Professional Documents
Culture Documents
Caryl Churchill - Lluny
Caryl Churchill - Lluny
De Caryl Churchill
Traducció Jordi Prat i Coll
PERSONATGES
JOAN, una noia.
HARPER, la seva tia.
TODD, un jove.
La desfilada (escena 2.5): cinc són massa pocs i vint millor que deu. Cent?
1.
Casa de la tia Harper. Nit.
2.
1.
3.
El dia següent. Estan treballant en els barrets, que s’estan convertint en grans i
extravagants.
JOAN Només és que si li dones voltes tota l’estona no entenc perquè no hi fas res al
respecte.
TODD Aquest és el teu tercer dia.
JOAN La direcció és corrupte – tu m’ho vas dir. Estem mal pagats – tu m’ho vas dir.
TODD Me adonat com miraves el barret d’aquell noi ros. Espero que li hagis dit que
era una bírria.
TODD Sóc l’única persona en aquest lloc que té principis, i no em diguis que hauria
de fer alguna cosa, em passo els dies pensant què puc fer.
JOAN Així segur se que t’acut alguna cosa.
4.
El dia següent. Estan treballant en els barrets que són enormes i ridículs.
6.
Una nova setmana. JOAN i TODD comencen treballant en els nous barrets.
3.
Alguns anys més tard. La casa de HARPER, és de dia.
Ella ha vingut aquí perquè estàs de permís i si algú ho descobreix me’n faran
responsable.
TODD Només és fins demà. La despertaré. Li donaré uns minuts més.
HARPER Has vist el programa dels cocodrils?
TODD Sí però els cocodrils, fixa’t la manera com tenen cura dels seus fills acabats de
néixer i se’ls fiquen dins la boca per portar-los cap a l’aigua.
HARPER I no creus que tothom ajuda als seus propis fills?
TODD Només estic dient que no em sabria greu que els cocodrils estiguessin a la
banda d’alguns dels nostres aliats. Són imparables, vinga.
HARPER Els cocodrils són el dimoni i sempre ha estat bé oposar-se als
cocodrils. La seva pell, les seves dents, l’alè desagradable que desprenen les seves
boques després de menjar carn morta. Els cocodrils esperen a les zebres quan
travessen els rius i mosseguen a les més febles amb les seves mandíbules i les
empenyen cap al fons. Els cocodrils envaeixen els pobles en plena nit i s’enduen els
nens dels seus llits. Els cocodrils es mengen els seus enemics molt a poc a poc,
queixalant primer els peus, després amunt fins als genolls, després pugen als genitals,
i si tenen molta pressa van directament a les ciutats i comencen a arrencar caps. Un
cocodril pot arribar a carregar una dotzena de caps cap al riu, igual que fa amb les
seves cries, i els posa dins l’aigua on floten com trofeus fins que es podreixen.
TODD Només estic dient que ho podríem fer servir.
HARPER I aquells aneguets amb borrissol, van deixar enrera el més petit i
cridava espereu-me, espereu-me i sempre amb aquella por que se’l mengessin. I la
seva mare que hauria donat la seva vida per salvar-los.
TODD Inclous els ànecs coll-verd en això?
HARPER Els ànecs coll-verd no són aus de fiar. Cometen violacions, i estan de
la part dels elefants i dels coreans. Però els cocodrils sempre s’equivoquen.
TODD Creus que l’hauria de despertar o deixar que dormís? No tindrem temps d’estar
junts.
HARPER Estàs d’acord amb mi amb això dels cocodrils?
TODD Però què passa? No saps de quina banda estic?
HARPER No sé què penses.
TODD Penso el que pensem tots.
HARPER Agafa els cérvols.
TODD Vols dir els petits i dolços bambis?
HARPER Ho estàs dient amb ironia?
TODD Ho estic dient amb sarcasme.
HARPER Aquests de sobte surten dels parcs i baixen muntanya avall com un
vendaval i atemoreixen els centres comercials. Quan senten trets, els isards
s’abraonen sobre les persones i les trepitgen amb els seus unglots brillants i
rancorosos, els cervatells s’esmunyen sota els peus dels compradors i els fan caure
escales avall, els joves mascles carreguen contra els vidres dels aparadors-
TODD Sé odiar als cérvols.
HARPER i els vells, no saps què fan amb les seves banyes fortes i punxegudes
les retorcen contra els adolescents que s’escapen carrer avall.
TODD Sí, ho sé perfectament.
HARPER No pots quedar-te aquí, et buscaran. Què els diràs quan tornis, que has
fugit per passar un dia amb el teu marit? Tothom té gent que estima que li agradaria
molt veure o en qualsevol cas preferirien veure gent més que no pas estirar-se en un
forat esperant que les formigues se les mengin. Potser no penses tornar però si no ho
fas ja em pots disparar ara mateix. T’ha vist algú quan marxaves? Per quin camí has
vingut? T’han seguit? Hi ha àguiles pescadores que potser t’han vist arribar. I estàs
arriscant la teva vida per no saps què perquè aquest noi diu coses que no estan bé. No
t’importa? Potser tu mateixa no distingeixes el que està bé del que està malament, i
què sé jo de tu després de dos anys, m’agradaria estar contenta de veure’t però com
puc estar-ho?
JOAN Per descomptat que els ocells m’han vist, tothom m’ha vist caminant però
ningú sabia perquè, podria estar duent a terme una missió, tothom es mou amunt i
avall i ningú no sap perquè, de fet he matat a dos gats i a un nen que no deuria tenir
cinc anys i això no és pas gaire diferent de realitzar una missió, i no veig perquè no
puc tenir un dia lliure i després tornar, després d’això arribaré fins al final. No era
precisament dels ocells de qui estava espantada sinó del temps, el temps aquí està de
la banda dels japonesos. Hi havia tempestes per totes les muntanyes, he passat per
pobles que no havia estat mai abans. Les rates treuen sang per la boca i les orelles, i
això és bo, i també en treien les noies que estaven al costat de la carretera. Era
esgotador perquè estaven reclutant a tothom, hi havia piles de cossos i si volies
esbrinar una mica veies que a un l’havia matat el cafè o a un altre les agulles de cap,
n’hi havia morts per l’heroïna, pel petroli, per serres elèctriques, per la laca, pel
lleixiu, per didals, l’olor del fum se sentia des d’on cremàvem l’herba que ja no
servia. El bolivians estan treballant amb la gravetat, això és un secret per tal de no
alarmar a l’opinió pública. Però nosaltres estem anant molt més enllà amb el soroll i
hi ha milers de morts per la llum a Madagascar. Qui mobilitzarà la foscor i el silenci?
Això és el que em preguntava per la nit. Cap al tercer dia gairebé no podia caminar
però vaig baixar cap al riu. Hi havia un campament de soldats xilens riu amunt però
no em van veure i riu avall hi havia catorze vaques blanques i negres que bevien, per
tant sabia que havia de creuar el riu. Però no sabia de quina banda estava el riu, em
podia ajudar a nedar o a ofegar-me. A la part del mig del riu, la corrent baixava amb
molta més força, l’aigua era marronosa, no sabia si això significava alguna cosa. Em
vaig quedar dreta a la riba una bona estona. Però sabia que era l’única via per arribar
fins aquí, així que per fi vaig posar un peu al riu. L’aigua era molt freda però no s’hi
podia fer res. Perquè un cop ja ets a dintre no saps el que passarà. En qualsevol cas
l’aigua et cobreix fins als turmells.