DRET FINANCER I TRIBUTARI II

Semestre set17-feb18 Mòdul 3

Guia d’estudi – GES 3

FISCALITAT AUTONÒMICA I LOCAL

 Itinerari d’aprenentatge
 Presentació
 Continguts
 Conceptes més importants
 Bibliografia complementària i enllaços d’interès
 Actualització dels materials docents
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

Itinerari d’aprenentatge
L’itinerari formatiu d’aquest tercer mòdul és el següent:
- Lectura de la guia d’estudis 3.
- Estudi del tercer mòdul dels materials docents en paper.
- Consulta de la normativa sobre fiscalitat autonòmica i local.
- Realització dels exercicis d’autoavaluació del mòdul 3 dels materials docents en paper i
comparació de les respostes pròpies amb les de les solucions.
- Realització dels exercicis d’autoavaluació en format web de l’aula (mòdul 3).
- Formulació al consultor dels dubtes que es vagin plantejant.
- Realització de la prova d’avaluació contínua 3.
- Comparació de les respostes pròpies amb les solucions de la PAC 3.

Presentació
La tercera guia d’estudi d’aquesta assignatura té per objecte la matèria corresponent al
mòdul didàctic 3, és a dir, la fiscalitat autonòmica i local.

Un cop examinades en els dos mòduls anteriors les diferents figures impositives de l’Estat
que integren la fiscalitat directa i indirecta, aquest mòdul se centra en l’anàlisi jurídica dels
diferents recursos tributaris de les comunitats autònomes (tributs propis, recàrrecs
sobre impostos de l’Estat i impostos estatals cedits) i de les entitats locals (impostos
municipals i tributs d’altres ens locals superiors o inferiors al municipi).

Aquest mòdul precisa que l’estudiant realitzi un estudi rigorós, acurat i profund del règim
jurídic de la matèria, que li asseguri un òptim aprenentatge teòric i pràctic.

Continguts
Els principals continguts del mòdul 3 (fiscalitat autonòmica i local) són els següents:
- Un estudi sistemàtic del sistema tributari autonòmic, tant de les comunitats
autònomes de règim comú com de les comunitats autònomes de règim foral (País Basc i
Navarra). En el primer cas, comunitats autònomes de règim comú, el poder tributari
s’exerceix sobre tres modalitats diferents: l’establiment de tributs propis, l’establiment de
recàrrecs sobre impostos estatals i l’exercici de competències normatives respecte als
tributs cedits per l’Estat. El sistema tributari de les comunitats de règim comú es
completa amb l’anàlisi dels règims especials per raó del territori (Canàries, Ceuta i
Melilla). Per últim, també es presta atenció als sistemes tributaris dels territoris forals
bascos i navarrès, basat en l’existència dels denominats tributs concertats, que en
aquestes dues comunitats ocupen el lloc que correspon, per a la resta de comunitats, als
impostos estatals.

- La regulació bàsica del sistema tributari local, fent especial esment al règim jurídic
dels cinc impostos municipals. Un breu examen de la resta de tributs municipals (taxes i
contribucions especials) i dels tributs de les entitats locals diferents dels municipis
(províncies, comarques i entitats metropolitanes) completen el contingut d’aquest mòdul.

Semestre set17-feb18 2
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

Conceptes més importants

ELS TRIBUTS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
Els règims de concert i conveni econòmic
Els règims econòmics de concert (tres províncies basques) i de conveni (comunitat
navarresa) constitueixen una realitat jurídica nascuda de la voluntat constituent (disposició
addicional 1ª de la Constitució Espanyola), que es caracteritza per l’atribució de competències
a les institucions forals per a mantenir, establir i regular els règims tributaris respectius i, en
especial, els denominats tributs concertats.
Característiques principals dels règims econòmics de concert i de conveni
- Fonts del règim econòmic de concert basc: art. 41 de l’Estatut d’Autonomia i Llei
12/2002, de 23 de maig.
- Fonts del règim econòmic de conveni navarrès: art. 45 de la Llei Orgànica de
reintegració i millorament del règim foral de Navarra i Llei 25/2003, de 15 de juliol.
- Tipus de tributs:
1.- Tributs estatals: monopolis fiscals, impostos duaners i drets d’importació en l’IVA i els
IIEE, així com també la tributació dels no residents (IRNR, GEBIENR, i obligació real de
contribuir a l’IP i l’ISD).
2.- Tributs concertats: establerts i regulats pels territoris històrics, d’acord amb els principis
harmonitzadors dels respectius Estatuts i les Lleis de concert i de conveni, ja siguin
tributs de normativa autònoma (IRPF, IS, IP, ISD, ITPAJD, taxes sobre el joc) o de
normativa comuna (IVA, IE).
- Obligacions: les Comunitats Autònomes del País Basc i de Navarra han d’aportar una
quota global (cupo) a l’Estat, per a contribuir al finançament de les competències que
l’Estat continua exercint en el territori de les dues Comunitats.
El sistema tributari de les comunitats autònomes de règim comú
El grup de recursos tributaris de les comunitats autònomes de règim comú (totes menys el
País Basc i Navarra) està composat per les següents figures:
Tributs propis
- Art. 157.1.b CE: impostos, taxes i contribucions especials.
- Límits:
1.- Art. 157.2 CE: principi de territorialitat i de lliure circulació de mercaderies i serveis.
2.- Art. 6 LOFCA: els tributs propis autonòmics no poden gravar fets imposables prèviament
gravats per l’Estat i pels tributs locals i les Comunitats Autònomes només poden establir i
gestionar tributs sobre les matèries que la legislació de règim local reservi a les
corporacions locals si adopten mesures adequades de compensació o coordinació a favor
d’aquestes corporacions.
Tipus de tributs propis:
1.- Taxes i contribucions especials (art. 7 i 8 LOFCA).
2.- Impostos (art. 9 LOFCA):
2.1.- Impostos mediambientals:
a.- Impostos sobre el consum i els abocaments de l’aigua.
b.- Impostos sobre instal·lacions i activitats que incideixen en el medi ambient
(grans superfícies comercials, contaminació atmosfèrica, residus,
producció d’energia elèctrica, substàncies perilloses, aeroports i ports,
preses hidràuliques, parcs eòlics, mines...).

Semestre set17-feb18 3
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

2.2.- Impostos sobre el joc del bingo.

