Professional Documents
Culture Documents
CAnçons PDF
CAnçons PDF
populars i
tradicionals
a l'escola
Pe r e Solà i Mont se r r a t
Dir e c t or ge ne r a l d’O r de na c ió i Innov a c ió Educ a t iv a
ÍNDEX
Referents a la creativitat
Referents a la música
14 Interpretació
15 Activitats d’avaluació
15 Bibliografia
Metodologia, repertori i didàctica de la cançó
Els continguts d’aquesta àrea per a les etapes d’infantil i primària es desprenen
del seu caràcter de llenguatge específic i permeten garantir una formació musical
àmplia, tant des del punt de vista de la pràctica musical individual i col·lectiva com
de l’adquisició de coneixements, que té en compte aspectes com ara la creativitat,
el sentit estètic, la capacitat crítica, el gust per la música… Aquests continguts es
concreten en cinc grans blocs:
1. Cançó i veu.
2. Educació de l’oïda.
3. Música i psicomotricitat.
4. Llenguatge musical.
5. Audició.
5
– Síntesi dels coneixements bàsics del llenguatge musical (ritme i mètrica,
melodia, fraseig, estructura, base harmònica, etc.).
– Vehicle de transmissió cultural, de coneixement de la idiosincràsia de
l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.
– Embolcall de tresors lingüístics, populars, tradicionals i musicals.
– Mitjà d’expressió que permet redescobrir i potenciar l’idioma.
– Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu.
La dansa es serveix de la música com a estímul bàsic per al moviment del cos.
D’altra banda, la dansa és un recurs molt important per a la comprensió dels
elements de la música, principalment el ritme (la pulsació, el tempo...),
l’estructura i el caràcter. La dansa és un element interdisciplinari que pot
proporcionar i motivar aprenentatges significatius.
Metodologia
6
com la música, estan molt relacionades amb el desenvolupament social i
individual de l’alumnat.
Finalment, cal fer referència als materials didàctics emprats. Partint de la base
que cada alumne/a es pot sentir més familiaritzat amb uns suports determinats,
cal preveure una diversitat de materials: imatges, so, text, instruments musicals,
noves tecnologies…
Aquestes orientacions, més que enteses com a receptes ho han de ser com a
referències que poden orientar tendències en la innovació i/o millora de la
pràctica docent.
Repertori
El cant ha de permetre que l’alumnat gaudeixi del fet musical per davant de les
exigències tècniques. Això s’aconseguirà amb un repertori adequat: motivador
per a l’alumnat, amb progressiva dificultat, que li permeti enriquir el coneixement
del patrimoni cultural pròxim (geogràficament i en el temps) per tal d’anar-lo
ampliant progressivament.
7
Tenint en compte la procedència de l’alumnat de cada centre, i amb vista a una
millor integració d’aquest alumnat a l’entorn sociocultural, cada escola hauria de
completar el repertori amb cançons originàries del mateix poble o comarca,
i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible o bé
traduccions.
A tal efecte, cal recordar també que força cançons tradicionals centreeuropees
ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, després que un seguit de
grans músics-pedagogs les recollissin i adaptessin fa molts anys. Així mateix, el
repertori es podrà ampliar amb cançons d’autors diversos d’àmbit universal, clàssics
i contemporanis.
El repertori que cantem i fem cantar ha d’estar directament relacionat amb l’estat
vital de les persones que el canten, i també amb altres circumstàncies d’ordre
didàctic i tècnic. La tria de cançons s’ha de fer segons l’edat dels alumnes
i les dificultats d’ordre rítmic, melòdic i de comprensió i pronúncia del text.
Cal recordar que les cançons de cada cicle es poden recuperar posteriorment i
cantar-les a veus i/o fer-hi acompanyaments instrumentals.
8
diversitat de contextos i persones, sinó que l’existència d’un ventall amplíssim
de cançons fa impossible definir “el” repertori. A tal fi, el cançoner s’estructura
de la manera següent:
Les cançons estan escrites amb música i lletra, amb els acords corresponents
perquè es puguin acompanyar amb instruments polifònics, i algunes han estat
transportades a tonalitats que en facilitin la interpretació vocal i/o instrumental
(flauta dolça, per exemple).
Referents al text
9
de seguretat en l’ús del llenguatge i en un augment progressiu del potencial
comunicatiu de l’alumne/a.
Tot seguit presentem una proposta didàctica que pot ser adaptada per cada
mestre/a a les possibilitats i a les exigències dels seus grups d’alumnes concrets
i que completarà quan ho cregui oportú.
Referents a la creativitat
10
– Fer dibuixos d’alguns passatges de la cançó.
– Representar la cançó mitjançant una auca...
– Fer un dibuix al·legòric de la cançó.
7. Audició de cançons:
– Escoltar cançons en diferents tipus d’enregistraments.
– Buscar programes de ràdio i TV en què s’emetin cançons.
– Assistir a recitals de cançons.
– Enregistrar cançons interpretades pels alumnes.
Referents a la música
11
• Argument o trama, si es tracta d’una rondalla.
• El vocabulari.
• Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).
• Preparació per poder-la ensenyar de memòria.
• Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions...).
• Criteris interpretatius (dinàmiques, acompanyament instrumental,
solistes, respiracions...).
– Programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge: introducció,
desenvolupament, interaplicació, i d’avaluació: inicial, de procés, de síntesi.
– Tècnica vocal acurada. El mestre/a de música ha de constituir un bon
exemple en la utilització de la veu, parlada o cantada. Ha de tenir una
bona formació musical i vocal que li permeti transmetre no solament la
il·lusió pel cant, sinó que aquest es faci amb la màxima correcció: afinació,
rigorositat rítmica i de temps i expressió adequada.
– Coneixement de la tècnica gestual mínima de direcció coral.
12
el gest d’escoltar i no cantar), es farà repetir al grup. Quan ja tinguem
dues frases apreses serà bo ajuntar-les. S’enllaçaran les frases o estrofes
fins que la cançó s’hagi memoritzat.
• Quan observem un error en la repetició per part dels cantaires, hem de
corregir-lo, a fi que no es converteixi en un error crònic. Tornarem a
repetir aquell petit fragment diverses vegades seguides sense recordar-los
què han fet malament (ja que els reforçaríem l’error). El dia que tornem
a repassar la cançó insistirem en aquell passatge abans de fer-la de
dalt a baix, tornant-lo a cantar diverses vegades abans que ho facin els
nens/es.
• Si els petits tenen dificultat a recordar la cançó ens podem ajudar de
tots aquells recursos que facilitin la memòria: gestos, titelles amb els
personatges, rètols amb dibuixos, representació de l’argument amb
nens/es de la classe, escenificar els diàlegs amb solistes...
• Interpretar les cançons de diferents maneres per tal d’adquirir més
riquesa musical: “a capella”, amb acompanyaments instrumentals
melòdics i/o rítmics diversos i en directe, amb acompanyaments
instrumentals i/o vocals enregistrats, escollir cançons amb diferents tempi
i dinàmiques...
• És convenient que a partir de cicle mitjà, però sobretot a cicle superior,
es treballin les cançons a veus. Els nens/es han d’aprendre a gaudir de
l’harmonia, que els donarà una nova perspectiva del cant coral.
• Per aprendre els cànons, dedicarem el temps que calgui perquè la
melodia a l’uníson es conegui perfectament, sense dubtes, i amb una
afinació acurada. Quan això ja s’hagi assolit començarem el cànon a dues
veus (encara que es tracti d’un cànon a més veus), indicant les entrades
de cada grup amb el gest de direcció. Hem de pensar que acostumem a
tenir-hi més dificultat els del segon grup que no pas els que comencen.
Serà convenient, doncs, repartir estratègicament els alumnes d’acord amb
la seguretat que mostrin en cantar. En sessions posteriors podrem afegir-hi
més grups si ho veiem oportú. Hem d’intentar que s’escoltin els uns als
altres i que gaudeixin del resultat harmònic.
• Per aprendre les cançons a veus, podem fer que tots aprenguin totes
les veus i les alternin, o dividir-los directament per veus (dependrà de la
capacitat musical del grup-classe). Caldrà que els alumnes insegurs facin
la melodia de la primera veu, per no dificultar-los més l’entonació, i que
al seu costat s’hi asseguin altres alumnes molt afinats. Quan haguem
ensenyat una frase musical de cada veu les ajuntarem. El mestre/a ajudarà
la segona (o tercera) veu, atès que la primera veu probablement no
necessitarà reforç.
• Seria convenient atendre d’una manera individualitzada aquells alumnes
que presentin algun tipus de dificultat (atenció a la diversitat).
• És bo que els alumnes s’acostumin, malgrat haver d’aprendre les
13
cançons de memòria, a disposar de les partitures i poder tenir el seu
recull de cançons. Es pot confeccionar un cançoner, deixant plasmada
cada cançó en una fitxa en què aparegui el títol, un dibuix al·lusiu, la
partitura i, si cal, algun comentari o activitat a fer:
– D’aquesta manera l’infant se la farà més seva i podrà recordar-la
així que passi el temps. D’altra banda, permetrà que els pares
puguin fer el seguiment del repertori treballat a l’aula, reforçant la
motivació de l’alumne/a.
– En el cicle superior, la fitxa podria incloure un apartat tècnic on
anotar alguns continguts musicals treballats: compàs, nombre total
de compassos, àmbit, estructura formal...
Interpretació
Caldrà vetllar que la tessitura sigui adequada a la capacitat vocal dels alumnes,
procurant no forçar ni el registre greu ni l’agut.
Serà motivador per als nens/es oferir el resultat del seu treball en un concert en
públic, que donarà un altre sentit a la seva feina i els farà experimentar més
intensament la faceta fonamental de la música com a eina de comunicació. Si en
aquest concert hi pot assistir la família, permetrà fer-la’n partícip i donar-li a
conèixer l’educació musical que rep el seu fill o filla.
14
Activitats d’avaluació
Els nens i nenes han de saber què avaluarem, com ho farem i quan.
Tots els recursos que utilitzem per treballar la cançó són eines que ens poden
ajudar a valorar aquest procés: observar amb quina actitud canten col·lectivament,
en grups petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i caràcter, si
memoritzen les cançons, si afinen, si mostren precisió en el tempo i el ritme...
A continuació proposem algunes activitats d’avaluació:
– Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins),
i que a un altre la tornin a cantar. Així observarem si mantenen el to, la
pulsació... Mentre els alumnes canten la cançó, el mestre/a dirigirà
(farà el gest amb la mà) per ajudar-los.
– Fer cantar la cançó per frases en filera, en grup, d’un en un seguint una
cadena...
– Si és possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments
de la mateixa cançó.
– Reconèixer-la enmig d’una sèrie melòdica improvisada.
Bibliografia
15
• Cançoneret de Nadal. Ed. Foment de Pietat.
• Cançons per a un míting. Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 51.
• Ronda de cançons (I i II). Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 24 i 30.
Xarxa.
Xarxa.
16
Educació infantil
Educació infantil
• Cançons populars
• Nadales
• Proposta didàctica
1
ÍNDEX
7 En Jan petit
Proposta didàctica
8 Olles, olles
22 Dalt del cotxe
9 Quinze són quinze
10 La sardana de l’avellana
12 La gallina ponicana
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1
1 SOL, SOLET
Allegretto
œ.
Fa Sib Fa Do7
& b 68 œ . œ. œ œ œ œ œ œ œ œ
J
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a
Fa Fa Sib
œ.
Fa
œ œ œ
Do7 2 Fa
j
& b œ. œ ‰ œ. œ. œ. œ œ œ œ. Œ œ
2
veu - re; sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred. Si
Fa Sib Fa Do7 Fa , j
&b œ œ œ œ
J œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
J J
sant Jo - sep ho vol, fa - rà∏un bon di - a, fa - rà∏un bon di - a; si
Do Fa Do7 2 Fa
&b œ œ œ œ
J œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ. Œ.
J
2
sant Jo - sep ho vol, fa - rà∏un bon di - a i∏un bon sol.
Sol, solet,
vine’m a veure, vine’m a veure;
sol, solet,
vine’m a veure que tinc fred.
Si sant Josep ho vol,
farà un bon dia, farà un bon dia;
si sant Josep ho vol,
farà un bon dia i un bon sol.
Allegretto
Fa Sib Fa Do7 3 Fa ,
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
3
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a veu - re;
Fa Sib Fa Do7 Fa
œ œ œ œ
&b œ œ œ. œ œ œ œ Œ
3
sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred.
Altres textos que poden aplicar-se a la mateixa melodia:
Si tens fred,
posa’t la capa, posa’t la capa;
si tens fred,
posa’t la capa i el barret.
1 SOL, SOLET
• Cançó màgica, cantada amb el desig que surti el sol els dies ennuvolats.
• Recurs didàctic: fer aparèixer un sol lligat amb un fil a la tapa d’una capsa,
mentre es canta.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
2 LA LLUNA, LA PRUNA
Allegro
# j
Sol Do Sol
& 42 œ œ
œ
œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ
j
La llu - na, la pru - na, ves - ti - da de dol; son
#
Lam Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ
pa - re la cri - da, sa ma - re la vol.
1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.
2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.
3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare l’assota
davant els fadrins.
2 LA LLUNA, LA PRUNA
• Cançó màgica.
• Podem treballar la pulsació lenta fent que els nens/es gronxin nines
per fer-les dormir.
• Podem fer seure els alumnes per parelles a terra, un recolzat en una
paret abraçant el nen/a que té assegut entre les cames i fer-los balancejar
suaument; després, canviar la situació.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
3 P L O U I FA S O L
Allegretto
# # 2 Re La7 Re
,
& 4 œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
J
Plou i fa sol, les brui - xes es pen - ti - nen;
## Lam Si7
œ
Mim La7 Re
& œ œ œ œ. J œ œ œ œ ˙
plou i fa sol, les brui - xes por - ten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
3 P L O U I FA S O L
• Per treballar la pulsació podem fer que els nens/es vagin marcant
puntet s, amb un llapis o color, en una fitxa en què hi ha el dibuix d’un sol
i un núvol.
• Explicar què vol dir “portar dol” i relacionar-ho amb el cel ennuvolat.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
4 C A R G O L , T R E U B A N YA
Allegro
# Sol Re Sol Do
& 42 œ
j œ œ œ œ œ. œ œ œ
Car - gol, treu ba - nya, pu - ja∏a la mun -
œ Œ
Do Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
ta - nya; car - gol, treu vi, pu - ja∏al mun - ta - nyí.
• Centre d’interès: els cargols (com són, on viuen, quan surten, què
mengen...).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
5 P E D R A , P E D R E TA
Allegretto
Do ,
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Pe - dra, pe - dre - ta, ben ro - do - ne - ta,
Fa Sol7 Do
&œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ
ti - ro - li - ro - là, ti - ro - li - ro - le - ta.
Pedra, pedreta,
ben rodoneta,
tirolirolà,
tiroliroleta.
5 P E D R A , P E D R E TA
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
6 EL GEGANT DEL PI
Allegro
Fa Sib Sibm
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
El ge - gant del Pi a - ra ba - lla, a - ra
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
ba - lla; el ge - gant del Pi a - ra ba - lla pel ca - mí.
