1-Pensa en dos termes que no han aparegut al tema però consideres importants,

explica’ls i compartix-los al fòrum amb els companys.

He trobat per internet un treball molt complet sobre les teories de l’aprenentatge de
segones llengües(http://pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/A01B-
LAX.pdf) i en ell es pot vore aspectos psicolingüístics que en l’unitat del curs no
s’expliquen i la memoria implícita i explícita com per exemple:

ASPECTES PSICOLINGÜÍSTICS. ÀREES DEL CERVELL IMPLICADES EN EL

LLENGUATGE

Potser la qüestió és si les hipòtesis referides a l’adquisició de la primera llengua són

vàlides també per a l’ensenyament de la segona. Què passa quan s’aprén una segona
llengua? El factor edat és important? És més important l’afectivitat? Com es processa
la segona llengua? Són decisives les diferències individuals?

Diversos investigadors afirmen haver trobat al cervell de les persones bilingües més
matèria grisa i, per tant, més concentració de neurones i d’interconnexions neuronals,
a l’àrea de Broca i a d’altres regions del llenguatge al cervell, que en les mateixes
regions cerebrals de persones monolingües, circumstància que és especialment certa
en aquells casos de bilingüisme primerenc. Investigacions mitjançant la tècnica fMRI
(Resonància nuclear magnètica funcional) respecte a la localització de cadascuna de
les llengües del parlant bilingüe conclouen que és diferent segons l’edat
d’aprenentatge. Així, els estudis fets amb bilingües tardans indiquen àrees diferents
separades espacialment. Per contra, l’activitat cerebral quan s’usa la segona llengua,
en parlants bilingües primerencs, apareix reflectida en zones contigües a tocar de les
de la primera. Aquest fet suggeriria que l’aprenentatge de la segona llengua en edats
primerenques és molt semblant al de la primera llengua quant a processos neurològics
i d’emmagatzematge.

Arribats ací, potser convé recordar els mecanismes de la memòria implicats en el

desenvolupament de les llengües. D’entre les diferents classificacions que se n’han fet,
creiem que la que millor explica l’adquisició i desenvolupament del llenguatge és la de
la memòria de treball i la memòria a llarg termini. La memòria de treball conté i
processa informació de manera temporal i participa del processament dels missatges
(comprensió i producció) i de l’aprenentatge del material fonològic, mentre que la
memòria a llarg termini emmagatzema els materials processats sense límits de
quantitat ni de temps.

1.2. MEMÒRIA IMPLÍCITA I MEMÒRIA EXPLÍCITA

El processament de la informació, dels aprenentatges i de les vivències és diferent

segons l’edat. Les característiques psicològiques de l’alumnat d’Educació Infantil ens
indiquen que, en el desenvolupament cognitiu, la memòria implícita és la primera a
aparéixer. Aquesta memòria fa referència al tipus d’aprenentatge que té lloc de
manera inconscient, per la repetició continuada d’una tasca, del qual l’individu no és
conscient i, doncs, és incapaç de verbalitzar. És el tipus dememòria predominant fins
als 6 anys aproximadament. Pel que fa a la llengua, la memoria implícita és la
responsable de l’aprenentatge de les seqüències motores necessàries per a la
producció de fonemes, l’aprenentatge de la morfosintaxi, l’ús de la gramàtica en la
comprensió i producció de la primera llengua, etc.

En la configuració neurocognitiva de la competència comunicativa, la fonologia i la

sintaxi són apreses mitjançant la memòria implícita o procedural i fa de base per a
l’adquisició i ús automàtic de la competència lingüística implícita, mentre que
l’adquisició de mots correspon parcialment a la memòria explícita o semàntica, ja que
el parlant és més o menys conscient de la seua forma fonològica i gràfica i del seu
significat referencial. Pel que fa a la configuració neurocognitiva del parlant bilingüe,
diversos autors proposen que la L1 i la L2 no són emmagatzemades en sistemes de
memòria diferents, però sí que són adquirides mitjançant sistemes de memòria
diferents segons els contextos d’adquisició. Així, si la L2 és apresa de manera oral i en
contextos comunicatius informals, les estratègies que s’hi posen en joc són
bàsicament les de la memòria implícita. Per contra, si la L2 és apresa per mitjà de
regles gramaticals i de processos de traducció, la major implicació serà la de la
memoria explícita.

