Sal a la carretera? I a la sopa?

1.- INTRODUCCIÓ

El projecte Sal a la carretera? I a la sopa?, parteix de la projecció d’un vídeo

(prèviament creat pels docents) on s’introduiran diferents problemes a resoldre
relacionats amb la sal i l’entorn més proper. Arran d’aquestes problemàtiques
sorgiran diferents hipòtesis que els infants hauran de verificar mitjançant
l’experimentació.

A més a més, els docents no proporcionaran una solució inicial als problemes
sinó que es busca que l’infant arribi a una solució final tot gaudint del procés
experimental.

Com podem observar en el següent mapa conceptual el nostre treball es

dividirà en dos grans eixos: Tirem sal a la Carretera? i Tirem sal a la sopa?.
2.- METODOLOGIA

En aquesta unitat didàctica els procediments que s'utilitzen són

de denominació activa, és a dir, els nens 1 que hi participen duen a terme una
sèrie d'experiments (veure: Activitats de desenvolupament) per a la resolució
d'una sèrie de problemes proposats en un vídeo (veure: Activitat 1).

Els experiments es duran a terme amb el suport del docent, que els guiarà en
l'obtenció de solucions dels problemes. Els grups dels alumnes es classificaran
de la manera següent: grups reduïts de quatre alumnes, en l'aura ordinària i
separats de la resta del grup.

En la fase d'aplicació de solucions, el procediment és dogmàtic perquè han

de memoritzar dades com: el punt d'ebullició, congelació, efectes de la
temperatura... ; per la resolució i elaboració dels experiments.

Per finalitzar, els experiments es presenten en una

fira científica (veure: Activitats d'avaluació).
Els alumnes realitzaran els experiments davant dels companys. Com a activitat
prèvia es treballarà a classe la preparació de la presentació oral, la posada en
escena i es donarà a conèixer el funcionament i els objectius d'una fira
científica. A l'aula es faran assajos per tal d'assegurar la preparació dels nens i
que el dia de la fira estiguin ben preparats.

1 Nens, referent ambos sexes, masculí i femení. En aquest treball quant diguem nens, ens
referim tant a nenes com a nens.
3.- OBJECTIUS DIDÀCTICS

Objectius generals

1. Interrogar-se sobre els fenòmens observats en el seu entorn, com també

sobre aquells dels quals té coneixements per mitjà d’altres fonts d’informació;
cercar-ne possibles explicacions i dissenyar un pla d’acció destinat a resoldre
els seus dubtes i interrogants.

6. Iniciar-se en l’experimentació científica per mitjà d’activitats sistemàtiques

d’exploració d’objectes i materials per conèixer-ne les propietats, els elements i
les funcions i comprendre’n el funcionament: planificar experiències senzilles,
identificar les variables que intervenen en un fenomen i intentar controlar-les
comprovant les hipòtesis elaborades.

9. Llegir i resumir informació científica; seguir un procés d’estudi d’un tema

col·laborant en les successives fases del treball contrastant opinions i idees i
arribant a conclusions personals.

11. Reconèixer canvis en els materials, els organismes i els ambients.

Identificar, en la mesura possible, les causes i les condicions en què es
produeixen els canvis, com també comprendre els fenòmens físics i ambientals
com a conjunts de processos definits per relacions d’interacció múltiple.
Els objectius esmentats anteriorment s’han extret del Primer nivell de concreció
del Programa de l’escola Andorrana: Objectius d’àrea i criteris d’avaluació, de
l’àrea de Ciència i tecnologia.

Objectius específics

• Conèixer perquè es tira sal a la carretera a l’hivern.

