UNITAT 1

1-En Educació Infantil i Primària poden impartir-se continguts curriculars

en anglés

Verdadero

Falso

2-A primer de Primària pot impartir-se el Coneixement del Medi en

valencià en un Programa d’Incorporació Progressiva

Verdadero

Falso

3-Marca la resposta correcta. Totes les preguntes deriven del decret de

plurilingüisme (127/2012) En el preàmbul del decret de plurilingüisme
(127/2012)

a. es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix l’obligatorietat

de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius.

b. es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix la voluntarietat

de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius.

c. es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix l’obligatorietat

de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius en
zona valencianoparlant i la voluntarietat en zona castellanoparlant.

4-A partir dels supòsits següents, digues quins programes es poden

aplicar en cadascun i quin d’aquests penses que és el més recomanable
en cada cas per a aconseguir un alumnat bilingüe. Supòsit 1: Centre amb
6 unitats de Primària i 3 d’Infantil Professorat totalment reciclat. Alumnat
majoritàriament valencianoparlant. Medi immediat: Territori de predomini
lingüístic valencià. Poble tradicionalment agrícola i amb creixement
industrial, 8000 habitants. Centre situat al centre de la població. La
llengua de relació és el valencià.

El més recomanable és el programa d'ensenyament en valencià (PEV) ja que el

poble es de predomini lingüístic valencià. També es pot incloure el programa
plurilingüe d'ensenyamenr en valencià (PPEV) per la mateixa afirmació
d'abans.
5-El Projecte Lingüístic de Centre inclou...

a. l’anterior Pla de Normalització Lingüística, el Disseny Particular del Programa

i el Projecte Educatiu de Centre.

b. l’anterior Pla de Normalització Lingüística i el Disseny Particular del

Programa.

c. l’anterior Pla de Normalització Lingüística i s’incorpora sempre a la

Programació General Anual.

6-La llengua que vehicula els continguts de les àrees lingüístiques serà...

a. A partir de Primària, preferentment, la llengua objecte d’aprenentatge.

b. En totes les etapes, la llengua objecte d’aprenentatge.

c. A partir de Primària, la llengua objecte d’aprenentatge.

7-Tria una d’aquestes opcions i redacta un text que responga a l’enunciat.

Opció a) Redacta una carta dirigida a les famílies dels alumnes que el
curs pròxim s’incorporaran al centre en l’etapa d’Infantil per orientar-los
sobre les característiques i els avantatges del Programa Plurilingüe en
valencià o en castellà. Opció b) Confecciona un text per a ser llegit davant
els pares de l'alumnat que tindràs el curs vinent i que volen informació
sobre la possibilitat d'implantar voluntàriament en zona castellanoparlant,
un Programa Plurilingüe en Valencià amb la incorporació de l’anglés com
a llengua vehicular en un part del currículum.

Benvinguts a la primera reunió que farem del curs, he llegit que voleu saber si
es pot implantar un progama plurilingüe en valencià en aquesta zona. Bé no hi
ha cap problema, el que passa és que l'apenentatge de l'escriptura, la lectura i
la comunicació es faran en valencià amb la incorporació de dues hores
d'anglés.

Els xiquets adquiriran una competència lingüística en valencià que facilitarà la

transferència d'habilitats lingüístiques per a l'aprenentatge del castellà.

8-La conselleria competent en matèria d’educació...

a. Catalogarà lingüísticament (en anglès) els llocs de treball en centres públics.

b. Catalogarà lingüísticament els llocs de treball d’Infantil i Primària en centres

públics.

c. Catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics.

9-A partir dels supòsits següents, digues quins programes es poden

aplicar en cadascun i quin d’aquests penses que és el més recomanable
en cada cas per a aconseguir un alumnat bilingüe. Supòsit 1: Centre amb
6 unitats de Primària i 3 d'Infantil. Professorat reciclat a excepció de
l'especialista d'Anglés. Alumnat majoritàriament castellanoparlant. Medi
immediat: Territori de predomini lingüístic valencià. Ciutat de 25000
habitants, barri suburbà altament castellanitzat. Zona industrial amb forta
immigració.

Es poden fer el programa d'immersió lingüística( que l'opció la trien les families)
o el programa d'incorporació progressiva que poc a poc aniran aprenent el
valencià començant per coneixement del medi en tercer de primària i un altra
àrea no lingüística.