2.3.- Impostos sobre terres, finques i explotacions agràries, o deveses infrautilitzades.
2.4.- Altres (aprofitaments cinegètics, bosses de plàstic, màquines recreatives,
estades en establiments turístics, operadores d’internet, habitatges buits,
begudes ensucrades, actius improductius...).
3.- Recàrrecs sobre impostos de l’Estat susceptibles de cessió, a excepció de l’IVA i els IIEE
(art. 12 LOFCA): no poden implicar una disminució de la recaptació del tribut base ni
desvirtuar la naturalesa o estructura d’aquest últim. No existeixen actualment figures
d’aquest tipus aprovades per les Comunitats Autònomes.

Impostos cedits per l’Estat

- Concepte: impostos que l’Estat estableix i regula i sobre els quals les comunitats
autònomes tenen cedits el rendiment o recaptació territorial, totalment o parcialment,
aplicant diferents punts de connexió. A més, la cessió pot comprendre, en el seu cas, la
gestió i algunes competències normatives de l’impost.
- Impostos cedits i no cedits (LOFCA i Llei 22/2009, de 18 de desembre):
1.- Impostos directes
1.1.- Cedits:
1.1.1.- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
2.1.1.- Impost sobre el patrimoni (IP)
2.1.2.- Impost sobre successions i donacions (ISD)
1.2.- No cedits:
1.2.1.- Impost sobre societats (IS)
1.2.2.- Impost sobre la renda de no residents (IRNR)
1.2.3.- Gravamen especial sobre béns immobles d’entitats no residents
(GEBIENR)
3.- Impostos indirectes
3.1.- Cedits:
3.1.1.- Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
(ITPAJD)
3.1.2.- Impost sobre el valor afegit (IVA)
3.1.3.- Impostos especials (IIEE) de fabricació i sobre determinats mitjans de
transport (IEDMT)
3.1.4.- Tributs sobre el joc (taxes sobre els jocs de sort, envit i atzar i sobre
rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries, i impost sobre
activitats del joc)
3.1.5.- Impost sobre entitats de crèdit (IEC)
3.2.- No cedits:
3.2.1.- Impostos sobre primes d’assegurances, energia elèctrica, energia
nuclear, gasos d’efecte hivernacle i extracció de petroli i gas
3.2.2.- Impostos duaners
La cessió del rendiment territorial, de la gestió i d’algunes competències normatives en

Semestre set17-feb18 4
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
cadascun dels impostos cedits es pot resumir en el següent quadre:
IMPOST RENDIMENT GESTIÓ NORMATIVA
IRPF Sí (50%) No Sí
- tarifa autonòmica
- deduccions a la quota autonòmica
- quantia mínim personal i familiar
IP Sí (100%) Sí Sí
- mínim exempt
- tarifa
- deduccions a la quota
ISD Sí (100%) Sí Sí
- reduccions base imposable
- tarifa
- quanties i coeficients patr. preexistent
- deduccions i bonificacions a la quota
- gestió i liquidació
ITPAJD Sí (100%) Sí Sí
- tipus de gravamen
- deduccions i bonificacions a la quota
IVA Sí (50%) No No
IE fabricació Sí (58%) No No
100% tipus estatal especial i tipus autonòmic impost hidrocarburs
100% de l’impost sobre l’electricitat
IEDMT Sí (100%) Sí Sí
- tipus de gravamen
Tributs joc Sí (100%) Sí Sí
- quasi la totalitat de l’impost
IEC Sí (100%) No No
Altres règims especials per raó del territori
Sistema de la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries (DA 3ª CE)
- Impostos estatals cedits: igual que les comunitats autònomes de règim comú.
- Tributs específics de la Comunitat Canària:
1.- Impost general indirecte canari: figura alternativa a l’IVA.
2.- Arbitri sobre la producció i la importació: impost estatal gestionat per la Comunitat que
grava la producció o elaboració de béns mobles i la importació de béns per qualsevol
subjecte. És una figura alternativa als impostos duaners.
3.- Impost especial sobre combustibles derivats del petroli: impost propi canari alternativa a
l’impost especial estatal.
4.- Impost sobre les labors del tabac: impost indirecte que recau sobre consums específics
que grava en fase única la fabricació i importació de les labors del tabac que es

Semestre set17-feb18 5
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
produeixin a Canàries.
- Beneficis fiscals en impostos estatals (Zona Especial Canària): IRPF, IS, ITPAJD.
Règim econòmic financer de Ceuta i Melilla
- Tributs propis: els previstos a favor dels municipis i províncies a la Llei reguladora de les
hisendes locals.
- Impostos estatals cedits: igual que les comunitats autònomes de règim comú.
- Impostos específics: impost sobre la producció, els serveis i la importació.
- Beneficis fiscals en determinats impostos estatals: per rendes i béns de Ceuta i Melilla.

SISTEMA TRIBUTARI LOCAL

El sistema tributari local a la Constitució
- Art. 142 CE: les hisendes locals s’han de nodrir fonamentalment de tributs propis i de
participacions en tributs estatals i autonòmics.
- Art. 133.2 CE: les corporacions locals poden establir i exigir tributs (amb prèvia habilitació
legal: TRLRHL).
Estructura del sistema tributari local: caracterització general
- RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el TRLRHL: estableix els tributs locals i
regula el seu règim essencial.
- Ordenances locals (reglaments): desenvolupen el TRLRHL.
El sistema tributari local s’estructura en línies generals de la següent manera:
ENS LOCAL IMPOSTOS TAXES CONTR. ESP. RECÀRRECS
Municipis Sí Sí Sí Sí (llei CA)
- Obligatoris
(IBI, IAE, IVTM)
- Potestatius
(ICIO, IIVTNU, vedes)
Províncies No Sí Sí Sí (sobre IAE)
Sí (llei CA)
Ent. supramunic. No Sí Sí Sí (sobre IBI: entitats
metropolitanes)
Sí (llei CA)
Ent. inframunic. No Sí (llei CA) Sí (llei CA) Sí (llei CA)
Impostos municipals
Impost sobre béns immobles
- Característiques: directe, real, objectiu, periòdic i obligatori.
- Fet Imposable: titularitat d’una concessió administrativa, d’un dret real de superfície, d’un
dret real d’usdefruit o del dret de propietat sobre béns immobles.
- Exempcions subjectives, objectives i mixtes.
- Període impositiu i meritació: any natural i meritació el primer dia del període impositiu.
- Subjectes passius: persones físiques o jurídiques titulars dels drets.

