Curs Ctos Set 18 PDF

Curs virtual de contractes del sector públic Elaboració: setembre de 2018
Objectius
Conèixer la normativa aplicable en matèria de contractes del sector públic i identificar

quina part del sector públic hi està sotmesa
Saber diferenciar els tipus de contractes
Conèixer els tipus de procediments utilitzats en la tramitació dels expedients de
contractes del sector públic
Conèixer les fases del procediment fins a l’adjudicació i l'execució del contracte.
Contingut
Unitat 1. Introducció a la contractació pública

Unitat 2. Què són els contractes públics i a qui s'apliquen
Unitat 3. Objecte i preu dels contractes
Unitat 4. Tramitació dels contractes: publicitat i transparència
Unitat 5. Procediments de selecció del contractista
Unitat 6. Criteris de valoració. Adjudicació i formalització del contracte
Unitat 7. Execució i extinció dels contractes i règim de recursos
1
1. Introducció a la contractació pública
1.1 Marc normatiu

1.2 Concepte de contracte. La contractació com una manera de fomentar polítiques
públiques
1.3 Principis de la contractació pública
1.4 Síntesi de la unitat 1
1.1 Marc normatiu
La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

contractes del sector públic (LCSP), per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les
directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014,
publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, i que va entrar en vigor el 9 de març de 2018.
Amb l'entrada en vigor d'aquesta llei ha quedat derogat l'anterior text refós de la Llei de
contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.
Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia. Vegem-la.
1.1.1 Organització Mundial del Comerç
Acord sobre contractació pública de 15 d'abril de 1994 (revisat el febrer de 2012):
És un tractat internacional sobre contractació pública signat per 47 estats (s'inclouen tots els
membres de la Unió Europea), amb l'objectiu d'establir l'obertura mútua dels mercats de la
contractació pública dels estats, i garantir condicions de competència obertes, equitatives i
transparents en l'àmbit de la contractació pública.
1.1.2 Directives de la Unió Europea
Directiva 2014/23/UE relativa a l'adjudicació de contractes de concessió:
Estableix com han de ser les regulacions estatals sobre les concessions (d'obres i de
serveis).
Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública:
Estableix com ha de ser la regulació estatal sobre contractes del sector públic.
Defineix les tipologies contractuals.
Estableix els procediments i els principis de la contractació pública.
Directiva 2014/25/UE sobre contractació d'entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia,
els transports i els serveis postals:
Estableix com ha de ser la regulació estatal sobre contractació pública en aquests sectors.
1.1.3 Legislació de l'Estat
La norma bàsica quant a la contractació pública és la LCSP. Les comunitats autònomes poden
desenvolupar tots els aspectes d'aquesta norma que no es considerin legislació bàsica.
2
1.1.4 Legislació del Parlament de Catalunya
Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública

(superat parcialment per la LCSP):
Transposa les directives de contractes i concessions.

Suprimeix el procediment negociat.
Regula mesures de contractació eficient.
Obliga a licitar per lots.
Incorpora la concessió de serveis com a tipologia contractual.
Lleis de mesures administratives, fiscals i del sector públic (les lleis anuals
d'acompanyament a les lleis de pressupostos):
Habitualment inclouen normes en matèria de contractació pública.

Regulen aspectes socials, organitzatius, pressupostaris, de transparència, etc.
Regulen aspectes sobre la gestió de la contractació menor.
1.1.5 Normativa de la Generalitat de Catalunya
Engloba tot el conjunt de normes de la Generalitat de Catalunya que tenen rang reglamentari
(decrets, ordres, acords del Govern) que tracten sobre diversos aspectes organitzatius de la
contractació pública.
1.1.6 Normativa sectorial diversa
Són el conjunt de normes que, si bé no tracten directament sobre contractació pública, contenen
disposicions que cal tenir en compte a l'hora de tramitar un contracte del sector públic: normativa
laboral, mediambiental, etc.
↑ Índex de la unitat
1.2 Concepte de contracte. La contractació com una manera de fomentar polítiques

públiques
1.2.1 Contracte del sector públic
Un contracte del sector públic és un contracte mitjançant el qual es du a terme una prestació de
béns o serveis a l'Administració o a la ciutadania, en el qual una de les parts sempre és una entitat
del sector públic i la contraprestació del qual sempre és el pagament en diners amb càrrec als
pressupostos públics.
1.2.2 La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

La contractació estratègica és l'ús de la contractació com un instrument per fomentar
determinades polítiques públiques.
Per què és important el paper de la contractació pública en aquestes polítiques?:
Perquè la contractació pública representa aproximadament un 1/5 del total del PIB, i 1/3
del pressupost total de les diferents administracions públiques.
Perquè és la manera majoritària de prestar els serveis públics.
Perquè pot ajudar a complir altres objectius sectorials mitjançant normes de contractació
pública.
3
La Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública determina que la contractació pública ha de

ser un instrument per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i posa èmfasi
en el fet que els estats membres fomentin l'accés a la contractació pública a les petites i mitjanes
empreses, i a perseguir uns objectius socials comuns de tota la ciutadania.
1.2.3 Mesures de contractació estratègica
Podem agrupar les mesures de contractació estratègica en quatre grans àmbits d'actuació:
Foment de les petites i mitjanes empreses (pimes)

Foment de la subcontractació per permetre l'accés a més contractes de les pimes
(pagaments directes a subcontractistes, etc.).
Obligatorietat de dividir els contractes en lots (si no, cal justificar-ho).
Creació d'un document europeu únic de contractació per fer la declaració responsable.
Criteris de solvència limitats: no es pot exigir un volum de negoci superior a 1,5 vegades el
valor estimat del contracte (VEC), etc.
Foment de mesures mediambientals

Les polítiques públiques han de fomentar la protecció del medi ambient.
Cal comprar productes i serveis que no afectin negativament el medi ambient.
S'ha elaborat un codi de contractació pública socialment responsable.
S'han editat guies d'ambientalització de la contractació pública.
Possibilitat de tenir en compte aspectes mediambientals en el càlcul del cicle de vida.
Foment de mesures socials
Cal introduir en la contractació pública mesures que fomentin la responsabilitat social de les
empreses licitadores com, per exemple, valorar l'estabilitat de la plantilla de l'empresa, les seves
condicions laborals (compliment de la normativa sectorial, etc.) i la igualtat de gènere entre les
persones treballadores.
De la mateixa manera, cal fomentar la inserció laboral de col·lectius desfavorits mitjançant la

licitació de contractes reservats: només hi poden licitar empreses de tipus social (centres especials
de treball d'iniciativa social i empreses d'inserció).
Foment de mesures d'innovació
Per afavorir la innovació en els contractes que licita el sector públic, la LCSP estableix diversos
mecanismes:
Un procediment específic d'associació per a la innovació.

La possibilitat de fer consultes preliminars al mercat (abans de fer la licitació del contracte).
Permetre la possibilitat de variants en les ofertes que presentin les empreses licitadores ⇒
Cal definir l'objecte del contracte de manera que no només es pugui presentar una única
solució.
4
1.3 Principis de la contractació pública
1.3.1 Principi d’igualtat
Els òrgans de contractació han de donar als licitadors i candidats un tractament igualitari i no
discriminatori i han d’ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat.
En cap cas no es pot limitar la participació per la forma jurídica o l’ànim de lucre en la
contractació, excepte en els contractes reservats per a entitats recollides en la disposició
addicional 4 de la LCSP.
Exemples d'actuacions que fomenten aquest principi:
Cap licitador pot rebre més informació que els altres.

Qualsevol consulta rebuda s'ha de fer pública per a la resta de licitadors.
No reunir-se amb un sol licitador: les reunions han de ser obertes (⇒ consultes
preliminars).
No admetre ofertes fora de termini (sigui quin sigui el motiu).
No obrir cap oferta fins que finalitza el termini de presentació d'ofertes.
Donar accés a tots els licitadors de les ofertes que han presentat els altres (un cop obertes
les ofertes).
1.3.2 Principi de transparència i integritat
La contractació no s’ha de concebre amb la intenció d’eludir els requisits de publicitat o els relatius
al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència.
La ciutadania ha de saber què es contracta, com, a qui i per quin preu.
Per fomentar la màxima transparència, cal fer la màxima publicitat de:
Empreses que s'han presentat a una licitació.

Adjudicació i formalització del contracte.
Empresa adjudicatària del contracte i preu.
Modificacions i pròrrogues dels contractes.
Resolució anticipada del contracte.
Publicitat agregada de la contractació menor.
Dades estadístiques de la contractació del sector públic.
Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat cal evitar els riscos de males
pràctiques:
No dur a terme negocis privats que puguin qüestionar l'objectivitat.

Rebutjar l'obtenció d'avantatges personals i/o materials.
Fer públiques les possibles situacions de conflictes d'interessos (i abstenir-s'hi quan es
produeixen).
Requerir als licitadors d'un contracte si tenen vincles privilegiats amb personal (incloent-hi
alts càrrecs) que intervé en un procediment de contractació.
5
1.3.3 Principi de lliure competència
Cal notificar a les autoritats autonòmiques de competència qualsevol fet que pugui constituir una
infracció de la legislació de defensa de la competència.
En particular, cal comunicar qualsevol indici d’acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica
concertada o conscientment paral·lela entre els licitadors, que tingui per objecte, produeixi o pugui
produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència en el procés de contractació.
Qualsevol persona física o jurídica s'ha de poder presentar a una licitació sempre que
compleixi els requisits per fer-ho:
Cal informar de manera accessible de les condicions del contracte.

La redacció dels plecs ha de ser entenedora.
Els requisits per presentar una oferta han de ser proporcionals i estar relacionats amb
l'objecte del contracte.
No s'ha d'exigir una solvència excessiva per poder licitar a un contracte.
1.3.4 Principi de publicitat
Cal fer pública la intenció de licitar un contracte públic amb la màxima antelació possible, per
permetre el màxim nombre d'empreses licitadores. En particular:
La publicitat ha de ser prèvia i amb un termini suficient.

Cal fer públiques totes les dades del futur contracte.
Cal fer publicitat del contingut dels plecs.
Quan els contractes estiguin subjectes a regulació harmonitzada (els contractes grans), cal
fer-ne pública la licitació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
Hi ha d'haver un únic web per a totes les licitacions que es duguin a terme.
A Catalunya el web on es publiquen totes les licitacions és la Plataforma de Serveis de
Contractació Pública: contractaciopublica.gencat.cat.
1.3.5 Principi d'eficiència
Cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la contractació pública. Això implica anar
més enllà del simple control de la despesa que efectivament suposi un contracte públic.
Entre d'altres, es poden dur a terme les actuacions següents:
Avaluar la idoneïtat de l'objecte del contracte a licitar en funció de les necessitats que es
pretenen cobrir.
Calcular el pressupost del contracte tenint en compte tots els costos, i publicar-lo amb el
màxim nivell de detall.
Fer estudis de viabilitat abans de licitar un contracte.
Fer una valoració del cicle de vida del contracte.
Valorar les diferents ofertes rebudes en funció de la millor relació qualitat-preu (i no només
escollir l'oferta més econòmica).
Desenvolupar actuacions de control de l'execució del contracte i d'acompliment dels
objectius inicials.
6
Marc normatiu
La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les
directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer
de 2014, publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, i que va entrar en vigor el 9 de
març de 2018.
Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia:
• Organització Mundial del Comerç
• Directives de la Unió Europea
• Legislació de l'Estat
• Legislació del Parlament de Catalunya
• Normativa de la Generalitat de Catalunya
• Normativa sectorial diversa.
Concepte de contracte del sector públic
És un contracte pel qual es du a terme una prestació de béns o serveis a l'Administració o a la

ciutadania, en el qual una de les parts és una entitat del sector públic i la contraprestació del qual
és el pagament en diners amb càrrec als pressupostos públics.
La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques
Es parla de contractació estratègica quan s'utilitza la contractació com un instrument per fomentar
polítiques públiques. De quines maneres?
Foment de les pimes

Foment de la subcontractació per permetre l'accés a més contractes de les pimes
(pagaments directes a subcontractistes, etc.)
Foment de mesures mediambientals
Foment de mesures socials
Foment de mesures d'innovació.
Principis de la contractació pública
Principi d’igualtat: els òrgans de contractació han de donar als licitadors i candidats un
tractament igualitari i no discriminatori i han d’ajustar la seva actuació als principis de
transparència i proporcionalitat. En cap cas no es pot limitar la participació per la forma
jurídica o l’ànim de lucre en la contractació, excepte en els contractes reservats per a
entitats recollides a la disposició addicional 4 de la LCSP.
Principi de transparència i integritat: la contractació no s’ha de concebre amb la intenció
d’eludir els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que
correspongui, ni de restringir artificialment la competència. La ciutadania ha de saber què
es contracta, com, a qui i per quin preu:
• Per fomentar la màxima transparència cal fer la màxima publicitat de tots els
aspectes del contracte.
• Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat cal evitar els
riscos de males pràctiques.
7
Principi de lliure competència: cal notificar a les autoritats autonòmiques de competència

qualsevol fet que pugui constituir una infracció de la legislació de defensa de la
competència.
Principi de publicitat. Cal fer publicitat de:
• la intenció de licitar un contracte públic amb la màxima antelació possible, per

permetre el màxim nombre d'empreses licitadores.
• totes les dades del futur contracte.
• el contingut dels plecs.

Hi ha d'haver un únic web (a Catalunya, la Plataforma de Serveis de Contractació Pública)
per a totes les licitacions que es duguin a terme.
Principi d'eficiència: cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la
contractació pública. Això implica anar més enllà del simple control de la despesa que
efectivament suposi un contracte públic.
8
2. Què són els contractes públics i a qui s’apliquen
2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos.

2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors
2.3 Les parts en el contracte
2.4 Solvència dels licitadors
2.5 Prohibicions de contractar
2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos
2.1.1 Definició de contracte del sector públic
Són contractes del sector públic i, en conseqüència, estan sotmesos a la Llei 9/2017, de 8 de
novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) en la forma i els termes que s’hi
estableixen, els contractes, sigui quina en sigui la naturalesa jurídica, que compleixin alhora les
dues condicions següents:
1. Ser onerosos (⇒ quan el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de
manera directa o indirecta).
2. Ser subscrits per entitats que, als efectes d’aquesta llei, es considera que formen part del
sector públic (⇒ segons l'article 3 de la llei).
Els tipus de contractes del sector públic es determinen en funció del seu objecte, i són:
1. Obres
2. Concessió d'obres
3. Concessió de serveis
4. Subministrament
5. Serveis
6. Mixtos.
A l'apartat 3.1.3 d'aquest curs es desenvolupa la tipologia de contractes públics.
Amb l'entrada en vigor de la LCSP, desapareixen els contractes de gestió de serveis públics.
2.1.2 Negocis i contractes exclosos
Queden exclosos de la LCSP i es regeixen per les seves normes especials, les relacions jurídiques,
els negocis i els contractes següents:
Àmbit de la defensa i la seguretat
Per exemple:
Els convenis inclosos en l’àmbit de l’article 346 del Tractat de funcionament de la Unió
Europea que es concloguin en el sector de la defensa i la seguretat.
Els contractes d’obres, subministraments i serveis que se subscriguin en l’àmbit de la
seguretat o de la defensa que estiguin compresos dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei
24/2011, d’1 d’agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i la
9
seguretat, així com els contractes als quals no sigui aplicable la llei esmentada en virtut de
l'article 7.
Les concessions que s’adjudiquin a un altre Estat amb relació a obres i serveis directament
relacionats amb l’equip militar sensible, o obres i serveis específicament amb fins militars, o
obres i serveis sensibles.
Convenis i comandes de gestió
Convenis subscrits entre diferents poders adjudicadors, sempre que el seu contingut no
estigui comprès en el dels contractes regulats en la LCSP o en normes administratives
especials i, a més, es compleixin totes les condicions següents:
1. Cap de les entitats intervinents té vocació de mercat (⇒ no duen a terme al mercat obert
un percentatge igual o superior al 20% de les activitats objecte de col·laboració).
2. La cooperació entre les entitats participants ha de tenir la finalitat de garantir que els
serveis públics que els incumbeixen es presten de manera que s’aconsegueixin els objectius
que tenen en comú.
3. La cooperació s’ha de guiar únicament per consideracions relacionades amb l’interès públic.
Els convenis que subscriguin les entitats del sector públic amb persones físiques o jurídiques
subjectes al dret privat, sempre que el seu contingut no estigui comprès en el dels contractes
regulats en aquesta llei o en normes administratives especials.
Si el contingut del conveni és comprès dins d'algun tipus contractual de la LCSP, no n'és exclòs,
tot i haver-se tramitat com un conveni, independentment de si els signants pertanyen al sector
públic o al sector privat.
Sí que queden excloses de l’àmbit de la LCSP les comandes de gestió que regula la legislació
vigent en matèria de règim jurídic del sector públic.
Àmbit internacional
S’exclouen de l’àmbit de la LCSP:
Els acords que subscrigui l’Estat amb altres estats o amb altres subjectes de dret
internacional.
Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació
específic, conformement al Tractat de funcionament de la Unió Europea, amb un o diversos
estats no signataris d’aquest últim, que creï obligacions de dret internacional relatiu a les
obres, als subministraments o als serveis que siguin necessaris perquè els seus signataris
executin o duguin a terme conjuntament un projecte.
Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació
específic que s’hagi establert en virtut de les normes de contractació aprovades per una
organització internacional o per una institució financera internacional, sempre que estiguin
finançats íntegrament o majoritàriament per aquesta institució.
Àmbit d'R+D+I
Estan exclosos de la LCSP els contractes de recerca, desenvolupament i innovació.
No obstant això, sí que s'aplica la LCSP quan:
1. Els beneficis pertanyen exclusivament al poder adjudicador per utilitzar-los en l’exercici de

la seva pròpia activitat.
2. El servei prestat és remunerat íntegrament pel poder adjudicador.
10
Béns de domini públic
Estan exclosos de la LCSP:
Les autoritzacions i les concessions sobre béns de domini públic i els contractes d’explotació
de béns patrimonials que no siguin contractes de concessió d'obres.
Els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i altres negocis jurídics
anàlegs sobre béns immobles, valors negociables i propietats incorporals (a menys que
recaiguin sobre programes d’ordinador i s’hagin de qualificar de contractes de
subministrament o serveis, que tenen sempre el caràcter de contractes privats i es
regeixen per la legislació patrimonial).
Àmbit financer
Estan exclosos de l’àmbit de la LCSP:
Els contractes relatius a serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o
la transferència de valors o altres instruments financers en el sentit de la Directiva
2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats
d’instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del
Consell i la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, i es deroga la
Directiva 93/22/CEE del Consell.
Els serveis prestats pel Banc d’Espanya.
Les operacions efectuades amb l'Acord de Facilitat Europea d’Estabilització Financera i el
Mecanisme Europeu d’Estabilitat.
Els contractes de préstec i operacions de tresoreria, tant si estan relacionats amb l’emissió,
la venda, la compra o la transferència de valors o d’altres instruments financers com si no.
Altres negocis i contractes exclosos
S'exclouen de la LCSP:
La relació de servei dels funcionaris públics i els contractes que regula la legislació
laboral.
Les relacions jurídiques consistents en la prestació d’un servei públic la utilització del qual
pels usuaris requereixi l’abonament d’una tarifa, taxa o preu públic d’aplicació general.
Els contractes relatius a serveis d’arbitratge i conciliació.
Els contractes que tinguin per objecte serveis relacionats amb campanyes polítiques,
quan siguin adjudicats per un partit polític.
La prestació de serveis socials per entitats privades, sempre que aquesta es dugui a
terme sense necessitat de subscriure contractes públics, a través, entre altres mitjans, del
simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a totes les
entitats que compleixin les condicions que el poder adjudicador hagi fixat prèviament,
sense límits ni quotes, i que el sistema esmentat garanteixi una publicitat suficient i s’ajusti
als principis de transparència i no discriminació.
En tots aquests negocis i contractes exclosos només s’apliquen els principis de la LCSP per
resoldre els dubtes i les llacunes que es puguin presentar.
11
2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors
La LCSP estableix tres nivells de subjecció a la normativa, sobre la base dels quals una entitat està
sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes.
Apareix com a element clau (heretat de la llei anterior, que al seu torn el va incorporar del dret
comunitari) el poder adjudicador, entès com l'entitat que té el poder de decidir la destinació de
fons públics (adjudicador), amb independència de la seva naturalesa i forma jurídica.
Així, les entitats del sector públic a qui s'aplica la LCSP es classifiquen en els tres nivells de
subjecció següents (de major a menor grau d'aplicació):
Nivell I: administracions públiques, que són sempre poders adjudicadors (AP).

Nivell II: poders adjudicadors que no són administracions públiques (PA no AP).
Nivell III: entitats del sector públic que no són poders adjudicadors (SP no PA).
Nivell I ⇒ AP ⇒ Màxima intensitat ⇒ article 3.2 de la LCSP
Nivell II ⇒ PA no AP ⇒ Intensitat mitjana ⇒ article 3.3 i no article 3.2 de la LCSP
Nivell III ⇒ SP no PA ⇒ Mínima intensitat ⇒ article 3.1 i no article 3.3 de la LCSP
2.2.1 Administracions públiques
Dins del sector públic, tenen la consideració d’administracions públiques les entitats següents:
1. L’Administració general de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes,

les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració
local.
2. Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
3. Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives
independents.
4. Les diputacions forals i les juntes generals dels territoris històrics del País Basc pel que fa a
la seva activitat de contractació.
5. Els consorcis dotats de personalitat jurídica pròpia que, tot i vinculats a una o diverses
administracions públiques o dependents d’aquestes, no es financin majoritàriament amb
ingressos de mercat (⇒ no tenen la consideració de productor de mercat de conformitat
amb el Sistema Europeu de Comptes).
Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb la màxima intensitat (nivell I).
2.2.2 Poders adjudicadors (no administracions públiques)
Es consideren poders adjudicadors les entitats següents:
Les administracions públiques (veure l'apartat 2.2.1).

Les fundacions públiques.
Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als
punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès
general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes
que s’hagin de considerar poder adjudicador d'acord amb la llista anterior:
financin majoritàriament la seva activitat,
o bé controlin la seva gestió,
12
o bé nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o
vigilància.
Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten els punts anteriors.
Totes les entitats d'aquest apartat (excepte les administracions públiques) estan subjectes a la
LCSP amb una intensitat mitjana (nivell II).
2.2.3. Sector públic que no és poder adjudicador
Es considera que formen part del sector públic (sense ser-ne poders adjudicadors) les entitats
següents:
Les entitats públiques empresarials a què es refereix la Llei 40/2015 de règim jurídic del
sector públic i qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculada a
un subjecte que pertanyi al sector públic o que en depengui.
Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació, directa o indirecta,
d’entitats que siguin poders adjudicaors sigui superior al 50%.
Els fons sense personalitat jurídica.
Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als
punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès
general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes
que s’hagin de considerar sector públic no poder adjudicador:
financin majoritàriament la seva activitat,
o bé controlin la seva gestió,
o bé nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o
vigilància.
Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten els punts anteriors.
Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb una intensitat més baixa (nivell
III).
2.3 Les parts en el contracte
2.3.1 L'òrgan de contractació
La representació de les entitats del sector públic en matèria contractual correspon als òrgans de
contractació, unipersonals o col·legiats que, en virtut d’una norma legal o reglamentària o una
disposició estatutària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure contractes en el seu nom.
L'òrgan de contractació resol l'adjudicació del contracte públic a favor de l'empresa que hagi
presentat l'oferta més ben valorada.
2.3.2 Responsable del contracte
És la persona designada per l'òrgan de contractació que supervisa l’execució del contracte, adopta
les decisions i dicta les instruccions necessàries amb la finalitat d’assegurar la realització correcta
de la prestació pactada.
Pot ser una persona física o jurídica, vinculada a l’entitat contractant o aliena a aquesta.
13
2.3.3 L'empresari
Poden contractar amb el sector públic les persones naturals o jurídiques, espanyoles o
estrangeres, que:
tinguin plena capacitat d’obrar.

no estiguin sotmeses en cap prohibició de contractar.
acreditin la solvència econòmica i financera i tècnica o professional (o, en els casos en què
ho exigeixi la LCSP, estiguin classificades degudament).
Quan es requereixin al contractista determinats requisits relatius a la seva organització, la

destinació dels beneficis, el sistema de finançament o d’altres per poder participar en el
procediment d’adjudicació corresponent, el licitador els ha d’acreditar.
Els contractistes han de disposar de l’habilitació empresarial o professional que sigui exigible.
Persones jurídiques
Les persones jurídiques només poden ser adjudicatàries de contractes les prestacions dels quals
estiguin compreses:
dins dels fins

dins del seu objecte
dins de l'àmbit d'activitat propi, segons els seus estatuts o regles fundacionals.
Els qui concorrin individualment o conjuntament amb altres a la licitació d’una concessió d’obres o
de serveis, ho poden fer amb el compromís de constituir una societat que sigui titular de la
concessió.
Empreses comunitàries o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
Tenen capacitat per contractar amb el sector públic les empreses no espanyoles d’estats membres
de la Unió Europea o dels estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que, d’acord
amb la legislació de l’Estat en què estiguin establertes, estiguin habilitades per dur a terme la
prestació de què es tracti.
Si la legislació del seu Estat exigeix una autorització especial o la pertinença a una determinada
organització per poder prestar-hi el servei de què es tracti, han d’acreditar que compleixen aquest
requisit.
Empreses no comunitàries ni EEE
Han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera

admet al seu torn la participació d’empreses espanyoles en la contractació amb els ens del seu
sector públic, de manera substancialment anàloga.
Aquest informe l’ha d’elaborar la corresponent Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a

l’exterior, i s’ha d’adjuntar a la documentació que es presenti.
En els contractes subjectes a una regulació harmonitzada, es prescindeix de l’informe sobre

reciprocitat en relació amb les empreses d’estats signataris de l’Acord sobre contractació pública
de l’Organització Mundial del Comerç.
El plec de clàusules administratives particulars pot exigir a les empreses no comunitàries que
siguin adjudicatàries de contractes d’obres:
14
que obrin una sucursal a Espanya, amb designació d’apoderats o representants per a les
seves operacions.
que estiguin inscrites en el Registre Mercantil.
Unions temporals d'empresaris (UTE)
Poden contractar amb el sector públic les unions d’empresaris que es constitueixin temporalment a
aquest efecte (UTE).
En el moment en què s’efectuï l’adjudicació del contracte a favor seu, és obligatori formalitzar la
UTE en escriptura pública.
Quan s'apreciïn possibles indicis de col·lusió entre empreses que concorrin agrupades en una unió
temporal, s'ha de requerir a aquestes empreses que justifiquin de manera expressa i motivada les
raons per concórrer agrupades.
Els empresaris que concorrin agrupats en UTE:
Queden obligats solidàriament.

