Què anem a fer en el taller?

Pastem l'argila i fem un bol en el palmell de la mà.

Apliquem l'argila en el motle deixant una vora gruixuda en

ambdues parts que servirà per a unir-les.

Esperem a que s’asseque i es desprenga.

Netegem el motle amb un drap humit.

Per a pegar les dues parts fem unes marques en cadascuna

de les parts de la zona d'unió.

Untem amb barbotina (argila i aigua) ambdues parts, les unim

i movem una mica les peces perquè es peguen millor. Fem
un cosit i allisem la junta.

Obrim els forats.

Taller de Llànties
Esperem que s’asseque.
Les llànties o antics llums romans eren xicotets utensilis, fets
en pedra o de terracota, usats pels romans per a tenir llum
artificial. S'alimentaven amb oli d'oliva i tenien des d'una a
una dotzena de metxes. Algunes tenien anses, per la qual
cosa podien ser portades d'una habitació a una altra, i també
podien ser portades per actors en les obres o pels
participants en activitats rituals. Algunes eren per penjar del
sostre o d'una biga i d'altres es col·locaven damunt d'un
objecte anomenat llantier.

La llàntia era l'objecte imprescindible en tota casa romana
des de la posta del sol. Contenien formes d'escenes
eròtiques, gladiadors, motius mitològics o patrons florals. Es
van fer molt populars, ja que es podien col·leccionar i eren
relativament barates. Van ser fabricades en massa en grans
quantitats, usant motles en comptes de tècniques artesanals.
Malgrat que podien ser de molt diversa varietat podríem
destacar les següents parts en una llàntia:
1. Ansa que anava unida al dipòsit per la part oposada al
bec per a facilitar el transport.
2. Un dipòsit ovalat i enfonsat on posar el combustible.
3. En la superfície que cobreix el dipòsit hi ha un forat
per on s'introdueix el combustible.
4. En un dels costats del dipòsit hi ha un bec allargat
amb un forat per on es ficava la metxa.
Algunes llànties tenen uns forats més xicotets que serveixen
per a deixar entrar l'aire i alimentar la combustió.