DIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 2019

el 3 de vuit 29

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidència
Publicitat
Alt i Baix Penedès:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Enoturisme és molt més El tapís d’avui, dia Un tou de sagraments

7 de juny
Per la promoció turística és
bàsic fer servir els millors
atractius per tal de crear re-
llevància en l’imaginari del
turista. Si parlem d’un terri-
tori, la utilització de les mar-
ques més conegudes és cabdal
perquè les localitzacions més
desconegudes deixin de ser-
ho. Un exemple ben present
el tenim a l’acció de la Dipu-
tació de Barcelona. No només
inclou el nom de la capital en
el seu eslògan “Barcelona és
molt més” sinó que emfatit-
za que tots els recursos turís-
tics a promocionar són a prop
d’aquesta ciutat.
Al Penedès ja fa anys que es
va triar encertadament l’Eno-
turisme com a marca promo-
cional. Una activitat turísti-
ca basada en la característica
més comuna a la regió: la vi-
nya. Tanmateix el desenvolu-
pament econòmic, i sobretot
urbanístic, fa que diverses zo-
nes del Penedès històric costi
identificar-les amb el gaudi
dels paisatges del vi i del cava.
Tot i així cal seguir potenciant
aquesta vinculació amb la re-
cerca d’idees imaginatives i ac-
celerar l’obertura dels darrers
temps des de l’Alt Penedès
cap a la resta de comarques
penedesenques.
Però el mateix podem dir de
les activitats més diverses
que inicialment semblen no
tenir un lligam enoturístic.
Especialment cal fer incidèn-
cia en el turisme cultural, amb
sensibilitats compartides per
molts enoturistes. Per aquest
motiu és una molt bona notí-
cia la inversió en excavacions
de jaciments arqueològics que
en un futur proper poden ser
nous reclams de visitants. És
el cas de la intervenció al Puig
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
El turisme cultural,
amb sensibilitats
compartides per
molts enoturistes
del Cocodril o del Pujol d’en
Figueres a Subirats, amb la
descoberta d’una fortificació
d’època ibèrica en un estat de
conservació excepcional, pre-
sentada en jornada de portes
obertes aquests dies amb gran
interès. Amb pressupostos
limitats es poden fer moltes
coses però hi ha determinades
actuacions que només poden
ser possibles amb una aposta
decidida i aportant recursos
econòmics i coneixement.
Només així tothom podrà
veure que el Penedès és Eno-
turisme i molt més!
Barcelona, 7 de juny de l’any
1926. Dins les decadents pa-
rets de la redacció penetren
els primers rajos de sol es-
tiuencs. En Tomàs dormia
d’amagat darrere d’un pila de
papers mal posats. Se’ls havia
de llegir tots per l’especial
del divendres. Però, somiava
amb la platja de la Barcelone-
ta. «Tomàs! Renoi, afanya’t!
Et vull a les Corts, hi ha ha-
gut un accident, vés-hi. Ja ho
diuen, que el juny molt de sol
i molta son!», va dir-li a crits
el redactor. Mig espantat pels
xicles, va fer via desorientat
fins a la intersecció del carrer
Bailèn i Girona. Uns quants
observaven la desgràcia: un
atropellament pel tramvia.
El cadàver restava a terra, i un
guàrdia civil amb els braços
donava ordres a un conductor
de portar-lo a l’hospital. «Qui
és?», anava preguntant el To-
màs als testimonis. Ningú el
coneixia. Va seguir el con-
ductor fins la Casa de Socors,
i d’allí fins l’hospital de Santa
Creu. En entrar, les inferme-
res l’esquivaven. No en volien
allà de periodistes. El conduc-
tor deia que no li havia vist
mai la cara. Que no calia do-
