Actualització

CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Ortografia. Accentuació i dièresi

1. L'accentuació

1.1. Normes d'accentuació. Repàs de coneixements elementals

 S'accentuen els mots aguts que acaben en: vocal, vocal + s, -en, -in

Atenció!: perquè el mot dugui accent, la i i la u de les terminacions anteriors ha de ser

tònica (cosí, comú, pedrís, intrús), no pot ser la vocal feble d'un diftong decreixent
(esglai, sentiu, caminois, hereus).

 S'accentuen els mots plans que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
 S'accentuen tots els mots esdrúixols.
 Alguns mots porten accent diacrític.

1.2. Punts d'atenció

 Recordem que els adverbis acabats en -ment tenen dos accents, un sobre l'adjectiu
que en constitueix l'arrel, i un altre sobre el sufix. Si l'adjectiu (que ha d'estar en la
forma femenina) porta accent, l'adverbi també en porta:
fàcil - fàcilment

dòcil - dòcilment

anònima - anònimament

temerària - temeràriament

rígida - rígidament

tècnica - tècnicament

En canvi:

popular - popularment

miraculosa - miraculosament
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

terrible - terriblement

 Les lletres majúscules s'accentuen igual que les minúscules:

Avui l'han enviat a Àustria. És un error greu.

REUNIÓ DE PAÏSOS ISLÀMICS

 Vegem una llista de mots que sovint es pronuncien amb la síl·laba tònica equivocada i,
per tant, hi ha el perill d'accentuar-los erròniament:

SÓN AGUTS SÓN PLANS SÓN ESDRÚIXOLS

beisbol acne aurèola

els Carpats aeròlit díode

ciclop (meteoròlit, diòptria

elit monòlit...) èczema

fluor alvèol elèctrode

futbol amoníac Etiòpia

handbol Arquimedes Hèlsinki

hoquei austríac Himàlaia

iber atmosfera Ítaca

interval (biosfera, olimpíada

joquei hidrosfera...) període

mil·ligram conclave pneumònia

(quilogram...) (una) consola rubèola

Munic Èdip termòmetre

Nobel hectolitre vàlua

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

oboè (quilolitre...) ...

oceà intèrfon

misantrop karate

policrom leucòcit

poliglot libido

radar magnetòfon

Raimon Marràqueix

timpà medul·la

Tibet metamorfosi

tiquet míssil

xandall omòplat

xassís osmosi

zenit policíac

Zuric rèptil

... telegrama

tèxtil

torticoli

Ucraïna

víking

...

 En alguns casos s'admeten dues formes:

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

dòmino / dominó

imbècil / imbecil

perit, perita / pèrit, pèrita

xofer, xofera / xòfer, xòfera

xilòfon / xilofon, saxòfon / saxofon

poliedre / políedre, decaedre / decàedre...

2. L'accent diacrític

Mots que es diferencien gràficament per la presència o l'absència d'un accent

diacrít ic:

Amb accent Sense accent

bé (adverbi, conjunció i interjecció) be / bes (nom de lletra)

Ho ha fet molt bé. Bé han dit que hi era. Bé, bé! S'escriu amb be de bou. Confon les bes i les pes.

bé / béns (sat isfacció, riquesa) be / bens (ovella)

Ho faig pel teu bé. Béns immobles Esquila el be. Ramat de bens.

deu / deus (del verb deure)

Em deu diners. Em deus cent euros.

deu (del verb dar)

déu / déus (divinitat)
No us deu pressa.
Creure en Déu. Els déus grecs
deu / deus (numeral)
Cinc i cinc fan deu. Han sortit dos deus seguits.

deu / deus (font)

Una deu termal. S'eixuguen les deus.

és (del verb ser) es (pronom feble)

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

El meu pare és metge. Això es fa de seguida.

es (art icle salat)

Tanca es cavall.

es (plural de la lletra e)
Fa unes es molt elegants.

mà (part terminal del braç) ma (la meva)

Dona'm la mà. Ma mare.

mes (les meves)

Mes ties.

mes (període de 30 o 31 dies)

més (quant itat iu, adverbi i nom masculí)
El mes de gener.
Tinc més anys que tu. En vull més. Les sumes
mes (conjunció)
s'indiquen amb un més entre les xifres.
Va dir que ho faria, mes no ho farà.

mes (part icipi del verb metre)

L'han mes en llibertat.

món (planeta que habitam) mon (el meu)

Ha fet la volta al món. Mon pare

pèl / pèls (filaments que neixen a la pell) pel / pels (contracció de la preposició per i
Un pèl de la barba. No té pèls a la llengua. l'art icle el)
Passa pel pont. Van pels carrers.

què (pronom interrogat iu i exclamat iu,

pronom relat iu precedit de preposició) que (relat iu sense preposició, conjunció,
Què dius? Què has dit! El martell amb què han picat. partícula ponderat iva o emfàt ica)

què / quès (nom masculí) El vestit que portes. Em sembla que plou. Que bonic!

