Programació Matemàtica, curs 2016-17

2on curs Grau de Matemàtiques Facultat de Matemàtiques i Estadística

Examen parcial 04/11/2016

PROBLEMA 1. (3 punt, 30 min aprox.)

Sigui 𝑃𝑒 políedre estàndard no buit amb coeficients 𝒂𝒋𝒊 racionals, és a dir:
𝑃𝑒 = {𝑥 ∈ ℝ𝑛 |𝐴𝑥 = 𝑏, 𝑥 ≥ 0, 𝑨 ∈ ℚ𝒎𝒙𝒏 , 𝑏 ∈ ℝ𝑚 }.
Demostreu que si apliquem l’algorisme del símplex primal al problema (𝑃𝐿)𝑒 min{𝑐 ′ 𝑥|𝑥 ∈ 𝑃𝑒 } a partir
d’una SBF racional, 𝑥 ∈ ℚ𝑛 , totes les SBF generades per l’algorisme seran racionals.

PROBLEMA 2. (4 punts, 60 min aprox.)

Els problemes de tall mínim serveixen per trobar la forma òptima d’assignar l’execució dels diferents
mòduls (subrutines) d’un programa entre dos processadors d’un entorn de computació distribuïda, de
forma que es minimitzi la suma del cost d’execució de cada mòdul i del cost de comunicació entre
processadors durant l’execució. Com a exemple d’això, considereu el següent gràfic associat a un
problema amb dos processadors i dos mòduls:

Mòdul 1

1
Processador 1 1 4 Processador 2
1

3 Tall 𝒮 = {1,3}
Mòdul 2

Figura 1

Els nodes 1 i 4 representen els dos processadors, i els nodes 2 i 3 els dos mòduls. El valor numèric sobre
l’arc entre un processador 𝑖 i un mòdul 𝑗 és el cost d’execució si el mòdul 𝑗 s’executa al processador 𝑖.
El valor sobre els arc entre els mòduls 1 i 2 és el cost de la comunicació entre processadors si els mòduls
1 i 2 s’assignen a processadors diferents. Podem associar cada tall sobre el graf 𝒢 a una de les possibles
assignacions mòduls-processador, de forma que els arcs que travessen el tall en direcció 𝒮 → 𝒮̅ indiquen
l’assignació mòdul-processador, i la capacitat del tall coincideix amb el cost total de l’assignació. Per
exemple, el tall 𝒮 = {1,3} mostrat a la Figura 1 correspon a l’assignació (mòdul 1 , processador 1),
(mòdul 2 , processador 2), amb un cost total 7 (cost d’execució 3 + 3 = 6 i cost de comunicació 1).
a) (2 punt) Trobeu la formulació matemàtica explícita (amb el valor numèric dels coeficients) del
problema de tall mínim corresponent a la Figura 1 i la del problema de flux màxim associat.
b) (2 punt) Demostreu, fent servir el Teorema de Folga Complementaria, que l’assignació òptima és
(mòdul 1, processador 2), (mòdul 2, processador 1).
 Programació Matemàtica, curs 2016-17
2on curs Grau de Matemàtiques Facultat de Matemàtiques i Estadística
Examen parcial 04/11/2016

PROBLEMA 3. (3 punts, 30 min aprox.)

Utilitzeu l’algorisme de ramificació i poda (Branch&Bound) per a demostrar que el problema de
transport representat a la Figura 2 no té solució quan el valor dels fluxos són enters.

