LA

LÍRICA

MEDIEVAL
S E G L E S XII-XV
JOEL CARRASCOSA

DIEGO CRIADO

PABLO MÁRQUEZ

LOLI ROMERO
ÍNDEX

Tema 1: Segles XII-XV. La lírica medieval

1.1. Situació històrica, social i cultural
1.2. Literatura trobadoresca
 Diferències entre poeta i joglar
 El concepte d’amor cortés
 Personatges de la poesia trobadoresca
 Gèneres de la lírica medieval
 Autors: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
1.3. Ausiàs March
1.3.1.Vida i obra
1.3.1.1.Vida
1.3.1.2.Temàtica
1.3.1.3.Estil i obra
1.3.1.4.Aspectes formals
1.3.1.5.Influència posterior

1.3.2.Diferències i versemblances amb la literatura trobadoresca.

1.1Situació histórica, sócial i cultural.
Situació històrica.
L‟Edat Mitjana és el període que comprén des de la caiguda de l‟Imperi Romà (476)fins
l‟ocupació turca de Constantinoble (1453).Hi hagué dos períodes ben diferenciats: l‟alta
edat mitjana (segles X,XI i XII) i la baixa edat mitjana (XIII, XIV i XV).

A finals del segle IX i durant el segle X van ocórrer dos esdeveniments importants que
van ser claus pel desenvolupament de la llengua catalana en la lírica trobadoresca. Per
una banda es produeix un procés d‟integració que va impulsar la repoblació de la zona
central de Catalunya i per altra, un procés d‟independització respecte al poder franc.

Entre el 988 i el 1162 tingué lloc l‟expansió cap als territoris àrabs, així com

l‟ intervencionisme català a Occitània i un afermament de l‟autoritat de la casa de

Barcelona.

Durant el segle XII es creà la Confederació amb el Regne d'Aragó amb el casament de
Ramón Berenguer IV i Peronella d‟Aragó, fet important perquè es ací quan es
produeixen canvis en les bases del nou estat.

També té lloc la “Batalla de Muret” que tingué com a conseqüència que la Confederació
abandones l‟expansió per Occitània i poses el seu empeny en expandir-se cap al sud i
les illes.

Situació social.
En aquesta època predominava una estructura de la societat estamental. Per una banda,
trobem els privilegiats, que constitueixen una minoria de la població, la noblesa i
l‟Església, els quals controlaven les terres, el govern i la justícia. Per un altra banda, la
societat no privilegiada estava formada per artesans i camperols.

És a l'estament privilegiat on trobem les relacions de vassallatge que es produïen entre

nobles i serà reflectida en els poemes dels trobadors.
Situació cultural
En aquesta època es produeix una gran expansió cultural i artística de Catalunya i els
monestirs esdevenen llocs de recerca intel·lectual. Al final del segle XII la poesia
esdevé profana gràcies a la tasca dels trobadors.

Aquest avanç a la cultura es veu reflectit en les relacions socials de l‟època i podem
trobar un clar exemple en les composicions musicalitzades del trobadors i els
personatges que intervenen en aquesta poesia, com ara, el trobador, la dama, el gilós i
els lausengers.Es ací on podem observar un clar exemple de la divisió estamental de la
societat i les relacions de vassallatge.

1.2 Literatura tróbadóresca

-Diferències entre poeta i joglar.
Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i
musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era
destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els
clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar.,
occità.
Un joglar era un intèrpret musical de l'edat mitjana. Habitualment no eren els propis
trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una
feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar
l'intèrpret.

-El concepte d’amor cortés.

Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que
constitueix l‟element bàsic de la poesia trobadoresca al segle XII
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama. Sens dubte, l‟amor era el tema
més destacat de la lírica trobadoresca. L‟amor que canten els trobadors (fin’amor) és un
amor culte i refinat, un amor cortès. De fet, les relacions amoroses de la nostra societat
són herència directa dels trobadors. A ells els devem la concepció de l'amor que tenim.
La dama (midons) a qui canten els trobadors és d‟una condició social superior al
trobador i està casada. Per tant, és inaccessible. El trobador estableix una relació de
vassallatge amb la dama: li promet amor etern a canvi de la seva protecció. En els
poemes, el trobador sol encobrir el nom de la dama amb un senhal. El marit, que és qui
finança el trobador, se sent content que escriguen poemes a la seva dona. Els
matrimonis en aquesta època no eren per amor, sinó per conveniència: per unir terres,
títols nobiliaris, etc. El marit estava satisfet que elogiessin la dama, en tant que era
propietat seua.
La temàtica cortesana provoca un triangle amorós Trobador-Dama-Marit. Tota la
relació dama-trobador es troba, doncs, condicionada per la presència del marit (gilós) i
dels servents del marit que vigilen la dama (lausengiers).