• Saber que la sal de taula (Clorur Sòdic) és diferent que la sal que es tira a la
carretera (Clorur Potàssic).
• Diferenciar els tres estats de l'aigua i comprendre que els canvis d’estat varien
en funció de la temperatura.
• Identificar diferències en les propietats físiques de l’aigua.
• Comprendre que la sal es dissol en l’aigua i conèixer el punt de saturació.
• Saber que la temperatura influeix en el punt de saturació d’una dissolució.
• Comprendre com influeix la sal en la variació de la temperatura de l’aigua.
• Diferenciar entre mescla homogènia i heterogènia.
• Conèixer els beneficis i els inconvenients de la sal per la salut i el medi
ambient.
• Descobrir quines estratègies utilitzen a altres països per combatre la neu i el
gel a les carreteres.
• Utilitzar i familiaritzar-se amb instruments de mesura, com la proveta i el
termòmetre.
• Conèixer i aplicar el mètode científic.
• Recollir i analitzar les dades obtingudes.
• Aprendre a treure conclusions.
• Adquirir coneixements científics a partir de la manipulació i l’observació.
• Relacionar les vivències personals amb el treball realitzat.
• Presentar de manera oral el resultat dels experiments realitzats.
• Saber expressar-se davant dels companys i companyes.
• Aprendre a treballar en grup: respectar i compartir opinions.
• Col·laborar amb el seu treball en l’elaboració i muntatge final de la Fira
científica.

3.1.- COMPETÈNCIES DIDÀCTIQUES

• Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia.

• Aprendre a aprendre.
• Esperit emprenedor i esperit crític.
• Competència en coneixement i la interacció amb el món físic.
• Tractament de la informació i dades.
• Autonomia i iniciativa personal.
METODOLOGIA

En aquesta unitat didàctica els procediments que s'utilitzen són

de denominació activa, es a dir, els nens1 que hi participen duen a terme una
sèrie d'experiments (veure: Activitats de desenvolupament) per a la resolució
d'una sèrie de problemes proposats en un vídeo (veure: Activitat 1).

Els experiments es duran a terme amb el suport del docent, que els guiarà en
l'obtenció de solucions dels problemes. Els grups dels alumnes es
classificaran de la manera següent: grups reduïts de quatre alumnes, en l'aura
ordinària i separats de la resta del grup.

En la fase d'aplicació de solucions, el procediments és dogmàtic perquè han

de memoritzar dades com: el punt d'ebullició, congelació , efectes de la
temperatura... ; per la resolució i elaboració dels experiments.

Per finalitzar, els experiments es presenten en una

fira científica (veure: Activitats d'avaluació). Els alumnes realitzaran els
experiments davant dels companys. Com a activitat prèvia es treballara a
classe la preparació de la presentació oral, la posada en escena i es donarà a
conèixer el funcionament i els objectius d'una fira científica. A l'aula es faran
assajos per tal d'assegurar la preparació dels nens i que el dia de la fira
estiguin ben preparats.

1 Nens, referent ambos sexes, masculí i femení. En aquest treball quant diguem nens, ens
referim tant a nenes com a nens.
4.- MARC TEÒRIC

Per a la realització d’aquest projecte ens basarem en l’estudi dels diferents

estats de l’aigua (sòlid, líquid i gasós), i com afecta el Clorur Sòdic en contacte
amb els diferents estats de l’aigua.

1.- Diferents estats de l’aigua:

1. Gasós (vapor d’aigua) L'estat gasós apareix quan l'aigua rep una gran
quantitat de calor a una alta temperatura (a partir de 100°). Les molècules en
un got d'aigua no tenen prou energia calorífica per escapar del líquid, llavors en
escalfar-se reben aquesta energia i s'escampen en forma de vapor. Aquest
estat el podem trobar a la cuina, en un SPA.

2. Líquid (aigua) L'estat líquid pot aparèixer per la condensació o la fusió de

l'aigua. En aquest estat les molècules estan totes juntes. La substància líquida
no té forma ni color i s'adapta al recipient que el conté. Aquest estat el podem
trobar en qualsevol part del món, des dels oceans fins als pous.

