HOMES I BOLETS

AL BERGUEDÁ

El món deIs bolets és complex i variat com el deIs homes,

que a vegades sembla que "estiguem tocats del bolet", com
en aquest Dossier que teniu a les mans, amb els rovellons, les
lIenegues, "amanita muscaria i demés família de protagonistes.
Les ciencies naturals, "antropologia, la gastronomia i el
folklore es donen la ma en aquestes pagines que ara
comenc;areu. Bon profit!

L'EROL / 17 15
 La micologia, els fongs i els bolets
per M. DEL MAR DIEZ I SOLER

l Bergueda és una comarca mi- PRINCIPALS IONES DE VEGETACIÓ POTENCIAL DE CATAtUNYA

E cofila per excel ·lencia, i prava
d' aixo n' és el títol d' aquesta revista:
L'EROL. Una de les possibles defini-
cions d'aquesta paraula és.: " tros de
terra on se sembren alguns IIegums,
cals, raves, etc ... ", pero encara hi ha
una altra definició més escaient
aquí: " conjunt d e bolets disposals
en ce re/e, originats p er un mateix
miceli, que creix ce ntrífugament a
partir d ' una espora inicial que va
germinar en el seu centre" .
Aquest treball és una minúscula
recopilació d'exemplars fúngics tra-
bats a la coma rca. Tanmateix, aixo
no vol dir, que hi siguin tots, tan 5015
n'és una petita mostra.

INTRODUCCIÓ
On i quan creixen els bolets

Hi han factors molt importants

per al seu desenvolupament, com
són:
1) la naturalesa del sol: El con - _ _ _ Comarca del Bergueda.
tingut químic del terreny i les seves
condicions físiques ens indicaran,
doncs, la possibilitat de bon desen-
volupament del miceli . Els bolets
creixen, sobretot, en terrenys 50-
rrencs, tant si són acids (quars o gra-
o prats a lp ins ~ fage d es ~ alzinars

net descompost) com si són calcaris

(margues, calisses, etc ... ), mentre
que els terrenys compactes, com ar-
=
_ ave tosa

pineda de pi negre
§
ITmIJ
pineda de pi roig

ro ured e s hum ides

~ ro uredes seques
~ sureda

rIlIIiIIA
O
( arrascar

maquia de lIe ntl scle I mar-

giles fines, malgrat que hi pot haver galló

una vegetació de plantes superiors O maqUla de garnc i ar(o t

ben abundosa, no són sois tan

adients per als fongs en general.