Ja em diràs el què. Vull conèixer tots els quès de

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

l'assumpte.

sé (del verb saber) se (pronom feble reflexiu)

No ho sé. No se sap res.

sí (adverbi d'afirmació) si (conjunció condicional)

Sí, és cert. Si plou no vindré.

si (pronom reflexiu)
Parla de si mateix.
sí / sís (nom)
si / sis (nota musical)
Va respondre amb un sí sec. S'aprova la proposta per
Un quintet en si menor. Dos sis bemolls.
quaranta sís contra sis nos.
si / sins (cavitat, part interna)
Duia un infant dins el si. Els sins nasals.

sol / sols (solitari)

Es troba molt sol. Us deixem sols.

sol / sols (estrella)

La llum del sol. La Via Làctia conté bilions de sols.
sòl / sòls (capa externa de l'escorça terrestre)
sol / sols (nota musical)
Un sòl fèrtil. Aquesta planta es fa en sòls sorrencs.
Clau de sol. Dos sols sostinguts.

sol / sols (del verb soler)

Hi sol anar acompanyat. Sols venir per aquí?

sols (adverbi)
Tan sols m'ha dit que no ve.

son (el seu)

Son pare.
són (del verb ser)
son (el fet i les ganes de dormir)
Tots són amics meus.
Tinc molta son. Té un son tranquil.

son (contracció que es posa davant alguns

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

topònims)
Son Gotleu

son (del verb sonar)

Jo son molt bé es violí.

te / tes (infusió)
Una tassa de te. Uns tes molt aromàtics.

té (del verb tenir) te (pronom personal feble)

Té molta son. No te la portaré.

te / tes (nom de lletra)

En aquest mot falta una te. Dues tes seguides.

ús (ut ilització) us (pronom personal feble)

Fes ús del teu dret. Us estim molt.

ús (del verb usar) us (plural de la lletra u)

Només ús aquesta eina. Fa unes enes que semblen us.

vós (pronom personal tònic: tractament) vos (pronom personal feble)

Parlen de vós. Vestiu-vos!

2.1. Punts d'atenció

 S'escriu accent diacrít ic en el plural dels mots del quadre si coincideix

gràficament amb el dels mots sense accent diacrític. Per exemple: béns, déus,
pèls, sís, sòls; però mans, mons.

 No s'escriu accent diacrít ic en els compostos i derivats d'aquests mots: adeu,

adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel,
a l'empel, repel; entresol, subsol. Però sí en aquells que s'escriuen amb guionet:
déu-vos-guard, mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.

 S'admet que es pugui escriure un accent diacrític en paraules homògrafes no

recollides en el quadre, però només en usos molt part iculars, com ara
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

transcripcions d'usos metalingüíst ics, de textos medievals, dialectals, etc., i

també en expressions puntuals o enunciats aïllats en què és possible més d'una
interpretació i pot produir-se una ambigüitat indesitjada que el context
comunicat iu no resol.

 De manera excepcional, i per motius legals, es pot mantenir l'accent diacrític

en topònims com Cóll, Jóc, Móra, etc.

3. La dièresi

3.1. Repàs de coneixements elementals. Usos de la dièresi

 Indica que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi s'ha de pronunciar: pingüí, adeqüen,
aigüera, obliqüitat, etc.

 Indica que la i o la u no formen diftong amb una altra vocal precedent: obeïa,
diürn, canviïs, cafeïna, raïm, etc.

3.2. Estalvi de la dièresi

NO porten dièresi:

 Les terminacions llat ines -us, -um: Màrius, pòdium, aquàrium, etc.

 La vocal que va darrere prefixos com anti-, auto-, co-, contra-, macro-, neo-,
re-: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista,
reincident, reunir, tallaungles, etc.