-Personatges de la poesia trobadoresca.

 el trobador “Om”
Es el vassall de la dama, el seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o príncep i la
dama a qui adreçava la seva poesia era de categoria social inferior ( una dama noble), el
poeta, com a vassall se situava immediatament per sota d‟ella, perquè sempre havia de
ser el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós i lleialtat.
El trobador , que ofereix el seu servici amorós a la dama (sempre casada) , ha de passar
per quatre fases abans d‟aconseguir que ella li lliure el seu amor:
1. Fenhedor (tímid): el trobador enamorat no s‟atreveix a dirigir-se a la dama que
estima .
2. Pregador (suplicant): el trobador enamorat passa a aquesta segona etapa si la
dama ha mostrat interés per ell i li ha permés que li expresse el seu amor a través
de la poesia.
3. Entendedor : relació de complicitat . Ella accepta els seus poemes de servei
amorós i els seus juraments de fidelitat.
4. Drutz ( amant) : el trobador enamorat es converteix en drutz si arriba a l‟amor
físic i total amb la dama.
 La dama o “midons”.
Era la senyora feudal, la “domina”. Amb freqüència rep el nom de
midons “senyor meu” en masculí que mostra que el trobador enamorat ha de ser
submís a la dama com si es tractés d‟un senyor feudal.
La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada. Per Tant, la relació amorosa
era adúltera. Com que la dama era casada el trobador havia de referir-se a ella
amb un pseudònim, anomenat senyal.
  El marit o “gilós”
Si la dama està casada el marit es converteix en el “gilós”.
Ésser roí i malvat del qual s'han d'amagar . La idea d‟aquesta poesia es que la
dama no pot ser feliç amb el marit ja que no l'ha triat lliurement , el seu amor és
fruit de l'interés i de la imposició.

 Els envejosos maldients “lausengiers”

Com que el marit de la dama és un senyor feudal, viu envoltat d‟un seguit de
cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació,
sempre atents a qualsevol infidelitat.

 El gaita
El trobador compta amb un amic; el gaita, que l‟ajuda i encobreix la

parella.

-Gèneres de la lírica medieval

La poesia trobadoresca era sobretot de temàtica amorosa, però també podia centrar-se
en aspectes polítics, morals, literaris, etc. (annexes)

CANÇÓ
La cançó és el gènere amorós per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del
trobador cap a la dama. El tema sol ser l'amor cortès.
LA TENÇÓ
Un tençó és un estil trobadoresc en el que hi ha un debat entre dos trobadors. Cadascú
defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves
preferències. La temàtica és variada, pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia,
etc.
LA PASTOREL·LA
La pastorel·la és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Es conserven 25
pastorel·les escrites en occità.Aquesta composició tracta de la trobada al camp entre un
cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor.
L'ALBADA
Composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí,
després d'haver passat la nit junts.
BALADA
Gènere líric de la poesia medieval d'origen popular, conreat pels trobadors i pels poetes
medievals catalans. El seu nom fa referència al fet que es tracta d'una poesia per ser
cantada i ballada.
SIRVENTÈS
Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a
l'enemic del trobador.

PLANY
Poesia destinada a representar a un gran personatge mort, generalment el gran senyor
que protegia el trobador.
PARTIMENT O JOC PARTIT
El partiment és un duel de trobadors en el que, a diferencia del tençó, no es tracta de
defensar el que creus: defenses el argument escollit i el defenses utilitzant l'enginy.

-Autors: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de

Girona.

Guillem de Berguedà (Catalunya, abans del 1138 — Catalunya, abans del 1196)
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.Bel.licós i agressiu, va tenir una
existència molt agitada, envoltada d‟amors il·lícits i dedicada a combatre els seus veïns. Els
seus poemes en són un complement il·lustratiu. Això explica fàcilment que la major part de la
seua obra poètica estiga formada per cicles de sirventesos. Si com a guerrer combatia els seus
enemics, com a escriptor els denigrava i els calumniava. Un dels poemes més extraordinaris de
Guillem de Berguedà és el plany dedicat a Ponç de Mataplana, després que aquest va morir
lluitant contra els sarraïns. Guillem de Berguedà confessa haver mentit quan l‟havia insultat en
uns sirventesos. El to sincer, i el sentiment que es desprén de tot el poema, en fan una de les
obres més perfectes de la lírica provençal.

