Apll@gmx.

net

I INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA ECONÓMICA

Història: ciència que estudia canvi social, com han canviat les relacions de l’home i
societat al llarg del temps (passat, present, futur).
Economia: estudia distribució i assignació bens escassos.

1ª Teoria q intenta explicar com l’home havia distribuït la producció, de 4 maneres

diferents: teoria dels 4 estadis (S.XVIII) caçador, ramader, agricultor i comerç.
S.XIX il·lustrats 5e estadi: industrial
S.XX 6e estadi: post-industrial
Perquè canvien d’estadis? Perquè busquen sistemes de producció mes eficients.

Eficiència: maximitzar el procés productiu per obtenir una producció amb la mínima
part de riquesa possible.
Eficàcia: amb la mateixa riquesa que cobreixi mes necessitats

La humanitat busca eficiència econòmica. Els homes no son eficaços (no son perfectes)
però son eficients.

Riquesa: el que utilitzem per produir tot allò que pot generar renda.
Renda: el que produïm. Depenent de la necessitat aquell be o servei te un valor. La
renda mes alta d’un país no indica que sigui millor.

L’explicació canvi social. Crisi de l’economia a mitjans de S.XIX els antropòlegs

estudien societats americanes i sud-africanes i s’adonen que els estadis no son
progressius.
Els antropòlegs europeus afirmen que hi ha formes d’adequació de la societat als
recursos existents.
Apareix teoria del MARXISME: que planteja que tota la societat es un mode de
producció que té components importants:
Formes de producció (FP) com a societat organitza hegemònicament la seva
producció (caça, agricultura, comerç)
Relacions socials de producció (RSP) com distribueixen la producció entre els
membres de la societat.
Del paper que cada individu produeix o distribueix neixen les classes socials.
Segons Marx les societats canvien perquè en cada mode de producció hi ha unes FP que
no sent hegemòniques te fins que es tornen hegemòniques.
El problema de Marx es a l’hora d’explicar el canvi social. Hi ha un conflicte econòmic
entre les RSP i FP nou mode de producció.

Alternativa al conflicte ACORD-CONSENS-MERCAT

L’home busca màxima eficiència econòmica.

Per organitzar la producció l’home fa anar institucions per organitzar-se.
El que fa que els homes siguin mes intel·ligents es:
1. L’aprenentatge no es evolutiu
2. Planifiquen

 Socialment ens organitzem mitjançant consens (buscant màxima eficiència

econòmica) aquesta permet que l’home augmentar la seva producció de renda fins a

Página 1
 Apll@gmx.net

un punt en que aquella institució s’ha quedat obsoleta. (degut a tecnologia) Llavors
per organitzar la producció la societat les vol canviar. Aquestes institucions
reaccionen davant el canvi i es soluciona a traves d’un pacte entre consumidors i
productors. El pacte dona lloc a una altra institució nova FP.

 Teoria LIBERAL o NEOLIBERAL (darrers 40-50 anys)

En aquesta teoria el conflicte també i pot ser però desapareix el concepte de classe
social.
NORTH (novel 91) reemplaça concepte CS ( cooperació social) per obtenir nivells de
renda mes alts les institucions no s’han de fer mes o menys fortes.
Problemes:
Si no hi ha CS qui son els interessats en que les institucions es perpetuïn?
NORTH parla de grups socials que comparteixen interessos comuns hi ha tants grups
socials com formes d’utilitzar.
NORTH busca màxima eficiència econòmica.

Altres teories sobre evolució econòmica es basen desenvolupant discontinus (amb salts)
TEORIA DE LES EDATS ( formulada S.XVII-XVIII França).
 Paral·lelisme amb estudis naturalistes S.XVIII
 Es creia que la història de l’home era com la dels animals (néixer …)
 Separació homes-animals, escriptura, història: Edat antiga , Edat clàssica, Època
medieval, Edat moderna, Edat contemporània.

S.XX (1950) durant guerra freda divideixen la història: Europa: Teoria marxista per
dividir les societats
Amèrica: Teoria alternativa al marxisme.

La història de la humanitat te 3 grans etapes per organitzar la producció:

1. Tradició: La gent s’organitza econòmicament per un funcionament assaig-
error q s’acumula en la història col·lectiva de la gent
2. Poder centralitzat, l’estat assigna tasques dels individus i la distribució de la
renda obtinguda. Administra factors producció (fins revolució americana).
3. Mercat: Es qui diu on ho a de produir i quan. Qui mou el mercat, ningú.

A Europa pensen que totes les societats barregen a les tres.

Segons MARX definim les societats FP i RSP:

 Cada etapa de la història hi ha un nou mode de producció
 Com subdividim els models de producció? Des de el S.XVII es van adonar que a
la societat hi ha cicles econòmics, un cicle es divideix en fases: Creixents
(expansius) i decreixents (depressius).

Economia clàssica: ADAM SMITH ( La riquesa de les nacions).

Página 2
 Apll@gmx.net

Els cicles son fruit d’accidents en la marxa econòmica d’una societat.

J.B.Say: economista radical membre de l’escola econòmica clàssica “cada oferta crea la
seva pròpia demanda”. L’economia es equilibri.
Ricardo: els cicles econòmics son el fruit de la combinació en l’economia de fases de
rendiments decreixents i de fases d’economia d’escala.

Marx planteja que l’economia també te cicles que responen a fases d’acumulació i fases
de distribució.
Plusvàlua:
 Hi ha períodes en els que el capitalista acumula aquesta plusvàlua.
 Diferència entre el salari i el valor de la producció
 Diferència entre les fases d’acumulació i les fases de distribució.
Crisi social que trenca les estructures productives. Ex: si treballés 80 i et paguen 80,
amb la tecnologia poden produir 100 (equivocació de Marx).
L’acumulació i el creixement econòmic no son compatibles

Malthus: l’existència dels cicles es un avís dels desajustaments entre la producció i la

demanda.

Marx: un seguidor de Ricardo (1er Neoricardià). Hi ha uns cicles mes grans no censats
pels rendiments decreixents, sinó per la diferència entre les fases d’acumulació i les de
distribució.
Renda diferencial: renda que s’obté quan afegint factor de producció acumula renda
il·legalment.

Fases (parts en les quals dividim un cicle). El primer que va parlar sobre els cicles va ser
NICOLA KONDRATIEV (rus). Cada cicle te dos fases:
Creixement (A)
Decreixement (B)

Estudia les conseqüències (repercussions) social de cada una de les fases d’un cicle
econòmic. Les persones d’una societat no es comporten igual en un moment de fase A o
B.

El segon gran teòric dels cicles fou JUGLAR (matemàtic). Els cicles tenen 4 fases:
Creixement: expansió
Crisi: Canvi de tendència
Contracció
Recuperació
Segons Juglar, els cicles duren uns 14 anys. Però a mesura que es desenvolupa el
capitalisme la durada s’escurça. (S.XX cicles de 7 anys)
Per intentar que els cicles ens afectin el mínim possible existeixen les polítiques
correctores dels cicles. Els polítics econòmics han d’intentar que la fase de crisi i la de
recuperació siguin lo mes curtes possibles i les fases de creixement i contracció lo mes
suaus possibles.
MITADEL (premi novel aquest any de literatura). Li donem valor a les coses depenent
de la utilitat que li donem, com mes consumim menys valor li donem a aquell bé.

Página 3
 Apll@gmx.net

II SOCIETATS PRE-INDUSTRIALS EUROPEES I TRANSICIÓ CAP AL

CAPITALISME

T.2 L’ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC: CARACTERISTIQUES, DINÀMICA I

HISTÒRIA

2 tipus de demografia:
 Qualitativa: estudia el numero d’individus i la seva evolució a partir d’uns
paràmetres predeterminats no universals.
 Quantitativa:
 Dinàmica: moviments migratoris creixement vegetatiu.
 Estàtica: nº d’habitants, densitat, estructures internes, piràmide, forma
organització familiar.
Moviments naturals, sotmesos a dos principis (mort/natalitat):
 Tendència d’autoregulació natalitat-mort
 Retroacció de la fecunditat, s’autoregula augmenta la fecunditat , augmenta
la població, augmenta el consum, augmenten els preus, augmenta la mort,
descens de la natalitat, descens dels preus, baixen les morts.
Controls Malthusians ( principis del S.XIX). tota societat determina per maximimitzar
recursos de renda q pot produir. Població te tendència a créixer.

Biòlegs: 2 tendències de supervivència de l’espècie:

 Capital: l’individu mes o menys fills, les possibilitats d’arribar a adults i
generar individualment la mateixa espècie.
 Renda: l’individu te mes o menys fills, pocs arribaran a l’edat de procreació.
2 tipus de control:
 Preventiu efectiu: reducció de la natalitat de dos formes o conscientment o
inconscientment. Inconvenients temps i recursos abans del sostre malthusià.
 Positiu constructiu: mortalitat, quan a sobrepassat sostre malthusià, menys
aliments, població mal alimentada ni temps ni recursos, desapareix capital
perquè no hi ha gent gran. Baixa la natalitat i augmenta la mortalitat.
Formes d’adaptació electives:
 Fertilitat: Capacitat de procrear
 Fecunditat: realització de la fertilitat
 Conscient: control + imp. = lactància infantil
 Inconscient: diferencia a la gestació i el part.
3 nivells que expliquen que els països es desenvolupen mes o menys.
1. Elements pròxims: estructura econòmica.
2. Elements últims.
3. Política fiscal

FASES del cicle Juglar segons AKERMAN (s’acaba una determinada fase i en comença
un altra).