1
2 𝑏2 = −
4

𝑏1 = +1 1 𝑐23 = 1

3
3 𝑏3 = −
4
Figura 2

SOLUCIÓ PROBLEMA 1.
Sigui 𝑥 ∈ ℚ𝑛 SBF de 𝑃𝑒 políedre estàndard no buit amb 𝐴 ∈ ℚ𝑚×𝑛 . En primer lloc demostrarem que
si 𝑥 𝑘 ∈ ℚ𝑛 és la SBF a l’inici de la iteració 𝑘-èssima de l’algorisme del símplex, llavors durant aquesta
iteració l’algorisme o bé a finalitzat o bé a generat una SBF adjacent 𝑥 𝑘+1 ∈ ℚ𝑛 . Efectivament,
 si 𝑥 𝑘 és solució òptima (𝑟 ≥ 0) o la DBF 𝑑𝑘 és una direcció de descens il·limitat (𝑑𝐵𝑟 ≥ 0)
l’algorisme del símplex finalitzarà.
 Altrament, l’algorisme generarà la SBF adjacent 𝑥 𝑘+1 = 𝑥 𝑘 + 𝜃 ∗ 𝑘 𝑑𝑘 . Demostrarem que
𝑑𝑘
𝑥 𝑘+1 ∈ ℚ𝑛 . Si 𝐴 és racional llavors la DBF 𝑑𝑘 = [ 𝐵𝑘 ] és racional. Efectivament, 𝑑𝑁(𝑖)
𝑘
=0ó
𝑑𝑁
−1 −1
1 per definició, i 𝑑𝐵𝑘 = −𝐵𝑘 𝐴𝑞 serà racional, doncs 𝐵𝑘 i 𝐴𝑞 ho són. 𝐴𝑞 és racional perquè
−1
ho és 𝐴. 𝐵𝑘 ∈ ℚ𝑚×𝑚 perquè 𝐵 ∈ ℚ𝑚×𝑚 , doncs la inversa d’una matriu racional és racional.
−1
Això es pot justificar en base a que les operacions que porten de 𝐵𝑘 a 𝐵𝑘 (per exemple,
pivotacions al mètode d’eliminació de Gauss-Jordan) conserven la racionalitat, o observant, per
𝑘
exemple, que segons la regla de Cramer, 𝑑𝐵(𝑖) = − det(𝐵𝑖𝑘 )⁄det(𝐵𝑘 ) amb 𝐵𝑖𝑘 =
𝑘 𝑘
[𝐵1𝑘 , … , 𝐵𝑖−1 , 𝐴𝑞 , 𝐵𝑖+1 , … , 𝐵𝑚𝑘
], que tant 𝐵𝑖𝑘 , 𝐵𝑘 , i els seus determinants són racionals i,
conseqüentment, també ho és el valor de 𝑑𝐵(𝑖) 𝑘
. Pel que fa a la longitud de pas 𝜃 ∗ 𝑘 =
𝑘 𝑘 𝑘 𝑘
min {− 𝑥𝐵(𝑖) ⁄𝑑𝐵(𝑖) }, és evident que serà racional doncs tant 𝑥𝐵(𝑖) com 𝑑𝐵(𝑖) ho són i,
𝑘
{𝑖∈ℬ𝑘 :𝑑𝐵(𝑖) <0}
com a conseqüència, podem assegurar que 𝑥 𝑘+1 és racional. Fixem-nos que això és cert fins i
tot en el cas de per causa de la degeneració de la base sigui 𝜃 ∗ 𝑘 = 0. En aquest cas també es
satisfà 𝑥 𝑘+1 = 𝑥 𝑘 ∈ ℚ𝑛 .
Assumim ara que apliquem l’algorisme del símplex a partir de la SBF 𝑥 ∈ ℚ𝑛 . Llavors, en virtut de la
demostració anterior, podem assegurar que la successió de SBF adjacents {𝑥 𝑘 } generada pel símplex a
partir de 𝑥 0 = 𝑥 ∈ ℚ𝑛 , tant si és finita, finalitzant a la iteració 𝐾 amb 𝑟 𝐾 ≥ 0 o 𝑑𝐵𝐾 ≥ 0, com si és
infinita a causa del ciclat provocat per la degeneració, satisfarà que ∀𝑘, 𝑥 𝑘 ∈ ℚ𝑛 .∎
Un forma alternativa d’enfocar la demostració (sense usar l’algorisme del símplex) és adonar-se que si
existeix una 𝑥 ∈ ℚ𝑛 SBF i 𝐴 és racional, llavors 𝑏 = 𝐵𝑥𝐵 ∈ ℚ𝑚 , tota SBF 𝑥𝐵 = 𝐵−1 𝑏 és racional i,
conseqüentment, qualsevol successió de SBF {𝑥 𝑘 } generada per l’algorisme del símplex és racional
 Programació Matemàtica, curs 2016-17
2on curs Grau de Matemàtiques Facultat de Matemàtiques i Estadística
Examen parcial 04/11/2016