Han de nomenar un representant o apoderat únic de la UTE amb poders bastants per
exercir els drets i complir les obligacions que es derivin del contracte fins a l'extinció.
La durada de les UTE ha de ser, almenys, fins a l'extinció del contracte.
Si durant la tramitació d’un procediment, i abans de la formalització del contracte, es produeix la

modificació de la composició de la UTE, aquesta queda exclosa del procediment.
La informació pública dels contractes adjudicats a aquestes UTE ha d’incloure els noms de les
empreses participants i la participació percentual de cadascuna.
2.4 Solvència dels licitadors
Per poder contractar amb el sector públic, tota persona (física o jurídica) ha de demostrar que, en
cas de ser adjudicatària del contracte licitat, tindrà els coneixements i els recursos (humans i
econòmics) per dur-lo a terme en els termes indicats i en el termini acordat.
Per poder ser adjudicatari d'un contracte amb el sector públic és un requisit imprescindible
demostrar que es té la solvència necessària per dur-lo a terme.
2.4.1 Exigència i concreció
A la pràctica, aquest requisit implica que per subscriure contractes amb el sector públic els
empresaris han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes que determini l’òrgan de
contractació de:
solvència econòmica i financera (⇒ recursos econòmics per donar compliment al contracte).

solvència professional o tècnica (⇒ coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).
Aquest requisit s’ha de substituir pel de la classificació (vegeu l'apartat 2.4.2) quan aquesta sigui
exigible de conformitat amb la LCSP.
Aquests requisits (i la documentació requerida per acreditar-los):
s’han d’indicar en l’anunci de licitació. han d’estar vinculats al seu objecte.

s’han d’especificar en el plec del han de ser proporcionals a aquest
contracte. objecte.
15
En relació amb l'anterior, els òrgans de contractació poden exigir als candidats o licitadors, fent-ho
constar en els plecs, que, a més d’acreditar la solvència (o, si s’escau, la classificació), es
comprometin a dedicar o adscriure a l’execució del contracte els mitjans personals o materials
suficients per a això.
Aquests compromisos s’han d’integrar en el contracte, i els plecs o el document contractual els
han d’atribuir el caràcter d’obligacions essencials.
En cas que s'incomplissin poden donar lloc a:
la resolució del contracte (art. 211).

establir penalitats (art. 192.2).
2.4.2 Classificació dels empresaris
En alguns casos no n'hi ha prou de demostrar una solvència econòmica i tècnica per poder ser
adjudicatari d'un contracte del sector públic, sinó que cal ser classificat com a contractista
prèviament.
Quan és obligatòria aquesta classificació?
En contractes d’obres (art. 13 i annex I) amb un valor estimat igual o superior a 500.000 €.
La classificació d'un empresari com a contractista és el creuament de:
1. Grup i subgrup: prestacions dels contractes als quals pot licitar (construcció, demolició,
pintura, lampisteria, etc.).
2. Categoria: import dels contractes als quals, com a màxim, pot licitar.
La classificació, en cas que sigui exigida, ha de constar en els plecs del contracte.
Per tant, en els contractes d'obres la solvència es demostra de dues maneres diferents, en
funció del valor estimat del contracte (VEC) a licitar:
a) VEC ≥ 500.000 € ⇒ obligatòria la classificació de l'empresari en el grup i subgrup que

correspongui (capacitat tècnica) i amb una categoria (capacitat econòmica) igual o superior a
l'exigida en el contracte.
b) VEC < 500.000 € ⇒ L'empresari té dues possibilitats:
Presentar la documentació (tècnica i econòmica) que s'exigeixi per demostrar la solvència.

Presentar, si la té, la classificació que li permetria licitar al contracte (⇒ encara que no sigui
obligatòria, el fet de tenir-la estalvia a l'empresari presentar la documentació relativa a la
solvència).
Excepció: No és exigible la classificació als empresaris no espanyols d’estats membres de la Unió

Europea o d’estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, tant si concorren al
contracte aïlladament com si estan integrats en una unió, sens perjudici de l’obligació d’acreditar
la solvència.
En la resta de tipus de contractes, NO és exigible la classificació dels empresaris en cap cas.
En els contractes de serveis, l’empresari pot acreditar la solvència indistintament mitjançant la

seva classificació en el grup/subgrup i la categoria corresponents, o bé acreditant el compliment
dels requisits específics de solvència que s'exigeixin.
16
Criteris i condicions per a la classificació
La classificació dels empresaris es fa en funció de la seva solvència, i determina els contractes a

l’adjudicació dels quals puguin optar per raó del seu objecte (grup) i de la seva quantia
(categoria).
A aquests efectes, els contractes es divideixen en:
grups generals i subgrups, per la naturalesa peculiar (objecte de la prestació).

categories, en funció de la quantia (import de la prestació).
La classificació empresarial és la combinació de les dues divisions anteriors.
El valor de la quantia de cada categoria es refereix a:
1. Si la durada del contracte és igual o inferior a un any ⇒ valor estimat del contracte (vegeu
l'apartat 3.2.2).
2. Si la durada és superior ⇒ valor mitjà anual del contracte.
Registre electrònic d’empreses licitadores (RELI)
Els acords relatius a la classificació de les empreses que han adoptat les comissions classificadores
de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, s’han d’inscriure d’ofici en el Registre
oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic.
Si l'acord de classificació s'adopta a Catalunya, s'ha de comunicar al Registre oficial de licitadors i

empreses classificades del sector públic per inscriure'l.
A Catalunya, les empreses han de sol·licitar la inscripció en el Registre electrònic d’empreses

licitadores (RELI), gestionat per la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la
Generalitat de Catalunya.
La classificació de les empreses té una vigència indefinida mentre l’empresari mantingui les
condicions i les circumstàncies en què es va basar la seva concessió, però és revisable (a petició
dels interessats o d’ofici per l’Administració) quan variïn les circumstàncies que es van tenir en
compte per concedir-la.
Tot i la vigència indefinida, per conservació de la classificació s’ha de justificar:
1. Anualment, el manteniment de la solvència econòmica i financera.

2. Cada tres anys, el manteniment de la solvència tècnica i professional.
No justificar aquests manteniments dona lloc a la suspensió automàtica de totes les

classificacions que es tinguin, així com a l’obertura d’un expedient de revisió de classificació fins a
l’aportació de la documentació necessària.
17
2.5. Prohibicions de contractar
2.5.1 Supòsits
No poden contractar amb les entitats del sector públic (art. 3 de la LCSP) les persones en les quals
concorri alguna de les circumstàncies següents:
Causes generals:
Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma.

Haver estat sancionades amb caràcter ferm per una infracció greu en matèria professional.
Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en
qualsevol procediment o estar declarades en concurs.
No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o de Seguretat Social.
Haver incorregut en falsedat en efectuar la declaració responsable a què es refereix l’article
140 de la LCSP (compliment dels requisits per licitar) o en facilitar qualsevol altra dada
relativa a la seva capacitat i solvència.
Estar afectat per una prohibició de contractar imposada en virtut d’una sanció
administrativa ferma.
Haver incorregut, la persona física o els administradors de la persona jurídica, en algun dels
supòsits d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
Causes relacionades amb contractes previs:
Haver retirat indegudament la proposició o la candidatura en un procediment d’adjudicació.

Haver impossibilitat l’adjudicació del contracte a favor seu pel fet de no presentar la
documentació sent l'oferta millor valorada, dins del termini assenyalat, i hi hagi dol, culpa o
negligència.
Haver deixat de formalitzar el contracte, que ha estat adjudicat a favor seu, per causa
imputable a l’adjudicatari.
Haver incomplert clàusules que són essencials en el contracte.
Haver donat lloc, per causa de la qual hagin estat declarats culpables, a la resolució ferma
de qualsevol contracte subscrit amb una entitat del sector públic (art. 3 de la LCSP).
Les prohibicions de contractar també afecten les empreses que són continuació o que deriven, per
transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin concorregut aquelles.
2.5.2 Procediment
De manera general, les prohibicions de contractar les han d’apreciar directament els òrgans de
contractació i subsisteixen mentre concorrin les circumstàncies que en cada cas les determinen.
Durada de la prohibició:
En els casos en què per sentència penal ferma així s'estableixi, la durada de la prohibició de
contractar és la que s'hagi establert en aquesta sentència. En els casos en què la sentència no
hagi establert cap termini, aquesta durada no pot excedir els cinc anys des de la data de la
condemna per sentència ferma.
En la resta dels supòsits, el termini de durada no pot excedir els tres anys.
18
Termini per iniciar el procediment per declarar la prohibició:
En general, el procediment per declarar la prohibició de contractar no es pot iniciar si han

transcorregut més de tres anys comptats a partir de la data del fet que la motiva, excepte:
Per sentència judicial ferma per delictes ⇒ el procediment no es pot iniciar un cop
transcorregut el termini establert per a la prescripció de la pena corresponent.
Per no haver formalitzat el contracte que ha estat adjudicat a favor seu, per causa
imputable a l’adjudicatari ⇒ tres mesos des que es va produir l’adjudicació.
2.5.3 Efectes
Les prohibicions de contractar derivades de sentència judicial produeixen efectes:
des de la data en què va esdevenir ferma la sentència.

o, si n'hi ha, des de la data en què va esdevenir ferma la resolució administrativa que
s’hagi pronunciat sobre l’abast i la durada de la prohibició.
En la resta de supòsits, els efectes es produeixen des de la data d’inscripció en el registre

corresponent.
Les prohibicions de contractar s’han de comunicar per inscriure-les al Registre oficial de licitadors i
empreses classificades del sector públic o l’equivalent en l’àmbit de les comunitats autònomes, en
funció de l’àmbit de la prohibició de contractar i de l’òrgan que l’hagi declarat.
En el cas de Catalunya, s'inscriuen en el RELI.
En general, la prohibició de contractar afecta l’àmbit de l’òrgan de contractació competent per

declarar-la, tot i que es pot estendre al sector públic corresponent.
Àmbit d'aplicació de la llei
1. A quins contractes (àmbit objectiu)? ⇒ Als contractes amb què el contractista obté algun
benefici econòmic.
2. A quines entitats (àmbit subjectiu)? ⇒ A totes les entitats que es considera que formen part
del sector públic.
Contractes que NO es regeixen per aquesta llei (exclosos):
àmbit de la defensa i de la seguretat

convenis i comandes de gestió
contractes d'àmbit internacional
contractes d'àmbit d'R+D+I
els relacionats amb béns de domini públic
els d'àmbit financer.
Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors
La LCSP estableix tres nivells de subjecció a la normativa, sobre base dels quals una entitat està
sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes.
19
Nivell I: màxima intensitat ⇒ les administracions públiques (art. 3.2 de la LCSP). Totes les
administracions públiques es consideren poders adjudicadors.
Nivell II: intensitat mitjana ⇒ Els poders adjudicadors que NO són administracions
públiques (art. 3.3 i no art. 3.2 de la LCSP)
Nivell III: mínima intensitat ⇒ Les entitats que es consideren del sector públic però NO són
poders adjudicadors (art. 3.1 i no art. 3.3 de la LCSP).
Les parts en el contracte
Com en tot contracte, hi ha dues parts: l'entitat del sector públic que encarrega la prestació
(òrgan de contractació) i la persona física o jurídica (empresari) que la du a terme a canvi
d'una contraprestació (adjudicatari o contractista).
Òrgan de contractació: resol l'adjudicació del contracte públic a favor de l'empresa que
presenti l'oferta més ben valorada. Per verificar que el contracte es du a terme en les
condicions pactades designa una persona com a responsable del contracte.
L'empresari: du a terme les prestacions pactades en el contracte. Si s'escau, ha de disposar
de l’habilitació empresarial o professional que sigui exigible.
Pot ser una persona física o jurídica que ha de complir tres requisits:
• Tenir plena capacitat d'obrar.
• No estar en cap supòsit de prohibició de contractar.
• Acreditar tenir els coneixements (solvència tècnica/professional) i els recursos

(solvència econòmica) per poder dur a terme el contracte.
Els requisits com a empresari són diferents en funció del domicili de l'empresari:
• Empreses de l'Estat espanyol
• Empreses comunitàries o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
• Empreses no comunitàries ni de l'EEE.

Les unions temporals d'empresaris (UTE) es constitueixen temporalment als efectes de
licitar per un contracte i, en cas de ser adjudicatàries, executar-lo. La durada de la UTE ha
de ser, almenys, fins a l'extinció del contracte.
Solvència dels licitadors
Demostració que un empresari pot dur a terme les prestacions d'un contracte per al qual
presenta una oferta. Els empresaris han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes
que determini l’òrgan de contractació de:
• solvència econòmica i financera (⇒ recursos econòmics per donar compliment al

contracte).
• professional o tècnica (⇒ coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).

Aquest requisit s’ha de substituir per la classificació empresarial quan sigui exigible de
conformitat amb la LCSP.
En contractes d’obres (art. 13 i annex I) amb un VEC igual o superior a 500.000 €, no és
suficient demostrar una solvència econòmica i tècnica per poder ser adjudicatari d'un
contracte del sector públic → cal ser classificat com a contractista de manera prèvia.
En relació amb la classificació de l'empresari:
• És el creuament del grup ("què sap fer") i categoria ("quin volum econòmic de
contractes pot fer").
• S'ha d'inscriure en el RELI.
• Cal justificar anualment el manteniment de la solvència econòmica i financera.
20
• Cal justificar cada tres anys el manteniment de la solvència tècnica i professional.
Prohibicions de contractar
No poden contractar amb les entitats del sector públic les empreses en què concorre alguna
de les circumstàncies que estableix la LCSP, ja siguin relacionades amb contractes previs
amb el sector públic com no.
Les prohibicions per contractar també afecten les empreses que són continuació o que
deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin
concorregut aquelles.
La prohibició per contractar l'ha d'apreciar l'òrgan de contractació i la seva durada depèn de
cadascun dels supòsits que la va motivar.
La prohibició per contractar s'ha d'inscriure en el RELI i, en general, afecta l’àmbit de
l’òrgan de contractació competent per declarar-la (tot i que es pot estendre al sector públic
corresponent).
21
3. Objecte i preu dels contractes
3.1 Característiques bàsiques dels contractes: serveis, subministrament, obres, concessió

de serveis i concessió d’obra. Els contractes mixtos
3.2 El preu, formes de determinació. El valor estimat del contracte
3.3 Garanties en la contractació
3.1 Característiques bàsiques dels contractes: obres, concessió d'obres, concessió de

serveis, subministrament i serveis. Els contractes mixtos
3.1.1 Característiques de l'objecte dels contractes
La contractació del sector públic s'ha d'ajustar als principis de:
llibertat d’accés a les licitacions

publicitat i transparència dels procediments
no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors
Ha d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de control de la despesa, i

el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats mitjançant:
l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer

la salvaguarda de la lliure competència
la selecció de l’oferta més avantatjosa econòmicament.
En tota contractació pública s’han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris

socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la
convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació
contractual, així com una major eficiència en la utilització dels fons públics.
S’ha de facilitar l’accés a la contractació pública:
a les petites i mitjanes empreses

a les empreses d’economia social.
3.1.3 Tipologia de contractes públics
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) determina
les classes de contractes següents:
Contracte d'obres
Té per objecte:
L’execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del projecte, o la

realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del Vocabulari
comú de contractes públics -CPV-).
La realització, per qualsevol mitjà, d’una obra que compleixi els requisits que fixa l’entitat
del sector públic contractant que exerceixi una influència decisiva en el tipus o el projecte
de l’obra.
22
Per obra s’entén el resultat d’un conjunt de treballs:
de construcció o d’enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció econòmica o
tècnica, que tingui per objecte un bé immoble.
que modifiquin la forma o substància del terreny o del seu vol, o de millora del mitjà físic
o natural.
Contracte de concessió d’obres
El concessionari du a terme prestacions del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i

reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements
construïts).
La contraprestació consisteix:
únicament en el dret a explotar l’obra

en aquest dret i acompanyat del dret de percebre un preu.
El contracte pot comprendre, a més:
1. L’adequació, la reforma i la modernització de l’obra per adaptar-la a les característiques

tècniques i funcionals requerides per a la prestació correcta dels serveis.
2. Les actuacions de reposició i gran reparació que siguin exigibles en relació amb els
elements que ha de reunir cadascuna de les obres per mantenir-se apta, a fi que els serveis
i les activitats als quals serveixen es puguin desenvolupar adequadament.
3. Que el concessionari estigui obligat a projectar, executar, conservar, reposar i reparar les
obres que siguin accessòries o estiguin vinculades amb la principal.
4. Que el concessionari hagi d'efectuar les actuacions ambientals relacionades amb les obres.
Perquè existeixi un contracte de concessió d'obres cal que existeixi el dret a explotar l'obra, i això
implica necessàriament la transferència al concessionari del risc operacional, que inclou:
el risc de demanda (⇒ derivat de la demanda real de les obres o serveis objecte del
contracte)
i/o el risc de subministrament (⇒ relatiu al subministrament de les obres o serveis objecte
del contracte, en particular el risc que la prestació dels serveis no s’ajusti a la demanda).
Es considera que el concessionari assumeix un risc operacional (⇒ que existeix transferència del
risc) quan:
1. No es garanteix que, en condicions normals de funcionament, aquest pugui recuperar les

inversions efectuades ni cobrir els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de
l’explotació de les obres que són objecte de la concessió.
2. La part dels riscos transferits al concessionari suposa una exposició real a les incerteses del
mercat que implica que qualsevol pèrdua potencial estimada en què incorri el concessionari
no és merament nominal o menyspreable.
Contracte de concessió de serveis
Un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals
o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual és de la seva titularitat o
competència.
La contrapartida d'aquesta gestió és:
el dret a explotar els serveis objecte del contracte
23
o aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
El dret d’explotació dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional,
en els termes que hem vist a l'apartat anterior.
Contracte de subministrament
Té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament, amb opció de compra o sense,
de productes o béns mobles. No són contractes de subministrament els contractes relatius a
propietats incorporals o valors negociables.
En tot cas, es consideren contractes de subministrament els següents:
Els contractes en què l’empresari s’obliga a lliurar una pluralitat de béns de manera
successiva i per un preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en
el moment de subscriure el contracte, perquè els lliuraments estan subordinats a les
necessitats de l’adquirent.
Els que tenen per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de
telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus dispositius i programes,
i la cessió del dret d’ús d’aquests últims, en qualsevol de les modalitats de posada a
disposició.
Els contractes d’adquisició de programes d’ordinador desenvolupats a mida són una excepció i es
consideren contractes de serveis.
Els de fabricació, pels quals la cosa o les coses que l’empresari ha de lliurar s’han
d’elaborar d’acord amb característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat
contractant, encara que aquesta s’obligui a aportar, totalment o parcialment, els materials
necessaris.
Els que tenen per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada.
Contracte de serveis
L’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o adreçades a

l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament, incloent-hi aquells en què
l’adjudicatari s’obliga a executar el servei de manera successiva i per un preu unitari.
No poden ser objecte d’aquest contracte els serveis que impliquen l'exercici de l’autoritat
inherent als poders públics.
Contracte mixt
Comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes de classes diferents.
Només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt

quan aquestes prestacions estan vinculades directament entre si i mantenen relacions de
complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional
dirigida a la satisfacció d’una necessitat determinada o a la consecució d’una finalitat
institucional pròpia de l’entitat contractant.
Quines normes regeixen l’adjudicació dels contractes mixtos?
a) Contracte mixt amb prestacions pròpies de dos o més contractes d’obres, subministraments
o serveis ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
En serveis més subministraments, l’objecte principal es determina en funció de quin sigui el valor
estimat més alt (VEC) dels serveis o subministraments respectius.
24
b) Contracte mixt amb prestacions dels contractes d’obres, subministraments o serveis més
contractes de concessions d’obra o concessions de serveis:
Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació

principal.
Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒
s’apliquen les normes relatives als contractes d’obres, subministraments o serveis quan el
VEC superi el llindar de subjecció a regulació harmonitzada. Si no supera el llindar,
s'apliquen les normes de concessió d'obra/serveis.
C) Contracte mixt amb prestacions de contractes regulats en la LCSP més prestacions d’altres
contractes diferents (no regulats en la LCSP):
Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació

principal.
Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒
s’apliquen les normes de la LCSP.
3.1.4 Contractes subjectes a regulació harmonitzada
En alguns casos (principalment, quan els imports superen determinats imports) la tramitació dels
contractes del sector públic a Catalunya està subjecta a una regulació harmonitzada (RH). Això vol
dir que ha de seguir unes normes iguals a les que se segueixen a la resta de la Unió Europea en
els mateixos supòsits.
Només poden estar subjectes a regulació harmonitzada els contractes que liciten les entitats
considerades poder adjudicador (les de nivell I i II de subjecció a la LCSP segons l'apartat 2.2).
El llindar a partir del qual un contracte està subjecte a la regulació harmonitzada es determina en
funció del tipus de contracte:
Obres i concessions (d'obres o serveis)

Subjecte a RH si VEC ≥ 5.548.000 €.
En l'adjudicació per lots d'un contracte, si el valor acumulat dels lots en què es divideix l’obra ≥
5.548.000 € ⇒ s’apliquen les normes de la RH a l’adjudicació de cada lot.
Els òrgans de contractació poden exceptuar de la RH els lots amb un valor estimat < 1.000.000
€, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20 % del valor acumulat de
la totalitat dels lots del contracte.
Subministrament
Subjecte a RH si:
1. VEC ≥ 144.000 € (a l'Estat).

2. VEC ≥ 221.000 € (a Catalunya).
En l'adjudicació per lots d'un contracte de subministrament, si el valor acumulat dels lots en què
es divideixi el subministrament ≥ 221.000 euros (o 144.000, si és el cas) ⇒ s’apliquen les normes
de la RH a l’adjudicació de cada lot.
Els òrgans de contractació poden exceptuar de RH els lots amb un valor estimat < 80.000
euros, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20% del valor acumulat
de la totalitat dels lots del contracte.
25
Serveis
Estan subjectes a RH si:
1. VEC ≥ 144.000 € (a l'Estat).

2. VEC ≥ 221.000 € (a Catalunya).
3. VEC ≥ 750.000 €, en serveis socials i altres específics de l'annex IV (de la Llei de
contractes).
En l'adjudicació per lots d'un contracte, si el valor acumulat dels lots en què es divideixi el servei
iguala o supera els llindars anteriors ⇒ s’apliquen les normes de la RH a l’adjudicació de cada lot.
Els òrgans de contractació poden exceptuar de la RH els lots amb un valor estimat < 80.000 €,
sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20 % del valor acumulat de la
totalitat dels lots del contracte.
3.1.5 Règim jurídic aplicable als contractes
Els contractes del sector públic poden estar sotmesos a un règim jurídic de dret administratiu o de
dret privat, en funció de qui els subscrigui i del seu objecte.
Contractes administratius
Són contractes administratius:
Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis

subscrits exclusivament per una administració pública (les entitats de nivell I de
subjecció a la LCSP), excepte:
Contractes de serveis financers.
Subscripcions a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades.
Els contractes declarats així expressament per una llei.
Els contractes administratius especials perquè estan vinculats al gir o trànsit específic de
l’administració contractant o per satisfer de manera directa o immediata una finalitat
pública de la competència específica d’aquella.
Règim jurídic
Els contractes administratius es regeixen:
per la LCSP i les seves disposicions de desplegament.

supletòriament, per la resta de normes de dret administratiu.
i, si no n’hi ha, per les normes de dret privat.
Contractes privats
Són contractes privats:
1. Els que subscriuen les administracions públiques (nivell I) l’objecte dels quals no els
classifica com a administratius (vegeu l'apartat anterior).
2. Els subscrits per entitats del sector públic que, tot i ser poder adjudicador, no reuneixen la
condició d’administracions públiques (les de nivell II).
3. Els subscrits per entitats del sector públic que no reuneixen la condició de poder
adjudicador (les de nivell III).
26
Règim jurídic aplicable
El règim aplicable als contractes privats depèn del tipus d'entitat que els subscriu:
a) Subscrits per administracions públiques (nivell I):
Preparació i adjudicació ⇒ Si no hi ha normes específiques, la LCSP amb caràcter general, i

per les seves disposicions de desplegament, i s’aplica supletòriament la resta de normes de
dret administratiu o, si s’escau, les normes de dret privat, segons correspongui per raó del
subjecte o entitat contractant.
Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.
b) Subscrits per poders adjudicadors que no són administracions públiques (nivell II):
Preparació i adjudicació ⇒ LCSP.

c) Subscrits per entitats del sector públic que no són poder adjudicador (nivell III):
Preparació i adjudicació ⇒ article 321 i 322 de la LCSP.