L’edat d’adquisició d’una segona llengua, doncs, no solament té influència en quin és

el sistema de memòria privilegiat en el moment de l’adquisició, sinó també en la
manera com és processada.

Segons els autors esmentats, hem d’acceptar l’existència de dues classes de

bilingües:

• Els parlants bilingües que són els que han aprés la segona llengua dins del període
sensible o crític que va dels 2 als 5 o 6 anys, i que tindrien dos jocs de competències
comunicatives completes.

• Els parlants fluids d’una segona llengua que tenen una competència implícita limitada
per a la L2 respecte a la seua precisió i fluïdesa, i que necessita ser suplementada pel
recurs a un augment de l’ús d’aspectes pragmàtics propis de la memòria explícita per
tal d’intentar acostar-se a la parla del nadius.

2-El concepte d’input comprensiu pertany a:

Seleccione una:
a. Cummins
b. Vygotsky
c. Krashen
3-Cas d'estudi - Perdó, no et comprenc... Què dius? Pots repetir-ho que no t’he entés?
- No, així no... És singular o plural ? Explica en què es basa el mestre/a per a realitzar
eixes intervencions.

Pense que es basa en l’aprenentage del xiquet a través de la teoria de Vigosky, en la

zona de desenvolupament pròxim ja que el mestre comença a fer-li preguntes que
puga respondre el alumne sense la seua ajuda i axí resoldre ell mateix el problema,
però quan es dona que no pot resoldre, li ajuda. Això és la teoria de Bruner amb
relació de la bastida, quan ja intervé l’adult per a poder entendre la situación
d’aprenentage.
També puc deduïr que el mestre utilitza la teoria de Krashen perque de manera
inconscient el alumne pot adquirir el llengüatge que utilitza el mestre en classe. I com
diu la teoria, apareix un ordre natural perque segueix un ordre més o menys variable
però amb el mateix significat, fa preguntes amb el mateix significat. Quan el xiquet no
pot resoldre bé el problema entra en la seua ajuda l’anomenat “monitor”, en aquets cas
el mestre fa de mecanismo per a que el xiquet puga fer ús del llenguatge de manera
conscient. Però això no és tot, com diu la teoria l’input és molt important per aprendre
la llengua, aleshores apareix exemples lingüístics com:“és singular o plural?” que amb
l’ordre natural que he dit abans es produeix l’aprenentage incoscientment.

Per tant el mestre utilitza vàries teories per l’aprenentage de l’alumne i axina el xiquet
compren la llengua que utilitza el mestre i pot resoldre el problema.

4-Estudi de cas “El meu nom és John Heart. Sóc d'Irlanda. La llengua del meu país és
el gaèlic o irlandés. El meu avi encara parla gaèlic, encara que no va voler ensenyar-lo
al meu pare perquè pensava que l'anglés era una llengua superior. Per a ell, calia
imitar les classes altes, els polítics... que empraven l'anglés. A l'institut, estudie
algunes hores el gaèlic, però no el parle. Quan el meu país s'independitzà de la Gran
Bretanya, la constitució va declarar oficials el gaèlic i l'anglés, però, com que les
classes altes continuaven parlant anglés, i les baixes les volien imitar, majoritàriament
ensenyaven anglés als seus fills. Actualment, el govern vol ajudar a recuperar la
llengua.” Explica la situació anterior d’acord als conceptes estudiats.

En aquest cas d’estudi puc dir que la llengua minoritària és el gaèlic perque només
l’utilitza una part de la población i la llengua majoritària és l’anglés ja que es pot vore
en totes les situacions comunicatives de la población. Però en l’escola es dona actituts
lingüístiques positives per aprendre la llengua minoritària, i sense eixa actitut la segona
llengua es podría perdre al llarg del temps. Com en aquest cas la llengua important és
l’anglés però no s’adonen que una llengua d’una población o comunitat també és de
gran importancia cultural i no poden perdre-la, per això l’escola juga un paper molt
important en aquestos casos, ja que les situacions comunicatives fora de l’escola és
l’anglés.

Ara el govern vol recuperar la llengua i per aixó en l’escola estudiaràn com a primera
llengua el gaèlic i com a segona llengua l’aglés. Comença la teoria de Cummins però
poden utilitzar la competencia subjacent separada o la competencia subjacent
comuna. En aquest cas la millor opció seria la competència subjacent comuna perque
independentment l’apenentatge de les dues llengües es farà en comú i es podrà
transferir d’una llengua a l’altra sense cap problema.