16 L'EROL/ 17
 2) les especi~ vegetals a redós
de les quals viuen (habitat) i
I'epoca de I'any: Quant als vege-
tals superios amb els quals conviuen
els fongs, veurem que cada especiE;
d'aquest és específica d'un d'ells. Si
coneixem els arbres del bosc que
visitem, tindrem, doncs, molt de
guanyat per a saber quina mena de
bolets hi podrem trobar.
Per exemple, com a arbres carac-
terístics de la nostra comarca tenim:
bedoll (Betula verrugosa ), avet (Abies
alba ), . pi rojal (Pinus pinaster), roure
(Q uercus pedunculata ), vern (Alnus
glutinosa), faig (Fagus silva tica), xop o
pollancre (Populus nigra ), salze lSalix
alba), ... etc.
En el mapa adjunt apareixen els
principals dominis de vegetació po-
tencial de Catalunya; és a dir, la ve-
getació que s' establiria i romandria
si I'home deixés d'actuar.
El s boscos mixtos de coníferes
(pins 'silvestres, alen;:s, avets ver-
melis, ...) constitueixen sempre un
habitat ric i prolífic per a les espe-
cies de primavera (A manita, Mor-
chella, Tricholoma georgii,... ), fins i
tot per a les de tardor (algunes es-
pecies de Tricholoma, ... ), passant
per les d'estiu (Russula, Bolelus,
Hygrophorus, ...etc.).
Les anomenades rampes són
zon es un xic inclinades, sota boscos
de castanyers (Cas lanea sa liva), on
creixen també pins silvestres, i la te-
rra esta coberta de brucs, -és un
lIoc molt adient per al creixement
de tot tipus de bolets.
El s boscos on predominen els be-
dolls, alternant amb algun altre lati-
foli i, esporaricament, algun pi sil-
vestre, són molt rics en totes les es-
pecies de fongs, des de l'A manita
rubescens als xampinyons, des deis
Ca nlharellus cibarius als diferents
tipu s de Bolelus, des deis La clarius
comestibles a la indigestiva especie
Lactarius torminosus.
El s boscos de roures, són el lIoc
ideal per trobar-hi gran quantitat
d' especies diferents (per exemple, la
terrible i mortal Amanita phalloides).
En prats i pastures, on hi ha grans
extensions d'herba entre la qual
apareixen zones d' arbres més o
menys denses, pode m trobar-hi de-
senes i desenes d'especies, inclús
zones senceres de I'exquisida Ama-
nila caesa rea. És molt possible que
aquests prats siguin interromputs
per alguns conreus, la qual cosa
ajuda a augmentar el nombre d' es -
pecies (per exemple, és bastant pro-
bable trobar-hi algun grup de Le-
piola procera ).
Com reconeixer les especies
comestibles de les especies
verinoses
Segons la seva comestibilitat, els
bolets es poden classificar en:
1) comestibles, aquells que te-
nen interes gastronómic, com per
exemple la lIenega (Hygrophorus oli-
vaceo-albus), la múrgula (Morchella
rotunda ), el rovelló (Laclarius delicio-
sus), ... etc.
2) no comestibles, és a dir,
sense valor culinari; per exempLe, el
bolet de soca blanc (Tram etes gi-
bbosa ), el fals carlet fosc (Tricholoma
ustale),... . No feu cabal si un bolet ha estat
3) verinosos, aquells que provo-
quen intoxicacions; per exernple, el
reig bord (Amanila musca ria ), .. .etc.
4 ) mortals, aquells que apetites
dosis provoquen ja la mort; per
exemple, la farinera borda (A manita
phalloides),.. .etc.
Malgrat que al Bergueda és relati-
vament modest el nombre de bo-
lets verinosos i sobretot mortals,
sempre queda penjada, sobre el cap
del boletaire ignorant, l' espasa de
Damocles. Encara que, segons Para-
celsus, " només la dosi compla per-
qué una cosa sigui verinosa ", amb la
quantitat tan petita de verí que
conté un sol bolet verinós, n'hi ha
prou per provocar una intoxicació
mortal. En algun cas solament un
bocí de fong verinós barrejat en una
L'EROL/ 17
cistella és prou tóxic per a una into-
xicació perillosa.
No hi ha cap regla segura que,
d' una manera senzilla, pugui assen-
ya lar les diferencies entre un bolet
comestible i un de verinós. Només
el perfec.te coneixement de les ca-
rac terístiques botaniques de cada
especie ens pot donar una garantia
de seguretat per saber si una espe-
cie és tóxica o no. Hi ha bolets veri-
nosos amb característiques tan sem-
blants als comestibles que en unes
certes ocasions es fa ben difícil
d' apreciar-ne les diferencies. Per
J.ixó sera bo que el boletaire neófit
es limiti en prin cipi a collir només
aquelles especies prou co negudes
que presentin unes característiques
ben acusades i, sobre to t, que les
primeres sortid es les faci amb una
persona entesa.
Per damunt de tot, va l la pena
menysprear aq uells bolets que es
puguin confondre. Hom no ha de
confiar en aquells consells-supersti-
cions que enca ra circulen per
aquests móns de Déu. No fer cas
deis senyals amb que alguns prete-
nen distingir els bolets verinosos,
basats en I'aparenc;:a d'alguns fongs,
co m, per exemple, els seus colors
vius, ni la superfície Ilefiscosa, ni el
suc Iletós.
I encara menys del fet de tornar-
se de color fosc la cullera o forquilla
de plata amb que es remenin els
bolets, ni de l' all que s' enfosqueix
durant la cocció. Tot són contes de
la vora del foc que us poden menar
a la tomba en un tres i no-res.
rosegat per gossos, gats, bou s,
porcs, Ilimacs o cargols. Hi ha bolets
que maten I'home i no fan res als
animals, i n' hi ha que maten uns
ce rts animals i, en ca nvi, són com-
pletament inofensius per a I' home.
Cal tenir molta cura i tenir sem-
pre present que d' una comarca a
I'altra a vegades varia I'aspecte d' un
bolet i, inclús, el seu nom vulgar.
Abans no us deci,diu a collir qualse-
vol especie, estigueu segurs que en
coneixeu totes les seves ca racterísti-
que5 i canvis que puguin presentar i
sobretot coneixer molt bé els pocs
bolets verínosos que es poden tro-
bar al Bergueda. Amb aquest per-
fecte coneixement és molt difícil
que us enganyin .
El color de I'espora us pot ésser
17
 un bon indica tiu, per a di stingir els
bolets. Aquest color és se mpre
con stant a cada espec ie. La talla, la
forma, el dibuix de I'espo ra és visi-
ble en el microscopi, pero aquesta
és feina reservada als mi cólegs, que
són els únics que se' n poden se rvir
per determinar les espec ies. Un altre
ca rac ter és la con sistencia de la ca rn
del barret i del peu, que el bo letaire
ha de tenir en bo n com pte. En els
bolets amb co stelles o lamines, ca l
o bservar la manera com aquestes
s' in serten a la ca ma. 1, fin almen t, la
fo rma del capell que es presenta en
les línies més va riades. Pero tinguem
sempre present que la form a del ca -
pell po t variar en el curs de la seva
creixen<;:a, po t ca nviar sego ns la re-
gió o n cre ixi i ta m bé per ca uses físi-
qu eso
En cas d'una possible
intoxicació, com actuar-hi
Hi ha tres grans tipu s de substan-
cies tox iques en 'els bo lets verin osos
i la mani fes tac ió deis seus efec tes
so l ésse r immediata o q üestió de
poq ues ho res, malgrat q ue en al-
gun s casos no es presenta fin s al cap
de quaranta-vuit ho res o més.
Si després d' haver menjat bolets,
ho m no ta malestars intestin als, ner-
viosos o ci rculatoris, la primera me-
sura a prendre és avisa r el metge, i
m entre ho m espera la se va arribada,
ens limitarem a provoca r el vomit
per Il en<;:a r les restes de bo let que
puguin quedar a I'estó mac, les quals
guard arem per a mostrar al faculta-
tiu a fi que pugui sa ber I' espec ie
intoxica do ra. Fer ingerir grans qu an-
ti tats de lIet a I'intox ica t, és una me-
sura mo lt disc utible, ca r unes certes
sub stancies tox iques es di ssolen en
el greix que les fa arribar més rap i-
dament a la sango
Hi ha uns tipu s d' intox icac io ns
q ue só n més aviat de cai re suggestiu
i d 'altres que só n ocasio nades pel
m al estat del bo let. Pero, sigui el
qu e sigui, no perd eu el temps i avi-
seu el metge, q ue és I'úni c qu e po t
guarir I' intoxica t.
QUE ÉS LA MICOLOGIA? QUE
SON ELS FONGS?
Fa tres mileni s i mig, segons la
lIegenda, I' hero i Perseu, en com pli-
18
ment d' un orad e, mata accid ental-
ment al seu avi Acrisi, a q ui havia de
succeir en el tro n d' Argos. Llavo rs,
sego ns Pausanies, quan Perseu to rna
a Argos, avergonyit per I'escand o l
que va cau sa r I'homicidi, persuadí
M egapenthes, fill de Proe tu s, per-
qu e interca nviessin els regnes res-
pec tius. Alesho res, q uan va rebre el
regne de Proetu s fund a M icenes, ja
que co nsidera els fe ts com un signe
perq ue fund és una ciutat. I en un
mo men t que Perseu teni a set va
aga far un bo let (mykes) i, l' aigua q ue
en va fluir, sado lla la se va se t. Con-
tent amb aixo, do na al lIoc el no m
de Micenes.
Tanmateix, una de les civilitza -
cio ns més impo rtants q ue hi ha ha-
gut -la mi ceni ca- po t have r rebut el
seu no m d'un bo let lIegend ari . Deri -
va t de la mateixa paraula grega, la
=
M ico/ogia (Gr. mykes bo let +
logos = di sc urs), etimo logica ment és
l' estudi d eis bo lets. La micologia co-
men<;:a fa mo lt de temps, perqu e els
bo lets estan entre els fo ngs més
grossos i van atraure l' atenció deis
naturali stes aba ns que s'haguessin
inventat els microscopis, o indús, les
lupes més senzilles. Amb la invenció
del microscopi per Va n Leeuwe n-
hoek en el segle XVII, comen<;:a l' es-
tudi sistematic deis fongs, i I'ho m e
que mereix I'ho no r d'ésser ano me-
nat pare de la ciencia de la M icolo -
gia és Pier Anto ni o Micheli, el bo ta-
