M´ESPERARÀS?

RESUM

L´obra transcorre en la casa de Rubén, un professor universitari, que és amic de Jaume,

a qui li han proposat el seu amic i la esposa d´aquest, Raquel, tindre una cita a cegues
amb una persona que ells havien triat perquè Rubén estava separat i feia anys que no
coneixia ninguna dona. Tota la nit va de mal a pitjor: al començament, la dona amb la
que se suponia que tenia la cita, Sílvia, no apareix, després, la altra dona que s´anomena
Helena tampoc fa presència i finalment Raquel crida a la seua germana Pilar, que està
un poc “boja”, per a què vinga. Durant tot aquest temps es succeïxen confessions
d´infidelitats i tota classe de bogeries. Resulta que aquesta última dona en la qual no
tenia cap dels tres esperances de que anara a connectar amb Rubén és la persona amb
la qual fa molles durant la nit i fins i tot arriben a besar-se.

PERSONATGES

- Rubén: és el personatge principal i protagonista del llibre. És un professor universitari

que està separat des de fa dos anys i que mai a tingut molta sort amb les dones la qual
cosa es veu principalment reflectida en la seua autoestima. Escriu llibres però fa anys
que no publica ningú. El seu comportament és com el d´una persona sense caràcter o
amb poc caràcter que està desanimada i que sempre vol fer les coses bé, sempre per la
via legal però que degut a la seua falta d´acció acaba sent la persona que rep la major
part de les culpes.

- Jaume: és amic de Joan i està casat amb Raquel. Ell i Raquel fan una parella molt bona
i no necessiten preocupar-se per els diners ni per res. Al contrari que Rubén que es pot
considerar com un fracassat, Jaume es una persona que ha tingut molta sort en la vida i
que disfruta d´una vida molt bona, sobretot en la qual cosa es refereix a les dones,
encara que siguen infidelitats. També es una persona més activa i animada que el seu
amic. Es tracta de una persona menys “legal” que Rubén i que si es dóna el cas no es
regeix per l´ètica.
- Raquel: és la dona de Jaume i ells dos tenen un fill. Encara que Raquel i Jaume fan una
bona parella, ella li diu a Rubén que la relació ja no és el que era, i entre una cosa i altra
besa a Rubén. Raquel dóna a entendre que ella desitjava a Rubén des de xicotets. És una
persona molt pareguda a Jaume, molt activa, inclús més que aquest ja que sempre porta
la iniciativa.
- Sílvia: és la primera dona amb la qual es suposava que havia de tindre la cita. Té
cinquanta anys, és farmacèutica i està amb depressió.
- Helena: és la segona dona amb la qual havia de tindre la cita però no es presenta al
descriure-li Raquel a Rubén. És entrenadora de atletisme.
- Pilar: és la germana de Raquel. És la dona amb la qual connecta Rubén i encara que
tots deien que estava boja, aquella nit es comporta d´una manera molt normal obrint-
se a Rubén i viceversa. Té un caràcter un poc fort i ha tingut una vida, pel que respecta
al sexe molt bona. A pesar que sembla ser la dona més “boja”, a la fi és la més humana
i sensata de tots junt amb Rubén.

CIRCUMSTÀNCIES ESPAI-TEMPORALS

L´obra té lloc en la casa de Rubén tot el temps excepte quan un personatge ix de la casa
a comprar alguna cosa o a buscar una persona. Els llocs de la casa on passen la major
part del temps els personatges és la cuina ja que Rubén estava fent un “solomillo” i el
saló on passen la major part del temps discutint els uns amb els altres.

ÉS L´AMOR ETERN?

Des de el nostre naixement fins a la nostra mort ens agraden unes coses més que altres.
Unes coses ens pareixen més atractives a la nostra vista i altres coses no ens pareixen
res d´atractives. Açò ha sigut, és i serà una cosa universal, al menys en la Terra, en els
éssers humans i en els animals en general, que al cap i a la fi som també nosaltres.

Aquesta apreciació subjectiva a sigut objecte de estudi perquè en certs aspectes de la

