil i oberta que s'emmudix darrere de [i] (fia, coní per
filla, conill). L'emmudiment de [j] tendix a estendre's a posició intervocàlica (paa, vea, fua), especialment a
Menorca i a bona part de Mallorca: Campos, Sa Pobla, Sóller, Montuïri, Llucmajor, Artà, Muro, Santa Margalida,
Capdepera i en alguns parlants de Palma (cf. Recasens, 1991, p. 299).

A banda del ieisme etimològic antic, hom observa l'extensió en balear modern de l'anomenat ieisme no etimològic
que afecta qualsevol [´] independentment del seu origen etimològic: lluna, llet > iuna, iet. Est tipus de ieisme, tan
freqüent entre jóvens valencians, sembla haver arribat a les illes i em sembla característic dels jóvens palmesans
(també l’he sentit en jóvens d’altres viles com Esporles). Com en el cas del ieisme peninsular, el fenomen no és
realment modern en origen car sempre hi ha hagut ieisme entre els infants. El que sí és modern és l’extensió del
ieisme més allà de la infantesa per una manca de correcció del defecte per part dels adults. Pensem que esta manca
de correcció és deguda a la influència del castellà, on el fenomen s’ha generalitzat fent que parega normal i
acceptable en les altres llengües peninsulars, no sols en català, sinó també en aragonés, en lleonés i gallec i inclús en
basc, prova de la gran influència del sistema lingüístic castellà vers les altres llengües de la Península.

1.2.3 Les assimilacions i dissimilacions consonàntiques

Sens dubte, un dels trets més singulars del balear (tret d’Eivissa) és la nombrosa sèrie d'assimilacions i
dissimilacions consonàntiques i el rotacisme (pas de [z] a [r]), fenòmens gairebé desconeguts en català peninsular:

Les assimilacions baleàriques fan que una consonant final s'assimile al punt d'articulació de la consonant que seguix:
poc de pa > pod de pa, poc pla > pop pla, cap verd > cav verd, parlar > pal.lar [p«l'lQ], Esporles > Espol.les
[«s'poll«s]. La [s] és la consonant que més fàcilment provoca assimilacions, tant en l'interior d'un mot com per
fonètica sintàctica: examen > edzamen, cucs > cuts, capsa > catsa, saps > sats, temps > tens. Per altra banda, el
contacte entre una -s final i una s- inicial provoca la dissimilació /-s s-/>[-t s-]: mos sap greu > mot sap greu, piscina
> pitsina, let cinc, Ses Salines > Set Salines, etc. La força d'estes assimilacions i dissimilacions fa que el parlant
balear trasllade estos hàbits articulatoris al castellà: etsamen (examen), puet si (pues si), más sexy (mát setsy), etc.
El rotacisme es un altra fenomen fonètic baleàric pel qual l’alveolar /s/, sonoritzada en contacte amb consonant
sonora, esdevé vibrant simple [R] o fricativa [Ó]: fantasma > fantarma , asma > arma, més bo > mér bo, és vera >
ér vera.

1.2.4 La palatalització dels fonemes velars /k/ i /g/

És característica del català de Mallorca l'articulació molt palatalitzada dels fonemes velars /k/ i /g/ finals de mot o
davant les vocals frontals /a, E, e, i/ i la central tònica /«/. Estes palatalitzacions són representades /k/>[c] i /g/>[ï]:
['ïQ´] (gall), [v«'ïQD«] (vegada), ['kr«c] (crec), ['cQp] (cap). Segons Recasens (1991, pp. 243-244) les poblacions
on l'avançament palatal de /k/ i /g/ és més notable són Valldemossa, Pollença, Son Servera, Felanitx, Manacor,
Algaida i Santanyí. La palatalització també afecta Palma, però no a tots els seus barris.

1.2.5 Uns altres trets del consonantisme

Com en bona part del valencià, el balear (si bé no l'eivissenc) articula les plosives finals [p, t, k] darrere de [l] i les
nasals [n] i [m]: cam[p], pon[t], mol[t], fan[k] (camp, pont, molt, fang). És tracta d'un altre tret arcaic del català
illenc.

Com al Principat i als extrems nord i sud del valencià, el balear elidix les rr finals dels infinitius i d'altres mots:
puja(r), senti(r), millo(r), etc. El que marca la diferència entre el català peninsular i l'illenc és el gran nombre de
mots monosíl.labs que elidixen la -r a Eivissa i Mallorca: o(r), co(r), ma(r), du(r), (però hom diu puR), a Menorca
hom articula una [–r] múltiple en eixos mots. La -r sols apareix quan seguix pronom enclític: fer-sé, portar-lí,
sentir-hó (amb desplaçament accentual com el rossellonés). En est context la -r s'afig, inclús, en casos on no és
etimològica: veurer-hó, treurer-hó, escriurer-sé.

Per altra banda, crida l’atenció la fidelitat amb la què es representa la –r final en els llinatges balears: Ferrer, Soler,
Sabater, Torner, etc. que en català peninsular són escrits majoritàriament sense –r Ferré/Farré, Solé, Sabaté, Torné.
A què es deu la major fidelitat ortogràfica dels llinatges balears? Nosaltres no descartem que l’elisió de la – r final
fóra més tardana a les Illes que al Principat de forma que açò haja permés el manteniment fossilitzat de la – r
històrica. Un interessantíssim testimoni històric sembla donar la raó a les nostres sospites, segons l’advocat Jaume
Pujol, Capdepera encara feia –r al segle XIX:: ‘Aún en el día ha y un pueblo en esta isla, que es Capdepera, donde
no se hacen tales supresiones, pronuciándose allí enteras las palabras contar, beurer, dormir, dur” (Josep Massot i
Muntaner, Els mallorquins i la llengua autòctona, Curial, 1985, pàg. 125).

