Pregó de la

Festa Major d’Amer

Dimecres 14 d’Agost de 2019.

Josep Loredo i Moner

Amer, 14 d’Agost de 2019
 Pregó de la Festa Major d’Amer
Dimecres 14 d’Agost de 2019.
Josep Loredo i Moner
Telèfons: 972 19 09 50 + 650 05 12 33
Correu electrònic: jlm_54@hotmail.com

LLOC i PARTICIPANTS
A l’escenari muntat a la Plaça de la Vila hi serem:
En Joan Riera (Nin), com un dels músics de més edat del
poble i jo mateix.

Parlaré en nom de tots els músics per desitjar una bona

Festa Major a tots els amerencs i amerenques i a tots els
que ens visitaran aquests dies.

TEXT DEL PREGÓ

Amerenques i amerencs, visitants del nostre poble: Molt
bona tarda a tothom !
Per cert, parlant de visitants ... A les festes majors del
segle XIX i principis del XX els programes especificaven
que ELS FORASTERS NO PAGAVEN A L’ENVELAT !

Agraïm a l’Ajuntament i a la Comissió de Festes que

hagin considerat oportú que una representació dels músics
d’Amer faci el pregó d’enguany, i per això podem veure
aquí a dalt en Joan Riera i Garriga (Nin), un dels músics
de més edat del nostre poble, que hi és en representació de
tot el colectiu. En Joan és músic des de ben jove, havent
format part de la Cobla-orquestra Moderna d’Amer, i les
Cobles-orquestres Iris, Selva Brava i Màxim’s, de Salt, La
Principal de Palafrugell i Marimba de Girona, a més de
participar sempre desinteressadament en qualsevol

1
activitat del poble que hagi requerit la seva col·laboració
musical.
Joan, vols dir unes paraules, sisplau, per encetar
aquest pregó?
(Aquí en Joan pren el micro i desitja una molt bona Festa
Major a tothom)

(Torno a prendre el micro)

Gràcies, Joan !
Els meus companys músics, potser recordant que una de
les meves activitats musicals va ser la de vocalista, i
tinguent en compte que també vaig cantar la Quina durant
molts anys, m’han dit: “Va, tu que tens bona veu, xerra
una mica !”

Doncs som-hi !
Si us he de ser franc, a més de no haver fet mai un pregó
tampoc n’he escoltat gaires, l’única experiència que tinc
en aquest sentit és un record que molts dels aquí presents
que tingueu certa edat compartireu amb mi, parlo del
músic Josep Sanglas i Casas (Pepet Sanglas), que quan jo
era petit era l’agutzil, i que col·locant-se en les cantonades
més estratègiques del poble, feia un toc de trompeta i tot
seguit llegia un Ban municipal, o bé anunciava que havia
arribat peix en alguna parada del mercat.

Començo doncs, aquest Pregó de Festa Major:

I ho faig esmentant un fet que no és massa corrent, i que es
dóna en poquissims pobles, és a dir, la col·laboració
desinteressada del nostre gremi en els actes populars
d’Amer que requereixen de música. Els músics hi
col·laborem i hi hem col·laborat sempre, tant els
professionals com els amateurs, i valguin aquests quatre
exemples:

2
 • Les Processons i Cercaviles que tenen lloc el dia de la
Mare de Déu dels Dolors i el Divendres Sant
• La Cavalcada dels Reis Mags
• Els grallers que acompanyen els Gegants
• La Missa del Gall
Aquesta darrera és molt peculiar, va començar a mitjans
dels anys 70 per iniciativa d’un rector molt aficionat a la
música que hi havia al poble, Mn. Enric Costa i Dorca,
que va convèncer uns quants músics per solemnitzar
aquesta Missa tocant diverses peces musicals, alternant i
interactuant amb el Cor Parroquial. En un principi crec
recordar que ho dirigia tot plegat en Jesús Bosch, passant a
fer-ho en Pere Fontàs al cap de poc temps; i quan aquest
darrer va caure malalt fa uns vint anys, vaig tenir l’honor
de que em passés la batuta, fins al dia d’avui.
Vull remarcar que aquesta col·laboració en particular
representa un sacrifici pels músics, doncs com sabeu la
Missa del Gall s’escau enmig de trobades i sopars
familiars, dels que moltes vegades no en podem gaudir
com ens agradaria per complir amb aquest deure que ens
hem autoimposat.