3.2 El preu. Formes de determinació. El valor estimat del contracte
3.2.1 Pressupost
És equivalent al pressupost base de licitació, i s’entén com el límit màxim de despesa que en
virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, l’IVA inclòs.
Els òrgans de contractació han de procurar que el pressupost base de licitació sigui adequat als
preus del mercat.
Cal desglossar-lo en el plec de clàusules administratives particulars (o en el document regulador

de la licitació) en:
costos directes
costos indirectes
altres despeses eventuals calculades per a la seva determinació.
3.2.2 Valor estimat del contracte (VEC)
El VEC és l'import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un contracte durant tota la seva
durada, és a dir, la seva "importància" en termes econòmics. Per calcular-lo mai s'inclou l'IVA,
però sí tots els imports que es prevegi que s'hauran de pagar durant la seva durada.
És l'import que s'utilitza per determinar si un contracte supera o no el llindar per subjectar-se a la
RH, per elegir procediments, per a la publicitat, etc.
Es calcula de la manera següent:
1. En obres, subministrament i serveis ⇒ l’import total a pagar segons les estimacions de

l'òrgan de contractació, sense incloure l’IVA.
2. En concessions (d'obres o serveis) ⇒ l’import net de la xifra de negocis (sense IVA) que,
segons les estimacions de l'òrgan de contractació, ha de generar l’empresa concessionària
27
durant la seva execució com a contraprestació per les obres i els serveis objecte del
contracte, més els subministraments relacionats amb aquestes obres i serveis.
Per calcular el VEC cal tenir en compte:
Costos derivats de l’aplicació de les normatives laborals vigents (especialment els derivats
dels convenis col·lectius sectorials aplicables)
Altres costos que es derivin de l’execució material dels serveis
Despeses generals d’estructura
El benefici industrial
Qualsevol forma d’opció eventual
Pròrrogues eventuals del contracte
Primes o pagaments als candidats o licitadors
Totes les modificacions a l’alça establertes al contracte, segons el plec de clàusules
administratives particulars.
S'hi ha d'afegir el valor de tots els subministraments i serveis que el poder adjudicador posi a
disposició del concessionari, sempre que siguin necessaris per executar les obres o prestar serveis
(en concessions) i el valor total estimat dels subministraments necessaris per executar-lo que
l’òrgan de contractació hagi posat a disposició del contractista (en contractes d'obres).
El mètode de càlcul aplicat per l’òrgan de contractació per calcular el VEC en tot cas ha de
figurar en els plecs de clàusules administratives particulars.
3.2.3 Preu
És l'import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les

prestacions contingudes en el contracte.
S’entén per preu qualsevol retribució o contraprestació econòmica del contracte, tant si l'abona
l’Administració com els usuaris.
Els contractes del sector públic han de tenir sempre un preu cert, que s’ha d’abonar al contractista
en funció de la prestació realment executada ⇒ no es pot abonar per anticipat.
En el preu s’inclou l’import que s’ha d’abonar en concepte d’IVA, que en tot cas s’ha d’indicar com
a partida independent.
En els serveis en què el cost econòmic principal són els costos laborals, s’han de considerar els
termes econòmics dels convenis col·lectius sectorials, nacionals, autonòmics i provincials
aplicables al lloc de prestació dels serveis.
El preu del contracte es pot formular tant en termes de:
preus unitaris
preus aplicables a un tant alçat a la totalitat del contracte
preus aplicables a un tant alçat a una part de les prestacions del contracte.
Es poden incloure clàusules de variació de preus en funció del compliment o incompliment de
determinats objectius de terminis o de rendiment.
⇒ S’han d’establir amb precisió els supòsits en què es produeixin aquestes variacions i les regles
per determinar-les, de manera que el preu sigui determinable en tot cas.
28
3.2.4 Revisió de preus
Com a regla general, no és possible la revisió periòdica no predeterminada o no periòdica

dels preus dels contractes.
Sí que és possible la revisió periòdica i predeterminada de preus en:
els contractes d’obra

els contractes de subministrament de fabricació d’armament i equipament de les
administracions públiques
els contractes de subministrament d’energia
els contractes en què el període de recuperació de la inversió sigui igual o superior a cinc
anys.
No es consideren revisables en cap cas:
els costos associats a les amortitzacions

els costos financers
les despeses generals o d’estructura
el benefici industrial.
Quan sigui procedent, l’òrgan de contractació pot establir el dret a revisió periòdica i
predeterminada de preus, i ha de fixar la fórmula de revisió que s’hagi d’aplicar, tenint en compte
la naturalesa de cada contracte i l’estructura i l'evolució dels costos de les seves prestacions.
Per procedir a la revisió de preus cal que:
s'hagi executat un 20 % de l'import del contracte

i hagin transcorregut 2 anys des de la formalització.
3.3 Garanties en la contractació
La garantia és l'import que està obligat a consignar el licitador d'un contracte per respondre del
compliment correcte de l'objecte del contracte o de la veracitat de la documentació aportada,
segons el cas.
3.3.1 Garantia provisional
Respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la perfecció del
contracte. De manera ordinària, no s'exigeix cap garantia provisional.
El moment de la perfecció del contracte és:
De manera ordinària → quan es formalitzen (signatura).

En els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un
sistema dinàmic d’adquisició → quan s'adjudiquen.
De manera excepcional, l’òrgan de contractació pot exigir-la per motius d’interès públic si ho
considera necessari i ho justifica motivadament en l’expedient.
En aquest cas, la garantia provisional passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores, i
l'import és com a màxim el 3% del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).
29
En el cas de divisió en lots, la garantia provisional s’ha de fixar tenint en compte exclusivament
l’import dels lots per als quals el licitador presenta oferta i no en funció de l’import del pressupost
total del contracte.
La garantia provisional s’extingeix automàticament i s’ha de tornar als licitadors immediatament

després de la perfecció del contracte.
En el cas de l'adjudicatari, se li retorna quan constitueix la garantia definitiva. També es pot optar
per reduir l'import de la garantia definitiva per l'import de la provisional.
3.3.2 Garantia definitiva
Import
Els licitadors que presenten les millors ofertes han de constituir a disposició de l’òrgan de
contractació una garantia d’un 5% del preu final ofert (IVA exclòs).
Segons les circumstàncies concurrents en el contracte, l’òrgan de contractació pot eximir

l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia definitiva, però ho ha de justificar
adequadament en el plec de clàusules administratives particulars.
Formes
1. En efectiu.
2. Valors de deute públic.
3. Aval, prestat per algun dels bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit, establiments
financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya.
4. Contracte d’assegurança de caució subscrit amb una entitat asseguradora autoritzada.
Retenció en el preu
Quan ho estableixin els plecs, la garantia definitiva es pot constituir amb la retenció de l'import
corresponent en el primer pagament que s'hagi de fer a favor del contractista.
Lloc on dipositar-la
A la Caixa General de Dipòsits o a les seves sucursals enquadrades en les delegacions d’Economia
i Hisenda, o a les caixes o als establiments públics equivalents de les comunitats autònomes o
entitats locals contractants davant les quals hagi de tenir efectes.
Termini
El licitador que ha presentat la millor oferta té 10 dies hàbils a partir del següent en què rep el
requeriment per constituir la garantia definitiva que correspongui. Si no ho fa, s'entén que ha
retirat l'oferta, i se li exigeix el 3 % del pressupost base de licitació del contracte (IVA exclòs) en
concepte de penalitat.
Si es va exigir garantia provisional, es fa servir per fer front a aquesta penalitat.
Què cobreix?
1. L’obligació de formalitzar el contracte dins el termini.

2. Penalitats per incompliment parcial o compliment defectuós.
3. La confiscació que es pot decretar en els casos de resolució del contracte.
4. La inexistència de vicis o defectes dels béns construiẗ s o subministrats o dels serveis
prestats durant el termini de garantia que s’hagi establert en el contracte.
30
Devolució/cancel·lació
Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert satisfactòriament el

contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista:
Es torna la garantia constituïda o
Es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució.
L'acord de devolució s'ha d’adoptar i notificar a l’interessat en el termini de dos mesos des de la
finalització del termini de garantia.
Preferència en la seva execució
Per fer efectives les garanties, tant provisionals com definitives, l’Administració contractant té
preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina en sigui la naturalesa i el títol del qual derivi
el seu crèdit.
Quan la garantia no és suficient per cobrir les responsabilitats a les quals està sotmesa,
l’Administració ha de cobrar la diferència mitjançant el procediment administratiu de
constrenyiment.
Objectius dels contractes
La contractació pública ha d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat

pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels
fons destinats.
Ha d'ajustar-se als principis de:
• llibertat d’accés a les licitacions
• publicitat i transparència dels procediments
• no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors.

Els òrgans de contractació han de facilitar l’accés a la contractació pública a les petites i
mitjanes empreses i a les empreses d’economia social.
Tipologia dels contractes públics
Contracte d'obres: execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del
projecte, o realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del
Vocabulari comú de contractes públics -CPV-).
Contracte de concessió d’obres: el concessionari (l'empresari adjudicatari) du a terme
prestacions del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i reparació de construccions
existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts).
• La contraprestació consisteix en el dret a explotar l’obra o bé en aquest dret

acompanyat del dret de percebre un preu.
• Transfereix al concessionari el risc operacional.

Contracte de subministrament: té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o
l’arrendament (amb opció de compra o sense) de productes o béns mobles.
Contracte de serveis: l’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament
d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
Contracte de concessió de serveis: un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol
onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació
del qual és de la seva titularitat o competència.
31
• La contrapartida d'aquesta gestió és el dret a explotar els serveis objecte del

contracte o aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
• Implica la transferència al concessionari del risc operacional.

Contracte mixt: comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes de classes diferents.
Les prestacions han d'estar vinculades directament entre si i mantenir relacions de
complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional.
Contractes subjectes a RH
Han de seguir les mateixes normes que se segueixen a la resta de la Unió Europea per als
mateixos supòsits.
Només poden estar subjectes a RH els contractes que liciten les entitats considerades poder
adjudicador.
Un contracte està subjecte a RH si el seu VEC iguala o supera les quantitats següents:
• 5.548.000 €, en obres i concessions (d'obres o serveis).
• 221.000 €, en subministraments i en serveis.
• 750.000 €, en serveis socials (annex IV de la LCSP).
Pressupost, valor estimat del contracte i preu
Pressupost: límit màxim de despesa que en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de
contractació, l’IVA inclòs.
Valor estimat del contracte (VEC): import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un
contracte durant tota la seva durada. No s'hi inclou l'IVA, però sí tots els imports que es
creu que s'hauran de pagar durant la seva durada (incloent-hi les possibles pròrrogues).
Preu: import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les
prestacions contingudes en el contracte. Inclou els impostos que s'escaigui (IVA, etc.).
L’òrgan de contractació pot establir el dret a la revisió periòdica i predeterminada de preus i
ha de fixar la fórmula de revisió que s’hagi d’aplicar.
Garanties en la contractació
Provisional: respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la
perfecció del contracte.
• De manera ordinària, no s'exigeix cap garantia provisional.
• De manera excepcional, l’òrgan de contractació pot exigir-la per motius d’interès

públic si ho considera necessari i ho justifica motivadament en l’expedient. Llavors
passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores amb un import màxim
del 3 % del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).
Definitiva: respon de la correcta formalització del contracte, de la seva execució en temps i
forma, i de la no existència de vicis ocults que apareguin durant el període de garantia un
cop executat el contracte.
• Els licitadors que presenten les millors ofertes han de constituir a disposició de
l’òrgan de contractació una garantia d’un 5% del preu final ofert (IVA exclòs).
• L’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una

garantia definitiva, però ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules
administratives particulars.
• Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert

satisfactòriament el contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista,
es torna la garantia constituïda (o es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució).
32
4. Tramitació dels contractes: publicitat i transparència
4.1 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació

4.2 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
4.3 Publicitat de les licitacions: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública. El Diari
Oficial de la Unió Europea
4.4 Transparència: registre públic de contractes i altres obligacions de transparència
4.1 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació
La preparació dels contractes de les administracions públiques és regulada en la secció 1, capítol

1, títol 1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara
LCSP) i inclou els tres aspectes següents:
les consultes preliminars del mercat (art. 115)

l’expedient de contractació (art. 116-120)
els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques (art. 121-130).
4.1.1 Les consultes preliminars de mercat
Són una de les novetats de la LCSP, que s'originen en la Directiva 2014/24/UE/, de 28 de febrer
de 2014, sobre contractació pública, que ha de permetre als òrgans de contractació realitzar
estudis de mercat i requerir l’assessorament de terceres persones, per preparar
correctament la licitació i informar els operadors econòmics dels seus plans i dels requisits que
exigiran per concórrer al procediment.
Aquest assessorament es pot efectuar mitjançant consultes a experts, a autoritats independents,

als col·legis professionals i, excepcionalment, als operadors econòmics actius al mercat.
L’objecte de les consultes s’ha de publicar en el perfil del contractant.
Límits de les consultes preliminars:
No poden vulnerar els principis de no discriminació i transparència, ni falsejar la

competència.
L’objecte del contracte no pot ser tan concret i delimitat que només s’ajusti a les
característiques tècniques d’un dels consultats.
No poden comportar avantatges per a les empreses que hi han participat, amb relació a
l’adjudicació.
Un cop fetes les consultes, l’òrgan de contractació ha d’elaborar un informe en què constin les
entitats consultades, les qüestions plantejades i les respostes corresponents, que s’ha de
publicar en el perfil del contractant.
Cal destacar que l’article 115 estableix de manera clara i expressa que la participació en la
consulta no impedeix presentar-se a la licitació que es tramiti. Aquest punt és important si el
relacionem amb la nova regulació de l’article 70 sobre les condicions especials de compatibilitat.
Segons aquest article, l’òrgan de contractació ha de prendre les mesures adients perquè no es
33
falsegi la competència, per la participació en la licitació d’empreses que hagin participat

prèviament en l’elaboració de les especificacions tècniques o de documents preparatoris dels
contractes, o hagin assessorat l’òrgan de contractació durant la preparació del procediment de
licitació.
L’article 70.1 cita dues de les possibles mesures:
La comunicació a la resta de licitadors de la informació intercanviada en la participació en la

preparació del contracte. Així, els participants en la consulta han de ser informats que el
contingut de les consultes preliminars és públic, que tota la informació i totes les propostes
es compartiran entre els participants i que es publicaran en una futura licitació. No obstant
això, durant el procés de consultes l’òrgan de contractació no pot revelar als participants
les solucions proposades per altres participants.
L’exclusió de la licitació, que no és, però, automàtica: cal donar audiència prèvia al licitador
afectat, perquè justifiqui que no es falseja la competència i que no suposa un tracte
privilegiat, amb relació a la resta de licitadors. Segons la justificació, l’òrgan de contractació
ha de decidir excloure o no el licitador.
La metodologia a seguir per efectuar les consultes preliminars de mercat no és establerta en cap
normativa.
Per tant, és l’òrgan de contractació qui dissenya lliurement el procediment concret per efectuar-
les, sempre que es respectin els principis de no discriminació i transparència i que no es falsegi la
competència. En aquest sentit, vegeu la nota de la Direcció General de Contractació Pública de 30
de novembre de 2017, sobre les consultes preliminars de mercat: definició i metodologia.
Exemples de consultes preliminars de mercat:
Millora de l'Atenció Integral del Pacient amb arrítmies amb la implementació de solucions
digitals innovadores, de l'Institut Català de la Salut (ICS), publicada el 28 de maig de 2018.
Redacció d'un projecte de subministrament, instal·lació i condicionament de vuit
contenidors metàl·lics industrials com a escenari de formació en incendis urbans i d'interior
al recinte de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, publicada l'11 de juny de 2018.
Contractació del servei d'atenció telefònica ciutadana i serveis diferits de la Direcció
d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona (010), publicada el 8 de maig de 2018.
Contractació del servei externalitzat de neteja, del Consorci Sant Gregori, Girona, publicada
l'11 de maig de 2018.
Servei de manteniment d'ascensors per als ens locals i ens vinculats i/o dependents
d'aquests, adherits a la licitació de la Central de Contractació del Consell Comarcal del Baix
Camp, publicada l'1 de juny de 2018.
4.1.2 L’expedient de contractació
Inici de l'expedient
L’expedient ha de contenir els documents següents:
Resolució de l’òrgan de contractació que inicia l’expedient, que ha de determinar les causes
que motiven la necessitat del contracte, en els termes que estableix l’article 28, que s’ha de
publicar en el perfil del contractant.
Plec de clàusules administratives particulars i plec de prescripcions tècniques. En el cas del
procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en el cas de
l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5.
Certificat d’existència de crèdit i la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats
subjectes al control previ de la Intervenció.
34
En aquests documents s’han de justificar:
L’elecció del procediment de licitació.

La classificació exigida.
Els criteris de solvència tècnica o professional, econòmica i financera i els criteris
d’adjudicació.
El valor estimat del contracte, amb indicació de tots els conceptes que l’integren, inclosos
els costos laborals.
Les necessitats que se satisfan amb el contracte i la seva relació amb l’objecte del
contracte, que ha de ser directa, clara i proporcional.
En el contracte de serveis, l’informe de mitjans insuficients.
Si pertoca, la decisió de no dividir el contracte en lots.
Aprovació de l'expedient
Resolució de l’òrgan de contractació que aprova l’expedient, i per tant la despesa corresponent, i
que declara l’obertura del procediment d’adjudicació.
Contractes menors
En aquest cas, en l’expedient hi ha de constar:
L’informe de l’òrgan de contractació que motivi la necessitat del contracte.

L’aprovació de la despesa.
La incorporació de la factura.
En el contracte d’obres, a més: el pressupost de les obres, el projecte d’obres quan sigui
legalment exigible, i l’informe de les oficines o unitats de supervisió indicades a l’article
235, quan els treballs afectin l’estabilitat, la seguretat o l'estanquitat de l’obra.
La justificació de no alteració de l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles
generals de contractació i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que,
individualment o conjuntament, superin la xifra de 40.000 € en els contractes d’obres o de
15.000 € en els contractes de serveis i subministraments.
S’exclou d’aquesta justificació els supòsits de l’article 168.a.2 relatius a contractes que només
poden ser encomanats a un empresari determinat, per alguna de les raons següents: creació o
adquisició d’una obra d’art o representació artística única que no s’integri en el patrimoni històric
espanyol, que no existeixi competència per raons tècniques, o que sigui procedent la protecció de
drets exclusius, inclosos els drets de propietat intel·lectual i industrial.
Tramitació urgent (art. 119)
En els casos d’una necessitat inajornable o quan, per raons d’interès públic, calgui accelerar
l’adjudicació, l’expedient pot ser objecte de tramitació urgent. En aquest supòsit, l’expedient ha
d’incloure la declaració d’urgència de l’òrgan de contractació que motivi les circumstàncies que
justifiquen aquesta tramitació, i la tramitació s’ha d'efectuar d’acord amb les especialitats
següents:
1. Els òrgans que intervinguin en la tramitació tenen cinc dies per fer els informes o tràmit
corresponents.
2. Reducció a la meitat dels terminis per licitar, adjudicar i formalitzar el contracte, excepte
els terminis establerts en els apartats 1-6 de l’article 119.2.b).
3. L’execució del contracte s’ha d’iniciar en un termini màxim d’un mes des de la formalització
del contracte.
35
Tramitació d’emergència (art. 120)
Quan l’Administració hagi d’actuar de manera immediata per successos catastròfics, situacions de
greu perill o de necessitats que afectin la defensa nacional, l’expedient es pot tramitar amb les
especialitats següents:
1. L’òrgan de contractació pot acordar la contractació lliurement, sense necessitat de tramitar

expedient i sense subjectar-se als requisits formals de la llei, fins i tot el de l’existència de
crèdit suficient.
2. L’execució de les prestacions s’ha d’efectuar en el termini d’un mes des de l’adopció
d’aquest acord.
3. Un cop executades les actuacions, cal atenir-se al que estableix la llei sobre compliment
contractes, recepció i liquidació de la prestació.
4.2 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
4.2.1 Plec de clàusules administratives particulars
L’òrgan de contractació ha d’aprovar els plecs prèviament a l’autorització de la despesa o

juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en el cas que no n'hi hagi, abans de
l’adjudicació. L’aprovació dels plecs requereix l’informe previ del serveis jurídics corresponents;
aquest informe no és necessari si el plec de clàusules administratives s’ajusta a un model de plecs
que ja hagi estat objecte d’informe dels serveis jurídics.
Els plecs poden ser específics per a cada licitació o es poden aprovar models de plecs per a cada
tipologia de contractes.
Els plecs de clàusules administratives han de contenir (article 122.2 de la LCSP):
Criteris de solvència i adjudicació del contracte.

Consideracions socials, laborals i ambientals, que es poden establir com a criteris de
solvència, adjudicació o com a condicions especials d’execució.
En tot cas, és obligatori establir una de les obligacions especials d’execució, enumerades a
l’article 202.2, que fan referència a consideracions econòmiques relacionades amb la
innovació, de tipus mediambiental o de tipus social. Aquestes obligacions es poden
configurar com obligacions contractuals essencials, que poden donar lloc a la resolució del
contracte.
S’exigeixen igualment a tots els subcontractistes que participin en l’execució del contracte:
Els pactes i les condicions que defineixin les obligacions i els drets de les parts.
La previsió de la cessió del contracte, excepte si aquesta no és possible, d’acord amb
l’article 214.1.
L’obligació de l’adjudicatari de complir les condicions salarials dels treballadors establertes
en el conveni col·lectiu sectorial aplicable.
La informació sobre les condicions de subrogació en contractes de treball que permeti als
licitadors una avaluació exacta dels costos laborals i les penalitats que s’imposaran al
contractista en el cas d’incomplir aquesta obligació d’informació.
En el cas dels contractes mixtos, cal detallar el règim jurídic dels efectes, el compliment i
l'extinció.
La possible exigència de transferència de drets de propietat intel·lectual o industrial.
36
Les penalitats per incompliment o compliment defectuós de la prestació, de les obligacions

en matèria mediambiental, social o laboral i de les obligacions definides com obligacions
contractuals essencials.
Els plecs constitueixen lex inter partes i, per tant, si no han estat impugnats en temps i forma i
declarades nul·les les seves clàusules, vinculen a totes les parts, tant l’òrgan de contractació
que els ha dissenyat i aprovat i els ha d’aplicar íntegrament, com les empreses que participen en
la licitació, d’acord amb el que disposa l’article 145.1, segons el qual les proposicions s’han
d’ajustar al que estableix el plec de clàusules administratives particulars, i la seva presentació
comporta l’acceptació incondicionada per l’empresari del contingut de la totalitat de les clàusules o
condicions, sense cap excepció o reserva. En conseqüència:
Els plecs de clàusules administratives formen part del contracte que es formalitzarà i només es
poden modificar per error material, de fet o aritmètic. Les altres modificacions comporten la
retroacció de les actuacions.
No obstant això, aquesta doctrina és matisada per la possibilitat reconeguda en diversos tribunals
de contractació d’acceptar, si bé de manera restrictiva, la impugnació indirecta dels plecs: quan,
en paraules del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, el licitador no podia detectar en el
moment de presentar l’oferta que determinades clàusules li comportaven una lesió directa i que,
per tant, eren nul·les; sinó que ho detecta en un moment posterior a la presentació de l’oferta,
atès que no sempre és senzill detectar possibles infraccions de les regles del procediment abans
de la presentació de les ofertes (vegeu la Resolució núm. 148/2017, de 16 de novembre i la
Resolució núm. 23/2018, de 28 de febrer del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic).
4.2.2 Plec de prescripcions tècniques
L’òrgan de contractació també ha d’aprovar els plecs de prescripcions tècniques prèviament a

l’autorització de la despesa o juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en cas que
no n'hi hagi, abans de l’adjudicació.
Els plecs de prescripcions tècniques sempre són específics per a cada licitació, atès que han de
definir les qualitats de les prestacions i les seves condicions socials i ambientals.
Com en el cas del plec de clàusules administratives particulars, només es poden modificar per
error material, de fet o aritmètic i les altres modificacions comporten la retroacció de les
actuacions.
L’article 126 estableix les regles que s’han de seguir a l’hora de redactar aquestes prescripcions
tècniques, tenint en compte que s’ha de garantir l’accés dels empresaris en condicions d’igualtat i
que no poden crear obstacles injustificats a la competència:
1. Si la contractació està destinada a ser utilitzada per persones físiques, les prescripcions
s’han de redactar d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre drets de les
persones amb discapacitats i tenint en compte criteris d’accessibilitat universal i de disseny
universal, segons està definit al Text refós de la Llei general de drets de les persones amb
discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de
novembre.
2. Si l’objecte del contracte afecta o pot afectar el medi ambient, s’han d’aplicar criteris de
sostenibilitat i protecció ambiental, d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i
control integrats de la contaminació.
3. Les prescripcions s’han de formular d’alguna de les maneres següents:
En termes de rendiment o d’exigències funcionals, incloses les característiques
mediambientals.
Amb referència a especificacions tècniques europees, avaluacions tècniques europees o
altres sistemes de referència tècnica elaborades per organismes europeus de normalització
o, si no n'hi ha, a normes nacionals, amb la incorporació a cada referència del terme
equivalent.
37
En termes de rendiment o d’exigències funcionals, segons les especificacions incloses en

l’apartat b.
Amb referència a especificacions tècniques esmentades a l’apartat b per a determinades
característiques i mitjançant referència al rendiment o a les exigències funcionals
esmentades en l’apartat a per a altres característiques.
Les prescripcions no poden fer referència a una fabricació, origen producció, marca o
patent concreta, amb la finalitat d’afavorir o descartar empreses o productes determinats.
Només es poden incloure excepcionalment, si ho justifica l’objecte del contracte, perquè no és
possible efectuar una descripció prou precisa i intel·ligible de l’objecte del contracte. En aquest
cas, cal afegir l'expressió o equivalent.
Es pot exigir una etiqueta específica com a mitjà de prova que les obres, els serveis o els
subministraments compleixen les característiques concretes de tipus mediambiental, social o d'un
altre tipus que exigeixen les prescripcions.
Una etiqueta és qualsevol document, certificat o acreditació que confirmi que les obres, els
productes, els serveis, els processos o els procediments de què es tracti reuneixen determinats
requisits; com, per exemple, les relacionades amb l’agricultura o la ramaderia ecològica, el comerç
just, la igualtat de gènere o les que garanteixen el compliment de les convencions fonamentals de
l’Organització Internacional del Treball, sempre que reuneixin les condicions que estableix l’article
127.2.
Malgrat l’exigència de les etiquetes, en els plecs s'han d’especificar les característiques i els
requisits que es volen imposar, en el compliment dels quals l’etiqueta és un mitjà de prova. No
obstant això, s’han d’acceptar altres mitjans de prova adequats, ja siguin etiquetes equivalents,
informes o certificats.
4.3 Publicitat de les licitacions: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública. El

