DIVENDRES, 5 DE JULIOL DEL 2019

el 3 de vuit 21

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidència
Publicitat
Alt i Baix Penedès:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

El tapís d’avui, dia Salvar l’onada Homenatges merescuts

5 de juliol Enguany hem tingut una pri-
mavera més clàssica del que
Em plau referir-me als home-
natges que han tingut recent-

El Penedès Amb ulls

Una dona de cabellera mo-
rena s’alça sobre el faristol,
escalfa la gola i entona les
següents paraules: “El treball
de la dona és especialment
atractiu per als capitalistes
no tan sols pel seu preu més
baix, sinó també per la major
submissió d’aquesta”. Sense
context, aquesta frase podria
haver estat dita en un 8 de
Març, en una assemblea fe-
minista, o fa tres dies al Con-
sell Nacional de les Dones
de Catalunya celebrat al Par-
lament. Però cap de les tres
opcions és correcta. Aquests
cèlebres mots pertanyen a
Clara Zetkin, una activista
política alemanya de convic-
ció socialista i defensora de
l’emancipació i els drets de
les dones. La seva militància
comença als vint-i-un anys
quan, nouvinguda a Leipzig,
on treballava de professora,
s’uneix al Partit Socialdemò-
crata Alemany. Ara bé, a raó
d’una llei que prohibia l’afili-
ació de les dones a qualsevol
partit, Clara va prendre un
paper més pràctic que teòric
en la lluita per l’apoderament
femení. Creia que l’allibera-
ment de les dones només se-
ria possible a través d’una re-
volució social que permetés
a la classe treballadora acon-
seguir el poder i, per aquest
motiu, defensava amb ardor
el dret a vot per a les dones.
Casada amb Ossip Zetkin, a
causa de les lleis antisocialis-
tes alemanyes van exiliar-se a
París. Després de la mort del
seu marit, s’entregà a la causa
política. Juntament amb Rosa
Luxemburg, va participar en
les primeres conferències
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
Clara Zetkin, una
vida estel·lar
internacionals de les dones.
D’aquestes en va sortir la de-
claració del Dia Internacional
de la Dona, per aglutinar les
lluites civils, econòmiques i
polítiques d’arreu del món.
Durant els últims anys de la
seva vida, es va dedicar com-
pletament al partit, i va exi-
liar-se a la Unió Soviètica da-
vant l’auge del nazisme fins la
seva mort l’any 1933. Hi ha la
vida d’un sol individu que és
determinant per a centenars
de generacions, per a pobles
sencers, i fins i tot per al destí
de la humanitat. Vides esteŀ-
lars que brillen en la nit de la
fugacitat, resplendents i im-
mutables com estrelles.
estàvem acostumats. Els dar-
rers temps passàvem de l’hi-
vern –també sigui dit, no gens
fred– gairebé directament
a l’estiu. Sortosament hem
pogut gaudir d’un mes amb
temperatures suaus de dia i
nits fresques. És per això que
trobar-nos amb una onada de
calor de cop, només començar
l’estiu, genera una percepció
més intensa de la ràpida puja-
da de temperatures. Sobretot
és aquest ambient tòrrid, que
gairebé es pot mastegar, el que
no deixa respirar. Per paŀliar
aquests efectes ens llancem
ràpidament a buscar la clima-
tització que generen els apa-
rells d’aire condicionat.
Sens dubte aquest fenomen
no és nou. És nova la repetició
d’aquests episodis tan sovint.
El canvi climàtic provocat per
la nostra societat actual és el
culpable. En aquests dies sen-
tim molt els missatges adre-
çats a la població de les admi-
nistracions amb els consells
per refrescar-nos i evitar la
calor. Al cap i a la fi són adver-
timents que podríem extreu-
re d’aplicar el seny i la saviesa
popular que hem perdut a la
vida diària. És aquest exercici
de remuntar-nos al que feien
els nostres avis quan no exis-
tia el fred artificial: tancar les
cases després de les primeres
hores del matí, donar priori-
tat a la foscor als interiors amb
una mica de ventilació perquè
marxi l’aire calent, sortir al
carrer només a primera hora i
al vespre, etc.
El ritme laboral i vacacional
dels nostres dies ens fa difí-
cil seguir aquestes normes
elementals. Tot i així no s’ha
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Hem d’aplicar el
seny i la saviesa
popular que hem
perdut a la vida
diària
de menysprear la incidència,
i es pot quantificar. A França
ho van fer amb la gran ona-
da de calor del 2003 estimant
que aproximadament 15.000
persones van morir pels seus
efectes. És quan toca estar
més conscienciats i aplicar les
mesures excepcionals que si-
guin possibles per a emergèn-
cies d’aquest tipus. L’obertura
gratuïta de piscines munici-
pals és una bona actuació, tot
intentant conciliar-la amb
els drets dels abonats, perquè
l’economia no ha de ser un
obstacle per salvar la situació.
ment el P. Lluís Duch i Arcadi
Oliveres, a qui he tingut el
gust d’escoltar o de llegir en
nombroses ocasions i de qui
considero important el mes-
tratge que han exercit com a
professionals en aquests dar-
rers decennis.
El P. Lluís Duch, monjo de
Montserrat i antropòleg, va
morir el passat 10 de novem-
bre de 2018, als 82 anys, i amb
pocs mesos de diferència ha
estat doblement homenat-
jat. Ha escrit més de cinquan-
ta llibres i opuscles i més de
tres-cents articles i coŀlabora-
cions en obres coŀlectives. A
l’Ateneu Barcelonès, el dia 9
de gener d’enguany, a la sala
d’actes Oriol Bohigas, setze
veus van recordar Lluís Duch
com a «savi que va “emparau-
lar” el món».
I el passat 6 de juny va tenir
lloc, al Saló Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya,
l’homenatge pòstum amb
motiu de la publicació del
darrer número de la revista
Qüestions de vida cristiana,
volum 263, monogràfic de-
dicat a l’estudi de l’obra del P.
Duch. «Ha estat un dels tes-
timonis cristians més signifi-
catius i agosarats dels darrers
anys al nostre país; mestre de
les ciències de l’esperit i un
dels pensadors catòlics més
significatius del diàleg, la fe i
la cultura», segons J. M. Car-
bonell, president de la Funda-
ció Joan Maragall, responsable
de l’homenatge.
I el mateix dia 6 de juny pas-
sat, al Saló de Cent de l’Ajun-
tament de Barcelona, l’eco-
nomista i activista de la pau,
expresident de Justícia i Pau
cristians
Miquel Raventós
miquelrasu@gmail.com
Exemples d’un
mestratge inclusiu
de Barcelona i d’Espanya, Dr.
Arcadi Oliveres i Boadella, va
rebre la Medalla d’or al Mè-
rit Cívic de l’Ajuntament de
Barcelona.
En el seu discurs d’agraïment
va defensar que ciutats com
Barcelona acullin totes les
persones que, per motius
econòmics o de drets hu-
mans, fugen dels seus països
d’origen, i donà suport a tots
els refugiats que arriben a la
ciutat per començar una vida
nova. També va criticar l’actu-
al sistema econòmic injust i
apostà per un model basat en
l’economia social, solidària,
ecològica, cooperativa i ètica.
També va criticar que hi ha-
gués líders independentistes
en presó preventiva o a l’exili
després del referèndum de l’1
d’octubre (exemple de “deso-
bediència civil”), perquè van
“dur a terme l’aplicació de la
voluntat popular, sense cap
forma de violència“.

TONI GUASP