3. Sòlid (glaç) L'estat sòlid apareix quan el líquid es congela a causa de baixes
temperatures. L'aigua es comença a congelar a partir del -10 °C. En aquest
cas, les molècules s'organitzen de tal manera que sembla una xarxa. Aquest
estat el podem trobar a les muntanyes glaçades, als pols, a l'hivern pels
carrers, etc.

L'aigua és l’única substància de la naturalesa que podem trobar en aquests tres

estats, segons la temperatura és per això que:
* Quan fa molt fred, l'aigua és sòlida, és gel.
* Quan no fa fred, l'aigua és líquida.
* I quan fa molta calor o la fem bullir es converteix en: vapor d'aigua.

2.- Com canvien els diferents estats de l’aigua?

L' aigua és una substància per la qual la molècula està formada per dos àtoms
d'hidrogen i un d'oxigen(H2O). És essencial per a la supervivència de totes les
formes conegudes de vida.El terme aigua generalment es refereix a la
substància en el seu estat líquid, encara que la mateixa pot trobar-se en la seva
forma sòlida anomenada gel,i en la seva forma gasosa anomenada vapor.
Tots tres estats de l'aigua veuen modificada la seva estructura segons si
augmentem o disminuïm la temperatura.

La temperatura és una magnitud física que expressa la calor i la falta de calor.

La temperatura es mesura amb termòmetres i es poden calibrar amb diferents
escales, com els graus centígrads, escala Celius, escala Fahrenheit i d'altres.
5.-SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

Activitats de coneixements previs

''Fets sorprenents ''

Objectius - Conèixer la problemàtica envers la neu al Principat d'Andorra.

- Descobrir inconvenients de la neu mitjançant el vídeo: Fets sorprenents.

Desenvolupament Un cop visualitzat el vídeo de presentació (veure annex 1: fets sorprenents),

demanarem als infants diferents preguntes per veure si ho han entès:
- Que creieu que li ha passat al Sr. Joan?
- Com creieu que es podria evitar?
- Que penses que tira l'operari del Comú?
- (...)

Seguidament, realitzarem una pluja d'idees per tal de trobar una solució
envers la problemàtica de la neu tot realitzant un petit debat a l'aula amb les
idees que prèviament hem apuntat a la pissarra.

Temporalització 40 minuts

Agrupament Individual / Gran grup

Espai Aula ordinària

Material - vídeo /retroprojector

- pissarra

''Els estats de l'aigua''

Objectius - Identificar les paraules claus (aigua, gel, vapor, solid, liquid, gas).
- Relacionar les paraules claus amb els diferents estats de l'aigua .

Desenvolupament Mitjançant la següent fitxa, (veure annex 2: els estats de l'aigua) els infants
hauran d'escriure les paraules claus dintre dels espais corresponents.
Aquesta fitxa es realitzarà després d'haver vist un vídeo, proposant diferents
problemes relacionats amb els estats de l'aigua. Per tant aquesta ens
ajudarà a saber que saben els infants sobre els estats de l'aigua.

Temporalització 10 minuts

Agrupament Individual
Espai Aula ordinària

Material - fitxa
- llapis
- goma

Activitats de desenvolupament

''Experiment 1: Salem l’aigua freda i calenta''

Objectius - Comprendre que la sal es dissol en l’aigua i conèixer el punt de saturació.

-Saber que la temperatura influeix en el punt de saturació d’una dissolució.
- Diferenciar entre mescla homogènia i heterogènia

Desenvolupament S'omple un got fins a la meitat amb aigua a temperatura ambient .Tot seguit
s'hi afegeix cullerades de sal, contant-les i remenant de manera contínua fins
a arribar al punt de saturació de l’aigua, és a dir, quan les partícules de sal
no es dissolguin.
A continuació s'omple un altre got fins a la meitat i s'escalfa l’aigua al
microones, s'afegeixen cullerades de sal, contant-les i remenant de manera
contínua fins a arribar al punt de saturació de l’aigua. Com a conclusió s'ha
d'apuntar en quin got s'hi ha posat més cullerades de sal. (veure annex 3:
experiments)

Temporalització 40 minuts

Agrupament En grups de 3 -4 alumnes

Espai Aula ordinària

Material • 2 gots transparents

• Aigua
• Microones
• Sal
• Cullera
• Termòmetre

''Experiment 2: Què bull abans? l’aigua amb sal o sense sal?''