nar-li més voltes. L’home de
l’accident del tramvia tenia
costelles trencades, i estava
ferit de dins. Va marxar entre
renecs. Preocupat, i dubtós
sobre si havia d’abandonar
la crònica, en Tomàs camina-
va passadís amunt, passadís
avall. Tot d’una, van irrompre
a corre-cuita un mossèn i un
home de bon vestir. Parlaven
amb les infermeres. Van fer
venir el doctor. El Tomàs els
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
‘La intersecció
del carrer Bailèn i
Girona’
seguia. Deien que el coneixi-
en, que era amic o parent seu.
«Si portava Evangelis, és l’An-
toni!» feia el mossèn atrapant
els passos de la infermera.
Davant l’habitació, en Tomàs
no va gosar entrar. Però, va
sentir de sobres que el mori-
bund era l’arquitecte Antoni
Gaudí. El de la Casa Milà, el
del parc Güell, el dels fanals
de la Plaça del Rei, el de la ca-
tedral de Mallorca... Gaudí en
persona! L’home més virtuós
de la ciutat, el de la Sagrada
Família, estirat allí, irrecog-
noscible als ulls de tots. El sol
del migdia havia marxat. Un
tro va marcar el silenci. Plo-
via. I ja ho diuen, que aigua
de juny primerenca, molts
mals arrenca.
M’agrada recordar aquesta ex-
pressió «un tou» que de petits
fèiem servir amb normalitat.
De vegades, l’ús que en fèiem
no era prou adient. Hauria es-
tat normal parlar d’un «tou»
d’herba o de palla, però no
d’un «tou» de pedres, perquè
les pedres no en són gens de
toves. Avui us parlo, doncs,
d’una colla de sagraments,
per no dir de tots. Ho hem
comentat amb els companys
durant aquests dies passats:
entre Vilafranca i les altres
parròquies de l’arxiprestat
hem tingut ocasió de cele-
brar no «un tou», sinó quasi
tots els set sagraments.
El temps de Pasqua és el
temps més adequat per a la
celebració dels sagraments.
Han rebut el baptisme no
sols nens i nenes petitons,
sinó també alguns dels qui
feien també la primera co-
munió. De primeres comu-
nions encara n’hi ha a quasi
totes les parròquies. També
alguns adolescents han rebut
el sagrament de la confirma-
ció. Són els sagraments que
s’anomenen de la «iniciació
cristiana»: baptisme, confir-
mació i eucaristia.
Quan de petits estudiàvem
el catecisme (que havíem
d’aprendre de memòria), dè-
iem que els sagraments eren
«signes sensibles i eficaços de
la gràcia», cosa que llavors no
podíem entendre de cap de
les maneres. El concili Vati-
cà II diu (en la Constitució
sobre la litúrgia): «Els sagra-
ments s’ordenen a la nostra
santificació, a l’edificació del
Cos de Crist i a donar culte
a Déu». En la catequesi dels
petits m’agrada dir-los que
són «signes reals (l’aigua, la
Amb ulls
cristians
Miquel Raventós
miquelrasu@gmail.com
“ Són signes clars
del Crist viu”
unció, el pa i el vi,...) que ens
porten la presència del nostre
amic Jesús».
I també durant aquest temps
pasqual hem celebrat el sagra-
ment del perdó (la celebració
comunitària i també per a als
qui es preparaven per a rebre
la 1a comunió o la confirma-
ció). I també hem celebrat el
sagrament (abans en dèiem
de «l’extremunció») de la
unció del malalts, sobretot a
algunes residències de gent
gran.
I encara que hagin baixat en
nombre, també una colla de
parelles han rebut el sagra-
ment del matrimoni. I per a
reblar el clau, demà dissabte
8 de juny, a la catedral de l’ar-
quebisbat de Tarragona, tin-
drà lloc l’ordenació episcopal
de Mons. Joan Planellas, que
és el súmmum del sagrament
de l’orde: diaconat, presbi-
terat, episcopat. Set sagra-
ments, signes del «Crist viu».

TONI GUASP