Dit això, voldria tenir un record per qui va ser el meu

primer mestre de solfeig, en Pere Buxó i Domènech (en
Peret Busó), amb qui vaig anar a classe durant un parell
d’anys. Jo en devia tenir sis o set, i quan vaig obrir el petit
llibre de Teoria preliminar, una de les primeres frases
d’aquest llibre em va quedar gravada per sempre en el meu
[m’assenyalo el cap] disc dur, de tal manera que encara la
faig servir amb els meus alumnes:

LA MÚSICA ÉS L’ART DE COMBINAR

SONS I SILENCIS ...

3
Vaig seguir en contacte amb la música cantant en el Cor
Parroquial, primer sota la direcció d’en Jesús Bosch i
Codina i més tard amb en Pere Fontàs i Puig (en Pere
Marxant), amb qui, quan tenia 19 anys, vaig reprendre el
solfeig fins a acabar-lo, aprenent també amb altres mestres
de Girona i Barcelona el saxo, la tenora i el clarinet.
Des que vaig tornar de la mili, he estat amb diverses
cobles i orquestres, com La Principal de la Garrotxa, els
Màxim’s, l’Atlàntida, la Selvamar i des de fa 16 anys, La
Principal d’Olot, combinant-ho tot plegat formant part
d’alguns conjunts en plan amateur. Amb totes aquestes
formacions he tingut el goig d’actuar aquí a Amer, de
manera que puc dir que jo sí que he estat profeta a la meva
terra, cosa que sempre us agrairé.
-------------------
Ara voldria comentar una frase que he escoltat moltes
vegades, trobant-me fora del poble:
Amer ... terra de músics
Darrerament ha sofert una petita transformació: Amer ...
terra de músics i de presidents de la Generalitat !
Us els recordo?
Francesc de Giginta, Miquel d’Alentorn i de Salbà,
Andreu Pont i Bosom, més conegut com Andreu Pont
d’Osseja, i (assenyalant el cartell que es troba a la façana,
a la meva dreta) Carles Puigdemont i Casamajó, que per
cert, també té coneixements musicals, com sabeu.

Doncs bé, sí, Amer és terra de músics, com d’altres pobles

també ho són, val a dir: Tortellà, Cassà de la Selva, Santa
Coloma de Farners, Anglès, Palamós, Palafrugell,
Calonge, Verges, Torroella de Montgrí, La Bisbal
d’Empordà i un quants més. La majoria els trobem doncs a
les comarques gironines: pobles amb molta tradició
musical, cadascun amb les seves particularitats. Des de

4
mitjans del segle XIX fins ja avançat el segle XX, hi havia
en tots aquests pobles moltes persones que el seu mitjà de
vida principal era fer de músic. Tocaven més d’un
instrument i s’havien iniciat en la música de la mà del pare
o de l’avi o d’algun mestre local. Començaven tocant a
l'orquestra del poble i, si sobresortien, podien ser cridats
per alguna formació de primera categoria.

En el cas concret d’Amer, ja a mitjans del segle XIX tenim

ben documentats alguns músics:
• Els germans Josep i Benet Carreras i Rebugent, que
l’any 1863 van formar a Amer una petita Cobla de
tres músics, ells dos i un aprenent de nom Josep
Piñana i Masegur
• Salvador Masbernat i Comas, músic i pedagog de
Santa Coloma de Farners, establert a Amer a partir de
1880, i que va fundar un parell d’anys després
l’Orquestra Nova, que coexistia amb l’altra del poble,
que va passar a ser anomenada la Vella.
• A partir de 1920, hi va haver una persona que va
sembrar els seus coneixements musicals entre el
jovent, de tal forma que molts dels seus alumnes es
van convertir en bons músics i mestres de les noves
generacions; parlo de Mossèn Joan Serra i Pujadas,
Mestre de Capella de l’església d’Amer: un record
també per a ell.
-------------------
Arribats a aquest punt us voldria parlar d’una curiositat
musical referent al nostre poble: l’any 1857 Joan Moreno i
Villaret, un fuster nascut a Susqueda l’any 1825 i establert
a Amer cap a l’any 1850, va inventar un instrument
musical anomenat Celicor (que volia dir que podia fer
música com un Cor celestial). Aquest instrument podia
sonar com una orquestra de 15 o 20 músics. Tenia la
forma d'un piano vertical, amb el teclat d’ivori i dos pedals