ni c que, el 1729, publi ca Nova Plan-
larum Genera, Ili bre en qu e estave n
incloses les seves investigacio ns so -
bre els fongs.
" Peró que són e/s fongs?" Defin ir
els límits exac tes del gru p és virtual-
ment impossible ja q ue, com més
estud iem els o rgani smes viu s, més
L'EROL / 17
manca ts de se ntit es to rn en els nos-
tres in tents de delimitar q ualsevol
grup en particular.
En l' actualitat els bi olegs fa n servir
=
el term e fong (L. fun gus bo let, del
=
Gr. sp ho ngos espora) per a d esig-
nar els o rgani smes eucariótics, po r-
tado rs d' espo res, a lorofll ·lics, q ue
generalm ent es reprodueixen se-
xualment i asex ualment i les estruc-
tures so matiq ues deis q uals, rami fi-
cades i filamentoses, estan envolta-
des per pa rets cel·lul ars q ue conte-
nen quitina o cel·lulosa, o ambdues
substancies, jun ta ment am b d' altres
mo lec ules o rganiq ues com plexes.
Importancia deis fongs
L' estudi sistematic deis fo ngs sois
té 250 anys d' edat, pero les m ani -
fes tac io ns d' aq uests gru ps d' o rganis-
mes só n conegudes des de fa milers
d'anys, d'en<;:a q ue es va rea litza r el
prim er brindis amb una pe txina
plena de vi i es va fi car al forn la
primera fogassa de pa amb lIeva t.
En rea litat, els pob les antics ere n co-
neixedo rs de la ferm entac ió b io ló-
gica. El s egipcis co nsideraven q ue
era un lIega t del gran déu Osi ris a la
humanitat. Els antics grecs ado rave n
Di o nisi i els romans Baco, i celebra-
ven grans fes tes en les q uals abun -
dava el vi. Els ro mans va n atri buir
l' apa ri ció deis bolets i les tófones a
un lIamp lIan<;:a t per Júpiter. Pe ró
ta mbé en tem ps més propers, co m
és ara les civilitzac io ns índies de
Mexic i de Guatemala creien q ue
I'apa rició de certs bo lets com A ma-
nila muscaria esta correlac io nada
d'alguna manera amb el tró i el
lIamp.
El paper q ue els bolets tenien a la
religió i la mi tologia de les tri bus
d' indis de M ex ic i Guatemala esta
ben doc umentat per Lowy (1971,
1974, 1977 ) i els ritu s religiosos d' al-
gun s indi s de Mexic han estat des-
crits per Wasson i Heim, i més re-
centment per Wasson i col·labo-
rado rs (1974) en d iversos escrits so -
bre I'ús deis bo lets al·lucin ógens en
aq uell es cerim o ni es.
No o bstant, en el mó n ac tual,
do nat de coneixements cie ntífics i
no lIunya al coneixe ment de I'es-
tructura elemental de I' ato m, po-
ques persones s'ado nen de q uan ín-
tim ament les nostres vides estan
unides amb les deis fongs. Po t dir-
r--------------------------------------,.-~-------------------------------------,~
se, sense falta r a la veritat, que no
passa un dia sense que ens veiem
beneficiats o perjudicats, directa-
ment o indirec tament, per aquests
habitants del microcos mos.
Els fo ngs desenvolupen un paper
important en els ca nvis lents, pero
co nstants, que tenen lIoc al voltant
nostre, a ca usa de la se va omnipre-
ser) cia i a la seva presencia en nom-
bre aclaparadorament gran. D' una
forma específica, els fongs són els
agents ca usants de gran part de la
descomposició de la materia orga-
nica i co m a ta ls, ens afecten direc -
ta ment, destru int l' aliment, els tei-
xits, el cuir i altres béns de consum
fabricats o manu facturats a parti r de
materies primeres exposades a I'a tac
deis fongs; ca usen mol tes malalties
als animals i als éssers humans;
constitueixen la base de molts pro-
cessos industrials en els quals intervé
la fermentació, com l' elaboració de
pa, vins, cerveses, la fermen tació del
caca u i I'elaboració de ce rts fo rm at-
ges; són emprats en la producc ió
co mercial de molts acids organics,
d'algunes drogues, com I'ergome-
trina i la cortisona i d'alguns prepa-
rats de vi tamines i són els responsa -
bles de la fab ricació de di ferents an-
tibiotics, principalment la penicil .lina
i la gri seofulvi na.
Els fongs són a la vegada destruc-
tors i beneficiosos per a l' agri cultura.
Per una part, són responsables de
danys per va lor de centenars de mi-
lions de pessetes, que afecten les
collites a través de les malalties que
provoquen a les plantes enca ra que
en el seu paper de saprobis, els
fo ngs, jun t amb les bac teries, s' han
anat ocupant, dura nt milions d'anys,
del reciclatge de molts elements
químics importants que sense la
seva ac ti vitat, haurien queda t blo -
quejats a la planta morta o en el cos
deis animals. Molts fongs són parti-
cularment importants per la seva
ac tivitat en la descomposició de les
restes vegetals, a ca usa de la seva
capacitat per a utilitzar la cel·lulosa.
D'aquesta forma, els nutrients de les
plantes passen al sol d' una forma
disposable per a les plantes en crei-
xement, i s'afegeix dioxid de car-
boni en grans quantitats a I'atmos-
fera per a ésser usat a la fotosíntesi.
Els fo ngs ja no interessen sola-
ment i exclusiva ment als micolegs.
Els citolegs, - els gene ti stes i els bio-
químics han trobat que els fongs
poden ésser importants eines d'in-
vestigació en l' estudi de process05
biologics fonamentals. Per la rapi-
desa amb que alguns fongs creixen i
es reprodueixen, es requereix un
temps molt més curt per a obten ir
un mateix nombre de generacions
de fongs que no pas treballant amb
plantes o amb animals. A més a
més, donat que les espores fúngi-
ques prodüid es per meiosi es trans-
formen en individus haploides (n),
aixo dóna una oportunitat als espe-
cialistes en Ceneti ca per a l' analisi
directa i rapida de les tetrades. A
més a més, els fongs, que poden
cultiva r-se en tubs d' assaig, necessi-
ten menys espai, més poca cura i
equip menys ca r que la majoria deis
animals i les plantes.
Característiques generals
Els fo ngs constitu eixen un gru p
d' organismes vius desprovéts de
cloro fil·la. Tenen semblan<;:a a pian-
tes senzilles ja que, amb poques ex -
cepc ions, tenen parets cel·lulars de-
finides; d'ordinari no són mobil s,
enca ra que poden tenir cel·lules re-
productores mób il s, i es reproduei-
xen per mitja d' espores. Una espora
(Cr. spora =lIavor, espora) és una
uni tat diminuta i simple, que es pro -
paga sense cap embrió i que serveix
per a la reproducc ió d' un nou indi-
vid u de la mateixa especie. El s fo ngs
no tenen tija, rels ni fulles, ni han
desenvolupa t un sistema vasc ular,
co m passa a les plantes. El s fongs
són d' ordinari filamentosos i multi-
cel·lulars; pot demostrar-se I'exis-
tencia deis seus nucl is amb relativa
fac ilitat; les seves estructures soma-
tiques, amb poques excepcions,
presenten poca diferenciació i prac -
tica ment cap divisió de treball.
Els filaments que constitu eixen el
cos (soma) d' un fong augmenten la
se va longitud mitjan<;:ant creixement
apica l, pero la majoria de les parts
del seu organisme són po tencia l-
ment capaces de creixement, i un
fragment diminut de qualsevol part
del fong és capa<;: de produir un
nou punt de creixement i donar ori -
gen a un nou individu o Les estructu -
res reproductores es di ferencien a
partir de determinades estructures
somatiques i presenten una vari etat
L'EROL/ 17
~
de formes, a partir de les quals es o
classifiquen els fongs. Pocs fongs a
poden identificar- se si les seves
fases reproductives no estan a dis-
posició del científic. Amb relativa -
ment poques excepcions, les parts
somatiques del qualsevol fong s' as-
semblen a les d'altres molts fongs.
Classificació
La classificació deis fongs pre-
senta innombrables di ficu ltats. A la
Micologia no to tes les qüestions es-
tan tancades i les di ferencies d' opi-
nió en problemes de classificac ió
són tan nombroses i a vegades tan
grans entre els micolegs, que hi ha
algunes discrepancies entre les dife-
rents escoles. Aquestes diferencies
en la classificac ió adoptada, es pro-
dueixen com a conseq üencia de les
di ferencies d'interpretació de les
nostres dades, fragmentari es, sobre
I'estructura, el desenvo lupament i la
fisiologia deis fo ngs, i continuaran
existint fins que tots els espais del
nostre coneixement sigui n omplerts.
La Taxonomia té un doble objec-
tiu: en primer Iloc, donar nom als
organismes segons un sistema in ter-
nacionalment accep tat, de manera
que amb la mínima confusió possi-
ble, els micolegs puguin co municar-
se entre si les seves investigacions
referents a un determinat fong; en
segon lIoc, expressar el nostre co n-
cep te sobre les relacions deis fo ngs
entre si i amb altres organismes viu s.
Al registre fossil, es troben po-
ques coses sobre fongs i aq uesta
fo nt no té gaire va lor per a fo na-
mentar les relacions entre els fongs.
El s estudi s paleontologics indiquen
que els fongs co nstitueixen un gru p
molt antic, que probablement es re-
munta fins al Preca mbric. Tots els
principals gru ps fúngics esta n repre-
sentats en el,registre fóssil de finals
del Paleozoic i molts d'ells presen-
ten una semblan<;:a sorprenent amb
els generes existents ben coneguts.
Tanmateix, existeix un fet estrany, i
és que les espores d' aquests fo ngs;
especialment les espores deis Asco-
micets, no es troben en abundancia
fin s al M esozoic o els temps recents.
Un gran nombre de fongs fóssil s
més recents co rresponen a formes
epi fil·les. Molts fongs epifil ·les fóren
parasits com es despren de la pre-
19

