Índex

1. Introducció...................................................................................................................... 2
2. La visió Romana d’Hispània ......................................................................................... 2
3. La creació de l’Identitat d’Hispània ............................................................................ 5
4. Conclusions ..................................................................................................................... 7
5. Bibliografia i webgrafia ................................................................................................. 8

1
 1. Introducció
La documentació que ens ha arribat vers la realitat d'Hispània a través dels textos clàssics
coneixent d'aquesta manera com es desenvolupava com a província romana. Aquestes però,
només ens donen una imatge general del territori i la població que acaba sent dels grups ètnics i
socials.

Per tal de realitzar aquest treball s'analitzaran dos fragments que es tracten de fonts primàries,
aquestes són: Història Natural de Plini el Vell i Floro Epitome de Tit Livi. A més s'han utilitzat
diversos suports bibliogràfics basats en tres obres contemporànies que analitzen els autors
clàssics les quals ens permeten conèixer la realitat Hispana, i a més d'altres fonts web. Pel que
fa al treball i la conseqüent l'argumentació de les hipòtesis plantejades esmentades a
continuació. Pel que fa al tractament de la bibliografia aquesta s'ha intentat ampliar per tal de
poder sintetitzar el màxim i veure diferents punts de vista o treballs dels mateixos textos o
fragments d'obres tractats.

L'anàlisi a partir d'aquests dos textos realitzant dues hipòtesis inicials, una per a cada document
treballat. Pel que fa al primer document, de Plini el Vell, l'afirmació recau en els recursos
naturals, afirmant que Hispània es tracta d'un focus de riquesa tant pels seus habitants com pels
seus recursos naturals. Pel que fa al cas del segon fragment, amb l'obra de Tit Livi, es vol
afirmar que no hi ha una unitat politicomilitar davant la conquesta romana, i que si hi és,
aquesta hi és quan Hispània està pràcticament conquerida. A continuació, a través de la
bibliografia s'intentarà argumentar i respondre a les respectives hipòtesis. Finalment, es
realitzaran unes conclusions per tal de crear un tancament del treball resumint els objectius
assolits o no tot responent sobre la imatge que es tenia vers els romans i l'existència d'una
hipotètica identitat comuna dels ibers.

2. La visió Romana d’Hispània

En primer lloc, per tal de poder entendre la visió que esdevé de la mentalitat romana cap a la
geografia Hispana i entendre d'on sorgeix la hipòtesi treballada en el text de Plini el Vell, una
visió d'Hispània com un territori ric, tan en recursos naturals com en els seus habitants i els
ramats.

2
"Inmediatamente tras ella (sc. Italia), exceptuadas las fabulosas tierras de la India, colocaría yo
a Hispania doquiera esté rodeada por el mar. Aunque en parte áspera, en verdad donde produce
es feraz en grano, aceite, vino, caballos y minas de todas clases; en esto es igual Galia. Pero
vence en verdad Hispania en sus desiertos con el esparto y la piedra especular, también por la
delicadeza de sus tintes, por el ardor en los trabajos, por la pericia de sus esclavos, por la dureza
corporal de sus hombres y por la vehemencia de corazón."

Plini el Vell, Història Natural, 37, 203

A partir de la font es pot observar la bona consideració que tenia Roma en la seva època
Imperial sobre Hispània, considerant-la com una de les fonts principals per l'enriquiment i
sustentació de l'Imperi. Només exceptuant a l'Índia i les seves riqueses com a territori més
òptim per a la seva explotació. En un primer moment, esmenta les seves riqueses naturals com
és l'explotació agrícola dels cereals, la cria d'animals com el cavall i sobretot l'explotació
minera arreu del territori. En un segon lloc, parla de la capacitat de força de treball de la seva
població esmentant la importància dels seus esclaus i la duresa corporal dels homes del territori.

En un primer moment, abans de la conquesta de la península Ibèrica, els autors des d'un
desconeixement cap al territori i a través de la creació de mite i llegendes sobre les poblacions
que hi habiten desenvoluparen una imatge negativa sobre Hispània. Però, posteriorment després
de la conquesta, en el període Imperial es donarà a conèixer un nou model literari que es basà
en la lloança de l'Imperi en la seva totalitat, també a l'Emperador i a la seva capacitat d'integrar
les noves províncies, en aquest cas Hispània i la seva riquesa territorial. En exemple sobre
aquestes obres i la seva rellevància trobem Laudes Hispaniae, una lloança cap al territori hispà.
(MATA, 2014, p. 184).

Aquest fenomen d'alabança cap al territori d'Hispània esdevé molt ben exemplificat en el
fragment de l'obra treballada de Plini el Vell, tot i que no és l'únic, sinó que trobem un gran
col·lectiu d'autors que posteriorment segueixen els mateixos passos. En aquest treball se'n
treballen tres més els quals es destacaren segons els elogis i alabances que mostren cap a la
Península.

3
En primer lloc, el llibre de De Chorographia escrit per Pomponi Mela, una nova ovació a
Hispània, i el primer text en llatí conservat d'aquesta temàtica, el qual en destaca l'abundància
de primeres matèries del territori, concretament es posa d'exemple el ferro, el plom, el coure, la
plata i or; canviant del tema relacionat amb la mineria, també parla dels cavalls i els homes que
la treballen, els quals també són vistos com a recursos naturals. També, en una petita menció a
l'agricultura destaca la fertilitat de les terres que proporciona el treball fins i tot a les més àrides
on es planta el lli o l'espart. (POMPONIO M, II, 5, p. 86)

En segon lloc, l'obra de Troge Pompeu, la qual es considerada una de les obres més rellevants,
la qual ha arribat fins als nostres dies gràcies a Justí, el qual en la seva obra Historiae
Philippicarum et totius mundi originum et terrae situs, en el capítol 4, es fa una descripció de la
Península. Per tal d'explicar la salubritat de l'aire, els avantatges en el conreu, la riquesa de la
seva terra, la qual no només permet abastir a Hispània sinó que també permet la seva exportació
a Itàlia, utilitza la comparació amb els territoris d'Àfrica i la Gàl·lia. Aquest, com en la font
primària també dedica un esment a la població que hi habita, degut a l'adaptació dels habitants,
la resistència física i el caràcter guerrer en comparació de la resistència a ser conquerits.
(JUSTÍ, 44, 2).

Posteriorment trobem també l'obra de Pacato Drepanio l'any 386 anomenada Paneguricus
Theodosi Augustus dictus, la qual té com a objectiu principal l'alabança de la figura de
l'Emperador Teodosi, fill il·lustre d'Hispània. Aquesta obra també fa referència als diferents
fills il·lustres d'Hispània com poden ser també Trajà i el seu successor al càrrec d'emperador;
Adrià. També referencia a Sèneca o Lucià respectivament.

Així doncs, podem afirmar després d'analitzar d'altres obres amb la mateixa funció que la font
primària de Tit Livi, una literatura Imperial que desenvolupa un nou model únic sobre la
percepció d'Hispània. Aquest model es basa en la lloança de l'alta productivitat de les terres, la
capacitat física dels seus habitants i també la seva predisposició i fortalesa. Cal esmentar com a
crítica al text que aquestes alabances poden tenir un interès polític de govern amb l'objectiu de
donar una molt bona valoració a una Hispània que trobem integrada en el marc Imperial, de tal
manera que es pogués fer el mateix amb altres províncies romanes (MATA, 2014, p.189).

4
 3. La creació de l’Identitat d’Hispània

En aquest apartat es realitzarà el mateix procediment que en l'anterior presentant en primer

lloc el segon fragment utilitzat com a font primària, concretament és uan extracció de l'obra
de Tit Livi, i és utilitzat per tal de recolzar la no-unitat de la població hispana i romana a
nivell polític.

