2011 Incendis-Forestals Bombers PDF

Guia de camp en
Incendis Forestals
Handbook 1.0
COS DE BOMBERS de la
GENERALITAT DE CATALUNYA
(Maig 2011)
Autors: UT Graf / Jordi Oliveres (Graf Lleida)

ISBN: 978-84-694-6879-1
09/08/2011
Contacte: utgraf@gencat.cat
PiRÒLEG
La informació que es presenta en el Handbook (HB) queda

jeràrquicament per sota de les Instruccions Normalitzades de Treball
(INT) vigents i per sota de les Guies Operatives (GO). Les GO’s cal
entendre-les com a documents de suport al treball (i formació),
estrictament es defineixen com a “...orientacions i recomanacions per
realitzar una tasca o resoldre una actuació”. Per tant, tant les GO’s com el
propi HB sempre queden supeditades a les Instruccions Operatives i a
les ordres del Cap d’Intervenció.
En aquest sentit, el HB no neix amb la intenció d’aglutinar totes les INT

vinculades a l’emergència d’incendis forestals, sinó que pretèn recollir,
prioritzar, sintetitzar, estructurar i presentar part de la informació
operativa disponible en clau purament divulgativa. Donat que el
coneixement evoluciona, la informació que es presenta està actualitzada
a 2011 però òbviament ha d’estar sotmesa a revisió contínua i oberta a
futures modificacions.
Pels més escèptics, ja avanço que el HB té moltes limitacions. No respon

a una carpeta de “fitxes operatives” o “check lists”, doncs no es concep
com un HB convencional o “manual” de primera línia d’atac. El document,
malgrat incorporar fitxes i quadres operatius, és més heterogeni en
formats i fites. L’objectiu de fons és catalitzar la formació contínua com
una part més de la jornada laboral, especialment a camp, i és per això que
un requisit sine qua non era poder dur-lo a la “butxaca”. L’usuari de la
guia no respon a un perfil concret, qualsevol membre del Cos de Bombers
n’hauria de poder treure algun profit. Per continguts però, complaurà
més fàcilment a un perfil CAIF. Hi manca, intencionadament, grau de
detall tant pel que fa a atac directe pur (perfil bomber) com a maniobres
avançades amb foc tècnic (perfil CAOFT). El HB pretèn més estructurar
i divulgar coneixements que ensenyar a executar maniobres. Se
sobreentèn que més enllà de la formació teòrica a camp hi ha d’haver una
dinàmica de pràctiques i que el factor clau que ha de marcar la
diferència en qualsevol especialista és l’experiència acumulada. Per tant i
en matèria d’incendis; les campanyes, cremes, roda de rols d’equip,
intercanvis, etc.
Pel que fa a continguts, el HB s’estructura en tres blocs: (1) Anàlisi, (2)

Tàctiques i maniobres, i (3) Seguretat, que es poden identificar
ràpidament pel color dels separadors en groc, blau i vermell,
respectivament. Els tres blocs són interdependents i estan
operativament interrelacionats.
Per al bloc d’Anàlisi resulten especialment interessants els informes

d’incendis històrics penjats a la Intranet, els Forestalillos i les jornades
post-campanya, malgrat que aquests complements no estan annexats en
el HB per motius d’espai.
Els temes de prevenció activa (cremes prescrites, gestió de combustible,

PEG’s, etc.) queden fora de l’abast del HB, si bé hi ha molta informació
útil i parcialment convergent entre Incendis-Cremes-Prevenció.
Igualment per la disciplina d’Ecologia del Foc, que requereix d’una
formació paral·lela prèvia i té un interès més focalitzat al camp
científico-tècnic i d’estratègia general de territori. No obstant, s’ha
afegit un Annex (separador verd) on es citen algunes pinzellades sobre
autoecologia del foc d’espècies principals, i es dóna una llista d’articles
de referència sobre ecologia en clau més operativa i introductòria.
L’Annex també inclou el Decret de regulació del foc tècnic (2006).
La “posologia” del llibret és a demanda i lliure d’horaris. Els efectes no

sorgeixen progressivament amb la lectura sinó que acostumen a aflorar
per polsos de forma proporcional a l’experiència operativa acumulada i
l’observació. Es recomana consumir-lo a tastets, per apreciar-ne els
detalls i com si d’un brou forestal o un vermut bomberil es tractés.
Dels continguts presentats m’agradaria destacar-ne especialment els

incendis de disseny, hipòtesi i concepte proposats per Marc Castellnou.
Aquest coneixement robust està sent reconegut fora de les nostres
fronteres i les seves derivades s’estan incorporant en diferents àmbits
d’actuació tant dins com fora de casa nostra. Si bé les fitxes operatives
dels incendis de disseny són aparentment senzilles, intrínsicament a
aquestes existeix un exhaustiu treball previ, primer de camp, després
d’anàlisi i en el seu conjunt de gran creativitat i coherència. No hagués
estat viable sense l’esforç de camp dut a terme des de les unitats, així
com tampoc hauria pogut quallar sense la perseverança i el talent
liderats des de la UT. El Fire Paradox, els intercanvis, els treballs de
recerca coordinats amb centres de referència..., són alguns exemples de
petits èxits, catalitzadors claus per un canvi de paradigma en la gestió i
ordenació del territori en general, i del model de prevenció i extinció
d’incendis en particular.
Per últim, recalcar que més enllà de disposar d’un llibret en format “guia
de butxaca” sobre incendis forestals, més o menys operatiu i ben farcit
de mancances, la força motriu d’aquest treball ha estat principalment el
reconeixement a tots aquells professionals de bombers que amb la seva
motivació i rigor ens han facilitat el camí a les noves generacions i
especialment, a aquells que desgraciadament han patit la cara més heavy
de la nostra feina. Aquest treball és un reconeixement a tots ells.
Jordi Oliveres Solé

Unitat GRAF Lleida,
MAIG 2011
ÍNDEX DE CONTINGUTS
BLOC ANÀLISI (separador groc)

Generalitats
Patrons bàsics de propagació
CPS (Campbell Prediction System)
Incendis Tipus i ZHR
Fitxes operatives Incendis Tipus
Guia bàsica de comunicació per columnes i anàlisi
Annex anàlisi:
Taula combustibles-comportament (C-C)
Taula comportament de foc en base LF i Vpropagació
Longitud de flama segons velocitat del vent
Valors de referència per estimar Potencial d’Extinció
Rendiments mitjans en les maniobres
Efectivitat en maniobres: procés lògic d’actuació
Relació Intensitat-Maniobres d’atac-accessibilitat
Escala Beaufort i Rosa dels vents
Amplades línies de llaurat en rostolls
Síntesi situacions sinòptiques, Catalunya
Variables meteorològiques clau (IF)
Models de combustible (MdC)
Nomenclatura continuïtat vertical del combustible
Briefing i Debriefing
Guia de sortida en IF (CF 2010)
BLOC TÀCTIQUES i MANIOBRES (separador blau)

Context
Metodologies d’extinció
Lògica Maniobres segons tipologia propagació
Taula Comportament/Longitud de flama/Velocitat propagació
Aspectes tàctics segons incendis tipus
Tàctiques per Topogràfic estàndard
Tàctiques per Topogràfic litoral
Tàctiques per Topogràfic amb succió vall principal o propers a estrets
Tàctiques per Vent a les planes
Tàctiques per Vent amb relleu: serres paralleles
Tàctiques per Vent amb relleu: serres perpendiculars
Tàctiques per Vent amb relleu: serres diagonals
Tàctiques per Vent amb subsidència
Tàctiques per Convectiu estàndard, C. amb vent i/o C.amb pirocúmul
Àmbit operacional unitats GRAF
Foc tècnic: execució i aspectes clau
Maniobres
1. Rastreig d’oportunitats
2. Recerca de focus secundaris
3. Recerca de llamps
4. Crema d’eixamplament
5. Contrafoc
6. Trencament de la piròlisi en l’ambient de foc
7. Redireccionament del front principal
8. Definició de perímetre
9. Progressió de flancs amb MAER
10. Focs remots de baixa intensitat
11. Installació doble
12. Ancoratge de flanc (eines manuals)
13. Estabilització de perímetre
14. Ancoratge per crema de gestió
Helitransport (zones no condicionades)
BLOC SEGURETAT (separador vermell)

Introducció
Tetraèdre del risc en IF
Context legal
Normes en IF (Standard Fire Orders)
Situacions d’Especial Alerta
Normes bàsiques de seguretat
IADO (consciència del risc)
LACES
Protocol de seguretat en l’atac directe en descendent
Valoració dinàmica del risc
Maniobra d’autoprotecció amb foc
Maniobra d’autoprotecció vehicle d’aigua (i lleuger)
Maniobra per a heliport d’emergència
Fireshelter
ANNEX HB (separador verd)

- Fitxes de pràctiques
- Guia configuració ràpida pont radio
- Decret de regulació del foc tècnic (2006)
- Autoecologia del foc d’algunes sp.
- Llistat de fonts de referència per Ecologia del foc i Incendis
1
BLOC ANÀLISI
Generalitats.................................................................................................02
Patrons bàsics de propagació...................................................................05
CPS (Campbell Prediction System)........................................................10
Incendis Tipus i ZHR................................................................................19
Fitxes operatives Incendis Tipus............................................................26
Guia bàsica de comunicació per columnes i anàlisi...........................41
Annex anàlisi:
Taula combustibles-comportament (C-C)...............................................44
Taula comportament de foc en base LF i Vpropagació.........................46
Longitud de flama segons velocitat del vent..........................................47
Valors de referència per estimar Potencial d’Extinció.............................48
Rendiments mitjans en les maniobres.....................................................49
Efectivitat en maniobres: procés lògic d’actuació......................................49
Relació Intensitat-Maniobres d’atac-accessibilitat.................................50
Escala Beaufort i Rosa dels vents.............................................................51
Amplades línies de llaurat en rostolls………………………….............52
Síntesi situacions sinòptiques, Catalunya...............................................54
Variables meteorològiques clau (IF)........................................................63
Models de combustible (MdC).................................................................71
Nomenclatura continuïtat vertical del combustible..............................85
Briefing i Debriefing...................................................................................86
Guia de sortida en IF (CF 2010)................................................................89
1
2
GENERALITATS:
- Sobre la geometria de l’incendi forestal:
2
3
Esquema bàsic de la propagació
Factors bàsics en la propagació
3
4
- Sobre el comportament de l’incendi forestal:
El comportament d’un incendi queda definit amb la seva intensitat o
longitud de flama (I=axLxb) i velocitat de propagació.
. Velocitat de propagació del front (km/h)
. Velocitat de propagació del perímetre (km/h)
. Velocitat de propagació de la superfície (Ha/h)
Analitzar el comportament permet conèixer les característiques del

foc actual i preveure el seu comportament futur. Anticipar-se al
comportament de l’incendi és clau per adoptar una estratègia
d’extinció eficaç, així com la millor garantia en termes de seguretat i
eficiència en la carga de treball. El bomber ha de ser capaç de
preveure el comportament o, com a mínim, de poder anticipar-se als
moviments de l’incendi per tal d’identificar situacions perilloses.
Entre els factors que influeixen en un incendi n’hi ha tres de clau, que
condicionen significativament el comportament; combustible,
topografia i meteorologia. Cadascun d’aquests factors sorgeix de tres
subvariables principals, tal i com illustra la imatge inferior:
4
5
PATRONS BÀSICS DE PROPAGACIÓ
FOCS TOPOGRÀFICS:
. L'àmbit de propagació d’aquests incendis és la conca hidrogràfica
incloent la vall principal i els barrancs secundaris.
. Els incendis topogràfics es diferencien si propaguen durant el dia
(diürns) o durant la nit (nocturns). Ex: situacions de calma
anticiclònica:
5
6
Factors
El moviment del foc està dominat per tres factors principals: la
pendent, els vents locals (marinades, terrals, de vall i de vessant) i la
insolació de les vessants relacionada amb la seva orientació.
Patró de propagació
El patró de propagació d’aquests tipus de foc és molt dinàmic i varia
en funció de la disposició dels tres factors principals. La identificació
de cua, flanc i cap pot variar amb el canvi de pendent, insolació o
direcció del vent.
Incendis de referència
Castelldefels 2010
Santa Coloma de Gramanet 2005
Navàs 2007
6
7
FOCS DE VENT:
. El potencial dels incendis de vent queda condicionat per la
interacció del vent amb el relleu i la disponibilitat de combustible.
. El front d’un incendi conduit pel vent sempre busca la zona de
màxima velocitat del vent, com el comportament d’un fluid continu.
. En les carreres a favor de vent és quan el foc supera fàcilment la
velocitat de capacitat d’extinció.
Factors
El moviment del foc està dominat per dos factors principals: el vent i
la propagació de velocitat de les flames, que és superior a la velocitat
d’extinció amb línia d’aigua.
El patró de moviment d’aquests focs és previsibles quan es coneix el
moviment del vent sobre el relleu.
El fum és el major indicador d’aquesta interacció i dóna moltes
evidències de la força, la direcció i els llocs de trencament d’aquest
flux de vent per on el foc propaga ràpidament.
La propagació amb salts a llarga distància és freqüent quan el
combustible cremat és gruixut i permet mantenir la incandescència
durant pocs minuts, salts 500-1000 metres no són estranys amb vents
de 60 km/h cremant masses arbrades adultes.
7
8
Cap de Creus, 2001
Ventalló 2005,
Capmany 2005
FOCS DE CONVECCIÓ:
. Incendis associats a episodis sinòptics caracteritzats per les baixes
humitats relatives sense recuperació nocturna i les altes temperatures.
. El vent, de forma directa, influeix poc en la velocitat de propagació
del foc però marca la caiguda de focus secundaris i, per tant, la
direcció de propagació.
Factors
El moviment de foc està dominat per dos factors: els focus secundaris
i l’ambient de foc. Només els incendis amb més intensitat són capaços
de crear el seu propi ambient de foc.
La disponibilitat del combustible és alta i permet al cap propagar per
llançament massiu de focus secundaris a una distància que vindrà
determinada per: la capacitat convectiva de la interacció atmosfera-
incendi (índex Haines) i la intensitat del vent general.
8
9
L’àmbit de propagació d’aquests incendis està marcat per la macro
topografia (conques de primer ordre i serralades principals), vents de
sud o aponentats, i canals d’aire associats a rius de primer ordre o
canals de sortida en el cas de ponents.
Margalef, 2005
Castellnou de Bages, 2005
Cardona, 2005
9
10
CAMPBELL PREDICTION SYSTEM (CPS): LÒGICA DE CAMP
L’anàlisi del comportament del foc té com a fita primera

desenvolupar prediccions del comportament futur amb l’objectiu
d’establir tàctiques d’extinció segures i eficients. En aquest sentit,
resulta necessari entendre la tipologia d’incendi, els factors que el
dominen i poder transmetre la informació amb un llenguatge clar,
sintètic i lògic.
A títol recordatori, les tipologies d’incendis segons patró de

comportament dominant són:
Focs topogràfics: aquells que es mouen en orografies complexes on la
seva força motriu és el vent convectiu per escalfament de la superfície
terrestre.
Focs conduïts per vent: aquells que es propaguen linealment en la
direcció del vent adaptant-se més o menys a la morfologia del
terreny.
Focs de combustible/convecció: aquells on la gran acumulació de
combustible disponible domina la propagació i pauta la intensitat
desenvolupada.
FACTORS DE COMPORTAMENT
Els factors que expliquen el comportament del foc són diversos, però
entre aquests n’hi ha alguns que són més significatius. A més, a nivell
operatiu han de ser fàcilment identificables in situ (a camp).
Els tres factors bàsics essencials són:
Pendent: afavoreix l’ascens del front de foc a una velocitat

elevada i facilita l’exposició dels materials combustibles circumdants
a la radiació.
10
11
Vent: semblant al pendent, catalitza la propagació de

l’incendi, tant pel seu efecte sobre la radiació com per l’empenta i
oxigenació del foc, així com en el dessecament dels combustibles.
Orientació: es defineix com la posició del combustible en el

pendent respecte del sòl i la seva radiació definint doncs quan aquest
serà fred o calent. A més temperatura del combustible més inflamable
i més perillós (taula 1, figura 1).
Orientació de la pendent
Hora del dia 90º 135º 180º 225º 270º
09:00 alt mig mig baix baix
12:00 baix mig alt mig baix
16:00 baix baix mig alt mig
18:00 baix baix baix mig alt
11
12
Les orientacions sud i oest s’escalfen més. La temperatura del
combustible dependrà de l’hora del dia i l’orientació.
LÒGICA DE CAMP CPS:

Sistema senzill d’operar amb els factors bàsics de propagació del foc,
per tal de realitzar una breu anàlisi, “in situ”, a l’hora de plantejar
tàctiques basades en el comportament previst del foc i delimitar-ne la
validesa en la dimensió espai-temps. Es basa en el sistema d’alineació
de forces, entenent com a tal el grau de coincidència favorable o
desfavorable respecte el front de foc dels tres factors esmentats
(orientació, pendent i vent).
PLENA ALINEACIÓ (3/3):

Els tres factors bàsics coincideixen a favor de la propagació.
+ +
MITJA ALINEACIÓ (2/3):

Coincideixen dos factors bàsics, + o + o +
amb qualsevol de les combinacions possibles.
POCA ALINEACIÓ (1/3):

Quan intervé un únic factor. o o
FORA D’ALINEACIÓ (0/3):

Cap factor bàsic favorable.
12
13
IDENTIFICACIÓ DE CANVIS DE FACTORS:
1.Tipologia d’incendi
Definir si el foc és topogràfic, de vent o combustible o alguna
tipologia mixta.
2. Factors bàsics del front analitzat.
3. Definir alineació de forces.
4. Canvis futurs de factors en el camí del foc.
Identificar el moment i el lloc (topografia) en que l’alineació canviarà,
quantificant les variables de comportament de longitud de flama (m)
i velocitat de propagació (m/min). Identificar doncs, els Punts de
canvi (per conveni, els punts de canvi a pitjor s’anomenen p. crítics).
5. Interpretació de l’efecte dels canvis sobre el foc
Hipòtesi sota les mateixes condicions meteorològiques, topogràfiques
i de vegetació. En base això es pot estimar si va a MILLOR (pèrdua
d’alineació = extinció més assumible) o a PITJOR .
6. Elaboració de predicció.
Plasmar sobre el mapa canvis d’alineació i traduir-los a canvi de
comportament del foc; posteriorment, definir on hi ha capacitat d’atac
i on no (rastreig d’oportunitats i probabilitat d’èxit).
(normes a recordar: cada hora el Sol es mou 15º cap a l’W. Les
obagues verdaderes tenen orientació NW-NE i la pendent de més de
30º).
13
14
SÍNTESI: Aplicar el CPS permet extrapolar el comportament del foc

en una alineació i projectar-lo en el mapa i a camp en zones d’igual
alineació. Això ens permet implementar tàctiques que funcionin i
augmentar la seguretat en les maniobres a utilitzar.
Podem reconèixer punts on l’incendi anirà a millor i detectar una
finestra d’actuació (d’oportunitat), o detectar quan el foc torna a
entrar en alineació i retirar-nos, reanalitzar la situació i preparar la
segona finestra.
14
15
Esquema de l’ANÀLISI de camp

(Campbell Prediction System):
Identificar tipologia d’incendi

(vent, topogràfic, convectiu, mixte)
Definir alineació de forces

(identificar vectors del front analitzat: vent, pendent i orientació)
Identificar Punts Crítics (canvis futurs)

On (mapa?), Quan (temps?) i Com (¿Vp, LF, Intensitat, FS?)
Predicció i Rastreig d’oportunitats

(definició i valoració de finestra d’actuació)
Oportunitat Ok
Oportunitat No Ok
Maniobra/es
15
16
PRINCIPIS BÀSICS D’APLICACIÓ:
NORMES PRINCIPALS
- Ataca l’incendi fora d’alineació.

Cercar la situació més favorable en seguretat.
- Aparta’t del camí de les carreres potencials.

Identificar el potencial per carreres implica trobar els punts de
canvi a pitjor. Cal tenir-los clars i evitar-los.
- Canvia la tàctica abans que el foc canviï de comportament.

Els canvis de comportament han d’haver estat detectats amb
antelació i per tant haver definit correctament les nostres
finestres d’actuació. Si el foc ens força a actuar de forma
reactiva, cal entendre-ho com a pèrdua de control de la situació.
- Guanya a cada incendi, això no és un esport.

Cap fred i prioritzar la seguretat. En aquesta feina, allò
important no és participar.
16
17
REGLES DE SUPERVIVÈNCIA al COMPORTAMENT DEL FOC
1. Quan el temps i la topografia canviïn i et trobis enmig de

combustible CALENT, reconeix-ho com un increment
potencial del comportament del foc. En conseqüència,
disminueix la teva exposició.
2. Quan el foc propaga vers el combustible FRED, interpreta que
t’augmenta l’oportunitat per al control (sense obviar però la
figura del guaita i especificacions del LACES).
3. Observa les diferències en el comportament. Identifica quina
força i alineacions creen aquestes diferències. Basa les teves
prediccions del comportament del foc en aquestes
observacions.
4. Coneix el moment i condicions en les quals el comportament
potencial del foc serà pitjor. Assegura’t que la tàctica de
supressió escollida no et posa a tu i a la resta de bombers en
perill durant aquest període i situació.
5. Quan un atac falla, considera-ho un fracàs de predicció sobre
el comportament del foc o de la vostra capacitat estimada de
supressió. Si predius correctament un comportament de foc i
una capacitat de recursos de supressió, l’atac hauria de reeixir.
6. Intenta sempre d’explicar i comunicar les causes (lògica) per
les quals predius un canvi en el comportament del foc.
Encoratja als altres a fer el mateix. Això augmenta per a
cadascun la comprensió sobre la predicció del foc en la línia.
Si tu pots reconèixer i comunicar els factors precursors del
canvi, serà més fàcil de convèncer als altres de canviar la
tàctica.
7. Contínuament pregunta’t a tu mateix: Quines forces estan
canviant que podran modificar el comportament del foc? La
topografia, la vegetació o les condicions meteorològiques, ...?
17
18
RAONAMENT LÒGIC en ARRIBAR A UN INCENDI
1. Observar la grandària i comportament del foc.

2. Ràpida predicció del comportament del foc en el pròxim
interval de temps d’actuació. PUNTS CRÍTICS!
3. Localització de les rutes i àrees de seguretat.
4. Localització de perills especials: cingles, grans arbres
cremant, cases, etc.
5. Cerca de bons punts d’ancoratge; carreteres, camins,
conreus, ...
6. Identificar lloc on iniciar l’atac o maniobres.
7. Determinar com atacar el foc: TÀCTICA i FINESTRA
d’ACTUACIÓ.
8. Determinar posició de les següents unitats i altres
necessitats, si s’escau.
18
19
INCENDIS TIPUS, INCENDIS DE DISSENY I ZONES
HOMOGÈNIES DE RÈGIM
No tots els incendis són possibles en qualsevol lloc i moment.