Guillem de Cabestany (?-1212...)

Va ser un trobador rossellonés de l‟Edat Mitjana. Es desconeix la data exacta del seu
naixement, però sí que se‟n sap la de defunció: l‟any . Se‟n conserven set cançons,
l‟autoria de les quals és segura, i n‟hi ha dues d‟atribució dubtosa; entre les segures hi
ha la mateixa „el cor menjat‟, una de les més boniques i repetides de tota la literatura
trobadoresca. Guillem de Cabestany va ser un home especialment famós per la seva
vida tot i que no se‟n coneixen molts detalls de forma verificable. Una versió de la seva
mort ha estat especialment difosa i reescrita per diferents autors, tot i haver-hi proves
que no és verídica.

Aquesta poesia, dins dels gèneres trobadorescos és una cançó, vist el seu tema amorós i
l‟estil típicament cortès.

Cerverí de Girona (Guillem de Cervera) (...1259-1290?)

Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte
Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar.

D‟ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca. En la seva

obra troben ampli ressò fets històrics, fet que la converteix en un document capital per a
comprendre l‟ambient i la ideologia de l‟època. El seu estil s‟acomoda tant als recursos
de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut
artificiós i intel.lectualitzat, direcció en la qual arriba a veritables malabarismes. En to
greu moralitza i ataca els rics i poderosos. La seva poesia amorosa segueix les normes
tradicionals de l‟amor cortès trobadoresc, però també és caraterítzta la seva misogínia.
N‟és remarcable la poesia religiosa, on s‟expressa de manera nova i original. Gran
defensor dels joglars, reivindica, però, la seva categoria de trobador. Domina la llengua
provençal, però en composicions de tipus popular li trobem un cert matís catalanitzant.

1.3 Ausias March (Vida i Obra)

Ausiàs March és el primer poeta que es desprèn de la tradició trobadoresca per tractar
temes com l'amor o la mort en llengua catalana. Ell trenca els cànons de l'amor cortès
per tornar a refer totes les idealitzacions que es tenien sobre la dona fins aleshores.
March tracta la dona igual a qualsevol altre ésser humà, no li fa lloances, doncs és igual
a qualsevol altre. Reuneix tots els seus pensaments en una extensa obra plena de
sinceritat, deixant de banda totes les falsedats amagades. La seva obra és plena de
reflexions, sobre l'amor, la mort, Déu i les seves creences. Ausiàs March es plantejà
construir una forma expressiva pròpia, hi ho va aconseguir . La seva és una obra sense
virtuosismes trobadorescos, tot és fet en un estil propi
1.3.1.1 Vida
Ausiàs March va nàixer a Gandia l'any 1397. Fill del poeta Pere March i de la seva
segona muller Lionor Ripoll . Provinent d'una família ennoblida per Pere III el
Cerimoniós. El seu oncle Jaume March també era poeta. Quan va créixer va ser armat
cavaller, i es va posar al servei del rei Alfons V el Magnànim. A partir d'aquest moment
es dedicà a la vida militar i participar en guerres marítimes. També va participar en les
campanyes que el rei va fer a Còrsega, Sardenya i el Nord d'Àfrica. Per participar en
aquestes campanyes el rei Alfons li va atorgar privilegis sobre les terres , entre elles el
senyoriu de Beniarjó, Pardines i Vernissa. Ausiàs March era tot un senyor feudal, i per
tant com tot senyor feudal, va tenir problemes amb els seus vassalls. Al 1425 es va
retirar a les seves possessions, i esdevingué falconer reial. Aquest càrrec comportava un
petit exèrcit d'especialistes en ocells i gossos de caça. Des d'aleshores es dedicà a la vida
poètica. Anys més tard es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant la
Blanc, Joanot Martorell. Va ser amb la família Martorell que va mantenir un litigi ,
degut a un malentès en els acords matrimonials. Aquest litigi va finalitzar amb la mort
d'Isabel, que no va ser gaire tard. Més tard es casà per segona vegada, aquest cop amb
Joana Escorna. Se sap que no va tenir fills legítims , però si naturals, segons el
testament, en que les va tenir amb compte. Va morir a València l'any 1459 .

1.3.1.2 Temàtica
La temàtica dels poemes de March gira entorn a tres eixos : l'amor, el problema ètic i la
relació amb Déu .