Diari Oficial de la Unió Europea
4.3.1 La Plataforma de Serveis de Contractació Pública
La Plataforma de Serveis de Contractació Pública (a partir d'ara PSCP) va néixer l’any 2008,
juntament amb el Sobre Digital, mitjançant l’Ordre ECF/313/2008, de 23 de juny, amb la finalitat
de constituir l’eina d’informació i prestació de serveis relacionats amb la contractació pública a
Catalunya, així com ser el punt central d’informació en els aspectes relacionats amb les licitacions,
les adjudicacions i d'altres relacionats amb la contractació pública.
Posteriorment, s’ha anat dotant la PSCP amb noves funcionalitats, la més destacada de les quals
va ser la creació del perfil del licitador i la presentació electrònica de proposicions, fins a arribar a
la nova regulació, que efectua l’Ordre VEH/172/2017, de 25 de juliol.
Aquesta ordre es dicta com a conseqüència de dos fets:
1. Les noves directives europees en matèria de contractació pública, aprovades pel Parlament
Europeu i el Consell el 26 de febrer de 2014, que donen un impuls definitiu a la
contractació pública electrònica.
2. L’evolució del Sobre Digital cap a la versió 2.0. Aquesta nova solució del Sobre Digital està
plenament integrada amb la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i es basa en una
solució web mitjançant la qual es realitza el xifratge de les proposicions abans de ser
enviades i són els licitadors qui custodien les claus.
La PSCP és el punt de referència únic i complet de les licitacions i dels seus resultats per a les
persones licitadores i contractistes de l’Administració de la Generalitat, per als ens que integren
l’Administració local a Catalunya, per a les universitats públiques de Catalunya i per als ens públic
que depenen o s’hi vinculen i per als gestors públics de la contractació (art. 1 de l’Ordre
VEH/172/2017).
38
Concretament, l’Administració de la Generalitat i els ens públics que en depenen o s’hi vinculen,
incloses les universitats públiques de Catalunya, han de publicar els seus perfils de contractant
mitjançant la PSCP.
Pel que fa als ens que integren l’Administració local a Catalunya, així com els ens del seu sector
públic, han d’informar la PSCP dels contractes formalitzats i dels que estan en licitació o en altres
fases contractuals. Així, les entitats locals poden optar per la publicació de la convocatòria de les
licitacions i dels seus resultats a la Plataforma, bé directament o bé per interconnexió amb
dispositius electrònics d’agregació de la informació de les diferents administracions i entitats
públiques locals, sempre que compleixin els requisits que estableix la Llei 19/2014, de 29 de
novembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
D’altra banda, la PSCP està interconnectada amb la Plataforma de Contractació del Sector Públic
de l’Estat i, d’acord amb el que disposa l’article 347.3 de la LCSP, en cas de discrepància entre la
informació publicada al PSCP i a la Plataforma de Contractació Pública de l’Estat, preval la
informació publicada a la primera.
La PSCP disposa d'un sistema de segellat de temps que permet acreditar fefaentment l’inici
de la difusió pública de la informació que s’hi inclogui, de conformitat amb l’article 347.4 de la
LCSP.
4.3.2 Perfil del contractant
4.3.2.a Concepte
La Llei 19/2014 defineix la publicitat activa com el deure dels subjectes obligats de fer públics,
d’ofici, els continguts de la informació pública que determina el capítol II del títol II d’aquesta llei,
entre la qual es troba la informació relativa als contractes i convenis.
El perfil del contractant es configura com l’element central de la publicitat de la contractació

pública. És un element de difusió, exclusivament a través d’Internet, en què els òrgans de
contractació han d’agrupar la informació i els documents relatius a tota la seva activitat
contractual a fi d’assegurar la transparència i l’accés públic a aquests.
No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les administracions
públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic s’han d’allotjar de manera obligatòria a la
PSCP, i s'han de gestionar i difondre exclusivament a través d’aquesta. A les pàgines web
institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure un enllaç al seu perfil de contractant situat a la
PSCP (art. 347.3 de la LCSP).
D’altra banda, l’article 63 de la LCSP incrementa considerablement les obligacions de

publicitat activa dels òrgans de contractació amb relació als contractes, atès que inclou un
llista força extensa de la informació que s’ha de publicar al perfil, tal com s’exposa a l’apartat
4.3.2.b).
L’accés a la informació del perfil del contractant és lliure i no requereix cap identificació prèvia,
sens perjudici que per accedir a serveis personalitzats associats al contingut del perfil del
contractant sí que es pot requerir identificació (enviament d’alertes, enviament d’ofertes,
subscripcions, etc.).
La informació que conté el perfil del contractant s’ha de publicar en formats oberts i reutilitzables i
ha de romandre accessible al públic durant un període de temps mínim de 5 anys, sens perjudici
que es permeti l’accés a expedients anteriors mitjançant el dret d’accés a la informació pública.
D’altra banda, segons l’apartat 7 d’aquest mateix article, el sistema informàtic que suporti el perfil
del contractant ha de disposar d'un dispositiu que permeti acreditar el moment d’inici de la difusió
pública de la informació que s’hi inclogui.
39
4.3.2.b Contingut mínim obligatori del perfil del contractant
D’acord amb l’article 63 de la LCSP, el perfil del contractant ha d’incloure (vegeu l'apartat 1.2 de
l'Informe sobre la publicitat i la transparència a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes
del sector públic de la Direcció General de Contractació Pública de 22 de febrer de 2018), la
informació següent:
Informació de tipus general: hi ha de constar tota la informació que es pot utilitzar per
relacionar-se amb l’òrgan de contractació, com ara els punts de contacte, números de telèfon i de
fax, adreça postal, adreça electrònica, informacions, anuncis i documents generals, com ara les
instruccions internes de contractació i models de documents (art. 63.2 de la LCSP).
Informació de tipus particular: és la informació relativa als contractes que celebra l’òrgan de
contractació i, com a mínim, s'ha de publicar el següent (article 63.3 de la LCSP):
Memòria justificativa del contracte, informe d’insuficiència de mitjans en cas de contractes

de serveis, la justificació del procediment utilitzat quan sigui un procediment diferent a
l’obert o restringit, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions
tècniques que regeixen el contracte, o documents equivalents, i el document d’aprovació de
l’expedient.
L’objecte detallat del contracte, la durada, el pressupost base de licitació i l’import
d’adjudicació, inclòs l’IVA.
Anuncis d’informació prèvia, de convocatòria de les licitacions, d’adjudicació i de
formalització dels contractes, anuncis de modificació i la seva justificació, anuncis de
concurs de projectes i de resultats de concursos de projectes, amb les excepcions
establertes en les normes dels negociats sense publicitat.
Respecte de la informació que ha de constar a l’anunci de formalització dels contractes

(annex III de la LCSP), cal tenir present que l’article 154.7 de la mateixa LCSP permet que no es
publiquin determinades dades, en uns supòsits concrets.
En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de sol·licitar un informe a la Comissió de Garantia del

Dret d’Accés, GAIP (l'òrgan que, d’acord amb l'esmentada Llei 19/2014, té atribuïdes en l'àmbit de
Catalunya les funcions equivalents al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, a què fa
referència la LCSP). L’informe de la GAIP ha d’apreciar si el dret d’accés a la informació pública
preval o no davant dels béns que es pretenen salvaguardar amb la seva no publicació, i ha de ser
evacuat en el termini de 10 dies. No obstant això, no és necessari demanar aquest informe quan
l’òrgan de contractació anteriorment ja hagi formulat una consulta sobre una matèria idèntica o
anàloga, sens perjudici de la justificació deguda de la seva exclusió en l’expedient en els termes
establerts.
Quant als anuncis de modificació del contracte, d’acord amb l’article 207.3 de la LCSP, els
òrgans de contractació que hagin modificat un contracte durant la seva vigència, amb
independència de si està subjecte a regulació harmonitzada o no i de la causa que en justifiqui la
modificació, han de publicar en tot cas un anunci de modificació al perfil del contractant de l’òrgan
de contractació en el termini de 5 dies des de la seva aprovació, que s'ha d’acompanyar de les
al·legacions del contractista i de tots els informes que, si n'hi ha, s’hagin obtingut amb caràcter
previ a la seva aprovació, inclosos els aportats per l’adjudicatari o els emesos pel mateix òrgan de
contractació.
L’incompliment de l’obligació de publicar l’anunci de licitació al perfil del contractant allotjat a la

Plataforma de Serveis de Contractació Pública, al Diari Oficial de la Unió Europea o al mitjà de
publicitat que sigui preceptiu, de conformitat amb l’article 135, és una causa de nul·litat de ple
dret (art. 39.2.c de la LCSP).
També s'ha de publicar al perfil del contractant:
Els mitjans a través dels quals, si ha ocorregut, s’ha publicat el contracte i els enllaços a les
publicacions.
40
El número i la identitat dels licitadors participants en el procediment, totes les actes de la

mesa de contractació relatives al procediment d’adjudicació o, en cas de no actuar la mesa,
les resolucions del servei o òrgan de contractació corresponent, l’informe de valoració dels
criteris d’adjudicació quantificables mitjançant un judici de valor de cada una de les ofertes,
si s'escau, els informes sobre ofertes presumptament anormals i la resolució d’adjudicació
del contracte.
Pel que fa a la resolució d’adjudicació del contracte, ha de ser motivada i ha d’incloure la

informació detallada necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs
suficientment fonamentat contra la decisió d’adjudicació (art. 151.2 de la LCSP). Com a mínim s’hi
ha de fer constar:
En relació amb els candidats descartats, s’han d’exposar les raons per les quals se n’ha
desestimat la candidatura.
En relació amb els licitadors exclosos del procediment d’adjudicació, s’han de fer constar els
motius pels quals no s’ha admès la seva oferta i s’han de desglossar les valoracions
assignades als diferents licitadors, inclòs l’adjudicatari.
En relació amb l’adjudicatari, s’ha de fer constar el nom, les característiques i els
avantatges de la proposició de l’adjudicatari que han estat determinants per seleccionar la
seva oferta i, si s'escau, el desenvolupament de les negociacions o el diàleg amb els
licitadors.
Igualment s’ha de publicar al perfil del contractant:
La decisió de no adjudicar o celebrar el contracte, el desistiment del procediment

d’adjudicació, la declaració del procediment desert, la interposició de recursos i l’eventual
suspensió dels contractes amb motiu de la interposició de recursos.
Els procediments anul·lats.
La composició de les meses de contractació que assisteixin els òrgans de contractació, així
com la designació dels membres del comitè d’experts o organismes tècnics especialitzats
per aplicar els criteris d’adjudicació que depenguin d’un judici de valor en els procediments
que siguin necessaris.
El càrrec concret que tenen els membres de la mesa i del comitè d’experts -no es pot fer
únicament una al·lusió genèrica o indeterminada o referir-se únicament a l’administració,
l'organisme o l'entitat a la qual pertanyen o representen.
Contractes menors
La publicació de la informació relativa als contractes menors s’ha de fer almenys trimestralment i
com a mínim ha d'incloure:
objecte
durada
import de l’adjudicació, inclòs l'IVA
identitat de l’adjudicatari.
Els contractes s'han d'ordenar per la identitat de l’adjudicatari.
Els contractes menors que tinguin un valor estimat inferior a 5.000 euros queden exceptuats
d’aquesta publicació sempre que el sistema de pagament utilitzat pels poders adjudicadors sigui
bestreta de caixa fixa o qualsevol altre sistema similar per realitzar pagaments menors.
Respecte de la publicitat activa dels contractes menors (vegeu la Instrucció 1/207 de la Direcció
General de Contractació Pública, sobre la tramitació i el compliment de la publicitat activa de la
contractació menor), cal tenir en compte que també s’ha de publicar l’informe que justifiqui la
formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en
un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte
i destinatari durant tres anys consecutius, que siguin superiors a 5.000 €, IVA exclòs, en el cas
41
dels contractes de serveis i subministraments, i superiors a 12.000 €, IVA exclòs, en el cas de

contractes d’obres (vegeu l'article 159.1.3 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals,
administratives, financeres i del sector públic i l'informe de la Direcció General de Contractació
Pública de 18 de desembre de 2017).
Encàrrecs a mitjans propis
S’ha de publicar la formalització dels encàrrecs de més de 50.000 euros, IVA exclòs.
Respecte dels encàrrecs d’import superior a 5.000 euros, s’ha de publicar com a mínim
trimestralment la informació següent: objecte, durada, tarifes aplicables i identitat del mitjà propi
destinatari de l’encàrrec. Aquesta informació s’ha d’ordenar per la identitat del mitjà propi.
Consultes preliminars de mercat (art. 115 de la LCSP)
En cas que l’òrgan de contractació faci una consulta preliminar del mercat, abans d’iniciar-la ha de
publicar al perfil del contractant l’objecte d’aquesta, quan s’iniciarà i les denominacions dels
tercers que hi participaran, a fi que hi puguin tenir accés i possibilitat de realitzar aportacions tots
els possibles interessats, així com l’informe on constin les actuacions realitzades, els estudis
realitzats i els seus autors, les entitats consultades, les qüestions que se’ls ha formulat i les
respostes obtingudes.
En cas que l’òrgan de contractació utilitzi l’assessorament de tercers per preparar la licitació, s'ha
de publicar al perfil del contractant les raons que motiven l’elecció dels assessors externs que
resultin seleccionats.
Finalment, cal tenir present que, a més de les obligacions sobre publicitat imposades per l’article
63 de la LCSP, també s’han de complir les que estableixen les normes següents:
L’article 13.1 de la Llei 19/2014, que amplia la informació a publicar al perfil del contractant
als acords i informes tècnics del procediment de contractació i a les pròrrogues dels
contractes, i especifica que s’ha de donar publicitat al quadre comparatiu d’ofertes i a les
puntuacions respectives.
L’article 159 de la Llei 5/2017, que estableix l’obligació de publicar a la Plataforma de
Serveis de la Contractació Pública els informes justificatius dels procediments d’urgència,
pròrroga i de modificacions contractuals.
En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa
més amplia, també s’han de complir.
4.3.2.c Exempció a la publicació de determinades dades relatives a la celebració del

contracte
L’article 63.8 de la LCSP estableix una exempció a la publicació de dades en el perfil del
contractant, en els supòsits de l’article 154.7, que se citen a continuació. En qualsevol cas, en
l’expedient ha de constar la justificació de l’exclusió de la informació:
a) Que la divulgació de determinades dades relatives a la celebració del contracte pugui

obstaculitzar l’aplicació d’una norma.
b) Que la publicació de determinades dades resulti contrària a l’interès públic.
c) Que la publicació de determinades dades pugui perjudicar interessos comercials legítims

d’empreses públiques o privades o la competència lleial entre si.
d) Quan es tracti de contractes declarats secrets o reservats o que la seva execució hagi d’anar
acompanyada de mesures de seguretat especials conformement a la legislació vigent.
42
e) Quan així ho exigeixi la protecció dels interessos essencials de la seguretat de l’Estat i així
s’hagi declarat conformement a l’article 19.2.c de la LCSP.
No obstant això, l’aplicació dels supòsits d’excepció al dret d’accés no pot ser en cap cas
automàtica, és a dir, només pel fet que la petició afecti una matèria protegida amb una excepció
absoluta, sinó que l’òrgan de contractació ha de justificar cada vegada a l’expedient la decisió de
no publicar una determinada informació i, en cas que aquesta afecti la que ha de figurar
obligatòriament a l’anunci de formalització del contracte, prèviament ha de sol·licitar un informe a
la GAIP. En aquest sentit, vegeu l'apartat 1.3 de l'Informe sobre la publicitat i la transparència a la
Llei 9/2017, de la Direcció General de Contractació Pública.
4.3.3 Diari Oficial de la Unió Europea
La nova LCSP manté la classificació, que ja establia l’anterior llei, entre contractes harmonitzats i
no harmonitzats en funció del seu import. Els articles 20-23 de la LCSP estableixen els següents
llindars dels valors estimats dels contractes, per considerar un contracte com harmonitzat.
Aquests llindars són els establerts a partir de l'1 de gener de 2018, en compliment del que
disposen els reglaments delegats (UE) núm. 2017/2365 i 2017/2366 de la Comissió, de 18 de
desembre de 2017:
Contractes d’obres, de concessió d’obres i concessió de serveis: valor estimat igual o

superior a 5.548.000 euros.
Contractes de serveis i subministraments: valor estimat igual o superior a 221.000 euros.
Contractes de serveis i subministraments adjudicats per l’Administració general de l’Estat,
els seus organismes autònoms, entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social:
valor estimat igual o superior a 144.000 euros.
Contractes subvencionats: contractes d’obres i de serveis, subvencionats de manera directa
en més d’un 50% per un poder adjudicador i que es trobin dins les categories indicades en
l’article 23.
La publicitat dels contractes harmonitzats s’ha d’efectuar de manera obligatòria en el Diari Oficial
de la Unió Europea (DOUE), a banda de la publicació en el perfil del contractant.
Concretament, la publicació al DOUE afecta els tràmits següents:
Anunci d’informació prèvia (art. 134): els òrgans de contractació poden publicar un anunci
d’informació prèvia per donar a conèixer els contractes d’obres, subministraments o serveis
harmonitzats, que tinguin previst adjudicar en el termini de 12 mesos des de la data de tramesa
de l’anunci.
L’òrgan de contractació pot escollir entre publicar aquest anunci en el DOUE o en el perfil del
contractant, si bé en aquest últim cas heu d’enviar a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea
l’anunci de la publicació en el seu perfil.
Anunci de la licitació (art. 135):
L’anunci de licitació per a l’adjudicació dels contractes harmonitzats s’ha de publicar en el

DOUE, a banda de la publicació en el perfil del contractant i, en el cas de l’Administració general
de l’Estat o per a les seves entitats que tinguin la consideració d’Administració pública, també s’ha
de publicar en el BOE.
L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea ha de confirmar al poder adjudicador la recepció de

l’anunci i la publicació de la informació tramesa, i indicar la data de la publicació. Aquesta
confirmació constitueix prova de la publicació.
Amb la nova LCSP, la publicació en els diaris oficials de les comunitats autònomes no és
preceptiva, atès que l’article 135 només obliga l’Administració de l’Estat a publicar en el BOE.
43
En els contractes no harmonitzats, l’òrgan de contractació pot publicar en el DOUE, si ho considera

adient.
La manca de publicitat de l’anunci de la licitació en el DOUE comporta la nul·litat de la licitació

(art. 39.2.c de la LCSP).
Anunci de la formalització del contracte (art. 154): l’òrgan de contractació ha d’enviar al

DOUE l’anunci de formalització del contracte en el termini de 10 dies des de la seva signatura, a
banda de la publicació en el perfil del contractant. En el cas de l’Administració general de l’Estat i
entitats que tinguin la consideració d’Administració pública, també s’han de publicar en el BOE.
En aquest cas, també cal anotar que, amb la nova LCSP, la publicació en els diaris oficials de les
comunitats autònomes no és preceptiva, atès que l’article 154 només obliga l’Administració de
l’Estat a publicar en el BOE.
Anunci de les modificacions del contracte (art. 207.3): les modificacions dels contractes
harmonitzats, excepte les dels contractes de serveis i de concessió de serveis indicats a l’annex IV
de la LCSP, en els casos establerts a les lletres a i b de l’article 205.2, s’han de publicar en el
DOUE.
4.4 Transparència: registre públic de contractes i altres obligacions de transparència
L’article 132 de la LCSP regula, com una de les normes generals que ha de regir el procediment
d’adjudicació, els principis d’igualtat, transparència i lliure competència.
Concretament, l’apartat 1 estableix que els òrgans de contractació han de donar als licitadors i als
candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d'ajustar la seva actuació als principis
de transparència i proporcionalitat.
A continuació, l’apartat 2 disposa que la contractació no s'ha de concebre amb la intenció d’evitar
els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de
restringir artificialment la competència, ja sigui afavorint o perjudicant indegudament determinats
empresaris.
No obstant això, l’article 133 regula tot seguit la confidencialitat, que actua com un límit a la
publicitat del procediment d’adjudicació i a l’accés a la informació pública.
D’acord amb aquesta regulació, els òrgans de contractació no poden lliurar la informació facilitada
pels empresaris que hagin designat com a confidencial en el moment de presentar l’oferta.
El caràcter confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes
confidencials de les ofertes i altres informacions el contingut de les quals pugui ser utilitzat per
falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en un altre de posterior.
La Resolució 253/2017, de 26 de juliol, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació

Pública recull la definició de dada confidencial efectuada per la Junta Consultiva de Contractació de
Catalunya en l'Informe 11/2013, segons la qual "es pot qualificar de confidencial tota la informació
que comporta un avantatge competitiu per a l’empresa quan, al mateix temps, es tracti d’una
informació veritablement reservada, és a dir, desconeguda per tercers i que representi un valor
estratègic per a l’empresa i pugui afectar la seva competència en el mercat, sempre que no es
produeixi una minva en els interessos que es volen garantir amb els principis de publicitat i
transparència".
Aquesta resolució també recull el concepte de secret comercial definit en la Directiva 2016/943
del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2016, relatiu a la protecció dels coneixements
tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció,
44
utilització i revelació il·lícites. Segons l’article 2 d’aquesta directiva constitueix secret comercial la
informació que reuneixi tots els requisits següents:
a. Que sigui secreta, en el sentit de no ser en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises
dels seus components, generalment coneguda per les persones que pertanyen als cercles en què
normalment s’utilitzi aquest tipus d’informació, ni sigui fàcilment accessible per aquestes
persones.
b. Que tingui un valor comercial pel seu caràcter secret.
c. Que hagi estat objecte de mesures raonables, en les circumstàncies del cas, per mantenir-la
secreta, per part de la persona que legítimament n'exerceixi el control.
El deure de confidencialitat de l’òrgan de contractació i dels seus serveis dependents no es pot

estendre a tot el contingut de l’oferta de l’adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i de la
documentació que, si s'escau, generi directament o indirectament l’òrgan de contractació en el
procediment de licitació. Només es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida i
en cap cas a documents que siguin públicament accessibles.
El deure de confidencialitat no impedeix la divulgació pública de parts no confidencials del

contracte, com per exemple la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, les empreses
amb què s’ha contractat o subcontractat i, en tot cas, les parts essencials de les ofertes i les
modificacions posteriors, d'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció
de dades de caràcter personal.
El contractista ha de respectar el caràcter confidencial de la informació a la qual tingui

accés per executar el contracte i que tingui aquest caràcter de conformitat amb els plecs o el
contracte o que, per la seva naturalesa, s’hagi de tractar com a confidencial. Aquest deure és per
un termini de 5 anys des del coneixement d’aquesta informació, excepte que els plecs o el
contracte estableixin un termini superior, que en qualsevol cas ha de ser determinat en el temps.
4.4.1 El Registre Públic de Contractes
Mitjançant l’article 3 del Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta

Consultiva de Contractació Administrativa, es va crear el Registre Públic de Contractes de la
Generalitat de Catalunya, sota la dependència de la Junta Consultiva de Contractació
Administrativa.
Actualment, el funcionament del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya es

regeix per l’Ordre ECO/47/2013, de 15 de març, modificada per l’Ordre ECO/294/2015, de 18 de
setembre.
D’acord amb aquestes ordres, el Registre té un doble objecte:
1. Les dades bàsiques dels contractes que l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu
sector públic, incloses les universitats catalanes i les altres entitats subjectes a la Llei de
contractes, les entitats de l’Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu
sector públic adjudiquen amb subjecció a la Llei de contractes, incloent-hi els menors; com també,
si s’escau, les modificacions, pròrrogues, variacions de terminis o de preu, l'import final i l'extinció.
No obstant això, les entitats de l’Administració local no tenen obligació d’informar la Secció
d’estudis i dictàmens de les dades dels contractes de serveis que tinguin per objecte la realització
d’estudis i dictàmens.
2. L’accés públic de la ciutadania a les dades contingudes en el Registre, per donar compliment a
l’article 13.1, apartat f, de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, segons el qual qualsevol ciutadà pot accedir lliurement a les
dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya sense necessitat
d’identificació prèvia.
45
4.4.2 Altres obligacions en transparència
L’article 116 de la LCSP incorpora l’obligació de justificar de manera adequada a l’expedient

diversos aspectes, que s’han de publicar al perfil del contractant, de conformitat amb l’article 63.3.
Concretament cal justificar de manera adequada:
a. Les necessitats que cal cobrir i la idoneïtat de l’objecte del contracte per cobrir-les (art. 28 i 116
de la LCSP).
b. El procediment utilitzat per adjudicar-lo, quan s’utilitzi un procediment diferent de l’obert o el

restringit (art. 116 i 131 de la LCSP).
c. La classificació i la solvència exigida (art. 116.4.b i c de la LCSP).
d. El valor estimat del contracte amb indicació de tots els conceptes que l’integren (art. 116.4.d de
la LCSP).
e. Els criteris de valoració de les ofertes i les fórmules de valoració escollides (art. 146.2 de la
LCSP).
f. Els motius per no dividir-lo en lots (art. 116.4.g de la LCSP).
D’altra banda, la LCSP incorpora altres mesures que comporten un increment de la transparència
en els procediments de contractació (vegeu la Nota sobre les novetats en matèria d’integritat i
transparència de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, publicada per
la Direcció General de Contractació Pública).
1. Supressió del negociat per raó de la quantia. Respecte dels poders adjudicadors de la
Generalitat de Catalunya i el seu sector públic i els ens locals de Catalunya i el seu sector
públic, el procediment negociat per raó de la quantia ja havia estat suprimit pel Decret llei
3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.
2. Restriccions i limitacions als contractes menors. L’article 159 de la Llei 5/2017 ja
havia introduït importants limitacions per a l’Administració de la Generalitat i el seu sector
públic.
3. Rebaixa dels llindars.
4. Publicació de la informació dels contractes menors com a mínim trimestralment en
el perfil del contractant (art. 63.4 de la LCSP).
5. Justificació a l’expedient que no s’han subscrit amb un mateix contractista un nombre de
contractes menors que individualment o conjuntament superin els llindars establerts (art.
118.3 de la LCSP).
6. Precisió en la composició de les meses de contractació, de les juntes de
contractació i dels comitès d’experts (art. 326 i disposició addicional 2, apartats 7 i 8).
A més, els articles 63.5 i 326.3 de la LCSP recullen l’obligació de publicar al perfil del
contractant la composició de la mesa, si bé tant l’Administració de la Generalitat de
Catalunya com el seu sector públic ja ho està fent majoritàriament.
Àmbit local
En l’àmbit local, trobem les mesures següents:
S’atribueix als secretaris la responsabilitat com a òrgan encarregat de les obligacions de

publicitat i informació derivades de la normativa sobre transparència (disposició addicional
3, apartat 8, de la LCSP).
Respecte de les meses de contractació, s’estableixen diverses novetats (disposició
addicional 2, apartat 7, de la LCSP):
Limita, però no prohibeix, que puguin ser membres els càrrecs electes.
46
Prohibició expressa respecte del personal eventual.

