Estimades persones de Terrassa que m’esteu escoltant i també totes aquelles a qui

pugui arribar mitjançant els diferents canals de comunicació,!

!
Avui és un dels dies més emocionants de la meva vida. Pensar que hauria d’estar
ocupant el càrrec de regidor a la meva estimada ciutat és sens dubte un dels més
grans privilegis que mai hagués pogut esperar tenir en vida. La realitat, però, em fa
tocar de peus a terra i em fa evident que la situació que visc és ben diferent. !
!
Escric aquestes paraules des de dalt d’un avió, mentre viatjo per Europa de retorn
a Brussel·les, amb una sensació brutal que no és altra que la llibertat. Un sentiment
que és, sobretot, emoció i que m’envaeix juntament amb la convicció, que és
certesa, de què em cal continuar complint amb el meu deure: portar a tot arreu on
em sigui possible la descripció d’allò que estem vivint com a poble oprimit, la
repressió que avui i aquí és més tangible que mai. !
!
Han passat més de 600 dies d’ençà de l’empresonament dels Jordis, tenim més de
la meitat del govern empresonat, hi ha encara centenars de persones querellades i
la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya (la més alta institució
democràtica, a qui devem respecte i lleialtat) empresonada també per permetre
dialogar i parlamentar dins la Sala de Plens. Empresonada per deixar-nos parlar de
tot. La Sala de plens del Parlament de Catalunya, una sala que em porta molts
records: vaig ser-hi com a bomber, fent-hi guàrdies, també com a tècnic de gestió
cultural donant suport als meus superiors, com a director general de Cultura i ja la
tardor de 2017, també com a conseller de Cultura, podent-hi viure unes dates que
mai més s’esborraran de la nostra memòria. !
!
Des d’un exili conscient i compromès en relació al paper que em toca fer, no us
negaré que desanimat veient la persecució política que el Tribunal Suprem
exerceix sobre persones que estimo, companys i companyes de govern, assumint
que pesa sobre mi una ordre de detenció i que molt probablement s’activarà en el
futur una tercera petició d’extradició… Assumint, amb resignació però també amb
indignació, que els reglaments i les disposicions legislatives no em permeten
prendre possessió del càrrec pel qual milers de ciutadans m’han votat.... Prenc la
decisió serena però responsable de presentar la meva renúncia a ser regidor de
l’Ajuntament de la meva estimada ciutat, Terrasa.!
!
Em sento, però, exultant i amb força perquè, en primer lloc, a la meva ciutat s’ha
fet evident la derrota dels defensors de l’article 155. 17 a 10, no em negareu que
és tota una golejada. És per això que vull adreçar-me, ara sí, a l’Excm. Alcalde, al
senyor Jordi Ballart. Tu vas donar un exemple majúscul de dignitat en dimitir
aquella tardor de 2017, en un acte de coherència i compromís democràtic molt
lloables. Has de saber que em tindràs sempre al teu costat, per tot allò que
consideris necessari. I el segon motiu que explica la meva relativa felicitat és
perquè la persona que entrarà en aquesta sala noble en nom meu és la Meritxell
Lluís. Tindreu amb vosaltres una gran persona que, a més de la seva pròpia vàlua,
us portarà sempre davant vostre la imatge ignominiosa de la presó que pateix
injustament el nostre ciutadà, l’espòs i sobretot l’amic Josep Rull. Quan veieu la
Meritxell, veureu en Josep i, si ella m’ho permet, voldria també que la seva fos
també la imatge que reflectís l’oblit de l’exili. !
!
Per tot plegat, mentre espero que el veritable socialisme català reaccioni i demani
perdó per haver estat còmplice i company necessari per a l’aplicació de l’article
155, us faig arribar una salutació efusiva, càlida, sincera i enyorada que adreço a
totes les persones demòcrates i plenes de dignitat que, sé, omplen avui aquesta
sala.!
!
Sempre vostre,!
!
Lluís Puig i Gordi!
Conseller de Cultura del Govern a l’exili