10-Llegeix els textos i indica a quin model educatiu fa referència

cadascun. Explica si s’aconsegueix un domini igual d’ambdues llengües.
A. Pep sempre ha parlat en valencià ja que al seu poble tothom ho fa. A
l’escola, quan hi anava, totes les matèries s’estudiaven en castellà perquè
era l’única llengua oficial en aquell moment; fins i tot, estava prohibit
parlar valencià fora de l’aula. B. Lola estudia 2n de Batxillerat a l’institut
de Torrevella. Des de 5é de Primària ha estudiat valencià i ja ho comprén
quasi tot. Se sent segura i, en certes situacions, ja prova de parlar en
valencià.{} C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Ángeles. Quan
va començar l’escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut
l’escolaritat en espanyol i classes d’anglés i en anglés. A poc a poc, la
presència de l’espanyol desapareixerà.{} D. Una xiqueta finesa que viu a
Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés. El suec serà
contemplat com a àrea durant tota l’escolaritat i només l’usarà en les
classes de plàstica. A més des de quart estudiarà anglés. Els companys
suecs no tenen cap estudi en o del finés.{} E. Estefania és una xiqueta de
tres anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que faça
ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de
valencianoparlants i ho farà tot en valencià fins el segon cicle de Primària.
La resta de l’escolaritat usarà les dues llengües d’instrucció i a més una
d’estrangera.{} F. A Dénia, els pares de Sergi van optar per matricular-lo
en un centre d’ensenyament en valencià. Ell i la major part de companys
són valencianoparlants. Ara està en tercer, on estudia en castellà
Educació Artística i Educació Física. La resta d’àrees les estudia en
valencià i també ha començat amb l’anglés.{}
A: programa d'educació bilingüe enriquit. No s'aconsegueix les dues llengües
de la mateixa forma.

B:programa d'immersió lingüística. S'aconsegueix les dues llengües però més

tard.

C: programa plurilingüe dènsenyament en valencià. S'aconsegueix dues

llengües.

D:programa plurilingüe.s'aconseguiran dues llengues.

E:programa plurilingüe d'ensenyament en valencià. Aconseguirà dues llengües.

F:programa plurilingüe d'ensenyament en valencià. Aconseguirà dues llengües.

UNITAT 2

2-El concepte d’input comprensiu pertany a:

Seleccione una:
a. Cummins
b. Vygotsky
c. Krashen
3-Cas d'estudi - Perdó, no et comprenc... Què dius? Pots repetir-ho que
no t’he entés? - No, així no... És singular o plural ? Explica en què es basa
el mestre/a per a realitzar eixes intervencions.

Pense que es basa en l’aprenentage del xiquet a través de la teoria de Vigosky,

en la zona de desenvolupament pròxim ja que el mestre comença a fer-li
preguntes que puga respondre el alumne sense la seua ajuda i axí resoldre ell
mateix el problema, però quan es dona que no pot resoldre, li ajuda. Això és la
teoria de Bruner amb relació de la bastida, quan ja intervé l’adult per a poder
entendre la situación d’aprenentage.

També puc deduïr que el mestre utilitza la teoria de Krashen perque de manera
inconscient el alumne pot adquirir el llengüatge que utilitza el mestre en classe.
I com diu la teoria, apareix un ordre natural perque segueix un ordre més o
menys variable però amb el mateix significat, fa preguntes amb el mateix
significat. Quan el xiquet no pot resoldre bé el problema entra en la seua ajuda
l’anomenat “monitor”, en aquets cas el mestre fa de mecanismo per a que el
xiquet puga fer ús del llenguatge de manera conscient. Però això no és tot, com
diu la teoria l’input és molt important per aprendre la llengua, aleshores apareix
exemples lingüístics com:“és singular o plural?” que amb l’ordre natural que he
dit abans es produeix l’aprenentage incoscientment.

Per tant el mestre utilitza vàries teories per l’aprenentage de l’alumne i axina el
xiquet compren la llengua que utilitza el mestre i pot resoldre el problema.
4-Estudi de cas “El meu nom és John Heart. Sóc d'Irlanda. La llengua del
meu país és el gaèlic o irlandés. El meu avi encara parla gaèlic, encara
que no va voler ensenyar-lo al meu pare perquè pensava que l'anglés era
una llengua superior. Per a ell, calia imitar les classes altes, els polítics...
que empraven l'anglés. A l'institut, estudie algunes hores el gaèlic, però
no el parle. Quan el meu país s'independitzà de la Gran Bretanya, la
constitució va declarar oficials el gaèlic i l'anglés, però, com que les
classes altes continuaven parlant anglés, i les baixes les volien imitar,
majoritàriament ensenyaven anglés als seus fills. Actualment, el govern
vol ajudar a recuperar la llengua.” Explica la situació anterior d’acord als
conceptes estudiats.

En aquest cas d’estudi puc dir que la llengua minoritària és el gaèlic perque
només l’utilitza una part de la población i la llengua majoritària és l’anglés ja
que es pot vore en totes les situacions comunicatives de la población. Però en
l’escola es dona actituts lingüístiques positives per aprendre la llengua
minoritària, i sense eixa actitut la segona llengua es podría perdre al llarg del
temps. Com en aquest cas la llengua important és l’anglés però no s’adonen
que una llengua d’una población o comunitat també és de gran importancia
cultural i no poden perdre-la, per això l’escola juga un paper molt important en
aquestos casos, ja que les situacions comunicatives fora de l’escola és l’anglés.

Ara el govern vol recuperar la llengua i per aixó en l’escola estudiaràn com a
primera llengua el gaèlic i com a segona llengua l’aglés. Comença la teoria de
Cummins però poden utilitzar la competencia subjacent separada o la
competencia subjacent comuna. En aquest cas la millor opció seria la
competència subjacent comuna perque independentment l’apenentatge de les
dues llengües es farà en comú i es podrà transferir d’una llengua a l’altra sense
cap problema.