Semestre set17-feb18 6
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

- Base imposable: valor cadastral (RD Legislatiu 1/2004, de 5 de març, que aprova el Text
Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari).
- Base liquidable: reduccions per increment del valor cadastral (durant 9 anys).
- Quota íntegra: aplicant els tipus de gravamen aprovats per ordenança fiscal dintre d’uns
límits màxim i mínim previstos al TRLRHL (que pot incrementar l’ajuntament en
determinats casos).
- Quota líquida: aplicant les bonificacions legals (obligatòries i potestatives).
- Gestió: de caràcter compartida entre l’Estat (cadastre) i el municipi (gestió).

Impost sobre activitats econòmiques

- Característiques: directe, real, objectiu, periòdic i obligatori.
- Fet imposable: exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques.
- Supòsits de no-subjecció.
- Exempcions subjectives automàtiques i mixtes rogades. En especial, estan exemptes
totes les persones físiques i també les persones jurídiques amb un import net de la xifra
de negocis inferior a 1.000.000 euros.
- Període impositiu i meritació: any natural i meritació el primer dia del període impositiu.
- Subjectes passius: persones físiques o jurídiques que exerceixin l’activitat.
- Tarifes i quota tributària: assignació a cada activitat d’una tarifa (RD Legislatiu
1175/1990, de 28 de setembre):
1.- Quota de llicència + quota de radicació (element superfície) = quota de tarifa o quota
mínima (és la quota que es deriva de les tarifes previstes al RD Legislatiu 1175/1990).
2.- Quota de tarifa o quota mínima x coeficient de ponderació del TRLRHL (en funció de
l’import net de la xifra de negocis) = quota modificada.
3.- Quota modificada x coeficient de situació, si escau, aprovat per l’ajuntament (en funció de
la situació física del local dintre de cada terme municipal) = quota tributària.
4.- Quota tributària – bonificacions (obligatòries i potestatives) – reduccions (prorrateig per
trimestres naturals) = quota final.
- Gestió: de caràcter compartida entre l’Estat (tarifes) i el municipi (gestió).

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

- Característiques: directe, real, objectiu, periòdic i obligatori.
- Fet imposable: titularitat de vehicles de tracció mecànica.
- Supòsits de no-subjecció.
- Exempcions subjectives, objectives i mixtes.
- Període impositiu i meritació: any natural i meritació el primer dia del període impositiu.
- Subjectes passius: persones físiques o jurídiques a nom de les quals consti el vehicle al
permís de circulació.
- Tarifes i quota tributària: el TRLRHL regula les quotes (en funció del tipus de vehicle, de
la seva potència o de la seva capacitat) que els ajuntaments poden incrementar.
- Quota líquida: aplicant les bonificacions aprovades per l’ajuntament.
- Gestió: de caràcter exclusiva del municipi.

Semestre set17-feb18 7
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres

- Característiques: indirecte, real, objectiu, instantani i potestatiu.
- Fet imposable: realització de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual
s’exigeixi l’obtenció de la llicència d’obres o urbanística o la presentació de declaració
responsable o comunicació prèvia.
- Exempcions mixtes.
- Meritació: moment en què s’inicia l’obra.
- Subjectes passius: persones físiques o jurídiques que siguin els propietaris de les obres.
- Base imposable: cost real i efectiu de l’obra.
- Quota tributària: resultat d’aplicar el tipus fixat per l’ajuntament (màxim 4%).
- Quota líquida: aplicant les bonificacions aprovades per l’ajuntament.
- Gestió: de caràcter exclusiva del municipi. Es produeix una liquidació provisional quan es
merita l’impost (la base imposable és el cost pressupostat de l’obra) i una liquidació
definitiva quan l’obra finalitza (la base imposable és el cost real i efectiu de l’obra). El
subjecte passiu ha d’ingressar en aquesta última liquidació la diferència, si és positiva, o
pot demanar la devolució si la diferència és negativa.

Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana

- Característiques: directe, real, objectiu, instantani i potestatiu.
- Fet imposable: increment de valor que experimenten els terrenys urbans que es posa de
manifest per la transmissió de la seva propietat o per la constitució o transmissió d’un
dret real d’usdefruit.
- Supòsits de no-subjecció.
- Exempcions subjectives i objectives.
- Meritació: moment de la perfecció dels contractes o dels negocis jurídics.
- Subjectes passius: transmitent si el negoci jurídic és onerós i adquirent si el negoci és
lucratiu. En cas de dació en pagament dels deutors hipotecaris sense recursos, l’entitat
que adquireix actua com a substitut del transmitent, sense que pugui exigir el pagament
a aquest.
- Base imposable: increment real del valor dels terrenys produït al llarg d’un període màxim
de 20 anys. Es calcula objectivament aplicant sobre el valor cadastral del terreny un
percentatge fix (resultat d’aplicar un percentatge anual fixat per l’ajuntament pel nombre
d’anys de generació de la plusvàlua). S’ha de tenir en compte el que s’indica en l’apartat
“Actualització dels materials docents” sobre la declaració d’inconstitucionalitat d’aquest
mètode de determinació de la base imposable.
- Quota tributària: resultat d’aplicar el tipus fixat per l’ajuntament (màxim 30%).
- Quota líquida: aplicant les bonificacions aprovades per l’ajuntament.
- Gestió: de caràcter exclusiva del municipi.

Impost sobre despeses sumptuàries (modalitat de vedes de caça i pesca)

- Característiques: potestatiu.
- Fet imposable: aprofitament de les vedes privades de caça i pesca.
- Contribuent: titulars de les vedes.

Semestre set17-feb18 8
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3

- Base imposable: aprofitament cinegètic o piscícola.

- Quota tributària: resultat d’aplicar el tipus de gravamen fixat per l’ajuntament.
Taxes
- El TRLRHL defineix aquesta figura en els mateixos termes que la LGT, inclou una llista
d’aprofitaments i serveis de competència local que poden donar lloc a l’establiment de
taxes i regula el seu règim.
Contribucions especials
- El TRLRHL defineix aquesta figura en els mateixos termes que la LGT i en regula el seu
règim.
Tributs provincials
- Taxes, contribucions especials i recàrrec sobre l’IAE (el tipus de gravamen d’aquest
recàrrec no pot superar el 40% de les quotes mínimes).
Tributs de les entitats supramunicipals i d’àmbit territorial inferior al municipi
- Entitats supramunicipals: taxes, contribucions especials i recàrrec sobre l’IBI per les
entitats metropolitanes (el tipus de gravamen d’aquest recàrrec no pot superar el 0,2%
sobre la base imposable).
- Entitats d’àmbit territorial inferior al municipi: tributs reconeguts a les lleis autonòmiques,
excepte impostos.

Bibliografia complementària i enllaços d’interès

En els materials docents figura una relació completa de bibliografia. A la bibliografia del
mòdul 3 (fiscalitat autonòmica i local), es poden afegir les següents referències:
Acín Ferrer, A. (2013). “Incidencia práctica de la normativa europea en la Hacienda Local”.
La administración práctica: enciclopedia de administración municipal (núm. 6).
Acín Ferrer, A. (2014). “La imprescindible colaboración de la DGT para la gestión eficiente
del IVTM”. La Administración Práctica (núm. 6).
Álamo Cerrillo, R. (2016). “La importancia del sector turístico y una fiscalidad adecuada al
mismo”. Crónica Tributaria (núm. 160).
Alarcón García, G., Peñarrubia Blasco, D.J. (2014). “Progresividad en el IBI: elementos
para una reflexión pendiente”. En Adame Martínez, F., Ramos Prieto, J. (coords.), Estudios
sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del sector público. Homenaje al
profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.
Alías Cantón, M. (2014). “La extraña figura del no devengo en el Impuesto sobre el
Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”. Crónica Tributaria (núm. Extra
2).
Alías Cantón, M. (2017). “La escritura como prueba para acreditar la depreciación del valor
a efectos del IIVTNU”, Quincena Fiscal (núm. 11).
Alonso Gil, M. (2012). “La necesaria reforma de la gestión compartida en el Impuesto sobre
Bienes Inmuebles y en el Impuesto sobre Actividades Económicas”. Estudios Financieros.
Revista de Contabilidad y Tributación (núm. 347).
Anglès Juanpere, B. (2016). “La inaplazable reforma del Impuesto sobre el Incremento de
Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”. Documentos – Instituto de Estudios Fiscales
(núm. 14).
Aníbarro Pérez, S. (2013). “Límites constitucionales a la creación de impuestos
autonómicos: el caso del impuesto castellano-leonés sobre la afectación medioambiental
causada por los parques eólicos”. Nueva Fiscalidad (núm. 2).

Semestre set17-feb18 9
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Aníbarro Pérez, S. (2015). “La controvertida exención de la Iglesia Católica en el ICIO”.
Tributos Locales (núm. 118).
Arrieta Martínez de Pisón, J., Zornoza Pérez, J. (dirs.) (2014). La distribución del poder
financiero en España. Libro homenaje al profesor Juan Ramallo Massanet. Madrid: Marcial
Pons.
Burlada Echeveste, J.L., Burlada Echeveste, I.M. (2014). “El artículo 149.1.18ª de la
Constitución: un límite importante a la capacidad normativa tributaria de los Territorios
Históricos”. Revista Vasca de Administración Pública (núm. 99-100).
Calvo Vérgez, J. (2014). “En torno a las recientes reformas normativas operadas en el
ámbito de la Hacienda Local”. Tributos Locales (núm. 115).
Calvo Vérgez, J. (2014). “La determinación del período de generación de la plusvalía en el
IIVTNU y su incidencia sobre el incremento de valor sometido a gravamen”. Estudios
Financieros. Revista de Contabilidad y Tributación (núm. 373).
Calvo Vérgez, J. (2015). “La determinación del valor catastral a efectos de la liquidación del
Impuesto sobre Bienes Inmuebles”. Revista de Estudios Locales (núm. 177).
Calvo Vérgez, J. (2016). “La aplicación del impuesto estatal sobre depósitos en entidades de
crédito y el poder tributario de las CC.AA. a la luz de la reciente jurisprudencia del Tribunal
Constitucional”. Crónica Tributaria (núm. 159).
Calvo Vérgez, J. (2016). “El impuesto municipal sobre vehículos de tracción mecánica:
situación actual y perspectivas de futuro”. Revista de Estudios Locales (núm. 188).
Cebriá García, M. (2013). “La exención de las confesiones religiosas en el impuesto sobre
bienes inmuebles”. Quincena Fiscal Aranzadi (núm. 8).
Cebriá García, M.D. (2014). “La exención del IBI en la comunidad foral de Navarra de los
locales de la iglesia católica y de las demás confesiones religiosas no católicas que han
firmado acuerdo de cooperación con el Estado español”. Quincena Fiscal (núm. 13).
Cebriá García, M.D. (2016). “Exención de la Iglesia Católica en el Impuesto sobre
Construcciones, Instalaciones y Obras: problemas que plantea”. Quincena Fiscal (núm. 21).
Chamorro González, J.M. (2015). “El recargo en el IBI sobre bienes de uso residencial
desocupados con carácter permanente”. Tributos Locales (núm. 120).
Chico de la Cámara, P., Galán Ruiz, J. (dirs.) (2014). Los tributos locales y el régimen
fiscal de los Ayuntamientos. Valladolid: Lex Nova Thomson Reuters.
Chico de la Cámara, P. (2014). “Los incentivos fiscales en el Impuesto sobre Vehículos de
Tracción Mecánica para favorecer la integración del discapacitado”. En Portillo Navarro, M.J.,
Millán Jiménez, A.M. (coords.), Discapacidad y hacienda pública. Cizur Menor: Thomson
Reuters Aranzadi.
Clavijo Hernández, F.F., Sánchez Blázquez, V.M. (2013). “Haciendas locales y régimen
económico y fiscal de Canarias”. En Villar Rojas, F.J., Suay Rincón, J. (dirs.), Derecho Local
de Canarias. Madrid: Iustel.
Cobos Gómez, J.M. y Fernández de Buján y Arranz, A. (2017). “El novísimo impuesto
catalán sobre bebidas azucaradas”, Revista Aranzadi Doctrinal (núm. 6).
Colao Marín, P.A. (2014). “Discapacidad e Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y
Obras”. En Portillo Navarro, M.J., Millán Jiménez, A.M. (coords.), Discapacidad y hacienda
pública. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi.
Colao Marín, P.A. (2016). “Impuesto sobre el incremento del Valor de los Terrenos de
Naturaleza Urbana, principios constitucionales y sistema jurídico tributaria”. Quincena Fiscal
(núm. 20).
Cubero Truyo, A. (2016). “El IRPF como impuestos parcialmente cedido a las Comunidades
Autónomas: cambios necesarios”. En Cubero Truyo, A. (coord.), El Impuesto sobre la Renta
de las Personas Físicas: homenaje al profesor Dr. D. Juan Calero. Madrid: Civitas.