Objectius -Recollir i analitzar les dades obtingudes

- Identificar diferències en les propietats físiques de l’aigua
- Comprendre com influeix la sal en la variació de la temperatura de l’aigua .

Desenvolupament Posem dues cassoles amb la mateixa quantitat d’aigua (2 got) al foc.
A una de les olles s'hi afegeix 6 cullerades de sal, hem de prendre la
temperatura de l’olla amb aigua que comenci a bullir abans i apuntar quina
és l’olla que bull abans i el temps de diferència entre l’ebullició d’una i
l’altra. (veure annex 3: experiments)
Temporalització 40 minuts

Agrupament En grups de 3 -4 alumnes

Espai Aula ordinària

Material • Fogons
• Aigua
• Sal
• 2 Olles
• Termòmetre

''Experiment 3: Què bull abans? La sopa amb sal o sense sal? ''

Objectius -Recollir i analitzar les dades obtingudes

- Comprendre com influeix la sal en la variació de la temperatura de l’aigua .
- Reconèixer la diferencia de gust de la sopa amb sal.
- Conèixer els beneficis i els inconvenients de la sal per la salut i el medi
ambient

Desenvolupament Posem dues cassoles amb la mateixa quantitat de sopa (2 got) al foc.
A una de les olles s'hi afegeix 6 cullerades de sal, hem de prendre la
temperatura de l’olla amb sopa que comenci a bullir abans i apuntar quina és
l’olla que bull abans i el temps de diferència entre l’ebullició d’una i l’altra.
Tastem la sopa i reconeixem quina és la que porta sal.(veure annex 3:
experiments)

Temporalització 40 minuts

Agrupament En grups de 3 -4 alumnes

Espai Aula ordinària

Material • Fogons
• Aigua
• Sal
• 2 Olles
• Termòmetre

''Experiment 4: Congelem l’aigua!''

Objectius - Conèixer perquè es tira sal a la carretera a l’hivern.

- Identificar diferències en les propietats físiques de l’aigua.
- Diferenciar els tres estats de l'aigua i comprendre que els canvis d’estat
varien en funció de la temperatura.
- Comprendre com influeix la sal en la variació de la temperatura de l’aigua.

Desenvolupament Introduïm dues provetes amb aigua, una amb molta sal i l'altre sense, en un
cubell ple de gel amb sal.
Prenem la temperatura de les dues provetes i un cop ha transcorregut 1 hora
aproximadament observem que passa i tornem a prendre la temperatura de
les dues provetes. Apuntar el resultat i observar quina s'ha congelat abans i
 quina té la temperatura més baixa.(veure annex 3: experiments)

Temporalització 40 minuts

Agrupament En grups de 3 -4 alumnes

Espai Aula ordinària

Material • 2 provetes
• Aigua
• Gel
• Cubell
• Embut
• Sal
• Termòmetre

''Experiment 5: Les rajoles salades!''

Objectius - Conèixer perquè es tira sal a la carretera a l’hivern .

- Saber que la sal de taula (Clorur Sòdic) és diferent que la sal que es tira a
la carretera (Clorur Potàssic).
- Identificar les diferents opcions possibles per descongelar la rajola
- Traslladar de manera abstracta l'experiment a un problema quotidià.