sencia d' haustoris. També s' han tro-
bat exemplars ben conserva ts de
micorritzes fossils.
Actualment es fan molts treba ll s
sobre les espores fúngiques.
A mesura que el nostre coneixe-
ment general augmenta, la nostra
classificació es veu obligada a can -
viar. Fins i tot, els noms deis organis-
mes són susceptibles de ca nvis a
ca usa que, quan aconsegu im conei -
xer nous fets sobre ell s, aixo ens
ob liga sovint a alterar la nostra clas-
sificació i canviar els noms.
Els grups o categories ta xonom i-
ques usats a la classificació deis
fongs són els següents:
Super-regne
Regne
Divisió
Classe
Ordre
Família
Genere
Especie
El super- regne és la més gran de les
ca tegories, i segons el sistema més
modern (W hittaker I Margulis,
1978), el super-regne en el qual si-
tuem els fongs comp ren cinc reg-
nes. El regne és la categoria més
gran que ve a continuació i pot in-
cloure diverses classes, i així succes-
sivame nt, fins a I'especie, que és la
unitat basica de classificació. Si és
necessa ri, cada una d' aq uestes cate-
gories pot dividir-se en sub-grup s,
co m subdivisió, subclasse, subo rdre.
Les especies es divideixen algunes
vegades en va rietats, estirps biologi-
ques i races fisiologiq ues o de cultiu .
D'acord amb la recomanació de
la co missió encarregada de les Re-
gles Internacionals de Nomenclatura
Botanica, que els micolegs seguei-
xen, els noms de les divisions de
fongs han d'acabar en -micots (L.
mycota), les subdivisions en -mico-
tines (L. mycoti na), les classes en
-mycets (L. mycetes) i les subclasses
en -micetides (L. myce tidae). Els
noms deis ordres acaben en -als i
de les famOies en -acies. El s generes
=
(L. genus rac;:a) i les especies (L.
species = concepte), no presenten
teminacions standard .
El nom d' un organisme és- binomi
= =
(L. bi dos + nomen no m), és a
dir, esta compost per dues paraules.
La primera és un nom que designa
el genere dintre del quall'organisme
20
.-,
ha estat col·locat, i la segona, és
molt sovint un adjectiu (epítet espe -
cífie) que qualifica al nom i design?
I'especie. El nom del genere sempre
co menc;:a amb lIetra majúscula. La
tendencia moderna és a no escriure
amb majúscula I'epítet específic, si-
gui quin sigui el seu origen . Segui-
rem aquesta norma al lIarg de tot
aquest treball.
Tot sovint els noms científics, o
binomis, al·ludeixen a alguna parti-
cularitat de I'organisme al qual ens
referim i, per regla general, derivem
del grec o del lIatí, ja que els erudits
estan familiaritzats amb les deriva-
cio ns de les paraules gregues i Ilati-
nes. Per exemple, Neurospora te-
trasperma és el nom d'un fong que
produeix quatre espores amb plecs
que semblen nervis. Neurospora de-
riva del Gr. neuron = nervi +
spora = lIavor, espora; telrasperma
deriva del Gr. tetraki s = quatre ve-
gades + spora = lIavor, espora.
En un text escrit, els binomis han
d' anar subratllats i en altre impres,
han d'apareixer en cu rsiva . El nom o
el nom abreujat del científic que va
descriure per primera vegada l' espe-
cie va a vegades a co ntinuació: Schi-
zosaccharomyces octupus Beyerinck.
Alguns binomis van seguits per dos
no ms, el primer deis quals esta entre
parentesi: Aplanes treleasea nus
(Humphrey) Coker. El nom situat en-
tre parentesi és el de la persona que
va descriure per primera vegada
I'especie, pero li va donar un no m
diferent del que es fa servir ara, en
general, a nivell de genere. El nom
següent és el de la persona respon -
sable del binomi acceptat a I'ac tua-
litat. Humphrey va descriure Apia-
nes treleasea nus (Humphrey) Coker a
1893, pero ho va denominar Sapro-
legnia lreleasea na Humphrey. A
1923, Coker arriba a la conclusió
que aquest organisme havia de si-
tuar-se en el genere Aplanes i, ales-
hores transforma el no m en Aplanes
lreleaseanus (Humphrey) Coker -la
diferencia de terminacions és de-
guda a la diferencia de genere: Sa-
prolegnia és femení i Aplanes mas-
culí. La raó d'aquestes cites d'autor
rau a facilitar al taxonom la tasca de
trobar les descripcions originals i
subsegüents d' un organisme quan
sigui necessari i evitar la confusió
quan diferents autors fa n servir el
mateix binomi per a especies dife-
L'EROL/ 17
rents. Per ajudar enca ra més al taxo-
nom, es descriu a vegades I'any en
que I'organisme fou descrit després
del nom de I'autor que segueix a la
denominació binomial.
Continuant amb la classificac ió
del nostre exemple original, l' espe-
cie tetrasperma és una de les diver-
ses especies del genere Neurospora.
Aq uest genere, junt amb altres di-
versos generes, pertany a la fa mOia
de les Sordariacies. Aq uesta fam Oia,
junt amb d'altres, pertany a I'ordre
de les Xilarials. Aq uest o rdre junt
amb diversos ordres, esta situat a la
subclasse de les Himenoascomice-
tides, que és una de les cinc sub-
classes de la c1asse deis Ascomicets.
Els Asco mice ts pertanyen a la subdi-
visió de les Ascomicoti nes. Les As-
co micoti nes, junt amb les Zigomi-
co tin es, les Basidiomicotines i les
Deuteromicotines, són subdivisio ns
de la divisió deis Mastigomicots,
que junt amb les divisions deis Gi m-
nomicots i deis Mastigomicots co ns-
titueixen el regne deis Micets
(Fongs). Aq uesta classificació pot re-
presentar-se de la següent manera:
Super-regne: Eucarionts.
Regne: Micets (Fongs).
Divisió: Amastigo mico ts.
Subdivisió: Asco micotines.
Classe: Ascomicets.
Subclasse: Himenoascomice-
tid es.
Ordre: Xi larials.
Família: Sordariacies.
Genere: Neurospora .
Especie: Tetra sperma .
No tots els micolegs es tan
d' acord amb aquesta classificació, ja
que hi ha considera bles con trove r-
sies sobre els límits i els noms deis
taxons superiors (un taxó és una ca-
tegoria del sistema de classificac ió).
Encara que toth om accepta el nom
de Neurospora tetrasperma, alguns
micolegs situen a aquest fong en
una família diferent i dónen a les
Xilari als un nom diferent. Existeixen
una diversitat d'opinions enca ra més
gran respec te a les subdivisions i di-
visions dintre del regne deis Micets.
Hem de partir de la base que els
organismes vi us estan evolucionant
constantment i que els intents deis
biolegs d' organitzar els seus conei-
xements del moment, tancant-Ios
en un sistema de c1assificac ió, són
tan sois intents artificial s. Inclús
~------------------------------------7J·~-------------------------------------.~
quan el nQstre coneixement deis
fongs sigui més gran que I'ac tual,
qualsevol intent de tra<;:ar línies' deli-
mitants sera fútil degut que les ca te-
gories són 5015 conceptes humans i
necessariament existeixen formes
intermedies i que surten per hibrida-
ció o mutació.
EXEMPLARS DE FONGS
RECOLLlTS AL BERGUEDÁ
A questa és la lIista, per ordre alfabetic, de
les especies recollides i classificades, No
obstant, aixo no vol dir que hi sigui n totes,
sino que és una petita mostra de I' immensa
riqu esa i varietat d'aquest regne.
Cal esmentar que, dins de I'a partat de les
descripcions hi ha el símbol K, quan mesu-
rem les espores, És una unitat de longitud
que correspon a una milionÉ'ssima part d' un
=
metre: 1/ 1,000,000 1/ 10 6 La micra K
s'utilitza per a mesurar magnitud s rnicroscó-
piques.
Oit to t aixo, anem doncs, a ve ure les espe-
cies classificades:
Agaricus bisporus (Lge.l Sing, Xa mpinyó, ca m-
perol cultivat / Champiñon cultivado /
Franzes-pe rretxiko, Es troba en cultiu arti-
ficial i a la natura creix en sois on hi ha
adobs de cava ll, en jardins, a la vora de les
ca rreteres, en els límits deis boscos, Ex-
ce l·lent co mestible. Recol,lecta t a Berga
(Berguedá),
Agaricus campester L ex, Fr. Ca mperol, terre-
rol , co maga / Champiñon silvestre, ho ngo
co mestibl e / Berren-go rri , urdint xa, En sois
rics de materia o rgánica, en prats i planells,
Primavera-tard or. Exce l,lent co mestible,
Llinars (Bergueda),
Amanita caesarea (Scop, ex Fr. ) Q uélet. Ex-
cel·lent comestible. Reig. ou de reig. bolet
d'or, cocou, mónJola / OronJa, ye ma de
huevo, amanita de los Césares / Kuleto,
gorrido, kulind o, amoro to, arraultzeko.
Sota alzinars i garrics, de se tembre a no-
vembre. L' Espunyola (Bergueda ),
Amanita muscaria Linn. ex Fries, Reig bord,
reig de fageda, reig vermell, reig tinyós,
matamosques, reig foil / Falsa oronja, ma-
tamoscas / Kuleto paltsoa , En sois ri cs en
humus, sota caducifolis i co níferes Tardor,
Verinosa i al'lucinogena. Gisclareny (Ber-
gueda).
Amanita ovoidea (Bull. ex Fr. ) Quélet. Fari-
nera, cul-blanc, cogo ma / Amanita ovoide
/ Astopitza, kokoma. Sobre sois ca lcaris,
so ta co níferes, en lIocs ca lids quasi mai al
nord . Estiu-tardor. Bon co mes tibl e, Falgas
(Bergueda),
Amanita phalloides Fries. Farinera borda, fari-
not, pentinella bo rda / Oronja verde, seta
mortal, cic uta verd e, ca naleja / IIkor, Bos-
cos de fulla caduca i boscos de coníferes,
en lIocs ombrívols de juliol a octubre. Veri-
nosa (mortal), Corbera (Bergueda ),
Amanita vaginata (Bull. ex Fr.) Quélet. Penti-
nella, pimpinella, candela / Cucumela,
amanita enfundada / Kukumelo. En bos-
cos espessos, bardi sses i prats. Estiu-tardor,
Comestibl e, pero és toxica quan és crua.
La Pobla de Lillet (Bergueda),
Ama nita yema Lamb. ex Fr. Cogomassa, fa ri-
no t vemal. cogo mat / Oronja blanca , En
boscos espessos, sobretot, en terreny ca l-
ca ri , de primavera a tardor, No és gaire
freqüent. Verinosa (mortal). Vi lacireres
(Bergu eda),
Amanita virosa Fr. Farinera pudent / Amanita
maloliente, En boscos humits de co níferes
i en bo scos espessos, sobreto t en terrenys
silícics, És rara, pero molt abundant en els
lIocs on creix, De primavera a tard or. Ve ri-
nosa (mortal), Sa lsetes (Berguedal.
Armillariella mellea (Va hl. ex Fr.) Ricken, Alzi-
noi, pollancró, rouró, ca ma-sec de soca /
Armilari a co lor de miel. Creix gespitós a la
tard or sobre soq ues d'a rbres planifolis, 50 -
bretot de co níferes. Fong perjudicial per a
la sil vicultura. És bon co mestible, pero
quan és adult 5015 es menja el barret. Av iá
(Bergu eda),
Ba/etus ca /opus Fr. Boleto de pie rojo
amargo, En boscos de planifolia, en sois
arenosos, No co mestible -sense va lor culi -
nari-, El s Porxos -Avia- (Bergueda),
Ba/etus edulis Bull. ex Fr, Cep, sureny, siuró /
Boleto comestibl e, hongo ca labaza, se ta
de Burdeos / O ndo, ontoziri. En sois de
pinedes i de cad ucifolis. Fa micorritzes. De
se tembre a novembre. Excel,lent co mesti-
bl e. Gavarrós (Berguedá),
Ba/etus gra nu/atus L ex Fr. Suillus granu/atus
(L ex FrJ O, Kun, Molleric granellut / Bo-
leto granulado / O nto pikor, En sois de
pinedes (viu simbioti c amb el genere
Pinu s), O'agost a novembre, Bon co mesti-
ble. Sagas (Berguedál,
Ba/etus /uridus Schaeffer. Mataparent lívi d /
Boleto ce trino / Errementiono, bey-onto,
En boscos de co níferes, Estiu-tardor, Co -
mestibl e, Font de l'Alou (Bergueda).
Ba/etus /uteus Linn. ex Fries, Pin etell de ca l-
ce ta / Boleto anillado / Onto likin , Sota
pins, Tardor, Excel,lent co mestible. Baga
de Gréixer (Bergueda).
Ba/etus rufus Schaeff, Abró, tremolí, albereny
/ Boleto anaranj ado. Típic de les pollan-
cres (Populus tremula ). Estiu-tardor, Bo n
co mesti ble, Ca mpllonc (Berguedá ).
Ba/etus scaber BUII ex Fr. Albereny / Boleto
áspero, So ta boscos de bedolls, Comes ti-
ble quan enca ra és jove. La Portella
(Bergueda).
Bavista nigrescens ~ers, Pet de lIop, negrós /
Bejín negruzco. Es ba stant freqüent en les
pastures, No co mestible -sense va lor culi -
nari-. La Serreta (Bergueda).
Ba/etus variegatus Swartz ex Quélet. Mata-
parent clapat / Boleto va ri egado, En bos -
cos de co níferes, Estiu-tardor. No co mest i-
ble -sen se valor culinari-. Vilamarí -Avia-
(Bergueda),
Ca ntharellus cibarius Fries, Rossinyol, vagueta,
cam de gallina, picornell, agerola / Canta-
rela, ca brilla, gírola, rebozu elo / Ziza o ri ,
En boscos de fulla caduca, a vegades sota
co níferes, sempre en grups. Terrestres, Pri-
mavera-tardor, Bon co mestible. Castellar
del Riu (Berguedál,
Ca nlharellus lutescens Pers. Ca ma-groc, ros-
sinyolic, moixemó de bosc, indi / Rebo -
zuelo anaranjado. En regions muntanyo-
ses, sota coníferes en sois humits, amaga ts
sota I'herba , Finals estiu-tard or, Bon co-
mestibl e. Gisclareny (Berguedal.
Ca ntharellus tuba efarmis Bull, ex Fri es. Rebo-
zuelo atrompetado. Especie de tardor.
Creix en sois de boscos mixtos, És ba stant
freqüent a Catalunya, És bastant bon co-
mestible. La Nou (Bergueda ).
L'EROL/ 17
V)
V)
Chroogomphus ruti/us (Schff. ex Fr.), O,K, Mi-
Iler.
o
Gomphidius viscidus L ex Fr. a
Gomphidius ruti/us (Schff. ex Fr.) Lund . ex
Nan,
Cama de perdiu, bitxac, bec de perdiu /
Gonfidio reluciente / Lerd eki , En boscos
de conífe res. Agost-novembre. Bon co-
mestible, Gréixer (Bergu eda).
Clavaria pistillaris Fries ex Linneo, Bossa /
Mano de mortero. En boscos ca lca ri s, es-
pecia lment fagedes, Solitari o en gru ps.
Comestible. Falgars (Bergueda),
Clavaria rugosa Bull ex Fr. Clava ria rugosa. En
part s i ca mins forestal s, Comestibl e. Terra-
delles (Bergu eda).
Clavaria truncata Quélet. Bossa trun ca da /
Clavaria truncada , En boscos d'a vets de
muntanya. Estiu, Comestible, Braca
(Bergueda).
=
Cla thus ruber Mich. ex Pers. e. concellatus
. Toum, ex Fr. Guita de bruixa, cresta de
gallina, ou de polla, cranc / Clatro rojo /
Kaiola, perretxiku, No co mestible -sense
va lor culinari-. En sois húmics de boscos
caducifo lis i en fagedes, Setembre-desem-
bre, La Nou (Be rgueda).
Clilocybe cerrussa la Fries. Molt sovint en ce r-
cl es, en boscos de co níferes en els prats
deis boscos, No és co mestible, és toxic (té
muscarina), Tardor. Borredá (Bergu edá).
C/itocybe clavices (Pers, ex Fr. ) Kummer. Cli-
tocibe de pie en clava, So ta co nífe res;
cre ix en sois silícics, Tard or. Comestible, La
Guardi a (Bergu eda).
Clitocybe cya thilormis (Bulliard ex Fries) Qué-
let. Tassa de bru c (fosca) / Cl itocibe en
forma de copa. Ll ocs ri cs en herbes, a la
vo ra deis boscoso Tardor. No co mes tible
-sense va lor cu linari-. Aspa (Berguedal.
Clitacybe geo tropa (Bull. ex Fries) Q uéle!.
Ca ndela de bru c / Cabeza de fraile, pla-
tera / Urril- ziza. En prats, pastures, entre
arbu sts espinosos; en grans fa mnies, gene-
ralment formant ro tll anes. Tardor. Ex-
ce l·lent co mestible. Castellar del Riu
(Bergu edá).
Clitocybe infundibu/ilormis (Schaeff, ex FrJ
Tassa de bru c, orella de conill / Clitocibe
embutad o. En boscos de co nífe res, gre-
gario Estiu-tardor. Bon co mes tibl e. Llin ars
(Bergu eda).
Clitocybe nebularis Batsch. ex Fries, Gri se ta,
bromosa / Pardilla, morena / Pugo-ziza.
En boscos de co níferes, gregari o Es troba
ben entrada la tard or. Bastant bon co mes-
tible. Ma<;aners (Berguedá).
Clitocybe olearia (O.e. ex Fr.) Singer. Bolet
d'olive ra, bolet d'oliu I Se ta de oli vo /
Zapo-ziza, Creix sota alzi nes i oli veres. Es-
tiu-tardor. Verin ós (toxicl, provoca trans-
toms intestinals, M ontmajor (Bergueda).
Collybia butyracea (Builliard ex Fries) Quélet,
Collíbia butirácea, En boscos de co níferes i
en boscos espessos, Molt comú , Tardor.
No co mestible -sense va lor culinari- ,
Montclar (Berguedal.
Collybia dryaphila (Builliard ex Fri es) Q uélet.
Collibia de los robles, Molt comú als bos-
cos, més a la primavera que a la tard ar. No
co mestible -sense va lor culinari-, Castell
de l' Areny (Bergueda ).
Collybia fusipes (Builliard ex Fries) Q uéle!.
Flota de roure, d'aulina / Collibia de pie
fusiforme, En boscos de roures, Estiu-tar-
da r. Comestible sois el barret. Font de la
Mosquera -Avi á- (Bergueda).
21