5-Completa el següent text Si tenim en compte la realitat lingüística del món

llengüe
on vivim, podrem veure que hi ha un grup reduït de Respuesta (anglés,
francés, castellà, portugués, àrab, xinés, rus) que han aconseguit a nivell
{=quantitatiu} un ús molt important (llengües {=majoritàries}). Al mateix temps,
hi ha altres llengües amb un ús quantitatiu molt més reduït, per la qual cosa
han rebut el qualificatiu de llengües {=minoritàries} (occità, èuscar, bretó,
sard...). Ara bé, hi ha llengües minoritàries, com el suec o el danés, per
exemple, que en el seu territori tenen un estatus ben normal. És a dir, són
llengües oficials en tots els àmbits d’ús dels seus territoris específics. Per això,
ens és necessari fer servir un altre concepte més aclaridor, el de llengua
{=minoritzada}, que apliquem a situacions en què les llengües, en un
determinat {=context}, pateixen un procés de retracció dels seus usos públics i
privats que n’amenacen l'existència.
6-Has d’explicar als companys del centre el que has aprés sobre les
bases per a l’aprenentatge de primeres i segones llengües. Fes-ho
elaborant un fullet informatiu, on has d’encabir informació molt visual
(gràfics, dibuixos de la teua creació) i també un breu text escrit. Pensa
que és per a donar informació molt clara.

2.2. BASES PER A L’ADQUISICIÓ DE LA L2

L’adquisició de les competències bàsiques de comunicació interpersonal

(BICS) en segones llengües de l’alumne en el nivell llindar, pel que fa a l’escola
es basarà en:

• Fer descobrir als xiquets i les xiquetes la nova llengua de manera sistemàtica i

intensiva en edats com més primerenques millor.

• La construcció d’un “entorn imitatiu natural”, un ensenyament altament

contextualitzat

que potencie les destreses interactives orals bàsiques.

• Un enfocament comunicatiu unit a la contextualització que els permeta

desenvolupar

l’estratègia comunicativa.

• Un treball aprofundit de les destreses receptives, i al temps que creixen les

receptives,

la potenciació i l’estirament de les habilitats productives.

• Un treball aprofundit sobre el lèxic.

• Un treball sobre la motivació cap a l’aprenentatge.

• Un treball sobre els aspectes culturals que la llengua vehicula.

2.3 ADQUISICIÓ I APRENENTATGE

Com déiem abans, l’edat d’adquisició d’una segona llengua no solament té

influència en quin és el sistema de memòria privilegiat en el moment de
l’adquisició, sinó també en la manera com és processada. Si el contacte i
descobriment de la nova llengua es produeix en la primera infància, parlarem
d’adquisició de la nova llengua, ja que els mecanismes i els processos implicats
són similars a l’adquisició de la primera llengua. Per contra, parlarem
d’aprenentatge, quan els mecanismes i els processos implicats són diferents a
l’adquisició de la primera llengua.
7-La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de
classe-) intervinga entre la tasca i el xiquet és el que es diu:

a. input
b. bastida
c. monitor
8-Estàs d’acord o en desacord ? Reflexiona i debat amb els companys.
Pel que fa a quan corregir, és evident que en els primers temps
d’adquisició d’una llengua, siga la segona o la llengua estrangera,
l’atenció ha d’estar focalitzada en el significat, i els esforços han d’anar
adreçats a comunicar el missatge amb la major eficàcia possible. A
mesura que les capacitats comunicatives bàsiques són assolides i les
exigències comunicatives són més elevades, és possible que certs errors
es repetisquen i, en certs àmbits lèxics o gramaticals, els avanços de la
interllengua hagen quedat bloquejats. Ara és el moment de corregir els
errors.

Estic en desacord perque sempre hem de corregir els errors le la competència

lingüística, a més he de dir que el procés d’adquisició de la competència
bilingüe ocorre a través d’un procés conegut amb el nom d’interllengua, que
podem observar en les produccions dels aprenents i ens pot servir per a
ajudarlos en el seu procés d’adquisició.

Les produccions dels aprenents són una bona font d’informació per a accedir
als mecanismos d’adquisició del llenguatge. L’estudi dels errors en les
produccions dels aprenents d’una L2 ha aportat una nova forma d’enfocar el
procés d’adquisició d’una L2. L’anàlisi i la classificació dels errors dels
aprenents permeten inferir les estratègies en l’adquisició i en l’ús de la L2. Unes
de les més estudiades són la interferència o transferència negativa i els errors
d’interllengua. La interferència o transferència negativa fa referència als errors
que en tenen l’origen en l’aplicació de les regles de la L1 a la L2 en construcció.

Els errors d’interllengua fan referència a les errades que fa l’aprenent d’una L2
a causa de l’estadi o interllengua en què es troba, és a dir, a causa del seu
coneixement sobre la llengua que està aprenent o nivell actual de competència.

La interllengua la podem entendre com un sistema d’aproximació a la L2, com

la caracterització de la llengua dels aprenents en el procés d’adquisició de la
L2, és a dir, la llengua que va adquirint un aprenent de L2 a mesura que
s’enfronta als elements de la llengua meta, sense que coincidisca totalment
amb la llengua meta.

Tenint açò en compte, el procés d’adquisició d’una L2 passa per distintes fases
que evolucionen des de la L1 de l’aprenent fins a la L2 o llengua meta. Per tant,
no podem parlar d’una única interllengua o “sistema d’aproximació”, sinó que
en el procés d’adquisició hi ha moltes interllengües.