5-Completa el següent text Si tenim en compte la realitat lingüística del món on vivim,
llengües
podrem veure que hi ha un grup reduït de Respuesta (anglés, francés, castellà,
portugués, àrab, xinés, rus) que han aconseguit a nivell {=quantitatiu} un ús molt
important (llengües {=majoritàries}). Al mateix temps, hi ha altres llengües amb un ús
quantitatiu molt més reduït, per la qual cosa han rebut el qualificatiu de llengües
{=minoritàries} (occità, èuscar, bretó, sard...). Ara bé, hi ha llengües minoritàries, com
el suec o el danés, per exemple, que en el seu territori tenen un estatus ben normal.
És a dir, són llengües oficials en tots els àmbits d’ús dels seus territoris específics. Per
això, ens és necessari fer servir un altre concepte més aclaridor, el de llengua
{=minoritzada}, que apliquem a situacions en què les llengües, en un determinat
{=context}, pateixen un procés de retracció dels seus usos públics i privats que
n’amenacen l'existència.

6-Has d’explicar als companys del centre el que has aprés sobre les bases per a
l’aprenentatge de primeres i segones llengües. Fes-ho elaborant un fullet informatiu,
on has d’encabir informació molt visual (gràfics, dibuixos de la teua creació) i també un
breu text escrit. Pensa que és per a donar informació molt clara.

2.2. BASES PER A L’ADQUISICIÓ DE LA L2

L’adquisició de les competències bàsiques de comunicació interpersonal (BICS) en

segones llengües de l’alumne en el nivell llindar, pel que fa a l’escola es basarà en:

• Fer descobrir als xiquets i les xiquetes la nova llengua de manera sistemàtica i

intensiva en edats com més primerenques millor.

• La construcció d’un “entorn imitatiu natural”, un ensenyament altament contextualitzat

que potencie les destreses interactives orals bàsiques.

• Un enfocament comunicatiu unit a la contextualització que els permeta desenvolupar

l’estratègia comunicativa.

• Un treball aprofundit de les destreses receptives, i al temps que creixen les

receptives,

la potenciació i l’estirament de les habilitats productives.

• Un treball aprofundit sobre el lèxic.

• Un treball sobre la motivació cap a l’aprenentatge.

• Un treball sobre els aspectes culturals que la llengua vehicula.

2.3 ADQUISICIÓ I APRENENTATGE

Com déiem abans, l’edat d’adquisició d’una segona llengua no solament té influència
en quin és el sistema de memòria privilegiat en el moment de l’adquisició, sinó també
en la manera com és processada. Si el contacte i descobriment de la nova llengua es
produeix en la primera infància, parlarem d’adquisició de la nova llengua, ja que els
mecanismes i els processos implicats són similars a l’adquisició de la primera llengua.
Per contra, parlarem d’aprenentatge, quan els mecanismes i els processos implicats
són diferents a l’adquisició de la primera llengua.
7-La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de classe-) intervinga
entre la tasca i el xiquet és el que es diu:

Seleccione una:
a. input
b. bastida
c. monitor
8-Estàs d’acord o en desacord ? Reflexiona i debat amb els companys. Pel que fa a
quan corregir, és evident que en els primers temps d’adquisició d’una llengua, siga la
segona o la llengua estrangera, l’atenció ha d’estar focalitzada en el significat, i els
esforços han d’anar adreçats a comunicar el missatge amb la major eficàcia possible.
A mesura que les capacitats comunicatives bàsiques són assolides i les exigències
comunicatives són més elevades, és possible que certs errors es repetisquen i, en
certs àmbits lèxics o gramaticals, els avanços de la interllengua hagen quedat
bloquejats. Ara és el moment de corregir els errors.

Estic en desacord perque sempre hem de corregir els errors le la competència

lingüística, a més he de dir que el procés d’adquisició de la competència bilingüe
ocorre a través d’un procés conegut amb el nom d’interllengua, que podem observar
en les produccions dels aprenents i ens pot servir per a ajudarlos en el seu procés
d’adquisició.

