Escultura del s.

XX

Carmen Barrero
Formes úniques de continuïtat en l’espai

Umberto Boccioni. 1913.

Futurista
Bronze. MOMA
Manifest del Futurisme
1.Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2.El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
4.Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de
la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents
d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la
Victòria de Samotràcia.
7.No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra
mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per
reduir-les a postrar-se davant l'home.
9.Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el
gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
10.Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre
el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària.
11.Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta:
cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes;
cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes
elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades
als núvols pels recargolats fils dels seus fums;..........
12.És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i
incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva
fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
13.Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels
innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.

Filippo Tommaso Marinetti, "Le Figaro", 20 de febrer de 1909

 Formes úniques de continuïtat en l’espai
Umberto Boccioni. 1913. Futurista
Bronze. MOMA

Volia trobar “ no la forma pura, sinó el ritme plàstic

pur; no la construcció del cos, sinó la construcció de
l’”acció del cos”

“destruïm-lo tot i proclamen la total i absoluta abolició

de la línia finita i de l’estàtua tancada.....la
reconstrucció abstracta dels plànols i del volums que
determinen les formes, no el seu valor figuratiu”

Postulats:
-solidificació de l' impressionisme.
- expansió dels cossos en l’espai.
- simultaneïtat.
- compenetració dels plans.
-dinamisme
- tema
 Elements cubistes: plans geomètrics Composició oberta, centrífuga

Forma aerodinàmica

Deformació de les masses

( músculs pectorals, cames) Volums còncaus i convexos que es
tallen en arestes

Adaptació del cos a la velocitat

Desdoblament de la imatge
( imatges en la retina). Simultaneïtat

Captació del moviment

Elevació que dona sensació

de lleugeresa

Materialització de les masses atmosfèriques: aletes

Moneda de 20 ctm

Victòria alada de samotràcia. Període hel·lenístic

 La velocitat

La ciutat s’aixeca, 1910

Marcel Duchamp
 velocitat

Giacomo Balla

Dinamisme d’un gos amb corretja

La noia que corre

per balcó
El Profeta.
Pau Gargallo.
1933
235x65x50
 Gest tens i Bastó autoritat
amenaçador
El Profeta.
buit
Pau Gargallo.
1933
Composició
oberta

Equilibri entre línia

Vertical i corba

Contraposició de
Línies corbes amb
Pell corporeïtat Línies rectes

Exempta, dempeus
Bronze

Eix central
El Profeta.
Pau Gargallo.
1933
Composició
oberta Cabell i barba cert
moviment

El cap concentra la força del

personatge

Buit envoltat per elements

Corbats sensació de
volum

Buit emmarcat per llavis prims

Moviments: cubisme, impressionisme, expressionisme,

simbolisme
 Kiki de Montparnasse. 1928

Cap de profeta. 1926

Greta Garbo -
Gargallo
Juli González

Cap de la Montserrat cridant.

Juli González

Venus del mirall Home Cactus

Henry Moore. Figura ajaguda
André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per
mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra
manera, el funcionament real del pensament".
 Nit de lluna
Leandre Cristòfol. 1935
Fusta. Surrealisme. MNAC

“Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir

una de les primeres obres surrealistes.[...] Va arribar un
moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus
pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’
aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria
amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record,
i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”.
 arbre
assemblage Fus de filar. Eix de simetria diagonal

Simplicitat
Senzillesa formal
Nou significat que Cristòfol atorga
als elements que la componen:
descontextualitza dos objectes
Llum natural, prové del
color beix de la fusta Metàfora poètica
rigidesa

mobilitat

Textura llisa, brillant, suau i dura

Ou de sargir

Peça circular de color blau

Moviment fictici

lluna
 Aurèola astral. 1936 MNAC

Plaça George Orwell. BCN

De l’aire a l’aire. Pati Herrerià.

1933
Les dues edats. 1960

Harmonia estel·lar. 1957

Alexander Calder
A. Giacometti. Punta en el ojo. 1932

Bonança,1973

Marcel Duchamp
El desconsol.
Josep Llimona.1907
Modernisme
Dolor i Resignació. 1903
Família Vilanova. Cementiri de Montjuïc
El desconsol. L’amagament del rostre
intensifica el seu dolor.
Josep Llimona.1907
Composició triangular, asimètrica, tancada
Modernisme
Textura més suau
Cabells modernistes

Actitud de feblesa i
fragilitat
Gest d’abatiment

Clarobscur

Línies compositives
diagonals
Peus poc definits

Inacabat, textura més gruixuda

 Fris de l’arc de triomf de
BCN

Ramon Berenguer III

Panteó familiar Massaguer.