& tre les agulles de les co níferes; grega ri ,
W no mbrós, Estiu-tardor. Bon co mestibl e,
Amanira verna- Farinor vernal.
Collybia maculara (Alb , ex Schw), Q uélet,
Collibia manchada, M o lt co mú als boscos,
grega(i en ce rcles. Tard or, o co mestible
-sen se val or culinari"':, O lva n (Bergu edá),
Co llybia maculara var urens iara (Alb , ex
Schw.l Qu élet, Collibia manchada, Form a
grups atapeü s en boscos, No co mestibl e
- sense val or culinari-, Horta de Palmerola
(Ripollés).
Collybia pharyphilla (Pers, ex Fries), Sobre
tro ncs d'arbres vells, al peu de la soca en
terrenys ri cs en humus, Estiu - tard o r. No
co mestible -sense val or culinari-, Lluent
(Bergu edá),
Collybia race mosa (Pers, ex Fr. ) Quél. Sobre
restes enterrats de fongs, sobre boscos de
co nífe res; terrenys ri cs en molses, Tard or.
No comestibl e -sense valor culinari-, La
Quar (Bergu edá),
Collybia ra dica /a (Relh, ex Fr.l Qu él. Mucídula
viscosa, Sobre soques i branquillons de
fagedes, No co mestibl e -sense va lor culi-
nari- , Les Llosses (Ripo llés),
Coprinus coma/us Müller ex Fri es, Bolet de
tinta, bolet de fe mer / Barbuda, apagador,
matacandil / Urbeltz, En terrenys oberts:
camps, jardins, a la vora deis ca mins, Final s
primavera- tard o r. Comestible excel,lent
quan és jove, Font de la M osquera -Aviá-
(Berguedá),
Co rtinarius duracinus Fr. En boscos espessos i
en boscos de coníferes, Estiu-tard o r. No
co mestible -sense valor culinari-, Sagás
(Berguedá),
Cor/inarius mucosus Smith , Pollerenca mo-
co sa / Cortinari o viscoso, Sota Pi cea ex-
ce lsis, especialment a la tard or; és molt
co mú, Bo n co mestible, Pla de Runés
(Berguedá),
Cor/inarius p raes rans Saccard o, Sare bikain,
saneki , En boscos en terreny calcari o cal-
ca ri-argilós, Estiu i tard or, Bon co mestible,
Cobert de Puigce rcós (Berguedá),
Cor/inarius purpurescens Fr. Bolet de cabra
bord / Cortinario púrpura, En boscos es-
pesso s fo rmant grups, A la tard or, en sóls
ri cs d'humus, en bosco s planifoli s, No co-
mestibl e - sense valor culinari-, Font de
l' Alou (Berguedá),
Cor/ inarius /rivafis Lange, Cortinari o tri va l. En
22
ft
W de peu IIis Oreja de ga to de pie liso /
Amanira virosa-Farinera pudent.
boscos espessos, sobreto t en terreny argi-
lós-silícic. Bastant freqüent a la tardor, No
co mestible -sense va lor culinari-, Palme-
ro la (Ripollés).
Corrinarius violaceus Linn, ex Fri es, Blava /
Cortinario violáceo, En boscos humits d e
co nífe res, Bastant freqüent, Estiu- tard o r.
Co mestibl e, Els Po rxos - Aviá- (Berguedá),
Crarerellus cornucopioides Pers, Trompe ta
deis morts, corn de I'abundancia Tro m-
peta de los muertos, Formen grup s en te-
rrenys humits, Estiu -tard or, Bo n co mes ti-
bl e, Gisclareny (Berguedá),
Fis /ufina hepa rica (Schaeffer ex Fri es), Fetge
de vaca / Hígado de buey / Idi-min, Sobre
soques de roures i castanyers, Comesti b le
quan és jove, Castellar del Riu (Bergued á).
Tomes fo men/arius Ki ck, Bolet d'esca Ye -
sero rebordeado / Ard agay, Sobre soq ues
de pl anifo li s, o co mesti ble -sen se va lor
culinari-, La Nou (Berguedá),
Ga noderma applanarum (Pers, ex Fr. ) Pat.
Yesquero apl anado, Cosmopolita, Viu pa -
rásit a les soques de planifoli s, Tard o r. No
co mestible - sen se valor culinari-, Font d e
la Mosquera - Aviá- (Bergueda),
Ganoderma lucidum (Leyss ex Fr. ) Ka rst. Pi pa,
paella / Pipa, Viu parásit a les soques d e le
alzines, faigs i salzes, Estiu-tard or, No co -
mestible -sen se va lor culinari- Co fo rb
(Berguedá),
Geas /er fimbria/us Fr. Estrelleta pe tita / Estre-
lla de tierra / Lur-iza r. En boscos sobre
IIocs més aviat secs, D'agost a oc tubre.
M olt co mú en boscos de plani fo lis i de
co níferes. No comestible -sense va lor cu li -
nari-, Montcla r (Bergueda),
Geas rer /rip lex lungh, Estrelleta / Estrella d e
tierra / Lur-i za r, En boscos humits de pl a-
nifolis i en prats arenoso s, No co mesti b le
-sense va lor culinari-, Vallcebre (Bergue-
dá),
Guepinia he/velloides Fries, Cresta de gall /
Guepinia roja, En boscos de co níferes, en
IIocs humits i ri cs en humus, Gregaria, es-
tiu, tard o r. Comestibl e inclús crua, Sagás
(Berguedá),
Hebeloma edurum Me rrod En boscos d e
co níferes, especialment en sóls calca ri s, Es-
tiu-tard o r. No co mestible -5ense val or (U -
linari-, L' Espunyo la (Berguedá),
L'EROL/ 17
Hebe/oma sinapizans (Paulet ex Fries). Hebe-
loma rábano, Te rríco la, en boscos hum its
de co nífe res; gregari, Finals d'estiu- tard o r.
No co mesti ble - sense va lor culinari-, Pla
de Torn eula (Berguedál.
He/ve lla crispa Scop, ex Fr, Barretet O reja
de gato, Viu en pra ts i en boscos, genera l-
ment, a les vores deis camins dura nt to ta la
tardor, S'ex tén des de Ca talunya a Galícia,
Bon co mestible, Bl ancafort (Bergueda),
He/vella elas/ica (Bulliard) Boud, O rella de ga t
Ka tu belarri , En boscos entre I' herba o en-
Malanyeu (Berguedá),
Hydnum (Pleurodon) auriscalpium (Lin neo ex
Fries), Patouillard, Bolet de soca de pins I
Hid ro de las piñas, Es desenvolupa sobre
els es tróbils de pins, No comestible - sense
va lor culinari- , Gargalla (Bergueda ),
Hydnum (Calodon) aura nriacum (Ba tsch.l
Frie s, Bolet de soca taronja / Hidno ana-
ra njado, En gru ps, so ta boscos de co níferes
de muntanya, No co mestible - sense valor
culinari-, Baga (Bergueda),
Hydnum ferrugineum (Fri es.l Karsten, Bolet
de soca rove llat Hidno herrum boso, En
boscos, Es tiu - tardor. No comes tible -sen-
se va lor culinari-, Font de l'Alou (Bergue-
dá),
Hydnum (Galodon) nigrum (Fries) Q uélet, Bo-
let de soca Hidno negro, Sobre humus
deis boscos de coníferes i boscos espesos,
Fi nals d'es ti u-tardor, No co mestible
- sense va lor culinari-, La Baells (Berguedá),
Hydnum repandum Linn , ex Fries, Llengua de
bou Lengua de gato Tripaki, En bosco ,
gregari o formant grans cercles, Finals d 'es-
tiu a co men<;a ments d' hi vern , No o mes-
tibie - sense va lor culinari-, Capolat (Ber-
gueda ),
Hyd num rufescens (Persoon) Fri es, Picornell
de pi Lengua de ga to / Tri paki gorri , En
boscos, gregari , Finals d'estiu- tard o r. No
co mesti ble - sense va lo r culinari-, Berna-
des -Casserres- (Berguedá),
Hydnum (Sarcodon) vio/ascens (Albertini et
Schwe initz) Q uélet. Hidno violeta, So ta
ave toses de muntanya, en el só l. Estiu , No
co mes ti ble -sen e va lor culinari-, Clo t del
Moro (Berguedá),
Hygrop horus ago/hosmus Fr. Mocosa
(perfumada) Higróforo de olor agra dable,
En boscos de co níferes, No comestibl e
-sense va lor culinari-, Bernades - Casse-
rres- (Berguedá),
=
Hygrop horus chrysodon (Fr. ) Fr. Aga ri cus
chrysodon Fr, Higróforo amarillento, higró-
fo ro dorado, En boscos húmid s de fagedes
i pl ani fo li s, Tardor, o comestible - sense
va lor culinari-, Sant lul iá de Cerdanyo la
(Bergueda),
Hygrophorus g/iocydus Fries, Llenega bl anca
I Higróforo, En boscos de coníferes, Ta r-
dar, Bon co mes ti ble, Castellar del Riu
(Berguedá),
Hygrophorus fimacinus Scop, ex Fr. (ss: K: and
R.l. Ll enega, IIenega grisa, mocosa / Higró-
fo ro, En boscos de pins silvestres, Tardo r,
Excel,lent comestible, Espinalbet (Bergue-
dá).
Hygrop hQrus nemoreus (Lasch) Fri es, Higró-
fo ro de los bosq ues, En bo cos de fage des,
Tardor. Bon co mestible, Brocá (Berguedá).
Hygrop horus niveus (Scopoli.l Fries, M ocosa
bl anca pe tita / Higróforo níneo / Ezko
zu rl. En prats i pastures de muntanya, en