 Fase 2: RECUPERACIÓ, es comença a invertir.

 Fase 3: EXPANSIÓ realitzem inversió creixement de l’economia, fase llarga
 Fase 4: EQUILIBRI l’economia ni augmenta ni decreix
 Fase 5: CRISI, economia decreix

Página 4
 Apll@gmx.net

 Fase 6: CONTRACCIÓ ECONÒMICA llargs rendiments, estimular la

demanda.
 Fase 1 DEPRESSIÓ llarga, costa sortir-se’n, polítiques correctores.

T.3 TRANSFORMACIÓ DELS SISTEMES AGRARIS EUROPEUS

Pas del sistema de caça i recol·lecció a traves de la revolució neolítica

Teories sobre la revolució neolítica:
 NEOMALTHUSIANA i DARWINISME social: darwin: home fa mètode
assaig – error. Cada avenç tecnològic: Sistema productiu millor.
L’agricultura: s’imposa a la caça i recol·lecció.
 Del CANVI CLIMÀTIC: Tecnologia: resposta de l’home a un augment
sobtat dels recursos. Clima: compost en cicles, l’home respon de manera
diferent en cada cicle.
 De la K: combinació d’un determinat grup de població amb menys recursos,
produeix l’agricultura.
 De la PRESSIÓ DEMOGRÀFICA: si no hi ha quantitat mínima de la
població no hi pot haver agricultura. Mes collita d’un sistema, mes quantitat
de treball necessita. Mes o menys població: tecnologia alta mes rics, mes
baixa, mes pobres.

Hi ja un altra distinció que depèn del tipus de RSP, el mode de producció determinat per
dos variables:
FP: pesca, agricultura, caça
RSP: el que es fa amb aquesta producció: simples o complexes.
Diferenciació RSP simples de les complexes:
1. Simples: relacions intercanvi escasses es dedica a l’autoconsum
Complexes: relacions intercanvi abundants.
2. Simples: Mitjans de producció controlats per productor.
Complexos: individus que administren una part dels mitjans de producció
3. Simples: relacions d’intercanvi directes des de els centres productors.
Complexos: excedents de la producció passen a ser un grup que els
administra i els distribueix.
Fan referència a l’aparició de 2 elements que modifiquen les RSP i les transformen en
una societat mes complexa: mercat i estat.

Quina es la funció del mercat i de l’estat que fan mes complexes les RSP?
 Pretenen augmentar el nivell de renda i qualitat de vida.
 Societats avançades els productors controlen part de la producció i
normalment hi ha un intermediari que comercialitza l’excedent: aparició de
l’estat: administrar excedents i administrar renda.
Mètode dels jocs centrals
 Societat amb terres completament marginals, produir-les implica tenir menys
renda per cost invertit.
Quina sortida te una societat amb u nivell tecnològic tant baix?
Pot anar a les terres de la societat B (+ òptimes) per continuar el creixement.

ALTERNATIVES DE CREIXEMENT
 Via política: sempre acaba trencant-se o convertir-se en la segona. Exigir un
tribut per complementar el nivell de renda que falta.

Página 5
 Apll@gmx.net

 Via econòmica: (és millor) la societat C va a la B i hi col·loca els seus

excedents. Forma de donar sortida a un excés de població.
Exemple: Per què va ser tant gran l’imperi romà?
1. Caràcter centralitzat a Itàlia pot créixer mes
2. Caràcter centralitzat a Mediterrània, transport marítim barat, transport de
tributs a baix cost → + beneficis.
3. Poca pressió demogràfica, poca competència a les terres poden créixer mes.
4. Terres mes o menys fèrtils.
Roma tenia una relació de tipus fiscal amb els territoris conquerits.
Com funciona el mecanisme fiscal?
Roma conquereix Sicília, +/- gent , +/- terres (Blat) → per tot això paguen un
tribut per alimentar als romans.
Porten blat de Roma a Sicília , a partir d’aquí beneficis.
Això arruïnarà als pagesos, sortida: deixar el seu ofici, o reduir costos,
agricultura extensiva amb grans latifundis.

Com s’acaba l’imperi?

Quan costa mes portar blat des de qualsevol lloc que de Roma
Entre centre – perifèria, grans latifundis d’esclaus, aquests cada cop treballen menys
perquè no tenen incentius.
Hi ha un moment que la perifèria no vol enviar tributs a roma perquè esta mes lluny.
Perifèria: es desplaça tota la producció, una part de la que produeix li dona al
estat per impostos.
Centre: Latifundis amb esclaus, cal baixar el preu per fer front competència,
incapaç de mantenir. CRISI producció del centre insuficient, S.III d.c. 30% de la gent
mor de gana → CRISI DEMOGRÀFICA.
Al no arribar tributs: Augmenten els preus (augmenta la inflació) → efecte tisora de
preus.
Si el preu relatiu d’un producte augmenta el preu relatiu de la resta disminueix →
pèrdua de beneficis per als artesans.
No hi ha tisora de preus per als sectors que estan relacionats (oli, oliva).
Preus que mes augmenten, aliments → pèrdua de la capacitat adquisitiva dels centres
urbans.
Si augmenten els preus relatiu dels aliments, surt mes rentable ser camperol → procés
de ruralització, els amos latifunds estimulen la producció. Esclaus no ho volen perquè
volen part de B ( sortir a la perifèria).
Conseqüències crisi: Inflació, ruralització, caiguda de la producció.
Davant d’això l’estat te que prendre accions:
 L’estat fixa preus.
 Es va intentar fixar ofici a les persones.
 Dividir l’imperi en dos.
 Devaluació de la moneda.
Descontentament de la gent: augmenta el mercat negre.

NAIXEMENT DEL FEUDALISME: 4 grans teories de l’esclavisme al feudalisme.

 Del Barbarisme Gòtic: caiguda de l’imperi romà, no s’utilitza.
 Gradualista: pas de l’esclavisme al feudalisme, formulada per DOPSCH,
feudalisme: sistema econòmic creat pels germànics mes eficient que
l’esclavisme. Tribus germàniques noves formes de produir.

Página 6
 Apll@gmx.net

 De Pirenne: comerç paralitzat, desapareixen mercats, vida urbana es va

enfonsar, reducció d’intercanvis comercials, petits mercats locals.
 Endògena: parteixen de la situació de: disminueix la productivitat agrària,
ruralització, augmenten els preus agraris relatius.
Comença un procés lent de 4-5 segles, transició del esclavisme al feudalisme.
 Passen de una societat mes centralitzada basada en la fiscalitat, a una
descentralitzada on la fiscalitat es recapta i es distribueix localment.
 Representant de l’estat, màxim propietari. (latifunds).
 Busca les terres productives.
 Sistema de recaptació fàcil i universal.
 Famílies adjudicació de tros petit de terra, condició: Donar part al senyor de
part de la collita, i treballar gratis les terres.
 Procés productiu, terres del pagès.
 SOSTRACCIÓ SENYORIAL: rep part variable de la producció taxa de
sostracció: % que li donen al senyor. Volum de sostracció: Quantitat que
rep.
 Al principi la taxa era variable, desprès se fixa: augmenta la producció del
camperol però no lo que li ha de donar al senyor, el pagès te excedent.
 Augmenta la producció dels aliments: Augmenta la població.

FEUDALISME

Esclavisme:
 FP: producció dels latifundis, els esclaus.
 RSP: un individu proporciona tots els sectors de producció.
Feudalisme:
 FP: Petites explotacions dels camperols.
 RSP: Sostracció senyorial i autoconsum.
Feudalisme: 3 grups socials: Camperols, Classe urbana, Classe hegemònica.
Divisions socials que no tenen origen econòmic.

CRISI FEUDAL: augmenten costos de producció, disminueixen els preus: endeutament,

disminueix el benefici dels pagesos.
Crisi demogràfica, pestes, disminueix la població, disminueix la força de treball, el
pagès no pot conrear les terres millors, baixa la producció, augmenta el benefici, es
torna a la situació inicial.
Preus no agraris: a les ciutats hi ha gremis ( no tots els individus del gremi treballaven
en el mateix sector productiu, corporacions sectorials), regles de com es produeix i el
preu dels objectes, fixa que cobren cada treballador. Els preus poden variar segons
baixin els costos de producció o baixin el salaris.
El mestre pot agafar gent que no es del gremi.