L’incendi de disseny permet saber on i quan un foc és possible i per tant
poder treballar amb anticipació. Aquest coneixement permet
identificar la potencialitat del servei forestal en el que ens toqui
treballar; ens informa sobre les condicions en les que és possible, com
propaga, com cal treballar-lo operativament i quina és la pauta de
seguretat a adoptar. El matís de l’incendi de disseny en relació a
l’incendi tipus es podria resumir en la territorialitat, és a dir l’incendi de
disseny va més enllà en la mesura que associa l’incendi tipus a dos
variables més: zones geogràfiques concretes i situacions sinòptiques.
Amb aquesta premissa i una metodologia concreta (veure artícle
intranet “ Tipificació dels incendis forestals a Catalunya. Elaboració del
mapa d’incendis de disseny com a eina per la gestió forestal. M. Castellnou,
J.Pagès, M.Miralles, M.Piqué “ es pot mapificar un territori, acotant-ne i
definint-ne zones homogènies de règim i incendis de disseny. Tot i que els
règims són canviants, aquesta informació aporta un coneixement
robust sobre la memòria del territori pel que fa a la dinàmica del
paisatge en relació a les pertorbacions de foc, i per defecte, de la
interacció amb el sistema d’extinció. Aquest coneixement esdevé
bàsic en matèria de seguretat i eficàcia en el treball d’extinció,
protecció civil (zones d’interfície urbana) però alhora, traspassa
aquest àmbit i té connotacions clau en matèria de prevenció de GIF
(sostenibilitat del paisatge forestal i de la seva diversitat) i de la gestió
forestal en general.
Els grans grups:

En el punt anterior s’han presentat els factors bàsics de propagació.
Segons això els focs es poden classificar en grans grups de propagació
segons quina sigui la força motriu dominant: topogràfics, conduïts
per vent, convectius o qualsevol combinació d’aquests.
19
20
Aquests grans grups, vàlids arreu del planeta, tenen però
particularitats depenent de la zona geogràfica. Un mateix incendi pot
mostrar comportaments d’1 o 2 tipologies de propagació, fet que
sovint marca la diferència entre incendis que es controlen fàcilment i
els que no (diversitat en els patrons de propagació).
A Catalunya, aquesta diversitat es pot agrupar i ordenar a partir

d’identificar trets comuns, classificant així 14 models bàsics d’incendis
de disseny:
- Incendis de Vent de Nord o Nord Oest: V1, V2, V3 i V4
- Ones de Sud: S1, S2 i S3
- Topogràfics: T1, T2 i T3
- Topogràfics de convecció per tempestes: Te1, Te2 i Te3
- Incendis neutres o de vent a les planes
És important no confondre entre patró de propagació i incendi de

disseny:
- Patró propagació: característiques de comportament del front de foc

en particular en un moment de l’incendi. Pot ser totalment d’un
patró, dos o una combinació de tots 3.
- Incendi disseny: característica de propagació del foc sota unes

condicions meteorològiques determinades en una zona concreta. Pot
presentar diferents patrons de propagació però el conjunt de l’incendi
sempre conserva les mateixes característiques.
20
21
Els incendis tipus

Factor Incendi
Esquema de propagació i estratègies (o oportunitats de control)
característi c tipus
Patró de propagació: TOPOGRÀFIC
Segueix durant el dia la màxima pendent i les vessants insolades.
Topogràfic Forma dels perímetres segueix vessants i conques hidrogràfiques.
Vents topogràfics
estàndard Els punts crítics són barrancs, nusos de barrancs i el posicionament de la cua o flanc (que
de vessant
es situï en un punt amb potencial de nova carrera).
Topogràfic Segueix la màxima pendent i el gir de la brisa marina, definit i previsible.
Brisa marina
litoral Obertura del flanc dominat per la marinada.
Topogràfic La direcció principal dels perímetres és cap a la vall principal. Es produeix una succió de
Vents topogràfics proper a la l’incendi cap a la vall principal per efecte venturi. Canvi en la succió ascendent de dia a
de valls principals vall principal descendent de nit.
o estrets
Patró de propagació: VENT
Vent a les Segueix la direcció del vent i s’obre amb un angle de 30 a 60º segons la força del vent.
Zones planes
planes
Segueix les crestes en serres alineades en la direcció del vent. En serres perpendiculars
Vent amb a la direcció del vent, apareixen contravents que faciliten la propagació ascendent degut a
Zones amb relleu la turbulència mecànica en la vessant no exposada al vent en efecte directe (sotavent).
relleu
Oportunitats: al final de la divisòria (d’aigües) o quan aquesta canvia de direcció, a les
bifurcacions, o on es manifestin els contravents.
Fenomen que es dona a les serres litorals darrera d'una gran altiplà que cau abruptament
Zones de (Costa central-est de la península ibèrica, costa de California, Pelopones grec...), quan els
subsidència. vents topogràfics diürns són capaços de compensar el vent de nord en altura. Ara bé,
Vents generals durant la nit els vents topogràfics són de caràcter descendent, el vent de nord bufa en
Vents amb
que toquen a superfície i inclús es veu reforçat per aquest caràcter descendent dels topogràfics.
subsidència
terra durant la nit, D’aquesta manera l’incendi durant les hores diürnes es comporta com un topogràfic i
i s’aixequen durant les nocturnes com un incendi conduit per vent. Aquesta dinàmica implica, a més a
durant el dia més, que la cua de l’incendi diürn es transformi en cap durant la nit i viceversa, amb les
dificultats des del punt de vista de gestió de les emergències que això comporta.
21
22
Patró de propagació: CONVECCIÓ

Sense vent Convecció Segueix la macro topografia i el vent.
significatiu estàndard Oportunitats: estrènyer el cap o tractaments per reduir la generació de focus secundaris.
Vent significatiu. A Comportament convectiu, al que el vent li afegeix velocitat de propagació.
Catalunya, en El vent augmenta la distància de llançament de focus secundaris, creant nous punts
situacions de d’ignició fora de la zona d’influència de la columna convectiva i accelerant propagació
ponents càlids i Convecció general de l’incendi. La columna i els focus secundaris seguiran la direcció del vent, però
molt amb vent el foc anirà cremant grans olles topogràfiques.
ocasionalment
amb entrades de
sud
Convecció El pirocúmul es desploma al condensar i guanyar pes. Aquest desplom de la columna
Amb desplom de
amb genera vents que poden arrencar arbres, realitzar llançament massiu de focus
pirocúmul
pirocúmul secundaris, i eixamplament de l’incendi en totes direccions.
22
23
MAPA amb superposició de capes d’INCENDIS TIPUS i RÈGIMS
D’INCENDI, Catalunya:
ZHR: Zones Homogènies de Règim (segons Incendis Tipus)

FRR: Fire Rotation Regime (anys)
23
24
24
25
25
26
FITXES OPERATIVES INCENDIS de DISSENY,
ÀMBIT CATALUNYA
26
27
27
28
28
29
29
30
30
31
31
32
32
33
33
34
34
35
35
36
36
37
37
38
38
39
39
40
40
41
Guia bàsica de COMUNICACIÓ per
COLUMNES i ANÀLISI preliminar:
De forma sintètica, la descripció de la columna ha d’incloure:
41
42
De forma preliminar, l’anàlisi ha d’incloure:
42
43
ANNEX ANÀLISI
43
44
TAULA C-C
(s’hi relacionen Combustibles, disponibilitat en funció de la
situació meteorològica i Comportament de foc associat)
Temps Dispo
Estrat de
Imatge Grup MdC de nibilit Comp.
vegetació
retard at
A 1
B 2
Herbàcies 1-3 1
C 1
D 2
A 1
Fullaraca
B 2
sota 8-9 1-10
C 2
arbrat
D 3
Comb.
.superfície
A 1
Restes 100- B 1
12-13
forestals 1000 C 3
D 4
A 2
B 3
Matollar 4-7 Viu
C 3
D 5
A 2
Combust Comb. B 4
4 10-100
d’escala d’escala C 4
D 5
44
45
Temps Dispo
Estrat de
Imatge Grup MdC de nibilit Comp.
vegetació
retard at
A 1
Arbori B 4
4+ Viu
Pinàcies C 5
D 5
Comb.
aeri
A 1
Arbori B 1
4+ Viu
Quercinies C ?
D 5
Llegenda
Disponibilitat de combustible
(A) Situació d’humitat relativa alta a la massa d’aire i de no sequera
acumulada; (B) Situació d’humitat relativa baixa a la massa d’aire i
de no sequera acumulada; (C) Situació d’humitat relativa alta a la
massa d’aire i de sequera acumulada; (D) Situació d’humitat relativa
baixa a la massa d’aire i de sequera acumulada.
Intensitat de propagació
1. Superfície; 2. Superfície mitjana intensitat; 3. Superfície alta
intensitat; 4. Antorxeig; 5. Capçades.
45
46
Taula COMPORTAMENT DE FOC en base LONGITUD DE
FLAMA i VELOCITAT de propagació
L’observació de variables com la LF, FS i Vpropagació permet estimar

el tipus de comportament del foc:
Longitud Focus Velocitat Comportament

de flama Secundaris km/h
No 0 – 0,1 Superfície baixa intensitat
0,1 – 0,6
1,5 m Superfície mitja intensitat
1-100 m 0,6 – 2
>2 Superfície alta intensitat
No 0,1- 0,6 Superfície mitja intensitat
1,5 - 2,5 m 0,6 – 2

1-100 m Superfície alta intensitat
>2
No 0,1 - 0,6
Superfície alta intensitat
2,5 - 3,5 m 1-100 m 0,6 - 2
100 - 500 m >2 Antorxeig
>3,5 m Capç ades
46
47
47
48
VALORS DE REFERÈNCIA PER ESTIMAR EL POTENCIAL
D’EXTINCIÓ
Es defineix POTENCIAL D’EXTINCIÓ com la capacitat que té un

dispositiu per frenar o estabilitzar l’avanç de l’incendi i extingir-lo, en
funció dels recursos, estratègies i tàctiques utilitzades.
Potencial d’extinció en maniobres de flanqueig

Velocitat de
Potencial d’ extinció propagació mitjana
(Maniobres de flanqueig) de l’incendi
(Km/h)
Cont enció del perímetre sense massa problemes.
Dins del pote ncial

Accions de flanqueig efectives 0- 0.6
Límit del pot encial d’extinció per la majoria dels
d’extinció
dispositius. La velocitat d’ avanç del foc pot superar la
capacitat de t reball. Factors com accés, intensitat del 0.7 – 0.9
foc i focus secundaris seran determinants en la
consecució dels objectius de les diferents maniobres.
Fora de capacitat de contenció. Els canvis d’alineació,
combustibles, oportunitats de control sobre l’eix de
propagació poden resultar efectius. El reforç dels 1 – 1.2
Dins del pote ncial

mitjans aeris, l’optimització de maniobres i la millora
en la coordinació podrien permetre, en determinats
supòsits, assolir aquest valors
d’extinció
Fora de capacitat de contenció. Cal cercar i establir
oportunitats de control per aturar el avanç del incendi.
Les finestres d’operació s’han de planificar >1.2
acuradament.
48
49
Rendiments mitjans en les maniobres
Eines manuals Maquinaria
Tipus de Rendiments Km/h. Línia d’aigua pesada
combustible Rendiments Km/h Rendiments Km/h
(<8 persones)
Pastures 0.5 1 2.4
Matolls 0.2 0.5 1.2
Fullaraca 0.3 0.3 0.9
Restes 0.2 0.3 0.7
Millora de l’efectivitat en maniobres: procés lògic d’actuació
49
50
Relació entre els tipus de comportament del foc (intensitats), tipologia de maniobres
d’atac i accessibilitat al lloc de maniobra ( a: accessible, ll: llunya i i: inaccessible)
Directe eines Directe Directe Foc Tècnic: Foc Tècnic: Foc Tècnic: Foc Tècnic:
manuals línia aigua MAER eines manuals línia aigua Bulldozer Contrafoc
a ll i a ll i a ll i a ll i a ll i a ll i a ll i
Intensitat baixa
Intensitat mitja
Intensitat alta
Antorxeig
Capçades
50
51
ESCALA DE BEAUFORT
ROSA DEL VENTS
51
52
52
53
La guia interpretativa orienta sobre l’amplada de llaurat en rostolls
en cas d’incendi, per tal d’aturar el foc i la seva propagació. Aquestes
indicacions són per evitar el pas del foc en un rostoll cap a l’altra
banda. No estan pensades per evitar el pas de bosc a rostoll, sinó de
rostoll a bosc. Els valors són orientatius i cal adaptar-los a cada
situació concreta.
53
54
INTERACCIÓ DE LA TOPOGRAFIA CATALANA AMB LES
PRINCIPALS SITUACIONS DE VENT QUE AFECTEN ELS
PATRONS DE MOVIMENT DELS INCENDIS FORESTALS
Situacions de vents:
- Generals
. de N
. NO o Foehn
.O
.S
.E
- Locals
. Marinades
. Topogràfics
Els incendis de disseny són, en essència, el resultat de l’anàlisi dels

històrics, amb especial èmfasi de les situacions meteorològiques
associades.
L’abast d’observació varia segons les disciplines; escala paisatge en

ecologia, escala macrotopogràfica en geografia, mesoescala en
meteorologia, entre altres.
54
55
SITUACIÓ DE NORD (N):
Afecta a
- Nord de Girona (Tramuntana)
- Nord de Lleida
- Sud de Tarragona i Nord de Castelló (Vents de subsidència)
55
56
Corrents de retorn a sotavent
Desviacions del flux de Nord, a Catalunya (Model conceptual MASS i

estacions meteorològiques).
56
57
SITUACIÓ DE NO O FOEHN (NO):
Afecta als massissos costaners:

- de Tarragona (Baix Camp i Alt Camp)
- de Barcelona (Garraf)
57
58
SITUACIÓ D’OEST (O):
S’ha produït episodis d’incendis conduits per vents del O a

Montserrat en diferents anys.
També afecta al massís del Montnegre Corredor i estribacions Sud del
Montseny.
En aquesta zona es reforça amb l’entrada de marinades per la vall
dels dos massissos en sentit Granollers-Hostalrich.
Són típiques les entrades d’O després d’ones de sud, amb gran
potencial de GIF associat. També associat a incendis de vent a les
planes de l’interior.
58
59
SITUACIÓ DE SUD, MARINADES I EST:

Són vents més humits perquè provenen del mediterrani. Afecten a
tota la franja litoral i les principals valls orientades al mediterrani
(SE), especialment a la vall del Llobregat, reforçant els vents
topogràfics d’aquestes valls.
59
60
SITUACIONS SINÒPTIQUES QUE GENEREN GIF A
CATALUNYA
SITUACIÓ DE VENT DE NORD (VENT FORT I SEC)
- Es produïda per la presència d’una zona de baixes pressions a la

Mediterrània i una d’altres pressions al nord-oest de la Península
Ibèrica que afavoreixen l’entrada d’un flux important d’aire de
component nord a Catalunya.
- L’augment de l’activitat dels incendis, ve clarament determinada
per la presència i persistència de vent fort i sec, afavorint la
dessecació del combustible, facilitant la iniciació i propagació del
foc.
- L’efecte de la subsidència es produeix en situacions sinòptiques de
nord i s’evidencia durant la nit. En aquestes situacions, la cua d’un
incendi durant la nit es pot transformar en el cap d’un incendi.
Incendis de referència : Sant Feliu de Guíxols (2003), Cardó (1995),
Pont de Suert (15/11/2005)
Variable crítica: Vent >60 Km/h Ta real—Ta rosada >15º
60
61
SITUACIÓ DE VENT D’OEST, PONENTADES (VENT SEC)
- Es donen en presència d’una àrea de baixes pressions pel nord o

nordoest de la Península que afavoreix la circulació de la massa
d’aire des de l’oest a l’est de la Península. La massa d’aire arriba a
Catalunya rescalfada i resseca per l’efecte Foëhn. Alhora, aquestes
situacions impedeixen la marinada i els seus efectes
termohigromètrics.
- Incendis de referència: Gualba (1994), Rubió (1986).
Variable crítica: Vent >60 Km/h i sequera Ta real—Ta rosada >15º

acumulada (DC: 500) Ta
61
62
SITUACIÓ D’ONADA DE SUD O CALOR
- Es dóna amb la presència d’una àrea de baixes pressions a l’oest de

la Península i una zona d’altes pressions al Mediterrani, que
afavoreixen l’entrada de vents de component sud procedent del
desert del Sàhara (massa d’aire continental tropical).
- Amb aquestes onades de calor saharianes es pateixen temperatures

extremadament altes i, baixes humitats relatives a tot el país.
- Incendis de referència: Aguilar de Segarra (1998).
Variable crítica: Sequera acumulada (DC: 500) , Ta real—Ta rosada >15º

no recuperación nocturna d’HR < 60% Ta
62
63
VARIABLES METEOROLÒGIQUES CLAU en IF
Humitat relativa (HR). La HR de l’atmosfera a les 6 a.m. ens orienta

sobre el grau d’humitat dels combustibles fins, ja que les restes
vegetals estan intercanviant constantment humitat amb l’atmosfera.
HR serà crítica si no hi ha recuperació nocturna.
Valors orientatius del

< 60% 60% - 85% > 85%
risc d’incendi forestal en
funció de la HR
atmosfèrica a les 6 del
Risc d’incendi forestal Risc en funció Només risc en anys
matí
No recuperación d’HR de la amb una acumulació EL RISC D’INCENDI
disponibilitat de sequera molt QUAN LA HR>60% SERÀ
de elevada (campanya VARIABLE EN FUNCIÓ
combustible 2005) DE LA CAMPANYA
de 10HR
Vent: L’aportació d’oxigen a la combustió augmenta la intensitat del

foc. L’aire calent preescalfa i eixuga els combustibles. La inclinació de
les flames fa augmentar la velocitat de propagació, i la dispersió de
partícules enceses produeix focus secundaris davant el front de foc.
Es diferencien al terreny: vents locals (topogràfics, marinades,..) i
vents generals (ponent, tramuntana,...)
0 km/h 30 km/h 60 km/h Alt risc

Treballs Ok Risc No MAER, no treballs en cap o flancs avançats
63
64
Temperatura de rosada (punt de rosada): És la temperatura a la qual
el vapor d’aire condensa, és una mesura de la humitat absoluta de la
massa d’aire. Com més baixa és la temperatura de rosada, la humitat
absoluta de la massa d’aire és menor, això indica moviment d’una
massa d’aire seca per sobre nostre. Indica si HR recuperen o no,
indica la dessecació de la vegetació.
- Important la diferència entre T real i la T del punt de rosada:
Si la diferència > 15º Si la diferència > 25º
Massa d’aire seca Massa d’aire molt seca
Risc alt d’Incendi

Risc greu d’incendi forestal
Forestal
A nivell de propagació, els IF sovint es donen després de passos de

masses d’aire sec. A l’hivern, la mesura de la TR esdevé
particularment interessant degut a l’àmplia variabilitat de HR mentre
que existeixen petites variacions d’humitat absoluta. Les TR baixes
depenen de la zona i l’època de l’any. A l’estiu i a la costa catalana,
les TR són menors a 5ºC, i en ple hivern (desembre-gener) són menors
als 0ºC. A Pirineus i l’olla de Lleida, les TR extremes són més baixes.
Inestabilitat atmosfèrica: L’estabilitat atmosfèrica mesura la

resistència de les masses d’aire al moviment vertical. Des del punt de
vista d’un incendi la inestabilitat afavoreix que les flames creixin més
verticalment, facilita l’atmosfera convectiva i produeix focus
secundaris a més llargues distàncies.
L’índex de Haines mesura el potencial de creixement d’un incendi

forestal. L’índex deriva de l’estabilitat (diferència de temperatura
64
65
entre diferents nivells de l’atmosfera) i el contingut d’humitat (dew
point depression) de l’atmosfera baixa. Aquesta informació es pot
obtenir per radiosondatge. L’índex es pot calcular en tres rangs: baixa
elevació (950-850mb), mitja elevació (850-700mb) i alta elevació (700-
500mb). Un índex Haines 6 representa un elevat potencial per al
desenvolupament de GIF. Un valor 5 representa un potencial mig, 4
baix potencial i qualsevol valor per sota de 4 s’equipara a un
potencial molt baix de reproducció d’incendis convectius.
Humitat del combustible: el temps de retard és el temps que triga el

combustible mort en equilibrar el seu contingut en aigua amb la
humitat relativa ambiental. Es mesura en hores i té relació directa
amb la grandària i forma de les restes vegetals. Exemple:
1 Hr (6mm): en una hora d’insolació poc haver-hi represes després de
remullar.
100 Hr (2.5cm-7.5cm): temps que els troncs calents per l’incendi
tardaran a sortir de risc. Temps que els troncs calents requereixen per
a agafar humitat (equilibrar-se amb la humitat ambiental).
65
66
Índex de sequera acumulada – Drough Code (DC):
És un valor que dóna una idea de la disponibilitat dels combustibles
gruixuts per cremar: la humitat de les branques gruixudes mortes i de
les plantes vives. És a dir, el grau de disponibilitat estructural en què
es troba el bosc.
La velocitat amb la qual la sequera augmenta ens indica l’increment
en la quantitat de combustibles fins morts.
Aquest índex es calcula a partir de les dades de temperatura màxima
i precipitació diària de diverses estacions escampades pel territori.
El DC del mes de maig ens orienta especialment sobre la tendència
del risc d’incendis de cara als mesos d’estiu.
66
67
A nivell de propagació, el grau de sequera acumulada i la velocitat a la
que ha progressat assenyala en quines condicions poden ocórrer
propagacions de foc extremes, i quin tipus de comportament del foc
es pot esperar. Si els anys anteriors han estat humits, s’acumula una
gran quantitat de combustibles a capçades, i caldrà anar en compte
amb les situacions d’inestabilitat atmosfèrica que aniran lligades a
propagacions de focs de capçades actius i passius. Quan la sequera
progressa a una velocitat alta de forma sostinguda (pendent de
sequera), augmenta ràpidament la càrrega de combustible mort i
baixen les humitats dels combustibles vius.
La sequera acumulada marca la disponibilitat dels combustibles

gruixuts i de la fullaraca més profunda per a cremar, així com la
quantitat de necromassa nova generada pels vegetals vius. Cal
recordar que una estratègia força comuna en les plantes
mediterrànies per enfrontar-se a la manca d’aigua és concentrar
l’aigua en les parts que han de sobreviure i deixar assecar la resta.
Els factors de propagació esmentats anteriorment presenten un rang

de variació en el temps. L’escala de temps apropiada depèn de la
variable escollida. Així doncs, el vent, la humitat relativa, la
temperatura, i la sequera, mostren variacions en el temps a curt
període, (de l’ordre d’hores, o bé setmanes), no obstant, aquesta
darrera variable, ho fa també a més llarg termini, amb cicles
mensuals.
Pel que fa a l’estat del combustible, si bé pot variar a curt termini,

(condicionat p.ex., per determinada meteorologia), la seva escala de
variació es centra en cicles de duració mensual o bé anual, i de major
duració (dècades, o bé segles). Veure gràfic.
67
68
68
69
Hum. Hum.
Hr Facilitat d’ignició i comportament
c. 1Hr c. 10 Hr
% general del foc
% %
Escassa facilitat d’ignició. Escassa probabilitat
>60 >20 >15 de FS i només amb vents superiors a 20km/h.
Evolució del foc lineal, sense salts.
Probabilitat d’ignició baixa però començant a
ser perillosa. Espurnes o material encès volàtil
45-60 15-19 12-15
pot crear FS. Propagació del foc encara lineal,
sense salts.
Probabilitat d’ignició mitja-alta. FS segurs a
30-45 11-14 10-12 curta distància. Inici de pèrdua de linealitat.
Moments puntuals de salts en la propagació.
Probabilitat d’ignició alta. FS en gran nombre
26-40 8-10 8-9 però propers si hi ha foc de capçades. Inici de
l’ambient de foc.
Extrema probabilitat d’ignició. Gran capacitat
15-30 5-7 5-7 de FS i a llarga distància. Evolució del foc a
salts (no lineal).
Situació de foc incontrolable. Confinament
<15 <5 <5
com alternativa operativa.
Càlcul de la Temperatura de rosada a partir de T i Hr (%)
Temperatura Humitat relativa (%)

ºC 10 20 30 40 50 60 70 80
44 38 28 21 17 13 10 7 4
40 37 27 21 16 12 9 7 4
36 36 26 20 16 12 9 6 4
32 35 26 20 15 12 9 6 4
28 34 25 19 15 11 8 6 4
24 33 24 19 14 11 8 6 4
20 32 24 18 14 11 8 5 4
16 32 23 18 14 10 8 5 3
12 31 22 17 13 10 8 5 3
8 30 22 16 13 10 7 5 3
4 29 21 16 12 9 7 5 3
69
70
CONDICIONS dels tipus de propagació extrema