5
que accionaven una maquinària interna, i feia sentir
violins, contrabaixos, flautes, fagots, cornetins, etc. Molts
diaris de l’època se’n van fer ressó, però tot i que va ser
provat amb èxit pel prestigiós pianista gironí Isidre
Mollera, sembla que no va poder patentar-lo ...

... Seguint encara amb dades històriques, l’any 1904 en

Joan Tatché i Roca crea a Amer l’Orquestra dels Petits,
que coexistia amb La Principal Unió, que provenia de
L’Orquestra Nova, i amb La Principal d’Amer, que era
una continuació de L’Orquestra Vella. Els Petits també
eren coneguts com l’Orquestra d’en Cornetí, fent
referència a l’instrument que tocava el seu fundador i
director, Joan Tatché, com deia.
Si us dic els músics que en formaven part, segur que molts
en reconeixereu els cognoms: Pere Ter i Seriñà (Peret
Pereter) [fiscorn], Joan Tatché i Roca (Vell de Can
Cornetí) [cornetí], Pere Parés i Sidera (Zai) [cornetí],
l'Hospitaler [contrabaix], Miquel Sanglas i Planagumà
[clarinet], Benet Padrosa i Carreras (Noi Benet Músic)
[clarinet], el Noi de Can Xal [flauta] i Laureà Tatché i Pol
[violí, fill d'en Cornetí].
-------------------
Com potser alguns ja sabeu, fa uns quants anys que
m’entretinc en establir la història de les Cobles,
Orquestres i Orquestrines de Catalunya, afegint-hi també
algun Conjunt. Bàsicament el què faig és recollir i ordenar
tantes fotos com puc, intentant fer una mica de crònica
històrica de cada formació, establint també totes les
identitats que puc dels músics, doncs, potser per interès
gremial, sóc partidari d’aquella dita que diu així:

Ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.

6
FORMACIONS MUSICALS AMERENQUES:
És per això que voldria esmentar ara i aquí els noms de les
formacions musicals amerenques de les quals n’he
aconseguit recollir més o menys informació, i que podeu
trobar a Internet en el meu blog: només us cal fer una
cerca al Google posant-hi el nom de l’orquestra el poble o
el músic que voleu trobar i després “fotos de cobles”.
En tinc registrades unes quantes, la llista segurament és
incompleta, però sóc un humil estudiós que avui fa de
pregoner, no Déu Nostre Senyor, no ho sé pas tot, jo !, o
sigui que aquí van els noms de vint-i-nou formacions
musicals amerenques:

ORQUESTRA VELLA D’AMER (1871-1902)

ORQUESTRA NOVA D’AMER (1882-1904)
ELS PETITS (1904)
LA PRINCIPAL UNIÓ (1904 fins els anys 20)
LA PRINCIPAL D’AMER (1902-1932)
LA CATALANA (1933-1942)
AMER JAZZ (1935-1936)
MOZART (1942-1943)
MODERNA (1942-1961)
VICTÒRIA (1944-1952)
LA PRINCIPAL AMERENSE (1944-1965)
AMERICAN-JAZZ (1951)
MUNDIAL (1952)
FONTER’S (Anys 60)
ELS FERMS (Anys 60)
ESTRELLES BLAVES (1965-1966)
IAIOS GRUP (Anys 80)
DUET D’AMER (Anys 80-90)
DESKARATS (1997 fins l’actualitat)
INSOMNI (2003-2007)
DAMM-ER (2004 fins l’actualitat)
DESKONEGUTS (2004-2008)

7
LOBSTER (2008-2010)
NOVA ORQUESTRA (2005-2006)
SHARAZAN (2008 fins l’actualitat)
AGRUPACIÓ MUSICAL AMERENCA (2009 fins
l’actualitat)
MALESTRUCH (2012 fins l’actualitat)
NANA & THE PILLOWS' BAND (2018 fins l’actualitat)
CLÀSSIC AMER (2013-2018)

Vull remarcar també que a Amer hi ha hagut un bon

planter de música coral, i com a exemple citaré la Coral
Estelense, present ja a la nostra Vila a finals del segle XIX
i fins ben entrat el segle XX, la Coral del Pedreguet i el
Cor Parroquial.