Limitació del personal funcionari interí als casos en què no hi hagi funcionaris de carrera
prou qualificats.
Amb caràcter excepcional, poden formar part de les meses de les corporacions locals, de
les mancomunitats o dels consorcis, personal al servei de les diputacions provincials.
S’avança en la contractació electrònica, com a garantia de transparència i de bona
administració.
L’expedient administratiu ha de contenir:
La resolució de l’òrgan de contractació d’inici d’expedient.

La resolució de l’òrgan de contractació d’aprovació de l’expedient, que declara l’obertura del
procediment d’adjudicació.
El plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques.
En el cas del procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en
el cas de l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5.
El certificat d’existència de crèdit i la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats
subjectes al control previ de la Intervenció.
Nova regulació de les consultes preliminars de mercat
Les consultes preliminars de mercat tenen com a objectiu que l’òrgan de contractació
obtingui informació per poder preparar correctament la licitació, per realitzar un estudi o
avaluació de quina és la solució més adequada i informar els operadors econòmics dels
seus plans i dels requisits que s’exigiran per poder concórrer al procediment.
Els límits que marca la normativa per realitzar una consulta preliminar de mercat són: no
restringir la concurrència, no falsejar la competència i no vulnerar els principis de no
discriminació i transparència.
Els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques
Els plecs de clàusules administratives particulars poden ser específics per a cada licitació o
es poden aprovar models de plecs per a cada tipologia de contractes. El contingut s’ha
d’ajustar al que estableix l’article 122.2 de la LCSP.
Els plecs de prescripcions tècniques sempre són específics per a cada licitació i s’han de
redactar segons les regles establertes en l’article 126 de la LCSP. Han de garantir l’accés
dels empresaris en condicions d’igualtat i no poden crear obstacles injustificats a la
competència.
Els plecs constitueixen lex inter partes
Si no han estat impugnats en temps i forma i declarades nul·les les seves clàusules,
vinculen a totes les parts, l'òrgan de contractació i els licitadors.
Només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic. Les altres modificacions
comporten la retroacció de les actuacions.
No obstant això, s’accepta de manera restrictiva la impugnació indirecta dels plecs.
El perfil del contractant i la Plataforma de Serveis de Contractació Pública
El perfil del contractant es configura com l’element central de la publicitat de la contractació

pública. És un element de difusió, exclusivament a través d’Internet, on els òrgans de
47
contractació han d’agrupar la informació i els documents relatius a tota la seva activitat
contractual per assegurar la transparència i l’accés públic a aquests documents.
No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les
administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic, s’han d’allotjar de
manera obligatòria en la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de
Catalunya, a través de la qual s'han de gestionar i difondre de manera exclusiva. En els
webs institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure un enllaç al seu perfil del contractant
situat a la PSCP (art. 347.3 de la LCSP).
Publicitat
S’han de complir les obligacions de publicitat imposades per les normes següents:
L’article 63 de la LCSP.
L’article 13. 1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
L’article 159 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic.
En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa més
àmplia, també s’han de complir.
Registre Públic de Contractes
El registre té un doble objecte:
Tenir registrades les dades bàsiques dels contractes que l’Administració de la Generalitat de
Catalunya, el seu sector públic, incloses les universitats catalanes i les altres entitats
subjectes a la Llei de contractes, les entitats de l’Administració local catalana i els ens,
organismes o entitats del seu sector públic adjudiquen amb subjecció a la Llei de
contractes, incloent-hi els menors; com també, si s’escau, les modificacions, pròrrogues,
variacions de terminis o de preu, el seu import final i extinció.
Permetre l’accés públic de la ciutadania a les dades que conté el Registre, per donar
compliment a l’article 13.1, apartat f, de la Llei 19/2014, segons el qual qualsevol ciutadà
pot accedir lliurement a les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de
Catalunya sense necessitat d’identificació prèvia.
48
5. Procediments de selecció del contractista
5.1 Normes generals

5.2 Procediment obert
5.3 Procediment restringit (articles 160-165)
5.4 Altres procediments: negociat, associació per a la innovació, el diàleg competitiu i el
concurs de projectes
5.5 El contracte menor
5.6 Els acords marc, els sistemes dinàmics d'adquisició i la compra centralitzada
5.1 Normes generals
5.1.1 Adjudicació ordinària
D’acord amb l’article 131 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a
partir d'ara LCSP), els contractes s’han d'adjudicar de manera ordinària d’acord amb les normes
següents:
1. Amb una pluralitat de criteris d’adjudicació, que s'han de fonamentar en el principi de

la millor relació qualitat-preu.
2. Amb els procediments obert o restringit, excepte contractes de concessió de serveis
especials de l’annex IV.
3. Amb la resta de procediments, en els casos que expressament estableix la LCSP:
Procediment negociat, sense publicitat: en els casos de l’article 168.
Diàleg competitiu o licitació amb negociació: en els casos de l’article 167.
Associació per a la innovació: en els casos de l’article 177.
Contractes menors: es pot adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat
d’obrar i amb l’habilitació professional necessària, d’acord amb les limitacions de l’article
118.
En els contractes de prestació d’assistència sanitària en supòsits d’urgència i amb un valor
estimat inferior a 30.000 euros, és suficient que l’òrgan de contractació designi l’empresa
que l’executarà i, per tant, s’exceptua seguir les regles de la llei relatives a la preparació i
l'adjudicació del contracte.
5.1.2 Principis
L’adjudicació dels contractes s’ha d’efectuar d’acord amb els principis d’igualtat,
transparència i lliure competència. No es pot limitar la participació per la forma jurídica o
l’ànim de lucre, excepte els contractes reservats per a centres especials de treball d’iniciativa
social i empreses d’inserció, d’acord amb la disposició addicional 4.
La contractació no es pot concebre amb la intenció d’evitar els requisits de publicitat o els relatius
al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència,
afavorint o perjudicant indegudament determinats empresaris.
5.1.3 Anunci d’informació prèvia (article 134)
Els òrgans de contractació poden publicar un anunci d’informació prèvia per donar a conèixer els
contractes d’obres, subministrament o serveis harmonitzats que es tingui previst d'adjudicar en un
termini màxim de 12 mesos.
49
Aquest anunci, que permet reduir els terminis per presentar les proposicions en els procediments
oberts i restringits, es publica, d’acord amb el contingut que estableix l’annex III de la LCSP, en el
Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) o en el perfil del contractant de l’òrgan de contractació, a
elecció d’aquest. En aquest segon cas, ha d’enviar l’anunci inclòs en el perfil a l’Oficina de
Publicacions de la Unió Europea.
5.1.4 Anunci de licitació (article 135)
L’anunci de licitació per a l’adjudicació de contractes s'ha de publicar, amb excepció del
procediment negociat sense publicitat, en el perfil del contractant, i de manera addicional en el
Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), quan sigui un contracte harmonitzat, i en el Butlletí Oficial
de l’Estat (BOE), en el cas de l’Administració de l’Estat o entitats vinculades.
El contingut de l’anunci de licitació s’ha d’ajustar al que estableix l’annex III de la LCSP.
5.1.5 Informació (article 138)
L’òrgan de contractació ha de donar accés als plecs i a la resta de documentació complementària

per mitjans electrònics i mitjançant el perfil del contractant. Aquest accés ha de ser lliure,
directe, complet i gratuït, i s’ha de poder efectuar des de la data de publicació de l’anunci de
licitació o, si s'escau, des de la data de lliurament de la invitació als candidats seleccionats.
Excepcionalment, es pot donar accés als plecs per mitjans no electrònics (art. 138.2 de la LCSP):
Quan es donin circumstàncies tècniques que ho impedeixin, en els supòsits de la disposició

addicional 15.
Per raons de confidencialitat, de conformitat amb l’article 133.
En el cas de concessió d’obres i de serveis, per motius de seguretat excepcionals.
L’òrgan de contractació ha de proporcionar a totes les persones interessades la informació

addicional sobre els plecs i la resta de documentació complementària que sol·licitin en un
termini màxim de 6 dies abans que finalitzi el termini per presentar ofertes, sempre que l’hagin
demanada amb un mínim de 12 dies abans de la finalització del termini per presentar ofertes,
excepte que els plecs estableixin un termini diferent.
Si la informació sol·licitada són aclariments i així s’estableix en els plecs, les respostes tenen
caràcter vinculant i s’han de publicar en el perfil del contractant, per garantir la igualtat i la
concurrència en el procediment.
5.1.6 Proposicions dels licitadors (article 139)
Les proposicions són secretes, excepte el que estableixen els articles 143, 175 i 179 amb relació
als procediments de subhasta electrònica, diàleg competitiu i associació per a la innovació. La
presentació comporta l’acceptació incondicional de totes les clàusules o condicions dels
plecs, sense cap excepció, així com l’autorització a la mesa i a l’òrgan de contractació per
consultar les dades del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic.
Cada licitador pot presentar una única proposició i no pot subscriure cap proposta en unió
temporal amb altres licitadors si ho ha fet individualment, ni tampoc constar en més d’una unió
temporal. La infracció d’aquestes normes comporta la inadmissió de totes les propostes que hagi
formulat.
50
5.1.7 Presentació de la documentació acreditativa del compliment dels requisits previs

(article 140)
Documentació exigible
Procediment obert:
Cal adjuntar una declaració responsable, que s’ha d’ajustar al formulari del Document europeu
únic de contractació (DEUC) i ha d’estar firmada, amb la identificació corresponent.
El DEUC ha d’incloure el següent:
Que la societat està vàlidament constituïda, que d’acord amb el seu objecte social es pot
presentar a la licitació i que la persona que signa té la representació necessària per
presentar la proposició.
Que té la classificació necessària o que, si s'escau, compleix els requisits de solvència
econòmica, financera i tècnica o professional exigibles.
Que no està inclosa en cap prohibició de contractar.
La designació d’una adreça electrònica per efectuar les notificacions.
Procediments restringits, de licitació amb negociació, diàleg competitiu i associació per a la

innovació: la declaració responsable ajustada al formulari DEUC ha d’incloure, a més, que
compleix els requisits objectius de solvència que s’hagin indicat per a la selecció dels candidats, de
conformitat amb l’article 162 de la LCSP i d’acord amb les condicions establertes en els plecs.
En el cas que l’empresari recorri a la solvència i als mitjans d’altres empreses, d’acord amb el que
estableix l’article 75, cadascuna ha de presentar una declaració responsable que s’ajusti al DEUC.
Si els plecs exigeixen la constitució d’una garantia provisional, cal aportar el document acreditatiu
d’haver-la formalitzat.
Si hi ha empresaris que concorren agrupats en una unió temporal, cal aportar una declaració
responsable per cada empresa participant, en què consti la informació que es exigible, segons el
DEUC, així com el compromís de constituir la unió temporal.
Les empreses estrangeres, en el cas que el contracte s’hagi d’executar en territori espanyol,
han d’aportar a més, una declaració de sotmetiment a la jurisdicció dels jutjats i tribunals
espanyols, amb renúncia al seu aforament estranger.
En cas que el contracte estigui dividit en lots i els requisits de solvència econòmica i financera
o tècnica i professional exigits no siguin els mateixos per a tots els lots,
Cal aportar una declaració responsable per cada lot o grup de lots als quals s’apliquin els mateixos
requisits de solvència.
Condicions de presentació
Si bé la norma general és que la documentació que acredita les manifestacions incloses en la

declaració responsable només s’exigeix al licitador l’oferta del qual es considera l’oferta més
avantatjosa, l’òrgan o la mesa de contractació, abans d’adjudicar el contracte, pot sol·licitar als
altres licitadors que presentin tots o una part dels documents justificatius quan considerin que hi
ha dubtes raonables sobre la vigència o la fiabilitat de la declaració, quan sigui necessari per al
bon desenvolupament del procediment.
S’exceptua la informació que ja consti inscrita en el RELI, en el Registre de Licitadors i

Empreses Classificades del Sector Públic (ROLECE) o en una base de dades nacional d’un estat de
51
la UE que sigui d’accés gratuït. En aquest cas el licitador no està obligat a presentar cap altra
prova documental de les dades inscrites.
Les circumstàncies relatives a la capacitat, la solvència i les prohibicions de contractar han de

concórrer en el darrer dia de presentació d’ofertes i estar vigents en la data de perfeccionament
del contracte.
Els plecs han d’incloure el model de declaració responsable, que en tots els casos s’ha d’ajustar al
DEUC, excepte en el procediment obert simplificat, regulat a l’article 159 de la LCSP.
En els procediments en què intervingui la mesa de contractació, ha de qualificar la declaració

responsable i la documentació exigida. Si hi detecta defectes esmenables, ha d’atorgar un termini
de tres dies naturals per esmenar-los.
5.2 Procediment obert
El procediment obert és un procediment ordinari d'adjudicació.
El procediment obert, obert harmonitzat, obert simplificat, obert simplificat abreujat i obert amb
mesures de gestió eficient, estan regulats als articles 156-159 de la LCSP i al Decret llei 3/2016,
de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.
En els procediments oberts, qualsevol empresari interessat pot presentar una proposició i s’exclou
qualsevol negociació del contracte.
5.2.1 Termini de presentació de proposicions
Obert
No pot ser inferior a 15 dies (contractes de serveis i contracte de subministrament) o 26 dies

(contractes d’obres, concessió d’obres i concessió de serveis) des de l’endemà de la publicació de
l’anunci de licitació del contracte en el perfil del contractant.
Obert subjecte a regulació harmonitzada
No pot ser inferior a 35 dies (contractes d’obres, serveis i subministraments) o 30 dies (concessió
d’obres i concessió de serveis) des de la tramesa de l’anunci de licitació a l’Oficina de Publicacions
de la Unió Europea.
Aquests terminis es poden reduir en els casos següents: si s’ha publicat un anunci d’informació
prèvia en els termes de l’article 156.3.a), es pot reduir a 15 dies; en casos d’urgència, es pot
reduir fins a un màxim de 15 dies, i si la presentació d’ofertes es pot efectuar per mitjans
electrònics, el termini general es pot reduir en 5 dies. En el cas de concessions d’obres i concessió
de serveis, els terminis només es poden reduir en aquest darrer supòsit.
Obert simplificat
No pot ser inferior a 15 dies (contractes de serveis i subministrament) o 20 dies (contractes

d’obres) des de l’endemà de la publicació de l’anunci de licitació del contracte en el perfil del
contractant.
Obert simplificat "abreujat" regulat a l’article 159.6
No pot ser inferior a 10 dies hàbils, des de l’endemà de la publicació de l’anunci de licitació en el
perfil del contractant. No obstant això, quan es tracti de compres corrents de béns disponibles en
el mercat, el termini és de 5 dies hàbils.
52
5.2.2 Presentació dels sobres o dels arxius electrònics
La documentació acreditativa del compliment dels requisits previs (declaració responsable) s’ha de
presentar en un sobre o un arxiu electrònic diferent al que inclogui la proposició.
Si s’utilitzen una pluralitat de criteris d’adjudicació, la proposició s’ha de presentar en dos sobres
o arxius electrònics: un amb la documentació que s’ha de valorar amb criteris ponderables
segons un judici de valor i un altre amb la documentació que s’ha de valorar amb l’aplicació de
fórmules.
5.2.3 Examen de les proposicions i proposta d’adjudicació
La mesa de contractació qualifica la documentació acreditativa del compliment dels requisits previs
(declaració responsable), excepte en el cas del procediment restringit, en què no cal fer aquesta
qualificació prèvia; posteriorment efectua l’obertura de les proposicions en un termini màxim de
20 dies des de la finalització del termini per presentar-les.
L’obertura de l’oferta econòmica es fa en acte públic, excepte que s'estableixi que en la licitació es
poden utilitzar mitjans electrònics.
Amb relació a l’obertura de l’oferta que es valora mitjançant judici de valor, no cal que s’efectuï
sempre en acte públic, tal com consta en l’informe de la Direcció General de Contractació
Pública, de 12 d’abril de 2018. Concretament no cal quan es donin les condicions següents:
Que la licitació sigui electrònica, amb les garanties de la LCSP.

En cas que no es pugui tramitar electrònicament, que la mesa de contractació acrediti que
els sobres corresponents a la valoració per judici de valor s’han obert amb posterioritat a
l’acabament del termini de presentació i que les proposicions s’han valorat i puntuat abans
de l’obertura de l’oferta econòmica.
En qualsevol cas, quan les proposicions i la seva valoració es facin públiques als licitadors
abans de l’obertura de les ofertes econòmiques.
Quan, per valorar les proposicions, s’hagin de tenir en compte criteris diferents del preu, la mesa
pot sol·licitar els informes tècnics que consideri necessaris per poder efectuar la valoració o per
verificar que les ofertes compleixen les especificacions tècniques del plec.
La proposta d’adjudicació de la mesa no atorga cap dret al licitador que es proposa. No obstant
això, si l’òrgan de contractació no adjudica el contracte d’acord amb la proposta de la mesa, n'ha
de motivar la decisió.
Cal tenir present que, d’acord amb l’article 326 de la LCSP, en els procediments negociats sense
publicitat (excepte que estigui fonamentat en una situació d’urgència) i obert simplificat abreujat
de l’article 159.6, no és obligatòria la constitució de la mesa. En aquests casos, l’examen de les
proposicions i la proposta d’adjudicació, les efectuen els òrgans que siguin competents en cada
entitat.
5.2.4 Adjudicació
Si l’únic criteri és el preu, l’adjudicació s’ha de fer en un termini màxim de 15 dies des
del dia següent a l’obertura de les proposicions.
Si hi ha una pluralitat de criteris, en un termini de 2 mesos des de l’obertura
proposicions, excepte que els plecs estableixin un termini diferent.
Aquests terminis s’amplien en 15 dies hàbils si hi ha ofertes anormalment baixes i cal
requerir als licitadors les justificacions corresponents, d’acord amb l’article 149.4 de la
LCSP.
Si no es fa l’adjudicació en els terminis indicats, els licitadors poden retirar les seves
proposicions i, si s'escau, sol·licitar la devolució de la garantia provisional.
53
5.2.5 Procediment obert harmonitzat (articles 20-23)
Estan subjectes a regulació harmonitzada els contractes amb un valor estimat igual o superior als
llindars següents:
Contractes d’obres, concessió d’obres i concessió de serveis: 5.548.000 €. No obstant això,

si el contracte està dividit en lots, es poden exceptuar de la regulació harmonitzada els lots amb
un valor estimat inferior a 1.000.000 €, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no
superi el 20% del valor acumulat de la totalitat dels lots.
Contractes de serveis:
144.000 €, en el cas de contractes adjudicats per l’Administració general de l’Estat, els seus
organismes autònoms o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
221.000 €, en el cas que el subjecte que contracta sigui diferent de l’anterior.
750.000 €, en el cas de contractes que tinguin per objecte els serveis socials i altres serveis
específics de l’annex IV.
No obstant això, si el contracte està dividit en lots, es poden exceptuar de la regulació

harmonitzada els lots amb un valor estimat inferior a 80.000 €, sempre que l’import acumulat dels
lots exceptuats no superi el 20% del valor acumulat de la totalitat dels lots.
Contractes de subministrament:
144.000 €, en el cas de contractes adjudicats per l’Administració general de l’Estat, els seus
organismes autònoms o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
221.000 €, en el cas que el subjecte que contracta sigui diferent de l’anterior.
No obstant això, si el contracte està dividit en lots, es poden exceptuar de la regulació

harmonitzada els lots amb un valor estimat inferior a 80.000 €, sempre que l’import acumulat dels
lots exceptuats no superi el 20% del valor acumulat de la totalitat dels lots.
Contractes subvencionats subjectes a regulació harmonitzada:
Són els contractes d’obres i serveis que estan subvencionats de manera directa i en més del 50%
del seu import per entitats que tenen la consideració de poder adjudicador, sempre que pertanyin
a alguna de les categories següents:
1. Contractes d’obres que tinguin per objecte activitats d’enginyeria civil de la secció F, divisió
45, grup 45.2, de la Nomenclatura general d’activitats econòmiques de les comunitats
europees (NACE), o la construcció d’hospitals, centres esportius, recreatius o d’oci, edificis
escolars o universitaris i edificis d’ús administratiu, sempre que el seu valor estimat sigui
igual o superior a 5.548.000 €.
2. Contractes de serveis vinculats a un contracte d’obres dels definits a la lletra a, amb un
valor estimat igual o superior a 221.000 €.
5.2.6 Procediment obert simplificat (article 159)
Els òrgans de contractació poden utilitzar aquest procediment per als contractes d’obres, serveis i
subministrament, amb els imports següents:
Contractes d’obres, amb valor estimat igual o inferior a 2.000.000 €.

Contractes de serveis i subministraments, amb un valor estimat igual o inferior a 100.000
€.
54
Els criteris de valoració avaluables per judici de valor no poden superar el 25% del total,
o el 45% en el cas dels contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter
intel·lectual (serveis d'enginyeria o d'arquitectura).
L’anunci de licitació només s’ha d’efectuar en el perfil del contractant i la documentació necessària
per presentar l’oferta ha d’estar a disposició dels licitadors per mitjans electrònics des del dia de
publicació de l’anunci en el perfil del contractant.
La tramitació d’aquest procediment s’ha d’ajustar a les especialitats següents:
1. Inscripció obligatòria al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de

l'Estat (ROLECE) o registre oficial de la corresponent comunitat autònoma (Registre
Electrònic d'Empreses Licitadores [RELI], en el cas de Catalunya), en les condicions
que estableix l’article 96.2: la inscripció en el ROLECE acredita l’aptitud per contractar
davant tots els òrgans de contractació del sector públic. En canvi, els registres de les
comunitats autònomes només poden contractar davant dels òrgans de contractació del
sector públic de la comunitat autònoma i de les entitats locals de la comunitat.
2. Aquesta inscripció ha de constar a la data final de presentació d’ofertes, sempre que no es
vegi limitada la concurrència.
3. No és exigible garantia provisional.
4. Presentació de les proposicions només en el registre indicat en l'anunci: la proposició ha
d’incloure una declaració responsable de la persona que la firma, en substitució del
DEUC, inclosa en el model d’oferta que consti com a annex al plec, conformement té la
representació de la societat, la solvència o la classificació necessària, les autoritzacions
exigibles per realitzar l’activitat i que no incorre en cap prohibició de contractar.
5. Presentació de l’oferta en un sol sobre, si no hi ha criteris subjectes a judici valor. En cas
contrari, s'ha de presentar en dos sobres. L’obertura dels sobres l’efectua la mesa i només
s’ha de realitzar en acte públic l’obertura del sobre que conté la part de l’oferta
avaluable mitjançant criteris quantificables per fórmules.
6. Valoració per tècnics de l'oferta subjecta a judici de valor, en un termini màxim de 7 dies,
que s’ha d’efectuar abans de l’obertura del sobre que conté la part de l’oferta avaluable
mitjançant criteris quantificables per fórmules.
7. A l’inici de l’acte públic d’obertura del sobre que conté la part de l’oferta avaluable per
fórmules, s’efectua la lectura de la valoració dels criteris subjectes a judici de valor.
8. Un cop finalitzat l’acte públic i en la mateixa sessió, la mesa avalua i classifica les
ofertes, fa la proposta d'adjudicació, comprova en el registre de licitadors corresponent
el compliment de les condicions d’aptitud de contractar i requereix per mitjans electrònics a
l’empresa proposada perquè, en el termini de 7 dies hàbils des de la tramesa de la
comunicació, presenti la garantia definitiva i, si s'escau, el compromís d’integració de
solvència amb mitjans externs i la documentació justificativa de disposar dels mitjans
personals i materials necessaris per executar el contracte.
9. El contracte s’adjudica en un termini màxim de 5 dies naturals.
En cas de declaració d’urgència de l’expedient, els terminis no es redueixen en els termes que
estableix l’article 119.2.
5.2.7 Procediment obert simplificat "abreujat" (article 159.6)
L’article 159.6 de la LCSP estableix una tramitació específica del procediment obert simplificat,
encara més simplificada i, per tant, abreujada per als contractes següents:
Contractes d’obres de valor estimat inferior a 80.000 euros.
Contractes de subministraments i serveis de valor estimat inferior a 35.000 euros, excepte

prestacions de caràcter intel·lectual, que queden excloses d’aquesta tramitació.
En aquests casos, el procediment per contractar s’ajusta a aquestes normes:
55
1. El termini per presentar proposicions ha de ser com a mínim de 10 dies hàbils, a comptar
des del dia següent de la publicació de l’anunci en el perfil del contractant. No obstant això,
en cas de compres corrents de béns de mercat, el termini és de 5 dies hàbils.
2. Els licitadors estan exempts de l’acreditació de la solvència econòmica i financera i
tècnica o professional.
3. L’oferta s’integra en un sol sobre o arxiu electrònic i s’avalua de conformitat amb criteris
d’adjudicació quantificables mitjançant fórmules.
4. Les proposicions no s’obren en acte públic, atès que es garanteix, mitjançant un dispositiu
electrònic, que l’obertura no es farà fins que hagi finalitzat el termini de presentació.
5. Les ofertes presentades i la documentació relativa a la seva valoració han de ser
accessibles de forma oberta, per mitjans informàtics, des del moment que es notifiqui
l’adjudicació del contracte.
6. No es requereix la constitució de garantia definitiva.
7. La formalització del contracte es pot efectuar mitjançant la signatura de la resolució
d’adjudicació per part del contractista.
5.2.8 Procediment obert amb mesures de gestió eficient
El Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació, que va

transposar les directives 2014/23/UE i 2014/24/UE sobre concessions i contractació, estableix en
l’article 8 determinades mesures vinculades a la tramitació dels contractes que es liciten per
procediment obert, que tenen com a finalitat reduir els terminis de tramitació dels contractes i
agilitar-ne l’adjudicació.
Aquestes mesures, tal com es pronuncia la Direcció General de Contractació Pública de la