"Hispània no tingué mai la intenció d'alçar-se entera contra nosaltres; mai no tingué el desig
d'ajuntar les seves forces, ni tampoc de pretendre a un poder hegemònic, o de defensar
col·lectivament la seva llibertat. Altrament, queda tan ben defensada de totes bandes per la
mar i pels Pirineus, que la seva situació no permet ni d'arribar-hi. Però fou ocupada pels
romans abans d'haver-se pogut conèixer ella mateixa, i fou l'única de totes les províncies que
s'adonà de les seves pròpies forces quan ja havia estat vençuda. En aquestes terres es va
combatre prop de dos-cents anys, des dels primers Escipions fins al primer Cèsar August, bé
que no contínuament i conforme a un pla, sinó segons que ens hi havien obligat els motius, i
encara al començament no contra els hispans, ans contra els cartaginesos que hi havia a
Hispània. Però el contagi hi arribà subreptíciament, i d'ací vingueren les guerres."

Floro Epítome de Tit Livi, I, 33-34

Aquest fragment ens acosta a la visió envers la població que van tenir els primers
colonitzadors romans. Davant d'una població que no tenia una cohesió ni politicomilitar ni
ideológica entre els diferents pobles autòctons que habitaven la península i els quals
conformaven un marc geogràfic el qual es referencia com Hispània. També, parla d'aquest
factor com a un punt decisiu el qual va permetre la victòria romana sobre el territorio i la seva
població. Finalment, ens parla de la presa de consciència com a unitat que s'adquirirà amb
l'organització romana posterior, un cop ja conquerida i integrada a l'Imperi.

Així doncs, el procés expansiu de l'Imperi Romà sobretot per la Mar Mediterrània Occidental,
la península Ibèrica representà un important pol d'atracció el qual es veuria incapaç d'evitar i
de fer-hi front, ja que culminara amb la posterior conquesta romana, ja que es tractava d'un
territori heterogeni el qual no s'organitzava de cap forma ni políticament, administrativament
o militarment, ja que aquests pobles partien de realitats d'organització social i culturals també
diferenciades.
5
Això recau en la manca d'una percepció d'unitat d'Hispània, sinó que es donaràcom a
conseqüència de la integració d'Hispània en l'Imperi Romà i la consegüent romanització del
territori, la qual portarà a una identitat comuna, degut a l'enemic comú.

Primerament, cal parlar del marc geogràfic en què ens trobem; un punt que es troba altament
diferenciat en relació a les monarquies i les lligues hel·lèniques d'Orient; no només per a la
manca d'institucions de caràcter estatal més enllà de l'organització interna de cada poble, sinó
que es constituïa un mosaic fortament heterogeni. Aquesta diversitat reflecteix la influència
de les colònies gregues i fenícies en algunes zones de la costa; en exemple les ciutats
turdetanes, ibèriques, celtibèriques, vascones, entre d'altres. Molt diferenciat d'altres territoris
de conquesta romana com poden ser Grècia o bé les Gàl·lies. (BELTRAN LL. 2011, p. 56).

És necessària entendre l'organització territorial anterior a la conquesta romana per entendre

que representa per a les societats que habitaven a la Península l'abans i el després de la
romanització. Primerament, les àrees del Nord de la Península, abastint el territori del Nord
de Pirineu fins a l'Atlàntic hi trobem: Galaics, Bràcars, Cantàbres, Asturs, Vacceus,
Turmotgs, Autrigons-Caristis, Vàrdulss, Berons, Pelendons, Belso, Lusones, Tits, Olcades,
Arevacs, Carpetans, Vetons, Cèltics i Cònis; en alguns casos per la manca de coneixement
d'aquest territori amb les primeres mencions de població els autors inventaven alguns
col·lectius socials així com, també els seus noms. D'altra banda, trobem els pobles que
habitaren el llarg del litoral peninsular com foren: Lusitans, Certans, Ilergets, lacetans,
indigetes, Laietans, ilercavons, Sedetans, Edetans, Contestans, Oretans, Bastetanos i
Turdetans.