MÚSICS D’AMER:
Feta aquesta petita relació de Cobles, Orquestres,
Orquestrines i Conjunts d’Amer, en un principi, preparant
aquest text, havia pensat en citar els noms dels músics
amerencs que tinc registrats, però la veritat és que són 141
noms, i seria molt feixuc fer-vos escoltar una llista tant
llarga, de manera que, si algú hi està interessat, el text
d’aquest pregó es publicarà properament a la Revista
Amera, incloguent-hi aquesta llista de noms que van des
de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Si jo fos poeta
potser us demanaria que consideressiu cada nom com una
nota musical, i que combinades totes amb encert i
amanides amb silencis és possible que arribessin a formar
una composició musical que podriem interpretar una
vegada a l’any tots els músics amerencs davant del
Monument al Músic, que extret de la pedra per les mans i
les eines de l’escultor Josep Bosch i Puy, més conegut
com en Piculives, es va plantar a la Plaça de Sant Miquel
el 8 de Novembre de 1975.
Per cert, el flabiol on deu haver anat a parar?

8
(AQUESTA PART, DONCS, NO LA LLEGEIXO)
Un record, doncs, si us sembla bé, pels noms i cognoms
d’aquells que amb el seu art, encara que només sigui
durant les hores i els dies de festa, van fer i fan encara més
alegre la vida dels altres. Hi poso també els que van néixer
aquí i van marxar per establir-se en altres pobles, i els que,
tot i no ser d’Amer, en un moment o altre s’hi van quedar
a viure.
Aquí van doncs els noms i cognoms dels músics d’Amer,
alguns que ho han estat tota la vida adulta, d’altres que ho
han estat més breument, uns professionals, d’altres
aficonats... Això que faré ara no s’ha fet mai, citar-los a
tots públicament, però em sembla adient, crec que és un
reconeixement que es mereixen. Alguns noms no us
sonaran de res, però us asseguro que tots tenen el seu
paper en la petita història musical d’Amer.
Els escoltareu per ordre alfabètic del primer nom:

Baixés i Perea, Lluís

Bahí i Martí, Tomàs
Ballada i Oliveras, Domènech
Baranera i Soler, Antoni (Tony)
Bassà i Güell, Ferran (Nando Bassà)
Berrio i Vilajoliu, Adrià
Blanch i Serrat, Sergi
Bosch i Codina, Jesús
Brugué i Font, Josep Mª
Brugué i Fontàs, Josep Mª
Brugué i Fontàs, Gerard
Bruns i Calpe, Antoni
Buxó i Domènech, Pere (Peret Busó)
Carbonés i Masachs, Joan
Carreras i Rebugent, Benet
Carreras i Rebugent, Josep

9
Carreras i Viñolas, Josep
Cervià i Vidal, Agnès
Cicres i Domèncech, Antoni
Clarà i Garangou, Marc
Clermont i Trias, Julià
Codina i Moner, Francesc (Paco Pic)
Codina i Tràfach, Francesc (Paco Pic)
Corominas i Vilamitjana, Narcís (Siset Peradalta)
Corominas i Chiribella, Narcís (Narcís Peradalta)
Costa i Font, Miquel (Quel Bergit)
Cullell i Puig, Josep Mª
Cullell i Martin, Aida
Cullell i Serrat, Josep (Pitu Concs)
Chiribella i Arbonés, Jaume
Duran i Clarà, Pere (Machín)
Duran i Clarà, Manel (Manel Llosses)
Duran i Fortet, Paulino (Paulino Tirai)
Feixas i Castells, Pau
Ferrés i Parés, Bruna
Ferrés i Piñana, Magda
Ferriol i Busquets, Josep (Ferri)
Fontàs i Casas, Joan (Jan de la Teta)
Fontàs i Riera, Joan (Marxant)
Fontàs i Puig, Pere (Marxant)
Fontàs i Mitjanas, Joan
Galí i Vidal, Joan
Garcia i Sala, Hilari (Lari)
Garcia i Milans, Francesc
Garganta i ________, Fidel
Gascón i Ramírez, Marc
Giralt i Corominas, Juli
Giralt i Rich, Gaspar (Gasparet)
Giralt i Puig, Joan (Gasparet)
Gorgoll i Noell, Pere
Gorgoll i Noell, Narcís