Augmenta la producció, baixen els preus agraris, si els preus baixen, actua la tisora de
preus, funciona en els sector econòmic on no hi ha dos sectors connectats entre si.
Baixen els preus agraris, augmenta el preu de producció no agraris.
Ciutat progressivament van creixent, crisi perquè no hi ha aliments:
 Pagès conrea A: alimenta 95 persones
 Pagès conrea B: alimenta 195 persones
 Deixa de conrea B: 45 persones moren de gana → augment del preu dels
aliments.

Página 7
 Apll@gmx.net

Europa segona fase de creixement: Millora nivell d’estalvi, la gent es casa, te

mes terra, podrà conrea B amb mes costos. Ciutat busca formes de producció
mes barates i millora de tecnologies.
Pagès: Caràcter determinat per la forma d’ofici que fa, fer-se ric.
Camperol: supervivència.

Com Funciona el feudalisme? Mode de producció basat en expansió i crisi

Feudalisme creix: camperol augmenta la productivitat → estalvi → millora
nivells de subsistència → augmenten els ingressos: baixa la mortalitat (sobretot
infantil) → augmenta la població → augmenta la força de treball → augmenta
l’explotació → augmenta la taxa de subtracció → augmenta el volum de
producció.
Però aquestes terres pitjor qualitat i tot i que augmenta la producció → augmenta
la subtracció senyorial → augmenten els salaris pq augmenta la població → mes
jornalers → baixen els preus → pagès perd diners, CRISI.
Lo pagès redueix terres només conrea les millors → augmenta la mortalitat pq no hi ha
aliments. Els senyors volen cobrar dos opcions:
→ fer-se guerrer.
→ funcionari d’hisenda

EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT ECONÒMIC DURANT EL FEUDALISME

Principis fonamentals del pensament econòmic medieval:
1. Dignitat humana: antiesclavistes, el treball es dignitat.
2. Llei del treball universal: tota persona a de treballar.
3. Fraternitat: propietat subordinada a complir funció social.
4. Desigualtat de condicions: No tots som iguals, cadascú mes diferent.
5. Menyspreu per l’acumulació de riquesa: objectiu → ser noble no ric.
6. Moderació: els extrems no son bons.
7. Justipreu: costos de producció + petit benefici per pagar el treball al
productor, preu no pot estar regulat per l’oferta i la demanda.
8. Prohibició de demanar diners per deixar-los.
S.XII – XIII creix economia, transforma els principis.
LUCRUS CESSANS: cost d’oportunitats perduts (allò q perds quan tries una
alternativa), benefici obtingut en una decisió econòmica.
CRÈDIT FEUDAL: remuneració fixa del cost d’oportunitats, no hi ha ni interessos ni
amortitzacions.
BULLONISME: creuen q la riquesa està valorada en lo metàl·lic. Estat medieval
proteccionista: intentava q no sortissin capitals ( vendre si comprar no) pocs intercanvis,
això canviarà al renaixement.

TEMA 5. L’EXPANSIÓ ULTRAMARINA I EL DESENVOLUPAMENT DELS

INTERCANVIS COMERCIALS DESIGUALS. ELS INSTRUMENTS
MONETARIS I FINANCERS.

S.XII – XIII → expansió feudal , augmenten els preus, augmenta el comerç, augmenta
el conreu de terres.
SXIII → crisi pagesos endeutats.
S.XIV → pesta negra i escassetat d’aliments → solucionar busqueda productes de fora,
europa s’expansiona i crea bases comercials i ja esta preparada per un nou cicle.

Página 8
 Apll@gmx.net

S.XV → Bullonisme recerca d’or i plata, espanyols arriben a Amèrica buscant una
societat mes rica però eren mes pobres, i provoca: excedent demogràfic europeu i
inflació.
S.XVI → grans estats → aturar l’inflació, creuen q el bullonisme es equivocat.

Apareix escola Sevillana monetarista: (parar l’inflació)

Molta moneda en circulació: augmenta l’inflació
Si baixen l’interès → augmenta la gent q gasta.
El preu de una cosa es inversament proporcional a la quantitat de la cosa.
Si augmenta el tipus d’interès → gastem menys
Finals del S.XVI europa mediterrània inflacionària ja q els senyors perden capacitat
adquisitiva pq no tenen rendes fixes. Busquen ajuda al gran estat modern.
Es desenvolupa la teoria monetarista: Felip II cobra impostos:
→ atura la inflació
→ complementa la renda dels senyors
S.XVI – XVII MERCANTILISME:
→ fer fort l’estat
→ lluitar contra la inflació
1. Son racionalistes ( = monarquia) tu ets ric, un altre es pobre. ADAM SMITH
“riquesa de les nacions” per combatreu.
2. Son moralistes: creixement de la economia per damunt de tot
3. son monetaristes (escola sevillana) evitar la inflació → controlar la demanda.
4. Mercantilistes el preu el determina la oferta i la demanda.
5. Proteccionistes protegir la indústria → aranzels (controlar sortida i entrada de
productes industrials) → penalització.
6. Antiagraristes, agricultura poc valor afegit.
7. Restrictius, limitar al màxim el consum (sobretot el de luxe)
8. Salaris baixos pq seran mes competitius i vendre mes a l’estranger. Inflació
baixa i estimula el treball.
9. POBALCIONISTES, MES POBLACIÓ → mes treballadors, mes capacitat
militar.
10. descobreixen intercanvis desiguals balança de treball favorable al nostre pais no
al dels altres.
AUTORS.
BODIN → “La República”, sobre monetarisme.
MUNN → “riquesa de Gran Bretanya” venem productes industrials i comprem primeres
matèries.
CHILD → Intercanvis desiguals
MONTCHRETIEN → 1 tractat de economia política, l’estat te una moral diferent q els
particulars.
PETTY → pare de la història econòmica, “tratado de los impuestos y contribuciones”.
Divisió del treball mes valor afegit.
KING → molta Q d’una cosa, baixen els preus.
USTARIZ → aranzels, majors impostos pq paguen els de fora, el monopoli no es dolent
si es de l’estat.
COLDBERT → inaugura el coldbertisme, q es la transformació a la practica de les
tècniques mercantilistes.

Página 9
 Apll@gmx.net

TEMA 4. LA PROTOINDUSTRIA (XVI)

Transformacions gremials.
època medieval, fixaven preus, salaris, vigilaven intrusionisme, mai
saturats, sempre la mateixa demanda.
XVI protoindustria → formes de producció mes sensibles a la demanda.
Canvis en el taller:
XVII → crisi “segle del ferro”, deflació baixen els preus
XVIII → expansió econòmica.
A europa mes indústria, mes artesans, mes gremis, mes tallers, baixa la taxa de
sostracció senyorial gràcies a la monetarització.
S.XVII, deflació obliguen als camperols a pagar amb diners al senyor feudal, pot
comprar mes coses. Això no es va donar a la resta d’Espanya → REFEUDALITZAR
entregar mes blat, mes producció.

Europa monetaritzada S.XVIII → augmenten els ingressos dels

camperols
Dualització:
Europa humida (no monetaritzada) → mes desigualtats.
Conseqüències: zones on en el pagès era mes ric o mes pobre.

Com va afectar el desenvolupament de la protoindustria

Europa humida busca formes per augmentar la producció

Europeus comercialitzats:
o Putting out system: Sist. De producció domiciliaria, treball rural. No esta
sota la jurisdicció del gremi. S.XVII apareixen la indústria del cotó i
l’acer.
o Putting in: aquell pagès q a l’hivern treballava a casa i venia la tela al
botiguer, i aquest juntament amb altres dins d’una nau per aprofitar
energia comuna. Autònoms, venen el seu treball al botiguer.
o Factory – System: treballadors ja no son autònoms i no estan sotmesos a
reglamentacions gremials.
Comença revolució industrial (1750 -1850) desapareix Putting, expandeix Factory.

III. DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME

T. 7 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (2na meitat X.XVIII)

Com a conseqüència Factory – System

Revolució lenta
Països q van dur a terme la revolució industrial ara: renda per càpita mes alta i
PIB mes alt.
Revolució industrial ≠ desenvolupament econòmic
Doctrines econòmiques de com industrialitzar un país.
MANTOUX “ R.I. en el S.XVIII” (visió similar de R.I. de Engels i Dickens)
R.I. es:
Canvi en els conceptes de propietat, sobretot terra
Adopció tecnològica en grans quantitats, sobretot màquines de vapor.

Página
10
 Apll@gmx.net

Implantació del salari.

Revolució dels transports.
R.I. → augmenta demogràfic
Va suposar proletarització del treball i pèrdua de nivell de vida dels anglesos
R.I. pot ser millor si estat assegura nivell de vida pels treballadors.