1. El gegant del Pi
ara balla, ara balla;
el gegant del Pi
ara balla pel camí.
2. El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla;
el gegant de la Ciutat
ara balla pel Terrat.
• Podem treballar la qualitat de l’altura del so fent que els alumnes caminin
acotxats quan la cantem o toquem amb un instrument melòdic en un
registre greu, i que s’alcin quan soni agut.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
7 EN JAN PETIT
Allegro
Do Do Sol Do Do
& 42 Jœ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ
En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla, ba - lla; en Jan pe - tit com
Do Sol Do , Do Fa Do , Do Fa Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - lla, ba- lla amb el dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra
la mà. Amb la mà, mà, mà.
Sol Do Do Fa Do Sol Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
ba - lla, a - ra ba - lla, amb el dit, dit, dit, a - ra ba- lla∏en Jan pe - tit.
Allegro ritmico
# 2 Sol Re7
& 4 j œ. œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla,
,
# Sol
j
Re7
& œ œ œj œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - lla; en Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla amb el
& œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ œ œ œ œ
dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra ba - lla∏en Jan pe - tit.
✔ Presentem un altra mostra de com, d’una cançó popular, se’n pot trobar
més d’una versió. La versió que conté el CD és la primera.
7 EN JAN PETIT
• Es b alla fent galop, donant-se les mans en rotllana, fins que s’anomenen
les parts del cos. Aleshores es para de saltar i es toca a terra o s’assenyala
la part del cos que s’indica, avançant-lo cap al centre de la rotllana tot
cantant els quatre versos següents. En l’última frase, “ara balla en Jan
petit”, es fa una giravolta i es tor nen a agafar les mans per tal de tor nar
a començar. I cada vegada, en començar la segona estrofa, es repeteixen
totes l es parts del cos dites abans, però reculant; és a dir, començant
per la darrera esmentada i acabant pel dit.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
8 OLLES, OLLES
Allegretto
# Mim Lam Re7
œ
Sol Mim Lam Re7
& c œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ
O - lles, o - lles de vi blanc, to - tes són ple - nes de
# Sol Do Sol Do
& œ ‰ j
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
fang, de fang i de ma - dui - xa, gi - ra la ca -
# Sol , Do Sol7
j
Do Re
œ
& œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ
rui - xa. Qui la gi - ra - rà? La - don - ze -
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ ˙
J
lle - ta. Qui la - gi - ra - rà? La Ma - ri - a se - rà!
• Cançó-joc de rotllana.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
9 QUINZE SÓN QUINZE
Allegro
,
#
Sol Re7 Sol
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Quin - ze són quin - ze, quin - ze, quin - ze, quin - ze;
#
Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ
quin - ze són quin - ze, quin - ze, quin - ze són.
• També pot servir per fer-los caminar quinze rajoles portant la pulsació.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
10 L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A
Allegretto
Do7 Fa
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
La sar - da - na de l'a - ve - lla - na pi - ca de
Do7 Fa
U U, Do7
& b œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
peus i ba - lla de ga - na. La sar - da - na de Ri -
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ
poll ma - ta la pu - ça∏i dei - xa∏el poll.
La sardana de l’avellana
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
10 L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A
• Cançó-joc de rotllana.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
11 TRES, SIS, NOU
Allegro
Fa Do7 Fa
j
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ
tres, sis, nou, 'sti - ra - li la cu - a∏a l'es - qui - rol. Si
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
l'es - qui - rol no∏ho vol, 'sti - ra - li la cu - a, 'sti - ra - li la cu - a; si
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
l'es - qui - tol no∏ho vol, 'sti - ra - li la cu - a∏a qual - se - vol.
• Cantar i picar el ritme de la cançó. Pensar (fer adonar els nens) quants
cops es pica en cantar “stira-li la” (quatre semicorxeres).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
12 LA GALLINA PONICANA
Moderato
Re7 Mim
& 42 œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ
La ga - lli - na po - ni - ca - na pon deu
,
j j
Lam Re7 Sol Do Sol
œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
ous ca - da set - ma - na: pon, i un; pon, i dos; pon, i
,
j j j
Do Sol Do Sol
& œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
tres; pon, i qua - tre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i
j j j j
Do Sol Do Sol
& œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La ga -
La gallina ponicana
pon deu ous cada setmana:
pon, i un; pon, i dos;
pon, i tres; pon, i quatre;
pon, i cinc; pon, i sis;
pon, i set; pon, i vuit;
pon, i nou; pon, i deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.
12 LA GALLINA PONICANA
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
13 D A LT D E L C O T X E
Allegretto
Fa Solm Do7 Fa Rem Solm Do7
&b c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Dalt del cot - xe hi∏ha∏u - na ni - na que∏en re pi - ca∏els cas - ca -
&b ˙ œ œ œ œ j j œ œ j j œ
œ œ œ œ œ œ œ
vells, tren - ta, qua - ran - ta, l'a - met - lla∏a-mar - gan - ta, pi - nyol ma -
&b ˙ œ œ j œ ˙ œ œ œ œ
œ. œ œ
dur, vés - te'n tu. Si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro,
Fa Solm Do7 Fa
j
&b œ œ œj œ œ ˙ œ œ œ œ ˙
ne - ro, si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro, nas.
• Cançó per decidir qui para en els jocs d’amagar. Posats els infants en
rotllana, el director del joc, des del centre, va assenyalant-los un per un,
seguint el ritme de la cançó, i aquell a qui toca la darrera síl·laba para.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
14 A L C A R R E R M É S A LT
Allegro
# # 2 Re œ
La7 Re
& 4 œ. œ œ œ œ. J œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ
Al car - rer més alt, hi ha∏u - na fi - nes - tre - ta; pas-sa∏un se-nyo-
## œ
La7 Re Re
& œ. J œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
J
ret, hi ti - ra∏u - na pe - dre - ta; tor - na∏a pas - sar, la∏hi
## La7 Re Sol
œ. œ œ œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ Œ ˙
tor - na∏a ti - rar. Pas - sa∏un ca - vall blanc tot ple de co -
## Re Re La7 Re
& œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
J
ro - nes, tren - ca con - fits i∏a mi no me'n dó - na.
• Es cantava fent ball rodó. Podem fer rotllana i canviar de sentit en canviar
cada estrofa.
• Recurs didàctic: mimar la cançó fent els gestos que diu la lletra.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
15 B O N D I A , N O S T R E PA R E
Allegretto
# Sol Lam7 Re7 Sol
& 42 œj œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
j
– Bon di - a, nos - tre pa - re, bon di - a, nos - tre rei! Pa -
œ œ œ œ
Re7 Sol Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ j œ œ œ œ
œ
gueu - nos la sol - da - da per - què∏és de dre - ta llei. – Bon di - a, fills, bon
# Mim Lam
œ œ œ œ
Re7 Sol Mim
& œ œ œ œ. j œ œ œ œ œ œ œ
œ
di - a, di - gueu - me d'on ve - niu? – Ve - nim de Bar - ce - lo - na, bon
# Sol
œ œ
Do Re7 Sol Re
œ œ
& œ œ œœ œ œ œ œ œ œ ‰ œ
J œ œ œ œ œ
nos- tre∏o - fi- ci, pa - re, mi - reu - lo com se fa. Li - re - ta, li - ron - dai - na, li -
# Sol
‰ j œ œ œ œ œ œ œ
Do
œ œ œ œ œ
Re7 Sol
& œ œ œ œ œ ‰
œ
re - ta, - li - ron - dí. A - quell que té∏un o - fi - ci de fam no∏es pot mo - rir.
• Cançó-joc.
• El joc consisteix a fer que els fills acordin el nom d’un ofici sense
que el pare ho senti. Canten la cançó i mentre diuen “lireta, lirondaina,
lireta, lirondí” fan la mímica dels gestos de l’ofici i el pare l’ha d’endevinar.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
16 ARA VE NADAL
Allegretto
Do
& 42 œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ Œ
A - ra ve Na - dal, ma - ta - rem el gall,
Fa Sol7 Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
i∏a la ti - a Pe - pa n'hi da - rem un tall.
1. Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
n’hi darem un tall.
2. Ara ve Nadal,
matarem el porc,
i a la tia Pepa
n’hi darem un tros.
16 ARA VE NADAL
• Aquesta cançó és molt adient per presentar el treball del silenci de negra
o aprofundir-hi (interpretant-la picant la pulsació corresponent al silenci
amb un instrument de percussió o bé fent algun gest determinat, com per
exemple acostar-se el dit índex als llavis en senyal de silenci).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
17 PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ?
Allegretto
3
Fa Do7 3
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
– Pas - to - ret, d'on véns? – De la mun - ta - nya, de la mun -
3
Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
ta - nya. – Pas - to - ret, d'on véns? – De la mun - ta - nya∏a veu - re∏el temps.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
18 ELS REIS ARRIBEN
Allegretto
& 42 œ œ. œ œ œ œ œ. œ œ œ
Els Reis ar - ri - ben, por - ten tor - rons,
& œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
d'a - llà Ma - llor - ca, de la cu - a tor - ta!
• Podem treballar la creativitat fent buscar algun rodolí amb el nom del
nostre poble i afegir-lo a la cançó.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
19 VIROLET SANT PERE
Allegretto
# 2 Re Sol La
& # 4 œ œ œ. œ
J
œ œ œ œ œ. œ.
Vi - ro - let Sant Pe - re, vi - ro - let Sant
## Re Re
œ
Sol
œ œ œ œ
La
& œ œ œ. œ. œ.
œ. J
Pau, la ca - put - xa∏us que - ia, la ca - put - xa∏us
## Re Mim
j La Mim
& œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
œ.
cau; hem de fer gat - za - ra, hem de fer sa -
## La
, Mim
j Do La7 Re.
& œ. œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ. œ. œ.
rau, ce - le - brem les fes - tes de Sant Ni - co - lau.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
20 CAGA TIÓ
Allegretto
# 2 Sol
& 4 œ œ œ œ ‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
Ca - ga ti - ó, ti - ó de Na - dal; po - sa - rem el porc en sal, la ga -
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ
lli-na∏a la pas - te - ra i∏el po - llí a dalt del pi. To - ca, to - ca, Va - len - tí.
# j
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
Pas - sen bous i va - ques, ga - lli-nes amb sa - ba - tes i galls amb sa - ba - tons. Cor -
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
reu, cor-reu, mi - nyons, que la te - ta fa tor - rons, el vi - ca-ri∏els ha tas - tats, diu que
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
són un poc sa - lats. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra, ca - ra,
&
#
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ¿ ¿j ¿j ¿j
J ¿
ca - ra; ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra de pe - brot.
• Podem fer dos grups d’alumnes, mentre uns piquen la pulsació amb
un instrument de percussió (o picant amb el bastó a la soca), l’altre grup
picarà el ritme amb les mans o amb diferents instruments de petita
percussió.
• Podem fer la cançó dialogada entre dos grups amb fragments de dos
compassos.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
21 LA NIT DE NADAL
Moderato
## 3 j
Re Re Re Re7
œ œ j
& 8 œ œ. œ œ œ. œ œ œ.
La nit de Na - dal és nit d'a - le - gri -
##
Sol
, Sol Re La7
œ œ. œ œ œ.
& œ J œ œ œ. œ œ
a; l'in - fant de Ma - ri - a és nat al Por -
##
Re
, Sol Re La7 Re
œ œ. œ œ œ.
& œ J œ œ œ. œ œ œ
tal, l'in - fant de Ma - ri - a és nat al Por - tal.
1. La nit de Nadal
és nit d’alegria;
l’infant de Maria
és nat al Portal. (bis)
• Podem explicar que “non, non” és una onomatopeia que trobem en moltes
cançons de bressol i que té la virtut de calmar els infants.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
22 P R O P O S TA D I D À C T I C A
D A LT D E L C O T X E
O B JE CTI US
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
— Cant individual i col·lectiu de la cançó (tenint en compte la precisió rítmica,
melòd ica i el t ext ).
— Memorit zació d e la cançó.
— A d op ció d ’una p ost ura corp oral ad ient en cant ar d ret s o asseg ut s.
— E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació i a la resp iració.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a mit jà d ’exp ressió musical.
— Cançó a l’uníson.
— A sp ect es musicals i exp ressius d e la cançó: d inàmiq ues, f raseig . . .
A CTI TUDI NA LS
— Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
— A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant .
— R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
— I nt erès en l’emissió correct a d e la veu en cant ar la cançó.
— Valoració d e la p ròp ia veu.
— G aud i en el cant col· lect iu.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a.
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A I
A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E
MO TI VA CI Ó
A q uest a és una cançó eliminat òria; p er això, un b on moment p er
presentar-la serà quan s’hagi d’escollir un alumne/a per fer alguna activitat.
Les cançons eliminatòries poden servir, moltes vegades, per evitar problemes
a l’hora d e d ecid ir q ui rep resent arà un càrrec, f arà una f eina, et c.
TÈ CNI CA V O CA L
A t esa l’amp lit ud d e l’àmb it d ’aq uest a cançó, serà convenient f er un t reb all
d e t ècnica vocal p revi.
Mit jançant una hist òria invent ad a sob re un viat g e en cot xe p od em f er f er
alg uns exercicis vocals i d e resp iració als alumnes (p od em allarg ar o
escurçar aq uest a hist òria com més conving ui):
— P ug em al cot xe i eng eg uem el mot or: f er glissa ndi amb el so “b rrrr”.
— El cotxe arrenca: fer el so “del petarrot” (vibració de llavis) durant una estona.
— Hem p assat p er un camí amb molt es p ed res i se’ns ha p unxat una rod a: f er
t reure aire emet ent una “s” llarg a, p rocurant q ue ho f acin amb suavit at i no
acab in l’aire d e seg uid a.
— Hem d’inflar la roda: fer-los bufar primer inter mitentment amb bufades cur tes
d iverses veg ad es, i d esp rés f ent b uf ad es llarg ues.
— P arem a d escansar en un p rat i olorem unes f lors: aq uest exercici serà p er
relaxar d els ant eriors. Les f lors s’han d ’olorar amb suavit at , sense f orçar
l’ent rad a d ’aire.
— E ns asseiem al p rat i cad a veg ad a q ue veiem p assar un ocell f em glissa ndi
d ient “ooooh!”.
TE X T
— Fonètica. Dificultats de pronúncia: e ober ta: trenta, ametlla. O ober ta: pinyol.
lls, f inal. Vocal neut ra: cot xe, d el, una, et c.
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A II
— Lèxic i mor fosintaxi. Lèxic: nina=nena (a Mallorca, al Rosselló). Els nombres:
tre n ta , qu a ra n ta . D i fi c u l ta t de c o mpre n si ó : n e ro , n e ro , n a s, pi n yo l ma du r,
a ma rga n ta .
— R e c i ta r l e s fra se s de l a c a n ç ó a r ti c u l a n t bé e l te xt.