IIocs humits; boscos d'avets, Finals de la
 tardo r. Bon co mestible. Gréixer
(Bergueda).
Hygrophorus o/ivaceo-a /bus Fr. Mocosa, lIe-
nega Higróforo oli váceo y blanco. En
boscos de plani ioli s. Tardor. Bon co mesti-
ble. Llinars (Bergueda ).
Hygrophorus russu/a (Schaeff. ex Fr.) Quélet.
Ca rl et, escarl et, ca rlet verm ell, vinassa,
vi nós Higróforo esca rlata. En boscos em-
boscats. Estiu-tardor. Bon co mestib le.
Va llcebre (Bergueda).
Hygrophorus russu/a varo coronaria (Scha, ex
Fr. ) Qué!. Carlet coro nal; escarlet coro nat
Higróforo esca rl ata . Sota boscos de p la-
nifolis. Tardor. Comest ible. Va llcebre
(Berguedá).
Hyph%ma capnoides (Fries) Q uélet. Hifo-
lo ma de láminas grises. Sobre soq ues ve lles
d'ave ts. Primavera-estiu . No co mesti ble
-sense va lor culi nari-. Aran yone t (Ripo-
lIés).
H)ph%ma fascicu/are (Hudson ex Fri es)
Quélet. Bolet de pi , bolet d ' alzina Hipo-
lo ma de láminas verd es. En grups mo lt
no mbrosos, sobre soq ues velles. És molt
co mú. No és co mestibl e, és lóxic, la ca rn
és amargant e. Bernades - Ca sserres- (Ber-
gueda).
Hyph%n¡a sub/areririum (Fries) Qu élet. Bo-
let de pi rogenc Hifo loma color ladrillo.
Tot I'any sobre troncs vells. No co mestibl e
- sense va lor culinari- . erres de Viure
(Berguedá).
Hypomyces /at eririus Fr. Pine tella, rove llola.
Comestible i parásit de La c tariu s deliciosu s
i de Lac tarius sa ngifluus. Se li atribueix mi-
1I0r qualitat gastronómica. Les Vin yes
(Berguedá).
Inocybe geophil/a Sow. ex Fr. Inocibe terres-
tre. En sóls humits, en to ts els boscosoEstiu
i tardor. No co mestibl e. Tóxic, ja que
co nté d osis eleva des de mu sca rina . T ravil
(Berguedá).
Inocybe maculara Boud . Inocibe moteado.
Sobre sóls húmics a la vora de cam ins
forestal s. No co mestible, és tóx ic. Travil
(Berguedá).
Inono rus radiarus (Fr. ex Sow.) Karst. Yes-
quero radiado . Sobre tron cs de planifolis
morts i especia lment sobre verns. No co-
mestible - sense va lor cul inari-. Les Heures
(Berguedá).
Laccaria /accara Fri es ex Scopoli . Pimpin ella
rosasa / La ca ria lacada. Freqüent en bos-
coso a la vora deis cam ins; gregaria. Juny-
se tembre. No co mes tibl e -sense va lor cu-
linari-. Correa (Bergueda).
Lacrymaria lacrymabunda Pat. ex Bul!. Psati-
rela aterciopelada. Sobre humus de bos-
cos humits i en ca mins forestals. Co mesti -
ble. La Garriga (Berguedá ).
Lactarius b/ennius Fries. Lac tari o mucoso . En
boscos espesos, so ta les baies. Estiu- tar-
doroSota boscos de plani fo lis. No co mes-
tible -sense va lor culinari-. Les Vin yes
-Aviá- (Bergueda).
Lacrarius de /iciosus Linneo ex Fries. Rovelló,
peratxe, pinatell, pinenc, rovelló d'obaga
/ Níscalo, nízca lo, se ta d e pino / Esne
gorri. So ta pinedes. Estiu-tardor. Ex ce l·lent
co mestible. Castell de l' Areny (Bergued á).
Lacrarius mirissimus Fr. Lac tari o dulciamargo.
En boscos de co níferes i planifolis. No co-
mestible -sense va lor culinari-. Montclar
(Bergued á).
Lacrarius pal/idus Persoon. La ctario pálido.
Sota faigs. Final s estiu-tard o r. No co mesti-
bl e -sense va lor culinari-. Vi lamarí - Aviá-
(Bergueditl.
Arlllillariclla Illel/ea- Polla ncro.
Lacrarius picinus Fries. En boscos de coníferes
de muntanya, sob reto t so ta d'ave ts ve r-
meli s, mai en planell s. Estiu - tard or. No co-
mestibl e - sense valo r culinari- . La Clusa
(Berguedá).
Lactarius pyroga/us (Bulliard ex Fries). Lactario
de leche ardient e. Sota ave llaners. Est iu -
tardor. No co mestible, és verinós . La Nou
(Berguedá).
Lacra rius sanguif/uus Paul et ex Fr. Pinetell, ro-
velló, estaper, rove lló de solell, esclata-
sa ngs, vinader / Níz ca lo de sa ngre vinosa,
níscalo, se ta de pino Esne gorri . So ta
co níferos sobreto t pins, en terrenys calca-
ri so Estiu-tardor. Excel ·lent co mestible. Els
Porxos -Vilada- (Berguedá).
Lacrarius rorminosus (Schaeff. ex FrJ Gray.
Cabra, lIetraga peluda, esclata-sa ngs de
lIeta da, engan ya-pastors, bolet de cab ra,
rovelló de cab ra / Níscalo falso / Bora .
So ta bedolls, sob re sóls humits, sob retot
ri cs en matéria orgánica. Ba sta nt co mú. No
co mesti b le, és veri nós. L'Estret (Bergu edá ).
Lacrarius uvidus Fries. Lactario húmedo . En
boscos humits, sota bedolls. Estiu-tardor.
No co mes tible -sense va lor culinari-. Ca-
polat (Berguedá).
Lactarius vellereus Fries. Tarrandós / Lactario
aterciope lado. Sota boscos espesos. Estiu-
Tardor. No co mestibl e -sense va lo r culi-
nari- . Boatella (Bergued.'l).
Lactarius viteus Fr. Lac tari o blando. En boscos
humits associat a les molses Polyt ricum
sphagnum, especialment. So ta bedolls i
pin s associats amb bedoll s. No co mestible
- sense va lor culinari- . Sorribes (Bergueda ).
Lenrinus /epideus (Fr. ex Fr. ) Fr. Lentino esca-
moso. Preferentement creix xob re les tra-
vesseres deis fe rrocarrils, pals telefónics.
També creix a les cases i en aquest cas té
el peu lIarg i el barret poc desenvolupa t o
és rami fica t co m les banyes deis cé rvo ls,
sense barret. No co mestible - sense va lor
culinari-. Llu sa IBerguedá).
Lepiora acuresquamosa (Wei nmann). Lepiota
de esca mas agudas. En boscos de co nífe-
res, en jardins, sobre detritu s vegeta ls. Estiu
i tardor. No co mestible (olor desagradable)
-sense va lor culinari-. Navés (Solsonés).
L'ER OL/ 17
Lactarius l erm in osu~ - Esc/ala -sang~ de
I/e lada .
Lepio ta puel/a ris (Fr.) M oser. Paloma petita
Apagado r menor. En boscos de coníferes i
en prats. A fina ls de I'estiu . Bon comesti-
ble . Posti ls (Solso nésl.
Leucopaxillus IClirocybei gigan teus (Fr. ex
Sow) Singer. Candela de bru c gegan t
Clitocibe gigan te. Cosmopolit a. En prats i
pastures formant rotllane s de brui xes. Co -
mestible. Vi ladonja (Ripoll és).
Lycoperdon cae/a tum (Buillard ) Morga n. Pet
de Ilop gros Bejín aero lata O tsa pu l z.
Cosmopoli ta. Juny-octubre. Comestible
bo sempre que la gleva sigui blan ca. Pla de
Torneula (Berguedá ).
Lycoperdon echinarum Persoon. Pet de 1I0p
d 'agulletes Bejín erizado Triku-put z. En
sóls ca lca ri s. Juny-oclubre. Comestib le bo
i treient I'exoperidi . Capolat (B erguedá ).
Lycoperdon perlarum Persoon . Pet de 1I0p
perlat, escla tabufa, pe t de bou Cuesco
de lobo perl ado, bejín O tso put z. En
bo scos, és gregari o Juny-novembre. Viu
so ta coníferes. Comestible, qua n és jove i
enca ra té la gleva blan ca. Sa nt Sa lvado r
- Av iá- (Berguedál.
Ma rasmius oreade (Bolt ex Fr. ) Fr. Cama- sec,
ca rrereta, ca rmanyo la, ials moixernó
Ninfa, senderu ela, seta de 105 co rros de
bruja, mariem nas. Sobre I'herba , en si m -
biosi . En pra ts hu mits i gespes en general,
forma nt les típiqu es rot llanes de bruixa .
Primavera- tird or. Exce l·lent co mes tible.
Ca polat (Berguedd ).
Me/ano/euca me/an o/euca (Fr. ex Pers.). Sobre
els sóls forestal s. Comestibl es. Alpens
(Ripollés).
Meru/ius rrem ellosus (Schrad. ) Fries. Sob re es-
co rces de pins i soq ues de planifolis. No
co mestibl e -sense va lor cu linari- . San t Pau
(Bergued a).
Morchella conica Vent o Rabassola, arigany,
múrgola / Mori lla Karrapiña . En boscos
de co níferes i en mato lls ri cs en humus.
Maig. Comestible. Font de la Mosquera
-Avia- (Bergueda).
Morchel/a escu/en ra Pers. ex St. Amans. Múr-
gu la / Colmenilla redonda, caga rria . En sóls
humits i rics en humus. Primavera (abril i"
maig). Excel·lent co mestible. Font de la
Mosquera -Avia- IBerguedál.
23