ASHTON es diferencia de MANTOUX pq:

Al ser angles te una visió positiva de la R.I.
Pare del pensament econòmic conservador.
→ R.I. millora rendes
→ procés de industrialització es → augment de la producció renda > q l’augment
de població, diu q en algun moment la renda no va arribar als treballadors pq:
1. R.I. (1780 – 1830), entre 1785 i 1815 Anglaterra esta en guerra amb França i,
Anglaterra es va bolcar en la producció de bens d’equip i va perjudicar els bens
de consum.
2. per motiu de la guerra Anglaterra va vendre reserves d’or, emeteix deute públic
→ augmenta la inflació ( + or al mercat augmenten els preus) i
augmenten els tipus de interès.
3. Estat intervé fixant el preu dels aliments q augmentaven per protegir
rendes dels LANDLORDS. (ja q ells formaven el parlament. ▲ preus →
tisora de preus → desfavorable als treballadors el consum bàsic pujava
mes de preu.
4. R.I. sotmesa cicles econòmics continentals:
Europa ▲ demanda → Anglaterra ▲ producció
Crisi → Anglaterra sobreproducció i acumulació d’estocs → ▲
atur i ▼ salaris.
5. Per ell les guerres napoleòniques → van distorsionar mercat de treball ja q
la guerra obliga als homes deixar treball per anar a files, l’empresari
substituïa aquest treball per dones i nens.
En resum, la culpa de q els anglesos no aprofitessin ▲ producció de la R.I. es:
Sector exterior no controlat
Estat intervencionista
Dona una sèrie de principis per no caure en errors del passat :
Els bens d’equip van anar a la guerra, i no es van traduir en bens de
consum proposa:
o q l’estat destini la major part dels capitals a producció de bens de
consum.
o Ministeris de foment, fomenta la producció industrial.
Treballadors no vivien be: ▲ inflació, tipus de interès pugen. Proposa:
o Reclama polítiques a la suspensió del dèficit públic.
o Demana q baixin els impostos.
o Q no penalitzin acumulació de riquesa ja q si no es penalitza i si el
consum → no hi ha inflació.
Intervenció de l’estat en preus agraris. Proposa:
o No intervenció de l’estat → liberalització econòmica:
 Estat no pot fixar preus
 Estat no pot tenir empreses publiques
 Estat no pot utilitzar polítiques proteccionistes.
 Lluita contra monopoli.

Página
11
 Apll@gmx.net

Dependència de la economia anglesa a l’exterior. Proposa:

o Creació de mercats captius → col·loques excedent en moments de
baixa demanda.
Estat no pot intervenir regulant el mercat, l’han de regular els agents econòmics.
o No pot haver programes de subvenció als aturats.
o No pot haver control sobre la jornada laboral.
Van ser mal rebudes als països del tercer mon les seves idees.
ROSTOW americà “ las etapas del crecimiento econòmico , un manifiesto no comunista ”
→ es tan per països rics com pobres
→ el creixement econòmic es podia aconseguir en 5 etapes:
1. Etapa de la societat tradicional, punt de partida mínim:
a. Sistema agrari avançat
b. Un mínim de institucions
c. Un mínim de estructures comercials
d. Algun mecanisme de acumulació de capital
2. Etapa de les precondicions: ha de complir condicions econòmiques mitjançant
polítiques econòmiques. Precondicions: país en fase de creixement: ▲ demanda, ▲
consum, ▲ població, ▲ imp. Mon financer, ▲ pes de l’estat com agent econòmic.
3. Etapa TAKE-OFF creixement econòmic mes o menys accelerat com aconseguir-ho?
a. Inversió entre el 5 i 10 % de la renda nacional neta
i. Neta: li sumem les entrades de capital de fora, li restem sortida cap a
fora per gastar.
ii. Brut: només conté el q es produeix al país.
b. Creació de un leading-sector: nivells de competitivitat mes alts q de la resta de
sectors del país, a me a mes, mes alts q altres països en el mateix sector. Un
sector q produirà mes o menys benefici permetrà q mantenim fàbriques de altres
coses. Per a q siguin viables → nivell productiu mínim → protegir de la
competència de l’estranger.
c. Establir un mínim proteccionisme ( sobretot sector infantil ).
4. Etapa de diversificació: intentar q l’economia diversifiqui sector infantil i crear
altres sectors → a partir d’un creixement de la demanda interior.
5. Etapa de les realitzacions: (creix. Autosostingut) → ▲ demanda, ▲ negocis, ▲
llocs de treball, ▲ salaris, ▲ consum .... (cercle autosostingut). Si un país arriba a
aquesta fase → país desenvolupat. (ex: pag. 33).
GERSHENRRON “ el atraso económico desde su perspectiva histórica “
→ com mes atrasat es un país mes possibilitats de q es desenvolupi
→ país atrassat:
Nivells de renda baix
Nivells de salaris baixos
Recursos ociosos
Impostos baixos
Tot això afavoreix a la creació d’empreses
→ q es el q fa q un país atrasat inverteixi?
1. estructures institucionals modernes mínimament desenvolupades
2. estructura de sector exterior equilibrada. Imp. = Exp.
MYRDAL “ teoria dels pols de desenvolupament “ o “teoria centre – perifèria”
→ segons ell el sector desenvolupament econòmic comença amb factors
geogràfics i històrics.
→ 3 grans centres de desenvolupament → països baixos, USA, toquio.

Página
12
 Apll@gmx.net

TRETS FONAMENTALS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

DEMOGRAFIA

industrialització → noves formes de comportament demogràfic:

1. Modernització demogràfica: taxes natalitat i mortalitat elevades → taxes baixes, com
mes baixes mes eficient es econòmicament. Transició moment en q baixen les
taxes.
2. Transformacions en el cicle vital
o el canvi de l’estacionalització de les defuncions:
 no industrials → + calor ( pq mortalitat infantil porta sobretot
infeccions
 industrials → ▲ mortalitat sobretot hivern pq mor gent gran.
o Desestacionament dels naixements:
 No industrials → primavera (pq nen tingui 3 mesos de lactància
abans de l’estiu i pq la dona ha d’ajudar a segar i fruita)ç
 Industrials → distribució uniforme
o ▲ sobre mortalitat masculina
 no industrial els homes viuen mes → 1r any moren mes nenes per
raons culturals, i les dones moren mes pel part.

Industrial:
Redueixen diferència del 1r any
Esperança de vida mes gran la de les dones
Eliminen o casi les defuncions pel part.
3. Canvis en el model matrimonial
 ▲ edat mitjana d’accés al matrimoni (SMAM)
no industrial → SMAM, home 24, dona 23
industrial → SMAM, home 27, dona 25. estalvien, llar
amb mes diners.
 Celibat (mantenir-se solter)
No industrials → ▼ celibat, religiositat, pobresa
Industrials → celibat no passa del 6, 7 %
4. Redistribució de la població:
 R.I. canvi en la localització de la gent
 No industrial → europa 15% de la població mundial
 Mitjans d’aquest segle → 22% població mundial, bo pq produeix
mes renda.
 Actualment → no arriba al 17%
 Urbanització:
+ ben localitzat
concentració producció i consum
reducció costos del transport.
AGRARIA
→ factor clau: capacitat de l’home de ▲ producció d’aliments a gran escala
→ revolució agrícola en alguns països 1750 -1900, en altres no s’ha produït
→ revolució agrícola paral·lela revolució demogràfica, ▲ població i les terres no van caure
en rendiments decreixents pq:
preus agraris es van mantenir alts
innovació tecnològica (▲ ingressos del camperol) → estalvi: créixer
explotacions, millors conreus.
Trets característics del revolució agrària:

Página
13
 Apll@gmx.net

1. una revolució agrària ha de donar coma resultat → ▲ aliments, ▲ massa

productiva per alimentar societat
2. alliberar de ma d’obra → ▲ productivitat per actiu agrari.
3. proporcionar a la indústria una dimensió de mercat suficient. Volem
industrialitzar i això es gràcies a 4 sectors → tèxtil, sidometal·lurgic, química,
agroalimentari. Cal q l’agricultura produeixi estalvis suficients per tal q els
pagesos puguin absorbir la capacitat industrial.
4. l’agricultura ha de proporcionar a la indústria el seu finançament inicial ( marx
o anomenava → acumulació primitiva de capitals.
Com es realitza la revolució agrària? 5 transformacions
1. pas d’una agricultura d’autosuficiència i policonreu (no té gaires
rendiments) a una agricultura especialitzada i comercialitzable.
2. Es passa d’una agricultura amb menys fertilització a una agricultura amb un ús
intensiu dels fertilitzants.
a. Abans → equilibri terres pastura i terres de conreu, guareit pq no
hi havia prous fertilitzants.
b. R.I. → pagesos no sotmesos a terres de pastura per obtenir
fertilitzants ja q en podien obtenir d’industrials.
3. millora dels rendiments per superfície. Gràcies a l’abandonament del guareit,
especialització, innovació tecnològica, ▲ productivitat per superfície conreada.
4. innovació tecnològica, R.I. pagès incorpora eines fàbrica per indústria es van
abaratir les eines, ▲ productivitat del pagès.
5. Canvis en els gustos i costums de l’extracció d’excedent.
a. Abans revolució industrial → pagès camperol paga en espècies.
b. R.I. → pagès paga amb diners (sobrerendiment, pot especular).
c. Canvis en l’extracció de l’excedent ( sobretot propietat de
producció):
i. Mon feudal → un no es propietari absolut d’una cosa.
ii. Avui → pot vallar el camp pq ningú no i entri.
TECNOLÒGICA
Consisteix bàsicament en 3 elements :
1. Canvi del treball humà pel de la màquina → ▲ productivitat
2. Reemplaçar energia orgànica per energia inorgànica, abans l’energia només
s’utilitzava de forma auxiliar, desprès apareix carbó, petroli, electricitat →
contínua i segura.
3. passar d’un sistema amb us escàs MP a un sistema amb un massiu es de
MP
a. preindustrial → MP molt cares, industrial → MP no tan cares.