SOLUCIÓ PROBLEMA 2.
Apartat a)

Tal com s’ha vist a classe, el problema de tall mínim es

representa com el problema dual (𝐷𝑃𝐹𝑀 ) associat al problema 2
de flux màxim (𝑃𝐹𝑀) que correspon al graf de l’enunciat:
1 1 1 4

max 𝑓 min 3𝜇12 + 𝜇13 + 𝜇23

s.a.: 𝑥12 + 𝑥13 − 𝑓 =0 +𝜇24 + 𝜇32 + 3𝜇34
𝑥23 + 𝑥24 − 𝑥12 − 𝑥32 =0 s.a.: 𝜇12 ≥ 𝜋2 − 𝜋1
𝑥34 + 𝑥32 − 𝑥13 − 𝑥23 =0 𝜇13 ≥ 𝜋3 − 𝜋1
𝑓 − 𝑥24 − 𝑥34 =0 𝜇23 ≥ 𝜋3 − 𝜋2
𝑥12 (𝐷𝑃𝐹𝑀 )
(𝑃𝐹𝑀) 3 𝜇24 ≥ 𝜋4 − 𝜋2
𝑥13 1 𝜇32 ≥ 𝜋2 − 𝜋3
𝑥23 1 𝜇34 ≥ 𝜋4 − 𝜋3
0≤ 𝑥 ≤
24 1 𝜋4 − 𝜋1 ≥ 1
𝑥32 1 { 𝜇12 , 𝜇13 , 𝜇23 , 𝜇24 , 𝜇32 ≥ 0
[𝑥34 ] [3]
{ 𝑓≥0

Apartat b)

En primer lloc hem de trobar la solució dual associada al

2 Tall 𝒮 ∗ = {1,2}
tall 𝒮 ∗ = {1,2}. D’acord amb el teorema que estableix la
relació entre talls i solucions factible duals, la solució
1 factible dual associada al tall 𝒮 = {1,2}, amb 𝛼 = 0, és:
1 4
1 ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ]′
𝜇∗ = [𝜇12 , 𝜇13 , 𝜇23 , 𝜇24 , 𝜇32 , 𝜇34 = [0,1,1,1,0,0]′ (1)
3
𝜋 ∗ = [𝜋1∗ , 𝜋2∗ , 𝜋3∗ , 𝜋4∗ ]′ = [0,0,1,1]′ (2)

Volem usar el Ta de Folga Complementària per demostrar que 𝜇∗ i 𝜋 ∗ són òptims duals. Aquest teorema
𝑥∗ 𝜇∗
afirma que [ ∗ ] i [ ∗ ], solucions factibles de (𝑃𝐹𝑀) i (𝐷𝑃𝐹𝑀 ) respectivament, seran solucions òptimes
𝑓 𝜋
si i només si es satisfà:
𝜋 ∗ (𝐴𝑥 ∗ + 𝑒𝑓 ∗ ) = 0 (3)
∗
𝜇𝑖𝑗 (𝑥𝑖𝑗 − 𝑢𝑖𝑗 ) = 0, ∀(𝑖, 𝑗) ∈ 𝒜 (4)
(𝜋𝑗∗ − 𝜋𝑖∗ − 𝜇𝑖𝑗
∗
)𝑥𝑖𝑗 = 0, ∀(𝑖, 𝑗) ∈ 𝒜 (5)
{ (1 + 𝜋𝑠∗ − 𝜋𝑡∗ )𝑓 ∗ =0 (6)
D’acord amb aquest teorema si, després de substituir a (3) − (6) el valor de 𝜇∗ i 𝜋 ∗ donats per (1) −
𝑥∗ 𝜇∗
(2), el sistema resultant té una solució [ ∗ ] factible primal, [ ∗ ] seran òptims duals.
𝑓 𝜋
 Programació Matemàtica, curs 2016-17
2on curs Grau de Matemàtiques Facultat de Matemàtiques i Estadística
Examen parcial 04/11/2016

𝑥∗
Les equacions (3) es satisfaran de forma trivial sobre qualsevol [ ∗ ] factible primal, i es poden ignorar.
𝑓
Les equacions (4) es satisfan de forma trivial per a les components nul·les de 𝜇∗ . Les associades a les
∗ ∗ ∗ ∗
component de 𝜇𝑖𝑗 no nul·les (les associades al tall, 𝜇13 = 𝜇23 = 𝜇24 = 1) fixen el valor dels arcs que
̅
travessen en tall de 𝒮 a 𝒮 a la seva capacitat:

∗
𝑥13 ∗
= 𝑥23 ∗
= 𝑥24 =1 (7).