Pholiotd ,qudITQ;a-Moixemo d 'e,quallle,.
Marchella ro tunda (Pers. ex Fr.l Boudier. M Llr-
gula Colmenilla redonda Karraspi li a. A .. _ Forma grups no mbrosos al peu de vel!;'
la vo ra d eis prats, sobre I'herba , prop de
fre ixe res. Primavera. Excel·lent co mestibl e.
Graugés (Bergu eda ).
t\l1ycena po/ygramllla (Buillard .) Fl ies. ,'vtlce na Pho/iota ,quarrosa (Pers. ex Fr.I Kummer. Moi -
estri ada. So ta troncs de co nífe res. Estiu-
tardor. o co mestible - sense va lor culi-
nari-. Coforb (Berguedál.
M)!cena pura (Persoon ex Fries) Quelet . Mi-
ce na p ura. Cosmopolita, ab undant en
boscoso Tard o r. No co mes ti b le -sense va-
lor cu li nari- . Montmajor (Bergu edá).
NyctdrtS (As terospora ) parasitica Fr. ex Bull.
Rovellonada Níc tal o parásit o. Viu sobre
especies podrid es de Ru ssula i Lactariu s.
No co mestib le -sense va lor culinari-. Ber-
nades -Casserres- (Berguedá ).
Panus conchat us Fr. Pa no co nco ide. Vi u so-
bre soques de plani fo lis, en pe tits grup s
ata péts. o co mestible - sense va lor culi-
nari- . Fuman ya (Berguedál.
Paxillus atrotomentosus Batsch. ex Fri es. Pa-
xilo de pi e negro . En boscos de coníferes
sobre troncs. De juny a novembre.
co mestibl e -sense valor culinari-. Pl a de
Campllonc (Berguedál.
Pa xillus invo /utus (Batsch.l Fr. Paxio enrollado.
En bosco s so ta I'herba i troncs mort s. De
junya novembre. Tox ic quan és cru i en
cocc ió és comestible. Pla de Run es (Ber-
guedá).
Pha llus impudicus l. ex Fr. O u del diable
Fal o heliondo Etsai-ezten. Viu en sois ri cs
en materia orgánica, so ta ca ducifoli s. Tar-
doro Co mestibl e quan és jove (fa se d 'oul.
Guardi o lans (Bergu edál.
Pho liota aegerita Brig. Pollancró Se ta de
chopo I Makal- ziza. Sobre troncs i soques
de pollancres. Primavera a tardor. Bon co -
mestibl e. Font de la Mosquera - Aviá-
(Berguedá).
Pho liota a/nico/a (Fri esl Singer. Folio ta de los
alisos. So ta ve rns. Esriu i tardor. Comesti-
ble: sospi tós. Les Canals de Sant Miquel
- Vi lada- (Berguedál.
Pholiota f/ammans (Fries) Quélet. Foliora lla-
mea nte. Creix sobre troncs de coníferes.
Comestible: sospitós. Llinars (Berguedál.
24
Rdlllaua p/a\ d - POU de rata b/anc.
Pholio ta ,pectabi/i, (Fr. ) Fr. Folio ta anaranjada .
roures i alzines. B~ s tant co mú a Ca ta lunya.
Esti u- tMdor. Comes ti ble, pero té un gust
dolent. Castellar d el Riu IBerguedál.
xe rn o d 'esq uames Foliota esca mosa. Vi u
en grups sobrc soq ~l es de planiiolis. No
co mestibl e - sense valor culi na ri- . San t Pa u
- Casse rres- IBerguedá l.
Po/yporu, brullla/I, (Persoon) Q uelet. Bolet
el e soca ped unculat Poli poro de in -
vie rn o. Viu en trones, fustes asserrad es
(alzi na, faig, saücl i sobre bra nqu illons cai -
guts. To t I'any. No co mes tibl e - sense va lor
eulinari-. La Roureela -Aviá- IBerguedá).
Po/yporus conl/uens Fries ex Albertini anel
Schweinit z. Bolet de soe. Viu en bo scos
espessos. Juliol-se tembre. Bon co mes tible.
Ca polat (Berguedá ).
Po/ypo rus cristatus Persoon ex Fries. Saba tera
Poliporo. Viu de I'estiu a la tardor a la
muntanya mitJana, en boscos de ca ducifo-
o lis i tambe de co nífe res, sobreto t a les
ave toses. Creix so bre terra , quan la majoria
deis bolets de la se va fa mília ho fan sobre
fusta. No co mes tibl e -sense va lor culi -
nari- . Fígols (Berguedá l.
Po/ypo rus fomen tarius Fr. Bolet d'esca. Creix
sobre soques el e co níferes i planifolis. No
comes tib le -sense wllor culinari-. La M alla
IBerguedá).
Po/ypo rus giga nt eus Pers. ex Fr. Gamarús
Políporo gigante. Al peu de fageel es o so-
bre soq ues el e p lanifolis. No co mestibl e
-sense valar cul inari-. Ma<;:aners IBergu e-
dál.
Po/ yporus (Cario /us) hirsutus (Wu lf. ex Fr.l
Q uélet. Bolet de soca pelut blanc I Yes-
quero de va ri os colores. Viu sobre soques i
branqu es de caelucifo lis. Molt co mú . En
alguns pa'l'sos s'utilitza d'ornament nada-
lene. No co mes tible -sense va lor culinari- .
La Quar IBerguedál.
Po/ypo rus pes caprae Persoon ex Fries. Bolet
de soca. So ta coníferes, gregario Estiu-tar-
dar. Ex ce l·lent co mestibl e, pero poc co ne-
gut. Sant Jaume d e Frontanyá IBerguedál.
L'EROL/ 17
=
Poi) poru.' ,c¡uaI1lOSU' Hud ,> . ex Fr. Mela no-
ph oru ,> squamosus Pat . Bole t de noguer
Poliporo esca llloso. Viu sobre troncs de
lIedoners, om,> , dl zlnes, ireixes, xo ps, falgs,
'.al zp,. É, p,lr,l sl t. bti u- t,lfelar. Co mes tible
quan es jove. La Roured,l - AVki -
lBergued,l l.
Po/vporw l 'cl/W" Fr. Poliporo v,lrlado. Vi u '>0-
bre ,>oq ues de pl,miioh, . No cO lllestlble
- sense v,llor t ul in,lfl-. Santa M ,ma de M er-
les lBergued,l l.
PO/)I,U( u, perenn/' Fr. Sobre terreny ,orrenc ,1
les vare, del; e,lmm,. B,l , tant IreqLlent. o
co ml'stible - sense va lor cullna ri-. O lvan
lBerguedá ).
Pldth)'/f'lId h)'drophild Bul l. P'>dtinell,l bl,lntcl .
Crpl\ ge,>pltós, forlllant nombrosÜ'> lIlel lVI -
elu,> l'n tre I('s iulle, caduque,>, al vo ltant de
tro lle'., en Ilocs ombrívols. Es tiu I tard or.
No co mes tible - sense va lor cul ina n-.
Obaga de Tra sserra (Berguecl,i l.
Ral1ldria dl/l'C'a (Fr. e\ Schaeíf). Maneta groga
Manecillas, manitas. Vi u sobrl' terra de
bm cos mix tos. Estiu - tarelor. Comes tible
quan es jove. Font Freda IBergued,\ I.
Rdlllaua il1\ ahi Fr. Ppu de ra ta Ramaria . VIU
;,obre I'('" tora d ',lgulletes deis bo,co, ele
co níiere;,. No comestibl e -se me v.llor (L/h -
nan-. Bo,ltella lBergued,il.
Ral1ld rid l/ala (Fr. e\ Schaeii.l. Peu ele rdt ,l
blanc Pie de g,1110, barbd elp (hlvo. VIU
en bostOSde iagl'eles i eI 'avl' ts, ;,obre terra
esponjosa . ConlC'stiblc. El ColI ell' 1,1 Ikn,l
lBergued,lI.
Rdl1larid ¡oullo.,a IFr. ex Per, .). Peu ell' r,lta
borel Ram.lrla elegan te. Viu en bosco,> de
planiiolis, sobre terra espontOSd. No co -
mestibl e - sense vdlor ( ulin,m- (ven no,>a-
pu rgant , molt .lm,lfgan t de"pres ele la coc -
ciól. Corrub í IRipolles).
Rallldria ,trieta (Fr. e\ PerS.I. Ramdna dprc -
tada . Viu sobre ,oq ue,> podrides I sob re
branquill ons coberts el e terr,l . No co mesti-
ble - sense v,llor cul in,ln-. Barred,i (Bergue -
da).
Rhizopogon rube,u' llS Fr. Felj ó Cnad illa .
Viu en sois ,lrenosos de bo"cos de co nífe-
res. M olt sovint hipogeus I iormen co lo -
nies. Comes tibl e (fd olor d 'alll. Carbera
lBergueel,i).
Rhizopogon /w eo /u, (Fries). Fetjó Criael illa
amarillenta. Viu en boscos ele pins, en lIocs
arenosos, gairebe enterrat. ESliu- tardor.
Comes tibl e. El, Parxos - Avi,i- lBerguedál.
Rhodopaxlllus (Tnch% llla ) per,oniltu, (Fr. ex
Fr.) Sing. Pie violeta, tri colo ma enma ca-
rado . Forma ro tllanes en prats. Excel·lent
co mes tibl e. La Serreta IBergu eel,i l.
Rus,u/a adusta Fries. Ca rboner RLl sula
blanca \' negra . Vi u en boscos d' avets ve r-
melis, en sois arenosos. 'o cO llle. tibie
-sense va lor cullnari-. Font Freda lBerguc-
d,i ).
Ru su/a a/bonigra Kro mbholz. Carboner
Rúsula blanca \' negra. Vi u en boscos de
co níferes (Pinus i Abiesl, i talllbé en boscos
de Q uercus. Estiu. No co mestible -sense
va lar culinari-. La Clusa IBergued,il.
Russu/a aurata With . ex Fr. Pu agra retgera,
curalga retgera RLlsula dorad a. En boscos
de coníferes. Estiu -tard or. Ex cel·lent co-
mes tibl e. Font Freela IBerguedál.
Russu/a badia Q uélet. RLlsula co lor hoja seca.
En boscos de co níferes de muntanya. Es-
tiu . No co mestibl e -sense va lor culinari-.
Castellar de 'Hug (Berguedál.
Russu/a ch/oroides Kro mb . Pebras Rúsula
blanca Guibelurdin. M o lt co mú so ta
boscos de plani fo lis. o comestible -sen-
r--------------------------------------~l~~-------------------------------------, ~