Semestre set17-feb18 10
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Cubiles Sánchez-Pobre, P. (2017). “El IIVTNU, ¿llegó por fin el momento de modificarlo?”,
Tributos locales (núm. 129).
Dancausa Treviño, C.; Serrano Antón, F. (dir.) (2012). Problemática de los
procedimientos tributarios en las Haciendas Locales. Madrid: Civitas.
De la Peña Amorós, M.M. (coord.) (2014). La financiación de las entidades locales en
tiempos de crisis. Valencia: Tirant Lo Blanch.
De La Peña Velasco, M.M. (2012). “La delegación de competencias de gestión, recaudación
e inspección en los tributos cedidos”. En Rubio Lara, P.A., Millán Jiménez, A.M., Portillo
Navarro, M.J. (dirs.), Hacienda pública territorial: un enfoque multidisciplinar. Cizur Menor:
Thomson Aranzadi.
Del Amo Galán, O. (2016). “Hacia un Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica
medioambiental”. Carta Tributaria (núm. 20).
Del Amo Galán, O. (2016). “Devolución de la tasa de licencia de obras y del impuesto sobre
construcciones, instalaciones y obras en el supuesto de obras no ejecutadas”. Carta
Tributaria (núm. 10).
Díaz Calvarro, J.M. (2015). “El ICIO. Análisis de la exención a la Iglesia Católica y su
posible extensión a otras confesiones”. Nueva Fiscalidad (núm. 2).
Esteve Pardo, M.L. (2014). “Un recargo sobre el IBI como posible fórmula para financiar los
planes público-privados de dinamización comercial local”. En Adame Martínez, F., Ramos
Prieto, J. (coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del
sector público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de
Estudios Fiscales.
Falcón y Tella, R. (2013).”El impuesto sobre los depósitos de las entidades de crédito: la
necesidad de un nuevo modelo para articular la potestad tributaria estatal y autonómica”.
Quincena Fiscal (núm. 1-2).
Falcón y Tella, R. (2015). “La falta de legitimación de las Comunidades Autónomas para
recurrir en vía contencioso-administrativa las resoluciones del TEAC en materia de tributos
cedidos: un viejo problema en un nuevo contexto”. Quincena Fiscal (núm. 7).
Fernández Arribas, G., Hermosín Álvarez, M. (2014). “Los obstáculos de la regulación
española sobre el Impuesto de Sucesiones y Donaciones al ejercicio de las libertades
fundamentales de la Unión Europea”. Revista de Derecho Comunitario Europeo (núm. 49).
Fernández de Buján y Arranz, A., Cobos Gómez, J.M. (2016). “Los Impuestos Especiales
como tributos cedidos a las CCAA: estado de la cuestión”. Documentos. Instituto de Estudios
Fiscales (núm. 14).
Fernández Junquera, M. (2015). “Divergencias jurisprudenciales relativas al recargo sobre
determinadas viviendas en el IBI”. Tributos Locales (núm. 120).
Fernández Llera, R., Herrero Alcalde, A. (2013). “Los impuestos propios de las
Comunidades Autónomas”. En Delgado Rivero, F.J., Fernández Llera, R. (coords.), Impuestos
para todos los públicos. Madrid: Pirámide.
Galapero Flores, R. (2013). “El impuesto sobre los depósitos de las entidades de crédito de
la Comunidad Autónoma de Extremadura. La declaración de su constitucionalidad por el
Tribunal Constitucional”. Impuestos (núm. 6).
García de Pablos, J.F. (2015). “Las exenciones del IBI como posibles ayudas de Estado”.
Tributos Locales (núm. 119).
García de Pablos, J.F. (2016). “La normativa autonómica sobre el Impuesto sobre
Sucesiones y Donaciones”. Carta Tributaria (núm. 10).
García de Pablos, J.F. (2017). “La tributación municipal y el principio de capacidad
económica”, Tributos locales (núm. 129).

Semestre set17-feb18 11
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
García Moreno, V.A. (2014). “Últimas tendencias de los tribunales sobre la existencia y
cuantía del incremento del valor de los terrenos en la base imponible del Impuesto sobre el
Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”. En Adame Martínez, F., Ramos Prieto, J.
(coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del sector
público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales.
García Moreno, V.A. (2016). “La inconstitucionalidad del impuesto autonómico catalán
sobre la producción de energía eléctrica de origen nuclear”. Carta Tributaria (núm. 16).
García Novoa, C. (2015). “La liquidación provisional en el ICIO”. Tributos Locales (núm.
118).
García Vera, F.J. (2015). “Alcance de la exención en el ICIO de bienes pertenecientes a
órdenes religiosas: comentario a la STS de 19 de noviembre de 2014”. Consultor de los
Ayuntamientos y de los Juzgados (núm. 3).
García Vera, F.J. (2016). “Sujeto pasivo del IBI y la expropiación forzosa: comentario de la
STSJ Cataluña de 28 de julio de 2016”. Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados
(núm. 24).
García-Fresneda Gea, F. (2014). “El principio constitucional de capacidad económica en el
IAE. Nuevas perspectivas y análisis crítico”. En Adame Martínez, F., Ramos Prieto, J.
(coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del sector
público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales.
Gordillo Pérez, L. (coord.) (2014). El poder normativo foral en la encrucijada: encaje
constitucional, modelo fiscal y crisis económica. Cizur Menor: Aranzadi.
Grau Ruiz, M.A., Marcos Cardona, M. (2016). “Impuestos propios de las Comunidades
Autónomas”. Carta Tributaria (núm. 20). En De la Peña Velasco, G., Falcón y Tella, R.,
Martínez Lago, M.A. (coords.), Sistema fiscal español. Madrid: Iustel.
Izquierdo Martín, D. (2017). “El impuesto catalán sobre bebidas azucaradas envasadas”,
Actualidad jurídica Aranzadi (núm. 929).
Jiménez Vargas, P.J. (2016). “Fiscalidad ambiental en España y armonización europea”.
Quincena Fiscal (núm. 1-2).
Juan Ledesma, N de. (2013): “Nuevos pronunciamientos jurisprudenciales del Tribunal
Constitucional en relación a la incompatibilidad de hechos imponibles autonómicos y locales
del artículo 6.3 LOFCA”, Tributos locales (núm. 108).
Lago Montero, J.M. (2017). “Los impuestos propios en el sistema de financiación
autonómica”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de las Comunidades
Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Lasarte López, R. (2017). “Principios y límites rectores en la creación de tributos propios
tras la modificación del artículo 6 de la LOFCA”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos
propios de las Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
López Pérez, F. (2016). “El impuesto sobre los grandes establecimientos comerciales quince
años después: las sombras de este tributo ambiental a la luz del derecho comunitario”.
Actualidad Jurídica Ambiental (núm. 58).
Luque Mateo, M.A. (2014). “Cuestiones problemáticas del Impuesto sobre Incremento de
Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”. En Adame Martínez, F., Ramos Prieto, J.
(coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del sector
público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales.
Martín Rodríguez, J.M. (2014). “Las nuevas bonificaciones potestativas por especial interés
o utilidad municipal en el IBI, IAE e IIVTNU: análisis crítico a través del antecedente en el
ICIO”. Tributos Locales (núm. 116).