Pel que fa a els equacions (5), es pot comprovar, tenint en compte (1) − (2), que les associades als arcs
∗ ∗
resolts a (7) es satisfan. Les associades a 𝑥12 i 𝑥34 es poden ignorar, doncs les constriccions associades
∗
del dual són actives. Finalment, de l’associada a 𝑥32 obtenim

(𝜋2∗ − 𝜋3∗ − 𝜇32

∗ )𝑥 ∗ ∗ ∗
32 = (−1) · 𝑥32 = 0 ⇒ 𝑥32 = 0
(8).

Podem usar ara (7) i (8) per a obtenir el valor de la resta de fluxos a través de les equacions de balanç
del problema (𝑃𝐹𝑀):

𝑥12 + 𝑥13 − 𝑓 =0
𝑥23 + 𝑥24 − 𝑥12 − 𝑥32 =0
𝑥34 + 𝑥32 − 𝑥12 − 𝑥23 = 0 (7)−(8) ∗ ∗
(𝑃𝐹𝑀)
𝑓 − 𝑥24 − 𝑥34 =0→ 𝑥12 = 2, 𝑥34 = 2, 𝑓 ∗ = 3 (9).
0 ≤ [𝑥12 , 𝑥13 , 𝑥23 , 𝑥24 , 𝑥34 ] ≤ [3,1,1,1,3]
{ 𝑓≥0

i la solució primal associada al tall 𝒮 és

[𝑥 ∗ ′ , 𝑓 ∗ ′ ] = [𝑥12
∗ ∗
, 𝑥13 ∗
, 𝑥23 ∗
, 𝑥24 ∗
, 𝑥32 ∗
, 𝑥34 , 𝑓 ∗ ]′ = [2,1,1,1,0,2,3]′ (9).

Així doncs, la solució factible dual (1) − (2) associada al tall 𝒮 ∗ = {1,2}, conjuntament amb la solució
factible primal indicada a (7) − (9), satisfà les condicions de folga complementària (3) − (6) i,
conseqüentment, el tall és òptim ∎
Una forma alternativa de procedir seria deduir la solució factible primal (9) directament per observació
del graf, no trobar-la a partir del TFC, i posteriorment substituir a les equacions (3) − (6) conjuntament
𝜇∗
amb [ ∗ ] per comprovar que es satisfan.
𝜋

SOLUCIÓ PROBLEMA 3.

1
𝑏2 = −
Iteració 1: 𝐿 = {(𝑃𝐸1)}, 𝑧𝑃𝐸1 = −∞, 𝑧 ∗ = +∞ 4

 Selecció: (𝑃𝐸1). 2
∗ ∗ ∗ ∗ ]′
 Resolució de (𝑹𝑳𝟏): 𝑥𝑅𝐿1 = [𝑥12 , 𝑥13 , 𝑥23 = 𝑏1 = +1
3 ′ ∗ 7 7
[1, 0, 4] , 𝑧𝑅𝐿1 = ⇒ 𝑧𝑃𝐸1 ← ⌈ ⌉ = 2
4 4 1 𝑐23 = 1
 Eliminació: no es pot.
∗
 Separació: 𝑥23 = 3⁄4 →
3 3
(𝑃𝐸2) ≝ (𝑃𝐸1) + 𝑥23 ≤ ⌊ ⌋ = 0
4
{ 3
→ 𝐿 ← {(𝑃𝐸2), (𝑃𝐸3)} 3
(𝑃𝐸3) ≝ (𝑃𝐸1) + 𝑥23 ≥ ⌈ ⌉ = 1 𝑏3 = −
4
4
 Programació Matemàtica, curs 2016-17
2on curs Grau de Matemàtiques Facultat de Matemàtiques i Estadística
Examen parcial 04/11/2016