9-Quan indiquem que per a augmentar la competència en cadascuna de

les llengües que ensenyem, diguem que estes han de ser ensenyades per
separat, ens basem en l’existència de:

a. d’una estratègia bàsica de comunicació

b. una competència subjacent separada
c. Una competència subjacent comuna
10-Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i després
usar-la?

No. L’adquisició de la segona llengua té un ordre similar a la primera llengua

per aixó pensé que és molt important primer parlar una llengua i al mateix
temps aprendre-la, perque axina els conceptes de la nova llengua es mantenen
més temps. És com el aprenentatge del valencià o d’una llengua coneguda per
una part de la población, que només ho parlen però després no saben escriure-
ho correctament, per aixó dic que és millor fer-ho oralment i al mateix temps
ensenyar a escriure-ho. És com diu Cummins la competència subjacent
comuna, aprenent una llengua es queda en el magatzem i es pot transferir la
información d’una llengua a l’altra.

UNITAT 3

2-Amb l’ajuda del que has llegit a la unitat. Definix els següents termes i
posa un exemple: Tractament integrat, interferència, transferència
El tractement integrat és un plantejament global que té per objectiu la
construcción de la competència plurilingüe a través d’una perspectiva conjunta
en l’ensenyament i ús vehicular de totes les llengües del currículum, tenint en
compte el que és comú a les diferents llengües i el que és propi de cadascuna.
Com exemple puc posar que en l’escola es dona cada asignatura amb una
llengua diferent, així podem integrar totes les llengües en un mateix currículum.

La interferència és que hi ha una confusió a l’hora d’aprendre una llengua, com

exemple pot ser a l’hora d’escriure confondre en quina llengua està basat el
contingut tractat, els xiquets solen escriure segons es diuen les coses i no com
s’escriuen, o també poden escriure o parlar en la seua llengua majoritària per
aixó apareix el mestre encarregat de corregir els errors.

La transferència és el pas que donen els xiquets per passar d’una llengua a
l’altra sense cap dubte, passar les formes lingüístiques d’una a l’altra. O més
teóric, diem que és la influència que resulta de semblances i diferències entre
la llengua meta i qualsevol altra llengua que haja sigut apresa prèviament. Per
exemple la lectoescriptura i parlar correctament es fa en totes les llengües i és
mateixa per a totes, per aixó diem que hi ha una transferència.

3-És el mateix fer ensenyament en castellà amb alumnat

valencianoparlant que fer ensenyament en valencià amb alumnat
castellanoparlant?

Crec que és el mateix ja que ambdós han pogut escoltar el mateix fora de
l’escola, és a dir, el valencianoparlant ha escoltat coses en castellà ( els medis
de comunicación, algun amic, etc) i el castellanoparlant tenin en compte la
societat ha escoltat valencià fora de l’escola i els medis de comunicació.

Clar que cada llengua tindrà una necessitat diferent perque no planteja els
mateixos problemes una llengua dominant que una minoritzada.

Hem de construir per ambdós un bon estàndard oral, el més acostat al

llenguatge del carrer però absolutament correcte, i a continuación anar
introduint-hi les formes pròpies del llenguatge escrit i de les situacions
comunicatives formals fins arribar al llenguatge propi de la literatura, la ciència i
la tècnica , i a les varietats pròpies d’altres zones del nostre domini lingüístic.

Però és important fer-ne un mateix enfocament didàctic, ja que és molt

important enfocar la metodologia de les llengües al centre. I també un
enfocament radicalment comunicatiu des de l’educació infantil per a que el
xiquet o xiqueta descobrisca la nova llengua.

Hem d’aconseguir que l’alumnat faça una transferència de la seua llengua amb
la l’altra i axí serà més fàcil el aprenentatge de una nova llengua.

UNITAT 4

1-Les tecnologies de la Informació i la Comunicació han d’estar:

a. c.A l’Àrea d’Ed. Artística

b. a.Integrades a les àrees lingüístiques i Coneixement del Medi
c. b.integrades a totes les àrees del currículum
2-Quan parlem de TAC ens referim a:

a. c.La Tecnologia Aplicada a tots els Camps.

b. a.Les Tecnologies per Aprendre a Comunicar-se
c. b.Les Tecnologies per l’Aprenentatge i el Coneixement
3-Aprendre de manera diferida és una característica del nadiu digital.

Verdadero
Falso
4-Disposar d’habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar
informació forma part de la competència digital.

Verdadero
Falso
5-El currículum d’Educació infantil no diu res de les TIC.

Verdadero
Falso
6-L’alfabetització digital només és un contingut de l’àrea de Llengua.

Verdadero
Falso
UNITAT 5.1

1-La competència comunicativa inclou els components següents:

Seleccione una:
a. Component lingüístic, discursiu i pragmàtic.
b. Component pragmàtic, lingüístic i sociolingüístic.
c. Component sociolingüístic, discursiu i estratègic.
2-La competència comunicativa que té un usuari o un aprenent de la
llengua s’activa amb la realització de diverses activitats lingüístiques, que
poden ser

a. la recepció, la producció, la interacció o la mediació.

b. la recepció, la producció, la interacció o elaboració.
c. la recepció, la producció, la interacció o la comunicació.
3-Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a:

a. Motivar als alumnes.

b. Orientar l’avaluació d’activitats.
c. Programar les activitats.
4-Per a què serveix el Portfolio Europeu de les Llengües?

a. Per a millorar la competència en la llengua anglesa.

b. Per a millorar l’aprenentatge d’idiomes i la capacitat d’autoavaluació.
c. Per a animar als alumnes a aprendre llengües durant l’escolarització.
5-Cada una de les dimensions de la competència comunicativa es
concreta i s’estructura en diferents subcompetències.