Per a q es va fer una revolució tecnològica?

Resposta clàssica ( q va ampliar MARX) substitució de treball per capital a la realitat va
succeir al revés de com pensava MARX, allí on s’ha incorporat mes tecnologia →
valor del treball mes car. A la empresa li interessa q no hi hagi acumulació de
renda
Teoria de l’alras comparatiu (nabbakkuki i gerschenkkon)
o La R.T. es produeix en sectors mes atrasats tecnològicament nivells de
rendiment comparatius mes baixos.
o Creuen q 1 país atrasat a llarg termini es pot convertir en avançat si:
 Salaris mes baixos
 Nivell fiscal mes baix
 MP mes barats.
o A llarg termini acumulen indústria i negocis dels països desenvolupats.

Página
14
 Apll@gmx.net

o Procés de convergència econòmica: Països mes pobres convertits en mes rics pq

tenen mes avantatges comparatius. CONDICIÓ: Exp. > Imp. Em de vendre
coses q necessitem poc i tinguin mes valor i comprar coses q necessitem mes a
un preu mes baix. Sempre q un país necessita mes el q compra q el q ven →
podrà tenir oportunitats de convergència pq acumula diners. REALITAT:
s’han donat pocs casos, procés de divergència ( rics mes rics, pobres mes
pobres).
o Teoria Landes “ teoria de la interrelació tecnològica”
 Es un procés → modernització econòmica → procés en q les
societats guanyen tant eficiència com eficàcia econòmica. 4
subprocessos:
1. Interrelació tecnològica: tecnologia q reemplaça el treball humà.
2. modernització demogràfica es passa a taxes baixes mitjançant transició
demogràfica.
3. modernització política: anomenada així per MARX:
 Democratització: decisions polítiques entre poder polític i
comunitat.
 Centralització política.
 Burocratització → teòrics generals.
4. Modernització Social els individus facilitat per passar d’un grup social a 1
altre societat q funciona millor.
TRANSPORTS
3 fases:
1. fins la ½ S.XIX → es massiu transports per ruta (carretera) i canals i rius.
2. protagonista → transport per ferrocarril. 3 formes de construcció del
ferrocarril a europa:
a. Sistema de lliure adjudicació ( Anglaterra i USA), qualsevol
empresa o companyia demana a l’estat autorització a construir
línia (Manchester – Liverpool). Estat adjudica propietat i gestió
de la línia i també la construeix.
b. Mètode francès o sistema de concessió: apareix degut a q el 1r
sistema les línies no estaven connectades entre si , als llocs mes
pobres no hi havia línies.
i. FRANÇA(pioner) estat dissenyadora de la xarxa de
ferrocarril del país. Combina la construcció de trams mes
rentables amb trams menys rentables. Estat es reserva la
propietat de la línia. Empresa concessió de la construcció.
ii. Problema: a partir de 1880 → preu del carbó puja
1. línia +/- utilitzada → desgasta, cost manteniment
elevat.
2. línia +/- utilitzada → mai s’acaba d’amortitzar
iii. companyies de ferrocarril → suspensió de pagaments o
situació de fallida.
c. Sistema de concessió i nacionalització: (Alemanya) → estat fa
concessió per construcció de la línia , un cop construïda l’estat
nacionalitza el tram. L’empresa no ha de suportar el cost de la
construcció.

Página
15
 Apll@gmx.net

3. Últim quart de S.XIX (1870): revolució del transport → mar (

paral·lelament en si del ferrocarril q substitueix la carretera).
a. Fins al 1840 transport marítim → clipper vaixell comercial a vela
i petit i ràpid. I permet transportar quantitats de mercaderia.
i. Sistema triangular del comerç (ha de anar bastant ple)
teixit – esclaus – cotó.
b. A partir d 1840:
i. Steamboat: 1rs vaixells de vapor de fusta (clipper amb
màquina de vapor) alguns enginyers col·loquen l’hèlix
davall línia de flotació i darrere del vaixell.
ii. Steamer: vaixell metàl·lic, hèlix davall línia de flotació, 5-
10 vegades mes capacitat de mercaderies q amb el clipper.
Mes cars de construir cal q sempre vagin plens.
Companyies asseguradores: 1r controlaven desprès
canalitzen les parts.
iii. Es trenca el sistema triangular → sistema lliure, les sea
calls asseguraven q 1 vaixell tindria mercaderies quan
arribes a port. Va abaratir transport marítim a gran escala,
efectes steamer:
1. redistribució mundial de població
2. globalització de l’economia traduïda en terres de
convergència de preus.
FINANCERA
2 transformacions:
1. transformació de petits bancs a grans bancs
Abans R.I. bancs a europa petits:
Canvi de moneda
Descompte lletres
Intermediaris financers de corresponsals
No feien crèdits.
R.I. → noves necessitats, industrials promouen per a fer grans bancs. Nous
bancs:
Daven crèdits amb els diners del dipositaris
Intermediaris financers.
2. transformació pas d’un patró bimetal·lic al patró monometal·lic i aquest al sistema de
divises:
Abans R.I. → monedes emeses pel govern, cada ciutat la seva moneda de
coure i l’estat no n’emetia. Patró legal bimetal·lic:
Capacitat lliberadora i il·limitada
Convertibilitat dins del patró
Llibertat d’encunyament
Sistema q desapareix al descobrir Amèrica pq llavors quantitat d’or i plata a europa
era petita. Mines plata → or mes car.
Anglaterra → patró plata amb convertibilitat, en canvi a França, or i plata.
Actua llei de Gresham → mercat 2 monedes la dolenta expulsa la bona. Per
evitar aquesta qüestió llei govern → patró metàl·lic (moneda fiducitaria), no
metàl·lica → acte de fe i acceptes bitllets. Estat → emet pagaré.
Pq els països deixen patró or a principis del S.XX? q passa quan la moneda
d’un país es fort ? deixa de vendre coses pq preus augmenten, atur,
tancament fàbriques.
Moneda baixa? S’obren fàbriques pq país es competitiu, salaris baixos.

Página
16
 Apll@gmx.net

KEYNES → 1r criticar patró or

Nou sistema → sistema de la divisa ja q en les seus centrals no hi havia or i
no es podia continuar amb el patró or. Tendeix a eliminar el dèficit.

TEMA 7 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A GRAN BRETANYA

Èxit per 3 coses:

1. Pactisme social: durant S.XIX empresaris:
a. Contra sindicats (al final van col·laborar)
b. Trade unions ( negociaven salaris, hores de treball)
c. Conseqüències: es van implicar en la gestió de les empreses
2. establiment d’una política lliure canvista: resultat = preus baixos, nivell
adquisitiu alt, (excepte aliments, eliminació dels aranzels → preus baixen ,
augmenta el consum.
3. Imperi colonial es va assegurar mercats captius (llocs on només podien
comprar i vendre els anglesos. (ex: Índia).

TEMA 8 LES ETAPES DE LA INDUSTRIA EUROPEA (FRANÇA I ALEMANYA)

FRANÇA
Anglaterra iniciativa privada, estat no tenia paper directe, en canvi a França el model
d’industrialització estava tutelat per l’estat.
→ França comença amb estructures dèbils i per a q hi hagi indústria cal q hi hagi
mecanismes d’acumulació i concentració capital.
→ Anglaterra acumulació de capital:
Protoindustrialització
Enclousers → Landlord acumulen capital excedent van invertir a
les fàbriques.
FRANÇA al S. XVIII no hi va haver mecanismes d’acumulació de capital. 3 maneres:
1. a traves del sistema bancari: grans bancs agafen capital terratinents i el posen a les
fàbriques. França no es pot fer pq bancs son petits. LAW comerciant q donarà
crèdits a l’estat si aquest li reconeixia com pagares.
2. Estat pot agafar capital agrari de la gent i invertir-lo a fer indústria però va dedicar a
pagar exercit i tenia dèficit alt. Crisi dels assignats.
3. En mans privades a partir de la terra, Anglaterra va funcionar a França no. Pq amb
la revolució petit camperols es va fer amb la propietat de la terra i va acabar en
mans de un sol propietari.
Finals S:XVIII no hi havia mecanismes de d’acumulació de capital ( guerra napoleo), desprès de
guerra napoleo → no excedent, preus agraris baixos, baix consum no indústria. França es
agrària.
Napoleó: veia q no hi havia sistema financer en va crear 1 de sòlid va fer 3 coses:
1. creació de moneda solida i estable → franc
2. banca comercial moderna a partir de la reunió de petits bancs en grans
societats de crèdit.
3. no convertible la seva moneda en or.
Napoleó fomenta la creació d’empreses a partir de 2 coses:
1. obres públiques construir ferrocarrils concedint construcció i gestió a aquestes
empreses. Condició → utilitzar productes francesos.
2. urbanisme: reforma les grans ciutats, grans avingudes (Hawssman)
Napoleó: Etapa de consum en marxa:
▲ salaris → ▲ consum
▼ costos de empreses

Página
17
 Apll@gmx.net

millor distribució del mercat.