Arenys de Mar
Monument al Doctor Robert.
Plaça Tetuán
Rodin

Danaide

Andròmeda

Cupido i psique
Edward Burne-Jones
Prerafaelista
Figura Jacent
Henry Moore. 1938
Art abstracte. Biomorfisme
 Figura Jacent Cap petit en relació al cos

Henry Moore. 1938 Mirada buida Formes sinuoses

Art abstracte. Biomorfisme

Escultures figuratives,
exempta

Material: pedra

Al foradar vol mostrar el volum i la

tridimensionalitat

Buit com absència de Línies compositives Composició tancada,

Matèria. Diagonals, corbes horitzontal
Escultures de Chac Mool

Venus paleolítica
Henry Moore
Figura reclinada. 1929

Figures ajagudes

Grup familiar. 1948-49

Vent de l’oest. 1928-29
Dibuixos de gent en el metro de Londres. 1941
Bàrbara Hepworth

Abstracció
Anthony Caro
Stabile-mobile
Alexander Calder.1965
Art cinètic.

Per mi, l’univers és la base de tota

la meva obra
Stabile-mobile Fragilitat, mobilitat Filferros i plaques de metall
Alexander Calder.1965
Art cinètic
Escultura no figurativa
Lluna

sol

Mobile moviment
Colors plans,
Acabats pulit
terra

Línies compositives Escultura exempta, dempeus

diagonals

Solidesa, immobilitat
Stabile fixe
Nom proposat per H. Arp
Alexander Calder

Font de mercuri
Vol d’ocell. Miró

Duchamp . 1913

Mondrian
Op Art.
Vega, 1957. Victor Vasarely.
Dona i Ocell
Joan Miró. 1982
Plaça Joan Miró.
22m. Formigó, trencadís ( Joan Gardy Artigas)
Surrealisme
Joan Mirò La masia. 1921/22

Signes i constel.lacions
Enamorats d’una dona.
1941

Autoretrat. 1919 Carnaval d’arlequí . 1924/25

Sèrie Barcelona, 1944
 Dona i ocell, 1982

Blau, 1961

Miss Chicago.
1981
 Pintura II/IV, 1960

Tela cremada 1973

 Dinamisme en la part superior
Verticalitat

Monumentalitat

Multifacialitat

Línia horitzontal, discontinuïtat

Moviment ascendent

Colors primaris/ secundaris

Textures, matisos, llum

 Vulva
Nadó
Lluna

Diferents textures / cromatisme

(Femme et Oiseau), feta conjuntament
amb Llorens i Artigas, 1962
 Mosaic del Pla de l’Ós, 1976

El mural, 1970
Jean ARP

Ocell solar
Elogi de l’aigua.
Eduardo Chillida. Abstracte. 1987
Parc de la Creueta del Coll
54 tones. Formigó i acer
Las cualidades que uno necesita para ser un buen portero son
exactamente las mismas que para ser un buen escultor. En ambas
profesiones debes tener una buena relación con el tiempo y el espacio
Eduardo Chillida
 acer
Forma geomètrica Formigó armat

monocroma

Formes ondulants Composició equilibrada,

dinàmica, asimètrica

Textura semi rugosa Importància de la gravetat

i l’aire

buit Diferents punts de vista

 Expansió horitzontal dels braços

Moviment de reclusió Força de gravetat (vertical)

Elogi de l’aigua.
Eduardo Chillida. Abstracte. 1987
Parc de la Creueta del Coll
Maqueta porexpan, esc. mida real
es recobreix de fusta (encofrat)s’omplirà
de formigó solidificarà  es traurà la fusta
 Mutació

caòtica

recta
corba

horitzontals

vertical

ordenada
La pinta dels vents
Lugar de encuentro III.
Madrid. Paseo de la Castellana
Elogi de l’horitzò
Maman.
Louise Bourgeois.
1999. Bronze , acer inoxidable i marbre
Expressionisme. Bilbao.
Les meves obres són una reconstrucció del passat. En elles el
passat s’ha tornat tangible; però a la vegada estan creades amb
la finalitat d’oblidar el passat, per derrotar-lo , per reviure’l a la
memòria i possibilitar el seu oblit ".
Superfície rugosa

Plaques assemblades

Expressen moviment

Versió de la dona- casa. Teixit metàl·lic. Pedres blanques de marbre dintre

Retorn al cos de la mara, refugi
Art de l’ histèria. 1993 Femmes maison. ( anys 40)

Guarides/ cèl·lules
 Spiral woman

Janus Fleuri. 1968