10
Gorgoll i Noell, Joan
Gorgoll i Maíz, Anna
Hospitaler (aquest era el sobrenom, el nom i cognoms no
els sé)
Jordà i Riera, Ernest
Junquera i Cros, Narcís
Laguarda i Vidal, Narcís
Loredo i Moner, Josep
Masbernat i Comas, Salvador
Maíz i Ruano, Josep Antoni
Mercader i Duran, Núria
Moiset i Comas, Jaume (Llens)
Moner i Barrera, Josep
Moner i Serrat, Pere (Tonic)
Monserrat i Abellà, Lluís (Sabonaire)
Monserrat i Font, Josep Miquel (Jesse)
Monserrat i Vila, Josep
Noi de Can Xal (aquest era el sobrenom, el nom i cognoms
no els sé)
Padrosa i Carreras, Benet (Noi Benet Músic)
Paredes i Simon, Carles
Parés i Sidera, Pere (Zai)
Parés i Creus, Josep (Pitu Zai)
Parés i Creus, Robert (Bertu Zai)
Parés i Creus, Esteve (Esteve Zai)
Parés i Masachs, Joan (Zai)
Parés i Clarà, Pere (Zai)
Parés i Clarà, Joan (Zai)
Parés i Martí, Joan
Parés i Sidera, Salvador
Parra i Gambín, Jesús
Pey i Bustins, Enric
Piñana i Masegur, Josep
Piñana i Guitart, Àngel (Santantoni)
Piñana i Guitart, Miquel (Santantoni)

11
Pórtulas i Serra, Joaquim
Pórtulas i Serra, Narcís
Prat i Jou, Sebastià
Puig i Márquez, Jaume
Puigdemont i López, Carme
Pujol i Prat, Francesc (Lets)
Queraltó i Puigdemont, Xavier
Rabaseda i Serrallonga, Pere (Llebre)
Rabaseda i Bassà, Antoni
Rabaseda i Matabosch, Pere
Rabionet i Serra, Oriol
Riera i Garriga, Joan (Nin)
Rigau i Moner, Anton
Riubrugent i Espígol, Lena
Riubrugent i Espígol, Pol
Riubrugent i Espígol, Aleix
Romero i Ruano, Antoni (Toni)
Romero i Parés, Jan
Roura i Noguer, Santiago (Santi)
Roura i Comas, Enric (Sagal)
Roura i Padrosa, Josep (Pepet Sagal)
Rubio i Desoi, Cristina
Saderra i Triadó, Núria
Saderra i Triadó, Irene
Salvador i Garcia, Antoni (Tony)
Sánchez i Cros, Miquel
Sanglas i Planagumà, Miquel
Sanglas i Casas, Jaume
Sanglas i Casas, Josep (Pepet)
Serra i Masoliver, Pere (Geroni)
Serrano i Triadó, Jordi
Serrat i Gurt, Josep (Josep Bernadí)
Simon i Bardia, Josep
Simon i Bardia, Pere
Soler i Aguilar, Josep

12
Soler i Reguera, Raül
Soler i Reguera, Enriqueta
Soy i Bartrina, Joaquim
Tatché i Roca, Joan (Vell de Can Cornetí)
Tatché i Pol, Laureà
Teixidor i Tomàs, Martí (Martí de Câ la Cisa)
Teixidor i Tomàs, Josep
Ter i Seriñà, Pelegrí (Pereter)
Ter i Seriñà, Pere (Pereter)
Tintó i Puig, Pere
Torrent i Panosa, Domènec (Mingu Targa)
Triadó i Camarasa, Gerard
Triadó i Camarasa, Marc
Vega i Hernández, Manel
Ventura i Parés, Josep (Simonic)
Vidal i Fàbregas, Joan
Vila i Padrosa, Lluís
Vila i Padrosa, Esteve
Vila i Puigdemont, Lluís
Vilalta i Matas, Joan
Vilalta i Soler, Mireia
Xandrich i Bagué, Joan
Xandrich i Crosas, Eduard
Xandrich i Crosas, Albert
Xiberta i Codina, Laura