Amb vent > 30km/h Vent < 30km/h
HIVERN amb DC majors al
Fora de campanya NO
normal
ESTIU HUMIT. En DC menors al
normal; amb pendents de DC
ESTIU VENT. En qualsevol elevades, Hr<35%, manca de
Campanya d'estiu recuperació d'humitats nocturnes i
condició
inestabilitat atmosfèrica.
ESTIU SEC. En DC majors al normal.
Tipus HIVERN: la base de la propagació és la disponibilitat del combustible

viu, la gran quantitat de combustible implicat amb les flames agitades pel fort
vent i el transport de material per vent. La baixa disponibilitat dels combustibles
morts fins fa que els ancoratges siguin ràpids d'executar, i les represes només
s'associen bàsicament a material rodant gruixut.
Tipus ESTIU VENT: la base de la propagació és la gran quantitat de
combustible implicat amb les flames agitades i el transport de material encès
per vent. Possibles FS a llargues distàncies. En plena alineació els focs poden
propagar tipus capçades passiu i/o actiu.
Tipus ESTIU HUMIT: la base de la propagació és el combustible fi. Els focs és
donen quan els combustibles fins estan disponibles, i la finestra del foc està
marcada per la recuperació nocturna d'humitats. En augmentar la quantitat de
combustibles fins disponibles es genera ambient de foc, augmenta la distància
de FS i els focs van perdent la linealitat. El potencial de represes en els
perímetres d'incendi és alta en funció del grau de disponibilitat dels
combustibles fins.
Tipus ESTIU SEC: la base de propagació és la quantitat de necromassa

acumulada i la gran disponibilitat dels combustibles vius, i gruixuts morts. Els
combustibles gruixuts i vius estan disponibles, així com les capes més
profundes de la fullaraca. Les capçades dels matolls i dels arbres tenen gran
quantitat de combustibles morts fins. El foc no necessita disponibilitat de
combustibles fins per a fer presentar propagacions extremes. La quantitat de
combustibles disponibles generen gran intensitat i consumibilitat del foc, i per
tant, una gran capacitat per generar ambients de foc potents. En aquestes
condicions els incendis es veuen marcats per la macrotopografia. Els focs que
propaguen per grans quantitats de fullaraca al sòl reprenen en passar uns dies i
a distàncies considerables.
70
71
MODELS DE COMBUSTIBLE (MdC)
Per poder modelitzar els IF una estratègia tècnica consisteix en fer

una classificació d’estructures forestals basada en el combustible que
principalment condueix el foc. El MdC més popularitzat, per la seva
simplicitat, és el model de Rothermel (1973).
- Pastures:
Vegetació herbàcia. Models de l’1 al 3.
- Matollars:
Tot tipus de matoll o garriga. Els regenerats joves i repoblacions
passen per aquest estat els primers anys. Models del 4 al 7.
- Fullaraca sota arbrat:

Acícules de pi, sotabosc d’alzina, roure o faig...Models del 8 al 10.
- Brancada:
Branques i puntes de capçada deixades al sotabosc, així com els
troncs dels arbres menuts després de les aclarides. Models de l’11 al
13.
71
72
72
73
73
74
74
75
75
76
76
77
77
78
78
79
79
80
80
81
81
82
82
83
83
84
84
85
Nomenclatura continuïtat vertical del combustible
Combustible aeri: format per les capçades dels arbres de l’estrat

dominant o codominant de major alçada.
Combustible d’escala: combustible aeri d’alçada superior a 1.30 m

que no forma part de l’estrat dominant o codominant. Inclou arbres
petits, arbustos, lianes o arbres caiguts.
Combustible de superfície: combustible d’alçada no superior a 1.30

m. Poden ser matoll, regenerat, vegetació herbàcia, branques, troncs
caiguts, restes silvícoles.
85
86
BRIEFING I DEBRIEFING DE L’EQUIP DE TREBALL
El BRIEFING pot ser concebut comb a reunió per al seguiment de la

campanya, com a revisió diària de la situació de risc o bé, com a
reunió inicial i punt de partida en la incorporació a l’incendi.
En cas d’incendi, el briefing té com a objectiu conèixer la situació
general de l’incendi, l’estratègia, les maniobres realitzades així com
discutir i consensuar les noves maniobres i actuacions.
En cas de no emergència, el briefing consisteix en comentar l’episodi
de risc present i comunicar l’agenda prevista per la jornada.
Els temes clau a abordar són:

1. L’evolució i la previsió meteorològica: “d’on venim, on estem i
on anem”. Interessa saber la situació sinòptica així com l’evolució i
previsió de les variables meteorològiques clau tant en risc diari com
en risc acumulat (temperatura, humitat relativa, temperatura de
rosada, direcció i velocitat del vent dominant, sequera acumulada,
wind run, etc.). Especialment rellevant saber si s’han recuperat o no
les humitats així com l’estat dels combustibles (disponibilitat per
tipus).
2. Incendis de disseny: conèixer la previsió dels incendis i
discutir els aspectes operatius associats a aquests (dinàmica de
propagació, comportament esperat i tàctiques operatives).
Especialment d’interès les darreres referències d’incendis en els que
s’hagi treballat amb anterioritat.
3. Seguretat: èmfasi amb els riscos específics associats a
l’incendi de disseny esperat. Periòdicament cal repassar el protocol
LACES, recordar les característiques de cadascuna de les parts així
com la importància vital de la integritat de la cadena. També cal
recordar aspectes generals de seguretat relacionats amb mitjans aeris,
conducció segura, ús d’eines manuals i mecàniques, alimentació i
hidratació, movilitat a peu sobre terrenys adversos, etc.
86
87
SUMARI BRIEFING
QUAN:
- abans de certes operacions complexes
- quan es preveuen canvis significatius
- a intervals regulars, per equips de coordinació
QUI: Liderat pel cap de l’equip
Temes Exemples
Localització al mapa, combustible
Escenari
disponible, influències del terreny
Incendis de disseny, indicadors de
Incendi
Situació canvi de comportament
Zona d'assignació, estructura de
Comandament comportament pròpia i de zones
adjacents
Què s'ha de fer, per què s'ha de fer,
Objectiu i quina pinta ha de tenir quan es
tingui
Actuació Fins quan, fins on, límit de
Finestra
comportament
Maniobres Assignació, eines i funcions
Condicionants Logístics
Canals de comunicació i altres vies
Comunicació
de comunicació
LACES; relació en situacions de
LACES
perill.
Seguretat Altres mesures de control del risc;
Control de risc pla de contingència, indicadors per
re-avaluar l'operació.
Preguntes
87
88
SUMARI DEBRIEFING
QUAN:
Després d’una operació, finalitzat el servei. En incendis
forestals es fa sempre in situ perquè puguin aportar
impressions les diferents unitats involucrades.
QUI:
Preferiblement és un facilitador qui afavoreix la discussió, no
necessàriament el cap de l’equip.
Temps
Qüestions Exemples
(aprox.)
Objectius: extingir, reduir,
Què creieu que
confinar, rematar,
25% volíem que passés,
rastrejar,...
i que ha passat
Tàctiques, timmings,...
25% Per què?
Èxits i reptes dels que es
Què farem el proper pot aprendre.
50%
cop? Temes que necessiten un
estudi més acurat
Un cop acabada, el facilitador pot fer arribar un resum escrit de les

conclusions al comandament de l’equip.
88
89
89
1
BLOC TÀCTIQUES i MANIOBRES

Context.....................................................................................................................02
Metodologies d’extinció.......................................................................................04
Lògica Maniobres segons tipologia propagació...............................................05
Taula Comportament/Longitud de flama/Velocitat propagació...................07
Aspectes tàctics segons Incendis Tipus.............................................................08
Tàctiques per Topogràfic estàndard...................................................................10
Tàctiques per Topogràfic litoral..........................................................................11
Tàctiques per Topogràfic amb succió vall principal o propers a estrets.....12
Tàctiques per Vent a les planes...........................................................................13
Tàctiques per Vent amb relleu: serres paralleles...........................................14
Tàctiques per Vent amb relleu: serres perpendiculars...................................15
Tàctiques per Vent amb relleu: serres diagonals.............................................16
Tàctiques per Vent amb subsidència.................................................................17
Tàctiques per Convectiu estàndard, C. amb vent i/o C.amb pirocúmul.....18
Àmbit operacional unitats GRAF.......................................................................19
Foc tècnic: execució i aspectes clau.....................................................................21
Maniobres................................................................................................................26
1. Rastreig d’oportunitats.......................................................................................28
2. Recerca de focus secundaris..............................................................................30
3. Recerca de llamps................................................................................................31
4. Crema d’eixamplament......................................................................................32
5. Contrafoc..............................................................................................................36
6. Trencament de la piròlisi en l’ambient de foc.................................................38
7. Redireccionament del front principal..............................................................38
8. Definició de perímetre........................................................................................39
9. Progressió de flancs amb MAER......................................................................40
10. Focs remots de baixa intensitat.......................................................................41
11. Installació doble...............................................................................................42
12. Ancoratge de flanc (eines manuals)...............................................................43
13. Estabilització de perímetre..............................................................................44
14. Ancoratge per crema de gestió........................................................................44
Helitransport (zones no condicionades)............................................................46
2
CONTEXT
Aquest capítol aglutina les principals maniobres d’aplicació en IF i/o

cremes, amb atenció especial a les pròpies del personal GRAF i l’ús
del foc tècnic. No s’entra en les maniobres relacionades estrictament
amb installacions d’aigua, doncs formen part del coneixement
bomberil bàsic i l’usuari del Handbook està essencialment pensat per
un perfil GRAF, sobretot pel que fa al bloc d’Anàlisi i al bloc de
Maniobres. Les maniobres es presenten de forma sintètica, i cal
recalcar que el detall i domini d’aquestes forma part de la dinàmica
d’exercicis pràctics i dels serveis (experiència acumulada). Com
apareix en el pròleg, l’objectiu és més estructurar i divulgar
coneixements que ensenyar a executar maniobres.
ESQUEMA LÒGIC PER A LA SELECCIÓ DE MANIOBRES

3
Atacar un incendi descontrolat implica valorar totes les

opcions disponibles. Aplicar una sola alternativa, un sol
“costat del foc” (atac directe) suposa desaprofitar el 66% de
les opcions.
Treballar les 3 alternatives del triangle implica valorar l’atac

directe, parallel i indirecte, i alhora significa treballar
l’únic factor a les nostres mans per controlar els futurs focs:
Càrrega i estructura de combustible
4
METODOLOGIES D’EXTINCIÓ
Tipus Principis Factors clau

Potenciar línies
Actuació sobre les flames, i el
d’aigua
combustible immediat a elles; amb
Atac directe aigua, eines manuals, maquinària
Utilitzar eines
pesada o bé retardants
manuals
S’actua sobre el front de foc, a Línia de defensa (LD)
Atac parallel distància i avançant parallelament a
aquest, recolzant-se en una LD Foc tècnic
Ignició d’un front de foc amb
capacitat de succió i alteració del
Línia de defensa (LD)
comportament de l’incendi des d’un
Atac indirecte punt crític i frontalment a l’incendi
Foc tècnic
per tal d’aturar la seva propagació.
S’han d’ancorar sempre amb LD
L’execució de qualsevol maniobra està condicionada per:
1) Comportament de l’incendi forestal.

2) Els objectius tàctics assignats a l’àrea geogràfica on es realitza la
maniobra.
3) Finestra d’actuació (mmoment en el temps i localització en l’espai,
en que la nostra estratègia resultarà exitosa. Concepte Alineació com a
base de selecció del moment i el lloc d’actuació. Valorar l’atac amb les
3 alternatives és indispensable per maximitzar les oportunitats)
4) LACES i resta de premisses de Seguretat.
5
LÒGICA DE MANIOBRES SEGONS TIPOLOGIES DE

PROPAGACIÓ
Per caracteritzar el tipus de propagació veure la taula de

comportament segons LF i velocitat de propagació.
ESTRAT DE PROPAGACIÓ Treballs Aigua MAER Eines Manuals Foc tècnic
1. Superfície Baixa Intensitat C/F

2. Superfície Mitja Intensitat C/F
C
3. Superfície Alta Intensitat
F
C
4. Antorxeig
F
C
5. Capçades
F
LLEGENDA
Cap
No recomanat Menys recomanat Recomanat No utilitzat
Flanc
6
Estrat de
Comportament de foc
Propagació
Foc d’intensitat i velocitat baixa
Perfectament atacable amb eines manuals i amb atac directe
1 No llancen focus secundaris (FS) i no salten carreteres o pistes
forestals.
Foc d’intensitat important però no greu
Propaga intensament de cap i ho fa de baixa intensitat i lentament
de flancs i de cua.
2 Pot llençar FS però a curta distància. Poden saltar pistes forestals
però difícilment ho farà en carreteres.
Perfectament atacables amb línies d’aigua. Les eines manuals en
atac directe cal reservar-les pels flancs i la cua.
Foc d’intensitat ja greu. És un foc que situa el nostre sistema al
límit per la part del cap, però no pels flancs o cua.
Llança FS i pot saltar carreteres de cap. No de flanc o cua.
El cap es pot atacar amb aigua, però cal suport de mitjans aeris ja
3 que corre més del que nosaltres avancem amb línia d’aigua.
Els flancs són d’intensitat mitja, i tampoc és possible l’atac amb
eines manuals.
Només la cua és de baixa intensitat i la podem atacar directament
amb eines manuals.
Foc que s’escapa de la capacitat de l’atac directe amb aigua de
forma intermitent. Els mitjans aeris tindran també problemes
puntuals per treballar al cap.
L’atac directe amb aigua pot complir bé a la cua, als flancs té
4 problemes i al cap necessita treball de mitjans aeris per frenar-ho i
poder-s’hi atansar.
Són focs que poden tirar FS a llargues distàncies i escapen
fàcilment per velocitat de la capacitat de control. Capaços de
saltar carreteres fins i tot de flanc.
Foc que permanentment escapa a la capacitat de l’atac directe
amb aigua. Cal esperar a que canviï el comportament a antorxeig
o superfície intens per atacar-lo. En aquest tipus de foc cal cercar
5 les oportunitats i no malgastar recursos.
Són focs capaços de llançar FS a llargues distàncies i avancen a
salts. Aquests focs poden saltar carreteres fins i tot de cua degut a
la radiació.
7
Taula COMPORTAMENT DE FOC en base LONGITUD DE

FLAMA I VELOCITAT DE PROPAGACIÓ
Segons l’observació d’aquestes variables es pot esperar un tipus de

comportament:
Longitud Focus Velocitat Comportament

de flama Secundaris km/h
No 0 – 0,1 Superfície baixa intensitat
0,1 – 0,6
1,5 m Superfície mitja intensitat
1-100 m 0,6 – 2
>2 Superfície alta intensitat
No 0,1- 0,6 Superfície mitja intensitat
1,5 - 2,5 m 0,6 – 2

1-100 m Superfície alta intensitat
>2
No 0,1 - 0,6
Superfície alta intensitat
2,5 - 3,5 m 1-100 m 0,6 - 2
100 - 500 m >2 Antorxeig
>3,5 m Capç ades

8
ASPECTES TÀCTICS segons Patrons de propagació

Tipologia
Factors clau de la propagació
d’incendis
. Presenta molta variabilitat en cadascun dels seus
fronts segons sigui la combinació de les forces de
propagació.
Topogràfics
. A nivell de lògica de camp, aquestes forces de
propagació es redueixen a tres factors bàsics:
orientació, pendent i vent.
. La velocitat de propagació és ràpida.
. Es creen focus secundaris a llarga distància.
. La direcció de propagació és fàcilment pronosticable.
De Vent . Els flancs i la cua de l'incendi són de propagació lenta
i fàcilment atacables.
. Els canvis de vent poden representar un greu
problema de seguretat.
. Forces dominants: la columna de convecció generada
pel propi incendi i els vents desenvolupats per aquesta
mateixa convecció.
. L’incendi per sí mateix influeix en el mapa de vents
que li afecten.
. No és fàcil pronosticar la direcció i velocitat de
propagació; la propagació està dominada per (a)
Convectius l’ambient de foc i, (b) els focus secundaris massius en
qualsevol direcció (avanç per pulsacions).
. Només quan s'acaba el combustible, o varien
significativament les condicions meteorològiques
(vents generals de sud o aponentats) o macro-
topogràfiques (conques de primer ordre i serralades
principals), l'incendi canvia el seu comportament i en
permet el control.
Cal recordar que tota tàctica o maniobra té una finestra d’actuació, és a dir una
validesa temporal i espacial, passada la qual la maniobra no és aconsellable
ni per l’eficàcia de l’extinció ni per la seguretat de l’operatiu.
9
Tipologies
Tàctiques generals
generals
. Atac directe o parallel a la cua i els flancs per evitar que arribin a tenir
alineacions favorables (fons de valls o nusos de barrancs). La cua i els
flancs sovint estan dins de la capacitat d’extinció.
. Atac indirecte al cap per limitar la capacitat de propagació per focus
secundaris, si aquests poden arribar a punts amb una alineació de forces
favorables a la ignició.
. Esperar a tenir alineacions favorables per atacar el cap, cua, o flancs.
Quan l’incendi està situat a un barranc i afecta als dos vessants, es
Topogràfics generen dos caps i quatre flancs amb un denominador comú, el fons de
barranc. Aquest és el lloc per on les cues i els flancs progressen donant
lloc a noves carreres.
. Limitar la propagació cap els fons de barranc amb atac directe o
parallel als flancs aigües amunt. Quan la propagació de fons de barranc
es situa a prop de la confluència de diferents barrancs secundaris
(denominat nus de barranc), donarà oportunitat a l’incendi de replicar el
mateix patró en més d’un barranc al mateix temps, incrementant el
potencial de l’incendi de forma notòria.
. L’atac directe des de la cua cap en direcció al cap, així com la pròpia cua
i els flancs, normalment estan dins de la capacitat d’extinció, aguantats
pel propi vent general.
. Frenar o confinar el cap quan crema a favor del vent, i atacar-lo quan
perd alineació.
. L’atac parallel, mitjançant crema d’eixamplament, és útil pel
confinament de la cua i dels flancs ja que el propi vent general afavoreix
Vent l’execució de la maniobra. Important crema des del cap en direcció a la
cua o, en tot cas, en contra de la direcció del vent.
. L’ús de foc tècnic en atac indirecte, contrafoc, és una maniobra
complicada donat el vent, factor principal de la propagació de l’incendi,
condiciona la finestra d’actuació espai/temporal, i limita la intensitat del
contrafoc per verticalitzar la columna convectiva. També és complicada
la maniobra de redireccionament del cap ja que la interacció dels fronts
queda limitada pel vent.
. L’atac directe o parallel a la cua i als flancs per limitar la seva obertura i
evitar noves carreres en direcció al cap de l’incendi.
. Trencar la dinàmica de propagació del cap per llançament massiu de FS
amb atac indirecte, o esperar/generar (amb atac parallel),
Convectius
discontinuïtats amb amplada superior a la distància de caiguda dels FS.
. Estabilització del cap de l’incendi allà on perdi alineació o es transformi
en flanc degut a l’efecte de l’atac indirecte.
. Esperar un canvi en la situació meteorològica.
10
Incendis Tipus i Aspectes Tàctics:
Tipologia Patró de propagació Aspectes tàctics

. Diferenciat al llarg del 1. Els PC són barrancs, nusos de barrancs, i
dia: el posicionament de la cua o flancs, que
- Dia: propaga per pugui generar noves carreres.
màxima pendent i 2. Cal preveure el posicionament de
vessants més insolades. recursos segons la previsió del moviment
- Nit: a partir del del cap de l’incendi degut a la dinàmica
vespre vents locals d’insolació dels combustibles.
descendents, amb 3. Les carenes són les grans oportunitats
Topogràfic
estàndard
període de calma de compartimentació de valls senceres, i
enmig. La cua de els fons de barranc oportunitats de
l’incendi pot convertir- compartimentació de les valls pel mig (són
se en front de foc. les oportunitats naturals).
4. Les carreres cal que siguin cada cop més
. La dinàmica cap/cua curtes. És preferible atacar el foc a la base i
va lligada a pendent i dins la vall, que no pas al final de la
insolació, essent doncs carrera a la carena, on, si no llença FS, és
focs molt canviants. probable que s’aturi tot sol.
. Els incendis de tipus topogràfics estàndards diürns són els més freqüents perquè
coincideixen amb el període diari de màxim risc. Els vents locals són ascendents, tant
els de vall com els de vessant. Aquest fet comporta que els punts de foc situats a la
part més baixa de la conca tenen major potencial de superfície per cremar (vessants
senceres amb pendent i vent a favor com a mínim). Per contra, quan el foc està situat
a les parts altes de la conca, el seu abast de propagació és menor perquè te pendent i
vent en contra. Si el foc propaga per un fons de barranc genera un cap en cada
vessant amb els respectius flancs. El moviment de l’incendi en aquest cas ve
determinat per la progressió que realitzen els flancs aigües amunt pel fons de
barranc, que donen noves oportunitats de carrera per cada vessant.
. En els incendis topogràfics estàndards nocturns, el flux de vents de vall i de vessant
és descendent i el factor insolació no té rellevància. L’equilibri de forces entre vent
descendent i la topografia serà el que determini la direcció de propagació del foc. Es
diferencia del cas dels focs topogràfics diürns en que el foc es propaga per les parts
altes de les carenes i es dissocia en dos caps cada cop que arriba a un nus de carena.
(Ex: Sallent 12/07/2007).
11
. Durant el dia segueixen la màxima 1. Obertura del flanc

pendent i el gir de la marinada, dominada per la
definit i previsible. marinada.
. S’inicien normalment a les parts 2. Assegurar les parts
baixes dels vessants litorals, baixes i flancs inferiors
propagant-se cap amunt per les per evitar que originin
vessants més calentes. l’eixamplament del foc.
. Quan l’incendi arriba a la carena La direcció i sentit del
troba contravents que aturen la cap de l’incendi, degut
propagació. al gir NE cap a W de la
. Pot afavorir la creació de nombrosos marinada, tendirà a ser
FS a les parts altes dels vessants en des de SW fins a N,
Topogràfic
litoral
cas de trobar vents generals en altura segons l’avanç del dia.
favorables a la propagació. Aquests serien els flancs
prioritaris al primer
atac. Compte amb els FS
que poden eixamplar
lateralment el foc.
3. Ancoratge dificultós
amb eines manuals a
comarques del Sud en
terrenys pedregosos on
el foc pot córrer pel
subsòl orgànic de les
esquerdes de la roca.
. Dominats per la temperatura del mar, acostumen a ser importants quan la HR de la massa
d’aire és baixa (marinades seques) i la temperatura del mar és alta (generant marinades fortes).
Se sol donar amb falques anticiclòniques que deixen aire sec continental sobre el mar. Es pot
veure reforçada per les onades de sud, intensificant el comportament de l’incendi. Al llarg del
dia varia la seva direcció en funció del moviment del sol. Aquest fenomen es dóna sempre i
quan hi hagi influència directa del mar, és a dir, sense barreres orogràfiques significatives. És
important conèixer el gir de la marinada, definit i previsible, en el flux total de vents locals que
afecta la zona on té lloc l’incendi.
. La propagació d’aquests focs durant la nit és molt similar a la dels focs topogràfics estàndards
nocturns: el flux de vents de vall i de vessant és descendent i el factor insolació no te rellevància
degut a la manca de radiació solar. L’equilibri de forces entre vent descendent i la topografia
serà el que determini la direcció de propagació del foc. (Exemple: Banyoles 2003)
12
1. Cal atacar prioritàriament

el flanc/cua més proper a la
vall principal, segons sigui la
dinàmica diürna o nocturna.
2. Els FS no solen ser una
prioritat d’extinció per als
Topogràfic MAER.
proper a la 3. És important conèixer la
vall dinàmica del cap de
principal o l’incendi, normalment es
a estrets posiciona a la part baixa i
realitza carreres ascendents
cap a la carena. Pot sembla
que el cap corre per la
pendent del vessant però
realment avança seguint l’eix
de la vall.
La característica pròpia d’aquest tipus d’incendi topogràfic és que es produeix una

succió de l'incendi cap a la vall principal per efecte Venturi. Aquesta succió de la vall
principal marca l’eix de màxima propagació de l’incendi.
Si l’incendi es troba a dins de la vall principal, el comportament serà topogràfic,

perdent alineació al guanyar la carena. Si l’incendi es troba fora de la vall principal,
buscarà entrar a la vall principal per les carenes.
En situació nocturna, el flux de vents de vall i de vessant és descendent i l’equilibri
de forces entre vent descendent i la topografia serà el que determini la direcció de
propagació del foc.
En aquesta situació els vents descendents de vall exerceixen una dominància clara
respecte els vents descendents de vessant. A conseqüència d’aquest fet, els
perímetres d’incendis topogràfics nocturns tendeixen a allargar els flancs propers al
flux de la vall principal. En els casos més extrems (ex: a prop d’estrets, proximitat a
valls principals), el vent descendent de vall és l’únic factor que domina el moviment
de l’incendi, i es generen caps que van en direcció a l’estret o en direcció parallela a
la vall principal sense respectar la topografia. (Exemples: Camarasa 1996 i Cubells
2001)
13
. L’obertura es produeix a mesura