El tema més important és reflectida als Cants d'amor. March intenta establir contacte
amb una dona real, de carn i ossos, una dona igual a qualsevol ésser humà. Ell vol un
amor carnal, però també un amor intel·lectual i espiritual. Desitja una relació real, no
fantàstica com les de la època trobadoresca. Però el poeta no és correspost en aquest
amor, perquè la única dona que troba és una dona amb virtuts domèstiques, que no el
poden satisfer intel·lectualment i espiritualment. Per aquest motiu es desespera.

Dins de Cants d'amor hi ha uns cicles. Cada cicle està adreçat a una dona diferent.
Aquestos son:

 Plena de Seny
 Llir entre Cards
 Amor, amor
  Mon darrer bé
 Oh, foll amor

El primer cicle és “Plena de seny”. Aquí s'hi representa el diàleg amb una dona. March
presenta un neguit, perquè necessita estima i ser estimat. El poeta es mostra agressiu i
exigent, perquè tem no ser entès .

La més abundosa és “Llir entre cards”. Aquí també s'hi representa el diàleg amb una
dona. No vol tenir contacte amb el món físic, perquè està decebut, i per tant busca un
altre tipus d'amor. Arriba a la conclusió que l'únic amor possible és el contemplatiu, que
s‟acosta a la perfecció de la virtut i el bé.

El tercer cicle és “Foll Amor”. March culpa a la dona de no poder mantenir una relació,
i per culpa del seu fracàs arriba a insultar-la. L'única sortida és el suïcidi o la
comprensió. Tota l‟agressivitat del poeta es converteix en reflexió.

I l'últim cicle destacable és “Amor Amor”. El poeta sent un desig carnal, que és legítim,
però ell per dins sent que no. Aleshores se sent avergonyit dels seus pensaments.

Una altra temàtica bastant important són els “Cants morals”, on el tema principal són
els forts debats interrogatius sobre la naturalesa del bé, la culpa, la relació envers Déu,
l'amor, o la mort.

En els “Cants de mort”, March no se centra en la dona perduda, és a dir en el plany,

sinó que fa una reflexió sobre l'experiència amorosa, des de la perspectiva
d'allunyament físic definitiu. La presència de l'amor en les composicions de March
acaba sent un anàlisi de la conducta i la moral humana, abocades a l'experiència límit
d'estimar.

I per últim el “Cant espiritual”. És de temàtica religiosa. En aquest el poeta es confessa

pecador i admet que la seva fe es feble, per això demana a Déu que l‟ajudí a creure.

1.3.1.3 Estil i Obra

Ausiàs March va compondre 128 poemes, repartits en 10.000 versos. Presenta un
trencament lingüístic i conceptual amb l'estil trobadoresc. A nivell lingüístic perquè la
llengua emprada ja no és el Provença, sinó el català. I a nivell conceptual perquè trenca
amb els cànons de l'amor cortès. March aporta una dimensió personal i intimista, deixa
enrere tota ficció i presenta les virtuts i els defectes, els dubtes i les certeses, no ho
tracta d'amagar o disfressar com l'estil trobadoresc. Per això desapareix la figura de la
dama feudalitzada i les lloances cortesanes, per donar lloc a una dona real i a un tracte
per igual. Presenta certa unió amb els trobadors, perquè utilitza el senyal, però ell
mateix se'n distancia. Els trobadors presentaven l'amor com a perfecte, en un món de
ficció, però March presenta la seva obra plena de sinceritat.

Els 128 poemes són distribuïts en: Cants d'amor, que té 79 poemes; Cants de mort, que
en té 6; Cants morals, que en té 42, i el Cant espiritual que només en hi ha 1.

Dins dels Cants d'amor, apareixen 5 cicles, que són : “Plena de seny ”, que hi ha 19
poemes; “Llir entre cards”, que en hi ha 35; “Amor amor”, que en hi ha 12; “Oh foll
amor”, que en hi ha 10; “Mon darrer bé”, que en hi ha 2.

1.3.1.4 Aspectes formals

Tots els cants presenten la mateixa estructura: primer explica l'anècdota, després fa
l'adaptació a la problemàtica personal i a l‟últim apareix el senyal.

Tots els poemes de March tenen estrofes de vuit versos anomenades “cobles”. Són
versos decasíl·labs, amb cesura masculina a la quarta síl·laba ( 4+6 ), que dóna lloc a
dos hemistiquis .

Tenen una rima consonant encreuada i cap caudada, però hi ha algunes composicions
que tenen versos estramps, que no tenen rima però conserven la mètrica i l'estrofisme.