Verdadero
Falso

6-El Consell d’Europa és una organització nacional que s’estableix l’any

1949.

Verdadero
Falso
7-El Portfolio Europeu de Llengües té una funció pedagògica i una altra
d’informativa.

Verdadero
Falso
8-L’adequació del programa d’educació plurilingüe elegit pel centre a les
exigències del propi context és realitzarà mitjançant el projecte lingüístic
de centre.

Verdadero
Falso
8-La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i ho
concreta en nivell d’eficiència. Des d’aquest punt de vista no és un
instrument útil per a l’equip de professors.

Verdadero
Falso
10-S’entén per competència comunicativa l’habilitat per a utilitzar la
llengua, és a dir, per a expressar i interpretar conceptes, pensaments,
sentiments, fets i opinions a través de discursos orals i escrits i per a
interactuar lingüísticament en alguns contextos socials i culturals.

Verdadero
Falso
 UNITAT 5.2

1-Activitat 1 (Tota la unitat). Marca l’opció correcta, vertader o fals 1. La

relació dels continguts curriculars de valencià i castellà permet
l’enfocament integrat de l’aprenentatge lingüístic i literari de l’alumnat.

Verdadero
Falso
2. Una de les funcions del Marc europeu és unificar al màxim les identitats
i la diversitat cultural dels pobles d’Europa per aconseguir que l’anglés
siga universal.

Verdadero
Falso
3. El Consell d’Europa és el responsable de proposar els currículums
educatius dels països membres.

Verdadero
Falso
4. Una eina que ajuda a programar el treballar per tasques a través de les
TIC és la webquesta (conegut internacionalment com a webquest).

Verdadero
Falso
Unitat 5.3

1-Els textos és classifiquen en textos explicatiu o expositiu, argumentatiu,

narratiu, descriptiu, instructiu i...

a. Poètic
b. Científic
c. Periodístic
2-Les estratègies per al desenvolupament de les habilitats discursives
són:

a. D’orientació, integració, simplificació i de suport.

b. D’orientació, integració, d’informació i de cohesió.
c. D’orientació, facilitació, d’informació i de suport.
3-Les propietats textuals perquè un text siga efectivament comunicatiu
són sis.

a. Adequació, coherència, cohesió, ortografia , format i estilística.

b. Adequació, contingut, cohesió, ortografia, format i estilística.
c. Adequació, coherència, cohesió, gramàtica, presentació i estilística.
4-Per expressió escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per a
produir textos ben construïts. Aixó vol dir que han de ser:

a. Adequats, coherents, cohesionats i didàctics formalment.

b. Adequats, coherents, cohesionats i correctes lingüísticament.
c. Adequats, coherents, cohesionats i estètics gràficament.
5-A l’hora de seleccionar textos la didàctica ens indica que els textos
apropiats per als aprenents són els que responguen a les seus
necessitats i interessos, és a dir, cal buscar temes que els motiven, que
formen part de la seua vida o de les seues preocupacions.

Verdadero
Falso
6-A partir dels anys 60 comença a tenir-se en compte la dimensió més
pragmàtica de la llengua i no sols l’estructura lingüística.

Verdadero
Falso
7-De vegades un text d’un determinat tipus pot incloure seqüències
textuals variades (narratives, descriptives...). En aquestos casos, serà la
funció lingüística i no comunicativa predominant aquella que ens faça
classificar un text determinant en un tipus o en un altre.

Verdadero
Falso
8-El mestre/a pot ajudar a avançar els alumnes en el procés d’adquisició
d’una segona llengua, caldrà actuar com a dinamitzador conversacional,
model de parla i corrector subtil.

Verdadero
Falso
9-Els escriptors experts simplifiquen el treball, converteixen en rutines les
operacions més mecàniques, planifiquen i revisen constantment les
seues produccions escrites.

Verdadero
Falso
10-Segon l’autor J.M. Castellà el text és una unitat lingüística
comunicativa, producte de l’activitat verbal humana que poseeix un
caràcter social, es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la
coherència informativa i la cohesió linial.

Verdadero
Falso
UNITAT 5.4

1-Com a text oral, és improvisat i no necessita preparació.

Verdadero
Falso

2-Desenvolupeu una d’aquestes tasques en un text d’aproximadament

250 paraules a) D’acord amb tota la informació que tens en el tema, fes un
escrit de 300 paraules aproximadament on redactes les passes a seguir
per a l’elaboració d’un discurs acadèmic. Hauràs de tenir en compte
l’estructura, la part central del text, el receptor, canal, etc. b) Fes un escrit
de 300 paraules aproximadament on faces referència a les parts més
importants d’un tema que hages exposat recentment a l’aula.

Dacord amb aquest tema que tracta del discurs acadèmic expositiu començaré
aquesta redacció explicant que és un text expositiu i quina és la seua finalitat.
El text expositiu és una ferramenta molt important en l'àmbit acadèmic perque
la seua finalitat és informar, explicar, difondre i interpretar de manera clara i
objectiva el contingut d'un tema, és a dir es tratca d'una informació per a
demostrar el que se sap sobre un tema a un destinatari que comprovarà que la
informació rebuda és pertinent i completa. Per això la seua estructura
d'exposició és introducció, desenvolupament i conclusió. A continuació
s'explicarà més raonadament la seua estructura.
L'estructura del discurs acadèmic expositiu consta de cinc esquemes diferents
como son, l'esquema problema/solució en el que te una relació temporal, el
problema és anterior a la resposta o solució, també pot tindre un vincle casual,
la solució afecta a la causa que és el que provoca el problema i també pot ser
un solapament parcial entre les idees que expressen el problema i les que
serveixen per exposar la solució. Altre esquema és el de causa/conseqüència
en el que s'organitza la informació al voltant de dues categories, la causa i la
conseqüència, que mantenen una relació temporal, la causa precedeixen la
conseqüència i també un vincle casual en el que la causa facilita o són una
condició perque aparega la conseqüència. El tercer esquema tracta la
comparació en el que es confronten diferents fenòmens per mostrar-ne
semblances i les diferències. En aquest esquema hi ha tres variants,
l'alternativa que és quan els fets tenen el mateix valor de comparació,
l'adversativa quan un fenòmen apareix com a preminent en relació a l'altre i
l'analogia en què un dels arguments serveix com a il·lustració d'unh altre
prèviament establert. El quart esquema és la descripció dalgun cxontingut. I per
últim el esquema seqüència, en el que els continguts s'ordenen en una
seqü`'encia temporal, per exemple la descripció de processos.
Despres de nombrar les estructures del discurs acadèmic expositiu vaig a
nombrar els principals gèneres dels que consta, poden ser de recerca i selecció
d'informació, com un diccionari, també poden ser de recopilació i manipulació
de la informació com els resums i per últim poden ser de elaboració de la
informació com expocicions orals o mcometaris de textos.
Per a finalitzar aquesta redacció tindre en compte l'expocició oral d'aquest
discurs acadèmic. Per a começar a fer-ho ¡hem de tindre en compte els tres
tipus d'operació que intervenen en la seua elaboració, com son la
contextualització dels elements relacionatsa amb el context de comunicació,
l'estructuració semàntica del contingut que anem a expossar i la textualització
dels diferents recursos lingüístics. Però sempre hem de tindre en compte l'edat
i els coneixements de l'audiencia, triar-ne una salutació i registre adequat,
adoptar un paper com a enunciador, planificar la manera d'evocar el tema i de
adaptar l'atenció, el temps, l'espai i els materials de que és disposa, utilitzar
suports visuals, utilitzar elements gestuals i proxèmics per a captar l'atenció i
valorar l'efecte de la pròpia aparença frísica.
Tenim en compte tot l'expossat anteriorment, hem d'estar segurs que el nostre
discurs acadèmic expositiu tindrà una conseqüència molt positiva per a fer-ne
un procés d'ensenyament i d'aprenentatge per als nostres alumnes.

3. Una recepta de cuina no pot considerar-se un text instructiu perquè no

conté llenguatge científic.
Verdadero
Falso

4-Els parallenguatges (gestualitat i proxèmica) són secundaris en aquest

discurs.
Verdadero
Falso

5. La finalitat del text instructiu és guiar l’interlocutor per a fer alguna

cosa.
Seleccione una:
Verdadero
Falso
6-Activitat 1. (1. El discurs acadèmic expositiu) A partir de la definició de
text acadèmic, aparella els conceptes següents que fan referència als
elements de la comunicació El text acadèmic és una construcció de
construccions que té una textura i finitud, producte d’un acte comunicatiu
que té per finalitat informar i/o convéncer a la comunitat científica de
l’estat factual dels seus resultats i persuadir de la validesa dels seus
arguments a través de la modalitat escrita, publicada i/o verbalitzada.‘El
text acadèmic’. Anna Teberosky.Escribir y comunicarse en contextos
científicos y académicos.
Answer
finalitat
1
Answer
emissor
2
Answer
context
3
Answer
lector
4
Answer
canal
5
7-Cal tenir en compte l’auditori per determinar el grau de formalitat de
l’exposició oral.
Verdadero
Falso

QÜESTIONARI FINAL

1-A conseqüència de l’estudi conscient de les propietats formals del

llenguatge realitzem:
-
a. un prejudici
b. una adquisició
c. un aprenentatge

2-El casos d’exempció del valencià, a partir del decret de plurilingüisme...

Seleccione una:
a. continuen sent possibles d’acord amb el que diu la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià.
b. no són possibles.
c. queden restringits a alumnat de zona castellanoparlant.

3-El concepte d’input comprensiu pertany a:

a. Vygotsky
b. Krashen
c. Cummins
4-El concepte de zona de desenvolupament potencial correspon a:
a. Piaget
b. Vygotsky
c. Ausubel

5-El decret 127/2012 estableix...

a. la incorporació progressiva de dos programes lingüístics en els centres
educatius.
b. la incorporació immediata de dos programes lingüístics en els centres
educatius.
c. la incorporació progressiva de programes bilingües i plurilingües d’acord
amb les necessitats dels centres educatius.

6-El decret 127/2012 regula...

a. el plurilingüisme en Infantil, Primària i ESO, però no en Batxillerat i
Formació Professional.
b. el plurilingüisme en tots els ensenyaments no universitaris.
c. el plurilingüisme en totes les etapes educatives, des d’Infantil fins als
estudis universitaris.

7-El Projecte Lingüístic de Centre inclou...

a. l’anterior Pla de Normalització Lingüística, el Disseny Particular del
Programa i el Projecte Educatiu de Centre.
b. l’anterior Pla de Normalització Lingüística i s’incorpora sempre a la
Programació General Anual.
c. l’anterior Pla de Normalització Lingüística i el Disseny Particular del
Programa.

8-Els programes bilingües d’immersió lingüística...

a. desapareixen com a programes marc.
b. passen tots, progressivament, a ser programes plurilingües
d’ensenyament en castellà o bé en valencià.
c. desapareixen, però es manté la metodologia que els sustentava.

9-Els textos és classifiquen en textos explicatiu o expositiu, argumentatiu,

narratiu, descriptiu, instructiu i...
a. Científic
b. Periodístic
c. Poètic
10-En el preàmbul del decret de plurilingüisme (127/2012)
a. Es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix
l’obligatorietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells
educatius.
b. Es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix
l’obligatorietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells
educatius en zona valencianoparlant i la voluntarietat en zona
castellanoparlant.
c. Es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix la
voluntarietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells
educatius.

11-En un programa d’ensenyament plurilingüe en valencià (PPEV) totes

les àrees es vehiculen en...
a. valencià, però amb excepció d’un 20%, les quals es vehicularan en
valencià i en anglès.
b. valencià, excepte la resta d’àrees lingüístiques.
c. valencià, com a llengua base.

12-La competència comunicativa inclou els components següents:

a. Component pragmàtic, lingüístic i sociolingüístic.
b. Component lingüístic, discursiu i pragmàtic.
c. Component sociolingüístic, discursiu i estratègic.

13-La competència comunicativa que té un usuari o un aprenent de la

llengua s’activa amb la realització de diverses activitats lingüístiques, que
poden ser
a. la recepció, la producció, la interacció o la comunicació.
b. la recepció, la producció, la interacció o la mediació.
c. la recepció, la producció, la interacció o elaboració.

14-La conselleria competent en matèria d’educació...

a. Catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics.
b. Catalogarà lingüísticament (en anglès) els llocs de treball en centres
públics.
c. Catalogarà lingüísticament els llocs de treball d’Infantil i Primària en
centres públics.
15-La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de
classe-) intervinga entre la tasca i el xiquet és el que es diu:
a. input
b. bastida
c. monitor

16-La llengua que vehicula els continguts de les àrees lingüístiques serà...
a. A partir de Primària, preferentment, la llengua objecte d’aprenentatge.
b. En totes les etapes, la llengua objecte d’aprenentatge.
c. A partir de Primària, la llengua objecte d’aprenentatge.

17-Les estratègies per al desenvolupament de les habilitats discursives

són:
a. D’orientació, integració, d’informació i de cohesió.
b. D’orientació, facilitació, d’informació i de suport.
c. D’orientació, integració, simplificació i de suport.

18-Les propietats textuals perquè un text siga efectivament comunicatiu

són sis.
a. Adequació, contingut, cohesió, ortografia, format i estilística.
b. Adequació, coherència, cohesió, ortografia , format i estilística.
c. Adequació, coherència, cohesió, gramàtica, presentació i estilística.

19-Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a:

a. Motivar als alumnes.
b. Programar les activitats.
c. Orientar l’avaluació d’activitats.

20-Les tecnologies de la Informació i la Comunicació han d’estar:

a. c.A l’Àrea d’Ed. Artística
b. a.Integrades a les àrees lingüístiques i Coneixement del Medi
c. b.integrades a totes les àrees del currículum

21-Per a què serveix el Portfolio Europeu de les Llengües?

a. Per a millorar la competència en la llengua anglesa.
b. Per a millorar l’aprenentatge d’idiomes i la capacitat d’autoavaluació.
c. Per a animar als alumnes a aprendre llengües durant l’escolarització.
22-Per expressió escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per
a produir textos ben construïts. Aixó vol dir que han de ser:
a. Adequats, coherents, cohesionats i correctes lingüísticament.
b. Adequats, coherents, cohesionats i didàctics formalment.
c. Adequats, coherents, cohesionats i estètics gràficament.

23-Quan indiquem que per a augmentar la competència en cadascuna de

les llengües que ensenyem, diguem que estes han de ser ensenyades per
separat, ens basem en l’existència de:
a. Una competència subjacent comuna
b. d’una estratègia bàsica de comunicació
c. una competència subjacent separada

24-Quan parlem de TAC ens referim a:

a. b.Les Tecnologies per l’Aprenentatge i el Coneixement
b. a.Les Tecnologies per Aprendre a Comunicar-se
c. c.La Tecnologia Aplicada a tots els Camps.

25-A l’hora de seleccionar textos la didàctica ens indica que els textos
apropiats per als aprenents són els que responguen a les seus
necessitats i interessos, és a dir, cal buscar temes que els motiven, que
formen part de la seua vida o de les seues preocupacions.
Verdadero
Falso

26-A partir de la nova normativa el professorat ha de fer una programació

tradicional i una programació que contemple els objectius de les
Competències bàsiques.
Verdadero
Falso

27-A partir dels anys 60 comença a tenir-se en compte la dimensió més

pragmàtica de la llengua i no sols l’estructura lingüística.
Verdadero
Falso

28-A primer de Primària pot impartir-se el Coneixement del Medi en

valencià en un Programa d’Incorporació Progressiva.
Verdadero
Falso
29-Amb el Nivell Avançat de les EOI, un professor d’Educació Infantil o
Primària pot impartir classes en anglés.
Verdadero
Falso

30-Aprendre de manera diferida és una característica del nadiu digital.

Verdadero
Falso

31-Cada una de les dimensions de la competència comunicativa es

concreta i s’estructura en diferents subcompetències.
Verdadero
Falso

32-De vegades un text d’un determinat tipus pot incloure seqüències

textuals variades (narratives, descriptives...). En aquestos casos, serà la
funció lingüística i no comunicativa predominant aquella que ens faça
classificar un text determinant en un tipus o en un altre.
Verdadero
Falso

33-Disposar d’habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar

informació forma part de la competència digital.
Verdadero
Falso

34-El Consell d’Europa és el responsable de proposar els currículums

educatius dels països membres.
Verdadero
Falso

35-El Consell d’Europa és una organització nacional que s’estableix l’any

1949.
Verdadero
Falso

36-El currículum d’Educació infantil no diu res de les TIC.

Verdadero
Falso
37-El Disseny Particular del Programa (DPP) és un document que elabora
el Claustre.
Verdadero
Falso

38-El Marc europeu de les llengües, aprendre, ensenyar i avaluar,

proporciona les bases comunes per orientar l’aprenentatge-ensenyament
de llengües a tot Europa.
Verdadero
Falso

39-El mestre/a pot ajudar a avançar els alumnes en el procés d’adquisició

d’una segona llengua, caldrà actuar com a dinamitzador conversacional,
model de parla i corrector subtil.
Verdadero
Falso

40-El Portfolio Europeu de Llengües té una funció pedagògica i una altra

d’informativa.
Verdadero
Falso

41-El sistema educatiu valencià és trilingüe.

Verdadero
Falso

42-El treball per tasques dota la pràctica comunicativa en l’aula de

coherència interna doncs tots els exercicis i activitats es justifiquen per la
seua orientació fins l’assoliment d’un producte final.
Verdadero
Falso

43-Els escriptors experts simplifiquen el treball, converteixen en rutines

les operacions més mecàniques, planifiquen i revisen constantment les
seues produccions escrites.
Verdadero
Falso

44-Els mestres i les mestres han de conéixer el valencià.

Verdadero
Falso
45-En Educació Infantil i Primària poden impartir-se continguts curriculars
en anglés.
Verdadero
Falso

46-En un Programa d’Ensenyament en Valencià, totes les àrees s’han

d’impartir en valencià.
Verdadero
Falso

47-En un programa plurilingüe d’ensenyament en castellà en zona

valencianoparlant, s’ha d’impartir en valencià Coneixement del Medi en
Primària.
Verdadero
Falso

48-L’adequació del programa d’educació plurilingüe elegit pel centre a les

exigències del propi context és realitzarà mitjançant el projecte lingüístic
de centre.
Verdadero
Falso
49-L’alfabetització digital només és un contingut de l’àrea de Llengua.
Verdadero
Falso

50-La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià.

Verdadero
Falso

51-La relació dels continguts curriculars de valencià i castellà permet

l’enfocament integrat de l’aprenentatge lingüístic i literari de l’alumnat.
Verdadero
Falso

52-La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i

ho concreta en nivell d’eficiència. Des d’aquest punt de vista no és un
instrument útil per a l’equip de professors.
Verdadero
Falso
53-S’entén per competència comunicativa l’habilitat per a utilitzar la
llengua, és a dir, per a expressar i interpretar conceptes, pensaments,
sentiments, fets i opinions a través de discursos orals i escrits i per a
interactuar lingüísticament en alguns contextos socials i culturals.
Verdadero
Falso

54-Segon l’autor J.M. Castellà el text és una unitat lingüística

comunicativa, producte de l’activitat verbal humana que poseeix un
caràcter social, es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la
coherència informativa i la cohesió linial.
Verdadero
Falso

55-Seguir les recomanacions del Marc europeu de llengües és una

manera de treballar la competència lingüística comunicativa d’acord amb
els objectius de les competències bàsiques
Verdadero
Falso

56-Tot el sistema educatiu valencià aplica programes bilingües o

plurilingües.
Verdadero
Falso

57-Una de les funcions del Marc europeu és unificar al màxim les

identitats i la diversitat cultural dels pobles d’Europa per aconseguir que
l’anglés siga universal.
Verdadero
Falso

58-Una eina que ajuda a programar el treballar per tasques a través de les
TIC és la webquesta (conegut internacionalment com a webquest).
Verdadero
Falso