1. Atac directe amb aigua a
que els flancs s’obren i generen
cues i flancs (i tancant fins
noves carreres.
al cap).
. El propi vent evita la propagació
2. Els MAER poden atacar
de les cues.
el cap (si el vent no és
. Amb estructures arbrades es
limitant).
donen FS que acceleren el
3. A escala grans planes
creixement però conserven la
Catalunya, actuació
morfologia estructural.
prioritària sobre el flanc
. Perill important en els canvis de
nord (els vents de
vent.
convecció giren d’E a W i
(exemple: La Donzell, 2009)
això fa canviar la direcció
que pot obrir el flanc nord
per sorpresa).
4. Els canvis d’estructura
de vegetació i les
discontinuïtats són a priori
Vent a les
planes
molt bones oportunitats pel
cap mitjançant sobretot
maniobres combinades
(exemple, crema
eixamplament amb
maquinària pesada).
5. Aprofitar els petits
gradients topogràfics:
finals de carena i
contravents són bones
oportunitats pel cap
(atenció la distància de
llançament de FS)
mitjançant sobretot
IF d’Ossó i Selvanera, 2003 (la fletxa
maniobres combinades
vermella marca la direcció de propagació de (exemple, crema
l’incendi. Es pot observar el perímetre amb d’eixamplament amb
obertura de 30º i les carreres en la direcció del maquinària pesada).
vent)
14
1. Les millors oportunitats

. El cap propaga fàcilment d’extinció les trobarem al final
seguint eixos de carena de la carena, o quan aquesta
dominats que acanalen i canvia de direcció, a les
dirigeixen el vent. bifurcacions, o a on es
. Sempre seguiran les manifestin contravents.
direccions que marquin les 2. El cap de l’incendi
línies de carena més o menys normalment està fora de la
paralleles a la propagació del capacitat d’extinció i avança
vent. amb focus secundaris i flames
. Un cop a la carena el vent la molt properes al terreny. Es
corre de tipus directe (corren difícil d’atacar.
per la vessant on dóna el vent 3. L’atac per la cua i als flancs
general) o tipus contrari per anar tancant-los i evitar
(corren a sotavent per els noves carreres des dels flancs,
Vent amb contravents laterals) en funció és la millor tàctica d’extinció.
relleu: de la vessant on s’ha produït la 4. El cap es transformarà en
Serres
paralleles
ignició. flanc o cua quan travessi zones
a la de contravent (petites valls
direcció (Exemple: Cap de Creus) perpendiculars a la
del vent propagació), o perdi un eix clar
de carena (perd els contravents
ascendents).
5. Cal parar molta atenció als
contravents per petites carenes,
produeixen focs igual de
virulents al front principal però
en direcció contrària.
6. La fase final d’aquests
incendis, quan desapareix el
El perímetre segueix la línia general vent general, es complicada, ja
de les carenes amb el vent paral·lel a que els nous vents topogràfics
la carena) provoquen fortes represes a
flancs i cua que fins ara el vent
principal no deixava propagar.
15
. Ascendent a sotavent de la carena

per topografia o per contravents, fins a
la divisòria, on el vent general atura la
seva propagació. Si la cua sobrepassa
la línia de contravent, pot entrar dins
l’efecte del vent general en carenes
secundàries paralleles amb el vent 1. Atac pels flancs.
general. En aquesta situació, l’incendi Normalment, el cap
tindrà dos caps, el de contravent fins de l’incendi
la carena, i el cap dirigit per el vent s’aturarà en arribar
principal. a la divisòria.
. L’existència de contravent o sotavent
depèn de l’alçada de la serra, de la 2. Control de la cua
velocitat del vent i de les obertures de l’incendi. Si
que hi ha en el relleu (canals progressa i surt del
principals) a nivell de macroescala. contravent, pot
Vent amb iniciar un altre front
relleu: en carenes
Serres (Exemple: Riba 2002)
perpendiculars
secundàries
a la direcció paralleles al vent
del vent general.
3. Molt important
rematar bé soques i
material gruixut en
brasa a prop de la
carena, ja que
poden llançar FS a
la part baixa, encara
que el front ja
estigui controlat.
16
. Característiques potencials dels

dos tipus anteriors.
. La interacció del vent amb la
vessant pot produir propagacions
diferenciades; a favor de vent (en
directe) o en contra del vent
principal (indirecte).
. Les turbulències provoquen
carreres del foc en direccions
diferents a les del vent dominant.
Combinació del ventall

Vent amb tàctic citat anteriorment
relleu: pels incendis de vent
Serres
diagonals a
amb relleu; serres
la direcció paralleles
del vent (directe/indirecte) i
Exemple: Montgrí, 26/09/2004 serres perpendiculars.
Inici incendi (estrella vermella),
direcció vent general (fletxa blava),
perímetre incendi (línia vermella), Serra
diagonal a la direcció del vent (línia
lila). Dreta: El vent general aguanta el
flanc esquerra i no permet el seu
descens cap a la vessant (línia verda).
17
. L'incendi durant les hores 1. Durant el període diürn

diürnes es comporta com un l’incendi es comporta com
topogràfic. A les parts altes els un topogràfic, cal
vents de NW poden originar prioritzar l’atac i ancoratge
carreres. La columna puja dels flancs que
vertical però s’inclina cap al SE previsiblement quedaran
en alçada (clar indicador). Vents més exposats al mestral
5 a 20 km/h. nocturn.
. Durant les nocturnes la
influència del mestral domina 2. Important controlar el
amb una força màxima cap a les descens de la cota del vent
2-3 matinada, amb vents de 50 a principal (observar l’alçada
60 km/h, fet que produeix fortes on la columna de fum es
carreres buscant la línia litoral. torça degut al vent general)
Es produeix doncs un
Vent amb eixamplament del foc en 3. Durant el període
subsidència descendent amb un nocturn cal treballar tal i
comportament de vent en serres com s’ha explicat en
paralleles. incendis tipus de vent amb
. L’eixamplament es de cap (b) o serra parallela.
de cua (a) segons la posició de la
ignició. 4. Cal preveure un punt de
concentració de recursos a
la part baixa, on el vent
dirigirà l’incendi.
5. Preveure en la gestió de
l’emergència la dinàmica
dia/nit dels vents; la cua
Exemple: Cardó 1995 de l’incendi diürn es
transforma en cap durant
la nit i viceversa.
18
Tipologia Patró de propagació

. Sense existència de vent general significatiu.
.Alta velocitat de propagació (ratis de propagació lineal de fins 6 km/h).
. Alta intensitat (longituds de flama superior als 60 metres).
. Alta severitat i superfície afectada (focs que poden consumir 500 ha/h).
. Elevada distància de llançament de FS (de 500 a 2.000 m).
Convecció
. Les condicions meteorològiques generals tenen poc efecte mentre
estàndard
l’ambient de foc estigui instaurat.
. Segueix la macro-topografia i les diferents corrents d’aire generades pel
seu propi ambient de foc.
. La columna de fum manté una marcada tendència a dirigir-se en direcció
nord i només està influïda per fluxos d’aire de valls principals.
(Exemple: Rocafort, 19/06/2005)
. El vent li afegeix velocitat.
. Augmenta la distància de llançament de FS.
. La columna tendirà a seguir la direcció del vent, tot i que el foc anirà
Convecció
cremant grans olles topogràfiques i els FS marcaran la direcció principal de
amb vent
l’avanç del foc (a Catalunya, en situacions de ponents càlids i molt
ocasionalment amb entrades de sud).
(Exemple: Gualba, 1994)
. Es dóna només en situació de massa d’aire estable i freda en alçada
(actuant de tap pel desenvolupament vertical de la columna).
. A més de presència de corrents ascendents (indrafts), es generen fortes
Convecció
corrents descendents (downbursts) d'aire cap a l’exterior de la columna
amb
convectiva.
pirocúmul
. Potencial per produir FS a distàncies encara més llargues degut a l’alçada
de la columna i a les corrents descendents.
(Exemple: Cardona 2005)
Aspectes tàctics (incendis convectius)
1. L’atac directe o parallel a la cua i als flancs per limitar la seva obertura i
evitar noves carreres en direcció al cap de l’incendi, evitant que s’incrementi la
longitud del front al cap.
2. Trencar la dinàmica de propagació del cap per llançament massiu de focus
secundaris amb atac indirecte, o esperar, o generar (amb atac parallel),
discontinuïtats amb amplada superior a la distància de caiguda dels focus
secundaris.
3. Estabilització del cap de l’incendi allà on perdi alineació o es transformi en
flanc degut a l’efecte de l’atac indirecte.
4. Esperar un canvi en la situació meteorològica.
19
ÀMBIT OPERACIONAL unitats GRAF
Les unitats GRAF que s’integrin en l’extinció d’un incendi forestal ho

poden fer com a sector funcional GRAF, en funcions d’anàlisi o de foc
tècnic, o com a sector geogràfic, en recolzament a sectors ja establerts.
1) Sector Funcional Anàlisi. Suport al Comandament

Les unitats GRAF resoldran la seva entrada a l’incendi mitjançant
comunicació amb el Punt de Transit i el Cap d’Intervenció, constituint
un sector funcional d’anàlisi de l’evolució de l’incident, en situació de
no tenir una assignació funcional concreta. En aquest sector
funcional, el GRAF dóna suport a la funció d’Anàlisi de la Situació
dins la tasca de Suport al Comandament. Els especialistes presents a
l’incendiï valoren el comportament de l’incendi, i busquen
oportunitats, determinant i localitzant punts crítics i potencials
associats. El comandament correspondrà al màxim comandament
GRAF assignat a la funció d’Anàlisi. La seva referència i
monitorització la desenvolupa la guàrdia permanent d’incendis
forestals a la Sala Central de Bombers (GRAF01), o Suport Tàctic
GRAF (Tango GRAF) si ja està activada aquesta funció al Centre de
Comandament de Bombers.
2) Sector Funcional Foc Tècnic. Operacions

La funció del sector Foc Tècnic és la de dirigir o alentir la propagació
d’un incendi forestal, habitualment en atac parallel o indirecte.
Aquesta tipologia de maniobra es realitza mitjançant foc tècnic, amb
possibilitat de suport de les línies d’aigua, maquinària o mitjans aeris.
El GRAF i els vehicles que donen suport a la maniobra formen un
sector funcional, comandat pel màxim comandament GRAF present a
l’incendi, ara sota el comandament del Cap d’Operacions. La seva
referència i monitorització la desenvolupa la guàrdia permanent
d’incendis forestals a la SCB (GRAF01), o Suport Tàctic GRAF (Tango
GRAF) si ja està activada aquesta funció al CCB.
20
3) Sector Geogràfic. Operacions de Suport a Maniobres

Treball com a suport a installacions d’aigua en maniobres
combinades: amb eines manuals i/o mecàniques consolidant
perímetre o descàrregues de MAER, obrint faixa de penetració per la
línia d’aigua, definint perímetre amb foc o rematant els punts calents
del perímetre per darrera.
Les dotacions que conformen les unitats d’especialistes GRAF es
mantindran solidàries fins a la finalització de l’assignació geogràfica.
En el cas d’un canvi d’assignació de la unitat GRAF que suposi
l'abandonament del sector geogràfic, es comunicarà mitjançant la
línia jeràrquica de comandament present a l'incident, podent donar
lloc a completar un procés de transferència de comandament en el
sector.
ÚS de foc tècnic
Les operacions amb foc tècnic, cremes d'eixamplament i contrafocs,
s'executaran en base al establert al DECRET 312/2006, de 25 de juliol,
pel qual es regula la gestió del foc tècnic per part del personal dels
serveis de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat de
Catalunya.
Terminologia
Sector funcional: Grup de recursos i/o dotacions amb una assignació
definida, que comptem amb un responsable i comunicacions pròpies,
i amb un àmbit d’actuació, general i sense definició geogràfica dins
de l’AGO, o que ocupa diferents sectors geogràfics.
Sector geogràfic: Divisió geogràfica de l’AGO, o d’una zona, on es
desenvolupen activitats de resposta a una emergència o on es preveu
que hauran de desenvolupar-se. En general, cal que estiguin definits
mitjançant límits naturals o artificials fàcilment identificables. La
sectorització geogràfica d’un incident s’inicia quan el número de
recursos simples, o punts d’emplaçament de vehicles, excedeix el
tram de control gestionable del CI/CO.
21
Foc tècnic: aspectes clau i situacions d’especial atenció
El Decret 312/2006, de 25 de juliol, regula la gestió del foc tècnic per

part del personal dels serveis de prevenció i extinció d'incendis de la
Generalitat de Catalunya. Entre altres aspectes, hi queden definits els
següents conceptes:
Foc tècnic (article 2): ignició controlada, dirigida i realitzada per les
persones membres dels serveis de prevenció i extinció d'incendis de la
Generalitat en base a unes condicions meteorològiques definides i una anàlisi
de comportament d'incendi preestablert.
Crema de gestió (article 2): combustió controlada de matèria vegetal

dirigida per personal especialitzat del Cos de Bombers de la Generalitat amb
la finalitat d'aconseguir que, en cas que es declari un incendi, el seu
comportament estigui dins de la capacitat d'extinció dels serveis de
prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat.
Prevenció activa d'incendis de vegetació (article 2): conjunt

d'actuacions efectuades pels serveis de prevenció i extinció d'incendis de la
Generalitat de Catalunya sobre el territori destinades a evitar o minimitzar
amb caràcter previ els incendis o la seva extensió i a facilitar la capacitat de
resposta ràpida, segura i contundent quan es produeixen.
Art. 3. La prevenció activa d'incendis de vegetació a què fan referència els
apartats a), b), d) i e) de l'article 4 és competència del Departament
d'Interior de la Generalitat de Catalunya i és exercida pel personal del Cos
de Bombers de la Generalitat i per la resta de personal dels serveis de
Art 4. La prevenció activa d'incendis de vegetació comprèn les actuacions
següents:
a) El manteniment de les infraestructures d'extinció d'incendis i del seu
entorn per tal que puguin ser utilitzades en l'extinció i disposin de franja de
seguretat amb baixa càrrega de vegetació per facilitar les tasques d'extinció
22
des d'aquelles atès que el comportament del foc en aquestes zones tractades
se situarà per sota de la capacitat d'extinció del Cos de Bombers de la
Generalitat.
b) Les cremes de gestió de combustible vegetal en terrenys urbans i agrícoles.
c) Les cremes de gestió de combustible vegetal en terrenys forestals i en els
500 metres que els envolten, amb l'autorització prèvia del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, amb la finalitat de gestionar la vegetació en
punts crítics del territori.
d) L'estassada i desbrossament de la vegetació, enteses com l'eliminació amb
mitjans mecànics de la vegetació superficial herbàcia o arbustiva d'un
terreny per tal de disminuir el comportament del foc en cas d'incendi de
vegetació.
e) Les altres que siguin necessàries amb la finalitat de garantir de forma
preventiva la seguretat de les persones i els béns davant de situacions de risc
generades per incendis de vegetació.
Disposicions comunes a l'ús de foc tècnic com a maniobra d'extinció

(article 20)
. Les maniobres de foc tècnic han de ser executades sota monitorització de les
condicions meteorològiques del moment de l'execució i de les dues hores
posteriors. Correspon a l'estructura especialitzada del Cos de Bombers de la
Generalitat definir la finestra de prescripció per aquestes actuacions en cada
incendi en concret.
. L'execució de les maniobres amb foc tècnic ha de ser dirigida i duta a terme
per persones membres del Cos de Bombers que hagin superat el curs avançat
d'incendis forestals que imparteix l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de
Catalunya.
23
Aspectes clau:
En organitzar una operació d’ignició, cal recordar els següents

principis bàsics:
1) Informar dels objectius a tot el personal involucrat
(briefing)
2) Validar i informar sobre la finestra d’actuació en incendis i
f. de prescripció en cremes controlades, per l’eficàcia de la
maniobra i per la seguretat del personal.
3) Comprovar i informar sobre la previsió meteorològica
més recent.
4) Comprovar la viabilitat de les línies de control i de
l’existència d’ancoratges segurs.
5) Mantenir els equips de foc tècnic tan reduïts com sigui
possible.
6) Respectar la cadena de comandament (comunicacions).
7) Establir un únic comandament de l’operació de crema
(cap de crema).
8) Assignar equips i responsables per les tasques de crema,
control i guaita.
9) Garantir un procés de comunicacions adequat amb el
personal clau (guaita, cap d’ignició, cap de control).
10) Foc de test, per ajustar el patró de crema en base al
comportament de foc i als objectius. En context
d’incendis, el foc de test no és aconsellable i és el propi
incendi qui ens ha de servir de referència.
11) Informar dels avenços i resultats de l'operació al superior
jeràrquic.
12) Mantenir informats als equips de treball implicats en el
foc tècnic al llarg de tota l’actuació.
24
Consideracions especials
• Ajustar l’operació de crema a les condicions presents. La velocitat
ha de correspondre a la capacitat de contenció del dispositiu. És
millor cremar en seccions curtes, facilitarà el control en cas d’errada.
• Començar la crema des del punt més alt i treballant cap avall, des del
front baixant pels flancs fins a la cua. Això evitarà carreres de foc
intenses. Una excepció és quan hi ha la presència de vents
descendents forts i constants.
• Quan l’operatiu de foc tècnic es realitza des de la divisòria d’una

serralada, cal començar per la part posterior de la cresta, no en la
part superior.
• Si l'incendi principal avança de cua per la pendent d’un fons de vall

en forma de V, començar la crema a curta distància de la part
inferior de la vessant en la que es situa el foc.
• Quan s’hagi de cremar un coll, cal iniciar l’operació de crema en la

pendent d’ambdós turons, en ambdues direccions. A la Figura
inferior la crema començaria en els punts A i C al mateix temps. La
crema continuaria des dels punts A i C arribant simultàniament al
punt B gairebé al mateix temps.
25
Situacions d’especial atenció durant una operació de foc

tècnic
Hi ha colzes i voltes tancades en la línia de control

des de on s’inicia la crema. Cal cremar-los primer per
reduir la possibilitat de focus secundaris.
La línia de defensa es situa en un lloc delicat (per

exemple, a mitja pendent i no s'ha excavat una rasa
de contenció), o hi ha combustibles pesats a prop de
la línia.
És probable que canviï el temps. En aquest cas, pot

ser que hagi d'ajustar o retardar el pla de crema.
Hi ha habitatges o altres elements sensibles a la zona.

En aquest cas, pot ser que hagi de canviar el seu pla
d’actuació o realitzar actuacions que assegurin els
elements sensibles.
El tipus de combustible canvia.
L’operació de foc tècnic es desenvolupa en una fons

de vall estreta.
El patró de crema és incorrecte per a les condicions

actuals, pot ser que es produeixi un comportament
erràtic de l'incendi o posi en risc als equips de treball.
26
MANIOBRES
Més enllà de la classificació, les maniobres cal entendre-les sobretot
com un banc d’alternatives per a la resolució de la variabilitat de
situacions implícites en les emergències d’IF i, reconegudes a través
de les GO’s i INT’s disponibles.
MANIOBRES principals
- Línia de defensa, LD (ancoratge en atac,
... amb eines manuals
estabilització de perímetres i/o ancoratge en
(i mecanitzades)
cremes prescrites)
- Directe al cap (des de cremat i no cremat)
... amb línies d’aigua - Directe als flancs (des de la cua i des dels
(LA) flancs)
- Remat de línies i punts calents
- Crema d’eixamplament (des de LD o LA)
- Contrafoc
... ús de foc tècnic
- Trencament de la piròlisi de l’ambient de foc
- Redireccionament del front principal
- Qualsevol maniobra de foc tècnic ho és
implícitament per definició.
- Totes les derivades de la simultaneïtat entre
ús de LA, eines manuals, eines mecanitzades,
... combinades foc tècnic, maquinària pesada i/o MAER.
Exemples:
1. Definició de perímetre: crema eixamplament
ancorada amb LA i/o eines manuals.
2. Installació doble: 2 LA (per extinció i remat
simultàniament) + equip amb eines manuals
- Recerca de llamps
... de reconeixement - Recerca de focus secundaris (FS)
- Rastreig d’oportunitats (Finestres actuació)
A continuació es presenten trets bàsics d’algunes de les principals

maniobres relacionades amb LD, foc tècnic, combinades i
reconeixement.
(les maniobres que afecten directament als MAER estan descrites en
la GO 02.08 d’operacions Aèries, i queden fora de l’abast d’aquest bloc).
27
Maniobres de reconeixement:
1) Rastreig d’oportunitats
2) Recerca de Focus Secundaris
3) Recerca de llamps (tempesta seca)
Maniobres foc tècnic:
4) Crema d’eixamplament
5) Contrafoc
6) Trencament de la piròlisi en l’ambient de foc
7) Redireccionament del front principal
Maniobres combinades:
8) Definició de perímetre
9) Progressió de flancs amb MAER
10) Focs remots de baixa intensitat
11) Installació doble
Maniobres amb eines manuals:
12) Ancoratge de flanc per davant de la LA

13) Estabilització del perímetre
14) Ancoratge de crema de gestió
28
1) Maniobra RASTREIG D’OPORTUNITATS:
Objectius:
Recerca a camp (in situ) d’oportunitats d’actuació, concretament:
identificar, valorar i definir finestres d’actuació (FA) associades a les
tàctiques consensuades.
La definició de la FA, més enllà de la maniobra de Rastreig

d’oportunitats, és condició sine qua non a l’execució de qualsevol
maniobra operativa en IF. Alhora, es pot matitzar que existeixen
nivells geràrquics d’aplicació; FA per l’estratègia general (anàlisi
global) i FA per maniobres (anàlisi local).
Descripció metodològica:
Determinar els eixos de propagació principals, seqüencialment

1
(sobre plànol).
2 Identificar punts crítics (sobre plànol).
3 Marcar potencials consecutius (sobre plànol).
4 Consensuar prioritats des del punt de vista estratègic.
Identificar les possibles oportunitats naturals (sobre plànol) i
validar-les a camp: vector espai i vector temps de la finestra
5 d’actuació.
Es basarà amb el comportament de foc observat, CPS i als requisits
de temps implícits amb la/les maniobra/es proposada/es.
Definir i comunicar la finestra d’actuació, amb especial cura en el
6
seguiment i/o readaptació de la seva caducitat.
Requisits: Previsió meteorològica, cartografia de la zona,

coneixement de l’incendi de disseny, coneixement del comportament
de foc més extrem en l’incendi.
Seguretat: LACES i resta de premisses de Seguretat. Èmfasi amb la
caducitat de la finestra i els tempos de la maniobra.
29
ESQUEMA LÒGIC
DEL RASTREIG D’OPORTUNITATS
2ª Velocitat (catalitzador)
INCENDI + 1ª VELOCITAT (agent extintor) CONTROL I EXTINCIÓ
1ª Velocitat (Bombers)
Rol “d’agent extintor”
1. Atacant (quan i on sigui possible), encerclant i
rematant l’incendi.
Sectors geogràfics:
Maniobres amb línies d’aigua (atac directe)
2ª Velocitat (Unitats GRAF)