Les produccions dels aprenents són una bona font d’informació per a accedir als
mecanismos d’adquisició del llenguatge. L’estudi dels errors en les produccions dels
aprenents d’una L2 ha aportat una nova forma d’enfocar el procés d’adquisició d’una
L2. L’anàlisi i la classificació dels errors dels aprenents permeten inferir les estratègies
en l’adquisició i en l’ús de la L2. Unes de les més estudiades són la interferència o
transferència negativa i els errors d’interllengua. La interferència o transferència
negativa fa referència als errors que en tenen l’origen en l’aplicació de les regles de la
L1 a la L2 en construcció.

Els errors d’interllengua fan referència a les errades que fa l’aprenent d’una L2 a causa
de l’estadi o interllengua en què es troba, és a dir, a causa del seu coneixement sobre
la llengua que està aprenent o nivell actual de competència.

La interllengua la podem entendre com un sistema d’aproximació a la L2, com la

caracterització de la llengua dels aprenents en el procés d’adquisició de la L2, és a dir,
la llengua que va adquirint un aprenent de L2 a mesura que s’enfronta als elements de
la llengua meta, sense que coincidisca totalment amb la llengua meta.

Tenint açò en compte, el procés d’adquisició d’una L2 passa per distintes fases que
evolucionen des de la L1 de l’aprenent fins a la L2 o llengua meta. Per tant, no podem
parlar d’una única interllengua o “sistema d’aproximació”, sinó que en el procés
d’adquisició hi ha moltes interllengües.
 9-Quan indiquem que per a augmentar la competència en cadascuna de les llengües
que ensenyem, diguem que estes han de ser ensenyades per separat, ens basem en
l’existència de:

Seleccione una:
a. d’una estratègia bàsica de comunicació
b. una competència subjacent separada
c. Una competència subjacent comuna
10-Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i després usar-la?

No. L’adquisició de la segona llengua té un ordre similar a la primera llengua per aixó
pensé que és molt important primer parlar una llengua i al mateix temps aprendre-la,
perque axina els conceptes de la nova llengua es mantenen més temps. És com el
aprenentatge del valencià o d’una llengua coneguda per una part de la población, que
només ho parlen però després no saben escriure-ho correctament, per aixó dic que és
millor fer-ho oralment i al mateix temps ensenyar a escriure-ho. És com diu Cummins
la competència subjacent comuna, aprenent una llengua es queda en el magatzem i
es pot transferir la información d’una llengua a l’altra.

Èmfasi en Dimensió de Taxonomia Procés Destreses Destreses

adquisició / competència del domini lingüístic lingüístiques lingüístiques
aprenentatge lingüística cognitiu internes externes
Adquisició Destresa Coneixement Recordar Discriminació de Producció de
bàsica de sons i resposta a paraules aïllades i
comunicació sons, fórmules;
interpersona paraules i blocs imitació de models.
sense analitzar, en Escriptura a mà,
escolta. Identificació ortografia,
d’etiquetes, lletres i escriptura
frases en lectura. d’elements
coneguts al dictat.
Comprensió Recombinar Identificació de —i Aparició de la
resposta a— noves interllengua / parla
combinacions de telegràfica; canvi de
paraules conegudes i codi i transferència
frases en escolta i de la primera
lectura oral. llengua. Escriptura
Traducció guiada i
interna a —i de— la dictat
primera llengua. recombinatori.
Aplicació Comunicar Comprensió del Comunicació de
significat del que significats,
s’escolta sentiments, i
en situacions intencions en
informals. Aparició situacions socials
de altament
lectura silenciosa contextualitzades.
per a comprensió Aparició de
 bàsica. l’escriptura
expositiva i creativa.
Aprenentatge Competència Anàlisi Informar Adquisició Aplicació
lingüística, d’informació factual d’informació factual
cognitiva i a partir de adquirida a
acadèmica l’escolta i la lectura activitats de parla i
en situacions escriptura
descontextualitzades acadèmiques i
formals.
Síntesi Generalitzar Ús d’informació Explicació de
adquirida a través de relacions,
la inferències i
lectura i l’escolta per conclusions a través
trobar relacions, fer de la parla i
inferències, traure escriptura formals
conclusions.
Avaluació Jutjar Avaluació de la Expressió de judicis
precisió, valor i mitjançant la parla i
aplicabilitat de les l’escriptura, ús de
idees adquirides a convencions
través de la lectura i retòriques.
l’escolta.