Desenvolupament Introduïm tres rajoles al congelador durant 1 hora aproximadament. Un cop

transcorregut aquest temps trèiem una i fem un cotxe sobre la rajola.
Apuntem com el cotxe rellisca. Tot seguit amb la segona rajola afegim aigua
amb un vaporitzador i fem anar el cotxe sobre la rajola, observem com
rellisca el cotxe i com l'aigua ha format una lamina de gel amb contacte amb
la rajola congelada. Trèiem l’última rajola, afegim aigua molt salada i fem
anar el cotxe sobre la rajola. (veure annex 3: experiments)

Temporalització 40 minuts

Agrupament En grups de 3 -4 alumnes

Espai Aula ordinària

Material • 3 rajoles
• Congelador
• Vaporitzador
• Aigua
• Cotxe de joguina
• Sal
Activitats de consolidació

==
|| ||''Fira científica ''|| ||Objectius
||- Reproduir els experiments vistos en el vídeo: Els experiments de Markus Einstein.
- Exposar els experiments a la fira.
- Treballar en grups cooperatius.|| ||Desenvolupament||Un cop hem visualitzat el vídeo,
agruparem els infants en petits grups (3-4 alumnes) per tal de reproduir i realitzar els
experiments. Tot seguit crearem un recull de dades amb tots els experiments realitzats pels
infants els quals hauran d'exposar els resultats en una fira científica, que tindrà lloc a la plaça
Germandat, on es convertiran en petits científics.|| ||Temporalització|| Un matí ||
||Agrupament|| Individual / Gran grup || ||Espai|| Plaça Germandat || ||Material|| Experiment
1, Experiment 2 , Experiment 3, Experiment 4, Experiment 5. ||
==

6.- CONCLUSIONS

Després de tots els experiments duts a terme, afirmem, que una de les
possibles solucions que hem descobert respecte a llençar sal a la carretera és
dissoldre un tipus de sal en aigua i aquesta dissolució abocar-la a les zones en
perill de glaçada. D'aquesta manera evitarien més patinades per part dels
automòbils en època de neu.

Creiem que seria interessant aprofundir en una nova hipòtesis de caràcter

econòmic. A través dels experiments hem intuït que llençar sal dissolta en
aigua suposaria una menor despesa econòmica, que no pas tirar sal en estat
sòlid, ja que gràcies al seu estat líquid la seva repartició alhora de llençar-la
faria possible ocupar una major superfície.
 7.- ANNEXOS

Annex 1: Fitxa; Fets sorprenents

veure vídeo: https://youtu.be/F_lMOrvWsrU

 Que li passa a l'avi?

 Perquè creieu que ha caigut?
 Que ha passat amb el cotxe?
 Que feia el senyor amb el cubell ?
 Que tirava?
 Perquè ho tirava ?
 Que li passa a la sopa?
 Perquè no li agrada?
 La sal és bona per la salut?

Annex 2: Fitxa; Els estats de l'aigua

 Annex 3: Vídeo: Experiments
veure vídeo: https://youtu.be/XkfpoyL8V2c

8.- BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA DIGITAL

 Walpole, B. (1988). Jugando con la Ciencia: AGUA. Buenos Aires: Sigmar

 Circula Seguro. (2015). Michelin y Fundacion Mapfre.Recuperat de

http://www.circulaseguro.com/la-sal-de-las-carreteras-por-que-se-emplea-
inconvenientes-y-como-proteger-nuestro-coche-de-sus-efectos/

 Eroski. 2015. Combatir la nieve de la forma mas segura. Recuperat

dehttp://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/urbano/2009/02/19/183511
.php

 Carlos. Unidad 7: el agua y el aire. Recuperat

dehttp://primerodecarlos.com/SEGUNDO_PRIMARIA/SANTILLANA/Libro_Medi
a_Santillana_c_del_medio_segundo/data/ES/RECURSOS_GENERALES/PDI/i
ndex.htm

 Cesar Hinojosa. 2015. Tecno carreteras. Recuperat

dehttps://www.tecnocarreteras.es/web/items/1/1088/ideas-que-se-aplican-con-
exito-en-finlandia-para-realizar-una-gestion-eficiente-de-la-vialidad-invernal