Rol de “catalitzador”
1. Liderant les estratègies:
(a) identificant Punts Crítics,
(b) identificant les Oportunitats,
(c) atraent recursos en aquestes zones per guanyar eficàcia d’extinció.
Sectors funcionals:
Anàlisi (suport als comandaments)
Foc tècnic (atac paral·lel i indirecte)
Sectors geogràfics:
Suport a maniobres LA (m.combinades)
30
2) Maniobra RECERCA DE FOCUS SECUNDARIS
10
m
Z o n a d e r e c e rc a
d e fo c u s
E ix p r o p
Objectiu:
Localitzar punts calents creats per focus secundaris caiguts fora del perímetre de
l’incendi i per davant de l’eix de propagació del cap.
Descripció:
. Visualitzar l’eix de propagació de l’incendi. Especial atenció en no confondre’s amb
l’eix d’avanç del front.
. Si es visualitza la columna de l’incendi, la projecció d’aquesta sobre la topografia és
la zona sensible.
. Com a criteri orientatiu per al rastreig de FS, s’estableix realitzar passades amb una
separació de 10 metres entre persona i persona. S’avança en silenci per facilitar la
detecció i fent aturades intermitents (cada 10 metres).
. Cal senyalitzar l’accés al FS des de la línia perimetral on s’ha iniciat la recerca.
. L’esquadra d’atac manual ha d’ancorar els focus amb LD.
. En cas de disposar de LA, aquesta s’encarregarà d’obrir l’accés al FS des del
perímetre de la zona sensible (amb derivació installada a la línia principal) i rematar
el punt calent.
. Per part dels MAER la descàrrega s’ha d’executar a baixa velocitat (i a poder ser en
estacionari) per minimitzar la possibilitat d’obrir el punt calent.
Seguretat:
LACES i resta de premisses de Seguretat. En treballar lluny de la zona cremada i en
zona verda la figura del guaita esdevé clau.
31
3) Maniobra RECERCA DE LLAMPS (tempesta seca)
10 m
Utm
llamp
Max. Probabilitat
Objectiu:
Identificar, gestionar i/o extingir aquells incendis associats al
concepte de tempesta seca (llocs amb caiguda de llamps sense precipitació
significativa a efectes d’extinció i, que donades les condicions meteorològiques,
poden autosostenir un incendi)
Descripció:
Les zones sensibles per a la recerca ens vindran normalment
determinades des de la Unitat Tècnica. A partir de les coordenades i
normalment amb suport de MAER, s’iniciarà la recerca a camp. A
nivell metodològic, la pauta de treball de la maniobra 13 (recerca FS)
és aplicable per a la recerca d’ignicions per tempesta seca (10 metres
entre personal, avançant parallelament i amb parades cada 10
metres), amb especial atenció a la superfície projectada des de les
capçades amb major FCC i alçada.
(Aquestes zones sensibles venen determinades per la interposició de les capes
d’informació de precipitació, llamps i topografia, i s’estableixen a partir del concepte
de tempesta seca)
32
4) Maniobra CREMA D’EIXAMPLAMENT

Cremes d'eixamplament (article 2): maniobra d'extinció que es realitza amb foc
tècnic amb la finalitat d'eliminar el combustible forestal en una àrea potencial
d'ésser cremada de forma descontrolada per l'avanç d'un incendi de vegetació.
Art. 18. L'ús del foc tècnic en l'extinció d'incendis es realitza amb caràcter general
mitjançant la crema d'eixamplament.
La crema d'eixamplament l'ha d'autoritzar sempre l'estructura de comandament del
Cos de Bombers que dirigeixi les tasques d'extinció.
A més, permet la reducció del temps de revisió, refresc o remat, la

incorporació dels dits i FS a la zona de control durant la construcció de LD,
i/o accelerar la construcció de la LD segura i eficaç (es crea una "línia negra"
que millora les condicions de la ruta d’escapament fins a la zona segura).
33
A l’hora de la ignició caldrà tenir en compte la qualitat de la LD, i del

combustible que l’envolta.
Com tota la resta de maniobres, la crema d’eixamplament requereix

sempre d’un ancoratge i la LD és la maniobra utilitzada. A més, es
parla de LD “dinàmica” quan es prescindeix d’una LD convencional i
s’utilitza exclusivament la LA per ancorar la maniobra. L’ancoratge
òptim sempre serà LD + LA però no sempre es disposa d’un BRP.
Cadascuna presenta avantatges i inconvenients. Sembla obvi però,
que en extinció és més eficient el treball amb LA mentre que la LD
sembla més apropiada en cremes de gestió.
La crema d’eixamplament cal entendre-la com un atac parallel si bé

pot executar-se tant en un context d’atac parallel com d’atac directe.
a) Crema d’eixamplament en context d’atac directe: es construeix

una LD (i/o LA) a prop del perímetre de l’incendi. Per definició la
crema d’eixamplament consisteix en iniciar un foc d’una intensitat
moderada a partir de la LD per consumir el combustible entre
aquesta i el perímetre del foc. En aquest cas però, s’utilitza com a part
de la maniobra combinada de definició de perímetre, per ancorar de
forma segura perímetres inestables i minimitzar la possibilitat d’un
retorn degut a acumulacions de combustible en superfície, formes
sinuoses de perímetre o zones amb FS latents.
34
b) Crema d’eixamplament en context pur d’atac parallel: es defineix

generalment com el mètode d’extinció en el que es construeix una LD
en parallel, i prou lluny del perímetre de foc per a que els bombers i
l'equip de crema pugui treballar de manera segura. Permet
incrementar la velocitat d’ancoratge de flancs llargs en aquelles zones
en les que l’accessibilitat per autobombes o el desplegament de
installacions d’aigua presenta dificultats. La feixa intermèdia de
combustible no cremat normalment es crema a mesura que avança la
LD.
Es busca un ancoratge ferm, que es defineix com a LD. Aquesta pot
ser qualsevol estructura lineal del territori o construir-se amb eines
manuals i mecanitzades.
S’inicia la ignició en la LD (ajustant el patró) i quan suficientment
ampla i segura, es deixa que el foc cremi la part interna fent-la el més
ampla possible.
Els laterals o flancs s’han de tancar (preferiblement amb LA) al
perímetre del foc, per minimitzar la probabilitat que aquest s’escapi.
35
Recursos per crema eixamplament:

BRP per atac directe de la ignició controlada en la cua i els flancs.
(marcarà la diferència a l’hora de recolzar la crema)
Sense LD la LA (o “LD dinàmica”) pot ancorar suficientment la crema
d’eixamplament.
Tres membres GRAF (mínim). Dos torxes i un guaita (FS).
MAER (aguantar flancs i cap, assegurar el perímetre extern de la
crema, control de FS)
36
5) Maniobra CONTRAFOC
Contrafoc (article 2): maniobra d'extinció que es realitza amb foc tècnic
amb la finalitat d'eliminar i/o desplaçar l'oxigen, verticalitzar una columna i
aconseguir que els focus secundaris caiguin en zona cremada aturant l'avanç
del front principal de l'incendi.
Art.19. Les maniobres de foc tècnic consistents a crear un contrafoc tenen
caràcter excepcional i només es poden executar amb l'autorització prèvia
del/de la cap del Cos de Bombers i la presència o validació del responsable en
matèria d'incendis forestals del Cos de Bombers de la Generalitat.
37
De vegades s'utilitzen focs de recolzament (en la literatura anglosaxona

“counterfires”) en conjunció amb el contrafoc. Aquests focs de
recolzament s’estableixen entre el foc principal i el contrafoc per
accelerar la propagació del contrafoc quan es tracten grans àrees de
combustible sense cremar.
Es busca un ancoratge ferm, que es defineix com a LD i que pot ser
natural o artificial.
El patró de crema dependrà del model de combustible, de la
topografia, de les condicions meteo i sobretot, del comportament
observat en el foc de test.
Recursos:
BRP de suport per minimitzar possibles escapaments i assegurar el
perímetre final de l’actuació.
Personal GRAF (mínim 4 membres i un d’ells fent de guaita).
MAER (remullar perímetre extern i control de FS)
- A efectes d’execució, les maniobres 5, 6 i 7 són essencialment les

mateixes, si bé cadascuna té unes fites específiques diferenciades.
Així doncs, l’esquema metodològic de les maniobres 6 i 7
coincideixen (conceptualment) amb la maniobra 5 (contrafoc).
38
6) Maniobra de TRENCAMENT DE LA PIRÒLISI EN L’AMBIENT

DE FOC
Tipologia d’actuació per incendis amb ambient de foc associat, i

piròlisi autoalimentada que es propaga per punts. Persegueix trencar
la dinàmica de creació de focus secundaris. Això s'aconsegueix creant
un foc d'igual o mes intensitat que l’incendi principal, per davant de
la propagació dels focus secundaris d'aquest, que provocarà la
verticalització de les columnes, la pèrdua de capacitat de generació
de focus secundaris i la impossibilitat de propagació de l’incendi.
Per exemple, en un incendi en el que el principal vector de

propagació es la convecció, fora de capacitat d’extinció, la única
oportunitat es eliminar el motor de l’incendi (gasos de piròlisi del
combustible), tallant l’aportació de gasos ja sigui cremant-los o
desviant l’incendi cap a zones més favorables per a l’extinció o per
allunyar-lo de zones a protegir o punts sensibles.
7) Maniobra de REDIRECCIONAMENT DEL FRONT PRINCIPAL
Aquesta tipologia de foc tècnic pretén la correcció de la propagació

de l’incendi mitjançant la creació d'un gran foc, prop del front
principal, i amb capacitat de succionar-lo; amb la finalitat de conduir-
lo a zones estratègicament interessants des del punt de vista de
l’extinció.
39
8) Maniobra de DEFINICIÓ DE PERÍMETRE
P rio rita t 1
P rio rita t 2
L ín ia d e fe n sa
C re m a
e ix a m p la m e n t
Veure maniobra 4b
(crema
eixamplament, en
context atac directe)
Maniobra de gran efectivitat per ancorar òptimament els perímetres,

minimitzant la probabilitat de represes amb major celeritat.
Requisits: Eines manuals i torxa de goteig/Línia d’aigua i torxa de goteig.

Coordinació acurada entre mitjans terrestres i MAER (possible confusió
entre ignició i incendi)
40
9) Maniobra PROGRESSIÓ DE FLANCS amb MAER
1ª descàrrega
2ª descàrrega
3ª descàrrega
4ª descàrrega
5ª descàrrega
Objectius:
. Sufocar i estabilitzar fronts d’intensitat superior als afrontables únicament
amb unitats terrestres d’atac directe. Es pot associar a un binomi d’equips,
eines manuals_LA i MAER, o bé eines manuals-MAER i LA. La
disponibilitat d’accessos i el comportament de foc marcarà quina opció és
més apropiada.
En algunes ocasions la cua de l’incendi resulta inaccessible pels BRP’s. En
aquests casos és una maniobra molt eficaç; cal iniciar l’actuació extingint la
part del flanc fins a la cua abans de progressar en direcció al cap, i un cop
estigui assegurat aquest tram es pot continuar progressant fins al cap.
Aspectes clau:
. Zona segura: perímetre cremat.
. Treball en equip: comunicació entre mitjans terrestres i MAER, marcar les
descàrregues des de la unitat terrestre, avís acústic abans de cada
descàrrega, preveure els descansos del Bombarder amb antelació (per no
deixar penjat a l’equip de terra).
. Si la cua s’obre per sota la unitat, s’ha d’avortar la maniobra.
. Tenir present incorporar un nou equip terrestre per cada bombarder
incorporat (per no estressar l’equip de terra)
41
10) Maniobra FOCS REMOTS DE BAIXA INTENSITAT
Anclatge segur
Objectius:
Aturar l’avanç del front aprofitant microfinestres d’actuació, sense
hipotecar molts mitjans i òptima en situacions de simultaneïtat
d’incendis.
Factors clau:
Traçat (carenes, vessants, i fons de barranc o vall)
Progressió (treball en + i en -)
Avaluar punts crítics per prioritzar els flancs que s’han d’estabilitzar
Ancoratges segurs
Guaita per revifades per FS i coordinació amb MAER
MAER descàrrega sempre per davant del personal
Avís a la gent de terra abans de cada descàrrega
Zona segura: perímetre cremat
Treball en equip (comunicació directa) entre mitjans terrestres i
MAER
Si la cua s’obre per sota la unitat, s’ha d’avortar la maniobra
42
11) Maniobra INSTALLACIÓ DOBLE
Objectius (context GIF, perímetres molt llargs i amb bona disposició

de recursos):
- Augment de la velocitat d’extinció sobre els fronts d’un incendi.
- Fixació del perímetre de l’incendi de forma segura en un temps
inferior a la installació simple.
L’eficàcia de la maniobra amb installació simple ha de ser la mateixa

que per la d’installació doble. La diferència en la velocitat d’extinció
la marca el fet que es treballi en simultani, és a dir atac i remat alhora
(installació doble), o que s’executi atac i remat de forma alternativa
(línia simple).
Engloba 3 equips de treball; línia d’atac, línia de remat i equip amb eines
manuals (remat, reproduccions). El ritme el marcarà l’equip de remat
(ja que és prioritari minimitzar el potencial de reproduccions en el
perímetre).
1 cap d’operació coordina, recolza i supervisa els 3 grups de treball.
Guaita (segons INT, LACES bàsic o complert).
43
12) Maniobra d’ANCORATGE DE FLANC
Objectius:
. Ancorar un flanc que es troba fora d’alineació, per evitar futures
alineacions i carreres posteriors.
Descripció:
Progressió sobre flanc rematant flames actives i punts calents propers
al perímetre.
Treball a partir de petits atacs parallels.
Preveure coordinació amb MAER per possibles descàrregues.
L’escenari acostuma a ser el de flancs llargs, fora de l’abast immediat

de les LA.
44
13) Maniobra d’ESTABILITZACIÓ DEL PERÍMETRE
L’execució de la maniobra és essencialment la mateixa. Aquesta però

s’aplica especialment quan el control de l’incendi s’ha realitzat
mitjançant installacions d’aigua. Es realitza durant la fase de remat
(liquidació) de l'incendi. Es treballa en punts concrets per evitar
revifades, allà on l'acumulació de combustibles impedeix un bon
remullat, sobretot si la capa de matèria orgànica és prou gruixuda per
mantenir un foc de subsòl. Serveix perquè quedi molt nítid el límit
entre la zona cremada i la no cremada.
14) Maniobra d’ANCORATGE DE CREMA DE GESTIÓ
L’execució de la maniobra és essencialment la mateixa. En aquest cas,

la LD serveix com a punt de partida de la ignició. Es construeix línia
de defensa a les parts del perímetre on no tinguem una
infraestructura prou sòlida per actuar de barrera passiva, i assegurar-
nos que la crema no s'escapi per foc de subsòl.
L'elecció i ordre de treball de les eines ve condicionada per la

pedregositat del sòl, és un limitant pel treball de fulles de tall amples.
45
Seqüència d’Eines per Terrenys POC pedregosos
1er 2on 3r 4art
Fullaraca/Humus Pulaski Pulaski/McLeod McLeod McLeod
Herbàcia Pulaski Pulaski Pulaski/McLeod McLeod
Matollar baix Motoserra/Pulaski Pulaski Pulaski Pulaski/McLeod
Arbrat aclarit Motoserra/Pulaski Pulaski Pulaski Pulaski/McLeod
Matollar alt Motoserra/Pulaski Restes/Pulaski Pulaski Pulaski/McLeod
Arbrat continu Motoserra Restes/Pulaski Pulaski Pulaski/McLeod
Seqüència d’Eines per Terrenys MOLT pedregosos
1er 2on 3r 4art
Fullaraca/Humus Pulaski Pulaski Pulaski/Pala Pala/McLeod
Herbàcia Pulaski Pulaski Pulaski Pulaski/Pala
Matollar baix Motoserra/Pulaski Pulaski Pulaski Pulaski/Pala
Arbrat aclarit Motoserra/Pulaski Pulaski Pulaski Pulaski
Matollar alt Motoserra/Pulaski Restes/Pulaski Pulaski Pulaski
Arbrat continu Motoserra Restes/Pulaski Pulaski Pulaski

46
Maniobres d’HELITRANSPORT EN ZONES NO

CONDICIONADES:
Totes les especificitats de l’helitransport per les unitats GRAF queden

supeditades a l’habilitació programada del personal GRAF. A títol
merament informatiu, es detallen els següents aspectes:
. El pilot té responsabilitat total sobre la seguretat de l'helicòpter i els

seus ocupants durant el vol.
. El pilot serà l'únic responsable de decidir si es pot fer un
desembarcament de forma segura i realitzar dins de les limitacions
dels procediments operatius acceptables indicats en el seu Manual
d'operacions. No obstant això, qualsevol persona a bord d'un
helicòpter té la potestat de dir "NO" a una determinada situació o
maniobra amb la qual no està d’acord.
RECONEIXEMENT de possibles zones d'aterratge no

acondicionades:
Consideracions generals
1 Zones no confinades, amb bon camp de visió, terreny pla i desproveït de
combustible (0.5 m alçada).
2 Preferible zones de pastura, on no s'aixequi molta pols.
3 En parts altes, com ara carenes. No estacionar l'helicòpter en zones on la velocitat
del front de foc pot variar ràpidament (valls, tàlvegs o vessants).
4 No hi hagi línies elèctriques dins de la zona d'aproximació i sortida de
l'helicòpter.
5 Que la zona de suport dels patins sigui visible, i el terreny estable i resistent.
6 Localitzat el més proper a l’incendi i preferible lluny de població urbana.
7 El cap d’unitat ha d’identificar la ruta d’escapament i informar al pilot
(consensuar abans de desembarcar).
8 El pilot fa el reconeixement general d’alt nivell de la zona (trajectòries
d’aproximació i sortida, vent, pendent, estabilitat del terreny, espai lliure del
rotor i dimensions de la zona).
47
Maniobra de DESEMBARCAMENT/EMBARCAMENT en una

zona d'aterratge no condicionada:
Consideracions generals
1 L’operador de vol, ancorat amb arnés, dret sobre el patí i amb
comunicació directa amb el pilot, és qui atoritza el
desembarcament.
2 El cap d’unitat, amb el vist i plau de l’operador de vol, serà el
primer en baixar.
3 L’operador ajudarà al descens de les eines que transporten la resta
d’integrants.
4 Abans de descendre amb ordre fins al lloc indicat de concentració,
els integrants de la unitat han de deixar fixats els cinturons de
seguretat i posicionar correctament els auriculars.
5 Cal posicionar-se sempre dins el camp visual del pilot i/o per la
part davantera de l’aeronau.
6 La unitat romandrà agrupada i ajupida fins l’enlairament de
l’helicòpter.
Essencialment, la maniobra d'embarcament en zones no preparades

serà la mateixa, invertint els passos illustrats anteriorment (el
comandament sempre es posiciona al costat de la porta).
La maniobra de creació d’un heliport d’emergència està descrita al

bloc de Seguretat.
48
SENYALITZACIÓ entre UNITATS TERRESTRES I MAER:

Indicacions bàsiques de comunicació
1
BLOC SEGURETAT
Introducció..................................................................................................02
Tetràedre del risc en IF i gestió dels errors...........................................03
Context legal...............................................................................................06
Normes en IF (Standard Fire Orders)....................................................08
Situacions d’Especial Alerta....................................................................09
Normes bàsiques de seguretat................................................................11
IADO (consciència del risc).....................................................................15
LACES..........................................................................................................18
Protocol de seguretat en l’atac directe en descendent........................33
Valoració dinàmica del risc......................................................................35
Maniobra d’autoprotecció amb foc........................................................36
Maniobra d’autoprotecció vehicle d’aigua (i lleuger)........................38
Maniobra per a heliport d’emergència..................................................42
Fireshelter....................................................................................................43
2
La història del treball d’extinció d’incendis

forestals no ha quedat al marge d’accidents i fatalitats. Són
múltiples els exemples enregistrats, tant dins i fora de casa
nostra (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, Rússia, etc.), i no
només com una realitat del passat sinó com a manifestacions
presents i possiblement futures del canvi de generacions
d’incendi i l’alteració dels règims de foc. Entre altres possibles
motius, la coevolució dels paisatges amb la societat
contemporània (eficiència de l’extinció, abandonament
d’activitats agrícoles, pastorals, ramaderes i forestals, canvi
climàtic, etc.), pauta el comportament dels incendis i per tant,
les situacions potencials de risc associades. Mentre les
estructures de paisatge segueixin acumulant potencialitats per
al comportament extrem (continuïtat i quantitat de
combustible, situacions meteorològiques de GIF, etc.),
l’exposició al risc dels operatius d’extinció seguirà sent alta.
Per tant doncs, no sembla que en un futur immediat pugui
dissociar-se el risc potencial a patir accidents i fatalitats. En
qualsevol cas, si es pot i cal vetllar, prioritàriament, per
GESTIONAR el RISC, adoptant primer diferents estratègies
segons el comportament esperat, aplicant protocols de seguretat
i sent permeables al retorn d’experiències, entre altres. En
aquest sentit, resulta d’especial interès tendir a un sistema
d’emergències basat en el model HRS (High Resilient Systems).
3
Tetràedre del risc en incendis forestals
El tetràedre del risc per IF es pot explicar a partir de dos eixos

principals: la resultant del triangle del comportament del foc
forestal (topografia, meteorologia i combustible) i la resultant
vinculada al factor humà.
Dins del factor humà entren en joc tots aquells elements

personals o d’equip que poden determinar que una actuació
passi de ser potencialment perillosa a un accident o catàstrofe.
Alguns exemples són el grau de competència i formació, el
coneixement de la previsió del risc diari, el manteniment del
material, l’estat físic del personal, etc.
4
Model de gestió dels errors:

Escales d’actuació en IF
1. PREVENIR. És el pas que, assumint el menor risc, ofereix

més oportunitats per evitar l’error. L’anàlisi previ i in situ són la
millor garantia per minimitzar accidents. S’augmenta la
seguretat mitjançant el reconeixement previ i la prevenció de
situacions d’especial risc.
2. LIMITAR les conseqüències de l’error mitjançant la creació de

capes de redundància. L’objectiu consisteix en minimitzar la
vulnerabilitat; evitar que un cop comesos els errors quedem
directament exposats als seus efectes. Així doncs, s’augmenta la
seguretat mitjançant barreres de protecció.
3. MITIGAR els efectes. A més de disposar de barreres de

protecció, és necessari conèixer quines accions cal emprendre
per corregir o minimitzar els efectes.
5
CLAUS PER LA GESTIÓ D’ERRORS
1. RECONÈIXER que som propensos a cometre errors (això

no significa que siguin acceptables, només que cal estar
preparats per a quan es produeixen).
2. Augmentar les BARRERES (mantenir la redundància en

els operatius tant com sigui possible).
3. COMUNICAR els riscos i intencions (augmentar la

capacitat per detectar errors o de reduir-ne les possibilitats).
4. Seguir els PNT’s.
5. Aquesta situació és SENSATA?

(Exemples: Què es pot guanyar amb aquest atac? Tinc els
recursos adequats en aquest moment per mantenir
l’actuació?)
6
CONTEXT LEGAL
Igual que amb la resta del HB i tal i com es menciona en el pròleg, la

informació que es presenta queda jeràrquicament per sota de les
Instruccions Normalitzades de Treball (INT) vigents. Aquest matís és
especialment rellevant en matèria de seguretat. Per una banda tenim
les Guies Operatives (GO), que cal entendre-les com a documents de
treball, suport a la formació, mentre que les INT són procediments de
treball legalitzats d’obligatori compliment. L’operativitat del HB cal
vincular-la exclusivament al fet que facilita i estimula la formació del
personal.
Especial esment requereix la INT relativa al LACES (00/25 v.1). La

INT distingeix entre dos nivells d’implementació, bàsic i complet,
depenent de la situació i del criteri de seguretat que cregui necessari
aplicar el cap de línia o de sector.
1. Nivell d’implementació bàsic

En aquestes situacions en què s’està realitzant l’extinció del incendi:
a) Sobre un perímetre ben definit, amb clara transició entre la
zona verda i negra.
b) El punt d’ancoratge de la maniobra se situa al PEV.
c) Amb possibilitat de mantenir una bona perspectiva del
perímetre en què s’està treballant i de la posició dels fronts
actius del incendi.
2. Nivell d’implementació complet

En aquelles situacions en què s’està realitzant l’extinció:
a) Sobre un perímetre mal definit, sense una clara transició
entre la zona verda i negra.
b) En una zona amb potencial de retorn *.
7
c) El punt d’emplaçament de vehicles no és el punt

d’ancoratge inicial de la maniobra forestal (LA o LD).
És a dir, en qualsevol situació on calgui maximitzar la seguretat.
* Potencial de retorn: possibilitat que una zona prèviament cremada pel

incendi, que conté encara combustible vegetal susceptible d’entrar en ignició
quan es donin les condicions apropiades, torni a cremar de forma intensa,
descontrolada. Ex: incendi nocturn amb propagació en superfície sota arbrat
i antorxeig puntual, sense cremar capçades. De dia, en condicions meteo
favorables, presentarà un gran potencial de retorn.
Zona verda: zona de vegetació encara per cremar o no cremada
completament. Total la zona exterior al perímetre d’un incendi és zona
verda. Però també poden quedar zones dins el perímetre, que per l’evolució
del foc no hagin cremat. Aquestes zones també s’anomenen i cal reconèixer-
les com a zones verdes.
Zona negra: zona cremada per l’ incendi amb capacitat i característiques
per actuar com una zona de seguretat.
Ancoratge: tota infraestructura natural o artificial, lliure de combustible,
des d’ on es pot iniciar un atac segur al foc, que serveixi com a barrera a la
propagació del incendi, minimitzant les possibilitats que el foc franquegi la
LA o LD.
8
NORMES DE SEGURETAT D’INCENDIS FORESTALS

(STANDARD FIRE FIGHTING ORDERS)
Les normes estan integrades i desenvolupades mitjançant

l’assignació de funcions al SisCom i l’aplicació del protocol
LACES. Aquestes normes van ser editades pel USDA Forest
Service com a resultat de la investigació de 16 accidents amb 79
morts involucrades (any 1957). Per obtenir informació més
explícita veure la guia operativa relativa a Seguretat:
1) Cal conèixer les condicions meteorològiques actuals i

obtenir pronòstics.
2) Cal mantenir actualitzada la informació de l’estat de
l’incendi.
3) Cal iniciar l’actuació a partir del comportament actual i
l’evolució prevista de l’ incendi.
4) Cal identificar zones de seguretat i establir les rutes
d’escapament.
5) Cal situar guaites en totes les situacions potencialment
perilloses.
6) Cal mantenir l’alerta i la calma. Pensar amb claredat i
actuar amb decisió.
7) Cal mantenir el contacte amb els membres del seu equip
de treball, el seu superior, i les dotacions adjacents.
8) Cal assegurar que es reben i entenen les instruccions.
9) Cal controlar la situació en tot moment.
10) Cal combatre l’incendi agressivament, però sobretot amb
seguretat.
9
SITUACIONS D’ESPECIAL ALERTA

(WATCH OUT SITUACIONS)
És vital conèixer i comprendre el risc i la manera de minimitzar-lo.