Generalitat de Catalunya en l'informe de 18 de desembre de 2017, es configuren com una forma
de tramitació del procediment obert, que no queden substituïdes pel procediment obert
simplificat de l’article 159 de la LCSP. Per tant, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i de
l'Administració local de Catalunya, l’article 8 esmentat continua sent aplicable i no s’ha de
considerar un procediment específic que pugui ser substituït per la figura del procediment obert
simplificat de la LCSP, ni tampoc contradictori amb la legislació bàsica.
L’únic aspecte que s’ha d’entendre modificat per aplicació de la legislació bàsica és l’apartat a, que
limita la publicitat de la licitació només a la plataforma quan el valor estimat del contracte sigui
igual o inferior a 200.000 € per obres i a 60.000 € per a la resta de contractes; atès que, per
aplicació de l’article 135.1 de la LCSP, en el procediment obert no harmonitzat la publicació a la
plataforma sempre és obligatòria, si bé la publicitat als diaris oficials només és imperativa per a
l’Administració general de l’Estat.
Aquestes mesures de gestió eficient es poden aplicar només als contractes amb un valor estimat
inferior a 1.000.000 € o 100.000 €, segons si són contractes d’obra o de qualsevol altra
qualificació.
Aquestes mesures comporten l’aplicació dels tràmits següents:
1. No s'exigeix garantia provisional ni definitiva i es pot establir l'opció de retenció del preu,
sempre que ho permeti la legislació de contractes del sector públic.
2. Les proposicions tècnica i econòmica s'han de presentar obligatòriament d'acord amb un
model que ha d'estar disponible per a les empreses licitadores, com a annex als plecs de
clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, preferentment en un
format que pugui ser emplenat electrònicament.
3. L'òrgan de contractació pot, de manera motivada i sempre que no limiti la concurrència,
establir com a requisit de licitació la inscripció en el RELI o en el ROLECE.
4. En cas que els serveis jurídics hagin informat prèviament i favorablement uns plecs de
clàusules administratives particulars del mateix òrgan de contractació i amb objecte idèntic,
l'informe jurídic s'ha de limitar a fer referència a l'existència de l'informe jurídic
anteriorment emès i s'ha d'emetre en un termini màxim de 2 dies. Aquesta regulació
56
s'estableix sens perjudici de les funcions que corresponen als secretaris a les
administracions locals.
5. S'unifiquen les reunions de la mesa de contractació en un sol acte, amb una fase prèvia
interna i una altra fase posterior de caràcter públic:
I. En la fase interna, els membres de la mesa han d'analitzar la capacitat i la
solvència de les empreses licitadores i l'informe tècnic relatiu a les propostes
valorables mitjançant un judici de valor, si n'hi ha, i han de proposar l'admissió o la
inadmissió d'empreses licitadores, i la puntuació de les proposicions valorables
mitjançant un judici de valor.
II. En la fase pública, s'ha de donar vista a les proposicions valorables mitjançant un
judici de valor i de l'informe tècnic, si n'hi ha. A més, s'han de llegir els acords de la
mesa adoptats en la fase interna sobre l'admissió o la inadmissió i la puntuació de
les proposicions valorables mitjançant un judici de valor. Finalment, s'han d'obrir i
llegir les propostes valorables de manera automàtica i, sempre que sigui possible,
s'ha de proposar l'empresa adjudicatària d'acord amb la puntuació final que en
resulti.
6. Els òrgans de contractació poden autoritzar que l'acte públic d'obertura de les proposicions
valorables amb criteris automàtics es faci de manera no presencial utilitzant mitjans
audiovisuals o electrònics.
7. El contracte s'ha d'adjudicar en un termini màxim d'un mes a comptar de l'endemà de la
finalització del termini de presentació d'ofertes, un cop transcorregut el qual les empreses
licitadores no estan obligades a mantenir les seves ofertes, i s'ha de formalitzar en un
termini màxim de 5 dies, a comptar de l'endemà de la notificació de l'adjudicació.
5.3 Procediment restringit (articles 160-165)
El procediment restringit és un procediment ordinari d'adjudicació, en què s’estableixen dues

possibles fases:
1. Presentació de sol·licitud: qualsevol empresa interessada pot presentar una sol·licitud de

participació en resposta a una convocatòria de licitació.
2. Presentació de proposició: només poden presentar una proposició els empresaris que
l’òrgan de contractació hagi seleccionat, en funció de la seva solvència.
En el procediment restringit es prohibeix cap negociació amb els empresaris.
És especialment adient per als serveis intel·lectuals d’especial complexitat, com alguns serveis de
consultoria, arquitectura o enginyeria.
El termini mínim per presentar sol·licituds de participació és de 15 dies des de la publicació

de l’anunci de licitació i s’han de presentar juntament amb la documentació establerta pels
procediments oberts, excepte la garantia provisional.
En cas de contractes subjectes a regulació harmonitzada, el termini no pot ser inferior a 30 dies a
partir de la tramesa de l’anunci a l’Oficina de Publicació de la Unió Europea, i la publicació de
l’anunci de licitació en el perfil del contractant s’ha d’efectuar amb una antelació mínima de 15
dies al termini per presentar sol·licituds. Davant de situacions d’urgència, el termini no pot ser
inferior a 15 dies.
En l’anunci de licitació s’han d’establir els criteris o les normes objectives i no discriminatòries
en virtut dels quals se seleccionaran els candidats, així com el nombre mínim i màxim, si s'escau,
de candidats als quals es convidarà a participar.
El nombre de candidats convidats ha de ser suficient per garantir la competència efectiva, i no

pot ser inferior a 5 candidats. Però si el nombre de candidats que compleixen els criteris de
selecció és inferior a 5, es pot continuar el procediment amb els que reuneixin les condicions
exigides, sense que es pugui convidar empresaris que no hagin sol·licitat participar en el
procediment, o candidats que no reuneixin aquestes condicions.
57
En les invitacions hi ha de constar una referència a l’anunci de licitació publicat, la data límit de
presentació de proposicions, l’adreça on s’han de trametre, la llengua de redacció, els documents
que s’han d’adjuntar, els criteris d’adjudicació i el dia i l'hora d’obertura de les proposicions.
El termini general de presentació de proposicions no pot ser inferior a 10 dies des de la data
de tramesa de la invitació.
En cas dels contractes harmonitzats, el termini no pot ser inferior a 30 dies des la data de tramesa
de la invitació, si bé aquest termini es pot reduir en els casos establerts en l’article 164.1 de la
LCSP.
5.4 Altres procediments: negociat, associació per a la innovació, diàleg competitiu i

concurs de projectes
5.4.1 Procediment negociat (articles 166-171)
El procediment amb negociació es pot utilitzar en els casos que estableixen els articles 167
(negociat amb publicitat) i 168 (negociat sense publicitat) de la LCSP.
La LCSP suprimeix la possibilitat d'utilitzar el procediment negociat per raó de la quantia i també
en el cas de les obres i serveis complementaris.
En el procediment negociat l’adjudicació recau en el licitador elegit justificadament per l’òrgan de

contractació, un cop s’han negociat les condicions del contracte amb un o més candidats.
En els plecs de clàusules administratives particulars hi han de constar:
Els aspectes econòmics i tècnics, que si s'escau hagin de ser objecte de negociació amb les
empreses.
El procediment que se seguirà per negociar, que ha de garantir la màxima transparència en
la negociació, la seva publicitat i la no discriminació entre els licitadors que hi participin.
La descripció de les necessitats dels òrgans de contractació i de les característiques
exigides pels subministraments, obres o serveis.
Els requisits mínims que han de complir totes les ofertes.
Els criteris de valoració.
Procediment negociat amb publicitat
Es pot utilitzar en els contractes d’obres, subministraments, serveis, concessions d’obres i

concessió de serveis quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Que la prestació hagi de ser objecte d’un treball previ de disseny o d’adaptació per part
dels licitadors.
Quan la prestació objecte del contracte inclogui un projecte o solucions innovadores.
Quan el contracte no es pugui adjudicar sense negociacions prèvies per circumstàncies
especifiques vinculades a la naturalesa, la complexitat o la configuració jurídica o financera
de la prestació o pels riscos inherents a la prestació.
Quan l’òrgan de contractació no pugui establir amb prou precisió les especificacions
tècniques per referència a una norma, avaluació tècnica europea, especificació tècnica
comuna o referència tècnica.
Quan en els procediments oberts o restringits prèviament realitzats només s’haguessin
presentat ofertes irregulars o inacceptables.
Procediment negociat sense publicitat

L'adjudicació s'efectua sense publicar un anunci previ de licitació.
58
El procediment negociat sense publicitat es pot utilitzar:
a) En els contractes d’obres, subministraments, serveis, concessió d’obres i concessió

de serveis:
Si no s’ha presentat cap oferta, cap oferta adequada, cap sol·licitud de participació o cap
sol·licitud de participació adequada, en resposta a un procediment obert o a un
procediment restringit; sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin
substancialment i sense que en cap cas es pugui incrementar el pressupost base de la
licitació, ni modificar el sistema de retribució i que s’enviï un informe a la Comissió
Europea, quan aquesta ho sol·liciti.
Quan les obres, subministraments o serveis només es puguin encomanar a un empresari
determinat, per alguna de les raons següents: que el contracte tingui per objecte la creació
o l'adquisició d’una obra d’art o representació artística única que no formi part del
patrimoni històric espanyol, que no existeixi competència per raons tècniques o que hi hagi
la protecció de drets exclusius, inclosos els drets de propietat intel·lectual i industrial.
En contractes declarats secrets o reservats o que l'execució dels quals hagi d’anar
acompanyada de mesures de seguretat especials, de conformitat amb la legislació vigent.
b) En els contractes d’obres, subministraments i serveis:
En el cas d’una urgència imperiosa, produïda per esdeveniments imprevisibles per l’òrgan
de contractació, que no li siguin imputables.
En el supòsit d’ofertes irregulars o inacceptables, sempre que en la negociació s’incloguin a
tots els licitadors que en el procediment anterior haguessin presentat ofertes que
complissin els requisits, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin
substancialment i sense que en cap cas es pugui incrementar el preu de la licitació, ni
modificar el sistema de retribució.
c) En els contractes de subministraments:
Quan els productes es fabriquin exclusivament per a finalitats de recerca, experimentació,

estudi o desenvolupament.
Quan es tracti de lliuraments addicionals efectuats pel proveïdor inicial, en els termes que
descriu l’article 168.c.2.
Quan es tracti de l’adquisició en mercats organitzats o borses de matèries primeres de
subministraments que hi cotitzin.
Quan es tracti d’un subministrament concertat en condicions especialment avantatjoses
amb un proveïdor que cessi definitivament les seves activitats comercials, o amb els
administradors d’un concurs, o mitjançant un acord judicial o un procediment de la mateixa
naturalesa.
d) En els contractes de serveis, a més:
Si el contracte és conseqüència d’un concurs de projectes i d’acord amb les normes

aplicables s’hagi d’adjudicar al guanyador.
Quan es tracti d’un servei concertat en condicions especialment avantatjoses amb un
proveïdor que cessi definitivament les seves activitats comercials o amb els administradors
d’un concurs, o mitjançant un acord judicial o un procediment de la mateixa naturalesa.
e) En els contractes d’obra i de serveis:
Quan les obres o els serveis objecte de la licitació consisteixin en la repetició d’uns altres de
similars adjudicats al mateix contractista, sempre que s’atinguin a un projecte base que
hagi estat objecte del contracte inicial adjudicat, en les condicions establertes en l’article
168.e.
59
El procediment de licitació amb negociació
En la tramitació del procediment negociat s’han d'aplicar de manera general les disposicions
del procediment restringit en els termes de la LCSP, amb diferents especialitats:
1. El nombre mínim de candidats convidats a negociar, quan s’hagi limitat, és de tres.

2. El procediment es pot efectuar en fases successives, per reduir progressivament el nombre
d’ofertes a negociar.
3. Es negocien amb els licitadors les diferents ofertes presentades, excepte les definitives. No
es negocien els requisits mínims de la prestació objecte del contracte, ni tampoc els criteris
de valoració.
4. En l’expedient ha de quedar constància de les invitacions efectuades, les ofertes
rebudes, la justificació per a la seva acceptació o rebuig i els avantatges obtinguts
en la negociació. Quan l’òrgan de contractació decideixi concloure les negociacions, ha
d'informar a tots els licitadors i establir un termini comú per a la presentació d’ofertes
noves o d'ofertes revisades. Tot seguit, la mesa de contractació ha de verificar que les
ofertes definitives s’ajusten als requisits mínims i que compleixen tots els requisits
establerts als plecs, les ha de valorar d’acord amb els criteris de valoració i ha d'elevar la
proposta d’adjudicació, perquè l’òrgan de contractació adjudiqui el contracte.
5. Els licitadors que hagin presentat una oferta admissible poden sol·licitar informació sobre el
desenvolupament de les negociacions, si bé es pot no comunicar determinades dades que
tinguin un caràcter confidencial.
6. El procediment negociat sense publicitat segueix aquesta mateixa tramitació en
tot el que resulti aplicable segons el nombre de participants que concorrin en cada cas,
excepte la publicitat prèvia. En cas que només participi un candidat, la mesa o, si no
n'hi ha, l’òrgan de contractació, ha de negociar sempre que sigui possible.
5.4.2 Procediment d’associació per a la innovació (articles 177-182)
La LCSP introdueix aquest procediment nou,
Per als casos en què resulti necessari efectuar activitats de recerca i desenvolupament amb relació
a obres, serveis o productes innovadors, per a l'adquisició posterior per l’Administració.
Per a supòsits en què les solucions disponibles en el mercat no satisfan les necessitats
de l’òrgan de contractació. Aquest procediment requereix una convocatòria de licitació que
conté els criteris de solvència objectius relatius a la capacitat dels candidats en els àmbits de la
recerca i el desenvolupament, així com en l’elaboració i l'aplicació de solucions innovadores.
L’òrgan de contractació invita un mínim de tres empresaris perquè presentin projectes de

recerca i innovació i, llevat que s’estableixi un altre procediment, els òrgans de contractació
negocien amb els licitadors les ofertes presentades, excepte l’oferta definitiva. No es negocien ni
els requisits mínims, ni els criteris d’adjudicació.
5.4.3 Diàleg competitiu (articles 172-176)
En aquest procediment, la mesa especial de diàleg competitiu dirigeix un diàleg amb els
candidats seleccionats, que han presentat una sol·licitud prèvia, per desenvolupar una o diverses
solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats. Aquestes solucions serviran de base
perquè els candidats elegits presentin una oferta. Al llarg del diàleg es poden debatre tots els
aspectes del contracte amb els candidats seleccionats.
Un cop tancat el diàleg, la mesa convida els participants, les solucions dels quals s’hagin adoptat,
a presentar l'oferta definitiva, fonamentada en la solució o solucions viables especificades durant
la fase de diàleg.
La mesa avalua les ofertes presentades d’acord amb els criteris de valoració i selecciona l’oferta
que presenta la millor relació qualitat-preu.
60
Aquest procediment es pot utilitzar en els casos establerts a l’article 167 de la LCSP per al
procediment amb negociació, i requereix la publicació d’un anunci de licitació.
L’article 173 de la LCSP regula la possibilitat d’atorgar primes o compensacions a tots o a alguns
dels participants, per fomentar la participació de les empreses.
5.4.4 Concurs de projectes (articles 183-187)

Procediment per obtenir plànols o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura,
l’urbanisme, l'enginyeria i el processament de dades, mitjançant una selecció que efectua un
jurat, prèvia la licitació corresponent.
Les normes que regulen el concurs de projectes també s’han d’aplicar als contractes de serveis
que tenen per objecte la redacció de projectes arquitectònics, d’enginyeria i urbanisme que tinguin
una complexitat especial, i quan es contractin conjuntament amb la redacció dels projectes
anteriors els treballs complementaris i la direcció d’obres.
Els òrgans de contractació poden limitar el nombre de participants en el concurs de projectes.
En aquest cas, el concurs consta de dues fases: en la primera se seleccionen els participants
que compleixen els requisits establerts i, en la segona, s’invita els candidats seleccionats perquè
presentin les seves propostes de projectes. La LCSP estableix que els participants que superen la
primera subfase tenen dret a una compensació econòmica per les despeses que hagin tingut.
5.5 El contracte menor
Els contractes menors han de tenir un valor estimat inferior a:
40.000 €, per als contractes d’obres.

15.000 €, per als contractes de subministraments i serveis.
D’acord amb l’article 131.3 de la LCSP, els contractes menors es poden adjudicar directament a
qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que disposi de l’habilitació professional necessària per
dur a terme la prestació.
La tramitació de l’expedient d'un contracte menor exigeix (art. 118):
L’informe de l’òrgan de contractació que motivi la necessitat del contracte.

L’aprovació de la despesa.
La incorporació de la factura.
En els contractes d’obres, cal afegir-hi: el pressupost de les obres, el projecte, si normes
especifiques així ho requereixen, i l’informe de les oficines o unitats de supervisió, si el
treball afecta l’estabilitat, la seguretat o l'estanquitat de l’obra.
La justificació que no s’altera l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles
generals de contractació i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que
individualment o conjuntament superin els imports anteriors.
La darrera limitació comporta que un poder adjudicador no pot superar l’import màxim dels
contractes menors amb un mateix adjudicatari durant el termini d’un any, ja que aquesta és la
durada màxima que pot tenir un contracte menor. Però, com computem aquest termini d’un
any?
La resposta, la podem obtenir en la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la

Generalitat de Catalunya, que en l'informe 1/2018, de 20 d'abril, ha efectuat les consideracions
següents pel que fa als límits dels contractes menors:
61
El període anual que cal entendre com a àmbit temporal aplicable a la limitació de
subscriure un determinat volum de contractes menors es considera convenient computar-lo
per exercici pressupostari.
La limitació de subscriure un determinat volum de contractes menors amb una mateixa
empresa contractista cal entendre-la referida a contractes amb els mateixos objectes,
considerats com els que es componen de prestacions coincidents substancialment.
Sense haver de tenir en compte, a aquest efecte, la diferenciació entre les unitats
destinatàries del contracte d’un mateix òrgan de contractació, ni que tinguin un mateix
àmbit temporal de prestació, execució o lliurament; ni que, tractant-se d’un contracte amb
diverses prestacions, la incorporació o la supressió d’alguna d’aquestes es consideri
suficient per evitar aquesta limitació.
En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, en el cas de la formalització de

dos o més contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en un període de
temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte i destinatari
durant tres anys consecutius, l’informe de l’òrgan de contractació ha de justificar aquesta
contractació en el supòsit de contractes d’obres d’un import superior a 12.000 €, IVA exclòs, i de
serveis i subministraments superiors a 5.000 €.
5.6 Els acords marc, els sistemes dinàmics d'adquisició i la compra centralitzada
Són sistemes per a la racionalització de la contractació de les administracions públiques que

tenen unes regles pròpies i especifiques quant a la preparació, l'adjudicació, els efectes i l'extinció
d’aquests contractes. Per aquest motiu estan regulats en un capítol a part de la resta de
procediments d’adjudicació.
5.6.1 Acords marc (articles 219-222)
Un o diversos òrgans de contractació poden formalitzar acords marc amb una o diverses empreses
per fixar les condicions a les quals s’han d’ajustar els contractes que tinguin la voluntat
d’adjudicar durant un termini de temps determinat, especialment quant als preus i, si
s'escau, les quantitats previstes, sempre que no es recorri a aquest sistema de manera abusiva o
de manera que es falsegi, s'obstaculitzi o es restringeixi la competència.
La durada màxima dels acords marc és de quatre anys, excepte casos excepcionals, que s'han de
justificar.
La durada dels contractes fonamentats en un acord marc és independent de la durada de l’acord

marc i se li aplica el règim general de duració dels contractes de l’article 29 de la LCSP i la
regulació establerta en els plecs que regulen l’acord marc.
Només es poden adjudicar contractes basats en un acord marc durant la vigència de

l’acord marc, i cal tenir en compte el següent:
Si per a l’adjudicació del contracte basat s’ha d’efectuar una licitació: la data de la tramesa
als adjudicataris de l’acord marc de les invitacions per participar en la licitació, sempre que
les propostes d’adjudicació es rebin dins del termini establert en l’acord marc.
Si per a l’adjudicació del contracte basat no cal realitzar cap licitació, la data és la de
l’adjudicació del contracte basat.
Procediment
L’adjudicació de contractes basats en un acord marc requereix la tramesa de l’anunci de

l’adjudicació a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea en un termini de 30 dies des la
formalització, en el cas de contractes harmonitzats, i la publicació en el perfil del contractant de
l’òrgan de contractació i en el BOE, en el cas de l’Administració de l’Estat.
Si l’acord marc s’ha formalitzat amb una única empresa, els contractes basats s’adjudiquen de
conformitat amb l’acord marc.
62
En els casos que l’acord marc s’hagi formalitzat amb diverses empreses, cal diferenciar:
Si l’acord marc estableix tots els termes, els plecs de l’acord marc han de determinar els
casos en què s’efectuarà o no una nova licitació i, en aquest cas, els termes que seran
objecte de la nova licitació.
Si l’acord marc no estableix tots els termes, s’ha d'invitar a una nova licitació les empreses
part de l’acord marc.
En tots els casos que es requereixi una nova licitació, aquesta s’ha d'efectuar en els mateixos
termes que s’han aplicat a l’adjudicació de l’acord marc o en altres termes que han d’estar
establerts en els plecs de l’acord marc i s’han de concretar amb caràcter previ.
En la licitació per a l’adjudicació dels contractes basats en un acord marc, s’han d’invitar totes
les empreses part de l’acord marc que estiguin en condicions de realitzar l’objecte del
contracte. No obstant això, en els contractes no subjectes a regulació harmonitzada, l’òrgan de
contractació pot decidir no invitar a totes les empreses, amb la corresponent justificació a
l’expedient, sempre que com a mínim sol·liciti oferta a tres.
La LCSP no estableix un termini concret per presentar ofertes, sinó que l’article 221 estableix que
s'ha de concedir un termini suficient, tenint en compte la complexitat de l’objecte del contracte, la
pluralitat o no de criteris de valoració, la seva complexitat i el termini necessari per enviar ofertes.
Les empreses part de l’acord marc invitades a la licitació estan obligades a presentar una oferta
vàlida en la licitació.
Altres característiques del procediment:
Si els plecs que regulen l’acord marc ho estableixen, l’adjudicació dels contractes basats es
pot fer mitjançant subhasta electrònica.
Les ofertes presentades es valoren d’acord amb els criteris fixats en l’acord marc.
La notificació a les empreses no adjudicatàries es pot substituir per una publicació en el
mitjà que determinin els plecs que regulen l’acord marc.
El contracte basat no pot incloure modificacions substancials amb relació a l’acord marc.
5.6.2 Sistemes dinàmics d’adquisició (articles 223-226)
Procés per adquirir obres, serveis i subministraments d’ús corrent, que generalment estan
disponibles al mercat, sempre que la competència no s’obstaculitzi, es falsegi o es restringeixi. Es
pot estructurar en categories definides objectivament de productes, obres o serveis, com per
exemple pel volum màxim admissible de contractes que l’òrgan prevegi adjudicar o la zona
geogràfica específica on s’executaran els contractes específics.
Aquest procés ha d’estar obert durant tot el període de vigència, que ha d’estar concretat en els
plecs, perquè qualsevol empresa interessada que compleixi els criteris de selecció pugui presentar
oferta. Per tant, els sol·licitants han de tenir accés als plecs durant tot el període de
vigència.
El sistema dinàmic d'adquisició és un procés totalment electrònic i de participació gratuïta.
Procediment
S'hi apliquen les mateixes normes que al procediment restringit, amb les especialitats següents:
S’han d’admetre tots els sol·licitants que compleixin els criteris de selecció i, per tant, no
es pot limitar el nombre de candidats admissibles.
El termini mínim de presentació de sol·licituds de participació és de 30 dies a comptar des
de la data de tramesa de la licitació a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea.
63
En els plecs hi ha de constar:
• La naturalesa i la quantitat estimada de compres previstes.
• La divisió en categories de productes, obres o serveis i les característiques

d’aquestes divisions.
• La informació necessària relativa al sistema dinàmic, especialment el seu

funcionament.
• L’equip electrònic utilitzat i les modalitats i especificacions tècniques de connexió.

L’òrgan de contractació:
• Avalua les sol·licituds de participació en un termini de 10 dies hàbils següents a la

seva recepció.
• Informa els sol·licitants al més aviat millor de si han estat admesos o no.
• Invita les empreses admeses a presentar oferta, en un termini mínim de 10

dies naturals a partir de la tramesa de la invitació.
• Adjudica el contracte específic al licitador que ha presentat la millor oferta, d’acord

amb els criteris de valoració que constin en l’anunci de licitació.
5.6.3 Centrals de contractació (articles 227-230)
Les entitats del sector públic poden centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments
en centrals de compra, que actuen com a serveis especialitzats per adquirir subministraments i
serveis per a altres ens del sector públic o adjudicant contractes o formalitzant acords marc i
sistemes dinàmics d’adquisició per a la realització d’obres, subministraments o serveis.
Les comunitats autònomes i les corporacions locals poden crear centrals de contractació.
En el primer cas, d’acord amb les normes que acordin en l'ús de les seves competències i, en el
segon cas, per acord del Ple. En ambdós casos, es poden adherir a sistemes d’adquisició
centralitzada d’altres entitats del sector públic incloses en l’àmbit d’aplicació de la llei; si bé, en
cap cas, una mateixa administració, ens o organisme pot contractar la mateixa prestació
mitjançant diverses centrals de contractació.
En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya es disposa de la Comissió Central de

Subministraments (CCS), que es regeix pel Decret 96/2001, sobre organització i competències
per a la contractació dels subministraments i dels seus serveis complementaris, relacionats o
derivats dins l’Administració de la Generalitat i altres organismes públics. Fins ara, la CCS ha
impulsat el sistema de compra corporativa per als béns i serveis d’ús comú, de vinculació
obligatòria per als departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i voluntària per
a les entitats adherides al sistema central d’adquisicions, conformat per organismes i entitats del
sector públic de la Generalitat de Catalunya, entitats que conformen l’Administració local catalana i
les universitats públiques de Catalunya (actualment hi ha 363 entitats adherides).
La CCS gestiona la contractació centralitzada del subministrament de vehicles i ha formalitzat

acords marc per als objectes següents: bases jurídiques i butlletí jurídic, combustible, energia,
material d’oficina, mobiliari d’oficina, paper per a impressió i escriptura, serveis de prevenció de
riscos laborals aliens, servei de gestió i assistència en viatges, serveis de neteja, serveis de
vigilància i seguretat, i serveis postals i de missatgeria.
No obstant això, la CCS ha de ser substituïda per la Central de Compra Pública, òrgan creat per la
Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic,
com a mesura d’eficiència econòmica mitjançant la racionalització de la contractació pública.
Actualment està en tràmit el projecte de decret que regula la Central de Compra Pública.
64
Normes generals
Els contractes s’adjudiquen de manera ordinària d’acord amb:
• Una pluralitat de criteris d’adjudicació, que es fonamenten en el principi de millor

relació qualitat-preu.
• Els procediments obert o restringit.