Semestre set17-feb18 12
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Martín Rodríguez, J.M. (2016). “Análisis crítico de las deducciones autonómicas en el
Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas a la luz de los Presupuestos de Beneficios
Fiscales”. Crónica Tributaria (núm. 161).
Martínez Lago, M.A., Verdesoto Gómez, M. (2016). “Impuestos locales”. En De la Peña
Velasco, G., Falcón y Tella, R., Martínez Lago, M.A. (coords.), Sistema fiscal español. Madrid:
Iustel.
Mata Sierra, M.T., Carbajo Nogal, C. (2013). “Conflictos entre la hacienda estatal y las
autonómicas en el Impuestos sobre los Depósitos de las Entidades Financieras”. Quincena
Fiscal (núm. 18).
Mata Sierra, M.T. (2014). “Organización y competencias de las Administraciones
autonómicas en la aplicación de los tributos cedidos: análisis particular del procedimiento
inspector autonómico”. Revista Técnica Tributaria (núm. 105).
Mencos Martel, M. (2017). “Tributos propios de las Comunidades Autónomas. El caso
particular de los tributos propios en las Haciendas Forales: Navarra”. En: Sanz Gómez, R.J.
(coord.) Tributos propios de las Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Menéndez Moreno, A. (2014). “De nuevo los tributos medioambientales de las
Comunidades Autónomas y su contrastación constitucional (A propósito de la Sentencia del
Tribunal Supremo de 17 de febrero de 2014)”. Quincena Fiscal (núm. 10).
Merino Jara, I. (2014). “A las puertas de la necesaria reforma de la Hacienda Local”. Nueva
Fiscalidad (núm. 1).
Merino Jara, I. (2017). “Inconstitucionalidad parcial del Impuesto sobre el Incremento de
Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”, Forum fiscal: la revista tributaria de Álava,
Bizkaia y Gipuzkoa (núm. 230).
Merino Jara, I. (2017). “Los impuestos autonómicos sobre grandes establecimientos
comerciales desde la perspectiva de las libertades de la Unión Europea y del régimen de
ayudas de estado”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de las Comunidades
Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Molina Lebrón, A. (2017). “Los cánones eólicos de las Comunidades Autónomas como falsos
tributos medioambientales. Problemas de inconstitucionalidad e incumplimiento del Derecho
de la Unión Europea”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de las Comunidades
Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Moreno Fernández, J.I. (2013). “La aplicación de la doctrina del Tribunal Constitucional
sobre los tributos medioambientales a los impuestos autonómicos sobre el sector eléctrico”.
En Becker Zuazua, F., Cazorla Prieto, L.M., Martínez-Simancas Sánchez, J. (coords.), Los
tributos del sector eléctrico. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi.
Moreno Serrano, B. (2013). “Hacienda local. Ordenanzas fiscales: imposición y ordenación
de tributos municipales. Requisitos a cumplimentar”. La administración práctica: enciclopedia
de administración municipal (núm. 7).
Moreno Serrano, B. (2014). “Recargo del IBI para las viviendas desocupadas”. La
Administración práctica (núm. 5).
Muleiro Parada, L.M. (2015). “Los regímenes objetivos de tributación en los impuestos
locales”. Estudios Financieros. Revista de Contabilidad y Tributación (núm. 388).
Navarro Egea, M. (2014). “La base imponible del IIVTNU en el contexto económico actual”.
Tributos Locales (núm. 114).
Oliveros Roselló, M.J. (2016). “Aspectos conflictivos en el impuesto sobre el incremento del
valor de los terrenos de naturaleza urbana: cálculo de la base imponible y aplicación del
impuesto a transmisiones de terrenos generadoras de pérdidas”. En Baeza Díaz-Portales, M.J.
(coord.), XI Congreso Tributario: la justicia tributaria y los contribuyentes ante la reforma de
la Ley General Tributaria. Valencia: Foro Jurídico.