D'aquests col·lectius esmentats a través de les influències de la romanització en quedarà un

sol nom que aglutinarà aquestes poblacions i culminarà amb un sol grup demogràfic
anomenats hispànics, els quals formaran part d'un territori format per províncies peninsulars
que posteriorment s'anomenarà Hispània. Aquestes referències s'iniciaran tan en l'espai
literari com epigràfic o bé numismàtic com s'exemplifica amb la primera representació
d'Hispània en una moneda. Tot i així trobem indicis que ens mostren com la població també
comencen una assimilació d'un sol col·lectiu com és el cas d'un dels passatges de Tit Livi, del
171 a.C en què s'esmenta com dues províncies hispanes s'ajunten per dipositar un reclam al
Senat, amb la intenció de tenir més pes, davant del despotisme dels governadors. Una segona
6
manifestació fou la perspectiva unitària i l'estructura provincial en la qual fou dividida
d'Hispània, un dels exemples són les denominacions de les unitats de soldats auxiliars
(BELTRAN LL. 2011, 59, p.66), (BELTRÁN LLORIS, F., 2011, p.493).

D'altra banda, un darrer element important, que demostra aquest centralisme i unitarisme pel
que fa a la concepció romana sobre la península Ibèrica, són les representacions de les efígies
inspirades en món hel·lè, l'exemple d'una moneda, un denari el qual a l'envers ja apareix el
bust de la representació al·legòrica d'Hispània, ja en fases fóra antigues del 81 aC; aquest fet
indica el protagonisme i la il·lustració de la victòria romana davant d'un territori potencial.
(BELTRAN LL. 2011, p.62).

En l'últim punt, la menció d'un altre aspecte que demostra el canvi de visió vers la Hispània
que havia de ser "domada" per a la població romana, és en el ja esmentat camp numismàtic.
La província d'Hispània a causa de la seva recent conquesta i en un caràcter fortament cívic,
sobretot en els seus nuclis urbans, la imatge que reflectia una dona bàrbara afligida només
apareix en les primeres emissions de Postumio Albino i també durant les guerres càntabres.
Però, la representació de la Provincia felix o Pia fideli, la qual representa una dona civilitzada
amb indumentària i també vestimenta clàssica predomina en les encunyacions de Galba,
aquesta representa una diferenciació visual la qual forma part de la propaganda entre les dues
construccions d'Hispània; l'una de les quals anterior a la conquesta i l'altra, sota el control de
Roma. (BELTRAN LL. 2011, . p.64).

4. Conclusions
Centrant-nos en els dos fragments principals estudiats de Plini el Vell i Tit Livi
respectivament, es poden observar dos trets clars sobre Hispània, la qual no només s'ha pogut
observar i ha estat esmentada pels mateixos autors sinó que en deriva una àmplia tradició
literària sorgida en època Imperial romana. En primer lloc, tractar dels pobles d'un primer
moment amb un caràcter marcat per la seva heterogeneïtat que amb el temps canviarà amb la
colonització passant a ser un col·lectiu homogeni que respongué al nom d'hispans. El segon
caràcter, és la causa que fa l'interès de Roma per al territori d'Hispània, ja que veu aquesta
com una zona geogràfica important tant com a font de primeres matèries, com per l'explotació
agrícola i ramadera i la seva posterior exportació.

7
Aquests dos factors representaran un canvi tant per l'Imperi romà com per a les societats
autòctones que habitaven el territori. En un primer moment, Roma canvia pel que fa a la en
visió que desenvolupa vers Hispània; els primers segles abans de la colonització, les obres
literàries ens parlen d'un territori on es caracteritza per una població autòctona no civilitzada i
només se'n realitzen breus descripcions del territori però hi ha un punt d'inflexió en la
literatura, ja que amb els primers contactes comercials i culturals, sumant-hi la posterior
colonització romana esdevingué un gir literari i es presentà al territori d'Hispània com una
font de recursos naturals, com s'ha pogut observar només la supera la Índia com exportadora
de productes.