1.3 La fonètica dels jóvens: el mallorquí bleda

Com en català del Principat i valencià, és interessant destacar les importants transformacions del parlar baleàric en
boca dels jóvens. Els mallorquins anomenen bleda al parlar castellanitzat del jovent, un equivalent del terme xava
aplicat al barceloní castellanitzat. Este terme, bleda, prové de l’articulació no velaritzada que se sent dir als bledes, a
imitació de la /l/ castellana, i que al mot bleda és especialment perceptible. Heus ací unes altres característiques del
mallorquí bleda:

Del vocalisme dels jóvens observem l'adopció d'una vocal central més propera a la del Principat [«] en detriment de
la variant labialitzada típica del balear, [P]. Talment, el timbre de les vocals tòniques defuig de les variants més
marcadament balears per unes més semblants a les del català peninsular. Açò implica, fonamentalment, una // no tan
oberta i més arredonida ([A] > []) i una /a/ no tan palatal ([Q] > [a]).

En el camp del consonantisme, les transformacions semblen més marcades amb l'extensió del ieisme no etimològic i
del betacisme: llavò > iabò, aquell > aquei, vi > bi, anava > anaba. Com assenyalàvem adés, el betacisme encara
sembla molt minoritari (inclús a Palma) però el ieisme es pot sentir amb força entre els jóvens menors de 30 anys,
com és el cas del valencià.

Per una altra part, notem que les assimilacions consonàntiques i el rotacisme es veuen poc a poc relegats, bé per
influència del català peninsular o del castellà: dues setmanes (per duet setmanes), més bé (per mér bé), etc.

Observem també que els jóvens tendixen a relaxar molt la fricativa palatal [Z] de g i j fins arribar a una realització
medio-palatal /Z/>[j], fenomen notat també entre els jóvens barcelonins i alacantins: [j]aume, ("yaume", Jaume)
di[j]ous ("diyous", dijous), [j]ent ("yent", gent), pu[j]ar ("puyar", pujar), etc. El resultat combinat de l'afebliment
de /Z/ i el ieisme no etimològic és la pèrdua del contrast entre els fonemes /Z/ i /´/. Tal fusió fa que juny i lluny
passen a pronunciar-se igual: [j]uny ("yuny"). La influència del castellà sembla tenir molt a veure car els fonemes
que es fusionen li són estranys (/Z/ i /´/) i són substituïts pel corresponent so castellà més proper, la semiconsonant
medio-palatal [j] amb realitzacions africades ([dj] o [dZ]) depenent del context fònic. Talment l'africació de /S/, que
observem en barceloní, no és estranya entre el jovent balear: xocolata > txocolata, (a)ixecar > (a)txecar, marxa >
martxa. També notem hipercorreccions com Xecoslovàquia per Txecoslovàquia, apixat per apitxat.

¡Error!Marcador no definido.
2. MORFOLOGIA

2.1 Morfologia verbal

2.1.1 La primera persona del present d'indicatiu

L'absència de desinència en la persona I del present d'indicatiu és la característica morfològica més coneguda dels
parlars illencs: jo parl, cant, meng, etc. per parle, cante, menge (val.) o parlo, canto, menjo (cat.). Hom assenyala
que el balear preserva l'estadi medieval català amb desinència –Ø producte de la desaparició de les vocals finals
àtones en català primitiu. No obstant això, en català illenc antic, com a la Península, una -e era afegida als verbs
acabats en -bl, -rl, -br i -tr per tal de facilitar-hi la pronúncia: parle, doble, entre, cobre, etc. (com també esdevenia
en els substantius: sogre, poble no sogr* ni pobl* etc.). En català clàssic, esta -e (originàriament eufònica) es
propagà analògicament a la resta dels verbs de la primera conjugació (demane, suplique...) sempre, però, en règim
de convivència amb les formes sense desinència (deman, suplic...). En valencià la distinció de [a] i [e] àtones
permeté el normal establiment de la desinència -e però en balear, com en l'orient català, les aa i ee àtones passaren
gradualment a [«] i llavors les persones 1 i 3 esdevingueren potencialment homòfons: (jo) pense = (ell) pensa =
['p«ns«]). Com que la desinència -Ø permetia la distinció de les persones 1 i 3, les formes en - e no pogueren quallar
en balear i desaparegueren progressivament entre els segles XV-XVIII tot i l'existència de restes fossilitzades que
sobrevisqueren fins al segle XIX: jo t'assegure o a Déu me comane (cf. Gulsoy, 1993, pp. 444-446). Respecte a les
formes en -o del Principat, estem d'acord amb Gulsoy (1993, pp. 421-446) en considerar que foren originades per
assimilació vocàlica progressiva a l'estil dels actuals nostro (nostre) i onclo (oncle): jo plore>ploro, jo doble>doblo.
Pensem, no obstant, que el castellà degué afavorir-ne l'extensió de -o com ho mostra el fet que eixes formes (ploro,
doblo) no mai foren sentides en balear que manté molt viva l'assimilació progressiva de [«] a vocals arredonides:
colzo, homo, nostro, (vejau també A. Par, 1930 i Blasco Ferrer, 1983).

2.1.2 Les desinències -am i -au de la conjugació I

Com veurem seguidament, els parlars baleàrics mostren una morfologia verbal caracteritzada pels arcaismes. Veem,
però, que les solucions morfològiques del Principat es troben en procés d'extensió gradual, bé per influència directa
en uns casos, bé per processos paral.lels als ocorreguts a la Península. El tret que més resistix al canvi són les
desinències -am i -au de la conjugació 1: anam, tornau, xerram, tancau, etc. que a València i Catalunya han sofert el
canvi analògic a -em, -eu per la pressió de les altres conjugacions amb la consegüent pèrdua del matís distintiu entre
l'indicatiu i el subjuntiu dels verbs de la dita conjugació. Així tenim val. i cat. : nos. anem (ind.) i que nos. anem
(sub.), vos. parleu (ind.) i que vos. parleu (sub) mentre que el balear fa nos. anam (ind.) / que nos. anem (sub.), vos.
parlau (ind.) / que vos. parleu (sub)

2.1.3 Els subjuntius en -i

El balear conservava fins data ben recent les formes antigues del present de subjuntiu en - a o -e en els verbs de les
conjugacions 2 i 3: que jo crega, tu begues, ells patesquen. També hi fou general la -e- a l'imperfet de subjuntiu de la
conjugació 1: tu anasses, noltros anàssem, etc. Així mateix, perduraven les formes sense desinència en la conjugació
I del SP en les persones primera i tercera: que jo pens, que ell suplic. Est estat de coses, fidel a la llengua antiga, s'ha
mantingut plenament en valencià i a l'occident català i també és vigent entre els eivissencs i els vells de Mallorca.
Emperò, a Menorca i, majoritàriament a Mallorca, s'ha imposat el paradigma modern amb una <i> com a marca de
subjuntiu: cregui, beguis, vagi, faci, anassis, fóssim etc. L'origen d'esta -i són els subjuntius vulgars originats en
català peninsular séntia, pàrlia (per senta / parle) a imitació dels etimològics càpia i sàpia. Estos vulgarismes en -ia
(séntia, pàrlia) foren reduïts a -i (senti, parli), tot originant els subjuntius actuals de l'orient català. L'extensió de les
formes en -i fou lenta i al mateix Principat no s'imposaren fins el segle XIX, especialment en les formes velaritzades
del subjuntiu: crega, begues. Com déiem, les formes amb -i ja són típiques a Menorca i s'imposen actualment a
Mallorca. La introducció del paradigma en -i es veu afavorida per la claredat amb què esta desinència permet la
distinció entre l'indicatiu i el subjuntiu, especialment a la conjugació I, d’on les formes en –i degueren sorgir en
primer moment: tu parles, que tu parlis, ells mengen, que ells mengin.

2.1.4 Més innovacions morfològiques

Pel que fa a l'increment dels incoatius, el balear sol preservar les formes antigues en -esc, -esca (hui -esqui): patesc,
patesca (hui patesqui). Pareix que les formes analògiques del Principat en -eixi (pateixi, pateixin) són adoptades
cada volta més en el llenguatge escrit i també han estat observades espontàniament en alguns parlants a Ciutat,
nogensmenys la pressió de la majoria dels parlants (que mantenen –esqui/-esca) frena la seua extensió. També ha
estat registrat el pas de -a- > -e- en imperfet de subjuntiu: agradés, anessis, penséssim per agradàs, anassis o
pensassis que ja és típic a Menorca i comença a sentir-se en alguns parlants de Mallorca. Segons Antoni Mas, tots
dos canvis (pateixi, agradés) apareixen de forma espontània entre alguns mallorquins i són deguts als mateixos
processos analògics acomplits al Principat. Com déiem, l’extensió de les analogies es veu aturada per un sentiment
de rebuig d’una majoria de mallorquins que les considera impròpies del seu parlar.

Una altra característica dels parlars illencs (esp. el mallorquí) és la tendència a la velarització analògica dels
gerundis de les conjugacions 2 i 3, tot just com en valencià central: ploguent, beguent, discutiguent, visquent,
diguent, tenguent per plovent, bevent, discutint, vivint, dient i tenint. Unes altres formacions analògiques típiques
són: el participi de paréixer > parescut (al costat de l’etimològic paregut), subjuntius en -iga (Eivissa, part de
Mallorca): fàciga (faça/faci), púguiga (puga/pugui), súrtiga (surta/surti), etc.

2.1.5 Supervivència del passat sintètic

És curiós comprovar com els manuals de dialectologia no mencionen la vigència colpidora del passat sintètic a les
Illes. Si bé hom menciona el cas d'Eivissa, també a Mallorca és vigent est temps especialment en les persones del
plural: vinguérem, anàreu, acabaren. També sentim a Mallorca el passat sintètic en les persones II i III del singular:
tu digueres, ell digué però la I persona (jo diguí) ja ha desaparegut per complet. Com en parts del valencià, el passat
simple a Mallorca perd terreny en benefici del perifràstic especialment en les persones del singular. A Eivissa, el
passat sintètic és, potser, un poc més emprat que a Mallorca en totes les persones si bé tampoc s'usa per a la persona
1 (jo aní), forma ja molt poc usada a principis del segle XX (Veny, 1999). Cal fer menció al fet que el balear i el
valencià mostren el mateix procés d'eliminació de les formes sintètiques del passat en benefici de les perifràstiques.
Podem observar com la persona I (jo aní) -tant en valencià com balear- és la primera en desaparéixer, li seguixen les
persones II i III (digueres, digué) mentre que les persones del plural (anàrem, anàreu, anaren) són més resistents al
canvi. Hom ha manifestat que el desús del passat sintètic es deu al fet que el perifràstic (vaig anar, vàrem anar) és
més econòmic en eliminar les irregularitats del passat en les diverses conjugacions. Cal dir també, que la existència
del passat sintètic a les Illes invalida completament les tesis dels qui han defés que el dit paradigma s'ha mantingut
en valencià per l'influx del castellà (tesi màgica, molt recurrent per a justificar les diferències entre el català nord-
oriental estàndard i la resta dels dialectes catalans). El passat simple no pot ser cap castellanisme puix que apareix
també en balear i pel fet que el seu ús va en detriment en ambdues zones. No caldria esperar una revifada del passat
simple (almanco en valencià) ara que el castellà està influint la nostra llengua més que mai?

Com podem observar, les tendències evolutives de la morfologia verbal balear assimilen progressivament aquelles
innovacions originades a l'orient català, molt probablement per processos paral.lels als ocorreguts a la Catalunya
oriental d’on provenien la majoria dels repobladors de les Illes. No cal descartar, però, que el parlar principatí haja
afavorit esta anivellació dialectal entre Catalunya i les Illes. Sembla -caldria discutir-ho- que el parlar urbà de Palma,
tan ben comunicada amb Barcelona, com també Maó, podria haver canalitzat la influència peninsular a les Illes.
Actualment esta influència peninsular pareix més evident que en el passat per la influència de la televisió catalana i,
molt especialment, de l’escola. La incorporació dels castellanoparlants, gent que sols ha aprés català a l’escola,
també afavorix la catalanització de les Illes. La influència de les publicacions catalanes, de l’escola, i dels mitjans de
comunicació és, potser, un poc lenta entre aquells que han aprés el català a casa i han estat més a prop de les formes
tradicionals del parlar illenc. Sembla cert que els castellanoparlants, en aprendre el català a l’escola o sentir-lo per
televisió, estan més exposats a la influència del Principat.

2.2 L'article salat

A banda de la desinència - Ø de la 1 persona de l'IP (jo pens) el balear es definix respecte al català oriental per la
vigència de l'article salat sa / es (so rere amb) ses /ets (seguit de vocal) o es (sos rere amb). Vejau alguns exemples
de l’ús de l’article salat:

Tanca sa porta amb so forrellat.

Ets al.lots duen ses al.lotes an es turó amb sos cotxos.

Estes variants sorgides del llatí IPSU-IPSA foren també freqüents a tot l'orient català com ho mostren els topònims
següents: St. Just Desvern, St. Joan Despí, St. Esteve Sesrovires, St. Jordi Desvalls. Hui en dia, el parlar salat del
Principat sols sobreviviu –agònicament- entre els més vells de les viles costaneres entre els rius Tordera i Ter i a la
vila de Cadaqués on encara és prou vigent (Alegre, 1991, p. 107). Com el ieisme etimològic ( palla > paia), el parlar
salat mai no gaudí de prestigi social ni literari a l'orient català i poc a poc fou substituït pel model derivat d'ILLU-
ILLA consagrat per la llengua literària antiga que -com apuntàvem adés- era associada al valencià i als parlars
occidentals en general. A les Illes, però, la influència de l'estàndard literari no fou suficient com per esborrar-ne l'ús
popular de l'article salat que continua molt vigent. Dit açò, l'article literari, o lalat, no és gens infreqüent: mots
d'àmbit religiós (el bisbe, la Seu, l'altar, el dimoni, l'infern), en els noms de les hores (les deu, les quatre) i en frases
fetes (tot lo dia, a la fresca, posar fil a l'agulla, etc.). L’article literari també s’empra, entre d’altres, en expressions
de lloc, de quantitat, en totes les de manera, davant noms d’edificis, institucions, llocs, concepte, espais, festes, i
objectes considerats únics, per indicar les varietats dels productes del camp.

Antoni Mas ens oferix uns exemples de l’ús popular de l’article literari a Mallorca:

Quan fa calor fa bon estar a la fresca devora la mar; aqueix va molt a la seva, però que si el criden compareix a
l’acte i els hi sap fer la bona; tal cosa és a la vista de tothom; diverses parts d’un moble se donen la cara; que tot
l’any m’agrada menjar fruita del temps, sobretot figues de la roca collides de l’hora; a ca nostra som de la pagesia,
però no a l’antiga, que hem parlat en mallorquí tota la vida i que, si podem, dinam tots plegats i a la vegada, entre
la una i les dues, en tornar de l’església d’anar a l’ofici; han posat plet i han duit a la barra a un que se mereix
acabar a la forca; aquell és de la casa, però no és l’amo; tal cosa és per l’estil de tal altra; Can Picafort és a vuit
quilòmetres de la Vila; la major part de feligresos voldrien tenir una església com la Seu; tal o qual ha arribat a la
mal hora i ben a les fosques; aquell està a la quinta forca o que ha perdut el nord; anirem a la sala el s’endemà i a
Ciutat la setmana qui ve; a la curta o a la llarga, fer coses a l’ull no sol anar gaire bé; el Mallorca enguany pareix
que va a la deriva i que ho té ben malament si no corren a les totes per guanyar la mitat de partits, però tanmateix
ja veurem què farà l’any qui ve; que de vegades, batua el món, tot va a la puta; si qualcú va a les males i treu de
botador el “pròxim” es pot extravenir que la resta l’enviï a la merda. Al cap i a la fi, tot en bon mallorquí.

Per a saber més sobre la dualitat de l’ús dels articles salat i literari a les Illes podeu veure Antoni I.Alomar-J. Melià:
Proposta de model de llengua per a l’escola de les Illes Balears, Mallorca, 1989, Editorial Moll.

DELS TRETS PROSÒDICS:

A banda de posseir un sistema fonètic i morfològic ben peculiar, hi ha uns altres factors que caracteritzen el català
illenc, parlem de les característiques prosòdiques. El balear, en general, sorprén l'oït peninsular per l'ús d'una
tonalitat ben singular. Comparant el meu valencià nadiu amb el balear, observe la tendència dels balears a
l'allargament ([:]) de les vocals tòniques, molt especialment en to interrogatiu:

Es vera? ['«:r 'v«:r«] Què dius? [k« 'di:us]

A més, hi ha marcada tendència a donar prominència no només a les vocals tòniques sinó també a les àtones a
principi de paraula. L'efecte que açò fa a l'oït peninsular és com si el parlant alçara i pujara el to contínuament:

M'obriràs? [,mobri'ra:s] (*)

És agressiu? [«z ,«gR«'si:u]

(*) Indiquem la prominència tonal amb les vocals més grans.

3. LÈXIC

És en l'apartat lèxic on el balear demostra el seu caràcter arcaic enfront de les varietats del català peninsular. No
fóra arriscat afirmar que -comparativament- el lèxic balear és el menys castellanitzat i més proper a la llengua
antiga de tots els dialectes catalans. Ací teniu un breu anàlisi del lèxic illenc.

3.1. Mots característics del català balear

Acompanyar: a banda d’anar amb una altra persona, acompanyar també té el sentit de transportar una altra
persona a un lloc: t’acompanyaré a l’aeroport (et duré a l’aeroport). Entre la gent major també vol dia festejar: En
Pere fa dos anys que acompanya na Maria.
Al.lot /al.lota: equivalents als valencians xic/xica que també s’usen a Pollença (u xic, la xica). A la resta de Mallorca
hom coneix xicot, ex: un bon xicot (una bona persona).
Ca: gos.
Capell: barret (existent).
Cercar: mot típic del balear on es desconeix el castellanisme buscar.
Beneit (pr. [b«'n«it]): adjectiu referit a persones, equivalent al català ximple o valencià fava.
Devora: al costat: visc devora s’Ajuntament.
Doblers (pr. [dob'bes]): diners. La forma, hui peninsular, diners, que era la forma anterior a doblers, es conservava
en els inicis del segle XX, i es present tant a la documentació administrativa com a les gloses –que reprodueixen la
llengua viva.
Doi: ximpleria, bajanada, ex: no diguis més dois (no digues més ximpleries).
Demanar: preguntar. Com en la llengua antiga, el balear no fa distinció entre demanar i el castellanisme preguntar
que és desconegut a les Illes fins i tot en el castellà local (cast: pídele su nombre.).
Cridar: adreçar-se a algú, també telefonar (com en valencià), ex: crida’m demà de matí.
Eiximporrar: mesclar llengües amb la pròpia: es pot dir que “aquest parlava eiximporrat de llosetí” o que parla
“eximporrat de foraster”, però el més freqüent és que es diga que tal o qual persona parla eiximporrat o que
eiximporra per dir que mescla el mallorquí i el castellà.
Emprenyar: molestar, enutjar. També vol dir donar la llanda: m'emprenyarà fins que la deix anar a sa festa.
Alguns parlants conserven este mot amb el seu sentit originari, deixar prenyada; per tant es tracta d’un sinònim
absolut de fotre i del castellà joder.
Enganar: variant (també etimològica) del peninsular enganyar.
Estar: romandre, tindre la residència a un indret. Viure, en este sentit, és modern, i segurament influència del
castellà, ex. estic a Palma (visc a Palma).
Fems: escombraries (també sentit en valencià).
Fer feina: treballar. El balear té tendència a la construcció de perífrasis fer en substitució d'un verb com ara fer net
(netejar), fer servir (usar, emprar), fer via (avançar), etc.
Ferm: sinònim del principatí força: n’hi ha moltes ferm; n’hi ferm (n’hi ha força).
Foraster: a Mallorca, foraster aplica als castellans i a la seua llengua, com diu la dita: “Es raves se fan a s’horta /
ses pastanagues també / no parlaré foraster / perquè som nat a Mallorca” (popular del XIX). És per esta associació
foraster = castellanoparlant que els ciutadans de les altres illes, eivissencs i menorquins, així com els catalans (i a
vegades) els valencians, no són considerants pròpiament “forasters” entre els mallorquins puix que no parlen
foraster.
Horabaixa: vesprada. No existix el castellanisme barceloní tarda.
Gat/gatera: en balear vol dir borratxo / borratxera. Pel que fa al seu sentit originari (gat: animal felí) no fa molt que
encara es conservava amb aquell significat com podem observar a través de les dites: gat escaldat d’aigo freda tem;
posa es cascavell an es gat; una escala de gat; caminar de gat (caminar a quatre potes). Antoni Mas suggerix la
possibilitat que el sentit actual (borratxo) s’originara en esta darrera dita.
Idò: forma aglutinada de “i doncs” molt vigent i amb usos diversos; doncs, llavors, bé, ex: idò, avon anam?
Llavò: variant local de llavors.
Llinatge: cognom.
Manco /almanco: menys /almenys. Manco és un vell italianisme que també viu en parts del valencià.
Mem! [mEm]: interjecció similar al vejam! valencià i de la seua variant vulgar aviam! emprada a Catalunya. De fet,
sembla que mem (que coneix les variants meam, ameam i miam) sembla una corrupció de aviam com suggerix el
seu significat: mem vol dir mostra-m’ho.
Moix: gat (vejau el punt referent a gat).
Nin /nina: xiquet /xiqueta.
Nom: sovint funciona com a un verb: què nom aquell al.lot? (com li diuen a aquell xic?), aquella dona nom Aina
està a Palma (aquella dona que li diuen Aina...).
Oi: fàstic. Me fa oi: em fa fàstic. En parts del valencià també s'ou est mot amb la forma ois: me fa ois.
Padrí/-na: avi, àvia. Entre famílies benestants i prestigioses també se sent dir el senyor avi i la senyora àvia; avi es
documentava com a d’ús corrent en el XIX.
Pardal: després del segle XVIII el mot pardal deixà de referir-se a ocell i hui sols s'usa en sentit metafòric referit al
penis, (Veny, 1982, p. 99).
Parell: en balear, un parell no vol dir dos sinó uns quants: doni'm un parell de tomàtigues, (done'm unes quantes
tomaques). Curiosament parell conserva sempre el significat originari quan es tracta d’animals, sobretot equins,
mulars, somerins i bovins.
Per ventura (pr. [p«n’tuR«]): potser, p’entura vendran avui.
Prest: prompte, aviat.
Pic: volta, vegada: l'he vist dos pics avui.
Porer [po'R«]: variant (també etimològica) de poder: no poria dir-te res perquè sa seva mare hi era al davant.
Portar-dur: el balear tendix a eliminar portar de l’ús quotidià en benefici del seu sinònim dur. L’ús de portar es
limita a certs usos: portar el dinar, –cosa molt curiosa- per referir-se als cans que porten la caça , ex: aqueix ca
porta bé. També es conserva a qualque dita com: s’ase va dir an es por orellut i era ell qui portava ses orelles.
Pus: vell mot català derivat del llatí PLUS. El balear és, junt al portugués, l'únic parlar hispànic que l'usa
modernament, si bé sols es conserva en oracions negatives: no poria pus! (no podia més!).
Rompre: trencar (també existent).
Renou / enrenou: soroll.
Sebre ['s«br«]: infinitiu dialectal de saber pres del futur: sabré > sebre.
Tassó: got.
Ver / vera ['v«r«]: vell sinònim de veritat sols vigent en balear: és vera que n’Alexandre no ve? (és veritat que no ve
n’Alexandre?)
Xerrar: variant de l’etimològic xarrar (conservant en valencià) i amb un ús molt superior en mallorquí que a la
Península. Tradicionalment parlar i xerrar no eren sinònims en mallorquí. A les hores d’ara, però, hi ha gent –
sobretot jove- que els confon. Parlar es fa servir per referir-se a parlaments (“el batle ha parlat molt bé”; “saps que
parla de bé”), per a situacions úniques o especials (“d’aqueixa mos ne parlarem!”) i, entre la gent d’edat, per dir que
festegen (“Aqueixs dos per mi que parlen”). Com a la Península, xerrar es fa servir per referir-se a situacions sense
importància –“saps que xerra!”; “xerràrem plegats”– i d’aquí i amb eixe context s’empren frases com “aqueix és un
puta xerrim”; “aqueix xerra molt”-. En poques paraules: “mos encontràrem pes carrer i parlàrem plegats” no vol dir
el mateix que: “mos encontràrem pes carrer i xerràrem plegats”. Ens fa l’efecte que l’expansió de “xerrar” és
influència de l’espanyol, on “hablar” abasta el dos sentits de parlar i xerrar.
Xulla: cansalada.