Iteració 2: 𝐿 = {(𝑃𝐸2), (𝑃𝐸3)}, 𝑧𝑃𝐸1 = 2, 𝑧 ∗ = +∞

 Selecció: (𝑃𝐸2) = (𝑃𝐸1) + 𝑥23 = 0 .
1 3 ′ 5 5
∗ ∗ ∗ ∗ ]′ ∗
 Resolució de (𝑹𝑳𝟐): 𝑥𝑅𝐿2 = [𝑥12 , 𝑥13 , 𝑥23 = [4 , 4 , 0] , 𝑧𝑅𝐿2 = 2 ⇒ 𝑧𝑃𝐸2 ← ⌈2⌉ = 3
 Eliminació: no es pot.
1
(𝑃𝐸4) ≝ (𝑃𝐸2) + 𝑥12 ≤ ⌊ ⌋ = 0
∗ 4
 Separació: 𝑥12 = 1⁄4 → { 1
→ 𝐿 ← {(𝑃𝐸4), (𝑃𝐸5), (𝑃𝐸3)}
(𝑃𝐸5) ≝ (𝑃𝐸2) + 𝑥12 ≥ ⌈ ⌉ = 1
4

Iteració 3: 𝐿 = {(𝑃𝐸4), (𝑃𝐸5), (𝑃𝐸3)}, 𝑧𝑃𝐸1 = 2, 𝑧 ∗ = +∞

 Selecció: (𝑃𝐸4) = (𝑃𝐸1) + 𝑥23 = 0 + 𝑥12 = 0.
 Resolució de (𝑹𝑳𝟒): 𝐾𝑅𝐿4 = ∅ (amb 𝑥12 = 𝑥23 = 0, no es pot satisfer l’equació de balanç del
node 2).
 Eliminació: 𝐿 ← 𝐿\{(𝑃𝐸4)} = {(𝑃𝐸5), (𝑃𝐸3)}.
Iteració 4: 𝐿 = {(𝑃𝐸5), (𝑃𝐸3)}, 𝑧𝑃𝐸1 = 2, 𝑧 ∗ = +∞
 Selecció: (𝑃𝐸5) = (𝑃𝐸1) + 𝑥23 = 0 + 𝑥12 ≥ 1.
 Resolució de (𝑹𝑳𝟓): 𝐾𝑅𝐿5 = ∅ (l’equació de balanç del node 1 fixa 𝑥12 = 1, que amb 𝑥23 = 0 fa
l’equació de balanç del node 2 infactible).
 Eliminació: 𝐿 ← 𝐿\{(𝑃𝐸5)} = {(𝑃𝐸3)}.
Iteració 5: 𝐿 = {(𝑃𝐸3)}, 𝑧𝑃𝐸1 = 2, 𝑧 ∗ = +∞
 Selecció: (𝑃𝐸3) = (𝑃𝐸1) + 𝑥23 ≥ 1.
 Resolució de (𝑹𝑳𝟑): 𝐾𝑅𝐿3 = ∅ (si 𝑥23 ≥ 1 i 𝑥13 ≥ 0, l’equació de balanç del node 3 no es pot
satisfer).
 Eliminació: 𝐿 ← 𝐿\{(𝑃𝐸3)} = ∅.
Iteració 6: 𝑳 = ∅

Si analitzem l’arbre d’exploració al començament de la ∗

𝑧𝑃𝐸1 =2
iteració 6 observem que 𝐾𝑃𝐸1 = 𝐾𝑃𝐸3 ∪ 𝐾𝑃𝐸4 ∪ 𝐾𝑃𝐸5 . Atès PE1
que 𝐾𝑃𝐸3 = 𝐾𝑃𝐸4 = 𝐾𝑃𝐸5 = ∅ podem assegurar que 𝑥23 ≤ 0 𝑥23 ≥ 1
𝐾𝑃𝐸1 = ∅∎
∗
𝑧𝑃𝐸2 =3
PE2 PE3
𝑥12 ≤ 0 𝑥12 ≥ 1

𝐾𝑃𝐸3 = ∅
PE4 PE5

𝐾𝑃𝐸4 = ∅ 𝐾𝑃𝐸5 = ∅