DIVENDRES, 6 DE SETEMBRE DEL 2019

el 3 de vuit 15

Cartes dels lectors La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al seu director, i el
maquetacio@el3devuit.cat de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 caràcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit
sigui publicat a les planes d'opinió ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, DNI i
el 3 de vuit: C. Papiol, 1 un telèfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el
seu cas, amb el del col·lectiu, entitat o empresa legalment constituïts que n’assumeixi l’autoria.
08720 Vilafranca del Penedès

Fe d’errates
En la darrera edició del nostre setmanari hi havia dues errates.
D’una banda, al subtítol de la notícia de la pàgina 88 en què es
parlava del punt de llibre de la Biblioteca Torras i Bages se citava
com a autora Montserrat Planas, quan en realitat hi hauria d’ha-
ver constat “Montserrat Plans”, tal com es publicava correcta-
ment a l’interior de la notícia. D’altra banda, a la doble pàgina de
Firart hi faltava la fotografia d’una pintora que també hi partici-
pava, de nom Francesca Blasco, de Barcelona.
Morir al nostre país
El 23 d’agost va morir la Montse, amb qui he
compartit amor i vida durant 40 anys. Primer
que res, vull donar les gràcies de tot cor a totes
les persones que ens van donar el seu suport i
escalfor amb la seva companyia. Una abraçada a
totes elles.
Lògicament, vam necessitar utilitzar els serveis
funeraris.
Necessito explicar el següent:
1. Degut al fet que la mort de la Montse dissortadament no fou
cap sorpresa, la família tenia molt clar què volia: volíem, sim-
plement, que tot plegat fos auster, bonic i digne.
2. En la visita a la Funerària, on vam ser atesos amb molta cor-
recció i amabilitat, vam demanar l’anomenat “servei bàsic”.
Em varen donar un full explicatiu i els meus ulls se’n van anar
ràpidament al final: Total servei bàsic: 2.080,11 €.
“Encara!”, vaig pensar.
Ens van anar explicant què incloïa aquest servei bàsic:
*fèretre (el més barat)………………………….…………..…………553,21€
*personal organització………………………….…….………………..245,87€
*servei recollida: personal, materials, ambulància……..…308,57€
*servei de condicionament i enferetrament……….………..368,81€
*vestició amb roba………………..………………………………………..81,14€
*certificat defunció, impresos varis…..…………………………….62,71€
*tramitació inhumació o incineració……………………………….62,70€
*cotxe fúnebre………………………….…………………………………210,23€
3. La meva sorpresa va ser veure que en l’anomenat “servei bà-
sic” no s’hi incloïa la sala de vetlla.
–No, això va a part. Val 679,84€.
–Si no volem pagar això, on hem de fer la vetlla?
4. –Volem fer incineració.
–Esclar, això va a part. Són 626,42€.
5. –Cal també una urna per a les cendres…
–La volem biodegradable. La més barata: 241,67€.
6. –Recordatoris?
–Gràcies, ja ens els fem.
–Ornamentació del taüt ?
–No, gràcies, no en volem cap.
–Flors?
–Gràcies. Només en posarem una i la portarem nosaltres.
–Música?
–Sí, però vindran una cantant i una pianista.
–Pastes a la sala de vetlla? No, gràcies.
7. –Volem fer la cerimònia a l’oratori del Tanatori…
–Cap problema, però val 135,23€.
8. Resumint: Teníem clarament la intenció de “gastar el mínim”
per fer un enterrament digne.
El resultat final va ser de 3.600,85 euros. I això, fent només el
que nosaltres consideràvem el mínim digne. Recordo que en
l’anomenat erròniament “servei bàsic” eren 2.080,11€.
Vull remarcar públicament dues coses:
a) l’amabilitat i correcció de la noia que ens va atendre.
b) la immensa pressió emocional a què qualsevol persona que es-
timi el difunt se sotmet en el moment de decidir sobre aques-
tes qüestions.
És molt dur decidir que “no vols” que “arreglin i maquillin” la
persona que has estimat durant quaranta anys (a part de no tenir
sentit, ja que volíem la caixa tancada, valia 242,13 euros).