A SPEC T ES R ÍT MIC S
P ul s aci ó
És fo n a me n ta l e l tre ba l l de pu l sa c i ó de s de l ’ e du c a c i ó i n fa n ti l pe rqu è
s’ a sso l e i xi a l mé s a vi a t po ssi bl e c o m a e i x i n di spe n sa bl e pe r tre ba l l a r
po ste ri o r me n t qu a l se vo l a l tre a spe c te qu e se ’ n de ri vi (t empo , c o mpà s,
ri tme ...). A i xí a c o n se gu i re m l a re gu l a ri ta t (prò pi a de c a da i n fa n t) i l a
si n c ro n i tza c i ó a l a pu l sa c i ó d’ u n e stí mu l so n o r.
— F a re m c a mi n a r l a pu l sa c i ó a l s a l u mn e s di stri bu ï ts l l i u re me n t pe r l a c l a sse
me n tre e l me stre /a to c a o c a n ta l a c a n ç ó . Pe r a c o n se gu i r mé s a te n c i ó , e l s
po de m de ma n a r qu e c a n vi ï n de se n ti t qu a n e l me stre /a pi qu i de ma n s.
— El s a l u mn e s s’ a sse u e n e n c a ra ts a te rra pe r pa re l l e s i , do n a n t-se l e s ma n s,
e s ba l a n c e ge n e n da va n t i e n da rre ra se gu i n t l a pu l sa c i ó de l a c a n ç ó .
— El s a l u mn e s e s po se n e n ro tl l a n a . Me n tre u n d’ e l l s é s fo ra de l a c l a sse , e s
c a n ta l a c a n ç ó i e s mi ra qu i su r t tri a t. En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i i n te n ta qu e
l i su r ti e l ma te i x a l u mn e /a qu e a ba n s (s’ h a d’ e sta bl i r a mb a n te ri o ri ta t pe r
qu i n a l u mn e /a e s c o me n ç a a c o mpta r).
— U n a l u mn e /a su r t fo ra de l a c l a sse me n tre l a re sta s’ a sse u e n a te rra e n
ro tl l a n a . Es dó n a u n a a me tl l a a u n a l u mn e /a , qu e se l a gu a rda rà a l a
bu txa c a . En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i me n tre to ts va n c a n ta n t l a c a n ç ó pa ssa
pe r da va n t de l a ro tl l a n a c a mi n a n t se gu i n t l a pu l sa c i ó . A me su ra qu e
s’ a c o sta a qu i té l ’ a me tl l a e s c a n ta c a da ve ga da mé s fo r t, i a i xí qu e se
n ’ a l l u n yi e s c a n ta rà c a da ve ga da mé s fl u i x (n o é s re s mé s qu e u n a
a da pta c i ó de l tí pi c j o c de “ fre d i c a l e n t” ).
Te mpo
A tra vé s de l t empo l ’ a l u mn e /a de sc o bre i x l a ve l o c i ta t i e l se n ti t rí tmi c
ge n e ra l de l a c a n ç ó .
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A III
Ri t me
A mb a qu e sta c a n ç ó tre ba l l a re m l e s fi gu re s mu si c a l s n e gra i bl a n c a .
— F a re m du e s fi l e re s d’ a l u mn e s. A l c o n du c to r d’ u n “ c o txe ” l i do n a re m u n rè to l
a mb e l di bu i x d’ u n a n e gra , i a l de l ’ a l tre e l d’ u n a bl a n c a . Qu a n e l me stre /a
pi qu i n e gre s n o mé s po drà c a mi n a r e l c o txe de l e s n e gre s se gu i n t l a
pu l sa c i ó , i qu a n pi qu i bl a n qu e s h o fa rà l ’ a l tra fi l e ra c a mi n a n t bl a n qu e s
(pe r ta n t, a pu l sa c i ó do bl e ).
— Mé s e n da va n t, qu a n a i xò s’ h a gi a sso l i t, po dra n c a mi n a r l e s du e s fi l e re s
si mu l tà n i a me n t.
— El s a l u mn e s pi qu e n l a pu l sa c i ó . Po ste ri o r me n t, e l me stre /a po t pi c a r e l
ri tme da mu n t de l a pu l sa c i ó .
— El me stre /a i n te rpre ta , a mb u n i n stru me n t me l ò di c i de ma n e ra a l e a tò ri a ,
e l s do s fra gme n ts i n i c i a l s pe r di fe re n c i a r l a bl a n c a fi n a l (c a s - c a - ve l l s)
de l e s du e s n e gre s (n i - n a ):
A SPEC T ES MEL ÒD IC S
D i recci o nal i t at
— El me stre /a (o u n a l u mn e /a ) i mi ta rà e l so de l c o txe qu a n a c c e l e ra , qu a n
e stà e n pl e n a c u rsa o qu a n de sa c c e l e ra , fe n t g l i s s andi a sc e n de n ts o
de sc e n de n ts. El s a l u mn e s h a u ra n d’ i de n ti fi c a r-l o s a i xe c a n t l a mà si só n
a sc e n de n ts, o a ba i xa n t-l a e n e l c a s c o n tra ri .
— D e spré s h a u ra n de re c o n è i xe r l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t fe n t e l ma te i x,
pe rò a i xe c a n t e l rè to l c o rre spo n e n t (c a da a l u mn e /a ti n drà do s pe ti ts rè to l s
a mb l e s gra fi e s di bu i xa de s).
— L’ ú l ti m pa s se rà qu e e l l s ma te i xo s di bu i xi n l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t
c o rre spo n e n t.
M el o di a
— El me stre /a to c a u n a mú si c a i mpro vi sa da a mb u n i n stru me n t me l ò di c (o l a
ta ra l ·l e j a ) i e l s n e n s/e s c a mi n e n l l i u re me n t pe r l ’ e spa i de l a c l a sse i se ’ l s
dó n a l a c o n si gn a qu e qu a n se n ti n l a me l o di a de l c o me n ç a me n t de l a
c a n ç ó , « da l t de l c o txe h i h a u n a n i n a qu e e n re pi c a e l s c a sc a ve l l s» , s’ h a n
d’ a tu ra r a e sc o l ta r-l a . To t se gu i t s’ i mpro vi sa rà a l pi a n o i e l s n e n s/e s h a u ra n
de c o n ti n u a r c a mi n a n t.
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A IV
— En de vi n a r qu i n e s só n l e s n o te s qu e e s re pe te i xe n a l a pri me ra fra se
(c o t - xe i n i - n a ).
— Els alumnes ressegueixen amb el dit o amb un color la grafia de la melodia:
I nt eri o ri t z aci ó
— Es c a n ta l a c a n ç ó pe r fra se s a l te r n a ti ve s, i n te ri o ri tza n t l e s pa re l l e s. Ta mbé
e s po t fe r a l ’ i n re vé s.
IN T EN SITAT
— Es fa n do s gru ps qu e c a n te n l a c a n ç ó a l te r n a ti va me n t i pe r fra se s. U n de l s
gru ps po t se r me n ys n o mbró s pe r n o ta r l a di fe rè n c i a d’ i n te n si ta t.
— Qu a n e l me stre /a c a n ta fo r t e l s a l u mn e s o bre n e l s bra ç o s, i qu a n c a n ta
fl u i x e l s ta n qu e n , c re u a n t-l o s so bre e l pi t.
— F e r-l o s c a n ta r a l te r n a n t fra se s fo r t i fl u i x, se go n s e l rè to l de l a gra fi a qu e
e n se n ya e l me stre /a .
— El ma te i x e xe rc i c i , pe rò se gu i n t e l ge st de di re c c i ó de l me stre /a .
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A V
Educació primària
Educació primària
Cicle inicial
Cicle inicial
• Cançons populars
• Nadales
• Proposta didàctica
2
ÍNDEX
Cançons populars
1 Ploreu, ninetes
3 El ball de la civada
6 La pastoreta
7 Quan el pare no té pa
8 El burriquet
9 Ram, rampataplam
10 El rotlletó
Nadales
12 El rabadà
14 El dimoni escuat
Proposta didàctica
15 El ball de la civada
2
1 PLOREU, NINETES
Allegretto
# Sol Re Re7
& 42 j
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Plo - reu, plo - reu, ni - ne - tes, que∏el ruc es - tà ma -
& œ. œ
j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
lalt, té mal a la po - te - ta i∏el ven - tre li fa mal.
• Recurs didàctic: es pot cantar la cançó amb una mímica clara i fàcil.
Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els alumnes en facin
una petita representació expressiva. Primer i segon vers: acció de plorar;
tercer vers: tocar-se una cama i arronsar-la; quart vers: tocar-se el ventre;
cinquè vers: fer que no amb el cap i amb el dit. Vers final: llançar-se a terra
per jeure-hi.
• Centre d’interès: els animals (el ruc, parts del cos del ruc, els aliments
de les persones i dels animals).
2 CANÇONS POPULARS
2 C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S
Allegro
& 42 œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ
œ. œ œ. œ œ. œ
Car - nes - tol - tes quin - ze vol - tes i di - lluns de més a
& œ œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ
œ. œ
més; ca - da di - a fos - sin fes - tes, la Qua - res - ma no vin - gués.
4. La butxaca proveïda
no diguis ja mai que no
i jo sempre cridaria:
“Noia, porta’m el porró!”.
• Les colles que sortien a celebrar el Car nestoltes solien cantar aquesta
cançó, que va fer-se típica de la diada.
2 CANÇONS POPULARS
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
Allegro Sol
# 2 Sol
.. œ . œ œ œ
Re7
œ œ œ œ j ..
1.
& 4 œj œ œ œ ‰
œ
El ball de la ci - va - da, jo∏us el can - ta - ré; el
#
Sol
2. , Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ré; el pa - re, quan la fan - ga - va, fe - ia∏ai - xí, fe - ia∏ai -
# œ Re7 Sol ,
& œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da, que la ci - va - da, tre - ba -
# œ œ. œ œ œ
Re7
œ œ œ œ
Sol
& œ œ œ ‰
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da gua - nya - rem.
2. Llaurava.
3. Sembrava.
4. Segava.
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
• Sembla que aquesta cançó é s força antiga, ja que ens parla de la civada
en lloc del blat, que és un conreu més important (però més recent)
en els pobles mediterranis. Podem relacionar aquesta cançó amb el
“coneixement del medi natural” en l’apartat que fa referència a les feines
del camp.
2 CANÇONS POPULARS
4 LA CANÇÓ DE LES MENTIDES
Allegro
# 2 j Re Sol Re
j Re Sol
& # 4 œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ
El pa - re va∏a-nar∏al mer - cat, el pa - re va∏a-nar∏al mer -
## Re
‰
La La7 Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
cat a com - prar∏u - na bur - ra ce - ga, trau,
## Re La La7 Re Re
& ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ œ œ
trau, a com - prar∏u - na bur - ra ce - ga, trau, trau.
• Cançó de gresca.
• Indicar l’anacrusi amb el gest d’entrada i procurar que els finals de frase
no quedin massa curts.
2 CANÇONS POPULARS
5 EL BALL DE SANT FERRIOL
Allegretto
Fa Rem Solm Do7
& b 42 œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
E - ra∏un pas - tor que te - ni - a tres o - ve - lles,
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ. œ
e - ra∏un pas - tor que te - nia un pe - ne - lló. A - ra
Fa Sib Do Fa
œ
&b œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
ve Sant Fer - ri - ol, ba - lla - rem, si Déu ho vol; el qui
• Estructura, AA’BC.
2 CANÇONS POPULARS
6 L A PA S T O R E TA
Allegro
Do Fa Sol Do
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ J œ œ œ œ
– Què li do - na - rem, a la pas - to - re - ta, què li do - na -
Fa Sol Do Sol
& œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
rem per a - nar∏a ba - llar? – Jo li do - na - ri - a u - na ca - put -
Do Sol Do
j
œ ‰
& œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ œ œ œ
xe - ta i∏a la mun - ta - nye - ta la fa - ri - a∏a - nar.
&œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ
A la mun - ta - nye - ta no∏hi ne - va ni∏hi plou i∏a la ter - ra
& œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
pla - na tot el vent ho mou. So - ta l'om - bre - ta, l'om - bre - ta, l'om -
& œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
brí, flors i vi - o - les i ro - ma - ní.
• Cançó de rotllana.
2 CANÇONS POPULARS
7 Q U A N E L PA R E N O T É PA
Allegro
# Re La7
& # 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Quan el pa - re no té pa, la ca - na - lla, la ca -
## Re
, La7 Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
na - lla, quan el pa - re no té pa, la ca - na - lla fa ba - llar.
2 CANÇONS POPULARS
8 EL BURRIQUET
Allegro
# 2% Sol Sol7
œ
Do
œ œ
Sol Re7
& 4 œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
Si n'hi∏ha - vi - a∏un bur - ri - quet que no vol llau - rar mai
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ j œ. œ œ œ œ œ œ
œ
dret, que no vol llau- rar mai dret. Que vin-gui∏elgos, gos - set, i que
# La Re Sol Mim La
œ. œ œ œ ‰ j œ œ œ œ. œ œ œ
& œ œ œ. œ œ œ
bor - di∏el bur - ri - quet! Que vin - gui∏el gos, gos - set, i que bor - di∏el bur - ri -
# Re
, Sol
j, œ œ œ
Re Re Sol Re
%
j Jœ œ œ
al
& œ œ œ œ œ J œ œ œ œ œ
œ
quet! El gos, gos - set, no vol bor - dar, el bur - ri - quet no vol llau - rar.
2. Si n’hi havia...
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
2 CANÇONS POPULARS
9 R A M , R A M PATA P L A M
Allegretto Sol
# 6
Sol Do Re7
‰ œ œ œ j . 1.
..
& 8 œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta, la ca - pe - lle - ta,
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta de Sant Jo - - - -
Sol
# j
Sol
j
Re7 Sol
j
Re7
œ œ œj œ ‰ Œ
2.
& œ. Œ j œ œ œ œ. j j
œ œ œ œ œ œ
an. A - nem a la mun - ta - nya, a - ra que∏el blat és ros, por -
# Sol
j Mim Lam
j
Re7
j Sol
& j œ œ. œ œ œ œ. Œ.
œ œ œ œ J œ œ
tem bar - ret de pa - lla, bar - ret de se - ga - dors.
Ram, rampataplam,
la capelleta, la capelleta,
ram, rampataplam,
la capelleta de Sant Joan.
Anem a la muntanya,
ara que el blat és ros,
portem barret de palla,
barret de segadors.
9 R A M , R A M PATA P L A M
• Cançó de tasca.
• Recurs didàctic: així que els alumnes ja saben la cançó, es pot aprofitar
perquè s’inventin una petita coreografia.
2 CANÇONS POPULARS
10 EL ROTLLETÓ
Allegro
Fa Solm Do7 Fa
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
El ba - llet del rot - lle - tó, de pun - te - ta, de pun - te - ta; el ba -
Fa Solm Do7 Fa
, Do7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
llet del rot - lle - tó, de pun - te - ta∏i de ta - ló. Nou po - me - tes hiha∏al po -
Fa Do7 Fa Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
mer, de nou, u - na, de nou, u - na; nou po - me - tes hiha∏al po - mer, de nou,
Do7 Fa
, Rem - - - Sib Do7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
u - na en cai - gué. Si mi - reu el vent d'on - ve, veu - reu el po - mer com
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
dan - sa; si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu com dan sa∏el po - mer.
• Per algunes contrades lleidatanes, hom festejava la jor nada del primer pa
amb ballades a la plaça, on es dansava “El rotllet” o “El rotlletó”
2 CANÇONS POPULARS
11 FUM, FUM, FUM
Moderato Lam
Lam Mi Lam Mi7
& 42 œ . # œ œ œ ..
1.
œ œ #œ œ œ #œ œ Œ
A vint - i - cinc de de - sem - bre, fum, fum, fum;
Lam Sol
2. Do Sol7 Do Sol7
& œ ‰ œ œ .. œ œ œ œ œ œ œ œ
fum. Ha nas - cut un mi - nyo - net ros i blan -
œ.
Do Sol7 Do Rem Mi Lam
& œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ #œ œ œ œ
quet, ros i blan - quet, fill de la Ver - ge Ma - ri - a, n'és nat
Lam Sol Lam
Rem Mi Lam Mi7
& œ œ œ œ 43 # œ œ œ 42 œ ‰ œ œ ..
1. 2.
œ œ Œ
en u - na∏es - ta - bli - a, fum, fum, fum. Ha nas - fum.
• Cançó de Nadal.
• Explicar el text: , establia, pell (pell de xai), samarra, majoral, gran cabal,
camades, totes plegades; els diminutius (minyonet, abrigadets, pastorets...).
2 NADALES
12 EL RABADÀ
Allegro
Do
j Sol7 Do
j
& 42 œ . œ œ. œ
j œ œ œ œ œ Œ œ. œ
– A Bet - lem me'n vull a - nar, a Bet -
Sol7 Do , Fa
& œ. œ
j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
lem me'n vull a - nar, vols ve - nir, tu, ra - ba - dà, vols ve -
Do
j
Re7 Sol , (Parlat)
& œ. œ j œ
3
Œ
#œ. œ ¿ ¿ ¿ ¿
nir, tu, ra - ba - dà? – Vull es - mor - zar!
• Cançó de Nadal.
• Cançó dialogada. Les respostes del rabadà seran recitades per un nen
solista.
2 NADALES
13 A BETLEM ME’N VULL ANAR
Allegro
Re Sol Re La7
## 2
& 4 œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ga - lli -
##
Re Re Sol Re La7 Re
,
& j œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
ne - ta? A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ra - ba - dà? Un xiu -
Re La7 Re Re La7
## j j
& œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ
let li vull com - prar, un xiu - let li vull com -
Re Sol Sol
#
& # œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
œ œ
prar. Xiu, xiu, xiu, fa - rà∏el xiu - let, xi - ri - bit, xi - ri -
Re Sol Re La7 Re
# œœ œœ œœ
& # œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œ
‰
bet, a Bet - lem, au, au, a Bet - lem, si∏us plau.
• Cançó de Nadal.
• Proposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant
(cicle mitjà o superior).
2 NADALES
14 E L D I M O N I E S C U AT
Allegretto
#
Sol Mim La7
& 42 œ
j œ œœ œœ # œœ œœ œœ œ
œ œ œ œ œœ
J #œ œ œ
A - llà so - ta∏u - na pe - nya n'és nat el Je - su -
#
Re La7 Re
j
Sol Re Sol Do
& ‰ .. œœ œœ .. œœ œœ . œ œœ .. œœ œœ œœ
œ. œ œ .. œ œ J . œ
set, nu - et, nu - et, que∏és fill de ma - re ver - ge i∏es -
#
Sol Mim Sim Do Re7 Sol
œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ œ œœ œœ œ œ ‰
& œ œ
œ œ
tà mig mort de fred, nu - et, nu - et, i∏es - tà mig mort de fred.
• Cançó de Nadal.
• Es p ot representar.
œ œ œ. œ
• Diferenciar el grup i el
• P roposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant
(cicle mitjà o superior).
2 NADALES
15 P R O P O S TA D I D À C T I C A
E L B A L L D E L A C I VA D A
O B JE CTI US
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica
i el t ext d e la cançó.
— I nt erp ret ació d e la cançó vig ilant la resp iració, l’ar t iculació i la col· locació
correct a d e la veu.
— Memorit zació d e la cançó, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
— A d op ció d ’una p ost ura corp oral correct a en cant ar d ret s o asseg ut s.
— E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació, la resp iració i les
ressonàncies.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ’ent rad a, te mpo,
p ulsació f inal.
— A ud ició int erior.
— Mob ilit zació d e d if erent s p ar t s d el cos.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a inst rument p er «f er música».
— Cançó a l’uníson.
— Cançó d ansad a.
A CTI TUDI NA LS
— I nt erès, at enció, p ar t icip ació i resp ect e en el cant .
— Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
— Valoració d e la p ròp ia veu.
— R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
— I nt erès en l’emissió correct a d e la veu.
— Curiosit at p el p at rimoni musical d el p rop i p aís.
— G aud i en el cant col· lect iu.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a.
— Desinhib ició i esp ont aneït at d e moviment s en la d ansa.
MO TI VA CI Ó
— E s p ot ap rof it ar int rod uir aq uest a cançó q uan es t reb allin, a l’àrea d e
Coneixement d e med i, les d if erent s f eines d el camp .
— P od em p rop osar un joc als alumnes, f ent q ue un nen/ a f aci amb mímica
una d e les f eines d el camp i els alt res l’hag in d ’end evinar.
TÈ CNI CA V O CA L
S eg uint el mod el p rop osat en la cançó D a l t de l c otxe , t amb é exp licarem
una hist òria amb la q ual f arem exercicis d e resp iració i vocalit zació.
— A nem cap al camp a t reb allar. P el camí cant em “Hei ha hei ho” (d ues
veg ad es la q uint a d escend ent ) f ent sta c a tto. P rog ressivament , anirem
p ujant p er semit ons.
— De sob t e veiem un amic lluny, a l’alt ra munt anya, i el crid em: “E o!” (t ercera
menor d escend ent ) d iverses veg ad es i no g aire f or t . Com q ue no ens sent ,
cad a cop ho f arem més ag ut (sense crid ar massa).
TE X T
— E s p ot t reb allar el vocab ulari relacionat amb el conreu d el b lat f ent
buscar als alumnes els verbs que apareixen a la cançó, amb les definicions
en una llist a q ue els p rop orcionarà el mest re/ a. Desp rés, els nens/ es f aran
el d ib uix d e la d ef inició.
A S P E CTE S R Í TMI CS
Pu l sa c i ó
— Fer p icar d e mans la p ulsació a la neg ra ment re es cant a la cançó.
— Fer p icar amb una mà sob re la t aula la p ulsació d e b lanca ment re es cant a
la cançó.
— Fer d os g rup s d ’alumnes, q ue p iq uen els exercicis ant eriors
simult àniament .
— Donar-los una f it xa amb una q uad rícula d e 8 columnes i 6 f ileres. E ls
alumnes han d ’anar marcant amb un llap is un p unt et en cad a q uad ret
seg uint la p ulsació d e neg ra ment re el mest re/ a cant a la cançó, no g aire
d e p ressa i accent uant p er ajud ar-los.
Ri tme
— É s un b on moment p er p resent ar el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e
semicorxera a nivell sensorial (el mest re/ a p ica amb un inst rument d e
p ercussió d e so ind et er minat d if erent s f ig ures rít miq ues, amb resp ost a
g est ual d els alumnes d esp laçant -se lliurement p er l’esp ai). E s p ot
relacionar amb diversos animals. Per exemple: la blanca, caminar d’elefant;
la neg ra, caminar d e cavall. Dues corxeres: g at . Q uat re semicorxeres:
rat olí. Corxera seg uid a d e semicorxera: t rot d el cavall (és convenient q ue
els alumnes hag in p ract icat ant erior ment el g alop ).
— E s p iq uen d iversos rit mes d e q uat re p ulsacions. E ls alumnes han
d ’end evinar en q uins ap areix la corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera
(en q uina p ulsació se sent un salt ).
A S P E CTE S ME LÒ DI CS
M e l odi a
— E l mest re/ a int erp ret arà amb un inst rument melòd ic, o cant arà, una melod ia
imp rovisad a i, ent remig , t ocarà la melod ia d e la p rimera f rase («el b all d e
la civad a jo us el cant aré»). E ls nens/ es caminaran lliurement p er l’esp ai i
s’at uraran q uan sent in la melod ia d e la cançó p er escolt ar-la. Q uan t or ni a
sonar una música d if erent cont inuaran caminant .
— E s p ot f er el mat eix asseg ut s i aixecant la mà q uan id ent if iq uin la cançó.
— Treb allarem la línia melòd ica d e la p rimera f rase f ent p rimer q ue els
alumnes la d ib uixin amb la mà en l’aire, i d esp rés p lasmant -ho en un
p ap er. A nirà b é cant ar la cançó molt a p oc a p oc, f ent -los ad onar si la
melod ia p uja o b aixa.
In te ri ori tz a c i ó
— P er f er un exercici d ’at enció, q uan el mest re/ a aixeq ui la mà amb t ot s els
d it s amag at s, t ot a la classe seg uirà la cançó en silenci; q uan aixeq ui un
d it cant arà el p rimer g rup d ’alumnes i q uan most ri d os d it s ho f arà el
seg on g rup .
Estru c tu ra f orma l
É s imp or t ant f er ad onar els nens/ es q ue les cançons q ue cant en est an
est ruct urad es en f rases musicals, alg unes d e les q uals són comp let ament
d if erent s d ’alt res q ue es rep et eixen o d ’alt res d e semb lant s amb alg una
p et it a d if erència.
E n aq uest cas, a més a més, cal t reb allar l’est ruct ura, ja q ue els f acilit arà
la comp rensió d e la d ansa.
I NTE NS I TAT
— E ls alumnes cant en la cançó d ’acord amb el car t ell d ’int ensit at q ue most ra
el mest re/ a i q ue canviarà en acab ar la f rase.
— E l mest re/ a cant a la cançó variant la int ensit at a cad a f rase i els alumnes
han d e d ib uixar la seq üència d e g raf ies.
— E s p ot f er el mat eix exercici amb els reg ulad ors.
TI MB R E
— Cad a inst rument rep resent a una f eina d el camp . Uns alumnes t enen els
inst rument s i els t oq uen, i els alt res són els p ag esos q ue han d e resp ond re
a l’estímul sonor representant la feina corresponent. Exemple: triangle-segar,
caixa xinesa-p ast ar, p and ero-b at re, et c.
— P erq uè els alumnes id ent if iq uin l’acció amb l’inst rument ens ajud arem
d ’uns rèt ols on f ig urin els d ib uixos d e la f eina d el camp amb l’inst rument
corresp onent .
DA NS A
— P unt s d e d ansa i f ig ura rít mica:
• P unt eig (neg ra).
• G alop (corxera amb p unt i semicorxera).
— P osició inicial:
• R ot llana amb les mans ag af ad es.
— Moviment :
• Fent rot llana i ag af at s d e les mans, d ansar, t ot p unt ejant , les d ues
p rimeres f rases musicals (A i rep et ició d e A ), p er acab ar amb els p eus
junt s i encarat s cap al cent re. (Cal t reb allar-ho p rèviament , ja q ue als
nens/ es els cost a acab ar amb els p eus junt s. )
• A cont inuació (t ercera f rase (B )), els alumnes han d e rep resent ar
mímicament l’acció q ue es cant a en aq uest moment .
• A la q uar t a f rase (A’) s’aixeca la mà i es d óna un cop al p it , i cad a
alumne/ a f a mit ja volt a sob re si mat eix, q ued ant la rot llana d e cara enf ora.
(S i això d if icult a la d ansa es p ot ad ap t ar una alt ra op ció: f er la volt a
sencera i t or nar a q ued ar d e cara end ins. )
• A la cinq uena i sisena f rase (C i C’) es f a g alop ag af at s d e les mans, t ot
d esp laçant -se cap a la d ret a i acab ant amb els p eus junt s.
• R ep et ir t ot a la d ansa f ent -ho t ot ig ual, p erò començant mirant enf ora.
Educació primària
Cicle mitjà
• Nadales
• Proposta didàctica
3
ÍNDEX
Cançons populars
1 Margarideta
3 El poll i la puça
4 El bon caçador
5 El maridet
7 En Pere Gallerí
8 La gata i el belitre
9 La filadora
Nadales
11 El Noi de la Mare
13 El pobret alegre
Proposta didàctica
15 Margarideta
3
1 M A R G A R I D E TA
Allegretto
b
Solm Re Solm
,
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
– Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí, dei - xa
,
b
Re Solm Re Solm
,
&b œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
de fer ma - ti - na - da! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí, de se -
b
Dom Re7 Solm
, œ.
Dom Re7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
guit vés - te∏a ves - tir. – Prou em lle - va - ri - a jo, si∏em por - ta - va∏al - gú sa -
,
b
Solm Dom Re7
œ
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - tes; prou em lle - va - ri - a jo, que sa - ba - tes no tinc,
, , Sol7 ,
bb
Mib Sol7 Dom Dom Sol7
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
no. Pe - re va∏a la pla - ça, Pe - re ja n'hi com - pra, Pe - re ja se'n
bb ,Dom
Mib
U
Re
, Dom
œ œœ
Solm Re7 Solm
œ œ œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ uœ
tor - na, Pe - re ja∏és a - quí! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí.
• A cada peça de roba que en Pere li porta entra una nova balladora
a la rodona.
3 CANÇONS POPULARS
2 U N A M AT I N A D A F R E S C A
Allegretto
# Sol Re7
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
U - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de
& œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ œ
bo, u - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de bo, vaig sor -
# œ œ œ
Re
‰ œ œ
& œ œ œ
œ œ œ œ
tir per 'nar∏a ca - çar, a - ra va de bo, vaig sor -
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
tir per 'nar∏a ca - çar, a - ra va de bo, que de bo va.
• Seria convenient fer un treball d’articulació del text de la tor nada per
reforçar la precisió del grupet rítmic de quatre semicorxeres.
• Com que el text de la cançó és llarg i narra una història, es pot recitar
i/o il·lustrar amb vinyetes.
3 CANÇONS POPULARS
3 EL POLL I LA PUÇA
Allegro
IntroducciFa ,
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ
El poll i la pu - ça se'n vo - len ca - sar: – Com ens ca - sa -
Do Fa Do , Fa
&b ˙ œœ œœ œœ œœ ˙˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
rem si no te - nim pa? Res - pon la for - mi - ga des del for - mi -
&b ˙ œœ œœ œœ œœ œ œœ œœ œ œ œ ˙ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
guer: – A - vant, a - vant les no - ces: de pa, jo∏en du - ré. – De pa, ja∏en te -
, Do Fa
&b ˙ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
œ œ œ œ ˙ œœ ˙˙ œœ
nim; carn, com ho fa - rem? Res - pon la gui - neu des del ga - lli -
& b ˙˙ œœ œœ œœ œœ œ œ œ
œ
œ œœ œœ ˙
œ œ œ œ
ner: – A - vant, a - vant les no - ces: de carn, jo∏en - du - ré.
I n t r o d uc c ió
E l p o l l i la puç a se ’n v ole n c a sa r :
– Co m e ns c a sa re m si no t e nim pa ?
Re s p o n la for miga de s de l for migue r :
– Av a n t , a v a nt le s noc e s: de pa , jo e n dur é .
E st r o f es
1 . – D e pa , ja e n t e nim; c a r n, c om ho fa re m?
R e spon la guine u de s de l ga lline r :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s: de c a r n, jo e n dur é .
2 . – D e c a r n, ja e n t e nim; v i, c om ho fa re m?
R e spon e l mosquit de l fons de l c e lle r :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s: de v i, jo e n dur é .
3 CANÇONS POPULARS
4 EL BON CAÇADOR
Allegretto
Fa Do7 Fa Do7
j
& b 38 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
U - na ma - ti - na - da fres - ca vaig sor - tir per 'nar∏a ca -
Fa Do Rem Do Fa Do7 Fa
j œ œ œ œ œ œ
&b œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ.
œ œ
çar; no∏en tro - bo per - diu ni guat - lla per a po - der - li ti - rar.
Do Rem Do Fa Do7 Fa
œ œ œ œ œ œ
&b œ œ œ œ œ
œ
j œ.
œ œ
Si∏em ti - ra l'a - mor i∏em to - ca, si∏em to - ca bé∏em to - ca - rà.
• Diferenciar les estrofes (que narren la història) de la tor nada (sempre amb
la mateixa lletra).
• Fer adonar els alumnes que totes les frases tenen la mateixa estructura
i disseny melòdic a dues altures diferents.
3 CANÇONS POPULARS
5 EL MARIDET
Allegro
Do Fa Do
& 68 œ œ œ œ œ œ
œ œ œ J œ œ
J J œ
Amb u - na cu - a de ci - re - ra jo n'hi he
j
Fa Sol7 Do Sol Do Fa
j j œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ J œ J
fet bi - ga ser - re - ra; me n'ha so - brat un bo - ci -
,
j
Do Fa Sol7 Sol
œ j
& œ. œ œ œ œ œ œ 42 œ œ œ œ
net, jo n'hi he fet un bas - to - net. Tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do Sol
œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me'l men - ja; tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do
œ œ œ œ œ 68
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me l'ha men - jat.
4 . I a mb un pa m i mig de dr a p
jo l’he v e st it de c a p a c a p;
me n’ha sobr a t un boc ine t ,
jo n’hi he fe t uns mit jone t s.
Ta n pe t it e t ...
5 EL MARIDET
3 CANÇONS POPULARS
6 E L S T R E S TA M B O R S
Allegro
# Sol Re Sol
r
& 42 œ
r œ. œ œ. œ œ ‰. œ œ. œ œ. œ
Si n'e - ren tres tam - bors, ve - ni - en de la
r œ . œ œ . œ œ . œ œj ‰
Sol
& œ ≈œ œ. œ œ. œ œ ‰.
R œ
guer - ra, i∏el més pe - tit de tots por - ta∏un ram de ro - se - tes.
# Do 3 Re Sol
‰. r œ. œ œ. œ œ ‰.
& œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
Ram, ram, pa - ta - plam!, por - ta∏un ram de ro - se - tes.
4. M’haveu de demanar
al pare i a la mare;
si el sí vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
Ram, ram, pataplam!,
per mi, res no es pot perdre.
6 E L S T R E S TA M B O R S
• Cançó escenificada.
• Per treballar la història que ens explica la cançó, els alumnes de l’àrea
de Llengua poden fer una redacció o una auca.
• Podem fer que alguns nens/es en facin la representació mentre els altres
canten.
• Cal vigilar que els nens/es cantin bé les figures amb puntet.
2 œ. œ. œ. ..
4 œ œ œ œ œ œ œ Œ
3 CANÇONS POPULARS
7 EN PERE GALLERÍ
Allegro
j
Fa
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Com que∏ell és tan bon ho - me, en Pe - re Ga - lle -
j
Fa7 Sib Sibm
œ œ œ œ œ œ
&b œ ‰ œ œ œ œ œ œ
rí, se'n duu to - ta la xei - xa, la xei - xa de per
Fa
, Do7
, Fa
& b Jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj œj
q' uí. Que la mort, que la vi, mar - xant d'en Pe - re Ga - lle - rí, com
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
va - res tu - ru - ru - ru - rú, com va - res tu mo - rir.
• S’ha de procurar que la dicció sigui clara i que no s’acceleri la tor nada.
• Fer un treball previ del text de la tor nada, repetint-lo diverses vegades
com si fos un embarbussament.
3 CANÇONS POPULARS
8 L A G ATA I E L B E L I T R E
Allegretto
Rem Do Sib
& b 42 œ œ œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
De la ga - ta i∏el be - li - tre jo∏us di - ré lo que∏ha pas -
La , Rem Do Sib
œ œ œ
&b œ œ œ. œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
sat: s'ha per - dut al - gu - na co - sa, no sé qui l'hau - rà tro -
& b œ. œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ #œ
bat. Si se - rà∏el gos o bé∏el gat, a la nyi - go, nyi - go,
Rem , Solm7 Do
, Sib La7 Rem
&b œ j
œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ #œ œ
nyi - go, si se - rà∏el gos o bé∏el gat a - quell qui l'hau - rà tro - bat.
1. De la gata i el belitre
jo us diré lo que ha passat:
s’ha perdut alguna cosa,
no sé qui l’haurà trobat.
Si serà el gos o bé el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat
aquell qui l’haurà trobat.
• Cal estar atent als finals de frase perquè no quedin tallats i accentuats.
Per ev itar-ho es pot demanar que l’última nota es faci llarga (anant a buscar
la frase següent).
3 CANÇONS POPULARS
9 LA FILADORA
Allegro ,
## 3 Re La Sim
œ œ œ
La
œ œœ œ
Si7
nœ œ œ
Mim
& 4 ˙ œ
œ œ œ œ
Un po - bre pa - gès te - ni - a∏u - na fi - lla, te - ni - a qui -
& œ Œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
ze∏anys i∏en ca - ra no fi - la. Tra - la - rà, la, la, la, prim - fi - la, prim -
& œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ Œ
œ œ
fi - la, tra - la - rà, la, la, la, prim - fi - la∏i se'n va.
• És una cançó amb una línia melòdica molt delicada, ja que té un àmbit
molt obert, i s’ha d’interpretar molt lligada. Si hi hagués alumnes amb
proble mes d’afinació, podem fer que les estrofes les canti un petit grup
i la tor nada tota la classe.
3 CANÇONS POPULARS
10 JOAN DEL RIU
Allegro
Do Fa Do Fa Sol7
j
& 68 œ j
œ œ. œ œ œ œ. œ œ œ
j
œ œ œ
j
Joan del Riu n'és ar - ri - bat amb un pot de con - fi -
Do
, Fa Do Fa
j
Sol7 Do
j j œ œ œ j j ‰ j
& œ œ œ œ œ. œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
tu - ra; Joan del Riu n'és ar - ri - bat amb un pot de ra - ï - mat. N'ha por -
Fa
j
Sol7
j
Do
, Do7
& œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œj œ œj œ œj œ . œ œ œ
tat un vi - o - lon per fer ba - llar les mi - nyo - nes, n'ha por - tat un vi - o -
Sol7 Do Do Sol7 Do
Fa
j j .. œ œ œ Jœ
Estrofes Per acabar
j œ ‰
& œ. œ œ œ œ œ œ œ ‰ J
lon per fer ba - llar tot el món. ba - llar tot el món.
3 CANÇONS POPULARS
11 EL NOI DE LA MARE
Moderato
Sol Re
# # 6 Re œœ .. j
& 8 œœ .. œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ . œœ œœ
J .
– Què li da - rem, a n'el Noi de la Ma - re? Què li da -
Sol Re La7
## œœ œœ œœ .. œœ œœ
& œœ .. œœ .. œœ .. œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ .
. œœ œœ
rem que li sà - pi - ga bo? – Pan - ses i fi - gues i nous i o -
Re La7 Re
##
& œœ j œœ œœ œœ .. œœ œœ
œ œœ .. œœ .. œœ œœ œ.
J
li - ves, pan - ses i fi - gues i mel i ma - tó.
• Cançó de Nadal. Ball rodó amb diverses variants, tant de música com de
lletra.
3 NADALES
12 L’ À N G E L I E L S PA S T O R S
Allegretto
## 6 Re
j j j Solœ
& 8 œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
J
– Pas - to - rets de la mun - ta - nya que vi - viu amb gran re -
, Sol Re
## j
œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ œj œ œj
Re Sol Re La7
& œ œ œ Jœ œ . .. ‰ œ œ
cel, amb gran re - cel, des - per - teu, ve - niu de pres- sa, que n'és nat el Rei del
## Re
.. j j
& œ. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
cel. Cap al mig - di - a can - ta∏i re - fi - la; to - ca, Pas -
## j Re , Sol Re ,
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ .. œœ œœ œ
œ œœ .. œœ œœ œ
œ œœ .. ‰ œœ œœ
qual, re - pi - ca∏el tim - bal: ram - pa - ta - plam, ram - pa - ta - plam! Que∏en són
# # Solœ . Re La7
j j
Re
..
& œ. œœ œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ ..
fes - tes d'a - le - gri - a, Pas - qües San - tes de Na - dal.
1. –Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel, amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa,
que n’és nat el Rei del cel. (bis)
Cap al migdia canta i refila;
toca, Pasqual, repica el timbal:
rampataplam, rampataplam!
Que en són festes d’alegria,
Pasqües Santes de Nadal!
• Aquesta nadala és tota dialogada, com ho poden ser la majoria de les que
duen el tema de l’anunciata o el de l’adoració dels pastors, que recorda
l’origen dramàtic del gènere.
• Cançó molt adient per treballar l’obstinat rítmic a la tor nada i, fins i tot,
alguna polirítmia senzilla.
3 NADALES
13 EL POBRET ALEGRE
Allegro
Do Fa Sol7 Do Do
& 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ
œ œ œ
Sóc po - bre∏i no∏en - ve - jo la vi - da del ric, per - què me la
œ œ œ
Fa Sol7 Do Lam Fa
& œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ
pas - so molt més di - ver - tit. Si hem de ser po - bres, si - guem - ho de
Sol Do Fa Sol7 Do
& œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ
grat; jo can - to∏i m'a - le - gro quan Je - sús és nat.
• Cançó de Nadal.
34 Œ˙ œ œ
Œ
• Buscar l’estructura formal (AABA).
3 NADALES
14 LES BÈSTIES AL NAIXEMENT
Allegro
j j, œ j
Do Sol7
& 68 œ œ j œ œ œ j
œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
Les ga - lli - nes van pu - jant, jun - tes van, el gall can -
Do
j
Do7
j j Fa
j
& œ ‰ .. œœ œœ œœ b œœ œœ .. œœ œœ
œœ œœ J J
J J
tant. Van ba - llant el mi - nu - et, que∏el Xi -
j j j, j j
Sol7 Do Do7
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ j œœ œœ œœ b œœ
œœ J
J J J J J
quet molt se n'a - le - gra; van ba - llant el mi - nu -
, j Do
j Sol7
j
œ
Fa Do
& œœ .. œœ œ œ œœ œœ œ ‰
œ œ œ œ
J J J
et, molt se n'a - le - gra∏el Xi - quet.
• Cançó de Nadal.
3 NADALES
15 P R O P O S TA D I D À C T I C A
M A R G A R I D E TA
P rob ab lement , molt s d els alumnes d e cicle mit jà ja sàp ig uen aq uest a
cançó, encara q ue sig ui d ’una manera p arcial. A ixò no vol d ir, p erò, q ue
s’hag i d e d eixar d e b and a cap p as en el p rocés d ’ap renent at g e, ja q ue
és p ossib le q ue en alg uns casos els alumnes hag in ad op t at alg uns g irs
melòd ics incorrect es o una p ulsació p oc reg ular.
O B JE CTI US
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu, t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica
i el t ext d e la cançó.
— Memorit zació d e la cançó.
— Emissió de la veu fent atenció a l’ar ticulació, la respiració i les ressonàncies.
— R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia.
— E missió i mod ulació d els d iversos mat isos d e la p ròp ia veu.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a mit jà d ’exp ressió musical.
— Cançó a l’uníson.
A CTI TUDI NA LS
— Const ància en el mant eniment d ’una p ost ura corp oral ad eq uad a en el
moment d ’int erp ret ar cançons.
— A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant i l’acomp anyament rít mic.
— Valoració d e les int erp ret acions ind ivid uals i col· lect ives.
— E missió correct a d e la veu: hig iene i cura d e la veu.
— A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a, d el mest re/ a.
MO TI VA CI Ó
P resent ació d e la Marg arid et a, i d e l’arg ument d e la cançó, amb una
nina ret allab le d e car t olina q ue f aran p ost erior ment com a t reb all
int erd iscip linari amb l’àrea d e P làst ica. Tamb é es p ot elab orar, amb una
car t olina, un est ened or d e rob a amb les p eces d e rob a f et es d e car t olina
amb velcro al d arrere i p enjad es amb ag ulles d ’est end re (p et it es). Les
p eces d e rob a s’aniran eng anxan a la Marg arid et a.
TÈ CNI CA V O CA L
A l’hora d e f er exp ressió i t ècnica vocal, es p ot ap rof it ar el p ersonat g e d e
la Marg arid et a p er f er est irament s d e la veu amb d if erent s onomat op eies.
E xemp le: el mest re/ a p reg unt arà als alumnes: “Q uè f a la Marg arid et a q uan
es lleva al mat í?”, i els alumnes imit en el so d ’un b ad all a d if erent s alt ures.
En aquesta cançó és convenient fer alguns exercicis de vocalització, ja que
en els f rag ment s d e q uat re semicorxeres («lleva’t d e mat í», «P ere va a la
p laça». . . ) als alumnes se’ls escap a alg una síl· lab a. E ls f arem recit ar el t ext
vocalit zant i ar t iculant molt . Cad a veg ad a q ue acab in la f rase, t or narem a
començar amb un t e mpo més ràp id .
P od em f er cant ar la f rase “Marg arid et a lleva’t d e mat í” i anar p ujant p er
semit ons. I nt erp ret arem d if erent s f rases d e la cançó emet ent d if erent s
mat isos d e veu (nasal, p icat , llig at . . . ).
T EXT
— F o n è ti c a . D i fi c u l ta ts de pro n ú n c i a : e o be r ta : Ma rga ri de ta , mi tge te s,
sa ba te te s, fa l di l l e te s, so n e ta . O o be r ta : pro u , j o , pe rò . Vo c a l n e u tra :
Ma rga ri de ta . So pa l a ta l : de i xa , j o , mi tge te s, j a . En l l a ç o s fò n i c s: é s_a qu í .
— S’explicaran les expressions “deixa de fer matinada” i “prou em llevaria jo”.
— R e spe c te a l a n a rra c i ó , fa re m qu e di sti n ge i xi n qu i n e s só n l e s fra se s qu e
di u c a da pe rso n a tge (si h o h a gu e ssi n d’ e sc ri u re po sa ri e n u n gu i o n e t a l
da va n t) i qu i n a é s l a pa r t de l n a rra do r (“ Pe re va a l a pl a ç a ..., j a é s a qu í ” ).
Pe r re fo rç a r-h o , fa re m qu e l e s n e n e s re c i ti n e l te xt de l a Ma rga ri de ta , e l s
n e n s e l de l Pe re i , to ta l a c l a sse , l a pa r t de n a rra c i ó .
— Es fa rà u n tre ba l l de te xt l i mi ta t a l vo c a bu l a ri (so bre l e s pe c e s de ro ba ).
PR OC ÉS D ’ A PR EN EN TAT GE
Pe r a qu e sta c a n ç ó pro po se m u n pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge
di fe re n t de l qu e de ta l l e m e n l e s pri me re s pà gi n e s:
— Pe r pre se n ta r l a c a n ç ó s’ e sc o l ta l ’ a u di c i ó de l a c a n ç ó se n c e ra .
— Qu a n s’ h a a c a ba t e s pre gu n ta a l s a l u mn e s si h a n se n ti t po c s o mo l ts
n e n s/e s, i si c a n ta ve n to t so l s o h i h a vi a a c o mpa n ya me n t d’ i n stru me n ts.
Si ve i e m qu e h i h a du bte s, é s c o n ve n i e n t to r n a r a e sc o l ta r l a c a n ç ó , c re a n t
e xpe c ta ti va i i n te rè s pe r c o n è i xe r l a re spo sta .
— U n c o p j a só n c o n sc i e n ts qu e h i h a u n a n e n a qu e c a n ta c o m a so l i sta i u n
c o r de n e n s/e s, i qu e l a c a n ç ó s’ a c o mpa n ya a mb i n stru me n ts, de ma n e m
a l s n e n s/e s do s e xe rc i c i s d’ i de n ti fi c a c i ó tí mbri c a , qu e tre ba l l e n ta mbé l a
c o n c e n tra c i ó :
• H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è c a n ti l a
Ma rga ri de ta .
• H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è e s se n ti mú si c a
d’ i n stru me n ts.
— L a re sta de l pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge se gu i rà e l mo de l pro po sa t
a l ’ a pa r ta t de “ C o m e n se n ya r u n a c a n ç ó ” .
A SPEC T ES R ÍT MIC S
P ul s aci ó
To t i qu e e n a qu e st c i c l e l a pu l sa c i ó j a s’ h a u ri a d’ h a ve r a sso l i t, fa re m
a l gu n s e xe rc i c i s pe r a c a ba r de c o n so l i da r-l a .
Ri t me
— El me stre /a i n te rpre ta a mb u n i n stru me n t de pe rc u ssi ó de so i n de te r mi n a t
e l ri tme d’ u n a fra se , e l s a l u mn e s h a u ra n d’ e n de vi n a r de qu i n a e s tra c ta (e s
començarà per fer escollir als alumnes entre dues frases ben diferenciades:
A o C ).
— Es di vi de i x l a c l a sse e n do s gru ps, u n s i n te rpre te n a mb l a c a i xa xi n e sa e l
ri tme me n tre e l s a l tre s du e n l a pu l sa c i ó a mb e l pa n de ro (é s c o n ve n i e n t
c o me n ç a r pe r fe r-h o de do s e n do s o e n pe ti ts gru ps).
— Es re pa r te i xe n di ve rso s i n stru me n ts de pe rc u ssi ó e n tre c i n c a l u mn e s
(o c i n c gru ps d’ a l u mn e s) i s’ i n te rpre ta e n c a de n a e l ri tme pe r fra se s. És u n
bo n mo me n t pe r pre se n ta r l e s qu a tre se mi c o rxe re s (ti -ri -ti -ri ).
— Es pi qu e n di ve rso s ri tme s de qu a tre pu l sa c i o n s. El s a l u mn e s h a n
d’ e n de vi n a r e n qu i n s a pa re i xe n l e s qu a tre se mi c o rxe re s.
— Es re l a c i o n a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s a mb c a n ç o n s j a a pre se s:
P as t o ret , d’o n v éns , En P ere Gal l erí ...
— El me stre /a re c i ta e l te xt d’ u n a fra se de qu a tre pu l sa c i o n s i e l s a l u mn e s
h a n de de sc o bri r e n qu i n a pu l sa c i ó h i h a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s.
— El me stre /a e sc ri u a l a pi ssa rra o e n u n a fi txa di ve rso s ri tme s de qu a tre
pu l sa c i o n s e n qu è h i h a gi n l e s qu a tre se mi c o rxe re s, l e s i n te rpre ta a mb u n
i n stru me n t de pe rc u ssi ó i l ’ a l u mn e /a l e s h a de re l a c i o n a r.
— Pe r tre ba l l a r l a c re a ti vi ta t, l ’ a l u mn e /a i n ve n ta u n ri tme de qu a tre pu l sa c i o n s
e n qu è a pa re gu i n l e s qu a tre se mi c o rxe re s. D e spré s l ’ i n te rpre ta i u n a l tre
n e n /a de l a c l a sse i n te n ta re pro du i r-l o mi tj a n ç a n t l e s sí l ·l a be s rí tmi qu e s.
— S’ a c o mpa n ya rà pe r fra se s l a c a n ç ó a mb po l i rí tmi e s se n zi l l e s a mb so n s
c o rpo ra l s o i n stru me n ts de pe rc u ssi ó .
Co mpàs
Se ri a c o n ve n i e n t fe r u n pa ra l ·l e l i sme e n tre e l l l e n gu a tge o ra l i e l l l e n gu a tge
mu si c a l a l ’ h o ra de pre se n ta r e l c o mpà s. A i xí fa re m ve u re a l s a l u mn e s qu e
me n tre e n e l l l e n gu a tge o ra l a c c e n tu e m c e r te s sí l ·l a be s, e n e l l l e n gu a tge
mu si c a l e l qu e a c c e n tu e m só n c e r te s pu l sa c i o n s.
Po de m de ma n a r a u n a pa r t de l a c l a sse qu e po r ti l a pu l sa c i ó d’ u n a c a n ç ó
j a a pre sa a l a n e gra , me n tre qu e u n a a l tra pa r t h o fa a l a bl a n c a . F a re m
n o ta r qu e l ’ a c c e n t h i a pa re i x de ma n e ra re gu l a r (fo r t, fl u i x). D e spré s
— F e r e xe rc i c i s se n so ri a l s de re c o n e i xe me n t de c a n ç o n s bi n à ri e s i te r n à ri e s.
MEL OD IA
— Es fa rà n o ta r a l s n e n s/e s qu e to te s l e s fra se s a c a be n a mb l a ma te i xa n o ta ,
qu e tra n sme t se n sa c i ó de re pò s (tre ba l l pre vi a l a pre se n ta c i ó de l e s
fu n c i o n s de tò n i c a i do mi n a n t). C o m a pre pa ra c i ó d’ a qu e st e xe rc i c i , se
n ’ h a u ri e n de fe r a l gu n s so bre pre gu n ta i re spo sta pe r ta l de fe r n o ta r l a
fu n c i ó c o n c l u si va de l a tò n i c a (El No i de l a M are, Carg o l , t reu bany a...).
— Te n si ó -di ste n si ó . Es fa rà n o ta r a l s a l u mn e s qu e e n a qu e sta c a n ç ó (c o m a
e xe mpl e de mo l te s a l tre s) l a me l o di a fa u n c a mí a sc e n de n t a l c o me n ç a me n t
de l a fra se i de sc e n de n t a l ’ a c a ba me n t. A l tre s e xe mpl e s: El No i de l a M are,
Carg o l , t reu bany a, El po l l i l a puça...
— F e r-l o s a do n a r se n so ri a l me n t qu e l a me l o di a e stà e sc ri ta e n mo de me n o r,
fe n t l a c o mpa ra c i ó c a n ta da , o i n te rpre ta da a mb u n i n stru me n t me l ò di c , de
c o m se ri a e n mo de ma j o r.
IN T EN SITAT
F a re m o bse rva r a l s a l u mn e s qu e n o r ma l me n t l a ve u de l n e n /a so l i sta se
se n t mé s fl u i x qu e qu a n c a n ta l a to ta l i ta t de l a c l a sse , pe rò qu e ta mbé
po de m mo di fi c a r a qu e sta i n te n si ta t a vo l u n ta t.
Po de m fe r di fe re n ts e xe rc i c i s fe n t-l o s c a n ta r fra se s mu si c a l s fl u i xe s i fo r te s
se go n s i n di qu i e l me stre /a (o u n a l u mn e /a ) a mb e l ge st de di re c c i ó o
a sse n ya l a n t l a gra fi a c o rre spo n e n t e n u n rè to l o a l a pi ssa rra .
Ta mbé se rà c o n ve n i e n t tre ba l l a r e l s re gu l a do rs, i n te n ta n t qu e si gu i n ta n
pro gre ssi u s c o m e s pu gu i . A ba n s qu e h o fa c i n c a n ta n t, e l s de ma n a re m qu e
pi qu i n de ma n s me n tre e l me stre /a a sse n ya l a d’ e squ e rra a dre ta a mb e l di t
u n re gu l a do r di bu i xa t a l a pi ssa rra : n o po de n pi c a r fo r tí ssi m o pi a n í ssi m si
e l me stre /a e n c a ra té e l di t a mi g re gu l a do r. Es fa rà e l ma te i x re c i ta n t u n a
pa r t de l te xt.
A qu e st tre ba l l pe r me trà fe r u n cres cendo a l ’ ú l ti ma pa r t, de s de “ Pe re va a
l a pl a ç a ” fi n s a l fi n a l , a mb l a i n te n c i ó i n te rpre ta ti va qu e e n Pe re c a da
ve ga da é s mé s a pro p i d’ è mfa si e n to r n a r a re pe ti r pe r ú l ti ma ve ga da
“ Ma rga ri de ta l l e va ’ t de ma tí ” .
T IMB R E
R e c o n è i xe r a mb e l s u l l s a c l u c a ts qu i n n e n /a de l a c l a sse e stà c a n ta n t l a
Ma rga ri de ta .
• Nadales
• Proposta didàctica
Educació primària
Cicle superior
4
ÍNDEX
Cançons populars
1 El rossinyol
3 L’hereu Riera
4 Marieta cistellera
5 Els contrabandistes
6 La presó de Lleida
7 La calma de la mar
8 La dama d’Aragó
9 El mariner
Nadales
12 El desembre congelat
Proposta didàctica
15 La presó de Lleida
4
1 EL ROSSINYOL
Lento
# Re
& # 42 œ œ œ ˙
œ œ. œ œ œ œ œ
Ros - si - nyol que vas a Fran - ça, ros - si - nyol,
# j Sim Sol La
& # œ ‰ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
en - co - ma - na'm a la ma - re, ros - si - nyol d'un
Re
## Re La7
j ‰
& œ œ œ. œ œ œ œ œ ˙ œ
bell bo - cat - ge, ros - si - nyol, d'un vol.
4 CANÇONS POPULARS
2 M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó
Moderato
## 3 Re La7 Re
& 4 œ. œ œ. j
œ œ œ œ. œ œ. œ œ œ
˙ J
Mun - ta - nyes del Ca - ni - gó fres - ques són i re - ga -
,
# # Laœ . œ œ. œ œ.
La7
j Re La7
j
& œ œ œ œ ˙ œ. œ œ. œ œ œ
la - des, so - bre - tot a - ra∏a l'es - tiu que les ai - gües són ge -
## Re
, Mim
j
La7 Re
& œ. œ œ œ. œ œ. œ œ œ œ. œ œ
la - des, que les ai - gües són ge - la - des.
4 CANÇONS POPULARS
3 L’ H E R E U R I E R A
Allegretto
Fa Fa Do Fa
& b 38 j œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ
Per a Sant An - to - ni grans ba - lles hi ha, per
Fa Fa Do Fa
œ. j
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
a Sant Mau - ri - ci tot el po - ble∏hi va. Tra - la -
Fa Sib
œ œ
Do7
j
Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
rà, la, tra - la - rà, la, tra - la - rà, la, la; tra - la -
3. Anem, donzelletes,
anem a ballar,
que l’hereu Riera
ens hi farà entrar.
Tralarà, la...
3 L’ H E R E U R I E R A
• Dansa que es ballava a les taver nes, sobre dues fustes en forma de creu
col·locades damunt d’un got de vi, per jugar-se el beure.
4 CANÇONS POPULARS
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
Sardana
# # 6 . Re j j Sol Re
j j j Sol
& 8 . œ œ œ œ œ Jœ œ œ œ œ œ œ œ Jœ
Ma - ri - e - ta, cis - te - lle - ra, tu que∏en saps de fer cis -
## Re
j La7 j Re
œ œ œ œj
La7 Re
& œ. œ œ œ œ œ Jœ œ œj œ Jœ J œ ‰ ..
tells, me'n fa - cis u - na pa - ne - ra per a - nar∏a co - llir cla - vells.
## . Sol
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Re
j j
& . œ J œ œ œ
.
Tra, là - ra - la, là - ra - la, la, la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la la, la, la, la,
## j Sol La7 Re
..
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
la, la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, la.
Marieta, cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me’n facis una panera
per anar a collir clavells.
Tra, làrala, làrala, la...
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
• Ensenyar a ballar-la tenint en compte que la primera part són “els curts”,
i la segona, “els llargs”.
4 CANÇONS POPULARS
5 ELS CONTRABANDISTES
Allegro
Rem Rem Rem Solm
& b 42 œ . œ
j
œ œ œ œ œ. œ
J œ œ œ œ 43
– Qui - na can - çó can - ta - rem que tots la sa - pi -
j
Rem Sib Fa Fa Fa
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ. œ ˙ 42 œ . œ œ œ œ œ
guem? – La dels con - tra - ban - dis - tes. A Ba - nyuls va - ren a -
& b œ. œ œ œ œ œ œ 43 œ œ œ œ œ œ œ ˙ 42
nar de ta - bac a car - re - gar to - ta_u - na com - pa - nyi - a.
& b œ. œ
J œ. œ œ œ 43 œ . œ œ œ œ œ œ ˙
la, la, la, la - rà, la, la, la - rà, la, la, la, la, la.
• Era la cançó de camí preferida per la gent del Pirineu central i oriental
que es dedicava a passar frau.
• És una de les cançons més vibrants i més valentes del nostre cançoner,
sobret ot per la fermesa de la tor nada.
• Fer adonar els alumnes que està escrita en mode menor. El mestre/a la
interpretarà en mode Major perquè notin la diferència per comparació.
4 CANÇONS POPULARS
6 LA PRESÓ DE LLEIDA
Andante
,
b
Solm Re Solm Re7
& b 68 œj œ œ
J œ
œ œ œ. œ j
œ œ
œ
J œ
œ œ
A la ciu - tat de Llei - da n'hi ha u - na pre -
bb j
Mib Sib Fa Solm Do7
œ œ œ œ œ œ
& œ. œ ‰ Jœ J œ J œ œ œ
só; de pre - sos, mai n'hi man - quen, pe - ti - ta, bo -
b
Fa
j ‰ j Do7
œ œ
Re7
œ
Mib Re7 Solm
j
& b Jœ œ œ œ J œ J œ œ œ œ œ œ œ. œ ‰
ni - ca, prou n'hi por - ta∏el ba - ró, li - re - ta, li - ró.
1. A la ciutat de Lleida
n’hi ha una presó;
de presos, mai n’hi manquen,
petita, bonica,
prou n’hi porta el baró,
lireta, liró.
• És una de les cançons més boniques del nostre cançoner i una de les més
conegudes arreu. En Joan Amades ens diu que la seva gran difusió fa que
el text ofereixi una gran varietat de detalls en les diferents versions,
bé que l’argument es manté inalterable. La melodia, en canvi, varia
considerablement i va des de la tonada greu i sentida en unes versions fins
a l’aire de ballet, que la fa fins i tot apta per a la dansa en d’altres.
4 CANÇONS POPULARS
7 LA CALMA DE LA MAR
Andante
# 6 Sol Do Lam Re
j
Sol
‰
& 8 œ œ. œ œ œ. œ ˙. œ œ. œ œ œ. œ œ œ œ
Quan jo te - ni - a pocs anys el pa - re∏em du - ia∏a la bar - ca
‰
& œ œ. œ œ œ. œ j
˙. œ œ. œ œ œ. œ œ œ œ
i∏em de - ia: – Quan si - guis gran no∏et fi - ïs mai de la cal - ma.
# œ.
œ œ œ. œ œ ˙.
Re Sol Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ
J œ œ ‰
Bu - fa, ven - tet de gar - bí, vent en po - pa∏i mar bo - nan - ça!
& œ œ œ œ œ. œ ˙. œ œœ œ œ œ œ
J œ œ ‰ œ œ œ uœ .
A - ni-rem cap a lle - vant fins a la rat - lla de Fran - ça. Ai de l'a - mor!
• Podem aprofitar aquesta cançó per explicar que cada forma de dansa té
el seu compàs determinat (havanera, 6/8 o 2/4; vals, 3/4; marxa, 2/4; etc.).
4 CANÇONS POPULARS
8 LA DAMA D’ARAGÓ
Moderato
,
b
Solm Re Solm
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
A∏A - ra - gó n'hi ha∏u - na da - ma que∏és bo - ni - ca com un
, ,
b
Re Solm Re
œ œ œ
&b ˙ œ œ œ œ œ œ œ 42
sol; té la ca - be - lle - ra ros - sa, li∏ar - ri -
b
Solm
j, œ
Re7 Solm
& b 42 œ œ œ œ œ J œ œ 43 œ œ œ œ
ba fins als ta - lons. Ai, a - mo - ro - sa∏An - na Ma -
,
bb
Re Solm Re7 Solm
œ œ œ œ œ œ 42 œ œ œ œ 43 ˙
& #œ œ
ri - a, ro - ba - do - ra de l'a - mor, ai, a - mo - rós.
2. Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or;
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos.
Ai, amorosa…
4 CANÇONS POPULARS
9 EL MARINER
Moderato
## 3 Re La Sim
œ
& 4 œ œ œ œ ˙ œ ˙
œ œ
A la vo - ra de la mar n'hi∏ha∏u - na don -
, ,
# # Solœ Re La Sim
œ
Sol
œ
Re Si7
& œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ œ œ
ze - lla, n'hi∏ha∏u - na don - ze - lla, que∏en bro - da - va∏un mo - ca -
& ˙ ˙ œ œ ˙ œ
œ œ œ œ ˙
dor que∏és per la rei - na, que∏és per la rei - na.
1. A la vora de la mar
n’hi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador
que és per la reina. (bis)
• Segons Joan Amades, aquesta cançó es canta gairebé per tot Europa,
especialment als pobles mariners. També la canten a Escòcia. Per terres
de Múrcia, les nenes la canten com a cançoneta de ball rodó infantil.
• Farem notar que el ritme de les dues frases és exactament igual. Incidirem
en el fet que la primera és suspensiva i la segona conclusiva.
4 CANÇONS POPULARS
10 CANÇÓ DEL LLADRE
Andante
## 2
Re La Sim Fa#m
,
œœ œœ œ œœ œ œ œ œœ . œ
& 4 œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ
J
Quan jo n'e - ra pe - ti - tet fes - te - ja - va∏i pre - su - mi - a,
,
Sim Mim La7 Re
# .
& # œ
3
œ œ œ œ œ œ œœ œ œ
œ œ œ œ #œ œ .. œœ œœ œ œ œ œœ œ œ œ .
œ.
J
es - par - de - nya blan - ca∏al peu i mo - ca - dor∏a la fal - si - a.
Sim Mim La7 Re
## œ . œ œ œ œ œ
3
& œœ œœ œœ . œœ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ .
œ ˙˙
J
A - déu, cla - vell mo - re - net, a - déu, es - tre - lla del di - a.
• V igilarem que la síl·laba que es forma sobre els tresets s’articuli sense
arrossegar la veu. Probablement, serà convenient fer algun exercici previ
de tèc nica vocal que treballi aquest aspecte.
• Podem fer buscar als alumnes que encerclin els intervals disjunts
que hi ha a la melodia.
• Podem fer notar als alumnes que el ritme de totes les frases és igual,
tret del treset de semicorxeres.
4 CANÇONS POPULARS
11 L E S D O T Z E VA N T O C A N T
Moderato
#
Sol Do La
& 42 j
œ œœ .. œœ œœ œ œœ ‰ œ
j œ. œ œ œœ
œ J #œ. œ œ
Les dot - ze van to - cant ja∏és nat el Déu In -
#
Re Sol Re
‰ j Sol
‰ j
œœ œœ œ œœ œ œ œ
& œœ œ n œœ œœ œ œ Œ œ œ
œ ‰ J
fant, fill de Ma - ri - a. Ja∏és nat (ja∏és nat) el
# œ
Do
‰ j Sol Re7
& ‰ œ
œ œœ ≈ œ œ œ œ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ
J
Déu (el Déu) In - fant, fill de Ma - ri -
#
Sol Re7 Sol
& œœ ≈ œ œ œ œ œœ œœ ‰
œ œ œ œ œ œ
a, fill de Ma - ri - a.
2. El cel és estrellat,
el món és tot glaçat,
neva i venteja.
3. La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred,
Josep tremola.
4 NADALES
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
Allegretto
Re Re Sol
# 2 œ
& # 4 œ. œ œ œœ œ œœ 43 œœ œœ n œœ œœ œœ
El de - sem - bre con - ge - lat con - fús es re -
##
La7 Re
, Re Sol La7 Re
,
2 œ œ œœ 43 œ œ œ 42
& œœ œ œ . œ 4 œ œ œ œ œœ n œœ œœ œœ œœ œ œ œ
ti - ra. A - bril, de flors co - ro - nat, tot el món ad - mi - ra. Quan en
Sol Re Sol
## 2 œ œœ œœ œœ œ œ œœ œœ œœ œœ
& 4 œ œœ œ œ
un jar - dí d'a - mor neix u - na di - vi - na
Re , ,
## j œœ j œœ j j
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œ
œœ œœ œ œœ œœ
J J J J
flor, d'u - na ro, ro, ro, d'u - na sa, sa, sa, d'u - na ro, d'u - na
2 . E l p r i m e r p a re c ausà
l a n i t t e n e b ro s a
q u e a t o t e l mó n ofusc à
l a v i s t a p e n o sa ;
me s , e n u n a mi t j anit ,
b r i l l a e l s o l q u e n’é s e ixit
d ’u n a b e , b e , b e ,
d ’u n a l l a , l l a , l l a ,
d ’u n a b e , d ’u n a l la ,
d ’u n a b e l l a a u ro ra
que el cel enamora.
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
4 NADALES
13 SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU
# 6 œ œ œ œ œ
& 8 œ œ œ œ œ .. œ
œ
Sant Jo - sep i la Ma - re de Déu fe - ren
Sol
j Do j
Re7
j
Mim La7
# œ œ œ œœ œ œœ j j
& œ œ œœ œœ œœ œœ œ # œœ
J œ J J œ œ œœ
J
J
com - pa - nyi - a bo - na; par - ti - ren de Nat - za -
#
Re Re7 Sol
j j
Sol7
j
œ œœ œ œ œ œ.
& œ. œ œ œœ œ œ nœ œ œ œ
œ œ J J œ. œ œ
J
ret ma - ti - net a la bo - na∏ho - ra. Don - do - ron -
Do Re7 Sol
# œ œ œ œ œ j
& œ. œ œ œœ œœ œ .. œ
œ. œ œ œ œ œ œ J
J
don, la Ma - re can - ta i∏el Fi - llet dorm.
• Podem explicar quin era el propòsit del viatge que varen fer Josep i Maria
des de Natzaret fins a Betlem i al qual fa referència la cançó, i es pot
relacionar amb l’àrea del Medi social quan es treballi el cens.
4 NADALES
14 EL CANT DELS OCELLS
Adagio
# 2
Mim , œ Si7 Mim
& 4 ‰ j œ œ œ ˙ œ. J #œ œ œ nœ œ. œ
J
œ œ
En veu - re des-pun - tar el ma - jor llu - mi - nar en
# 2 ,
& 4 Œ Œ ‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
En veu - re des - pun - tar el ma - jor llu - mi - nar
# œ œ œ œ #œ. œ
Fa# Si7
, Mi Lam
& œ ˙ ˙ #œ œ œ œ ˙
la nit més jo - io - sa, els o - ce-llets, can - tant,
# ,
& œ œ. œ #œ œ œ œ œ œ nœ œ œ
œ œ nœ œ œ
en la nit més jo - io - sa, els o - ce - llets, can -
& œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ ˙ ˙
a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ,
& œ œ œ œ œ œ œ. œ œ #œ œ œ œ œ œ #œ œ ˙
tant, a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# j
Mi Lam Re7
‰ .. ˙ #œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ
j
& œ. œ.
Els o - ce-llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
# .. œ
& œ. nœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
Els o - ce - llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
#
Sol Fa# Si7 Mim
œ. œ œ ˙ ..
& œ œ œ œ ˙ œ.
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ..
& œ. œ œ #œ œ œ œ #œ œ #œ œ ˙ œ.
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
1 . E n v e u re de spunt a r e ls oc e lle t s, c a nt a nt ,
e l m a j o r llumina r a fe st e ja r- lo v a n
e n l a n i t mé s joiosa , a mb sa v e u me lindrosa . ( bis)
14 EL CANT DELS OCELLS
4 NADALES
15 P R O P O S TA D I D À C T I C A
LA PRESÓ DE LLEIDA
O B JE CTI US
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e:
• La p recisió rít mica i melòd ica i el t ext d e la cançó.
• La resp iració, l’ar t iculació i l’emissió correct a d e la veu.
• Tècniq ues d e resp iració, ar t iculació i ent onació com a mit jà.
— Memorit zació d e la cançó.
— Localit zació i ob servació d els d if erent s òrg ans q ue int ervenen en la
p rod ucció d el so.
— R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia.
— Cont ext ualit zació d e la cançó: t rad ició, p roced ència. . .
— E nt onació d e la cançó en d if erent s t e mpi.
— A p licació correct a d els mat isos i ind icacions ref erent s a la d inàmica i al
caràct er d e la cançó.
— A d ap t ació d e l’exp ressió a les d if erent s p ar t s d e la cançó.
— R ef lexió sob re el t ext d e la cançó.
— A nàlisi d e la cançó. R it me, melod ia, mèt rica i est ruct ura.
A CTI TUDI NA LS
— P ost ura corp oral ad eq uad a en el moment d ’int erp ret ar cançons.
— Ús d e la veu com a inst rument d ’exp ressió i comunicació a t ravés d el cant
i la p araula.
— Cura d ’ut ilit zar correct ament la veu en l’emissió.
— R ig or en la lect ura i escrip t ura d e noves cançons i ob res.
— Hàb it d e memorit zació.
— E missió p recisa d e la veu.
— I nt erès p er int erp ret ar cançons coneg ud es i ap rend re’n d e noves.
— Comp laença en la int erp ret ació d e cançons d el f olklore p rop i i el d ’alt res
p aïsos.
— G ust p er començar a cant ar a p ar t ir d el silenci ab solut .
— A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a.
T ÈC N IC A VOC A L
Aprofitarem alguns vocalisos per captar sensorialment la diferència entre els
mo de s ma j o r i me n o r.
— F a re m vo c a l i tza c i o n s me l ò di qu e s a sc e n de n ts i de sc e n de n ts fi n s a l a qu i n ta
(do , re , mi , fa , so l , fa , mi , re , do ) e n mo de ma j o r, pu j a n t pe r se mi to n s
i ba i xa n t pe r to n s a mb l e s sí l ·l a be s “ du bi du bi du bi du bi du m” , o “ ma me
mi mo mu mo mi me ma ” , i “ H a so r ti t e l so l a qu e st ma tí ” .
— F a re m e l ma te i x e xe rc i c i , bé qu e a qu e sta ve ga da e n me n o r (do , re , mi b,
fa , so l , fa , mi b, re , do ), di e n t l e s ma te i xe s sí l ·l a be s de l ’ e xe rc i c i a n te ri o r,
pe rò e l te xt se rà “ Qu i n a ma l a so r t, e stà pl o ve n t” .
— U n a a l tra vo c a l i tza c i ó c o n si sti rà a c a n ta r l a pri me ra fra se (“ A l a c i u ta t de
L l e i da ” ) a n a n t-l a a pu j a n t pe r se mi to n s. És i mpo r ta n t qu e a pro fi te m a qu e st
exercici per treballar el resultat interpretatiu: agafar aire pel nas de manera
tra n qu i l ·l a me n tre e l me stre /a fa e l l ev are de di re c c i ó pe r c o me n ç a r; fe r-l a
mo l t l l i ga da , d’ u n a so l a a rc a da se n se re spi ra r i pe n sa n t-l a fi n s a l ’ a c c e n t
de l a sí l ·l a ba “ l l e i ” , de ma n e ra qu e n o s’ a c c e n tu ï ge n s l a sí l ·l a ba “ da ” .
T EXT
Tre ba l l de l e c tu ra :
2 . S i n’hi ha t rent a-t res pres o s , 5 . –Co m cant arem, s eny o ra,
cant en una cançó ; s i es t em en g reu pres ó ?
l ’ha t ret a i l ’ha di ct ada, –Que us f al t a menj ar o beure,
pet i t a, bo ni ca, pet i t a, bo ni ca,
el més j o v e de t o t s , o us qui t en l a raci ó ,
l i ret a, l i ró . l i ret a, l i ró .
2 7 . La f i l l a v o s l l i bert a,
l a f i l l a del baró .–
E l qui no s e’n v o l mo ure,
pet i t a, bo ni ca,
n’és l o s eu ai mado r,
l i ret a, l i ró .
a ) L è xi c :
— C o mpre n si ó de l si gn i fi c a t de l s mo ts: di c ta da , n i n a , po sa de ta , da va l l a ,
re c a pta ré , j o r n , do , a n i ma do r, do ga l s, fo rc a .
— Comprensió del significat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser,
e l pri me r de to ts, a pe s d’ o r, i to t, c a p de fo rc a , D é u l a pe rdó , D é u l ’ h a j a
pe rdo n a da .
— Si n o n í mi a : n i n a -n o i a , xi qu e ta ; po sa de ta -e stro fe ta -e stro fa ; da va l l a -ba i xa ;
re c a pta r-de ma n a r; j o r n -di a ; vo l ta -ve ga da ; di c ta da -i n ve n ta da , di ta , fe ta .
— D i mi n u ti u s: po sa de ta , ba rre te t, fl o re ta .
— To r n a da : pe ti ta bo n i c a .
— Mo ts de c o mpl e me n t: l i re ta l i ró .
b) F o n è ti c a (pro n u n c i a c i ó c o rre c ta ):
— C o n tra c c i o n s fò n i qu e s: vo l ta _a l j o r n , c a pti va _e l so , a n i ré _a l me u pa re ,
c ) C l a ssi fi c a c i ó de l te xt:
— Ma rc de l a c a n ç ó : l a pre só , e l c a n t, l ’ a mo r, l a mo r t.
A SPEC T ES R ÍT MIC S
— Es tra c ta d’ u n a c a n ç ó a mb c o mpà s c o mpo st. F a re m a do n a r e l s a l u mn e s
de l a su bdi vi si ó te r n à ri a de c a da te mps i e xpl i c a re m e l si gn i fi c a t de l
n u me ra do r i de n o mi n a do r de l c o mpà s.
— Po de m fe r qu e u n gru p d’ a l u mn e s de l a c l a sse pi qu i n a mb e l pe u a te rra
e l s te mps de l c o mpà s, i qu e u n a l tre gru p pe rc u de i xi n a mb u n l l a pi s so bre
l a ta u l a l e s su bdi vi si o n s. El ma te i x e xe rc i c i e s po t du r a te r me a mb
i n stru me n ts de pe rc u ssi ó de me mbra n a i de fu sta .
— Pe r tre ba l l a r se n so ri a l me n t e l s c o mpa sso s c o mpo sto s, e l me stre /a c a n ta rà
di fe re n ts c a n ç o n s a mb c o mpà s si mpl e o c o mpo st, ma rc a n t-n e l a pu l sa c i ó ,
i e l s a l u mn e s h a u ra n d’ a do n a r-se si te n e n su bdi vi si ó te r n à ri a . Pe r e xe mpl e :
P l o u i f a s o l (ri tme bi n a ri ), M unt any es del Cani g ó (ri tme te r n a ri ).
— F e r e xe rc i c i s de po sa r l í n i e s di vi sò ri e s a l í n i e s rí tmi qu e s de c o mpà s 6 /8 .
— Expl i c a r qu è é s u n a a n a c ru si .
MEL OD IA
— Es fa rà bu sc a r a l s a l u mn e s l ’ e xte n si ó de l a c a n ç ó (di stà n c i a e n tre l a n o ta
mé s gre u i l a mé s a gu da de l a pa r ti tu ra ).
— F a re m qu e s’ a do n i n qu e e stà e sc ri ta e n mo de me n o r, fe n t l a c o mpa ra c i ó
a u di ti va de c o m se ri a l a ma te i xa c a n ç ó e n mo de ma j o r.
— Hauran d’escriure l’estructura formal i pintar un petit musicograma al costat
de la partitura amb la forma AABB’. Els explicarem que es tracta d’una forma
binària.
— Es tre ba l l a rà e l n o m de l e s n o te s de l a pa r ti tu ra .
— Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals.
— Després de fer notar la preeminència de les notes tònica i dominant en tota
la melodia, es pot remarcar que la majoria de cançons amb començament
anacrúsic ho fan amb la successió dominant-tònica i que és un dels trets
identificatius de la cançó popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu
banya, Ploreu, ploreu ninetes, El ball de la civada, El rotlletó, El poll i la puça...).
IN T ER PR ETA C IÓ
— In te n ta r qu e l a me l o di a qu e di mo l t l l i ga da i so sti n gu da i qu e e l s fi n a l s n o
qu e di n a c c e n tu a ts (e n to te s l e s pa ra u l e s pl a n e s de l fi n a l de fra se , s’ h a de
ma rc a r l a sí l ·l a ba tò n i c a i n o a c c e n tu a r ge n s l ’ à to n a ).
— Si s’ a pre n e n l e s e stro fe s e n qu è pa rl e n di fe re n ts pe rso n a tge s, fe r-l e s
c a n ta r a u n so l i sta o a u n pe ti t gru p de l a c l a sse se go n s e sc a i gu i a l te xt.
— In te n ta r j u ga r a mb di fe re n ts di n à mi qu e s a de qu a de s a l te xt.
— Si e l n i ve l l de l a c l a sse h o pe r me t, bu sc a r u n a ve rsi ó pe r c a n ta r-l a a ve u s.
— Pe rqu è e l s a l u mn e s s’ a do n i n de l re su l ta t vo c a l , se ri a bo e n re gi stra r-n e l a
i n te rpre ta c i ó a fi de po de r fe r u n a a u to c rí ti c a i mi l l o ra r a qu e l l s a spe c te s
qu e c o n vi n gu i .
T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L ’ À R EA D E PL À ST IC A
— C o n fe c c i o n a r u n a u c a pe r gru ps qu e re pre se n ti l a h i stò ri a a qu è fa
re fe rè n c i a l a c a n ç ó .
• Himnes i cants
• Proposta didàctica
Himnes i cants
5
ÍNDEX
Himnes i cants
1 Els Segadors
Proposta didàctica
2 Els Segadors
HIMNES I CANTS
5
Lletra: Emili Guanyabens
1 ELS SEGADORS Mú s i c a : t r a d i c i o n a l c a t a l a n a
H a r m o n i t z a c i ó : J o s e p Ro da
# 3Maestoso . j
& 4 . . œ œ. œ œ. œ œ œ œ œ œ . œ 42
œ. œ œ œ œ ˙ J
Ca - ta - lu - nya, tri- om - fant, tor - na - rà∏a ser ri - ca∏i ple- na! En - dar -
ho - ra, se - ga - dors! A - ra∏és ho - ra, d'es - tar∏a - ler - ta! Per quan
mo - li l'e - ne - mic en ve - ient la nos- tra∏en - se- nya;: com fem
# 3Maestoso j
& 4 .. œ . œj œ . œ œœ .. œœ œœ œœœ œœ œœ œœ .. œœ 42
œœ .. # œœœ
œ.
œœ .. œœ # œœœ œ˙˙ œ œ œœœ .. œœ œ. œ œ œ œ œ. œ
Piano f J
? # 43 œ. œ .. œ œ œ œ œœ œ œ œ . œ 42
œ œ œ œ. œ œœ œ œ œ
œ. œœœ œ œ œ œ œ. œ
œ œ œ
6
# 2 , 3
& 4 œ œ œ œ 43 ˙ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ œ . œ
3
re - ra∏a - ques - ta gent tan u - fa - na∏i tan su - per - ba! Bon cop de falç! Bon cop de
vin- gui∏un al - tre juny es - mo - lem ben bé les ei - nes! Bon cop de falç! Bon cop de
cau - re∏es - pi - gues d'or, quan con - vé se - guem ca - de - nes! Bon cop de falç! Bon cop de
# 2 œ 3 œ
3
? # 42 œ œ 3 œ œ . œ œ œ
œ œ # œœ œ
3
œ œ œœ . œœ œ œ œ œ. œ
œ œ œ œ 4 œ œ œ . œ
1, 2. , , œ œ . œ U˙ .
3
11
# œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ . œ .. œ œ œ œ . œ ˙ .
3 3.
& ≈
falç, de- fen- sors de la ter- ra! Bon cop de falç! A - ra∏és
> >>
falç, de- fen- sors de la ter- ra! Bon cop de falç! Que tre –
falç, de- fen- sors de la ter - ra! Bon cop de falç!
# œ œ œ
3
œœ œœœ .. œœ ˙˙ ..
& œœ œœ œœ œœ œœœ # œœ # œœ œœ œ œœ .. œ œ œj‰ œ . # œœ
≈ œ œ .. œ œ
3
œ œ œœ œ . œœ œœ œœ œœ .. œ # œœ œœ œœ œ .. œœ ˙˙ ..
ƒ
3
j 3
?# ≈ ˙ œ œ œ œ œ œ .. ˙˙ œ œœ . œœœ ˙˙ ..
œ œ œ œ œ œ ˙˙ œ œ . œ œœ œœ ‰ œ .. œ
.
˙ œ . ˙.
1. Catalunya, triomfant,
tor narà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
1 ELS SEGADORS
• Vegeu la proposta didàctica a la fitxa següent.
HIMNES I CANTS
5
2 P R O P O S TA D I D À C T I C A
ELS SEGADORS
OBJECTIUS
CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
— Cant individual i col·lectiu tenint en compte:
• La precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó.
• La respiració, l’ar ticulació i l’emissió correcta de la veu.
• Tècniques de respiració, articulació i entonació aplicades al cant.
— Memorització de la cançó.
— Localització i observació dels diferents òrgans que intervenen en la
producció del so.
— Reconeixement de la cançó pel ritme i/o melodia.
— Contextualització de la cançó: tradició, procedència...
— Aplicació correcta dels matisos i indicacions referents a la dinàmica i al
caràcter de la cançó.
— Adaptació de l’expressió a les diferents par ts de la cançó.
— Reflexió sobre el text de la cançó.
— Anàlisi de la cançó. Ritme, melodia, mètrica i estructura.
CONCEPTUALS
— Cançó a l’uníson.
— Intencions comunicatives i expressives de la cançó.
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A I
— Missatge del text literari de la cançó.
— El cant com a expressió dels sentiments.
— Aspectes musicals i expressius de la cançó:
• Expressius: accentuació, fraseig i respiració, aspectes dinàmics (matís),
tempo , caràcter.
ACTITUDINALS
— Esforç per mantenir una postura corporal adequada en el moment
d’interpretar cançons.
— Valoració de la veu com a instrument d’expressió i comunicació mitjançant
el cant i la paraula.
— Consciència de la necessitat de tenir cura i d’utilitzar correctament la veu
en l’emissió.
— Valoració de l’hàbit de memorització.
— Esforç en l’emissió precisa de la veu.
— Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves.
— Actitud de valoració i apreciació en la interpretació de cançons del folklore
propi i el d’altres països.
— Gust per començar a cantar a par tir del silenci absolut.
— Atenció a les indicacions del director/a.
— Respecte i interès per l’himne de Catalunya.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ
Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l’any 1618, inicialment per
causes religioses, encara que també s’hi barregen qüestions polítiques
i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya, hi par ticipa obligat pel
seu parentiu amb l’emperador alemany de la dinastia Hasburg. Però les
guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruïna la tresoreria reial.
És llavors quan es pretén que Catalunya apor ti també homes i diners a la
guerra. Això origina un profund rebuig i indignació de la població catalana,
que es veu forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la
fronter a espanyola de l’atac francès.
Les actuacions del comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, van
desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els
abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren.
El dia de Corpus de 1640 s’inicia a Barcelona la revolta dels segadors en
l’anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris,
van fer costat als revoltats.
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A II
De la Guerra dels Segadors, n’hem conservat la música del que després
s’ha conver tit en l’himne nacional de Catalunya i símbol de la nostra
identitat, Els Segadors .
La lletra original d’ Els Segadors es va simplificar, a par tir de l’adaptació
feta a l’any 1899, amb la reducció de sis estrofes a tres, que són les que
es canta actualment unificant-ne la tonada.
Activitats per relacionar els personatges de la columna de l’esquerra amb
els conceptes de la dreta.
MOTIVACIÓ
Podem fer referència a la tradició immemorial de diferents pobles,
comunitats, par tits polítics, religions, agrupacions espor tives, etc., a
establir símbols que els identifiquin, com un escut, una bandera o, com en
el cas que ens ocupa, un himne. Prèviament a la presentació de la cançó
podem fer escoltar diferents himnes i preguntar si els coneixen i què
representen: l’himne del Barça, d’Europa (la 9a de Beethoven).
En aquesta mateixa línia també podem fer esment del poder d’associació
que pot tenir la música fent-los escoltar diferent músiques d’anuncis, de
programes de TV, de pel·lícules...
TÈCNICA VOCAL
Proposem un vocalís que servirà, alhora, per preparar les veus per cantar
Els Segadors , i per treballar i exercitar el cant a dues veus.
— Primer ensenyarem la segona veu, que farem cantar amb la síl·laba “nu”,
pujant per semitons i baixant per tons.
# j
& 43 œ. œ œ. œ œ œ ˙
#
& 43 œ. œ œ. j
œ œ œ ˙
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A III
— Després farem el mateix amb la primera veu. Per fer variat l’exercici podem
canviar la síl·laba “nu”, per exemple per “dum”.
— Per últim, dividirem la classe en dos grups que cantaran ambdues melodies
simultàniament (pujant i baixant de la mateixa manera). Segons el nivell
vocal de la classe podrem fer aquest exercici en la primera sessió,
o haurem d’esperar a futures classes quan tinguin les dues melodies més
segures.
— En totes les variants cal cuidar l’afinació i la nota final, que serà llarga,
intentant que l’uníson entre ambdós grups sigui per fecte. Cal habituar-los
a escoltar-se en l’har monia, per la qual cosa demanarem als alumnes que
cantin amb una intensitat moderada.
TEXT
— Fonètica. Dificultat de pronúncia: e oberta: alerta, terra... O oberta: bon,
cop, hora… Vocal neutra: Catalunya, rica, endarrera... Enllaços fònics: tan
ufana i tan superba!, per quan vingui un altre juny…
— Lèxic. Dificultat de comprensió: ufana, superba, alerta, esmolem, eines,
ensenya...
— S’explicaran les expressions: Bon cop de falç, per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines, com fem caure espigues d’or, quan convé seguem
cadenes...
— Recitar les frases de la cançó articulant bé el text.
— Memoritzar el text mitjançant la repetició de versos i estrofes.
ASPECTES RÍTMICS
— Farem que els alumnes endevinin, entre tres sèries de 8 pulsacions que
interpreta el mestre/a amb un instrument de percussió, quina sona en
funció de l’accentuació (compàs). També els podem fer interpretar o
endevi nar quin canvi de compàs es produeix.
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A IV
ASPECTES MELÒDICS
— Fer buscar als alumnes l’àmbi t de la cançó (mi 3 - re 4).
— Descobrir quin és l’interval més ampli de la cançó (5a).
— Fer buscar als alumnes quantes vegades hi apareix l’interval de tercera 10).
— Notes de pas. Després d’haver introduït el concepte d’acord, farem notar
als alumnes que quan es desplega una melodia damunt d’un acord també
hi trobem notes que no li són pròpies (Catalunya-tor narà).
#
& www Œ Œ œ. œ œ
#
& www Œ Œ œ. œ œ
& b 43 Œ Œ œ . œ ˙
# j
& 43 Œ Œ œ . œ œ . œ œ œ œ
# j
& 43 Œ Œ œ . œ œ . œ n œ œ œ
# j
& 43 Œ Œ œ . n œ œ . œ n œ œ œ
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A V
— Farem notar el caràcter enèrgic i majestuós de la cançó i, per extensió, de
tots els himnes.
— Fer l’audició de les diferents versions d’ Els Segadors (segons el CD de la
Generalitat de Catalunya).
HIMNES I CANTS
5 P R O P O S TA D I D À C T I C A VI