Però duen dièresi reüll i les formes reïxo, reïxes, reïx, reïxen, reïxi, reïxis, reïxin,
del verb reeixir.

 Els sufixos -isme, -ista: altruista, egoista, egoisme, panteista, etc.

Però duen dièresi proïsme i lluïsme.

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

 En els mots duumvir, triumvir i derivats.

 L'infinit iu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la tercera

conjugació que tenen l'arrel acabada en vocal.

 La i i la u que han de dur accent gràfic.

3.3. Ampliació de coneixements

 Quan la dièresi va sobre una i o una u tòniques no presenta gaires dif icultats:
atribuïble, cafeïna, caseïna, cloïssa, cocaïna, creïble, creïlla, cruïlla, fortuït, geniüt,
genuïna, heroïna, Isaïes, jesuïta, llaüt, Lluïsa, nerviüt, oïda, oriünd, països, peüc,
peülla (o peüngla), proteïna, pruïja, rabiüt, raïm, Raül, reïna, ruïna, saïm, saüc,
Saül, Seül, Suïssa, taüt, transeünt, veïna, xiïta, etc.

 Vegem, però, mots d'escriptura més complicada que porten dièresi sobre i o u
àtones: agraïment, aïllar, aïrar-se, apaïsat, arcaïtzar, arduïtat, arruïnar,
assiduïtat, atapeïment, atuïment, contemporaneïtat, continuïtat, decaïment,
deïficar, deïtat, descafeïnar, diürètic, ensaïmada, esfereïdor, esmorteïdor,
espontaneïtat, europeïtzar, fluïdesa, gratuïtat, heroïcitat, heterogeneïtat,
homogeneïtat, idoneïtat, ingenuïtat, intuïció, laïcitat, lluïment, posseïdor,
roïndat, simultaneïtat, suïcidi, traïdor, vacuïtat, veïnat, viduïtat, etc.

 Els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -ear, -iar, -oar i -uar porten dièresi en
algunes formes del present de subjunt iu i de l'imperat iu:

creï, creïs, creïn (del verb crear)

copiï, copiïs, copiïn (del verb copiar)

lloï, lloïs, lloïn (del verb lloar)

situï, situïs, situïn (del verb situar)

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Atenció!: no porten dièresi els verbs acabats en -euar (creuar, preuar...). En

aquests casos hi ha diftong creixent: creui, creuis, creuin.

 En els verbs que tenen l'infinit iu acabat en vocal + -ir ens estalviam la dièresi a
l'infinit iu, el gerundi, el futur i el condicional. Vegeu un exemple de com es
conjuguen en el cas del verb traduir (parau esment també en les formes que
porten accent a la i ).

Verbs que es conjuguen com traduir: agrair, destruir, envair, esvair, trair, atapeir,
beneir, encobeir, esfereir, esmorteir, maleir, obeir, posseir, proveir, succeir, oir,
atribuir, conduir, construir, contribuir, deduir, derruir, destituir, diluir, disminuir,
distribuir, fluir, fruir, imbuir, induir, influir, instituir, instruir, introduir, intuir, lluir,
produir, prost ituir, reduir, seduir, substituir, etc.

 Els verbs cloure, coure, plaure, raure (i derivats) porten dièresi en les formes
de l'imperfet d'indicat iu que no van accentuades: cloïa, cloïes, cloïa, cloíem,
cloíeu, cloïen.

 Els verbs que porten dièresi a l'arrel (aïllar, amoïnar, arruïnar, suïcidar...), en
porten en totes les formes i en els derivats:

aïllar, aïlla, aïllaven, aïllaré, aïllàssim, aïllant, aïllat...

aïllament, aïllacionista...

 Els cult ismes derivats acabats amb els sufixos -itat, -itzar, etc., porten dièresi
encara que en el mot primit iu hi hagi diftong:

ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar

déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me

eu-ro-peu però eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat

fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa

he-roi però he-ro-ï-ci-tat

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

laic però la-ï-ci-tat

S'exceptuen els derivats amb el sufix -al, atès que es manté el diftong del mot
primitiu: coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical, romboidal, trapezoidal,
etc., menys proïsmal i veïnal. (Els mots derivats amb -al s'havien escrit amb dièresi fins
a l'aparició de l'Ortografia catalana de l'IEC de l'any 2016.)