Va voler ▲ exportació i per a q el país fos competitiu:
construeix imperi colonial a Àfrica S. XIX
Potenciació marca dels productes francesos
ALEMANYA

Procés diferent de l’anglès i el francès, sobretot el punt de partida.

S.XVII conjunt mes o menys ampli d’estats mes o menys diferenciats →
problema per a la industrialització de les empreses.
Abans S.XIX 2 tipus d’empresa:
o Domestica: verlag system
o Públiques → 2 tipus armament per l’exercit, i articles de lux. No
exportaven per les duanes.
Comença procés per unificar economia → acords bilaterals de a
suspensió d’aranzels entre els estats i això va oposar als estats del centre
d’alemanya. Solució → via militar finalment firmaren unificació:
ZOLLVEREIN (1834) moneda comuna, estat federal únic, govern intern
centralitzat.
Nova etapa: problema +/- quantitat de empreses públiques en propietat.
Solució → privatització mitjançant consorcis bancaris q les compraven
problema → quan compraven les compraven totes les del mateix tipus.
Solució → CARTEL cada una es independent però totes tenen una
titularitat comuna.
Proteccionisme: → aranzel → prohibicionista
o Consumidor paga producte mes car → consum baixa
o Empreses alemanyes → sobreproducció, SOLUCIÓ →
DUMPING vendre a l’exterior a 1 preu inferior a l’interior →
problema: menys consum i augmenten els preus. Crea
descontentament social, es va establir un sistema no democràtic
per no escoltar al personal.

JAPÓ

Finals S.XIX anclat en sistema teocràtic.

Feudalisme basat en :
Emperador, no governa sols te funcions religioses
Al govern Shogun, poder hereditari, controla 25% de la terra de Japó.
Daimos → grans senyors feudals controlen 70%
o Samurais: administradors locals dels Daimos → semblant a
sheriff angles.
Resta del poble controla 5% q queda de la terra.
Sostracció senyorial per controlar camperols, era mes del doble q ha europa, arriba al
50% de producció bruta del camperol.
Problema → no es pot muntar una industrialització com la europea pq els camperols no
tenen prou estalvi.
Llavors samurais volen:
suprimir aristocràcia per reduir costos (Shogun, Daimos).
Practiquen Sintoisme → emperador fa de Shogun també, ajuntat part política
i religiosa.

Página
18
 Apll@gmx.net

Eliminar Daimos q no aporten res.

1868 Mor vell emperador i arriba Mutsuhito educat amb mestres occidentals. Vol fer a
Japó lo mateix q a europa el S.XVIII → monarquia absoluta i il·lustració (MEIJI) va fer:
Acabar amb vella aristocràcia i modernitzar estat. Ell controla Shogunat.
Expropia terres als Daimos → similar a França i Espanya, en lloc de
pagar-los les terres els paga un tan cada any.
Aquestes terres van als samurais i una petita part als camperols
Baixa els impostos de un 50% al 30% → així camperols poden estalviar
i forcen revolució agrària al Japó. No cobren amb espècie o fan amb
diners.
Samurais tenen exclusivitat de compra venda de productes a l’estranger fins 1870 q
arriba flota americana i amenaça al Japó de lliberar les compres amb l’estranger o els
bombardegen.
A partir de aquesta amenaça Sintoisme moviment xenòfob, comença programa de
construcció d’indústria nacional de bens de consum, tot i ser mes cara mal vist comprar
a l’estranger. Així fins 1ª guerra mundial.
Japó participa canto dels aliats, aprofita per modernitzar exèrcit. Amb estat com a
protagonista, les indústries modernes tenen problemes de reivindicacions dels
treballadors, creació sindicats, demanen augment de salaris....
1926 arriba Hirohito, pla per tindre una industrialització sense desavantatges d’una
democràcia occidental. 3 coses:
1. Supressió del sistema polític democràtic i dels sindicats
2. política per augmentar la competitivitat de productes japonesos a
l’exterior → mitjançant devaluació del yen. Ha de crear imperi colonial q
dongui 1 matèries per la indústria. 1929 crea junta militar per controlar
país i llançar-se a economia de guerra.
3. Necessiten diners per fre imperi colonial. Crida als antics Daimos q
rebien indemnitzacions per expropiacions per a q aportin capitals. A
canvi estat ofereix estructura industrial. 4 grans Daimos →
MITSUBISHI, FUJI, MUTSUI, SUMITONO SONY.
ZAIBATSU → organització industrial q coma base una banca. Banca crea estructura
vertical q te 2 grans components:
1. gran naviliera i crea una asseguradora de cada ZAIBATSU. Tenen altres
empreses q produeixen bens de consum o bens intermitjos.
2. parteixen de la regla de q no se fan la competència. Cadascuna controla 1
de les 4 províncies antigues del Japó.
ZAQIBATSU son mixtes propietat dels Daimos però respaldats per l’emperador. Així
controlen treballadors i eviten sindicats.
Japó perd 2ª guerra mundial al 1947 s’eliminen els ZAIBATSU per ser privatitzats.
El problema es q al 1954 comença guerra Corea. USA necessita finançament torna les
ZAIBATSU al Japó a canvi del finançament. ( acord San Francisco).
Amb ZAIBATSU privatitzats s’en van crear 4 mes → HITACHI,TOYOTA, NISSAN,
MATSUSHITA. → empreses de titularitat mixta amb finançament gratuït de l’estat i es
garantitzava un estat pseudodemocràtic.
Tot això reposa amb un Yen fluix, amb un consumidor japonès amb poca capacitat
adquisitiva.
No hi ha protecció aranzelària però si un gran proteccionisme no compren a occidentals.
No els va afectar crisi del 73.
Tot això dels ZAIBATSU es va acabar al 1992, començà guerra comercial entre Japó i
USA:

Página
19
 Apll@gmx.net

Japó ficava barreres als productes americans.

Americans comencen a apreciar el Yen → augmenta el seu valor.
Japó baixa tipus d’interès al 0,5%anual. Problema:
o Amb tipus interès tan baix gent no estalvia, gent treu estalvis del bancs
dels ZAIBATSU. Aquests es queden sense liquiditat.
o Llavors comencen a vendre inversions per recuperar liquiditat. Es van
trobar amb crack immobiliari.

TEMA 11 2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Es basa en el desenvolupament tecnològic en la producció (1870 – 1914)

DEMOGRAFIA 2 característiques:

1. final transició demogràfica a europa atlàntica. Comença a la europa mediterrània amb

caiguda de la taxa de mortalitat infantil (Espanya 1910).
2. Emigració europea transcontinental:
a. Europa atlàntica → USA, Àfrica del sud i Oceania.
b. Europa mediterrània → Amèrica llatina, Àfrica del Nord i sud-est
Asiàtic.

AGRICULTURA 3 característiques:

1. crisi de l’agricultura tradicional campesina. Implantació agricultura industrial.

2. apareix sector agro-industrial y de les conserves (1880). Implica la supremacia de
agricultura humida atlàntica contra la de seca mediterrània.
3. Apareix a gran escala els INPUTS industrials per la agricultura. A partir de aquest
moment desenvolupament agrari relacionat amb desenvolupament industrial ex: fosfats.

TECNOLOGÍA

Substitució de energia basada en combustibles sòlids (carbó, petroli) , per electricitat, en

processos:
1. Implantació de turbina elèctrica tota europa, les indústries es centren al cantó de
conques fluvials enlloc de la mina, important zona mediterrània q no hi havia mines ex:
Catalunya.
2. Generalització de la red elèctrica basada en electricitat trifàsica. Es pot transportar
energia a grans distàncies. Localització industrial prop del consum en lloc de les zones
de creació energètica. Abaratiment costos de transport.
També conseqüències socials → creació polígons industrials, implica creació moviment
obrer, finals S.XIX.

TRANSPORTS 2 característiques:

1. Apareix motor de combustió, carretera mode de transport massiu. Important a europa.

2. Apareixen les telecomunicacions → ràdio i el telèfon.

FINANCERA 2 característiques:

1. internacionalització dels cicles econòmics curts, especialment a partir de (1873) amb

aparició 1 crisi internacional. Crisi triguera finisecular.