3.2 Castellanismes
Com déiem al començament, el balear és -en térmens generals- el dialecte català menys influït pel castellà. Açò que
diem és també vàlid per al lèxic, farcit de molts arcaismes citats adés (cercar, demanar (preguntar), pus, vera, etc. ).
Darrerament, però, el castellà ha fet també la seua entrada en el camp lèxic. Recordem que el castellà és la llengua
d'un creixent nombre de ciutadans balears, bé fills de catalanoparlants que es passen al castellà, bé immigrants o fills
d'immigrants no adaptats i molts d'estrangers que en aprendre a comunicar-se amb els locals s'estimen (generalment)
fer-ho en castellà. Palma, com la Vila d’Eivissa, tot i la presència notòria del català, són nuclis de castellanització
important, el castellà és la llengua del tracte accidental als centres comercials, grans magatzems, bars, restaurants, en
castellà es relacionen els jóvens a llocs d'oci, etc. A més, els centres turístics costaners (S'Arenal, Son Ferrer, Sta.
Ponça, Cala Ratjada, etc. ) són quasi exclusivament habitats per castellanoparlants immigrants atrets per la indústria
hostalera. Sense alarmismes, el balear viu un període crític de fort contacte amb el castellà que era desconegut fa poc
menys de 50 anys. Cal no oblidar, que a diferència del balear, el català peninsular (especialment l'occidental) viu en
contacte amb el castellà des de fa segles.

Els castellanismes que citarem a continuació són sols un petit exemple dels més escampats tot i que hi ha
segurament alguns d'altres en període d'assimilació.

Adiós (pr. [di’os]): adéu. Com en valencià, però, hi ha marcada tendència a recuperar el genuí adeu.
Antes: abans. La forma antiga abans, però, encara era sentida a principis de segle XX en parlants nascuts al segle
anterior i encara entre els més vells d’algunes zones rurals.
Banyo: bany.
Beso: conviu amb el genuí besada (vells) i amb el catalanisme petó que s'introduïx entre els jóvens (especialment els
que han aprés català a l’escola).
Entonces: conviu amb idò i llavò que són les formes locals genuïnes. És un castellanisme molt recent i no del tot
assimilat puix que se sol pronunciar com en castellà [en'tonTes].
Grave: greu. Però hom diu me sap greu.
Guapo: castellanisme molt habitual en balear, s'utilitza referit a persones o coses: un poble guapo, una casa guapa,
etc.
Loco (pr. [‘lko]: el genuí boig també es conegut: què estàs boig? i el sinònim orat, fins i tot per a referir-se a
animals les cabres orades de la Serra.
Puesto: el genuí lloc no és desconegut i s’empra de forma gairebé exclusiva en segons quins contexts, ex: l’han
posat en el seu lloc.
Sombra: conviu amb ombra.
Suelto: castellanisme molt estés a les Illes i el Principat.
Traje: sol pronunciar-se a la castellana amb velar fricativa sorda, [‘traxe] o amb oclusiva velar pels més vells
[trake]; també és un barbarisme típic del Principat.

4.3 Coincidències lèxiques amb el valencià i els parlars occidentals

Són múltiples i sorprenents les similituds lèxiques entre valencià (i els altres parlars occidentals) i balear. Açò és
degut, principalment, al manteniment en valencià i balear de vells mots catalans que han desaparegut a la Catalunya
oriental. Vejam un llistat d'estos mots:

Valencià/balear_______________Català central
Arena________________________Sorra
Banyar-se_____________________Mullar-se (1)
Basca________________________Xafogor
Bou__________________________Toro
Besada________________________Petó
Clau__________________________Ullal
Coa___________________________Cua
Despús-ahir____________________Abans d'ahir
Dins___________________________Dintre
Embafar_______________________ Empallegar
Enguany_______________________Aquest any
Fadrí___________________________Solter
Fems___________________________Escombreries
Granera________________________ Escombra
Mitat___________________________Meitat
Morro__________________________Llavi
Llépol__________________________Llaminer
Llevar__________________________ Traure / Treure (1)
Pere(s)a_________________________Mandra
Pigota___________________________Verola
Paréixer_________________________Semblar (1)
Rabosa__________________________Guineu
Servici__________________________ Servei
Somera__________________________Burra
Torcar___________________________Eixugar (1)

Notes:
(1) Balear i valencià coneixen el ús de tots dos mots (també l’assenyalat com a principatí) però amb una distinció

d’ús. ¡Error!Marcador no definido.

