Professional Documents
Culture Documents
Història Didàctica 2 PDF
Història Didàctica 2 PDF
i
l’Educació Musical
Didàctica de l’Educació
Musical i la seua Història
Etimològicament, el terme Didàctica procedeix del
grec: didaktiké, didaskein, didaskalia, didaktikos,
didasko (didaktike, didaskein, didaskalia, didaktikos,
didasko)
A través dels tractats del segle XIII es pot seguir els primers passos de la
formulació de notació musical, el valor dels quals depenia dels modes
rítmics.
Francón de Colònia “Ars cantus mensurabilis”,
Ens hem adonat que una simple educació intel·lectual no podia ser
suficient per al xiquet, que era necessari, a més d'una instrucció,
una cultura sensorial i afectiva (Willems 1940). Les propostes
musicals pedagògiques més significatives van partir en primer
terme de músics de Centreuropa: Jaques-Dalcroze, Martenot,
Bartók, Kodály, Orff, Hindemith i Willems.
Principis
Psicopedagògics
1.- L.O.G.S.E. Diferències amb l'anterior legislació. Marco
psicopedagògic:
Constructivisme. El nou currículum de les ensenyances musicals:
nivells de Concreció.
2.-Programació: Necessitat per al docent de música. Objectius.
Continguts (conceptuals, procedimentals, actitudinals). Metodologia:
Aprenentatge Significatiu. Activitats. Recursos. Criteris d'avaluació.
Unitat Didàctica.
3.-Avaluació: Definició. Funcions. Tipus. Criteris d'Avaluació.
Procediments d'arreplega i anàlisi de la informació. Proves d'accés.
Millora de la labor del professor.
4.-Motivació i Aprenentatge: Motivació extrínseca. Aplicació del reforç
a l'aula. Motivació intrínseca. Expectatives. Conseqüències relatives a la
motivació.
5.-Psicologia evolutiva del xiquet i de l'adolescent: Desenrotllament
cognitiu, Afectiu i psicomotriu. Psicologia i desenrotllament musical
6.- Aptitud musical: Delimitació del terme. Concepció global o analítica.
Ingènita o adquirida. Determinació de l'aptitud musical: tests de Seashore i
Bentley. Investigacions derivades.
7.- Memòria musical: Factors que determinen l'atenció. Memòria a curt i
Llarg termini. Memòria i estudi.. Exercicis per al seu desenrotllament.
Tècniques de memorització.
8.- Principis de la Pedagogia Contemporània: Escola Nova. Aplicació i
Desenrotllament d'estos principis en algunes concepcions actuals de l'Educació
Musical. Jacques Dalcroze. Zoltan Kodaly. Carl Orff. Shinichi Suzuki. Edgar
Willems.
9.- Professor de música: El professor i la seua funció docent. Figura del tutor
en la Ensenyança musical. Distints perfils de professor de música. Avaluació.
10.- Psicomotricitat: Educació psicomotriu. Esquema corporal. Respiració.
Lateralitat. Coordinació. Equilibri. Organització temporal. Organització
Espacial. Relaxació global-segmentària. Tècniques d'autocontrol.
11.-Investigació en Educació Musical: Mètodes qualitatius-quantitatius.
Investigació Històrica. Comparativa. Observacional. Experimental. Estudi de
Casos.
Els principis psicopedagògics i didàctics per a Díaz Lucea (1999)
servixen d'orientació al docent, qui ha de partir sempre del nivell
inicial de l'alumnat per al que adaptarà els nous aprenentatges
que han de ser significatius, per a la qual cosa és necessari:
Continguts significatius relacionant-se amb els coneixements
de l'alumnat.
Actitud favorable de l'alumnat, motivat i interessat per
aprendre.
Distribució
Espai
Disseny didàctic
(programació) .
- Unitats didàctiques.
- Treball per projectes
1. Contribució de la matèria de Música a
l’adquisició de les competències bàsiques.
2. El currículum de Música
Objectius
Continguts
Criteris d’avaluació
3. Les unitats didàctiques.
Selecció de continguts
Metodologia proposada
Unitat didàctica (Títol)
Justificació
Objectius
Continguts
Procedimentals
Conceptuals
Actitudinals
Metodologia
Activitats d’ensenyament aprenentatge
Recursos (Materials/ Humans)
Avaluació
TREBALLS PER PROJECTES
En l'actualitat els centres educatius no són la font principal
d'informació per als infants, adolescents i joves. Són molt poques les
dades que els oferim com a innovadores, perquè l'alumnat ja ha estat
bombardejat per una informació que ni tan sols busca, en un format
molt més atractiu i fora de les aules.
Cal, doncs, que l‘educació que fem als centres incideixin sobre la
capacitat d‘organitzar, interpretar i donar sentit a aquesta informació.
Font:http://phobos.xtec.cat/professoratnovell/index.php?option=com_content&view=article&id=51%3Au
na-aproximacio-al-treball-per-projectes&Itemid=47
Darrera del que s’anomena treball per projectes no hi ha solament una metodologia
de treball o una seqüència determinada de presentar les activitats escolars, sinó
altres aspectes teòrics importants sobre la manera d’entendre com els alumnes
aprenen, com elaboren els conceptes, com tracten la informació i com el centre
educatiu i el professorat han de planificar i actuar per preparar les classes i
dinamitzar-les
Aquestes rúbriques o criteris d'avaluació poden usar-se tant per avaluar treballs o
projectes individuals o de grup, com també per a correccions d'exercicis,
pràctiques, projectes, etc.,
Exemple de rubrica hiolistica, per a
l’avaluació de grup
Com a resum, a continuació es presenten les
característiques principals de les rúbriques: