Què és la psicologia?

Què investiga?
És una ciència?

- Ha de ser objectiva: resultat d’observacions i fets comprovats

- Utilitza la matemàtica (percentatges, estadístiques,...), les ciències naturals,..
- Es una ciència humana: investiga la conducta de les persones, busca les
causes, i si és perjudicial, intenta modificar aquestes conductes

Com treballa?
- Ha de seguir les pautes del mètode científic:
observació, formulació d’hipòtesi,
experimentació, anàlisi dels resultats
(contrastació, deducció de conseqüències)
i conclusions o formulació d’una teoria.
Tipologies/branques de la psicologia

Psicologia general: investiga els processos psicològics bàsics: percepció, memòria,

emocions,...
Psicologia experimental: quan utilitza experiments en un laboratori, amb éssers
humans o animals
Psicologia evolutiva: estudia com varia la conducta humana des dels nadons a la
vellesa
Psicologia clínica: dedicada als trastorns i malalties mentals
Psicologia social: estudia la influència dels grups en les persones
Psicologia de l’aprenentatge: estudia els processos que influeixen en l’aprenentatge

Mètodes utilitzats

Distincions
Psiquiatra Psicòleg Neuròleg
Camps d’aplicació de la psicologia
Activitats físiques i esportives
Salut: malalties mentals o trastorns
Drogodependències: tabac, drogues, ludòpaties
Educació: processos d’aprenentatge, dificultats dels alumnes
Jurídica: informes a advocats, jutges, fiscals...
Intervenció social: tercera edat, dones, infància, discapacitats
Laboral: selecció de personal, clima a la feina,...
Resumint,….
1.2 Teories i escoles en psicologia
Orígens:

Plató:
1.2- Teories i escoles en psicologia

Idees
Sorgeix als anys 50 del segle XX, com a alternativa a la psicologia científica del
moment, que havia “deshumanitzat” la persona (mecanismes estímul-resposta)

Nou enfocament de la psicologia: creu que la seva finalitat és aconseguir

l’equilibri emocional de cada persona.

Creuen que cada persona és única i autònoma i ha de decidir el seu

desenvolupament, el seu propi creixement i els seus objectius. Com els
pensaments, sentiments i accions humanes formen un tot integrat, la psicologia
ha d'estudiar l'individu globalment.

La psicologia humanista, més que una escola, es considera una tendència.

S’inicia en la dècada dels anys 50 del segle XX, contrària al model conductista
(estímuls i respostes) . La conducta humana no es pot reduir a processos
directament observables

Teoria influïda per nous

descobriments:
la informàtica,
funcionament de les cèl·lules,...

Tracta els processos intel·lectuals o cognitius (pensaments): percepció, atenció,

memòria, llenguatge,..., amb la finalitat d’entendre el comportament humà

Creuen que el pensament humà funciona com un ordinador (metàfora). L'ésser

humà no és un executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la
informació que rep de l'entorn.

Si volem modificar un comportament, cal canviar elements del pensament.

Apareix als anys 70 (segle XX), EEUU.

En la PNL s’hi barregen elements de diferents escoles: la psicoanàlisi, Gestalt,...

Explica com ens comuniquem amb els altres i com afecta el nostre benestar
psicològic.

També estudia com construïm la pròpia realitat, depenent de les nostres

creences, records, experiències,... (fem el nostre “mapa”).

Aquest “mapa” que ens fem de la realitat, afecta la nostra conducta, que es
manifesta a través del llenguatge
 Constructivisme: Piaget, Kelly

Afirmen que la realitat està en contínua construcció, l’ésser humà la interpreta

contínuament des de que neix.
Piaget va analitzar com construeix la realitat un infant, com es va desenvolupant
la intel.ligència i el llenguatge a través d’unes fases o etapes.
Kelly es va centrar en les teràpies per aconseguir l’equilibri emocional. Parteix de
que la persona elabora la seva personalitat a través dels seus “constructes”.
Modificant-los, podem millorar la nostra vida.

Constructes:
serveixen per a predir
Situacions
(memòria, atenció, percepció,...)
Enfoc sistèmic: Bateson, Hellinger

Apareix als anys 50 (segle XX).

Centra l’atenció en les relacions i el context més proper (família) de les
persones.
La família, o també un grup-classe és un sistema, l’individu n’és un membre.
Dins de cada sistema cal que hi hagi un equilibri entre els seus membres.
Si hi ha conflictes psicològics, cal analitzar les conductes dels individus en
relació al sistema i el seu entorn.
Aquest enfocament s’ha utilitzat en conflictes familiars i en educació