L’adjudicació dels contractes s’ha d’efectuar d’acord amb els principis d’igualtat,
transparència i lliure competència. No es pot limitar la participació per la forma jurídica o
l’ànim de lucre.
El compliment dels requisits previs s’acredita mitjançant una declaració responsable, que
s’ha d’ajustar al formulari del Document europeu únic de contractació (DEUC) i ha d’estar
firmada amb la identificació corresponent.
Procediment obert
Qualsevol empresari interessat pot presentar una proposició i s’exclou qualsevol negociació
del contracte.
Procediment obert harmonitzat: contractes amb un valor estimat que no superi aquests
llindars:
• Contractes d’obres, concessió d’obres i concessió de serveis: 5.225.000 €.
• Contractes de serveis: 209.000 € o 750.000 €, en cas de contractes que tinguin per

objecte els serveis socials i altres serveis específics de l’annex IV.
• Contractes de subministraments: 209.000 €.

Contractes subvencionats subjectes a regulació harmonitzada: contractes d’obres i serveis
subvencionats de manera directa i en més del 50% del seu import per entitats que tenen la
consideració de poder adjudicador, sempre que pertanyin a alguna de les categories de
l’article 23.
Procediment obert simplificat: per als contractes d’obres, serveis i subministraments, amb
aquests imports:
• Contractes d’obres, amb valor estimat igual o inferior a 2.000.000 €.
• Contractes de serveis i subministraments, amb un valor estimat o igual o inferior a

100.000 €.
En tots els casos, els criteris de valoració avaluable per judici valor no poden superar el 25% del
total, o el 45% en el cas dels contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter
intel·lectual (serveis d'enginyeria i d'arquitectura).
Procediment obert simplificat abreujat: tramitació del procediment obert simplificat encara
més simplificada, per als contractes següents:
• Contractes d’obres de valor estimat inferior a 80.000 euros.
• Contractes de subministraments i serveis de valor estimat inferior a 35.000 €,

excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, que queden
exclosos d’aquesta tramitació.
Procediment obert amb mesures de gestió eficient: tramitació establerta al Decret llei
3/2016 que es pot aplicar només als contractes amb valor estimat inferior a 1.000.000 € o
100.000 €, segons si són contractes d’obra o de qualsevol altra qualificació.
65
Procediment restringit
Té dues possibles fases:
• Presentació de sol·licitud: qualsevol empresa interessada pot presentar una

sol·licitud de participació en resposta a una convocatòria de licitació.
• Presentació de proposició: només poden presentar una proposició els empresaris

que l’òrgan de contractació hagi seleccionat, en funció de la seva solvència.
És prohibida qualsevol negociació amb els empresaris.
Adient per a serveis intel·lectuals d’especial complexitat, com alguns serveis de consultoria,
arquitectura o enginyeria.
Altres procediments
Procediment negociat:
• Amb publicitat o sense publicitat.
• No es pot utilitzar per raó de la quantia i el contracte d’obres ni en el contracte de

serveis complementari.
• Requereix negociar les condicions dels contractes amb un o diversos candidats.

Procediment d’associació per a la innovació: procediment nou per als casos en què resulti
necessari realitzar activitats de recerca i desenvolupament amb relació a obres, serveis o
productes innovadors, per a l'adquisició posterior per l’Administració.
Diàleg competitiu: la mesa especial de diàleg competitiu dirigeix un diàleg amb els
candidats seleccionats, prèvia sol.licitud, per desenvolupar una o més solucions
susceptibles de satisfer les seves necessitats i que serviran de base perquè els candidats
elegits presentin una oferta. Al llarg del diàleg es poden debatre tots els aspectes del
contracte amb els candidats seleccionats.
Concurs de projectes: procediment per a l’obtenció de plànols o projectes, principalment en
els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l'enginyeria i el processament de dades,
mitjançant una selecció que efectua un jurat, prèvia la licitació corresponent.
El contracte menor
Llindars: fins a 40.000 € en contractes d’obres i 15.000 € en contracte de serveis i

subministraments.
Limitació: no es poden superar aquests imports per al mateix contracte i adjudicatari en el
termini d’un any pressupostari.
Els acords marc, els sistemes dinàmics d’adquisició i la compra centralitzada
Sistemes per a la racionalització de la contractació de les administracions públiques.

Tenen unes regles pròpies i específiques quant a la preparació, l'adjudicació, els efectes i
l'extinció.
66
6. Criteris de valoració. Adjudicació i formalització del contracte
6.1 Criteris de valoració

6.2 Fórmules. Subhasta electrònica
6.3 Càlcul i valoració del cicle de vida
6.4 Adjudicació i formalització del contracte
6.5 La subrogació del personal
6.1 Criteris de valoració
Els òrgans de contractació han de vetllar perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin
obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com es pugui a
les seves necessitats; en especial, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per
objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura (art. 145.4
de la LCSP).
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) assenyala
que l’adjudicació dels contractes es fa ordinàriament utilitzant una pluralitat de criteris
d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-
preu s’ha d'avaluar segons criteris econòmics i qualitatius.
Requisits dels criteris d’adjudicació
Requisits formals
1. S’han d’establir en els plecs de clàusules administratives particulars o en el document

descriptiu.
2. Han de constar en l’anunci que serveixi de convocatòria de la licitació.
3. S’han de justificar en l’expedient (art. 116.4 de la LCSP).
Requisits substantius (art. 145, punts 5 i 6, de la LCSP)
1. Han d’estar vinculats a l’objecte del contracte. S’entén que ho estan quan integri les prestacions
del contracte, en qualsevol dels seus aspectes i en qualsevol etapa del seu cicle de vida, incloent-
hi els factors que intervenen en els processos següents:
a. En el procés específic de producció, prestació o comercialització, amb especial referència a

formes de producció, prestació o comercialització mediambiental i socialment sostenibles i justes.
b. En el procés específic d’una altra etapa del seu cicle de vida.
2. Han de ser formulats de manera objectiva:
a. Amb respecte als principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat.
b. No han de conferir a l’òrgan de contractació una llibertat de decisió il·limitada.
67
3. Han de garantir l’avaluació en condicions de competència efectiva.
4. Han d’incorporar especificacions que permetin avaluar les ofertes segons els criteris
d’adjudicació. En cas de dubte, cal comprovar de manera efectiva l’exactitud de la informació i les
proves facilitades pels licitadors.
Tipus de criteris d’adjudicació
Classificació dels criteris:
a. Per la seva naturalesa, poden ser criteris econòmics i criteris qualitatius.
b. Per la manera de valorar-los, poden ser criteris valorables mitjançant xifres o percentatges i
criteris la valoració dels quals depèn d’un judici de valor.
Criteris econòmics
El criteri econòmic o relacionat amb els costos és el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com
el cost del cicle de la vida.
Criteris qualitatius
Criteris de valoració de tipus mediambiental o social, com per exemple l’ús d’etiquetes, que
acrediten l’acompliment de les característiques exigides; poden estar relacionades amb
l’agricultura o la ramaderia ecològica, el comerç just, la igualtat de gènere o les que garanteixen
l’acompliment de les convencions de les organitzacions internacionals.
Els criteris qualitatius poden ser:
1. La qualitat, el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, l'accessibilitat, el

disseny, etc.
2. Característiques socials, com ara el foment de la integració social de persones amb
discapacitat, persones desafavorides, membres de col·lectius vulnerables, persones en
situació de risc d’exclusió social; subcontractació amb centres especials d’ocupació o
empreses d’inserció; plans d’igualtat de gènere que s’apliquin en l’execució del contracte;
foment de la contractació femenina; conciliació de la vida laboral, personal i familiar;
millora de les condicions laborals i salarials, estabilitat en l’ocupació, etc.
3. Característiques mediambientals, com ara la reducció del nivell d’emissió de gasos d’efecte
hivernacle, mesures d’estalvi i eficiència energètica, la utilització d’energia procedent de
fonts renovables, el manteniment o la millora dels recursos naturals, etc.
4. L’organització, la qualificació i l'experiència del personal adscrit al contracte i el qui l’hagi
d’executar.
5. El servei postvenda, l’assistència tècnica i les condicions d’entrega, com ara la data, el
procés d’entrega dels béns o serveis, el termini d’entrega o d’execució, els compromisos
relatius a recanvis i seguretat, etc.
6. Les millores, com ara prestacions addicionals a les qdefinides en el projecte i en el plec de
prescripcions tècniques sense que puguin alterar la naturalesa de les prestacions ni
l’objecte del contracte, que han d’estar suficientment especificades. Les millores
proposades per l’adjudicatari passen a formar part del contracte i no poden ser objecte de
modificació. No s'hi pot assignar una valoració superior al 2,5 %.
Els criteris qualitatius sempre s’han d’acompanyar de criteris relacionats amb els costos, que
poden ser el preu o un plantejament basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.
Els contractes menors es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb

capacitat d’obrar i que compti amb l’habilitació professional necessària per efectuar la
prestació, no cal, per tant, sol·licitar pressupostos a diversos empresaris.
68
Principis d’igualtat, transparència, lliure competència, confidencialitat i publicitat. Els

òrgans de contractació han de donar un tracte igualitari i no discriminatori a tots els licitadors i
candidats; han d’ajustar la seva actuació als principis de transparència, proporcionalitat, lliure
competència, confidencialitat i publicitat.
Les proposicions dels interessats s’han d’ajustar als plecs i a la documentació que regeix la
licitació. La presentació d’una proposició per part d’un licitador comporta l’acceptació
incondicionada per part de l’empresari del contingut de la totalitat de les clàusules o condicions i
l’autorització a l’òrgan de contractació per consultar les seves dades al Registre Oficial de
Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic.
Quan en l’adjudicació s’hagin de tenir en compte criteris diferents del preu, l’òrgan de contractació
ha de tenir en compte les variants que ofereixin els licitadors, sempre que s'estableixin als plecs.
La possibilitat d’admissió de variants s’ha d'indicar a l’anunci de licitació del contracte i als
plecs, i cal precisar sobre quins elements i en quines condicions se n'autoritza la presentació.
La LCSP disposa que quan s’utilitzi un únic criteri d’adjudicació, aquest ha d’estar relacionat
amb els costos: pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle
de vida.
6.2 Fórmules. Subhasta electrònica
En primer lloc, fem una petita reflexió amb relació a l’Administració electrònica: fruit de la Llei
39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015,
de règim jurídic del sector públic, totes les empreses i persones jurídiques estan obligades a
relacionar-se amb l’Administració de manera electrònica i les persones físiques que ho desitgin
també es poden relacionar electrònicament amb l’Administració.
Un dels propòsits de la Llei 9/2017, per la qual es transfereixen a l’ordenament jurídic espanyol les
directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, és la incorporació de les
noves tecnologies a la contractació pública. La subhasta electrònica respon a aquest propòsit,
juntament amb altres figures, com el perfil del contractant o els sistemes dinàmics de
contractació.
La LCSP estableix que la contractació pública electrònica és obligatòria.
L’anunci de licitació ha de ser electrònic i els terminis per presentar ofertes es computen des de la
publicació al perfil del contractant. Els plecs de clàusules, els projectes d’obres, els plecs de
prescripcions tècniques i altres documents contractuals han de tenir format electrònic. Les ofertes
dels licitadors han de ser també en format electrònic (excepte algunes excepcions); en
conseqüència, la mesa ha de disposar dels mitjans per poder valorar les ofertes electròniques. Les
comunicacions durant la licitació s’han de fer en format electrònic. Les relacions derivades de la
interposició del recurs especial en matèria de contractació es fan de manera electrònica i,
finalment, la factura l'han de presentar electrònicament els contractistes i subcontractistes.
Dit això, entrem en matèria: per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta
electrònica, regulada a l’article 143 de la llei, dins del bloc que regula l’adjudicació dels
contractes. Però cal tenir clar que la subhasta electrònica no és un procediment d’adjudicació sinó
que s’integra dins dels procediments d’adjudicació. Es pot emprar en els procediments oberts,
restringits i en les licitacions amb negociació sempre que les especificacions del contracte que
calgui adjudicar es puguin establir de manera precisa als plecs que regeixin la licitació. La
subhasta electrònica és un procés electrònic que es fa després d’una primera avaluació
completa de les ofertes, per presentar millores en els preus o nous valors relatius a determinats
elements de les ofertes que les millorin en el seu conjunt.
Primer de tot, l’òrgan de contractació fa una primera avaluació completa de les ofertes
segons els criteris d’adjudicació i, a continuació, invita simultàniament, per mitjans
electrònics, a tots els licitadors que hagin presentat ofertes admissibles, perquè participin
en la subhasta electrònica.
69
La invitació ha d'incloure tota la informació necessària per a la connexió al dispositiu electrònic

utilitzat i ha d'incloure la data i l’hora d’inici de la subhasta electrònica. Ha d’indicar la fórmula
matemàtica que s’utilitzarà per a la reclassificació automàtica de les ofertes en funció dels nous
preus, revisats a la baixa, o dels nous valors presentats que millorin l’oferta.
Un cop comença el procediment de la subhasta electrònica, els licitadors invitats poden presentar
els nous preus revisats a la baixa o els nous valors que millorin l’oferta.
La subhasta electrònica es pot utilitzar en els procediments oberts, restringits i negociats,

sempre que es pugui establir de manera precisa als plecs. No es pot utilitzar en contractes de
caràcter intel·lectual, serveis d’enginyeria, consultoria o arquitectura.
És una premissa per utilitzar la subhasta electrònica que els aspectes a millorar siguin
comparables, quantificables i susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges. Per aquest
motiu seria inviable una subhasta electrònica en objectes del contracte de caràcter intel·lectual.
La subhasta electrònica es basa en els criteris següents:
Únicament en el preu.
En el preu i en altres valors dels elements objectius de l’oferta que siguin quantificables i
susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges (quan el contracte s’adjudiqui basant-
se en diversos criteris d’adjudicació).
Els òrgans de contractació que vulguin utilitzar la subhasta electrònica ho han d’indicar a l’anunci
de licitació i als plecs, i han d’incloure la informació següent:
Elements objectius que es valoraran en la subhasta electrònica

Límits dels valors que es podran presentar
La informació que es posarà a disposició dels licitadors durant la subhasta electrònica i el
moment en què es facilitarà
La forma en què es desenvoluparà la subhasta
Les condicions en què els licitadors podran licitar i les millores mínimes que s’exigiran per a
cada licitació
El dispositiu electrònic que s’utilitzarà i les modalitats i especificacions tècniques de
connexió.
La subhasta electrònica es pot desenvolupar en diverses fases successives, i en cada fase, de

manera contínua i instantània, s'ha de comunicar als licitadors, com a mínim, la informació que els
permeti conèixer la seva classificació en cada moment. El que no es pot donar a conèixer en cap
moment és la identitat dels ofertants.
Un cop finalitzada la subhasta electrònica, l’òrgan de contractació ha d'adjudicar el contracte en

funció dels resultats.
6.3 Càlcul i valoració del cicle de vida
Com ja s'ha esmentat, els contractes s'adjudiquen utilitzant una pluralitat de criteris
d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-preu
s’avalua segons criteris econòmics i qualitatius. S’adjudiquen segons criteris basats en la
millor relació cost-eficàcia, sobre la base del preu o cost, com ara el càlcul del cost del cicle
de vida dels productes o serveis.
Quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, aquest ha d’estar relacionat amb els costos. Pot
ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle de vida.
70
Quan s’utilitzin una pluralitat de criteris d’adjudicació es dona preponderància als que facin
referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o
percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules establertes als plecs. L’elecció de
fórmules s’ha de justificar en l’expedient.
Excepte quan només es tingui en consideració el preu exclusivament, cal precisar als plecs la
ponderació relativa atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin ponderar els criteris
escollits, aquests s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.
La LCSP considera el cicle de vida com un indicador d’eficàcia o de rendibilitat.
És a dir, una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió. O, dit d'una altra
manera, quanta inversió es requerirà en el temps i quines fonts de finançament estan disponibles
(impostos, préstecs, donacions, etc.) en les fases de conceptualització i disseny del projecte i
construcció posterior, per atendre les despeses operatives i de manteniment fins a la baixa
definitiva, cessament d’activitat, reciclatge o eliminació.
El cicle de vida d’un bé, obra o servei comprèn totes les fases consecutives o interrelacionades
que se succeeixin durant la seva existència: la recerca i el desenvolupament que s’hagi de dur a
terme, la fabricació o producció, la comercialització i les seves condicions, el transport, la
utilització i el manteniment, l’adquisició de les matèries primeres necessàries, la generació de
recursos, fins que es produeixi l’eliminació, el desmantellament o el final de la seva utilització.
El càlcul del cost del cicle de vida inclou:
Els costos relatius a l’adquisició.

Els costos d’utilització, com el consum d’energia i altres recursos.
Els costos de manteniment.
Els costos de final de vida, com els costos de recollida i reciclatge.
Els costos imputats a externalitats mediambientals vinculades al producte, servei o obra
durant el seu cicle de vida (cost de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, costos
d’altres emissions contaminants, costos de mitigació del canvi climàtic, etc.).
Quan l’òrgan de contractació avaluï els costos mitjançant un plantejament basat en el càlcul del
cost del cicle de vida, ho ha d'indicar als plecs i hi ha de fer constar les dades que han de
facilitar els licitadors i el mètode que utilitzarà per determinar els costos del cicle de vida sobre la
base d’aquestes dades.
6.4 Adjudicació i formalització del contracte
Els contractes que celebrin els poders adjudicadors es perfeccionen amb la formalització,
excepte els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes
específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, que es perfeccionen amb
l'adjudicació. S’entenen celebrats al lloc on es trobi la seu de l’òrgan de contractació. Les entitats
del sector públic no poden fer contractes verbals excepte en cas de contractes amb caràcter
d’emergència.
La mesa de contractació classifica les proposicions presentades per ordre decreixent i

posteriorment eleva una proposta a l’òrgan de contractació. Per fer la classificació, es tenen en
compte els criteris d’adjudicació fixats als plecs. Es poden sol·licitar els informes tècnics que es
considerin pertinents. Quan l’únic criteri a considerar sigui el preu, la millor oferta serà la que
proposa el preu més baix.
Un cop l’òrgan de contractació accepta la proposta de la mesa, es requereix al licitador que hagi
presentat la millor oferta que presenti la documentació justificativa, en un termini de 10 dies
hàbils: declaració responsable que l’empresa està vàlidament constituïda, que el representant deté
degudament la representació de l’empresa, que disposa de la classificació necessària, que
acompleix els requisits de solvència econòmica, financera, tècnica i professional, i que no es troba
en cap causa de prohibició de contractar.
71
Posteriorment, l’òrgan de contractació adjudica el contracte en els 5 dies hàbils següents a la

recepció de la documentació.
Una licitació només es pot declarar deserta quan no hi hagi cap oferta o proposició admissible
d’acord amb els criteris dels plecs. Si un licitador no pot resultar adjudicatari perquè no presenta
la documentació requerida, la contractació s’adjudica al licitador següent en la classificació.
La resolució d’adjudicació ha de ser motivada, es notifica als licitadors i s'ha de publicar al perfil
del contractant en el termini de 15 dies. Ha de contenir la informació necessària que permeti als
interessats en el procediment interposar recurs contra la decisió d’adjudicació:
El nom de l’adjudicatari i les característiques de la seva oferta determinants per resultar

adjudicatari
Les raons per les quals s’ha desestimat l’oferta dels licitadors no adjudicataris.
Formalització dels contractes: els contractes que subscriguin les administracions públiques
s’han de formalitzar en document administratiu que s’ajusti amb exactitud a les condicions de la
licitació, en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació de l’adjudicació. El contractista
pot sol·licitar que el contracte s’elevi a escriptura pública, pagant les despeses, però no és
necessari.
No es pot executar el contracte abans de formalitzar-lo.
En cas dels contractes basats en un acord marc o en els contractes específics en un sistema
dinàmic d’adquisició, no és necessari formalitzar el contracte, i tampoc en cas de contractes
menors.
6.5 La subrogació del personal
En algun tipus de contractes de serveis, el personal que els presta se subroga des de l'empresa
que prestava el servei a la nova empresa que resulti adjudicatària del concurs.
Quan una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general
imposi a l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se en les relacions laborals, l’òrgan de
contractació ha de facilitar en els plecs la informació sobre les condicions dels contractes dels
treballadors als quals afecti la subrogació, que resulti necessària per permetre una avaluació
exacta dels costos laborals que implica aquesta mesura.
L’òrgan de contractació ha de requerir aquesta informació a l’empresa que presti actualment el

contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-l'hi. Ha d’aportar, en tot cas:
- els llistats del personal objecte de la subrogació
- el conveni col·lectiu aplicable
- la categoria professional
- el tipus de contracte
- la jornada laboral
- la data d’antiguitat
- en cas que es tracti d’un contracte temporal, cal indicar el venciment del contracte
- el salari brut anual de cada treballador
72
- tots els pactes en vigor aplicables als treballadors als quals afecti la subrogació.
Treballadors a subrogar
Són objecte de subrogació tots els treballadors que s’hagin de subrogar en virtut de la norma
legal, el conveni col·lectiu o l’acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general que imposi aquesta
obligació a l’empresa successora en l’activitat objecte del contracte administratiu.
Quan l’empresa que prestava el servei objecte del contracte a adjudicar sigui un centre especial
d’ocupació, l’empresa que resulti adjudicatària s’ha de subrogar a totes les persones amb
discapacitat que estiguessin realitzant l’activitat en l’execució del contracte.
Subjectes als quals s’imposa l’obligació de subrogació empresarial
L’obligació de subrogar-se els treballadors que estan prestant el servei s’imposa al nou
adjudicatari, però no només a aquest.
Si és una administració pública la que decideix prestar directament un servei que prestava un
operador econòmic, també està obligada a la subrogació del personal, si ho estableix una llei, un
conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general.
Si un cop produïda la subrogació, els costos laborals són superiors als que es desprenen de la
informació facilitada pel contractista anterior, el contractista actual té acció directa contra el
contractista anterior.
Responsabilitat per deutes
El contractista sempre ha de respondre dels salaris impagats als treballadors afectats per la
subrogació i de les cotitzacions a la Seguretat Social, encara que es resolgui el contracte. Aquesta
obligació no pot correspondre mai al nou contractista.
Quan s’acrediti la manca de pagament dels salaris als treballadors, l’Administració ha de retenir
les quantitats degudes al contractista per garantir el pagament dels salaris, i pot retenir la
garantia definitiva fins que s’acrediti aquest pagament.
D’aquesta manera l’Administració esdevé garant del pagament dels salaris i de les cotitzacions a la
Seguretat Social.
Criteris de valoració
La LCSP prioritza la millor relació qualitat-preu per obtenir la millor oferta mitjançant la
incorporació de criteris econòmics com el preu i la rendibilitat i també criteris de qualitat,
per aconseguir objectius de tipus social, mediambiental, d’innovació i de defensa de la
competència.
Els contractes menors es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat
d’obrar i que compti amb l’habilitació professional necessària per efectuar la prestació, no
cal, per tant, sol·licitar pressupostos a diversos empresaris.
Quan s’utilitza un únic criteri d’adjudicació, ha d’estar relacionat amb els costos, i pot ser el
preu o un criteri basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.
Quan s’utilitzen una pluralitat de criteris d’adjudicació, es dona preponderància als que fan
referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant
xifres o percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules establertes als plecs. Als
plecs s'ha de precisar la ponderació atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin
ponderar els criteris escollits, s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.
73
La contractació electrònica és obligatòria.
Subhasta electrònica
Per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta electrònica. És un procés electrònic
que es fa després d’una primera avaluació completa de les ofertes, per presentar millores
en els preus o nous valors relatius a determinats elements de les ofertes que les millorin en
el seu conjunt.
La subhasta electrònica es pot utilitzar en els procediments oberts, restringits i negociats,
sempre que es pugui establir de manera precisa als plecs.
No es pot utilitzar en contractes de caràcter intel·lectual, serveis d’enginyeria, consultoria o
arquitectura.
Cal indicar-ho a l’anunci de licitació i als plecs.
El cicle de vida
Es considera el cicle de vida com un indicador d’eficàcia o de rendibilitat.