És molt dur dir que vols el fèretre més barat (Es notarà que és
barat?... Què dirà la gent? Que no ens l’estimàvem…?). Tot i te-
nir-ho molt clar, en aquell moment, quan només feia 3 hores
que la Montse havia mort, ens va costar molt, molt, de decidir.
M’imagino que qui no ho té molt clar, hi cau.
Preguntes que inevitablement se m’han plantejat:
- Tothom té dret a un enterrament digne?
- Qui no pot pagar 679,84 euros no té dret a fer una vetlla digna
i adequada en un local públic?
- Tanta feina deu comportar el “servei de condicionament i
enferetrament” per valdre 368,81 euros? Vestir una perso-
na morta pot valdre 81,14 euros ? No deu ser el mateix que
“condicionament i enferetrament”?
- Voler incinerar un familiar és un luxe? S’han de tenir uns mí-
nims diners, ja que el servei i l’urna més barata valen 868,09
euros.
- És just que segurament hi hagi famílies que hagin de demanar
un préstec per poder enterrar dignament un familiar?
- L’Estat ha de clavar el 21% d’IVA al servei per on passarà tot-
hom algun dia?
- Tots som iguals davant la mort?
- No hauria de ser el Servei Funerari un servei públic digne i
de qualitat a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes com ho
són, sortosament, la sanitat i l’educació ?
- Té sentit que siguin empreses privades les qui ho gestionin,
sense haver-hi una alternativa pública?
- Per què tant de luxe superflu als edificis d’Altima a Vilafranca
i a Sitges, on es fan les incineracions? Per justificar uns preus
abusius i sense alternativa?
Amb aquest escrit he volgut explicar un cas absolutament real
i recent. La meva esperança és que animi altres persones a de-
nunciar-ho també i a les forces polítiques d’aquest nostre país
a plantejar molt seriosament el tema i a posar-hi remei a curt i
llarg termini.
**Vull afegir que, després de dubtes, també vaig contractar el
servei de gestió de tota la paperassa relacionada amb la mort,
anomenat “Gestión legal plus”, per 284,35 euros. Res a dir. Me’l
van oferir i jo el vaig acceptar lliurement. Però vull constatar
que ni el meu cos ni la meva ment tenien ja esma per consultar
altres preus més barats que hi pogués haver en altres gestories.
Joan Sàbat Gili
Vilafranca
Què passa a Vilafranca?
Aquesta és la pregunta que em fan els amics que tinc de fora
de la vila en llegir totes les notícies que han sortit sobre les
agressions masclistes a dones durant aquesta festa major. I
jo no puc fer res més que abaixar el cap i morir-me de vergo-
nya. Fins aquí! Dic prou. Ja estic fart que la lluita feminista
sigui vista com una cosa de dones. És de totes i tots, i som
els homes els qui hem de començar a fer proselitisme que
tots som iguals i que la llibertat personal acaba on comen-
ça la llibertat de l’altre. No hem de tolerar cap diferència per
sexe, raça, creença, etc. No hem de permetre comentaris
ofensius cap a les dones, ni mirades pròpies d’un animal
en zel, i molt menys contacte físic sense el consentiment
d›elles. Cridem l›atenció a qui ho fa, denunciem qualsevol
mena d›agressió i siguem part a l›hora de protegir la lliber-
tat de qui és agredida. I que no ens faci gens de vergonya re-
criminar qualsevol actitud masclista, per petita que sigui (a
familiars, amics o a qui tinguem al costat), al mig del carrer.
Dissortadament el que passa a Vilafranca és el mateix que
passa a tot arreu. Espero (o vull confiar) que les denúncies,
que ara m’avergonyeixen, serveixin per aconseguir que el
que passi a Vilafranca sigui que cap dona sigui agredida i no
tinguin gens de por de sortir al carrer de la vila, i que això
s›escampi per tot arreu i sigui aquesta la notícia del que passa
a Vilafranca.
Marc Nogués Andreu
Sant Pere Molanta
Agraïment als companys/es de l’Hospital del
Vendrell, Atenció Primària Baix Penedès, Ambu-
làncies/SEM i Hospital Santa Tecla de Tarragona
Gràcies per tanta estimació que m’heu anat de-
mostrant al llarg dels anys compartits amb tots
vosaltres. Heu aconseguit que trobés allò que
sempre he buscat: amor, amistat, generositat, hu-
manitat i companyonia. Vull agrair-vos “tantes lli-
çons” i dir-vos també que a partir de la meva jubi-
lació seguireu estant sempre presents al meu cor.