4. INFLUÈNCIA DEL VALENCIÀ VERS L’EIVISSENC

Com diu Veny (1999, p. 102), el valencià i l'eivissenc mostren un bon grapat de paral.lelismes lèxics que no es
deuen exactament a la retenció de lèxic arcaic sinó a la proximitat geogràfica entre ambdós parlars. La influència del
valencià vers l'eivissenc no és pas recent i podem constatar el contacte històric entre Eivissa i els ports valencians
d'Altea, Borriana, Benidorm, València, Vinaròs i especialment Dénia que es troba a poc més de 90 quilòmetres
d'Eivissa. Als darrers decennis, el contacte entre Eivissa i València pareix haver-se incrementat per diversos motius:

· Increment i millora de la connexió marítima entre Dénia i Eivissa.

· Els universitaris eivissencs solen estudiar a facultats valencianes.
· Presència de la Televisió Valenciana.
· Notòria presència de professorat valencià a escoles i instituts eivissencs (aproximadament un 30% del professorat a
Eivissa és valencià).

La presència del valencià als centres escolars eivissencs -segons m'informen- està provocant l'adopció esporàdica de
molts valencianismes entre els jóvens estudiants, (distinció esporàdica de /e/ i /a/ àtones i aparició ocasional de la -e
per a la persona I; pense, parle, entre, etc. ), es tracta d'una situació molt peculiar que caldrà anar seguint amb
deteniment.

Vejam seguidament un llistat amb algunes de les similituds lèxiques exclusives entre valencià i eivissenc, (v. Veny,
1999, pp. 102-104).

Valencià/eivissenc

Abellir: agradar, fer gana, ex: avui m'abelleix menjar ous.

Acatxar-se: acotar-se.
Aliacrà: icterícia.
Bac: caiguda forta, ex: Anna ha caigut un bac per les escales.
Bellota: aglà.
Calbot: colp al cap amb la mà closa.
Colp: cop. L'eivissenc i el valencià conserven la variant antiga amb [l] implosiva, igual que en el mot polp, (cat.
general pop).
Dacsa: blat de moro.
Defendre: defensar.
Gord: gras.
Milotxa: estel.
Paloma: papallona.
Pallola: xarampió.
Pardal: ocell.
Pebràs: rovelló.
Pebrera: pebrot, pebre.
Prompte: prest, aviat.
Roí(n): dolent.
Vore: veure.

Cal afegir, a més, coincidències de tipus morfològic entre eivissenc i valencià, mostra de l’arcaisme de tots dos
parlars:

Possessius antics sense labialitzar: meua, teua, seua (amb [w] i no [v]). Fins no fa molt les formes sense labialitzar
eres molt freqüents a Mallorca (de fet, són la forma predominant a les rondaies) hui sols les usen alguns vells,
especialment a Palma. A Menorca, com a Eivissa, les formes antigues meua, teua, seua encara són prou vigents.
Demostratiu clàssic açò diferent d'això, adverbi ací oposat a aquí (totes dues formes en desús), també a Mallorca
han quedat restes de açò i ací entre parlants d’edat i en contexts limitats, ex: què és açò?, vine ací!
Plurals arcaics -ns (jóvens, hòmens).
Ús femení de dos per dues (dos bellotes).
Sufix diminutiu –iu/-iua: estoniua, homeniu. El mallorquí posseïx la variant –eua, ex: homeneu, frescoreua. Totes
dues formes –iu o –eu deuen tindre el mateix origen puix que en valencià s’hi observa el seu ús alternatiu en algunes
comarques (Alcoià). Segons Moll, el diminutiu –iu o –eu és un occitanisme. Per la distribució geogràfica actual,
nosaltres trobem que el sufix en qüestió deuria ser arcaic i no forà com sol passar amb els altres paralel.lismes
existents entre les Illes i terres valencianes.
Notable vigència del perfet sintètic tu anares, ell anà, etc. si bé la primera persona (jo pensí) a penes s’hi oïa a
principis del segle XX i hui és inèdita. També les altres illes tenen el passat sintètic si bé només és plenament vigent
en les formes del plural (anàrem, anàreu, anaren) i amb una progressiu continua de les formes perifràstiques amb les
formes amb –re (vàrem no vam*) del verb auxiliar anar, com sol passar en aquells parlars que conserven el passat
sintètic o que l’han perdut recentment: vares anar, vàrem anar, vàreu anar, varen anar.

5. INFLUÈNCIA DEL MALLORQUÍ EN EL VALENCIÀ DE LA MARINA

Si la influència del valencià vers l'eivissenc pot semblar important, és encara molt més colpidora la supervivència de
mallorquinismes a la comarca de la Marina, en territori valencià.

La història del mallorquí a la Marina començà amb l'expulsió dels moriscs valencians l'any 1609. Com a resultat de
l'expulsió dels musulmans, grans zones del Regne de València quedaren pràcticament deshabitades, especialment la
zona muntanyenca compresa entre les actuals províncies d'Alacant i València. Per a repoblar aquelles terres, el Duc
de Gandia, i també Virrei de Mallorca, cridà un gran contingent de famílies mallorquines que s'establiren en la zona
septentrional de la comarca de la Marina. El resultat d'aquella repoblació mallorquina ha deixat una herència
lingüística notable a l'àrea de la Marina Alta que particularitza el valencià de la zona enfront dels altres parlars
valencians. Segons sembla, el parlar mallorquí de la Marina degué ser molt més notable en èpoques passades però el
contacte amb el valencià ja existent a la zona i el de les comarques veïnes ha degut matisar molt els trets més
visiblement mallorquins fins el dia de hui. De fet, a principis de segle salaven dos pobles de la Marina, la Vall de
Gallinera i Tàrbena i hui sols ho fa la darrera població. Tot i la recessió del mallorquí, tenim nombroses dades
fonètiques que ens confirmen aquella notòria presència de mallorquins a la Marina.

Les següents dades lingüístiques han estat extretes dels treballs de Vicent Beltran (1997 i 1998) gran coneixedor del
valencià de la comarca.