Página
20
 Apll@gmx.net

2. Aparició 1918 nou sistema monetari. Fi del patró or i es substitueix per sistema de
divises amb el dòlar com a patró.

TEMA 9. USA

Industrialització es caracteritza per 2 coses:

1. Construcció mercats progressius → aquell en q el mercat s’adapta progressivament
als creixements de la demanda. Això succeeix pq creixement accelerat de
factors de producció, el capital i el treball. A part gran nombre de 1ª matèria.
2. efecte frontera: es produeix un efecte de dotació de recursos abundants → els altres
factors per abundants q siguin es tornen molt escassos. Implica q el dos factors
menys importants, capital i treball s’encareixin.
Durant S.XIX trasvas de capital entre europa i USA no només de inversions sinó de
capital humà favorable a aquest últim.
Indústria no te competència directa de cap altre producte, desde primer moment es
modernitza i tecnifica per l’efecte frontera.
Agricultura te competència de Amèrica llatina. Utilitza 2 formes:
1. Nord: utilitza tècniques de economia expansiva → grans explotacions per
obtenir economies d’escala. Cultiva per un mercat local.
2. Sud: disminuir al mínim costos de producció i especialment el treball →
esclaus.
R.FOGEL → va realitzar comptabilitat analítica. Va arribar a la conclusió de q les
plantacions del sud per ser rentables tenien q tenir mes terres per a tenir mes esclaus.
Aquí s’enfronten les 2 tècniques de creixement econòmic → guerra civil, va guanyar el
Nord, va continuar efecte frontera.
Problema desprès de la guerra civil, ve amb la revolució dels transports, per 2 bandes:
1. arriba ma d’obra immigrant a un ritme superior al del creixement de la
demanda.
2. els immigrants ja no porten tant capital físic son pobres (1870).
A mes integració de mercats → les produccions de USA i europa competeixen..
Reacció USA a aquest doble procés → protecció i reserva de la seva indústria.
Productors americans opten per:
mantenir salaris i demanda alts.
Orientar producció cap a mercat interior
Exportar només en els casos q el nivell de preu sigui competitiu.
Per aconseguir això s’agrupen en TRUST → agrupació vertical empresarial on una
empresa controla tot el procés de producció desde les matèries primeres fins al
consumidor final. Obtenir beneficis de totes les parts. Requereix uns costos fixos molt
alts, pensada en una economia en forta expansió.
U.S. GRANT → arriba al poder amb programa de apoyo per als TRUST, (es republicà)
apareix un sistema sindical molt diferent al europeu:
Son d’empresa i sectorials. Es preocupen per un bon salari i bones condicions
de treball → al ser despedits però no tenen pla de pensions.
A finals S.XIX l’aparició dels TRUST va portar conflictes socials. Tendència a efectes
oligopolístics en els preus. A partir de les administracions demòcrates es va intentar
posar mesures en aquest fet. Mes importants:
SHERMAN → CLEVELAND (1890)
CLAYTON → WILSON (1914)
Per als governants si una empresa te una estructura de privilegi pot fer augmentar els
preus i reduir el mercat interior.
En canvi els republicans intenten abaratir les importacions Ex:

Página
21
 Apll@gmx.net

McKinley (1898) → impulsa guerra de Cuba

T. Roosvelt (1905) → ocupa el canal de panamà.
Intenten abaratir els costos influint en el mercat exterior.

( ara parlem del q ocurreix després de la 1ª guerra mundial per explicar desprès crack
del 29)

Els costos de la guerra foren bàsicament europeus. Per a finançar la guerra els estats
europeus es van vendre les seves reserves d’or i en el cas dels aliats recurrir a crèdits
amb USA.
Cost de la 1º guerra mundial 12-10 mil milions de dòlars de 1918. Aquests crèdits
havien estat subscrits amb dòlars a mes Anglaterra havia fet crèdit a França.
Desprès guerra no es podia tornar al canvi anterior de or pq no hi havia reserves. Es va
intentar ja q USA es creditora es q la fortalesa d’una moneda es mostres amb paritat al
dòlar. (Anglaterra i Alemanya no o segueixen)
Anglaterra intenta torna al patró or per tenir q pagar menys lliures per deure els
mateixos dòlars. I al mateix temps els països q li deuen a ells tinguessin q pagar
mes. L’efecte va ser q Anglaterra no podia exportar, però si comprar i es dedica
a comprar productes americans i europeus per a utilitzar les seves colònies com
mercats captius per col·locar productes cars i dolents, pq al tenir una moneda tan
baixa no podia canviar tecnologia.
Alemanya com se li havien imposat reparacions de guerra q es van establir en
marcs tenia la moneda lo mes barata possible per pagar els deutes. 1920 treuen
moneda per valor q tenien q pagar als seus aliats. En un mes l’inflació va pujar
1260x109 %. Al 1923 → 166 x 1012%. El primer efecte va ser:
o Països aliats no van cobrar gran part del deute
o Els estalvis de la gent no valien res.
o Es venia la indústria del país, els bancs de USA amb els cedits de
reparacions compraven la primera q trobaven i la venien per intentar
trobar un benefici.
o 1924 canvi de govern i canvi de marc per un mes fort basat en l’or, però
democràcia un caos.
USA el final de 1ª guerra mundial es veu com època de prosperitat, era l’economia referent i
van aprofitar per prendre-li mercat a l’anglès. A mes cobraven els crèdits de la guerra, a vegades
els i perdonaven part a canvi de comprar productes americans.
Augmenten el valor de les accions de les empreses q exporten i la bors a puja.
Llavors bancs:
o donen crèdits a la gent per comprar accions, la borsa puja per les exportacions
o la concessió de crèdits dels bancs fa pujar les accions dels bancs
Als 30 el govern afavoreix política de salaris baixos i contractes laborals per millorar
competitivitat de la indústria.
o Mentre el benefici industrial creixia un 65% els salaris només 5%. Empreses o utilitzen
per reinvertir els beneficis en la pròpia empresa a partir de 1925-1926 augmenta
producció industrial un 50% salaris només 5%. → sobre producció, va provocar un
augment dels stocks, van baixar els preus i entre 1928-1929 procés de deflació,
despenien gent → aquesta gent no consumia. El procés es va accelerar durant
estiu 1929
o bancs comencen a no renovar crèdits i demanen als clients q tornin els diners.
o Els clients reivindiquen les accions per pagar els diners. → accions van baixar
mes, les q mes les dels bancs.

Página
22
 Apll@gmx.net

o Problemes de liquiditat → gent va pensar q banc no diners i van anar a treure →

bancs no diners van tenir q tancar. Al tancar tenen q liquidar tots crèdits
concedits.
Per solucionar tot això USA:
1. Intenta protegir indústria amb aplicació d’aranzels i prohibició d’importació de
productes
2. Això va portar la crisi als països europeus, tenen q tancar empreses q eren
rentables per pagar els crèdits.
Estratègies per solucionar crisi:
1. Implantació de polítiques Keynessianes en USA pe r part de F.D.ROOSVELT
(1932):
a. Mantenir nivell demanda alt a traves de endeutament de l’estat, per
mantenir empreses i reduir stocks, obres públiques per mantenir
competitivitat. Injecció de diner en el mercat per acabar amb problemes
de liquiditat, baixen tipus interès → no va produir inflació pq
tendència del mercat es baixar preus.
2. Anglaterra a partir del crack gir de 180. impulsa una forta devaluació de la
lliura per poder exportar i ser competitius, reduir importacions per augmentar
producció del país i reduir atur. No van ▲ exportacions pq seus productes molt
dolents. Para crisi entre (1936-1937).
3. França no va fer res → va pensar q s’arreglaria per si sol → va ▲ atur, van
tancar fàbriques ▲ 1939 economia francesa en colapse.
4. Alemanya, nazis al poder degut crisi del 23/24. programa de Hitler autarquia:
a. Independent econòmicament
b. Limita al màxim sector exterior no compra ni ven.
c. Política de reindustrialització finançada per l’estat. Un cop montades
les empreses les privatitzen. Ex: inventen nylon per no comprar cotó.
d. Política de control de canvis. CLEARING → quan una empresa ven
a l’exterior a de demanar permís al govern. Es el govern qui
cobra, paga a l’industrial amb MEFAS → títol de deute públic
amortitzable a llarg plaç. Per importar es feia lo mateix, se li obria
un compte en marcs per comprar productes alemanys per valor de
l’import venut.
A partir de 1936 cap proveedor volia subministrar a alemanya. Llavors comença gastar
l’or acumulat per el govern social demòcrata → 650 milions de dòlars en or, 1939 en
quedaven 6.
Hitler va acabar amb l’atur però amb l’augment del dèficit públic. 3 milions de dones
van deixar de treballar, van ser ocupats per homes i les dones estaven a casa per tan no
al atur.
Estalvi forçós a les empreses d’armament treballar gratis a canvi d’un cotxe al cap de 10
anys (mai va ser cobrat). Menú de l’estat deia un menjar amb productes alemanys q
s’havia de prendre aquell dia.
1939 circulaven 12 mil milions de MEFAS q vencien → accelera entrada en guerra per
pagar les MEFAS amb diners dels països ocupats.