A reveure!
Paquita Ferré Mañé
Les Peces (Albinyana)
Agraïment de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca
La Colla Jove Xiquets de Vilafranca estem con-
tents de l’activitat que hem fet durant la festa ma-
jor 2019. Especialment, de la diada castellera del
dia 29, on vam recuperar el castell de 7 pisos (en
aquest cas un 3 de 7), que per a una colla modesta
com la nostra és un pas molt important. Gràcies a
la implicació de la colla als assajos i a les activitats
d’aquest estiu dins de la campanya de promoció “Atreveix-te! Fes
el pas!” hem aconseguit aquest preuat objectiu. I també una cana-
lla que il·lusiona i que corona tot aquest esforç i que són el futur de
la colla. Moltes felicitats!
Volem agrair a Xicots i Castellers de Vilafranca el seu suport a les
pinyes del dia 29. També volem expressar el nostre agraïment als
castellers amics dels Vailets de Gelida, de la Colla Joves de Valls,
dels Minyons de Terrassa, dels Castellers de Terrassa, dels Caste-
llers de Sant Adrià i de la Colla Jove de l’Hospitalet, que també van
fer mans als nostres castells. Nosaltres anàvem justos de pinya, i
sense el seu suport no hauríem pogut tancar-ne una de prou cor-
recta. En aquest sentit, seguirem treballant per animar més afec-
cionats a apuntar-se a aquesta activitat castellera i seguir creixent,
a poc a poc.
Tenim dos mesos amb sortides on podrem tornar a portar a plaça
castells de 7 pisos i altres de pendents, com el 5 de 6. Esteu convi-
dats a viure-ho amb nosaltres!
Gràcies també als administradors/es de la festa major i a les en-
titats i comerços amics. I gràcies a tothom que ens ha felicitat i
donat ànims durant aquesta festa major que ja és passat. Cal mi-
rar al futur amb obertura de ment i ànims de millorar la que, sens
dubte, és la millor festa major per a tots nosaltres però sobre la qual
arriben, des de fora, veus de cert col·lapse que demanen capacitat
de millorar. La fallida diada de Sant Ramon 2019 n’és un exemple
flagrant. Anem amunt!
Manel Trias Vives
President de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca

El Penedès
també Sardana per un país
existeix... Fa uns dies vaig poder participar de la Sardana Groga a Vi-
lafranca. L’acte es convocava en defensa de la llibertat dels
presos polítics i reclamant el reconeixement de la sardana
com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la
Unesco. Sens dubte, dues bones motivacions per agrupar-les
en una única activitat. L’espectacle que es va generar per la
gran quantitat de balladors que érem a la plaça Jaume I va ser
d’allò més lluït. Haig de reconèixer que feia un temps que
no ballava sardanes. Encara que pugui semblar senzill mi-
Daniel Garcia rant-ho des de fora, que és com anar en bicicleta i ràpidament
et vindrà a la memòria com fer-ho, no deixa de tenir la seva
Peris complicació. Cal estar atent als canvis i seguir qui compta.
www.danielgarciaperis.cat La germanor que acompanya els sardanistes és encomiable
i et concentra en un objectiu comú. Es genera una comunió
difícil d’explicar.
La situació té una bona similitud al moment del país i del
territori. Hauríem de fer moltes més sardanes per objectius
comuns que ens afecten de ple. La vaga dels pagesos per un Hauríem de
preu just pel raïm mereix una acció conjunta, no ja de la pa-
gesia o del Penedès, sinó de tot el país. El moviment ha de
fer moltes més
ser coordinat i també seguir tothom els passos adequats. Ara sardanes per
també, amb la Diada a tocar, caldria tenir clar quines són les
reivindicacions que hem de prioritzar per al país i, sobretot,
objectius comuns
qui marca les accions que hem de prendre. Hem demostrat
amb escreix que el poble sap mobilitzar-se, però ens falta no
perdre les principals fites que ens han guiat fins ara. Es poden
tenir matisos i cadascú col·laborar des de les seves possibili-
tats, però la referència ha de ser inequívoca i diàfana.