Molts d’aquests músics han tocat en diferents cobles i

orquestres de Girona i Barcelona, i també de Catalunya
Nord, i us puc assegurar que tots han representat
dignament el nostre poble !
Uns quants de la llista també som compositors, i hem
dedicat sardanes a Amer. Una d’aquestes, Festa
mil·lenària, de Joan Fontàs i Casas (Jan de la Teta), és la
Sardana de l’Alcalde, que ballem a Amer cada any el dia
16 d’Agost a la nit. És una sardana especial que amb

13
alguna interrupció i havent començat a finals del segle
XVIII com a contrapàs es va deixar de ballar cap a 1910, i
que l’any 1949 es va recuperar. Festa mil·lenària és la
composició que s’ha vingut ballant fins avui des de 1950, i
no se´si us passa a vosaltres, però a mi se’m posa la pell de
gallina cada vegada que n’escolto les primeres notes.
-------------------

ANECDOTARI:
Unes pinzellades curioses de l’activitat musical amerenca:

• Durant els anys 30 es feia una festa grossa al barri del

Firal, amb sardanes i ball en un envelat.
• A finals dels anys 40 hi havia a Amer tres Cobles-
orquestra: la Moderna, La Principal Amerense i la
Victòria, aquestes dues darreres formades l’any 1944
al separar-se de la primera. Totes tres, aparcant la
rivalitat extrema que hi havia entre elles, van actuar
juntes l'any 1949, amb motiu de la Festa del
Mil·lenari de la consagració de l’església parroquial.
Un dels actes va ser una audició de sardanes a càrrec
d'aquestes tres Cobles locals.
• La matinada del 21 de Juliol de 1958 els components
de la Cobla-orquestra Moderna van patir un greu
accident a Llambilles, a conseqüència del qual va
morir en Pere Duran i Clarà (Machín), quedant uns
quants músics més ferits de diversa consideració, i
perdent la major part de l'instrumental.
• L’any 1965 els elements més joves de La Principal
Amerense tenien muntat un Conjunt, que, pel què
m'explicava un d’ells, el meu bon amic Toni Cicres, i
portats per l'afició, l’havien format perquè en les
sessions de Ball, que potser eren una mica llargues,
els més grans poguessin descansar.

14
LA FESTA MAJOR DES DEL PUNT DE VISTA
D’UN MÚSIC:
Ja per anar acabant, us faré una petita crònica d’un dia de
Festa Major des del punt de vista d’un músic de Cobla-
orquestra dels anys 50-60.
Per a nosaltres, és un treball, tot i que vist des de fora no
ho sembla. És un treball agradable, doncs gairebé sempre
anem a llocs que estan de festa, i per tant de bon humor,
però no deixa de ser una feina.
Durant molts anys les orquestres viatjaven en autocar, que
normalment era un vehicle lent, calent a l’estiu i fred a
l’hivern, i a més les carreteres eren molt dolentes. Els
músics sortien de casa amb el vestit que no es treurien fins
l’hora d’anar a dormir, ben mudats amb americana i
corbata.
Al arribar al poble de destí, a migdia acompanyaven, en
formació de Cor i Orquestra, l’Ofici Solemne, precedit
moltes vegades d’una Cercavila o Processó.
Acabat l’Ofici, tocaven una sardana, anomenada, per
l’hora, sardana vermut. Després, anaven a fer el vermut i a
dinar, tot a càrrec de la Comissió de Festes.
Havent dinat, moltes vegades hi havia Concert al Cafè o al
Casino del poble.
Si em permeteu un incís, sabeu per què del postre a base
d’ametlles, cacauets, avellanes, alguna nou i alguna pansa
se’n diu postres de músic? ... Doncs perquè el Concert es
feia només acabar el dinar, i els músics engrapaven la
grana i se la posaven a la butxaca, per poder-la menjar
amb tranquil·litat quan poguessin ...
Els músics, doncs, amb la grana a la butxaca de
l’americana, es posaven al voltant de la taula de billar,
feien servir els estoigs dels instruments per recolzar-hi les
partitures, i vinga, tres o quatre peces de Concert, que
normalment eren fragments de Sarsuela, d’Opereta o