No n’hi ha prou en identificar la situació, sinó que cal saber com
canviar les condicions per eliminar o atenuar el perill (per més
informació veure GO de Seguretat). A continuació es mencionen
aquestes situacions d’especial alerta de forma resumida:
1) No es coneix l’extensió ni està avaluat l’incendi (aplicar

IADO).
2) Extinció nocturna.
3) Zones de seguretat i rutes d’escapament sense identificar.
4) No estar familiaritzat amb els factors locals i meteorològics
que influeixen.
5) Disposa de poca informació sobre l’estratègia, les tàctiques i
els riscos.
6) Les instruccions i ordres no estan clares.
7) No hi ha un enllaç de comunicacions amb la seva dotació o
supervisor.
8) Construcció de la LD o LA sense punt d’ancoratge.
9) LD o LA pendent avall amb l’incendi a sota (últim recurs
disponible i amb precaucions especials).
10) Intentant un atac frontal a l’ incendi (únicament durant
comportaments d’incendi clarament dins de la capacitat
d’extinció amb eines manuals i LA (superfície de baixa i mitja
intensitat).
11) Combustible sense cremar entre l’equip de treball i l’
incendi.
12) No es pot veure l’incendi principal i tampoc està en
comunicació amb ningú que pugui veure’l.
10
13) Situat sobre una pendent per on els materials rodolants

podent encendre el combustible que està per sota, o llocs on
poden precipitar-se troncs i roques per sobre del personal.
14) L’ambient es torna més calorós i sec (canvi en les variables
meteo de seguiment significa comportament de l’incendi
canviant a curt termini).
15) El vent augmenta i/o canvia de direcció (canvi en les
variables meteo de seguiment significa comportament de
l’incendi canviant a curt termini).
16) Es produeixen freqüents focus secundaris al llarg de la
LD/LA (sinònim de canvi imminent en el comportament,
preveure tendència a comportament extrem. Alerta!)
17) El terreny i els combustibles dificulten les rutes
d’escapament cap a les zones de seguretat (assegurar-se del
temps necessari per desplaçar-se fins a la ZS, retirar aquella
vegetació que, sense hipotecar massa temps, agilitzi la
circulació).
18) Prenent un descans a prop de la LD (si és necessari descansar
cal prendre precaucions; fer-ho en zona de seguretat (vàlid
també zona “negra”) i amb el vist i plau del seu
comandament).
11
NORMES BÀSIQUES DE SEGURETAT
Entre les normes bàsiques de seguretat, en el HB només es presenten les

de treball en helicòpter, deixant al marge les pròpies d’altres riscos
associats com descàrrega d’aigua de mitjans aeris, treball amb eines
manuals, treball amb motoserres i conducció (que poden trobar-se a la GO
de Seguretat). En el cas concret d’helitransport, el personal d’unitats
tipus GRAF i GRAE cal que passin el procés específic d’habilitació
corresponent i s’atenguin a les especificitats allí assignades. A
continuació, algunes generalitats.
TREBALL AMB HELICÒPTERS:

- Aterratge
. Mantenir-nos agrupats i allunyats de l’helicòpter en cas de no tenir
cap feina específica i controlar la gent que no participa en l’operació.
. Precaució amb els rotors.
. Evitar la presència de qualsevol objecte que pugui volar.
. En cas d’evacuació protegir el ferit del vent dels rotors.
. Situar-nos a la vista de la tripulació, fora de la zona d’aterratge.
12
- Aproximació i càrrega de l’helicòpter:

Es farà sempre de forma ordenada, a la vista de la tripulació i amb la
seva autorització prèvia.
. Mantenir-se a una distància mínima de l’helicòpter d’uns 40 metres
mentre els rotors estan girant.
. No dirigir-se a l’aparell fins que el pilot ho indiqui.
. La forma d’aproximació ha de ser d’un en un i sense presses, sempre
per la part davantera de l’helicòpter, sense distreure’s mirant a les
pales per tal d’evitar ensopegades i caigudes.
. Les eines s’han de dur en posició horitzontal i sense aixecar en cap
moment, per evitar el xoc amb les pales en moviment.
. No anar a la part posterior de l’helicòpter. L’accés a la cistella es farà
amb l’operador de vol i si s’ha de donar la volta a l’helicòpter fer-ho
sempre per davant.
. Dipositar les eines al cistell i dins l’helicòpter (segons marca la
referència de l’habilitació). Qualsevol combustible ha d’anar al cistell
i en la mesura de les possibilitats de carga, la resta d’eines que
requereixen el personal GRAF.
. Dins l’helicòpter, precaució amb els líquids, evitar vessaments.
. Dins l’helicòpter, no portar res a l’esquena o al cap, els objectes
llargs portar-los sempre horitzontals i si tenen molta superfície, entre
dues persones.
. En terreny irregular, esperar ajupits l’autorització per pujar o
carregar material.
. Tot el material de càrrega a l’helicòpter ha d’estar prèviament
ordenat i empaquetat de forma correcta.
. Després de pujar a l’helicòpter cal posicionar-se com el pilot indiqui,
collocant-se els cinturons i els auriculars.
13
Aproximació i càrrega al Helicòpter
Durant el vol:
. Complir estrictament les instruccions del pilot.
. Sempre anar assegurats o amb el cinturó lligat.
. No obrir portes sense autorització.
. No tocar res sense consultar-ho prèviament.
. Avisar de qualsevol obstacle, aeronau i/o destí amb el sistema
horari.
Sortida i descàrrega de l’helicòpter:

. El cap de la dotació, un cop rebuda l’ordre de desembarcament per
part del pilot o operador, serà el primer de baixar per la porta que
hagi estat indicada.
. El cap de la dotació es dirigirà al cistell, facilitant la recollida del
material a la resta de personal i indicant el punt d’agrupament.
14
. La resta de la dotació realitzarà el desembarcament amb ordre i

celeritat, tot agrupant-se al lloc indicat pel cap de la dotació, que serà
uns metres de la plataforma en direcció a la part davantera de la nau,
dins del camp visual del pilot.
. El cap de la dotació serà l’últim d’afegir-se al grup i donarà la
conformitat (OK) al pilot o operador de vol. Aquest és el responsable
a priori de tancar la porta (o el comandament, si aquest no està
disponible).
. La dotació romandrà agrupada i ajupida fins a l’enlairament de
l’helicòpter.
Situacions especials. Baixada en estacionari:

. L’operador de vol, ancorat amb arnés, situat sobre el patí i amb
comunicació directa amb el pilot, és qui autoritza la baixada. Un cop
rebuda l’ordre de desembarcament, el comandament serà el primer
de baixar.
. L’operador de vol anirà agafant les eines que li fan arribar els
integrants de l’equip dins l’helicòpter, i les fa arribar a l’exterior a
mesura que aquests van baixant.
. Cal que tots els integrants de la unitat baixin amb precaució i sense
saltar.
. La dotació es mantindrà agrupada i ajupida fins a l’enlairament de
l’helicòpter. L’agrupament es realitzarà a una distància que dependrà
del lloc, sempre dins del camp visual del pilot o operador.
15
IADO (consciència del risc)
Cal estar alerta dels petits canvis i mantenir una dinàmica d’avaluació
constant. Els petits canvis augmentatius (veure taula de factors a
considerar), poden suposar una trampa pels bombers. Els petits
canvis augmentatius, progressius i sense avaluació constant, porten a
acceptar i treballar en un entorn en el que no es treballaria si aquesta
situació fós la que es troba en un principi. La pedra angular per
mantenir l’atenció respecte els possibles canvis dels factors que ens
envolten és mantenir una bona consciència de la situació. L’espai de
decisió per comandaments augmenta assolint i mantenint una òptima
consciència de la situació.
La consciència de la situació es representa com un cicle per que la

situació i la percepció de la mateixa canvia constantment. A l’ inici de
l’actuació en un incident, els comandaments compten amb una
percepció inicial d’una situació i, posteriorment la van actualitzant
contínuament amb nova informació. Una correcta consciència de la
situació assegura l’efectivitat, l’eficiència i sobretot, la seguretat en les
maniobres; com major sigui la percepció de la realitat major
consciència de la situació.
La recerca i obtenció d’Informació és una part important per

mantenir l’òptima consciència de la situació i sobretot, determinar
quina és la més significativa i a la que cal prestar més atenció (veure
taula de factors a considerar)
La fase d’Avaluació consisteix en auditar el grau de proximitat entre

percepció i informació, i inclou la identificació de les alternatives
viables en base a la informació incorporada. Per tant, implica la
comprensió dels factors i riscos associats a cadascuna de les
possibilitats.
16
En la fase de Decisió es selecciona la millor alternativa.
Posteriorment, es procedeix a les Ordres, procés que ha de permetre

actuar sobre l’alternativa escollida. Després es torna al cicle de
consciència de la situació – percepció i recollida d’informació – per
avaluar els resultats de l’acció.
Cicle de consciència del risc i IADO (Informació,

Avaluació, Decisió i Ordres)
La taula següent pauta alguns dels principals factors relacionats amb

el comportament d’un IF a considerar per a l’estimació contínua:
17
FACTORS INDICADORS
Combustible fi continu.
Gran càrrega de combustibles escalats morts i
caiguts.
Cobertura arbòria tupida (<6m). FCC>90%)
Característiques del Condicions especials:
combustible - Facilitat de creació de guspires,
- Cobertura arbòria pre-escalfada,
- Peus morts,
- Combustibles fins no habituals,
- Rati elevat mort-viu
Baixa HR i disponibilitat de combustible de
10h
Humitat del combustible Condicions de sequera
Sequera estacional
Temperatura del Altes temperatures (>30ºC)
combustible Alta proporció de combustibles calents
Fons de vall i xemeneies (>50%)
Topografia Barrancs encaixats i/o estrets, collades
. Vents superficials >30km/h
. Núvols lenticulars
. Núvols de ràpid desplaçament
. Aproximació d’un Front Fred
. Desenvolupament cumulonimbus
. Calma súbita
. Vents erràtics o canviants
Inestabilitat atmosfèrica . Bona visibilitat
. Remolins de vent o pols
. Núvols cumulus
. Núvols Castellanus pel matí
. Elevació recta de la columna de fum
. Inici del trencament de la inversió tèrmica
. Cinturó termal
. Index Haines elevat (5-6)
Columna inclinada
Columna partida
Columna desenvolupada
Columna canviant
Comportament de l’incendi Antorxeig d’arbres
Incendis latents que revifen
Inici de petits remolins de foc
Focus Secundaris freqüents
18
PROTOCOL DE SEGURETAT LACES
Objectiu: Establir un protocol bàsic de seguretat en qualsevol

maniobra d’extinció d’incendis forestals (atac directe, parallel i
indirecte). Recordar que el document de referència a efectes legals, és la INT
00/23v1 Seguretat en incendis forestals. LACES
Enmarcat en un ESCENARI, amb coneixement d’aquest.

(Look out) Guaita
L El punt de guaita ha de tenir visibilitat sobre: la zona on es troben
els bombers, el foc, la zona segura i la ruta d’escapament.
(Anchor Point) Ancoratge / Atenció constant

Ha de ser una infraestructura natural (tarteres, divisòries, crestes,
A carenes, etc.) o artificial (carreteres, línies de defensa, tallafocs,
etc.) des d’on es pugui iniciar un atac segur al foc o que serveixi
d’ancoratge per estabilitzar cremes o perímetres.
(Communication) Comunicació
La comunicació ha de ser constant entre els operatius i els
C comandaments.
És responsabilitat de tots els bombers implicats comunicar els
canvis, els riscos i estar atents als canvis.
(Escape route) Ruta d’escapament
Ruta prèviament planificada per arribar a la zona segura. Familiar
E per a tots els membres de l’operació. Ha d’assegurar la visibilitat i
la transitabilitat cap a la zona segura, i a la vegada el temps
d’arribada a aquesta zona ha de ser mínim.
(Safety zone) Zona de seguretat

Zona neta de combustible, la grandària de la qual, està calculat
per ser una zona sense necessitat de tirar la fireshelter, i per poder
S estar-hi sense problemes amb el vehicle o la unitat agrupada.
Zona negra, suficientment àmplia per evitar la calor radiant i
convectiva.
19
El sistema LACES està intrínsicament lligat a les Normes de Seguretat

d’Incendis Forestals (Standard Fire Orders) i a les Situacions d’Especial
Alerta (Watch-out Situations) que componen el cos principal de
mesures de seguretat en IF arreu del món. El LACES es va
desenvolupar per facilitar una llista de comprovació de seguretat
simple per a tots els bombers que participen en un operatiu d’extinció
d’IF. Les investigacions d’accidents en l’entorn forestal demostren
que la implementació d’un gran nombre de normes i procediments
no garanteix o augmenta la seguretat. Qualsevol bomber només pot
estar al cas d’un nombre d’elements limitat durant un operatiu, i
encara més en situacions crítiques. Això fa que sigui necessària una
eina simple i fàcil de ser utilitzada per tots els bombers, en totes les
circumstàncies.
. El LACES s’ha de fixar abans d’iniciar una operació (tant maniobres

de foc tècnic, LD, LA i/o maniobres combinades), per rebaixar-ne el
risc.
. El LACES l’apliquen totes les unitats bàsiques (independentment del

nombre de personal).
. El LACES requereix flexibilitat per adaptar-se als canvis. En

situacions noves i d’estrès es tendeix a funcionar amb hàbits i, costa
analitzar les claus per la nova situació. Es tracta de protocolitzar la
seguretat prestant atenció als factors clau:
. La visió general de l’escenari.

. L’ancoratge de l’actuació.
. Les comunicacions en la maniobra.
. La ruta d’escapament.
. La zona segura.
20
- Esdevé essencial entendre el LACES com una cadena de seguretat

(LACES); no és la suma de 5 elements sinó la sinèrgia d’un sistema.
Sense complir alguna de les cinc premisses la cadena es trenca i la
dinàmica de treball no aporta garanties suficients, podent-se
desencadenar una situació fatal en cas d’empitjorar l’escenari de
l’incendi. La figura del G03 reforça l’estructura millorant la seguretat
dels operatius i optimitzant el treball de les unitats.
1. LOOK OUT (GUAITA)
El guaita és una peça fonamental per augmentar la seguretat i

l’eficàcia, i per això el punt de vigia ha de tenir una visibilitat sobre:
. La zona on es troben els bombers

. El foc
. La zona segura
. La ruta d’escapament
L’objectiu del guaita és el seguiment i l’anàlisi in situ de l’incendi, i es

troba en permanent comunicació amb la/les unitat/s executora/es de
la maniobra. Si amb la descripció continuada de l’escenari existeixen
canvis significatius, el cap d’unitat és el responsable de variar o parar
la maniobra.
El material necessari, emplaçament, funcions i flux d’informació

associats al rol de guaita es resumeixen en la taula “CHECK LIST
GUAITA”.
Les dades a monitoritzar en quan al seguiment de les tasques del

guaita es resumeixen amb la taula “Taula de Referència
METEO/COMPORTAMENT del foc pel Guaita”.
21
El MONITOREIG de dades és una “base de dades generada in situ

i en temps real”. Les fites es basen en registrar una sèrie de
variables meteo i comportament de foc, però l’objectiu fonamental
del monitoreig ha de ser facilitar una òptima i dinàmica
CONSCIÈNCIA DEL RISC, així com aplicar el CPS per validar de
forma contínua la viabilitat de la finestra d’actuació
predeterminada.
22
CHECK LIST GUAITA

2 emissores i bateries extra
Cartografia, brúixola, llibreta de notes personal, bolígrafs,
Mate- binocles
rial Aparell de medició meteo
Resta de material personal
Allunyat de les flames i de combustibles perillosos
Amb visibilitat del foc, de l'equip/s de treball adjudicat/s, de
la zona segura, de la ruta escapament i amb comunicació
Empla- correcta
çament Lloc elevat, exposat als factors meteorològics (representatiu), i
segur en quan a exposició a riscos addicionals del terreny
Capacitat de desplaçar-se per al seguiment de l'eix de
propagació de l'IF així com el seguiment de l'equip de treball
Seguiment visual de la/les unitats sota la nostra
responsabilitat
Aplicar anàlisi CPS: identificar finestra espai-temps on
l'alineació canviarà a Millor o a Pitjor
Interpretar l'efecte dels canvis en les variables bàsiques de
comportament (model Combustible, dades Meteo, Topografia)
Fun- Prestar especial atenció a la presència de Focus Secundaris
cions
Prestar especial atenció a les descàrregues dels mitjans aeris
sobre els seus companys
Anotar les dades meteo i paràmetres de foc (registre
fotogràfic). Taula de seguiment METEO i COMPORTAMENT
Informar de forma contínua al cap d'unitat de l'equip de
treball (o Gr03 i Gr01)
Dades Meteo: T, Hr, Vent (direcció i
Velocitat), Temperatura de rosada
Flux
Dades de Comportament de foc:
d’in-
1) Caracterització bàsica de la columna
forma- 2) Finestra espai-temps on l’alineació anirà a
ció Millor o a Pitjor
3) SI/NO presència de Focus Secundaris
23
TAULA de REFERÈNCIA METEO/COMPORTAMENT DE FOC PEL

GUAITA (es recomana fer-la servir a títol orientatiu en la llibreta de notes
personal tant bon punt ens sigui assignat el rol de guaita, així com considerar-
ne la nomenclatura proposada més endavant)
SEQÜÈNCIA DE MONITOREIG (15') 0 15’ 30’ 45’ 60’ …
Hora
T (ºC)
Hr (%)
(1) Vent (direcció i velocitat, km/h)
Temperatura de rosada (ºC)

(1) Pendent de la propagació (+/-)
(1) Orientació (vessant) de propagació
* Model de Combustible
* Tipologia de propagació (estrats)
(1) * LF (m) estimada
(1) * V prop. Estimada
Si/No presència de FS !!
Registre fotogràfic (columna)
(1) Variables clau per l’aplicació del CPS, de forma dinàmica.
* Ens seran útils algunes de les taules de l'annex del bloc d'Anàlisi del
HandBook.
24
Proposta de nomenclatura per algunes de les variables clau

N, S, E, O, NO, NE, SO, SE
Vent (1)
Exemple: “SO/22”
(vent de SudOest, a 22 km/h)
+ (ascendent), - (descendent);
Pendent (en relació al

Exemple “+ : ++” (pendent positiva, amb tendència a
front de propagació) (1) pronunciar-se més)
Exemple “-- : -” (pendent negativa, amb tendència a
Els : simbolitzen la
disminuir el seu pendent)
tendència, davant s’indica
l’estat actual i a posteriori, Exemple “- : +” (pendent negativa, amb tendència a
s’indica l’estat projectat arribar a una zona de pendent positiu)
Exemple “- : -” (pendent negativa, amb tendència sense
canvis significatius en relació al pendent)
Orientació (1) C (Calent); F (Fred)
(inclou determinar c (calent)
l’orientació, i en base l’hora f (fred)
del dia, la naturalesa del
combustible que crema)
Exemple: “C : f” (propagació en orientació amb
combustible calent i amb tendència a cremar a vessant
Els : simbolitzen la
amb combustible fred)
tendència. En majúscules i
davant els : s’indica l’estat Exemple: “C : c” (propagació en orientació amb
actual i, en minúscules i a combustible calent i amb tendència a seguir propagant en
posteriori, s’indica l’estat vessant amb combustible calent)
projectat
1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13 o en cas de dubte i/o
variabilitat, combinacions d’aquests amb el símbol
Model de Combustible / entre ambdós
Exemple: “11/12” (model 11 i/o 12, segons la zona de la

parcella considerada)
S1, S2 i S3 (superfície baixa, mitja i alta intensitat),
Tipologia de
A (antorxeig), C1 (capçades passiu) i C2 (capçades
propagació
actiu)
(1) Variables clau per l’aplicació del CPS, de forma dinàmica.
El MONITOREIG de dades i en particular l’ús d’aquesta nomenclatura ha
de facilitar les tasques de guaita. De no ser així, simplificar-la en funció del
grau d’experiència i agilitat de cadascú. PRIORITZAR la informació
especificada en “flux d’informació” (taula check list guaita)
25
L’establiment de guaites i el manteniment de l’alerta de tots els

components de l’equip de treball es vincula amb les Normes de
Seguretat Forestals 1,2,3,5 i 6, ja que tots els bombers han d’avaluar i
realitzar el seguiment de la seva situació, i tenen l’obligació de
comunicar els canvis que posin en perill la seguretat al seu entorn.
Alhora, vincula a les Situacions d’Especial Alerta 1,3,4,12,14,15,16,17 i
18.
Referit a l’element guaita, el punt de referència per un tècnic de

seguretat (o comandament responsable) seria:
- És suficient un guaita, hi ha els suficients, estan situats de forma correcta,
proporcionen la informació suficient per una valoració prou representativa
del risc?
2. ANCORATGE
L’ancoratge és tota infraestructura natural (camps llaurats, cursos

d’aigua, etc.) o artificial (LA, LD, camins forestals, etc.), lliure de
combustible, des d’on pot iniciar-se un atac segur al foc, garantint que
no propagui a la zona verda. Ens serveix per estabilitzar maniobres i
minimitzar la propagació de l’incendi per sota de l’àrea d’influència
de la maniobra.
L’ancoratge pot ser lineal o puntual en funció de l’atac que s’executi,

i en tots els casos ha d’estar lliure de vegetació (sòl mineral).
La selecció o creació d’un punt d’ancoratge adequat es relaciona amb

les Normes de Seguretat d’Incendis Forestals 10, i la Situacions d’Especial
Alerta 8.
26
Referit a l’element punt d’ancoratge, la referència per a un tècnic de

Els punts d’emplaçament de vehicles representen punts d’ancoratge òptims,
les línies de defensa s’inicien i finalitzen en punts d’ancoratge prèviament
planificats?
3. COMUNICACIÓ
A més de per radio sempre que es pugui serà prioritari i de gran

ajuda el contacte directe entre individus, per tal de minimitzar
possibles accidents per manca de cobertura i/o esgotament de
bateries.
Tipus de missatge
S.O.S, S.M.S, Pregunta – resposta, sollicitar d’informació (ex:
posició), Terra-terra, Aire-Aire, Terra-Aire
Lògica del llenguatge

. CPS (Campbel Prediction System)
Cal utilitzar conceptes clau de treball, sintètics, raonats i entenedors

(adaptar-se al receptor del missatge):
. alineació de forces, factors de propagació, punts crítics, punts
de canvi, punts sensibles, finestra d’actuació, etc.
Característiques d’una bona comunicació

. Raonada abans de la transmissió
. Identificar-se al iniciar de la transmissió
. Evitar excés de tecnicismes i establir prioritats en el contingut
dels missatges (pensar amb qui et comuniques)
. Breu i directe (si s’escau, sempre millor repetir un missatge
curt)
27
. Mantenir un to de veu calmat, no apropar-se massa al

micròfon
. Vocalització adequada, parlar poc a poc
. Es desglossen les preguntes
. Respectar les prioritats dels comandaments
. Assegurar la recepció
Per minimitzar la saturació de les comunicacions, cal aplicar la

premissa “parlar amb un cap amunt i un cap avall” (+1 i -1), és a dir
comunicar reflectint la cadena de comandament, comunicar
directament amb la persona que supervisa la funció que es
desenvolupa, i comunicar amb els supervisats. Aquesta premissa és
vàlida per tota la cadena de personal, des del rang més baix fins al
màxim responsable de l’emergència.
Establir línies clares de comunicació i comprovar-les està vinculat a

les Normes de Seguretat d’Incendis Forestals 7,8 i 9; I a les Situacions
d’Especial Alerta 5,6,7 i 12.
Referit a l’element comunicacions, la referència per al tècnic de

Les comunicacions són adequades? (en general les comunicacions són
necessàries entre el guaita, els equips de treball, els comandaments, i
les dotacions adjacents, però pot haver-hi altres vincles importants a
tenir en compte (aire, equips de suport extern, etc.)
4. RUTA D’ESCAPAMENT
És aquella ruta que ha d’estar prèviament planificada i coneguda per

arribar a la zona segura, per a tots els implicats en l’operació. Molt
important en maniobres d’aproximació. Ha d’assegurar la visibilitat i
28
la transitivitat cap a la zona segura, i a la vegada el temps d’arribada

a aquesta zona ha de ser el mínim possible.
Les condicions de l’emplaçament en què es treballa, la magnitud de

l’operació, així com el número d’operatius implicats, ens pot obligar a
establir més d’una ruta d’escapament (pel davant i pel darrera)
El responsable de l’anàlisi continu i el replanteig de la ruta

d’escapament s’ha d’establir abans d’iniciar qualsevol actuació. És
força lògic que el guaita de la maniobra ocupi aquest rol, així com el
de proposar i comunicar els canvis en aquesta ruta.
Característiques bàsiques d’una ruta d’escapament

. Segura
. Amb bona visibilitat (suficient per mantenir contacte visual tant dels
actuants com del sector d’incendi)
. Ràpida de transitar: el temps estimat per valorar si és o no
excessivament llarga cal calcular-lo en base al comportament de
l’incendi esperat, la finestra d’actuació definida i revalorant
contínuament l’evolució observada, tant de l’incendi com de l’estat
físic dels operatius (tenir sempre present el factor humà!)
. Neta de combustible
. El més ampla possible
. Suficientment senyalitzada (especialment al inici)
. El més lineal possible (evitar la possibilitat de confusió)
Identificar les rutes d’escapament i assegurar que tothom coneix el

seu traçat està vinculat a les Normes de Seguretat d’Incendis
Forestals 4, i a les Situacions d’Especial Alerta 3,8,11 i 17.
La referència per a un tècnic de seguretat (o comandament

responsable) seria:
29
Les rutes d’escapament són adequades i conegudes per tots els recursos
participants en l’extinció de l’incendi?
5. ZONA SEGURA (veure també maniobra foc d’escapament)
Es coneix com la zona lliure de combustible, la grandària de la qual

està calculada per ser una zona sense necessitat d’utilitzar la
fireshelter, i per poder estar-hi sense problemes amb el vehicle o amb
la unitat agrupada, sense necessitat de respiració autònoma. Es pot
concebre com una zona negra (dins el perímetre de l’incendi) o bé
amb una zona “verda” (no cremada), amb una tipologia de
combustible escaient que doni àmplies garanties (llaurat, per
exemple). En ambdós casos cal dimensionar-la per evitar el calor
radiant i convectiu. En el cas d’utilitzar la zona negra (LACES bàsic)
cal prestar especial atenció amb COM ha cremat (consumibilitat). En
aquest cas cal garantir que no existeix potencial de retorn. Aquest fet
és de vital importància, no sols per a la zona immediata que es
determini com a zona segura sinó també dels límits confrontants
(franges verdes properes a la zona proposada que puguin ocasionar
convecció i/o fum dins la zona).
Per seleccionar una zona segura es poden utilitzar les següents

pautes:
. Segons càlculs i anàlisi d’incendis històrics, en la majoria dels casos
les zones de seguretat han de tenir un mínim de 50 metres de
diàmetre per assegurar la supervivència dels bombers.
. El càlcul per determinar el radi de la ZS, atenent al calor radiant, és
de 4 vegades l’altura màxima de la flama, més 5 metres quadrats per
cada bomber, o 1 metre de radi per cada bomber. Aquest càlcul
proporciona el radi de la ZS, és a dir, el diàmetre de la ZS ha de ser el
doble del valor de la fórmula anterior.
30
. Si existeix la possibilitat que el foc consumeixi tot el combustible al

voltant de la zona de seguretat, el diàmetre ha de ser el doble dels
valors indicats anteriorment.
El calor per convecció pel vent i/o terreny augmentarà aquesta

distància. Els càlculs en la següent taula no assumeixen pendent i
vent.
Identificar les zones de seguretat i donar-les a conèixer, està vinculat

a les Normes de Seguretat d’Incendis Forestals 4,5 i 7 per assegurar que
tots els membres de l’equip de treball coneixen les zones de seguretat
i les rutes d’escapament. I a les Situacions d’Especial Alerta 3,8,11,17 i
18.
La referència per al tècnic de seguretat (o comandament responsable)

seria:
Les ZS estan ben dimensionades, són conegudes per tots els recursos
participants, la ZS pot estar fora de la zona de l’incendi?
31
DIRECTRIUS PER A L’ESTABLIMENT DE ZONES DE

SEGURETAT
1. Preferentment en zona negra o zona ja neta.

2. Evita localitzacions en les carreres principals de l’incendi i/o a favor de
vent.
3. Evita localitzacions situades en barrancs, congostos.
4. Evita localitzacions en les que la ruta d'escapament sigui pendent amunt.
5. Aprofita qualsevol discontinuïtat de combustible, o element que suposi
una barrera a la transferència de calor (grans roques, edificacions i vehicles).
6. Estableix (crema) zones negres al voltant de la zona segura abans que
siguin afectades per l'incendi.
7. Només per evitar la calor per radiació en un foc sense vent ni pendent és
necessària una distància com a mínim quatre vegades la longitud màxima de
flama entre el bomber i la flama. Aquesta distància s'ha de mantenir en tot el
perímetre de l’àrea segura, per si el foc té capacitat per envoltar-la. La
convecció o les característiques topogràfiques (pendent) incrementen
aquest requeriment de distància (veure taula inferior).
8. La zona ha d’estar complerta i senyalada abans de començar maniobres.
32
Les 18 situacions principals de perill relacionades amb l’escenari

del LACES
1 Incendi que no s’ha explorat ni dimensionat ESCENARI, A
Quan les rutes d’escapament i les zones de seguretat no

2 E, S
estan identificades adequadament
3 Quan no coneixem l’estratègia, tàctiques i riscs Operacions, A
Quan es construeix una línia de defensa vessant avall cap a

4 A
l’incendi
5 Construint una línia sense un punt d’ancoratge segur A
Quan es treballa en vessants on material rodant pot iniciar

6 ESCENARI, A
focus secundaris vessant avall
Quan el vent comença a bufar, augmenta la seva velocitat o
7 Meteorologia, A
canvia de direcció
8 L’ambient es torna més calorós i sec Meteorologia, A
Quan hi ha combustible sense cremar entre nosaltres i

9 A
l’incendi
Estant en terrenys on l’orografia o el combustible dificulten
10 ESCENARI, A
el pas
11 Estar en terreny desconegut ESCENARI, A
Estar en una zona on no coneixem els factors locals que

12 Operacions, A
influeixen en el comportament de l’incendi
13 Quan intentem un atac al cap de l’incendi Operacions, A
14 Si existeixen freqüents focus secundaris sobre la línea de foc L, Operacions, A
Si no podem veure l’incendi principal ni tenim comunicació

15 C, L
amb els que sí que poden veure’l
16 En cas de perdre l’enllaç amb la unitat o el supervisor C
17 Si les instruccions o ordres no són clares C
18 En els moments de descans a prop de la línia de foc L, A

33
Protocol de seguretat en l’atac directe en descendent
La construcció de LD o l’atac amb LA vessant avall és molt perillosa

en terrenys amb fortes pendents, combustibles de combustió ràpida
(susceptible a explosions) o condicions climàtiques variables. Aquest
tipus de tàctica no s’ha d’executar si existeix una altra alternativa
viable. Molts accidents han tingut lloc durant la realització d’un atac
en descendent. En la seva execució s’han de tenir en compte les
següents precaucions:
. Tant el responsable de la unitat com el responsable del sector o de la

zona de l’incendi han de planificar prèviament l’acció (abans que el
personal comenci el treball). Quan s’ha començat, s’ha de supervisar
contínuament.
. La decisió d’iniciar el treball es prendrà quan el responsable hagi

reconegut el terreny i la trajectòria de la línia.
. Garantir el compliment de les condicions bàsiques de seguretat per

tot el personal:
- Responsable de la unitat de treball en contacte directe amb
l’observador que vigila el sector de l’incendi
- Comunicació establerta amb tots els membres de la unitat de
treball
- Accés ràpid a la zona de seguretat en cas que el foc amenaci el
personal.
. Si és possible, atacar en descendent realitzant atac directe o atac

parallel a curta distància.
. No començar l’operació (contrafoc/crema d’eixamplament), si no hi

ha ruta d’escapament i els 2 punts d’ancoratge consolidats de la LD.
34
. Si la ruta d’escapament no és segura o és llarga, s’ha de cremar

lentament a la vegada que el personal avança tallant els matolls.
D’aquesta manera, el personal podrà assolir ràpidament aquesta zona
cremada per protegir-se.
. Mai s’ha de construir una línia per un barranc o xemeneies naturals,

ni en els seus voltants.
. El punt d’ancoratge inicial de la línia ha d’haver estat

adequadament assegurat.
. S’ha de vigilar molt estretament el fons o la part més baixa de

l’incendi. Si existeix perill de propagació a la zona, s’ha de pensar en
la possibilitat d’abandonar el treball. Assegurar la línia ja construïda i
tenir sempre una zona ja cremada per a protegir-se.
Esquema del Procés de Gestió del Risc
Coneixement
1
de la situació
5
Reavaluació
2 Identificació i Valoració
dels riscos
(18 situacions de perill,
4
maniobras descendents)
Punt de decisió
Control dels riscos

3
(LACES, altres normes
de seguretat)
35
VALORACIÓ DINÀMICA DEL RISC
1. Avaluar la situació, tasques i persones en risc.

2. Seleccionar sistemes segurs de treball.
3. Valorar els sistemes de treball escollits.
4. Introduir mesures de control addicionals en cas
necessari.
5. Valorar de nou els sistemes de treball i les mesures de
control addicionals.
36
MANIOBRA d’AUTOPROTECCIÓ AMB FOC
Seqüència i patró d’ignició per a generar zona negra (de

seguretat)
37
Procediment d’execució de la maniobra de foc d’escapament:
1. Buscar una zona amb la major proporció de combustible

fi possible, per tal de minimitzar el temps de consumició.
Prioritzarem aquelles zones amb accidents topogràfics o
restes de construccions que puguin aturar la radiació
directa.
2. Desfer-nos del material menys el cinturó on hi aguantem
l’aigua, la fireshelter i la bengala de fricció. Si el material
es pot deixar en un lloc sense combustible, per petit que
sigui, millor per tal de poder-lo recuperar amb
posterioritat.
3. Iniciar el foc a la zona escollida per la part alta (o a favor
de vent), creant un front de cap.
4. Descendir encenent fins la part baixa, patró de flanc, per
obrir la zona.
5. Tancar de cap per la part baixa per tal d’accelerar la
combustió i crear així un flanc que per baix va
descendint cap al font principal. Aquest flanc, igual que
el superior, eixampla la zona de seguretat. L’inferior és
especialment important ja que amb la proximitat del
front de foc, serà succionat i verticalitzarà les flames,
allunyant així la radiació de l’eix més superficial a la
zona segura.
6. Posteriorment, caldrà córrer a l’interior de la parcella;
escampar al màxim les cendres calentes, desplegar la
fireshelter i posar-se dins (veure maniobra de seguretat
amb fireshelter).
38
MANIOBRA D’AUTOPROTECCIÓ AMB VEHICLE

D’AIGUA
La realització d’una maniobra d’autoprotecció ha de ser l’últim

recurs. No es tracta d’un protocol tancat sinó que és una maniobra
flexible, que permet incorporar altres actuacions que ens ajudin a
augmentar el nivell de seguretat. La maniobra està pensada per anar
guanyant seguretat a mesura que s’executa
Recordar que existeix la INT OO/20v2 Mesures de Protecció contra

Atrapaments d’Autobombes, i que a efectes operatius és el referent
legal.
PART 1. Avaluació de l’incendi i valoració del risc d’atrapament

(treball permanent quan s’està al foc).
- Avaluar potencial segons sistema CPS.
- No posar-se mai en 3 sobre 3 i cercar sempre zones de pas o
emplaçament fora d’alineació.
PART 2. Identificació del risc i selecció de zona segura.

- Buscar una zona el més gran possible.
- Posicionar-se en l’extrem més allunyat de la zona d’arribada del foc.
S’ha d’optimitzar les condicions orogràfiques procurant la mínima
exposició als corrents d’aire calent. Cal tenir present la dinàmica del
flux d’aire calent en travessar un obstacle (el BRP). L’exposició a l’aire
calent minimitza la probabilitat de supervivència significativament.
39
Dinàmica del flux d’aire calent en interacció amb el camió.
- Eliminar el combustible proper.

- Orientar el vehicle en diagonal a l’eix de la pista, de manera que la
bomba quedi mirant el front de foc que s’acosta. Aquesta posició és la
que protegeix al màxim de la radiació i d’un possible impacte de les
flames. Aquesta posició pot comprometre la mànega de seguretat
però permet l’evacuació de la cabina. Si el vehicle quedés orientat
amb la bomba totalment exposada al front principal, augmentaria la
probabilitat que el flux d’aire calent dificultés la sortida de la cabina i
l’arribada a la zona segura.
- Engravar la bomba i deixar una installació de seguretat
pressuritzada a la zona segura. És important que el camió es posicioni
en la mesura del possible en pendent, de manera que la cabina quedi
lleugerament més alta. Aquesta és la posició amb la que la cisterna de
la bomba aprofita la màxima quantitat d’aigua.
- Netejar el material vegetal de la nostra zona segura, de manera que
s’elimini la vegetació de la zona fins a trobar sòl mineral.
40
PART 3. Situació d’Atrapament. Procediment constructiu de

seguretat (treball a fer en la situació d’atrapament).
- Equipar-se amb l’EPI complert. Els jaquetons de l’equip
d’intervenció no s’han d’utilitzar per la protecció personal. Es
repartiran les fireshelters (enganxades al sostre del vehicle).
- Protegir els vidres amb els jaquetons pel costat d’on arriba el foc de
manera que s’eviti la radiació, la piròlisi dels materials de l’interior i
l’entrada de fums a l’habitacle.
L’èxit de la maniobra i, de supervivència, depèn en gran mesura

d’esgotar al màxim cada part de la maniobra. Una situació
d’atrapament dura aproximadament 5 minuts, i es calcula que a la
cabina es resisteixen 3 minuts i amb el vano de protecció 3 o 4 minuts
més (aproximadament).
- Quan la situació a dins de la cabina sigui del tot insostenible, dos

membres de la unitat baixaran de la cabina i es situaran a la següent
zona de seguretat i obriran un vano de protecció (si és necessari),
recolzant els companys que puguin baixar de la cabina, i reagrupar-se
plegats a la zona de seguretat. L’aigua de la cisterna és limitada i
gastar-la abans d’hora sense que sigui estrictament necessari
condiciona fortament les possibilitats de supervivència.
Preferiblement, el vano es fa amb línia de 25mm i llança selectora, a
cabal màxim.
- Una vegada la situació es torna insostenible, ja sigui per gasos o bé
perquè l’aigua s’esgota, els membres de la unitat que no sostenen la
punta de llança despleguen la fireshelter, deixant lloc als dos
companys que sostenen la llança. En cas de no disposar de
fireshelters, cal agrupar tota la unitat i cobrir-se amb els jaquetons.
Segons l’estadística i l’anàlisi de causes, escapar de la zona segura en
aquestes condicions resulta més exposat que quedar-s’hi.
41
Per agafar referències gràfiques i visuals de la maniobra, veure INT

OO/20v2 Mesures de Protecció contra Atrapaments d’Autobombes
(i/o fitxa d’autoprotecció amb vehicle d’aigua) .
La maniobra amb vehicle lleuger segueix les mateixes premisses i una

seqüència similar, amb les limitacions però de no disposar de cisterna
d’aigua amb autobomba.
42
MANIOBRA DE CREACIÓ D’HELIPORT D’EMERGÈNCIA
REQUISITS GENERALS DE LA ZONA D’ATERRATGE D’EMERGÈNCIA

1 Superfície lliure d’obstacles i amb una resistència no inferior al doble del pes màxim
de l’aeronau, amb les condicions meteo previstes.
2 Zona de seguretat de dimensions (longitud i amplada), equivalents al doble del
diàmetre del rotor principal o de la longitud de l’helicòpter (el que sigui major).
3 Tallar la vegetació que excedeixi els 50 cm d’alçada dins la zona de seguretat.
4 Disposar d’una zona d’aproximació i una de sortida (mínim 40 metres), orientades en
la direcció dels vents predominants.
5 Amb una obertura mínima de 40º des del punt de vista d’aterratge tant pel davant com
pel darrera, amb un pendent, vegetació, terreny o obstacles, apropiats a l’helicòpter.
6 La superfície de contacte ha d’estar neta de troncs i/o pedres grans, amb unes
dimensions de 6x6 m per helicòpters bombarders, i de 4x4 m per helicòpters més
petits.
7 El gradient de la superfície de contacte, en qualsevol direcció, no pot ser major del 10
%.
8 La perifèria (radi de 100 m) de la zona d’aterratge ha d’estar lliure d’obstacles que
puguin sortir projectats per efecte del rotor.
9 En àrees residencials, la superfície ha d’estar lliure de material particulat, com pols o
arena, que pugui afectar als habitants o l’aeronau.
10 Collocar una cinta de 0.5 a 1 m (en forma de bandera) en un sector visible, amb
l’objectiu de mostrar la direcció del vent i poder orientar al pilot.
El cap d’unitat i el pilot poden decidir utilitzar dimensions més grans, segons les observacions
que interpretin sobre el terreny.
43
MANIOBRA DE SEGURETAT AMB FIRESHELTER
La fireshelter funciona reflectant eficaçment el calor de radiació,

mentre que és totalment vulnerable al calor per conducció i al calor
per convecció. Aquest fet explica que sense contacte directe amb el
combustible i en absència de corrents d’aire calent, la fireshelter sigui
la millor alternativa en cas d’atrapament.
1. Tria l’àrea lliure de vegetació més propera. Evita corredors, efecte

xemeneia, ports i carrerades. La premissa és evitar qualsevol cosa
susceptible de combustionar i l’exposició a fluxes d’aire calent. Cal
tenir present la presència de possibles arbres secs, morts, que puguin
caure així com pedres o altres materials susceptibles de precipitar-se a
la zona escollida com a refugi d’emergència (comunicarem per
emissora la situació).
2. Assegura’t de portar l’equip de protecció complert (protector de

cara i coll, casc, ulleres, guants, jaquetó forestal, etc.). Ens
assegurarem d’estar suficientment lluny del material operatiu que
pugui estar impregnat de combustible (motosserres, xerricanes, etc.).
44
Recorda que l’aigua pot marcar la diferència; l’ús ha de ser

exclusivament per hidratar-se i mai per mullar-se la roba (per tal
d’evitar la T d’ebullició). En cas de descàrregues de MAER, evita el
contacte.
3. En la mesura que el temps ho permeti, es treballarà la zona fins a

sòl mineral.
4. Estira l’anella vermella per obrir la bossa de vinil que conté la

fireshelter (no obrir la bossa de vinil fins que estem segurs sobre la
ubicació del refugi).
5. Agafa les nanses tal i com s’illustra a continuació: mà esquerra

lletra negra, i mà dreta nansa vermella.
45
6. Un cop oberta, cal estirar-se al terra i posicionar-se de tal forma que

els peus quedin exposats al costat d’on prové l’incendi. Per tal de
guanyar volum d’aire i protecció, cal recollocar els laterals de la
manta el més lluny possible del cos. Es collocaran els braços dins les
cintes per subjectar el refugi al terra. Es recomana mantenir la cara
prop del terra. A l’arribada de l’incendi cal estar correctament
posicionat.
Un cop passat el foc, cal recol.locar-se en la zona més segura i

assegurar-se que la demanda d’auxili ha estat correctament
comunicada.
ANNEX HANDBOOK 1.0
Fitxes de pràctiques setmanals (ex: anàlisi històrics)

Guia configuració ràpida del pont radio
Decret 312/2006 de regulació del foc tècnic (2006)
Taula bàsica d’autoecologia del foc (sp principals)
Referències
Fitxes de pràctiques setmanals
Existeixen les fitxes de pràctiques, en constant revisió, que han de servir de suport a
la formació contínua setmanal (helitransport, motosserra, tablet, eines combinades,
anàlisi, etc.). A continuació es presenta un exemple, concretament, la fitxa existent
per anàlisi d’incendis històrics.
Configuració PONT RADIO
DECRET 312/2006, de 25 de juliol, pel qual es regula la gestió del foc
tècnic per part del personal dels serveis de prevenció i extinció d'incendis
de la Generalitat de Catalunya.
DOGC núm. 4685 - 27/07/2006 (Pàg. 33768)

http://www.gencat.cat/diari/4685/06205136.htm
“
Els incendis forestals a Catalunya són un fenomen habitual i intrínsec a l'ecosistema mediterrani, i no
exclusivament atribuïble a determinades accions antròpiques. Cal constatar que la realitat forestal
catalana és conseqüència de l'abandonament progressiu dels aprofitaments tradicionals del bosc i del
continu despoblament rural. Aquestes circumstàncies, juntament amb d'altres, han conduït a
l'augment de càrrega de combustible vegetal existent als terrenys forestals de Catalunya i els han fet
altament vulnerables als incendis forestals.
Així mateix, l'experiència acumulada amb els anys ha permès de constatar que els incendis forestals
projecten els seus efectes més enllà de terrenys estrictament forestals i afecten sovint a terrenys
urbans o agrícoles, per la qual cosa, les estratègies de prevenció no poden limitar-se a operar en
terrenys forestals sinó que s'han d'estendre a altres categories de sòl que pot resultar afectat pels
incendis forestals o, més àmpliament, de vegetació.
Davant d'aquesta situació, es fa necessari regular amb més detall les eines de què disposen els serveis
de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya per a fer front a aquesta situació.
L'experiència adquirida al llarg dels anys i els estudis en aquesta matèria han permès concloure que
l'ús controlat del foc constitueix una mesura contra els incendis eficaç i que pot emprar-se tant en una
fase preventiva com en l'àmbit de l'extinció.
En la fase preventiva, com a exponent de les funcions de prevenció activa d'incendis de vegetació, l'ús
controlat del foc permet, entre altres, reduir el combustible vegetal en terrenys forestals permetent,
alhora, condicionar el comportament d'un eventual incendi forestal de tal manera que es mantingui
dins de la capacitat d'extinció dels serveis de prevenció i extinció d'incendis.
L'aplicació d'aquesta tècnica s'ha de fer d'acord amb un pla projectat per personal de la Generalitat de
Catalunya que ofereixi garanties de control i de seguretat per a les persones i els béns. A aquests
efectes, la regulació que conté aquest Decret inclou el procediment per efectuar les cremes de gestió de
combustible vegetal per part del personal del cos de bombers de la Generalitat, les persones facultades
per autoritzar-les i executar-les i el Pla de crema de gestió que conté les condicions relatives a la
crema.
En la fase d'extinció, l'ús controlat del foc permet executar maniobres que redueixen el combustible
vegetal que previsiblement serà consumit per l'incendi i que té per finalitat estabilitzar, extingir,
redirigir, confinar o disminuir la intensitat de l'incendi.
D'una banda, es preveu la crema d'eixamplament com a maniobra de foc tècnic que anticipa la crema
com a eina de gestió de l'extinció de l'incendi, i, de l'altra, els anomenats contrafocs, entesos com una
mesura de caràcter excepcional que, no obstant això, es regulen pel que fa a les condicions d'execució.
Per tot el que s'ha exposat, d'acord amb les funcions en matèria de prevenció d'incendis que
corresponen al Departament d'Interior, en virtut del que disposen l'article 13 de la Llei 5/1994, de 4 de
maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya; la Llei
4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya; la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de
Catalunya; el Pla especial d'incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) i l'article 1.1 del Decret
414/2000, de 27 de desembre, d'adscripció del cos d'agents rurals al Departament de Medi Ambient i
d'assignació de funcions en matèria de prevenció d'incendis forestals, d'acord amb el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera d'Interior i del conseller de Medi Ambient i
Habitatge i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Article 1
Objecte del Decret
Aquest Decret té per objecte regular la gestió del foc tècnic per part dels serveis de prevenció i
extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya en les actuacions de prevenció activa d'incendis de
vegetació i d'extinció d'incendis de vegetació previstes en aquesta disposició.
Article 2
Definicions
Als efectes d'aquesta disposició s'entén per:
a) Serveis de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya: el personal del cos de
bombers i del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya i les persones que, sota un
règim funcionarial o laboral, desenvolupen tasques de prevenció i extinció d'incendis dins el marc de
l'organització de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil del Departament d'Interior.
b) Prevenció activa d'incendis de vegetació: conjunt d'actuacions efectuades pels serveis de prevenció i
extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya sobre el territori destinades a evitar o minimitzar
amb caràcter previ els incendis o la seva extensió i a facilitar la capacitat de resposta ràpida, segura i
contundent quan es produeixen.
c) Foc tècnic: ignició controlada, dirigida i realitzada per les persones membres dels serveis de
prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat en base a unes condicions meteorològiques definides i
una anàlisi de comportament d'incendi preestablert. Els tipus de foc tècnic són:
c.1) Contrafocs: maniobra d'extinció que es realitza amb foc tècnic amb la finalitat d'eliminar i/o
desplaçar l'oxigen, verticalitzar una columna i aconseguir que els focus secundaris caiguin en zona
cremada aturant l'avanç del front principal de l'incendi.
c.2) Cremes d'eixamplament: maniobra d'extinció que es realitza amb foc tècnic amb la finalitat
d'eliminar el combustible forestal en una àrea potencial d'ésser cremada de forma descontrolada per
l'avanç d'un incendi de vegetació.
c.3) Crema de gestió de combustible vegetal: combustió controlada de matèria vegetal dirigida per
personal especialitzat del Cos de Bombers de la Generalitat amb la finalitat d'aconseguir que, en cas
que es declari un incendi, el seu comportament estigui dins de la capacitat d'extinció dels serveis de
d) Combustible vegetal: la biomassa vegetal amb capacitat de combustió en cas d'incendi de
vegetació. Aquesta s'expressa com a càrrega de combustible, és a dir, quantitat de combustible
forestal per unitat de superfície, expressada en kg/m2.
e) Pla de crema de gestió: projecte tècnic on es recullen les condicions d'execució de la crema de gestió
per aconseguir els objectius fixats al Pla.
f) Finestra de condicions de crema de gestió: llistat de variables (meteorològiques, de comportament
del foc o d'humitat de combustibles) que determina uns valors mínims, màxims i/o desitjables des de
l'inici fins al final de la crema de gestió, així com els condicionants ecològics, biològics i
mediambientals de l'execució que a la vegada poden limitar l'època de realització.
g) Finestra de prescripció marc: llistat de variables (meteorològiques, de comportament del foc o
d'humitat de combustibles) que determina uns valors mínims, màxims i/o desitjables en els dies
anteriors i posteriors de la crema de gestió, així com, els condicionants ecològics i biològics de
l'execució que a la vegada poden limitar l'època de realització.
h) Titular del terreny: persona física o jurídica que disposa d'un dret de propietat sobre un terreny.
i) Director del Pla de crema de gestió: la persona membre del Cos de Bombers de la Generalitat que
dirigeix l'execució d'un Pla de crema de gestió prèviament aprovat.
j) Vegetació: Estructures arbrades, arbustives, de matoll o herbàcies d'origen natural o antròpic en
terrenys forestals, agrícoles o urbans.
k) Gestió de punts crítics: gestió de la vegetació en punts estratègics del territori per tal de crear punts
de baixa activitat de foc en cas d'incendi i a partir dels quals el Cos de Bombers pot organitzar
operacions de confinament, contenció i extinció.
Capítol 2
Prevenció activa d'incendis de vegetació
Article 3
Prevenció activa d'incendis de vegetació
La prevenció activa d'incendis de vegetació a què fan referència els apartats a), b), d) i e) de l'article 4
és competència del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i és exercida pel personal
del Cos de Bombers de la Generalitat i per la resta de personal dels serveis de prevenció i extinció
d'incendis de la Generalitat.
Article 4
Funcions de prevenció activa d'incendis de vegetació
La prevenció activa d'incendis de vegetació comprèn les actuacions següents:
a) El manteniment de les infraestructures d'extinció d'incendis i del seu entorn per tal que puguin ser
utilitzades en l'extinció i disposin de franja de seguretat amb baixa càrrega de vegetació per facilitar
les tasques d'extinció des d'aquelles atès que el comportament del foc en aquestes zones tractades se
situarà per sota de la capacitat d'extinció del Cos de Bombers de la Generalitat.
b) Les cremes de gestió de combustible vegetal en terrenys urbans i agrícoles.
c) Les cremes de gestió de combustible vegetal en terrenys forestals i en els 500 metres que els
envolten, amb l'autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la finalitat
de gestionar la vegetació en punts crítics del territori.
d) L'estassada i desbrossament de la vegetació, enteses com l'eliminació amb mitjans mecànics de la
vegetació superficial herbàcia o arbustiva d'un terreny per tal de disminuir el comportament del foc
en cas d'incendi de vegetació.
e) Les altres que siguin necessàries amb la finalitat de garantir de forma preventiva la seguretat de les
persones i els béns davant de situacions de risc generades per incendis de vegetació.
Article 5
Cremes de gestió de combustible vegetal
5.1 Les cremes de gestió de combustible vegetal regulades per aquesta disposició s'han de realitzar
d'acord amb el procediment establert en aquest Decret.
5.2 No obstant, les cremes de gestió de combustible vegetal a què fa referència l'article 4.c) han de ser
autoritzades per la persona titular de la Direcció General de Medi Natural. A aquest efecte, una
vegada elaborat el Pla de crema de gestió, amb el tràmit d'audiència previ que estableix l'article 11, es
trametrà l'expedient a la Direcció General de Medi Natural perquè autoritzi, si escau, la realització de
la crema de gestió.
Article 6
Comissió Mixta d'Avaluació
Es crea una Comissió Mixta d'Avaluació de caràcter paritari, integrada per dos representants
designats pel departament competent en matèria d'emergències i protecció civil i dos designats pel
departament competent en matèria de medi ambient, amb les funcions següents:
a) Establir criteris d'actuació comuns en l'àmbit de les cremes de gestió de combustible vegetal a què
fa referència l'article 4.c).
b) Determinar el punts crítics en terrenys forestals i en els 500 metres que els envolten a gestionar a
proposta del departament competent en matèria d'emergències i protecció civil.
c) Analitzar les qüestions tècniques que pugui suscitar l'aplicació del present Decret, pel que fa als
apartats anteriors, i elevar-les als òrgans corresponents.
Article 7
Inici del procediment
7.1 El procediment per dur a terme la realització d'una crema de gestió de combustible vegetal de les
regulades per aquest Decret pot iniciar-se d'ofici mitjançant resolució de la persona titular de la
Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil del Departament d'Interior, amb l'autorització
prèvia de la persona titular del terreny, o a sol·licitud de la persona titular del terreny.
7.2 L'autorització a què fa referència el paràgraf anterior s'haurà de formalitzar per escrit d'acord
amb el model que determini l'Ordre de la persona titular del Departament d'Interior. Si la persona
titular del terreny és una administració pública, l'autorització l'haurà de signar la persona titular de
l'òrgan que estigui facultat per subscriure-la.
7.3 Si la realització de la crema de gestió és sol·licitada per la persona titular del terreny, aquesta ha
d'adreçar a la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil del Departament d'Interior de la
Generalitat de Catalunya una sol·licitud d'acord amb el model que es determini mitjançant Ordre de
la persona titular del Departament d'Interior, la qual, en tot cas, ha de contenir la informació
següent:
a) les dades personals de l'interessat,
b) la descripció de la zona objecte de la crema,
c) les dades del títol de propietat,
d) el motiu de la sol·licitud.
7.4 A la sol·licitud prevista a l'apartat anterior s'ha d'adjuntar la documentació següent:
Si el titular és una persona física:
a) Còpia del DNI de la persona propietària.
b) Cèdula cadastral i plànol cadastral.
Si la persona titular és una persona jurídica
a) Còpia del DNI de la persona representant.
b) Còpia del CIF de l'entitat.
c) Còpia de la documentació acreditativa de la capacitat de la persona representant.
d) Cèdula cadastral i plànol cadastral.
7.5 Si la persona titular del terreny és una administració pública, la documentació anterior quedarà
substituïda per un certificat de l'òrgan competent on es faci constar que aquesta administració és la
titular de la finca.
Article 8
Inadmissió a tràmit
8.1 Quan el procediment s'iniciï a instància de la persona titular del terreny, la persona titular de la
Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, amb l'informe previ del/de la cap de Cos de
Bombers, pot dictar resolució d'inadmissió a tràmit de la sol·licitud en el supòsit que aquesta no
s'adeqüi a la tipologia o finalitat de les cremes de gestió de combustible vegetal regulades per aquest
Decret.
8.2 La resolució d'inadmissió, degudament motivada, ha de ser notificada a la persona titular del
terreny sol·licitant d'acord amb el que preveu la legislació sobre procediment administratiu.
Article 9
Pla de crema de gestió
9.1 Qualsevol crema de gestió de combustible vegetal de les regulades per aquest Decret s'ha de
realitzar segons el que s'estableixi al Pla de crema de gestió.
9.2 El personal del Cos de Bombers de la Generalitat especialitzat amb categoria d'inspector/a o
sotsinspector/a és l'encarregat d'elaborar el Pla de crema de gestió, en el qual s'ha de fer constar:
a) Identificació de la crema de gestió.
b) Identificació i descripció de la propietat.
c) Objectiu.
d) Descripció de l'estructura de la vegetació a gestionar.
e) Treballs de condicionament previs a la crema.
f) Finestra de prescripció de la crema.
g) Finestra de prescripció marc.
h) Recursos necessaris per l'execució.
i) Particularitats de la ignició.
j) Condicionants de la fase de seguretat posterior a la crema de gestió.
k) Identificació del director del Pla de crema de gestió.
9.3 Un cop elaborat, el Pla de crema de gestió s'ha de sotmetre a la ratificació del/de la cap de la
Regió d'Emergències del Cos de Bombers de la Generalitat en l'àmbit territorial de la qual s'hagi de
dur a terme la crema de gestió.
Article 10
Informes
10.1 Un cop elaborat el pla de crema corresponent, la Direcció General d'Emergències i Seguretat
Civil ha de trametre l'expedient administratiu a la Direcció General de Medi Natural del Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya perquè els serveis tècnics corresponents
emetin un informe sobre el pla de crema i la seva viabilitat, llevat del supòsit previst a l'article 5.2.
10.2 L'informe s'ha d'emetre en el termini de 20 dies hàbils i en cas que no sigui emès en aquest
termini es poden prosseguir les actuacions.
10.3 En el supòsit que d'acord amb l'informe, la crema afecti espais naturals de protecció especial o
zones amb presència de fauna protegida, s'han d'acordar entre ambdós departaments les condicions
concretes per a la realització de l'esmentada crema, i si aquesta no és viable, el Departament de Medi
Ambient i Habitatge ha de proposar mesures alternatives per reduir la càrrega de combustible
vegetal.
Article 11
Tràmit d'audiència.
Un cop rebut l'informe, si escau, que preveu l'article anterior o un cop transcorregut el termini
establert sense que s'hagi emès, l'expedient s'ha de comunicar a la persona interessada perquè en un
termini no inferior a deu dies ni superior quinze pugui formular les al·legacions i presentar els
documents i justificacions que consideri pertinents.
Així mateix, simultàniament, es comunicarà a l'ajuntament o ajuntaments afectats l'expedient relatiu
a la crema, per al seu coneixement i si escau, perquè puguin formular les al·legacions oportunes.
Article 12
Proposta de resolució
Un cop efectuat el tràmit d'audiència previst a l'article anterior, el/la cap del Cos de Bombers ha de
formular la corresponent proposta de resolució.
Article 13
Resolució
13.1 Un cop conclosa la instrucció, l'expedient administratiu s'ha d'elevar a la persona titular de la
Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil perquè dicti la resolució sobre la procedència o no de
la crema de gestió de combustible vegetal. La resolució favorable a la realització de la crema de gestió
implica l'aprovació del Pla de crema de gestió d'acord amb el qual s'haurà de realitzar la crema de
gestió de combustible vegetal.
13.2 Aquesta resolució s'ha de notificar a la persona titular del terreny amb expressió dels recursos
corresponents en matèria de procediment administratiu.
13.3 La resolució també s'ha de notificar als ajuntaments dels termes municipals en què estigui
inclosa la zona afectada per la crema de gestió i a les persones propietàries de les finques limítrofes.
13.4 Quan el procediment s'ha iniciat d'ofici, el transcurs del termini de tres mesos des de l'inici sense
que s'hagi dictat la resolució en produeix la caducitat; si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud de
l'interessat, transcorregut l'esmentat termini, es pot entendre que la sol·licitud s'ha desestimat per
silenci administratiu.
Article 14
Execució de la crema de gestió de combustible vegetal
14.1 L'execució de la crema de gestió es pot fer durant tot l'any si es compleixen totes les condicions
que contingui el Pla de crema.
14.2 Correspon en tot cas al personal del Cos de Bombers de la Generalitat, l'execució material de la
crema de gestió. D'entre els designats per executar-la, se n'ha de designar un que actuï com a la
persona responsable, el qual haurà d'haver superat la formació específica d'execució i direcció de foc
tècnic impartida per l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya i ha de vetllar per la
seguretat del personal i perquè la crema de gestió es faci d'acord amb les previsions contingudes en el
pla corresponent.
14.3 Per executar la crema de gestió, el director del pla ha d'establir un dispositiu operatiu que tingui
en compte, com a mínim, els factors següents:
a) La previsió amb l'antelació suficient perquè s'executin les operacions prèvies a la crema de gestió, és
a dir, la reparació de camins, la creació de franges de seguretat i protecció i la realització d'estassades,
entre d'altres.
b) L'anàlisi de les condicions meteorològiques durant la crema de gestió i la suspensió d'aquesta si les
condicions esmentades superen els límits establerts en el Pla de crema de gestió.
c) La inspecció del perímetre en finalitzar l'operació i el manteniment de la vigilància durant un
període de temps adient després d'acabada la crema de gestió.
d) La comprovació i l'assegurament que els camins d'accés al lloc on es fa la crema de gestió siguin
permanentment transitables per als vehicles d'extinció d'incendis durant la crema i fins que durin les
inspeccions posteriors.
14.4 La Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil ha de comunicar el dia previst de la crema
amb 48 hores d'antelació, com a mínim, a la persona titular del terreny, als ajuntaments dels termes
municipals afectats, a les persones propietàries de les finques limítrofes i a la Direcció General
competent en matèria de medi natural del departament competent en matèria de medi ambient.
14.5 No es podrà iniciar l'execució d'una crema de gestió en cas que s'hagi activat el Pla INFOCAT o
el Pla Alfa.
Article 15
Alteració de les condicions de crema de gestió
15.1 Si les condicions de crema no es compleixen o bé el director del pla considera que les actuals no
són adequades per a la realització o continuació de la crema o no es podran assolir els objectius
definits al Pla de Crema, la intervenció s'ha de finalitzar i la Regió d'Emergències corresponent ha de
dimensionar els recursos necessaris per la fase de seguretat posterior.
15.2 En tot cas, es posarà fi als treballs de crema en cas d'activació del Pla INFOCAT o del Pla Alfa.
Article 16
Caràcter no indemnitzable de les cremes de gestió
Les cremes de gestió de combustible vegetal realitzades d'acord amb el que preveu aquest Decret i el
que estableixi el Pla de crema de gestió corresponent no donaran dret a indemnització, sense perjudici
de l'aplicació de la normativa reguladora de la responsabilitat patrimonial quan correspongui.
Capítol 3
Ús tècnic del foc en supòsits d'incendis de vegetació
Article 17
Ús del foc en supòsits d'incendi de vegetació
17.1 En supòsits d'incendi de vegetació, el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya pot fer ús
del foc com a mitjà per a estabilitzar, extingir, redirigir, confinar o disminuir la intensitat de l'incendi.
17.2 Aquest ús implica, mitjançant la utilització dels diversos tipus de cremes d'eixamplament o
contrafocs, la crema de les zones que, amb una previsió normal, poden ser consumides per l'incendi.
Article 18
Cremes d'eixamplament
18.1 L'ús del foc tècnic en l'extinció d'incendis es realitza amb caràcter general mitjançant la crema
d'eixamplament.
18.2 La crema d'eixamplament l'ha d'autoritzar sempre l'estructura de comandament del Cos de
Bombers que dirigeixi les tasques d'extinció.
Article 19
Contrafocs
Les maniobres de foc tècnic consistents a crear un contrafoc tenen caràcter excepcional i només es
poden executar amb l'autorització prèvia del/de la cap del Cos de Bombers i la presència o validació
del responsable en matèria d'incendis forestals del Cos de Bombers de la Generalitat.
Article 20
Disposicions comunes a l'ús de foc tècnic com a maniobra d'extinció
20.1 Les maniobres de foc tècnic han de ser executades sota monitorització de les condicions
meteorològiques del moment de l'execució i de les dues hores posteriors. Correspon a l'estructura
especialitzada del Cos de Bombers de la Generalitat definir la finestra de prescripció per aquestes
actuacions en cada incendi en concret.
20.2 L'execució de les maniobres amb foc tècnic ha de ser dirigida i duta a terme per persones
membres del Cos de Bombers que hagin superat el curs avançat d'incendis forestals que imparteix
l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.
Disposició addicional
Amb la finalitat de facilitar una ràpida actuació en cas d'incendi i garantir la seguretat de persones i
béns, totes les cremes controlades i preventives que realitzi el departament competent en matèria de
medi ambient s'han de comunicar amb una antelació mínima de 12 hores per escrit a la Regió
d'Emergències en l'àmbit de la qual es dugui a terme.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Barcelona, 25 de juliol de 2006
Autoecologia del foc
Exemples d’algunes de les sp de l’àmbit de Catalunya.
- No inclou la variable recurrència ni tampoc altres

especialment significatives de caràcter sistèmic: estacionalitat,
herbivoria, condicions meteorològiques postincendi,
disponibilitat banc de llavors, etc.
Algunes lectures sobre Ecologia del foc i Incendis:
. El paper del foc en la gestió del paisatge. Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. IV
International Wildfire Fire Conference de Sevilla al 2007.
http://www.fire.uni-freiburg.de/sevilla-
2007/contributions/doc/SESIONES_TEMATICAS/ST1/Castellnou_et_al__2_SPAIN_Cat.pdf
. Tipificación de los incendios forestales de Cataluña. Elaboración del mapa de incendios de diseño como
herramienta para la gestión forestal. M. Castellnou, J.Pagés, M.Miralles, M.Piqué. UTGRAF i CTFC.
In 5º Congreso Forestal, Ávila.
. Fire Ecology. Volume 12, Number 1. Eco-Link (linking Social, Economic and Ecological Issues).
http://www.forestinfo.org/products/eco-links/12-1Fire-Eco2.PDF
. Fire Ecology. Ecological Society of America.

http://www.esa.org/education_diversity/pdfDocs/fireecology.pdf
. Conclusions. Jornades tècniques del Cos de Bombers: Capacitat de Gestió dels Incendis
Forestals. Girona, 2009.
http://incendisforestals.org/index.php?option=com_remository&Itemid=9&func=fileinfo&id=
17
. Portal d’Ecologia i Incendis. CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

http://www.creaf.uab.es/cat/recerca/a07.htm
. Global Pyrogeography: the current and future distribution of wildfire. Krawchuk, Moritz, Parisien,
Jeff Van Dorn, Katharine Hayhoe.
http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0005102
. Conditioning uncertainty in ecological models: Assessing the impact of fire management strategies.
J.Piñol, M.Castellnou, K. Beven. Ecological Modelling 207 (2007) 34-44.
. Feedbacks between fuel reduction and landscape homogenisation determine fire regimes in three
Mediterranean areas. L. Loepfe, Jordi Martínez-Vilalta, Jordi Oliveres, Josep Piñol, Francisco
Lloret. Forest Ecology and Managent 259 (2010) 2366-2374.
www.elsevier.com/locate/foreco
. American Forests. A history of Resiliency and Recovery. USDA Forest Service, 1992.
. Fire Ecology of the Pacific Northwest. Agee, James L. 1193 Island Press 1993 ISBN 1-55963-229-1.
The landscape ecology of Western Forest Fire Regimes. James K.Agee. Northwest Science, Vol. 72,
Special Issue 1998.
. Protecting people and Sustaining Resources in Fire-Adapted Ecosystems-A cohesive Strategy. USDA
Forest Service, 2000.

2011 Incendis-Forestals Bombers PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

2011 Incendis-Forestals Bombers PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2011 Incendis-Forestals Bombers PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia de camp en

Autors: UT Graf / Jordi Oliveres (Graf Lleida)

La informació que es presenta en el Handbook (HB) queda

En aquest sentit, el HB no neix amb la intenció d’aglutinar totes les INT

Pels més escèptics, ja avanço que el HB té moltes limitacions. No respon

Pel que fa a continguts, el HB s’estructura en tres blocs: (1) Anàlisi, (2)

Per al bloc d’Anàlisi resulten especialment interessants els informes

Els temes de prevenció activa (cremes prescrites, gestió de combustible,

La “posologia” del llibret és a demanda i lliure d’horaris. Els efectes no

Dels continguts presentats m’agradaria destacar-ne especialment els

Jordi Oliveres Solé

BLOC ANÀLISI (separador groc)

BLOC TÀCTIQUES i MANIOBRES (separador blau)

BLOC SEGURETAT (separador vermell)

ANNEX HB (separador verd)

- Sobre la geometria de l’incendi forestal:

Factors bàsics en la propagació

Analitzar el comportament permet conèixer les característiques del

L’anàlisi del comportament del foc té com a fita primera

A títol recordatori, les tipologies d’incendis segons patró de

Els tres factors bàsics essencials són:

Pendent: afavoreix l’ascens del front de foc a una velocitat

Vent: semblant al pendent, catalitza la propagació de

Orientació: es defineix com la posició del combustible en el

LÒGICA DE CAMP CPS:

PLENA ALINEACIÓ (3/3):

MITJA ALINEACIÓ (2/3):

POCA ALINEACIÓ (1/3):

FORA D’ALINEACIÓ (0/3):

SÍNTESI: Aplicar el CPS permet extrapolar el comportament del foc

Esquema de l’ANÀLISI de camp

Identificar tipologia d’incendi

Definir alineació de forces

Identificar Punts Crítics (canvis futurs)

Predicció i Rastreig d’oportunitats

- Ataca l’incendi fora d’alineació.

- Aparta’t del camí de les carreres potencials.

- Canvia la tàctica abans que el foc canviï de comportament.

- Guanya a cada incendi, això no és un esport.

1. Quan el temps i la topografia canviïn i et trobis enmig de

1. Observar la grandària i comportament del foc.

No tots els incendis són possibles en qualsevol lloc i moment.

Els grans grups:

A Catalunya, aquesta diversitat es pot agrupar i ordenar a partir

És important no confondre entre patró de propagació i incendi de

- Patró propagació: característiques de comportament del front de foc

- Incendi disseny: característica de propagació del foc sota unes

Els incendis tipus

Patró de propagació: CONVECCIÓ

ZHR: Zones Homogènies de Règim (segons Incendis Tipus)

De forma sintètica, la descripció de la columna ha d’incloure:

L’observació de variables com la LF, FS i Vpropagació permet estimar

Longitud Focus Velocitat Comportament

1,5 - 2,5 m 0,6 – 2

>3,5 m Capç ades

Es defineix POTENCIAL D’EXTINCIÓ com la capacitat que té un

Potencial d’extinció en maniobres de flanqueig

Dins del pote ncial