Semestre set17-feb18 13
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Ortiz Pérez, A. (2015). “Fiscalidad de las empresas establecidas en Ceuta y Melilla”. Anales
del Derecho (núm. 1).
Padilla Ruiz, P. (2017). “Reflexiones en torno a la anulación parcial del impuesto sobre el
incremento del valor de los terrenos de naturaleza urbana por el Tribunal Constitucional”,
Quincena Fiscal (núm. 9).
Palao Taboada, C. (2014). “La constitucionalidad del régimen de control jurisdiccional de las
normas forales fiscales”. Estudios Financieros (núm. 370).
Patón García, G. (2015). Libertades comunitarias, autonomía tributaria y medio ambiente.
Madrid: Centro de Estudios Financieros.
Patón García, G. (2017). “Los tributos autonómicos como mecanismo de protección
ambiental: reflexiones actuales”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de las
Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Pedreira Menéndez, J. (2017). “La inconstitucionalidad parcial de la plusvalía municipal
debería servir para su eliminación total”, Quincena Fiscal (núm. 8).
Peña Alonso, J.L. (2014). “El Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones: análisis y
valoración en el marco del modelo vigente del financiación autonómica”. En Adame Martínez,
F., Ramos Prieto, J. (coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación
financiera del sector público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid:
Instituto de Estudios Fiscales.
Piña Garrido, L. (2011). “El nuevo sistema de financiación de las comunidades autónomas:
autonomía, espacios fiscales propios y competencias normativas”. Crónica Tributaria (núm.
138).
Piña Garrido, L. (2014). “IBI y barrios premium”. Crónica Tributaria (núm. Extra 4).
Prósper Almagro, A.B. (2014). “IIVTNU: hacia una inaplazable reforma de gran calado”.
Quincena Fiscal (núm. 21).
Quesada Santiuste, F. (2014). “La controvertida normativa reguladora del Impuesto sobre
el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana”. Revista de Estudios Locales
(núm. 174).
Quintana Ferrer, E. (2014). “Competencia tributaria y bonificaciones en los impuestos
municipales”. Tributos Locales (núm. 116).
Ramos Prieto, J. (dir.) (2014). Competencia fiscal y sistema tributario. Dimensión europea
e interna. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi.
Rodríguez Losada, S. (2014). “La evolución en la interpretación del artículo 6.3 de la
LOFCA: valoración de la constitucionalidad de las normas autonómicas creadoras de tributos
propios utilizando la doctrina del ius superveniens. Su aplicación en relación con los tributos
medioambientales”. Crónica Tributaria (núm. Extra 1).
Rodríguez Muñoz, J.M. (2013). “Especialidades previstas para las fuentes energéticas
limpias en los impuestos autonómicos que gravan la producción y transporte de energía”. En
Lucas Durán, M. (aut.), Fiscalidad y energías renovables. Cizur Menor: Thomson Reuters
Aranzadi.
Romero Abolafio, J.J. (2014). “El impacto de la Directiva de Servicios en el Impuesto sobre
Construcciones, Instalaciones y Obras”. Tributos Locales (núm. 114).
Romero Flor, L.M. (2016). La liquidación de los tributos locales. Madrid: Wolters Kluwer.
Rouanet Moscardó, J. (2011). “Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras:
partidas no incluibles en el hecho imponible“. Diario La Ley (núm. 7562).
Rovira Ferrer, I. (2013). “El impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de
naturaleza urbana en el contexto de la crisis actual: su devengo en algunos supuestos
problemáticos”. Tributos Locales (núm. 110).

Semestre set17-feb18 14
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Rovira Ferrer, I. (2016). “La reforma del sistema de financiación autonómica en relación
con los impuestos autonómicos: problemas actuales a considerar”. Documentos. Instituto de
Estudios Fiscales (núm. 14).
Rovira Ferrer, I. (2016). “Estado actual y perspectivas de futuro de la potestad autonómica
para crear impuestos propios”. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (núm. 24).
Rovira Ferrer, I. (2017). “Encaje del Impuesto catalán sobre grandes establecimientos
comerciales dentro del Derecho de la Unión Europea”, Crónica Tributaria (núm. 162).
Rozas Valdés, J.A. (2013). “Las potestades tributarias autonómicas: presente y futuro de su
configuración y ejercicio”. Revista Catalana de Dret Públic (núm. 47).
Rozas Valdés, J.A. (2015). “El impuesto catalán sobre la provisión de servicios de
comunicaciones electrónicas”, Revista de privacidad y derecho digital (núm. 1).
Rubio de Urquía, J.I. (2013). “¿Ha quedado vacío de contenido el artículo 6.3 LOFCA en
perjuicio de las Haciendas Locales?”. Tributos Locales (núm. 110).
Ruiz Hidalgo, C. (2017). “La aplicación de la teoría general del impuesto en los gravámenes
autonómicos medioambientales. Análisis crítico del gravamen sobre el tratamiento de los
residuos sólidos en Andalucía”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de las
Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Ruiz Garijo, M. (2016). “Derecho a una vivienda e impuestos autonómicos sobre viviendas
vacías en España. Una perspectiva constitucional”. Crónica Tributaria (núm. 161).
San Martín Rodríguez, A. (2014). “Problemática actual existente en el ámbito del IIVTNU”.
Tributos Locales (núm. 116).
San Martín Rodríguez, A. (2017). “Análisis del IIVTNU tras la reciente Sentencia del
Tribunal Constitucional”, Tributos locales (núm. 129).
Sanz Gómez, R.J. (coord.) (2017). Tributos propios de las Comunidades Autónomas.
Valencia: Tirant lo Blanch.
Sartorio Albalat, S. (2015). “La aplicación de la Ley General Tributaria a las Comunidades
Autónomas”. Revista Catalana de Dret Públic (núm. 50).
Soto Moya, M.M. (2017). “La inaplazable reforma del IIVTNU tras su declarada
inconstitucionalidad”, Quincena Fiscal (núm. 11).
Suberbiola Garbizu, I. (2017). “La fiscalidad del sector del juego, a caballo entre la figura
del tributo propio y la del tributo cedido”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.) Tributos propios de
las Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Toribio Bernárdez, L.F. (2017). “Los tributos propios en el Informe de la Comisión de
Expertos para la reforma del sistema tributario español”. En: Sanz Gómez, R.J. (coord.)
Tributos propios de las Comunidades Autónomas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Trigueros Martín, M.J. (2014). “Las exenciones potestativas y rogadas en los impuestos
locales obligatorios: requisitos y efectos jurídicos”. En Adame Martínez, F., Ramos Prieto, J.
(coords.), Estudios sobre el sistema tributario actual y la situación financiera del sector
público. Homenaje al profesor Dr. D. Javier Lasarte Álvarez”. Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales.
Turiel Martínez, A.G. (2014). “La recuperación de figuras impositivas en las Haciendas
Locales como alternativa de financiación”. En Blasco Delgado, C., Mata Sierra, M.T. (dirs.),
Alternativas de financiación en época de crisis. Valladolid: Lex nova.
Utande San Juan, J.M. (2017). “Origen, contenido y efectos de las recientes sentencias
constitucionales en torno al Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de
Naturaleza Urbana”, Boletín Informativo Tributario, BIT plus (núm. 208).
Valdemoros Erro, M.J. (2014). “El Convenio Económico entre Navarra y el Estado: ni
injusto ni insolidario”. Revista Jurídica de Navarra (núm. 57).

Semestre set17-feb18 15
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
Vaquera García, A. (2014). “La protección ambiental como alternativa de financiación de las
Comunidades Autónomas. El caso de los impuestos sobre usos y aprovechamientos del agua
embalsada de Galicia y Castilla y León”, en Blasco Delgado, C., Mata Sierra, M.T (dirs.),
Alternativas de financiación en época de crisis. Valladolid: Lex Nova.
Vilches García, F. (2014). “El Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de
Naturaleza Urbana. Incidencia de la depreciación del suelo en la cuantificación de la base
imponible”. Revista Aranzadi Doctrinal (núm. 2).