15
d’Òpera. Us heu d’imaginar les condicions ambientals: no
massa silenci entre el públic (alguns continuaven jugant a
cartes), molta calor en les festes d’estiu, i molt, molt fum,
doncs els homes assistents anaven gairebé tots armats amb
un bon puro.
Acabat el Concert, un petit repós pels músics...? Nooo! ...
s’havia de descarregar el material de l’autocar i anar a la
Sala de Ball o a l’Envelat a muntar tota la parada pel ball
de tarda, veure si el piano que hi havia en aquell indret
estava gaire desafinat, preparar els instruments i les
carteres de partitures, i una vegada tot muntat, ... un petit
repós pels músics...? Nooo! ... cap a la Plaça a tocar les
sardanes de la tarda, se’n tocaven tres, i tot seguit el Ball
de Tarda, que solia acabar cap a les 9 del vespre.
La gent cap a casa i els músics cap a la Fonda, novament
vermut, sopar sense entretenir-se gaire, i cap a la Plaça a
tocar les tres sardanes de la nit, o bé una Serenata davant
de l’Ajuntament, i tot seguit el Ball de Nit, que solia
acabar de matinada. Alguna vegada, segons el poble, hi
havia ressopó, i després, a dormir a la Fonda.
L’endemà repetició de la jugada del dia anterior, amb una
mica més de temps lliure, doncs tot ja estava muntat en el
lloc on es feia el Ball.
Acabat el Ball de Nit, el darrer dia, tocava desmuntar-ho i
endreçar-ho tot, carregar l’autocar i cap a casa, a on
gairebé sempre s’arribava de dia.

... He de dir que tot això ha canviat una mica, doncs ara,
per exemple hi ha moltes Cobles que només fan Sardanes i
acompanyen els Oficis, i les Cobles-orquestres que fan
Ball i Concert porten muntadors. Però hi ha una cosa que
encara ha canviat més: cada vegada hi ha menys feina pels
músics, per dues raons: una, som molts més, i dues, des de
fa uns anys els Ajuntaments s’han vist obligats a reduir
despeses, i es fan menys contractacions; i no és una crítica,

16
ni tant sols una opinió: és un fet constatat, i fins i tot jo,
com a músic, el trobo normal, perquè quan jo era petit, per
exemple, la gent del poble s’esperava amb il·lusió la Festa
del Roser, la Festa Major i les Festes de Barri, com el del
Pedreguet, per anar al Ball i per puntejar unes sardanes,
doncs no tenien gaires ocasions més de fer-ho, com no fos
anar a les festes dels pobles veïns. Avui dia qualsevol
persona que ho vulgui pot anar a ballar cada dia de l’any, i
a més hi ha moltíssimes més ofertes d’oci. I pel què fa a
les sardanes, sí, encara se’n toquen moltes, però us
convido a fer la mitjana d’edat dels balladors en qualsevol
ballada o Aplec i podreu dir com en Schuster en una
famosa roda de premsa:
NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS.
... Veurem què depararà el futur al nostre gremi ...

Agraeixo les dades que he pogut recollir per fer aquest

petit parlament en els treballs publicats i no publicats dels
historiadors i estudiosos del tema com són els amerencs
Josep Puigdemont i Oliveras i Antoni Domènech i
Domènech, el sabadellenc Jaume Nonell i Juncosa i el
ganxó Jordi Bautista i Parra.
-------------------
I ara només cal que ens disposem a passar-ho bé els
propers dies, i que aquest sopar popular que ens espera ens
doni força per gaudir de les Cercaviles, Sardanes, actes
religiosos, Balls de tots els estils, elecció de la Pubilla i
l’Hereu d’Amer i la Tornaboda del dia 17.
Moltes gràcies a tots per la vostra paciència i atenció, i en
nom de tots els músics d’Amer i en el meu propi només
em queda demanar-vos que fem un “visca” :

VISCA LA FESTA MAJOR D’AMER !

Josep Loredo i Moner
Amer, 14 d’Agost de 2019

17