nostra vida no és tant subjectiva com nosaltres podem pensar i respon quasi sempre a
processos que es duen a nivell intern en el nostre cervell. Un exemple és l´amor i
l´atracció que sentim cap a una persona concreta. Són dues coses distintes, mentre que
la primera d´elles en el seu valor essencial es tracta d´una cosa més subjectiva i abstracta
que no respon a cap cànon, sinó que respon al nostre propi cànon, la segona és més un
procés mental més o menys objectiu que el que nosaltres pensaríem.
Centrant-nos en l´amor cal dir que una persona desitja estar al costat d´altra persona
durant tota la seua vida quan al subjecte que experimenta l´amor sent una atracció no
pel seu físic, que si que pot ser, però es complementari, sinó per el seu caràcter, la seua
forma de ser, la seua forma de pensar, la seua personalitat i en general per la seua forma
de ser persona. Aquest vincle que pot ser siga recíproc o no, és molt fort per a qui
l´experimenta i és una de les causes principals quan en la vida d´un adolescent o d´un
adult existeix tristesa o per contra alegria, sempre que hi haja una persona per la qual
se senta aquest sentiment.
Responent a la pregunta de si l´amor és etern, en la meua opinió jo crec que sí encara
que l´evolució d´aquest no siga un MRU (moviment rectilini uniforme), sinó més a vora
d´un MRUA (moviment rectilini uniformement accelerat) que en certes etapes de la
nostra vida té una acceleració positiva i en altres negativa.
 L´AMOR ENS CONVERTEIX EN ÉSSERS IRRACIONALS?

Ja aclarit el concepte de amor i les seues causes cal esmentar una de les principals
conseqüències d´aquest.

L´amor és un sentiment que deslliga emocions, emocions que són positives i

constructives i emocions que són negatives i destructives. Aquestes emocions ja siguen
les constructives o les destructives no poden portar el rumb de la nostra vida ja que
aquestes dos tipus són antagonistes entre si mateixes i es troben als extrems del centre
de les emocions que són la serenitat, la calma i la capacitat de tomar decisions més o
menys bones però al cap i a la fi racionals. No poden portar el rumb de la nostra vida i
no les podem deixar portar-lo com molta gent pensa que es pot fer amb les emocions
bones perquè generen situacions de èxtasi en el cas de les emocions positives o molt
fortes o depressions en el cas de les emocions negatives i no ens deixen pensar amb
claredat cap de les dues ja que com he dit abans es troben als extrems i qualsevol cosa
que es troba als extrems, siga en la política, ciència... mai a tingut repercussions bones
sobre tot els aspectes que comprenen ja que es tomen decisions que a soles
repercuteixen molt a un extrem i res a l´altre. Açò es pot aplicar a les emocions, doncs,
la millor postura que es pot adoptar en aquestes es una postura neutral o central al
mateix que ocorre en totes les disciplines que regeixen el nostre dia a dia.
I responent a la pregunta de si el amor ens converteix en éssers irracionals, depén de la
persona, del seu caràcter i personalitat i de les circumstàncies que es donen. Però si es
posa determinació i valor qualsevol comportament es por corregir o reorientar i
qualsevol emoció es pot aïllar de la nostra forma d´actuar.

FINAL ALTERNATIU

Després de que Jaume li conte a Raquel que s´ha acostat amb moltes dones, esta posa
cara de pomes agres i s´alça de la taula. Es dirigeix cap a Jaume enfadada i li pega una
bufetada i al cap d´uns segons li pega una altra. Davant de Jaume Raquel li diu que
mentre que ell estava en Mestalla, ella aprofitava per anar-se´n al xalet del vicedegà de
la facultat de Filosofia i cada vegada que el Valencia marcava un gol deia que el
celebraven d´una manera especial. En acabar de dir-li això li fa cara de burla a Jaume i
este també enfadat li pega una bufetada de manera que quan ho veu el seu amic Rubén
s´alça per anar a pegar-li. Jaume i Rubén estan al sòl del saló barallant-se fins que Pilar i
Raquel els aconsegueixen separar. Seguidament Rubén, que no parla mai, posa ordre i
diu que ja s´ha acabat la festa i que se´n vagen. Raquel es queda i besa a Rubén
apassionadament de manera que esta vegada aquest si que l´acompanya. Mentre es
besen es dirigeixen cap a l´habitació de Rubén recolzant-se en la paret i en arribar a la
porta de l´habitació es cau al sòl un sostenidor i una camisa...
 OPINIÓ PERSONAL

Em sembla un llibre molt humorístic, amb molts tocs d´humor que barreja una situació
més o menys factible, és a dir, que podria passar en la realitat i que fa contrast al principi
i al final del llibre entre dues persones principalment que són Jaume i el seu amic Rubén.
Aquest contrast es veu clar quan al principi tot li va mal a Rubén i bé a Jaume i al final es
canvien els papers. La intenció d´aquest llibre és clara, entretindre i inclús provocar la
rialla del lector en algunes escenes que són bastant incòmodes a la vegada que còmiques
i en un pla més secundari donar-li un espai d´imaginació al lector. Com a conclusió he de
dir que es tracta d´un text que té un clar sentit humorístic i que és la base principal sobre
la que s´assenta el llibre i per la qual fa molt lleugera la lectura d´aquest a part de la seua
brevetat que en aquest cas li es molt adequada.