D'altra banda, trobem l'afectació vers a la població autòctona, la qual en aquest cas
esdevenien un col·lectiu d'etnografies diferenciades així com de cultures i administracions
internes fortament marcades, fets que varen permetre la ràpida conquesta romana i aquesta, al
mateix temps va produir un canvi en aquestes poblacions, ja que es va introduir en el territori
la denominació d'hispans que juntament amb la romanització del territori, és a dir, la
introducció de la cultura, política, economia i administració territorial respectivament, es
produí la dissolució de la diversitat de pobles creant un únic col·lectiu anomenat hispans.

Pel que fa a les dues hipòtesis realitzades a partir de les fonts, puc afirmar que Hispània es
tracta d'un territori ric en matèries primeres i els romans varen donar-se'n compte i la van
explotar. En referència a la segona hipòtesi, la qual també pot ser afirmada, ja que la
conquesta romana fou causa directe de la unificació de territoris.

Fa falta esmentar i replantejar les hipòtesis

5. Bibliografia i webgrafia

8
 BELTRÁN LLORIS, F., «Et solaomnium provinciarum uiressuas postquam uicta est intellexit»

Una aproximación a Hispania como referente identitario en el mundo romano. (eds.) CABALLOS

RUFINO, Antonio, LEFEBVRE, Sabine. Roma Generadora de Indentidades: La Experiencia Hispana.

Casa de Velázquez, Madrid, 2011.

 CASTILLO, E. (2010) La recreación de los mapas de Hispania de Plinio el

Viejo. Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias

sociales [en línia], 2010,

.https://www.raco.cat/index.php/Aracne/article/view/195659/262282 [Consulta: 10-

06-18].

 FERNANDEZ CORRAL, M., I SANCHEZ VOIGT, L., Romanizació y Etnias en la Roma

Antigua: El Caso Hispano. Revisiones de Historia antigua VII, Argitalpen Zerbitzuan,

Victòria, 2012.

 JUSTÍ, Historiae Philippicarum et totius mundi originum et terrae situs.

 J. PARODI ÁLVAREZ, M., (2012) “Espacio y tiempo, Revista de ciencias humanas”

en J. PARODI ÁLVAREZ, M., La nacegación interior ibérica según Pomponio Mela.

Una visión económica de la Hispania Romana desde el Fretum gaditanum: Ríos

atlánticos Peninsulares. Sevilla pàg. 137-156.

 LEYGUARDA, M. (2006) Actas de las IV Jornadas de Humanidades Clásicas / en Carlos

Manuel Cabanillas Nuñez, José Ángel Calero Carretero, 2006, ISBN 84-689-6137-X.

 MATA SOLER, Judit. A propósito de la Lous Hispaniae de Plinio el Viejo (NH., 37, 77) y

la economia de Calagurris Iulia.

 PACTATO DREPANIO, Paneguricus Theodosi Augustus dictus. Any 386 d.C.

 PINA, Manuel. (2005) Representaciones numismáticas (y medallísticas) de Hispania, .

9
 www.tesorillo.com. [en línia], 2015,

https://www.tesorillo.com/articulos/alegoria/alegoria.htm [Consulta: 7-06-2018].

 POMPONI, M., De Chorographia. 43 d. C.

 VILLAR, F., BELTRAN, F., “Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania prerromana” en

F. Beltran i F. Villar, (ed.) Actas del VII Coloquio sobre Lenguas y culutras

paleohispénicas. 12 al 15 de Març del 1997.

 Fotografia de la portada:

http://media.liveauctiongroup.net/i/9959/10705284_1.jpg?v=8CDF28A71C62E50

10