Les figures retòriques més utilitzades són la comparació, paradoxa, antítesi,

personificació i metàfora.

Utilitza un bell joc de paral·lelismes conceptuals. March no accentua cap mena de

musicalitat, perquè no li interessa aconseguir efectes que distraguen el lector del sentit
del poema.

1.3.1.5 Influència posterior

L'obra d'Ausiàs March, per bé que encara no era impresa, va exercir una influència clara
en uns pocs poetes contemporanis, en canvi, per a les generacions posteriors de poetes
valencians passà desapercebut. Només el marqués de Santillana el lloava així: “gran
trobador y hombre de asaz elevado espíritu”.
Aquesta situació canviaria amb la publicació per primera vegada dels poemes d'Ausiàs
el 1539 a València, a cura de Joan Navarro. Era una edició bilingüe obra de Baltasar de
Romaní, reeditada el 1553 a Sevilla, tres reedicions més a Barcelona 1543, 1545 i 1560)
i una a Valladolid el 1555 (aquesta incloïa un vocabulari amb la traducció al castellà).
El 1579 es publica una edició de la traducció al castellà feta per Jorge de Montemayor.

Joan Boscà llegí amb vertadera passió aquestes publicacions, i aquest entusiasme el
contagià al seu amic Garcilaso de la Vega. A partir d'aleshores l'obra ausiasmarquiana
fou llegida i admirada pels autors del “Siglo de Oro” castellà. El Brocense i Francisco
de Quevedo assajaren algunes traduccions, Fray Luis de León i Lope de Vega el citen a
les seues obres. L'any 1633 s'edità al Regne de França una elegant traducció al llatí obra
de l'humanista valencià Vicent Mariner.

La recuperació de l'obra d'Ausiàs no començarà fins a la Renaixença. Destaca la

investigació dels poemes d'Ausiàs feta per Amadeu Pagès. Després vindrien les anàlisis
de Martí de Riquer, Pere Bohigas, Joan Fuster o Joan Ferraté qui edità les seues obres el
1979. La primera edició de l'obra completa (l'anterior de 1539 era incompleta) d'Ausiàs
March feta a terres valencianes data del 1993, obra de Vicent Josep Escartí.

L'obra dels versos d'Ausiàs influencià poetes contemporanis com ara Josep M. López
Picó, Carles Riba i Vicent Andrés Estellés, qui el considerava adust company
inseparable.

També els seus poemes s'han musicat. Qui més ho ha fet ha estat el cantant Raimon.
Així el 1970 musicà Veles e vents i el 1989 publicà el disc Raimon canta Ausiàs March
on recopilava totes les versions dels poemes; al disc de 1997 Cançons de mai hi
inclogué set composicions d'Ausiàs.

1.3.2 Diferències i versemblances amb la literatura trobadoresca.

Per altra banda, i després d‟analitzar la vida i obra d‟Ausiàs March, podem trobar les
següents diferències i versemblances entre el mateix autor i els trobadors.
Diferències:

TROBADORS AUSIÀS MARCH

Escriuen en occità. Escriuen en català.
Els poemes són simplement un joc retòric. La poesia és més sincera i personal i inclou
reflexions sobre la mort.
Sempre hi ha un to de lament per la no To més intimista on s‟expressen dubtes i
correspondència de la dama. certeses, defectes i virtuts.
La tornada de la cançó està després de la La tornada de la cançó està al final del
cobla. poema i ve introduïda pel senyal.
Imatges i figures literàries fàcils. Imatges, símbols i figures complicades.
Midons: la dama idealitzada. El trobador La dama és un ésser de carn i ossos. La
li jura fidelitat a canvi de protecció i dona té virtuts i vicis, i el que més destaca
acceptar la relació amorosa. d‟ella és la intel·ligència i el seny.

Versemblances:
 Fan servir senyals o pseudònims.
 Temes.
 Mètrica.
 Procediments estilístics.
 Poesia típicament medieval.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

https://es.scribd.com/document/109701664/Les-trobairitz-poetesses-occitanes-del-
segle-XII-Estudi-de-Magda-Bogin

http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/

https://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors.pdf

https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/217012/PJ_20100019701.pdf?sequence
=1

http://www.xtec.cat/~agimeno5/webquest/trobadors/index.htm

Vídeos:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/els-trobadors-i-la-lirica-trobadoresca-amb-
laura-borras/video/3371790/

https://www.youtube.com/watch?v=qS2HnYPe-lE