Entre els enllaços d’interès, destaquem els següents:

1.- BOE: www.boe.es
2.- Congrés dels Diputats: www.congreso.es
3.- Senat: www.senado.es
4.- Govern estatal: www.lamoncloa.gob.es
5.- Ministeri d’Hisenda: www.minhap.gob.es
6.- Agència Estatal d’Administració Tributària: www.aeat.es
7.- Institut d’Estudis Fiscals: www.ief.es
8.- Federació Espanyola de Municipis i Províncies: www.femp.es
9.- Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya:
http://economia.gencat.cat/ca/inici/
10.- Tribunal Constitucional: www.tribunalconstitucional.es

Actualització dels materials docents

L’Impost propi sobre les Bosses de Plàstic d’un sol ús de la Comunitat autònoma de Cantàbria
ha estat derogat des de l’any 2012 (s’han d’eliminar les referències al mateix de la pàgina 15
dels materials).

A la pàgina 19, en el quadre gris, i a la pàgina 28, al final del tercer paràgraf, ha d'eliminar-se la
referència a l'Impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, atès que el
mateix va ser integrat en l'Impost especial sobre Hidrocarburs per la Llei 2/2012, de 29 de juny,
de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2012.

A la pàgina 19, després d'acabat l'impost sobre protecció civil i abans de començar els recàrrecs
sobre tributs estatals, ha d'afegir-se:

En els últims anys s'ha assistit a una proliferació important dels tributs propis autonòmics,
especialment en algunes comunitats. Resulta paradigmàtic el cas de Catalunya, en la regulació
del qual podem trobar, com a exemples, els següents tributs:

 L'Impost sobre els habitatges buits, creat per la Llei 14/2015, de 21 de juliol, configurat
com un tribut propi, directe, exigible al territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya i
l'objecte de la qual és gravar l'incompliment de la funció social de la propietat dels
habitatges pel fet de romandre desocupades de forma permanent.
 La Llei 5/2017, de 28 de març, al marge de regular de nou alguns tributs ja existents
(grans establiments comercials i estades en establiments turístics) ha creat tres nous
tributs propis:
o Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport,
custòdia i emissió d'elements radiotòxics, que grava el risc local mediambiental, i
en última instància sobre les persones, que comporta la producció d'elements

Semestre set17-feb18 16
 DRET FINANCER I TRIBUTARI II
Guia d’estudi 3
radiotòxics generats en reaccions termonuclears; la manipulació i el transport
d'aquests elements; la seva custòdia, mentre no siguin degudament neutralitzats
o dipositats en un magatzem de llarga durada, i la seva dispersió, rutinària o
accidental.
o L'Impost sobre begudes ensucrades envasades, l'objecte del qual és gravar el
consum d'aquestes begudes per raó dels efectes que tenen en la salut de la
població.
o L'Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció
mecànica, la regulació del qual es complementa per la Llei 16/2017, d'1 d'agost,
del canvi climàtic, estant prevista la seva entrada en vigor per l'1 de gener de
2018, excepte per motocicletes, a les quals serà aplicable a partir de l'1 de gener
de 2019. El seu objecte és gravar les emissions de diòxid de carboni que
produeixen aquests vehicles i que incideixen en l'increment de les emissions de
gasos amb efecte hivernacle.
 D'altra banda, a través de la Llei 6/2017 s'ha creat l'Impost sobre els actius no
productius de les persones jurídiques, que té per objecte gravar els béns no productius i
determinats drets que recauen sobre béns sumptuaris i improductius que formen part de
l'actiu del subjecte passiu, sempre que estiguin situats a Catalunya.
 Finalment, també ha de tenir-se en compte que la regulació realitzada per la Llei
15/2014, de 4 de desembre, relativa a l'impost sobre la provisió de continguts per part
de prestadors de serveis de comunicacions electròniques ha estat declarada
inconstitucional por la STC 94/2017, de 6 de juliol.

A la pàgina 41, després del primer paràgraf, ha d'afegir-se:

Aquesta configuració de la base imposable va demostrar un important distanciament amb la

realitat en els anys de la crisi econòmica, a causa de l'existència de transmissions per valors
inferiors als d'adquisició i que no obstant això eren sotmeses a aquest impost. En tal sentit, a
través del plantejament de diverses qüestions d'inconstitucionalitat l'assumpte ha estat resolt
pel TC a través de tres sentències: STC 26/2017 per a la regulació del territori històric de
Guipúscoa, la 37/2017, per la del territori històric d'Àlaba i la 59/2017 per a la regulació estatal
del TRLRHL.

En totes elles el TC va considerar que podrien existir col·lisions de la regulació tributària amb els
principis de capacitat econòmica i no confiscatorietat, encara que va descartar la possible
vulneració de l'art. 24 CE per la limitació de mitjans probatoris donat el caràcter de ficció legal
de la norma discutida. Precisament aquest caràcter de ficció fa que en els casos en els quals
s'ha produït una minusvàlua estiguem davant un gravamen d'una capacitat econòmica no
potencial, sinó clarament fictícia, la qual cosa implica la seva inconstitucionalitat.

Amb aquest fonament el TC declara inconstitucionals els preceptes reguladors de la base

imposable, “encara que solament en la mesura en què no han previst excloure del tribut les
situacions inexpressives de capacitat econòmica per inexistència d'increments de valor” i realitza
tres precisions:

 L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana únicament és
inconstitucional en aquells supòsits en els quals sotmet a tributació situacions
inexpressives de la capacitat econòmica (arts. 107.1 i 107.2.a TRLRHL).
 Donada l'íntima relació dels apartats citats amb l'art. 110.4 TRLRHL, ja que les regles
de valoració no es poden explicar de forma autònoma sense la vinculació de tots dos, es
declara inconstitucional i nul aquest precepte, en impedir que els subjectes passius
puguin acreditar l'existència d'una situació inexpressiva de capacitat econòmica.
 Assolides aquestes conclusions, correspon al legislador ordinari determinar la forma més
adequada per determinar l'existència o no d'increments de valor dels terrenys i la forma
correcta de sotmetre'ls a gravamen.

Semestre set17-feb18 17