REVOLUCIÓ RUSSA TEMA 14

Té una economia anticiclica respecte a europa. Si europa hi ha cicle de creixement a

Rússia no
S.XVIII segle de crisis feudal q es soluciona amb la refeudalització, augment de els
privilegis senyorials.
S.XIX a europa desapareix sistema feudal → a Rússia es mes fort q mai.

Página
23
 Apll@gmx.net

1860 porta un retràs considerable respecte a europa → productivitat baixa pq agricultor

no tenia capital per millorar.
En 1860 es vol modernitzar país amb inversió industrial i liberalització reforma agrària.
1861 decret per eludir la servidumbre però no es deia res del q passava amb ells.1868 prenen
terra als senyor per donar gent q s’han quedat fora per llei 1861. Es van repartir els lots de terra
sense veure quina era la productivitat d’aquella terra → provoca ruïna d’alguns pagesos i
senyors tornen a ocupar terres fent camperols q treballin per ell. KULAKS → camperols
rics i lliures q van aparèixer. Descontent de camperols cap a capitalista.
Implantació de grans fàbriques → treballadors en regim de servidumbre. Apareix
economia dual:
Treballadors q cobraven mal i a destemps
Alts càrrecs amb sous occidentals
Repressió govern a cap crítica → grups clandestins molt radicals.
1905 guerra entre Rússia i Japó, perd Rússia → sentiment d’humiliació nacional. Obliga
a Zar a plantejar reforma democràtica, es soluciona amb arribada de Navedniki (polítics
liberals):
Volen establir sistema parlamentari similar a occidental
Desde 1906-1911 es succeeixen nombre de governs reformistes
Reformes de Stolypin → intenten legalitzar sindicats
1911 accedeixen al govern grups mes conservadors → malestar polític, augmenta amb
l’entrada en guerra entren per :
Accedir mars calents (Índic, mediterrani...)
Per criteris geopolítics i no per lo q se juguen en guerra i per les majors
inversions de Anglaterra i França
No entenien pq estaven amb els aliats si i havia Japó. → no estaven preparats per la
guerra, exercit era:
No tenia pressupost, anava amb presons, policia etc..
Les tropes eren de protecció interior no per les fronteres
Mal preparats i sense equipament
Les seves derrotes son enormes → provoca irritació de la gent i revolució d’octubre
contra govern de KERENSKY. Primer la revolució la controlen comunistes moderats
(menchevics) fins q 1917 bolchevics es fan amb el poder. Aplicació comunisme de
guerra → qualsevol acció per radical q fos estava be. Fan:
1. ocupen terres dels Senyors per tenir apoyo dels camperols →
ocupacions son legals.
2. es firma pau amb alemanya
3. nacionalitza banca i gran indústria sense compensacions (França i
Anglaterra).
4. dissolució del parlament.
Establiment de mesures econòmiques amb l’ús de l’exèrcit per actuar econòmicament:
Control de la producció posant SOVIETS a les fàbriques.
Estableix autarquia.
Estat com a únic consumidor i distribuïdor. Suprimeixen la circulació de
moneda, estat distribueix segons necessitat del ciutadà.
Implantació comunisme de guerra al camp → entreguen excedent a
l’estat.
Problema:
Camperols es dediquen a produir lo just per abastar-se. Apareix mercat
negre.
Producció cau pq la no pagaven per treballar mes.

Página
24
 Apll@gmx.net

Això havia funcionat pq hi havia gent q creia en la revolució i treballava gratis.

1921 s’acaba economia de guerra i comença la NEP (nova economia política)
TROTSKY inventa el terme:
Camperol pot vendre excedent.
Torna circulació monetària, coses tornen a tenir preu
Fàbriques les tornen a tenir antics propietaris però controlats per
SOVIETS → poden tenir benefici.
Gent pensa q es una tornada cap al capitalisme entre ells STALIN.
1927 STALIN es fa líder del partit i aparta TROTSKY, fi de la NEP i apareix
GOSPLAN → plans quinquennals de l’estat cada 5 anys fixa objectius productius. A
partir d’aquí s’articula tota economia, s’estimula productors treballar en cooperatives →
tenen dret a comercialitzat l’excedent. 1er pla quinquennal (1927-1932):
Permet electrificar Rússia i creació grans centres industrials de
cooperatives.
Gent descontenta pq obliga a moure cap a aquestos grans centres per
treballar.
Segon pla (1932.1937):
Apareix vigilància revolucionaria → purgues stalinistes.
Els dos plans aconsegueixen augmentar producció industrial → mes q la alemanya nazi.
3er pla quinquennal acaba amb la invasió de Rússia per part de Hitler (1941), Rússia
surt reforçada amb un prestigi internacional q no tenia al acabar la guerra.
Desprès 2 guerra mundial:
Com els plans es fixen amb anterioritat sense saber preu de primeres
matèries ni quantitat de conreu sempre problemes de productivitat i
competitivitat.
Al no tenir estímuls per augmenta productivitat, gran part dels fons van a
armament per la guerra freda q no acaben amortitzant.

FI DE LA GUERRA

Es reuneixen potències guanyadores a BRETON-WOODS (1944) estableixen bases de com

funcionaria el mon econòmicament:
Evitar de totes formes crisi dels 30
S’aparca la idea de reparacions de guerra → al final de la guerra creació
comitè conjunt aliat per la reconstrucció d’europa (CCEE).
Crear a europa enlloc de competència entre països sinó q es complementessin
→ especialitzar-se en els sectors mes productius de cadascun.
Fer desaparèixer la tendència nacionalista i mercantilista.
Creació OCI ( organització internacional de comerç) → GATT (acord general
sobre tarifes i comerç). Reunions periòdiques per reduir aranzels i tarifes.
Qualsevol trencament de discriminació aranzelària amb un país q signes
el tractat implicava fi de relacions econòmiques bilaterals.
Creació zones de lliure comerç entre països sense aduanes.
PLA MARSHALL muntat sobre dos mecanismes en USA:
o ERP (programa de reconstrucció europea → a europa ni diuen
ECA “administració econòmica europea”) ERP donava fons a
ECA i aquesta els redistribuia.
TRUMAN volia q el PLA MARSHALL s’extengues a altres parts del planeta pq veia q
europa es recuperaria ràpidament.

Página
25
 Apll@gmx.net

El pla BRENTON-WOODS preveia la creació de dos institucions un Banc mundial →

països rics posen diners per pobres finances els seus plans de desenvolupament BIRD (
banc internacional per a la reconstrucció i desenvolupament) o Banc mundial.
El diner va cap al FMI ( fons monetari internacional) objectiu:
Ordenar els sistema de divises. Canvi de divises estable a traves de dos
compromisos:
o USA permet convertir dòlar a una paritat igual amb or
o Altres països les seves divises sempre convertibles al dòlar y els
governs no manipularien tipus de canvi amb el dòlar.
A la q un país fos deficitari tindria ajuda del FMI.
Espanya fora del pal marshall per no complir requisits → aranzels y us de la seva moneda
segons li convenia.
1950 països europeus creen sistema per compartir divises UEP ( unió europea de pago )per
mantenir estabilitat de canvi.
1961 crea OCD (organització per a la cooperació i desenvolupament econòmic) → per
substituir ECA i establir assembla de països rics es decidia quines serien les ajudes al
BIRD i al FMI.
A partir de ODC es creen sistemes per reforçar unió europea enfront gegant americà.
Als 60 EISSENHOWER dona subvencions q van contra el GATT. A part utilitza FMI
per ajudar països q no estan dins GATT → espanya.
Es van unir per respondre a EISSENHOWER primer creen EURATOM → es decidia
on posar les central nuclears.
1958 creen ETTA (associació europea de lliure mercat) per aconseguir europa sense
aduanes. Recuperen tractat del carbó i acer a Roma per crear l’embrió de la CEE(1968)
tractat de 6 països. També per l’apoyo mostrat per KENNEDY i JOHNSON.
1968 apareix NIXON (republicà) preocupat per els efectes del FMI en l’economia
americana. Pq per evitar q els països del mon es queden sense dòlars USA tenia dèficit
comercial per a exportar dòlars per el mon:
Comença política de confrontació amb europa i Amèrica llatina
apoya instauració de règims en el q USA pogués comprar primeres
matèries i els països en règim no podien vendre productes industrials a
USA (mercantilisme, aranzels).
1971 devalua el dòlar per ser competitiu.
1973 acaba amb la paritat dòlar or, per tant ja no hi ha canvi fix de
moneda. Totes les divises floten.
Això perjudica països del tercer món pq fins llavors venien car a Europa i sobretot a
USA llavors ja no va ser possible.
El malestar es va fer notar als països exportadors de petroli q van pujar el preu del barril
de 9 a 30 dòlars → mes perjudicat va ser europa USA tenia reserves:
Va pujar preu de la energia, puja preu del productes principals, pugen els
costos de producció.
A europa tanquen fàbriques intenten aplicar un NEW DIAL augmentant
dèficit (KEYNESSIANA).
Aquesta política fracassa pq ara la crisi venia per un augment de preus i
no per una baixada com el 29.

Página
26