Mallorquinismes fonètics de la Marina

L'articulació de la -r final: la -r final (cantaR, parlaR) s'articula en valencià, com en català primitiu, però no
s'articulava en el mallorquí portat a la Marina el segle XVII. No debades, la -r és inestable en punts de la comarca:
cau a Bolulla i Pedreguer i és inestable (o ho era) a Dénia i Xàbia. Per una altra part, Sanchis enregistrà una -r final
no etimològica a la zona: ràveR, hòmeR, jóveR i també als verbs acabats en -re, càureR, vórer. La convivència
d'estes dues solucions (pèrdua de -r o la seua introducció no etimològica) palesa una gran inestabilitat en
l'articulació de la -r final a la Marina i suggerix que dit so devia ser mut a bona part de la comarca per la presència
dels mallorquins. L'existència d'eixes rr no etimològiques (que hui ja no s'ouen) semblen producte de la
hipercorrecció dels mallorquins en un intent per adaptar-se a la fonètica valenciana.

Emmudiment de la [j] a l'aplec <ix>: el valencià general, com tot el bloc occidental i l'occità, articula un so
semivocàlic davant la prepalatal fricativa sorda de caIxa, peIx, aIxò. Històricament, però, la [j] del valencià general
no sona a la Marina Alta ni al sud alacantí com tampoc sona entre mallorquins i catalans centrals que diuen caXa,
peX i aXò. Som del parer que l'emmudiment de [j] a la Marina Alta i d’alguns pobles de la Safor té molt que veure
amb la presència del mallorquí puix que els parlars veïns de la Marina Baixa i el Comptat fan [jS].

Articulació diferenciada de j-g i tj-tg intervocàliques: el valencià actual no diferencia entre el so intervocàlic de
-j-/-g- (boja, veges) del de -tj-/-tg- (sutja, oratge), ambdós sons són articulats generalment amb el fonema africat
palatal sonor /dZ/ (sord [tS] en val. apitxat). Segons J. Giner, el valencià antic diferenciava estes grafies
intervocàliques amb un so africat simple [dZ] per a -j-/-g- i un so africat geminat [ddZ] per a -tj-/-tg-. Dita oposició
degué ser típica del català general i hui s'ha resolt amb la desafricació del so africat simple en català oriental
[dZ]>[Z] tot mantenint la geminada per a -tj-/-tg- [ddZ]. Sembla que la desafricació del so de -j- i -g- fou forçada per
mantindre l'oposició d'ambdós fonemes /dZ/>[Z] vs /ddZ/, el valencià, però, no participà de la desafricació de /dZ/ i
acabà fusionant est fonema amb l'africat geminat [ddZ] dins un procés general de simplificació de les consonants
geminades en est parlar: val. antic soggre i pobble val. modern sogre i poble (amb g i b fricatives). Doncs bé, V.
Beltran (1997) dóna notícia que el so africat geminat de -tj-/-tg- oposat a un africat simple de –j- /-g- encara és
vigent a certs pobles de la Marina Alta (Benissa, Senija, Xaló, Teulada, etc. ). A més, dues localitats (Benissa i
Senija) presenten desafricació de -j-/-g- > [Z] com en mallorquí i cat. general. Sembla molt probable que
l'articulació diferenciada de les africades intervocàliques a la Marina siga també herència del mallorquí o que s’haja
mantingut per la seua presència.

Afèresi de la -a inicial: és un fenomen únic en valencià l'afèresi de la -a inicial que s'ou a la Marina, ex: nar per
anar, ribar per arribar. Atés que dit fenomen és típic del mallorquí (i del català oriental en general) i insòlit a la
resta del valencià, ens inclinem a pensar que es tracta d'un altre mallorquinisme fonètic.

Articulació [«] de la [a] àtona: segons V. Beltran (1997, pp. 21-22) la [a] seguida de [i] tònica s'articula
ocasionalment com a [«] a Benissa i altres pobles de la Marina (Gata, Pedreguer): raim [r«'im], matí [m«'ti]. Beltran
també afirma que la -a final de mot és propera a [«] a Benissa mentre que a Gata i Pedreguer és clarament mitjana
central [«]: xica ['tSik«], mosca ['mosk«]. Cal dir però, que la realització més típica de la -a final a la Marina és un
so posterior obert entre [A] o amb un poc d’arredoniment [] ~ [ ], per a un parlant forà València i visca sonen quasi
com visco (['viSk]) i Valènsio ([va'lensi]). No estem segurs si la [«] de la Marina és realment un mallorquinisme o no
atés que la -a final valenciana té un timbre molt variable al llarg dels nostres parlars i pel fet que [«] ha estat sentida
ocasionalment en altres parts del valencià (ex: Sueca, Cullera i Gandia).

Altres exemples de fonètica mallorquinitzant són:

Vocal /E/ (per (/e/) en fr[E]d i prim[E]r, record del so mallorquí [«].
Pas de /a/ tònica a [E]: tr[E]ure, m[E]ula.
Tancament de /a/>[e] àtona en nedar i per extensió en nede, nedes, etc.
Alternància entre els sons àtons [a] i [e] per record de la mitjana central mallorquina [«]: devant (davant), d’ecí
(d’ací), caregol (caragol), llevor (llavor), al gos (el gos), as diu (es diu), famella (femella).
Restes de les assimilacions consonàntiques illenques: edzamen (examen), catsot (capsot), datsa (dacsa), dissatte
(dissapte).

Lèxic

Heus ací algunes mostres de l’herència mallorquina de la comarca:

Daixona: femení de daixò, insòlit en valencià.

Devora: al costat
Encaradís: capritxós.
Frígola: farigola.
Guiato: gaiato.
Jugar a conillons
L’any qui ve
Maleit: roín, queferós.
Rentar: s’utilitza també amb el sentit de llavar sense les restriccions que establix el valencià general.
Renyar: renyir algú de forma vehement.
Rel: arrel /arraïl.

Reveixí: caragols que fan els cabells.