És una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió, fins a la baixa
definitiva del bé, cessament d’activitat, reciclatge o eliminació.
El càlcul del cost del cicle de vida s’ha d'indicar als plecs.
Perfecció dels contractes
Els contractes es perfeccionen amb la formalització, i no es poden executar abans de

formalitzar-los.
Els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en
el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, es perfeccionen amb l'adjudicació.
Només són acceptats els contractes verbals en cas de caràcter d’emergència.
Adjudicació dels contractes
Una licitació només es pot declarar deserta quan no hi hagi cap oferta o proposició
admissible d’acord amb els criteris dels plecs.
La resolució d’adjudicació de l’òrgan de contractació ha de ser motivada, s'ha de notificar
als licitadors i s'ha de publicar al perfil del contractant.
Ha de contenir la informació necessària que permeti als interessats en el procediment
interposar recurs contra la decisió d’adjudicació.
Subrogació del personal
En algun tipus de contractes de serveis, el personal de l'empresa que prestava el servei se

subroga a la nova empresa que resulta adjudicatària del concurs, sempre que una llei, un
conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general imposi a
l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se en les relacions laborals.
En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de facilitar als licitadors la informació sobre les
condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació que resulti
necessària per permetre una avaluació exacta dels costos laborals que implica aquesta
mesura. L’òrgan de contractació requereix aquesta informació a l’empresa que actualment
fa la prestació de l’objecte del contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-la.
Si, un cop produïda la subrogació, els costos laborals són superiors als que es desprenen de
la informació facilitada pel contractista anterior, el contractista actual té acció directa contra
el contractista anterior.
74
7. Execució i extinció dels contractes i règim de recursos
7.1 Execució del contracte

7.2 Control d’execució: el responsable del contracte
7.3 Modificació del contracte
7.4 Pròrroga del contracte
7.5 Extinció del contracte
7.6 Cessió del contracte i subcontractació
7.7 Règim de recursos: el recurs especial en matèria de contractació
7.1 Execució del contracte
L’execució del contracte consisteix en la realització de l’objecte del contracte per part de
l’adjudicatari. L’execució del contracte es fa a risc i ventura del contractista.
Els òrgans de contractació han de prendre les mesures pertinents per garantir que en l’execució
dels contractes els contractistes compleixin les obligacions aplicables en matèria mediambiental,
social o laboral establertes en el dret de la UE, el dret nacional i els tractats internacionals.
En cas d’un incompliment parcial o d’un compliment defectuós, es poden establir penalitats
als plecs, que han de ser sempre proporcionals a la gravetat de l’incompliment i mai poden ser
superiors al 50% del preu del contracte. Si el contractista, per causes que li són imputables,
incompleix parcialment l’execució de les prestacions definides al contracte, l’Administració pot
optar entre la resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades als plecs.
El contractista està obligat a complir el contracte en els terminis fixats per dur-lo a terme, i
també en els terminis parcials en cas d’una execució successiva. Si el contractista, per causes que
li són imputables, causa demora en el compliment dels terminis, l’Administració pot optar entre la
resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades als plecs.
En cas d’incompliment parcial, compliment defectuós o demora en l’execució del contracte, en què
no s’hagin establert penalitats als plecs, es pot exigir al contractista la indemnització per danys i
perjudicis.
Si la demora és produïda per motius no imputables al contractista i aquest oferís l’acompliment en

cas d’una ampliació del termini, l’òrgan de contractació li pot ampliar el termini.
Un cop acomplerta l’execució del contracte, l’Administració ha d’abonar el preu convingut en

els termes establerts a la llei i al contracte.
Pagament del preu del contracte
El pagament del preu es pot fer de manera total o parcial, mitjançant abonaments a compte.
L’Administració té l’obligació d’abonar el preu en els 30 dies següents a la data d’aprovació de les
certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la recepció dels béns o la prestació dels
serveis. L’Administració ha d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la
recepció dels béns o la prestació dels serveis en els 30 dies següents a l’entrega efectiva dels béns
i serveis.
El contractista disposa d'un termini de 30 dies per presentar la factura electrònica al registre
administratiu corresponent.
75
Un cop transcorreguts 30 dies des de la data de la presentació correcta de la factura, s’inicia la

meritació dels interessos.
Si la demora de l’Administració en el pagament del preu del contracte és superior

a 4 mesos, el contractista pot suspendre el compliment del contracte i ho ha de
comunicar a l’Administració amb un mes d’antelació.
Si la demora de l’Administració en el pagament del preu del contracte és superior
a 6 mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al rescabalament dels
perjudicis que li origini.
Un cop transcorregut el termini de 30 dies de què disposa l’Administració per pagar el preu, des de
l’aprovació de les certificacions d’obra o dels certificats que acreditin la recepció dels béns i la
prestació dels serveis, el contractista pot reclamar per escrit a l’Administració el compliment de
l’obligació de pagament i els interessos de demora. Si transcorre el termini d’un mes i
l’Administració no respon, s’entén reconegut el venciment del termini de pagament i el
contractista pot formular recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració i
pot sol·licitar, com a mesura cautelar, el pagament immediat del deute.
7.2 Control d'execució: el responsable del contracte
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) determina
l’obligatorietat del nomenament de la figura del responsable del contracte per part de
l’òrgan de contractació.
La LCSP reforça els mecanismes de control de l’execució dels contractes i introdueix tres novetats
pel que fa al control de l’execució:
1. Disposa l’existència d’una unitat encarregada del seguiment i de l'execució ordinària del
contracte.
2. Fa obligatòria la designació d’un responsable del contracte, en els contractes
d’obres, el director/a facultatiu (art. 62.1).
3. Reconeix expressament la potestat de l’Administració de disposar de facultats d’inspecció
de les instal·lacions, oficines i seus del contractista, quan sigui motivadament necessari per
verificar el compliment del contracte (art. 190, paràgraf 2).
Al responsable del contracte, que pot ser una persona física o jurídica, vinculada o aliena a l’òrgan
de contractació, li correspon supervisar l’execució del contracte, adoptar les decisions i dictar les
instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació pactada, dins de
l’àmbit de facultats que li atribueixin.
En els contractes de concessió d’obra pública i concessió de serveis, l’Administració ha de designar

una persona que actuï en defensa de l’interès general per verificar el compliment de les
obligacions del concessionari, especialment pel que fa a la qualitat en la prestació del servei o de
l’obra.
El responsable del contracte ha de fer la proposta d’aplicació de penalitats per incompliment

parcial, compliment defectuós i demora en l’execució del contracte.
La LCSP estableix noves funcions per al responsable del contracte:
En els contractes de serveis, el responsable del contracte adopta les mesures necessàries per
programar anualitats i adopta les mesures necessàries durant el període d’execució, amb la
finalitat que el finançament i el pagament s’ajustin al ritme requerit (art. 308.3).
En el supòsit de demora o retard produït per motius no imputables al contractista, aquest pot
oferir complir el contracte si s’amplia el termini inicial d’execució. En aquest cas, el responsable
del contracte ha d’emetre un informe que determini si el retard s'ha produït per motius imputables
al contractista. Si el retard no li és imputable, l’òrgan de contractació ha d'ampliar el termini com
76
a mínim pel mateix període de temps perdut, si no és que el contractista demani un termini
inferior (art. 195.2).
Cal afegir que s’ha deixat absolutament oberta la configuració de les atribucions del responsable
del contracte, en cada contracte. El seu nomenament no és subjecte a requisits formals que
garanteixin que no hi hagi conflictes d’interès. No hi ha mesures de transparència ni respecte al
seu nomenament ni respecte a les seves atribucions. Tampoc no estan taxades les conseqüències
que pot comportar la manca de designació.
7.3 Modificació del contracte
Els contractes administratius només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el
procediment reglat. S’han de donar algun dels supòsits següents:
1. Que la modificació s'hagi establert als plecs:
La modificació no pot superar el 20% del preu inicial.

La modificació s’ha de formular de manera clara, precisa i inequívoca.
La clàusula de modificació n'ha de precisar l'abast, els límits i la naturalesa; les
circumstàncies que provoquen la modificació s’han de poder verificar de manera objectiva, i
s’ha de fixar el procediment per fer la modificació.
No es pot alterar la naturalesa del contracte inicial.
2. Excepcionalment, encara que no s'hagi establert als plecs:
Les variacions han de ser les estrictament indispensables per respondre a la causa objectiva que
les faci necessàries.
Quan sigui necessari afegir obres, subministraments o serveis addicionals als contractats
inicialment:
• Sempre que no sigui possible el canvi de contractista per raons econòmiques o

tècniques.
• La modificació del contracte no pot excedir del 50% del preu inicial, IVA exclòs.
Quan la necessitat de modificar un contracte derivi de circumstàncies sobrevingudes i
imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte:
• Sempre que la modificació derivi de circumstàncies que l’Administració no hagi

pogut preveure.
• Sempre que la modificació no alteri la naturalesa global del contracte.
• La modificació del contracte no pot excedir del 50% del preu inicial, IVA exclòs.
Les modificacions acordades per l’òrgan de contractació són obligatòries per al contractista quan
impliquen aïlladament o conjuntament una alteració de la quantia que no excedeix del 20% del
preu inicial del contracte.
Segons això, quan la modificació no sigui obligatòria per al contractista, només pot ser acordada
per l’òrgan de contractació amb la conformitat prèvia per escrit del contractista; en cas contrari,
es resoldria el contracte per impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats
inicialment.
77
7.4 Pròrroga del contracte
L’òrgan de contractació ha d’establir adequadament la durada dels contractes del sector públic i
l'ha de justificar en l’expedient, tenint en compte:
la naturalesa de les prestacions

les característiques del seu finançament
la necessitat de sotmetre aquestes prestacions a concurrència periòdicament.
Com a norma general, els terminis fixats als plecs només es poden ampliar un 15% de la durada
inicial per restablir l’equilibri econòmic del contracte.
Contractes de subministraments i de serveis
Els contractes de subministraments i de serveis i d’arrendaments de béns mobles tenen un

termini màxim de durada de 5 anys, incloent-hi les possibles pròrrogues.
Hi ha algun supòsit especial, com per exemple el contracte de subministraments de

lliuraments addicionals adjudicat a través del procediment negociat sense publicitat, que no pot
ser superior a 3 anys (art. 168.c.2 de la LCSP).
La pròrroga ha de ser expressa; mai es pot produir pel consentiment tàcit de les parts.
Els contractes poden establir una o diverses pròrrogues sempre que les seves
característiques es mantinguin inalterables durant el període total de durada.
La pròrroga, l'acorda l’òrgan de contractació i és obligatòria per a l’empresari sempre que
s’hagi fet un preavís almenys amb dos mesos d’antelació a la data de finalització del
contracte.
La pròrroga no és obligatòria per al contractista quan es doni la causa de resolució de
demora de l’Administració en el pagament del preu per més de 6 mesos.
Ampliació de termini: quan es produeixi demora en l’execució de la prestació per part de
l’empresari, l’òrgan de contractació li pot concedir una ampliació del termini d’execució sens
perjudici de les penalitats que corresponguin.
Els contractes de subministraments i de serveis es poden prorrogar fins a l’inici de l’execució

d’un nou contracte per un període màxim de 9 mesos, amb els requisits següents:
Si ha arribat el venciment i no s’ha formalitzat un nou contracte que garanteixi la

continuïtat de la prestació.
Si és degut a esdeveniments imprevisibles per a l’òrgan de contractació produïts en el
procediment d’adjudicació.
Sempre que l’anunci de licitació del nou contracte s’hagi publicat amb una antelació mínima
de 3 mesos respecte de la data de finalització del contracte originari.
Sempre que hi hagi raons d’interès públic per no interrompre la prestació.
Excepcionalment, els contractes de serveis poden tenir una durada superior, en algun supòsit,
per exemple:
Quan calgui un període superior per recuperar les inversions directament relacionades amb
el contracte i quan l’amortització d’aquestes inversions tingui un cost rellevant en la
prestació del servei. Aquestes circumstàncies han d’estar justificades en l’expedient de
contractació i cal indicar les inversions a les quals fa referència i el període de recuperació.
Els contractes de serveis que siguin complementaris d’altres contractes d’obres o de
subministraments poden tenir un termini de vigència superior que no pot excedir el termini
de durada del contracte principal. (Els contractes complementaris tenen una relació de
78
dependència respecte d'un altre contracte, el principal, i es consideren necessaris per una
correcta prestació del contracte principal.)
Contractes de concessió d'obres i de serveis
Els contractes de concessió d’obres i de serveis tenen un termini de durada limitat en funció
de l’obra o del servei del seu objecte i s'ha de fer constar als plecs. Si la concessió d’obres o de
serveis sobrepassa el termini de 5 anys, el termini no pot excedir del temps raonable perquè el
concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o els serveis, juntament
amb un rendiment sobre el capital invertit. En qualsevol cas no pot excedir, incloent-hi les
pròrrogues, de:
40 anys en contractes de concessió d’obres i de serveis que incloguin l’execució de les

obres i l’explotació dels serveis.
25 anys en contractes de concessió de serveis no sanitaris.
10 anys en contractes de concessió de serveis sanitaris.
Acords marc
La durada dels acords marc és de 4 anys, excepte casos excepcionals degudament justificats. La
durada dels contractes basats en un acord marc és independent de la durada de l’acord marc.
Només es poden adjudicar contractes basats en un acord marc durant la vigència de l’acord marc.
Contractes menors
Els contractes menors no poden tenir una durada superior a 1 any ni es poden prorrogar (art. 118
de la LCSP).
7.5 Extinció del contracte
Els contractes s’extingeixen per compliment o per resolució.
Compliment del contracte
El contracte es compleix quan el contractista ha realitzat la totalitat de la prestació (obra,

subministrament o servei), d’acord amb els termes del contracte i a satisfacció de l’Administració.
La constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part
de l’Administració el mes següent a la realització de l’objecte del contracte.
En els contractes es fixa un termini de garantia a comptar des de la data de recepció o conformitat
i, un cop transcorregut sense objeccions per part de l’Administració, queda extingida la
responsabilitat del contractista.
Resolució del contracte
Són causes de resolució del contracte:
La mort o incapacitat sobrevinguda del contractista individual o l’extinció de la personalitat

jurídica de la societat contractista
La declaració de concurs o d’insolvència
El mutu acord entre l’Administració i el contractista
La demora en el compliment dels terminis per part del contractista
La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per un termini superior a 6
mesos
L’incompliment de l’obligació principal del contracte
79
La impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats inicialment

Les que s’assenyalin específicament a la llei per a cada categoria de contracte.
La resolució del contracte, l’acorda l’òrgan de contractació, d’ofici o a instància del contractista.
L’expedient de resolució contractual ha de ser instruït i resolt en un termini màxim de 8 mesos.
Efectes
Efectes de la resolució del contracte:
Quan la causa de la resolució del contracte sigui la mort o la incapacitat del contractista,
l’Administració pot acordar la continuació del contracte amb els hereus o successors.
En cas de declaració de concurs o d’insolvència, l’Administració pot continuar el contracte
per motius d’interès públic sempre que el contractista presti les garanties necessàries per
executar-lo.
La resolució de mutu acord s’ha de fer per raons d’interès públic i els drets de les parts
s’han d'atenir al que estipula el contracte.
En cas de demora en el compliment dels terminis per part del contractista o en cas
d’incompliment culpable, li serà confiscada la garantia definitiva i haurà d’indemnitzar
l’Administració pels danys i perjudicis ocasionats, en allò que sobrepassi la garantia
confiscada.
La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per termini superior a 6
mesos dona dret al contractista a reclamar danys i perjudicis.
En el supòsit d’impossibilitat d’executar la prestació, el contractista té dret a una
indemnització del 3% de l’import de la prestació que ha deixat de realitzar, excepte que la
causa sigui imputable al contractista.
L’acord de resolució s’ha de pronunciar expressament sobre la pèrdua, devolució o cancel·lació de
la garantia constituïda.
En el moment d’iniciar-se l’expedient administratiu de resolució del contracte, es pot iniciar el

procediment per a l'adjudicació del nou contracte, que queda condicionada a la fi de l’expedient de
resolució.
7.6 Cessió del contracte i subcontractació
Cessió
La cessió comporta la modificació subjectiva dels contractes, sempre que estigui recollida als
plecs. Perquè el contractista pugui cedir els seus drets i obligacions a tercers, els plecs han de
recollir els requisits següents:
L'òrgan de contractació ha d'autoritzar la cessió de manera prèvia i expressa.

El cedent ha de tenir executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.
El cessionari ha de tenir capacitat per contractar amb l’Administració i la solvència
necessària.
La cessió s'ha de formalitzar en escriptura pública, entre cedent adjudicatari i cessionari.
El cessionari se subroga en tots els drets i les obligacions que corresponen al cedent.
80
Subcontractació
El contractista pot concertar amb tercers la realització parcial de la prestació amb subjecció al que
disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per l’adjudicatari.
Requisits de la subcontractació:
S’ha d'establir als plecs.

Els licitadors han d’indicar a la seva oferta la part del contracte que volen subcontractar,
l’import i el nom o perfil empresarial.
El contractista ha de comunicar per escrit a l’Administració la intenció de subcontractar, i
assenyalar la part de la prestació que pretén subcontractar, la identitat i les dades de
contacte del subcontractista, i justificar la seva aptitud per executar el contracte.
El contractista principal assumeix tota la responsabilitat de l’execució del contracte davant
l’Administració, d’acord amb els plecs. Els subcontractistes només queden obligats davant el
contractista principal i no tenen acció directa davant de l’Administració contractant.
En el contracte de concessió de serveis, la subcontractació només pot recaure sobre prestacions

accessòries.
7.7 Règim de recursos: el recurs especial en matèria de contractació
El recurs especial en matèria de contractació és potestatiu i gratuït per als recurrents.
L’òrgan jurisdiccional competent en matèria de contractació administrativa és la jurisdicció

contenciosa administrativa. L’òrgan que ha de resoldre aquest recurs és el Tribunal
Administratiu Central de Recursos Contractuals o l’òrgan assimilat de la comunitat
autònoma. A Catalunya, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, adscrit orgànicament al
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, com a òrgan col·legiat independent,
resol els recursos interposats en relació amb els contractes de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya i també de les administracions locals catalanes.
Es pot interposar recurs indistintament en el registre de l’òrgan de contractació o en el registre de

l’òrgan competent per resoldre, sense necessitat d’anunci previ.
Les causes de nul·litat i d’invalidesa dels contractes públics es poden fer valdre a través del recurs
especial en matèria de contractació.
Es pot interposar el recurs contra els anuncis de licitació, els plecs, els documents contractuals que
regeixin la contractació, els actes de tràmit, els acords d’adjudicació, les modificacions
contractuals, els encàrrecs realitzats a mitjans propis i els acords de rescat de les concessions.
No es pot interposar aquest recurs en els procediments d’adjudicació que segueixin el tràmit
d’emergència.
Contra tots aquests actes recurribles mitjançant el recurs especial no és procedent la interposició
dels recursos administratius ordinaris.
Si l’acte recorregut és l’acord d’adjudicació, el recurs té efectes suspensius automàtics,

excepte en els contractes basats en un acord marc o contractes específics en el marc d’un sistema
dinàmic d’adquisició, sens perjudici de les mesures cautelars que es podrien adoptar.
L’òrgan de contractació té l’obligació de facilitar l’accés a l’expedient qui ho sol·liciti en els 5 dies
hàbils següents a la recepció de la sol·licitud.
81
Les comunicacions i les notificacions s'han de fer per mitjans electrònics, a través de la direcció
electrònica habilitada o de compareixença (art. 54 i disposició addiciona 15 de la LCSP). Un cop
transcorregut un termini de 2 mesos comptats des del dia següent a la interposició del recurs
sense que se n’hagi notificat la resolució, es considera desestimat i es pot interposar recurs
contenciós administratiu (art. 57.5 de la LCSP). S'estableixen mecanismes per a la coordinació
entre els diferents òrgans de resolució del recurs especial en matèria de contractació (disposició
addicional 23 de la LCSP).
Legitimació
Pot interposar el recurs especial en matèria de contractació qualsevol persona física o jurídica
els drets o interessos legítims, individuals o col·lectius de la qual s’han vist perjudicats o
poden resultar afectats, de manera directa o indirecta, per les decisions objecte del recurs.
Les persones legitimades per interposar recurs poden sol·licitar l’adopció de mesures cautelars a
l’òrgan competent per resoldre el recurs.
Termini
El recurs s’ha d’interposar en un termini de 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de

l’acte que s’impugna. Per exemple: quan s’impugni l’anunci de licitació o els plecs, el termini
comença a comptar el dia següent de la seva publicació al perfil del contractant. Quan s’impugni
l’acord d’adjudicació del contracte, el termini comença a comptar el dia següent d’aquesta
notificació als licitadors).
Aquest termini s’amplia quan el recurs es fonamenta en alguna causa de nul·litat establerta a
l’article 39 de la LCSP.
Resolució
Un cop rebudes les al·legacions dels interessats i un cop finalitzat el termini de prova, l’òrgan
competent ha de resoldre el recurs en els 5 dies hàbils següents i ha de notificar la resolució a tots
els interessats.
La resolució del recurs ha d'estimar en tot o en part o desestimar les pretensions formulades o
declarar-ne la inadmissió, i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades, de manera
motivada. La resolució s’ha de pronunciar sobre l’aixecament de la suspensió de l’acte
d’adjudicació, si continua suspès i també sobre la resta de mesures cautelars que s’hagin pogut
acordar.
Un cop transcorreguts 2 mesos comptats des del dia següent a la interposició del recurs sense que
s’hagi notificat la resolució, l’interessat el pot considerar desestimat a l'efecte d’interposar un
recurs contenciós administratiu.
La resolució del recurs especial en matèria de contractació és directament executiva. Contra

aquesta només s'hi pot interposar el recurs contenciós administratiu.
Execució dels contractes
L’execució del contracte és la realització de l’objecte del contracte per part de l’adjudicatari,
a risc i ventura, dins del termini fixat i amb l’acompliment de les mesures mediambientals,
socials o laborals exigides.
82
En cas de demora, incompliment parcial o compliment defectuós, l’Administració pot optar

entre resoldre el contracte o imposar penalitats determinades als plecs, proporcionals a la
gravetat de l’incompliment. També pot exigir al contractista la indemnització per danys i
perjudicis.
Un cop executat el contracte, l’Administració ha d’abonar el preu convingut en els 30 dies
següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la
recepció dels béns o la prestació del servei. A partir d’aleshores computen interessos de
demora:
• Si la demora supera els 4 mesos, el contractista pot suspendre el compliment del

contracte i ho ha de comunicar a l’Administració amb un mes d’antelació.
• Si la demora supera els 6 mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al

rescabalament pels perjudicis originats.
És obligatori nomenar un responsable del contracte, encarregat del seguiment i execució
ordinària del contracte.
Modificació dels contractes
Els contractes només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el
procediment reglat, quan s’hagi establert als plecs, sempre que no se superi el 20% del
preu inicial i no s’alteri la naturalesa del contracte inicial.
Es poden modificar de manera excepcional, encara que no s’hagi establert als plecs, quan
calgui afegir-hi obres, subministraments o serveis addicionals i en cas de circumstàncies
sobrevingudes i imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte.
Durada i pròrroga dels contractes
Contractes de subministraments, de serveis i d’arrendaments de béns mobles: durada

màxima de 5 anys, incloent-hi les pròrrogues. Es poden establir una o diverses pròrrogues
sempre que les seves característiques es mantinguin inalterables durant el període total de
durada, i sempre de manera expressa. Aquest termini general té múltiples excepcions.
Contractes menors: tenen una durada màxima d'1 any i no es poden prorrogar.
Acords marc: tenen una durada màxima de 4 anys.
Contractes de subministraments i de serveis: es poden prorrogar fins a l’inici de l’execució
d’un nou contracte per un període màxim de 9 mesos.
Contractes de concessió d’obres i de serveis: durada d’acord amb el temps raonable perquè
el concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o serveis,
juntament amb un rendiment sobre el capital invertit.
Extinció del contracte
Els contractes s’extingeixen amb el compliment o per resolució:
• Compliment: realització de la totalitat de la prestació (obra, subministrament o

servei) per part del contractista, d’acord amb els termes del contracte. La
constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o
conformitat per part de l’Administració en el mes següent.
• Resolució: hi ha diverses causes de resolució, com la mort o la incapacitat del

contractista, el mutu acord entre les parts o l'incompliment de l'obligació principal
del contracte. La resolució del contracte s'ha de pronunciar sobre la pèrdua,
devolució o cancel·lació de la garantia constituïda.
Cessió del contracte i subcontractació
La cessió comporta la modificació subjectiva del contracte, sempre que estigui autoritzada
als plecs i que s’hagi executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.
83
El contractista pot subcontractar la realització parcial de la prestació amb subjecció al que

disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per
l’adjudicatari.
Recurs especial en matèria de contractació
Potestatiu i gratuït.
Es pot interposar directament, sense necessitat d’anunci previ, contra: els anuncis de
licitació, els plecs, els documents contractuals que regeixin la contractació, els actes de
tràmit, els acords d’adjudicació (en aquest cas el recurs té efectes suspensius automàtics),
les modificacions contractuals, els encàrrecs realitzats amb mitjans propis i els acords de
rescat de les concessions.
El pot interposar qualsevol persona física o jurídica legitimada.
El resol el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals en un termini de 2
mesos. Si transcorre aquest termini sense resolució, es considera desestimat i l'interessat
pot interposar recurs contenciós administratiu.
84

Curs Ctos Set 18 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Curs Ctos Set 18 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs Ctos Set 18 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs virtual de contractes del sector públic Elaboració: setembre de 2018

Conèixer la normativa aplicable en matèria de contractes del sector públic i identificar

Unitat 1. Introducció a la contractació pública

1. Introducció a la contractació pública

1.1 Marc normatiu

1.1 Marc normatiu

La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

1.1.1 Organització Mundial del Comerç

Acord sobre contractació pública de 15 d'abril de 1994 (revisat el febrer de 2012):

1.1.2 Directives de la Unió Europea

Directiva 2014/23/UE relativa a l'adjudicació de contractes de concessió:

Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública:

1.1.3 Legislació de l'Estat

1.1.4 Legislació del Parlament de Catalunya

Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública

Transposa les directives de contractes i concessions.

Habitualment inclouen normes en matèria de contractació pública.

1.1.5 Normativa de la Generalitat de Catalunya

1.1.6 Normativa sectorial diversa

1.2 Concepte de contracte. La contractació com una manera de fomentar polítiques

1.2.1 Contracte del sector públic

1.2.2 La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

Per què és important el paper de la contractació pública en aquestes polítiques?:

La Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública determina que la contractació pública ha de

1.2.3 Mesures de contractació estratègica

Foment de les petites i mitjanes empreses (pimes)

Foment de mesures mediambientals

Foment de mesures socials

De la mateixa manera, cal fomentar la inserció laboral de col·lectius desfavorits mitjançant la

Foment de mesures d'innovació

Un procediment específic d'associació per a la innovació.

1.3 Principis de la contractació pública

1.3.1 Principi d’igualtat

Exemples d'actuacions que fomenten aquest principi:

Cap licitador pot rebre més informació que els altres.

1.3.2 Principi de transparència i integritat

La ciutadania ha de saber què es contracta, com, a qui i per quin preu.

Per fomentar la màxima transparència, cal fer la màxima publicitat de:

Empreses que s'han presentat a una licitació.

No dur a terme negocis privats que puguin qüestionar l'objectivitat.

1.3.3 Principi de lliure competència

Cal informar de manera accessible de les condicions del contracte.

1.3.4 Principi de publicitat

La publicitat ha de ser prèvia i amb un termini suficient.

1.3.5 Principi d'eficiència

Entre d'altres, es poden dur a terme les actuacions següents:

1.4 Síntesi de la unitat 1

La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

• Organització Mundial del Comerç

• Directives de la Unió Europea

• Legislació del Parlament de Catalunya

• Normativa de la Generalitat de Catalunya

• Normativa sectorial diversa.

Concepte de contracte del sector públic

És un contracte pel qual es du a terme una prestació de béns o serveis a l'Administració o a la

La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

Foment de les pimes

Principis de la contractació pública