se va lo r culinari-. Vilad a (Be rguedá ).
Russu/a cya noxa nrha Scheff. ex Sccr. Llora,
pu agra- lIora, palo miil s Carbonera, rúsula
d el ce rd o / Urratza, urritza. En sois húmi cs
de boscos mi xtos Ipined es i fagedes). Es-
tiu - tard o r. Exce l·lent co mes tible. La Po rt e-
lI a (Be rgu ed á).
Russu/a de /ica Fries. Pebrás, pebrassa b lanca,
sa urand ós Rú sula blanca Gibelzuri .
So ta caducifo li s i conífe res, fo rmant ero ls.
Juny- novembre. Co mestibl e. Les Vin yes
- Av iá- (Be rgued á).
Russu/a loerens Pers. ex Fr. Curalb ra p udent
Rú sula fé tid a Kirats. V iu en b oscos de
p lanifo fl s. No co mestibl e -se nse va lor culi -
nari-. La Nou (Be rgued á).
Russu/a lepida Fr. Puagra de sa ng d e bo u
Rúsula graciosa Guibelgorri . Viu so b re
sois humits de faged es. Estiu . Co mesti b le
no gaire bó. M alanyeu (Be rguedá).
Russu/a olivacea ISchaeff. ex Sea .l Fries. Llora
Rúsula co lor cuero. Viu so ta alzines i so ta
Pi cea excelsa a la munt anya . Est iu i co-
men<;a ment de tard o r. Co mestible. Cas te-
ll ar del Riu (Be rgueda ).
Russula ochro /euca Pers. ex Fr. Rúsula bl an-
coocrácea. Co m LI en cul inari-. Les Llosses
IRi polles).
Russula sanguinea Bull. ex Fri es. Ma rie ta, cru-
raiga sa nguinea Rúsula sanguínea. Viu en
boscos de co níferes. Finals estiu - tard or.
No co mestibl e -sen se val o r culindfi- (és
tox ica, gust amargant). Pl a d e Ca mp ll o nc
(Bergued a).
Russula torulosa Bresadola. Rúsula tortu osa.
V iu en boscos d e pins. Finals de I'estiu,
co men<;a ment de la tard o r. No co mestibl e
-sense va lo r culin ari-. La Q uar (Berguedá).
Russula virescens ISchaeff.l Fri es. Llo ra (ve rd a)
Gorro ve rde, se ta de cura Ko roso,
gui bel-urdin. V iu en boscos d'alzi nes i cas -
tanyers, en terreny silícic. el I'herba. Fin als
p rimave r-tardor. Bo n co mes tible. Palme-
ro la (Ripo ll es).
Rusrroemia echinophyla (Bulli ard ex Mérat)
Vo n HÓhrel. V iu sobrE' la superfi cie Ilisa i
intern a deis eri ssos d e cas tanya (Cas tanea
sa ti va ). Comesti b le. L'Estret (Be rgueda ).
Sparassis crispa W len ex Fri es. Peu de rata
Clavaria ri zada . En boscos d e co nífe res.
Ta rd o r. Co mes tibl e. Pl a de Ca mpll o nc
(Be rgued a).
Srrob ilomyces srrobi /acE'us (Fr. ex Scop.l Berk .
M ataparent d'esq uames Bo le to esca-
m oso. Viu en so is húmi cs de b oscos pl ani -
fo li s. No co mestibl e - se nse va lo r culinari-.
Sant Jaume d e Fro nt anyá (Be rguedá ).
S/ropharia aeruginosa (Curti s ex Fries) Q uéle t.
Es tro faria verd e. Viu en prats, en boscos, a
la vo ra d eis ca mins i al vo ltant d e les so-
ques deis arbres. Estiu - tard o r. No co rn es ti -
bl e - se nse va lo r culinari-. Blancafo rt (Ber-
gue d a).
The/ephora rerresrri, (Ehrh artl Fri e,. Teléfo ril
terrestre. Viu so bre I'humu s, en les rels o al
vo ltant d eis tro ncs d e conífe res. Sobre so is
arenosos, principalment en boscos de co-
níferes, o n creix en petits gru ps atapé ts,
sobre I' es to ra d' agulletes, prop d e plantes
herbacies i arbres joves. No co mestible
- se nse va lo r culinari-. Sant Ro ma d e la
Clu sa (Be rgued a).
Tra m e /es gibbosa (Persoon) Fri es. Bo le ts d e
soca blanc / Yesq uero b lanco. Sobre
tro ncs viu s o mo rt s, so bre fusta. No co -
mes ti b le - se nse va lor culinari- . El PUJol d e
Planés (Bergued a).
Tricholoma albo- brumeum (Pers. ex Fr. )
Q uélet. Bo le t d' ovella Tri cho lo ma blan-
coa marill o. En sois de torba , sota bedo ll s.
Fo rma ro tllanes en boscos de pin s, faigs i
altres planifo li s. No comesti b le -se nse va-
lo r culinari-. Bagá (Be rgueda).
Tricholoma album Fr. Tri cho lo ma b lanco. En
b oscos de co níferes. No co mesti b le
-se nse va lo r culinari-. Montmajor (Be rgue-
da).
Tricholoma caligdrum (Vivia ni) Ricken. Vi u en
boscos de con íferes (pin s). Ta rd or i a vega-
des estiu . Co mestibl e, pero amarga nt.
L'Esp unyo la (Berguedá ).
Tricholoma colulllbetta (Fr. ) Kummer. Llen ega
b lanca, cogo ma Palo mita. En boscos de
pl anifo li s. Bo n co mestibl e. Feners (Be rgue-
d a).
Tricholoma eques rre (Lin n.l Quélet. Verderol,
grogue t Tricho lo ma ecuest re, seta de los
ca balleros. V iu en boscos de co nífers, en
so is arenosos. Exce l·lent co mest ible. La
Ga rriga (Be rgu ed a).
Tricholoma georgii (Clus. ex Fr.l Q ué-
=
le t Ca locybe gambo sa (Fr. 1 D. Moixeró,
mo ixe rn ó de p rim ave ra Se ta de San
Jorge, se ta de p rimavera Udabarri-ziza,
ziza- zuri . So ta co nífe res i cad ucifo lis. Pri-
mavera (abril- juny). Excel ·len t co mes ti b le.
Vil ad a (Be rgued a).
Trich%ma imbrica tum Fries. Tricho loma im -
b ricad o . En boscos de coníferes (p ins), fl -
nals de tard o r, sobre terreny sec. No co-
mestibl e - sen se va lo r culin ari-. Mont clar
(Be rgued ál.
Tricholoma nudum (Bull. ex Fr.) Maire. Pimpi -
nell a morada Pie azul, tricholoma vio leta
O in - urdin . En boscos so ta co níieres i en
terrenys ri cs en humu s. Co mú a la tardor o
el I'hive rn i a vega des a la p rimavera. Bo n
co mestibl e (ca rn perfumada). Les Ll osse,
(Ri po ll es).
Tricholollla pessundatum (Fries) Q uélet. Tri-
co lo ma. En boscos de co nífe res. Fi na ls
d'estiu - tard o r. No co mesti b le - se nse va lor
culinari- . Sisquer (Solsones).
Tricholoma (TricholomopsisJ rutilans (SchaE'i!.
ex Fr.l Q uéle t. Gírbola ve rmell a Tricho -
lo ma rutil ante. V iu so bre tro ncs mort s de
co níferes. Estiu - tard or. lO co mest ible
- se nse va lo r culinari-. Bo rredá (Be rgued,i ).
Trich%ma se;unctum ISlW. ex Fr.l Q uélet.
Tr: cho lo ma amarill o. En boscos de co nífe-
res. ESl iu - tard or. No co mestible -se nse va -
lo r culin ari-. Correa (Berguedá ).
Tric h%ma su/phureum (B ull. ex Fr.l Kumm er.
Gro gue t pud ent I T ri cho lo ma azufrad o .
So ta boscos de co níferes. Estiu- tard or. Co-
mesti b le: sospi tós -se nse va lo r cul inari-.
Sorba (Be rgued oi ).
Tricholoma rerreum (Schaeff. ex Fr.) Kum mer.
Fred o li c, negrets, fredulic, brun ets, m o rro
d'ovell a / Rato nes, negrillas ' Z iza -arre.
V iu en sois sorrencs de pi ned es formant
gru ps. Se tembre- febrer. Bo n co mes ti b le.
Va llcebre (Berguedá).
Trich% ma us/a/e Fries. Fals ca rl et fose Tri -
cho lo ma quemad o. En boscos de iaigs,
quasi bé mai en boscos de co nífe res; gre-
gari o Finals est iu -tard o r. No co mest ible
-se nse va lo r culin ari-. Gavarrós (Be rgued ál.
Tric holomopsis ilammula (Fr. ) Kummer. Tri-
cho lo ma flam eante. Sobre soq ues de co-
níferes en descomposició. No co mes ti b le
-sense va lor culin ari-. O lius (Solso nes).
Tu ber brumale V ittadim . Tofona negra
Trufa de invierno Bo illurs bel tza. So ta
alzi nes, en terrenys calcaris, bas tant comú
en pa'r'sos de clima temperat Il tália, Fran,a l.
Novembre- M ar<;. - Exce l·lent co mestibl e.
Recol·lec tada a Solsona ISolso nes).
L'ER OL/ 17
Vi
V)
Tuber me/anosporum V itt. Tofona negra
Tru fa negra, t rufa de invierno, t ru fa d e Pé-
O
ri gord . Excel·len t co mes tible. Exemplar re-
a
co l·lecta t al Moianes.
Ungulina marginara (Fr.) Pa t. Bole t eI 'e,ca
marginat Yesq uero rebordeado Arela-
gaya . Sobre troncs i soq ues de planlioh s I
de co nffe res. o come stibl e -se nse va lo r
. culinari-. San t Pau de Pin ós lBe rguedá ).
Xanr hochrorus hispidus lBull . ex Fr. ) Pat. Yes-
q uero erizado. Sobre el peu de fagede s.
o co mestible -sense va lor culinan-.
Broca lBerguedá l.
Xerula longipes (Q uélet ex Bull iard ) Mallle. En
b oscos mi xtos. Estiu i tardor. Comes ti b le
so is el barret. L,a Baell s lBerguedá).
Xylaria hipox),lon l. Grev. Xylo,phae ra =
hypoxylo n (U Dumortler. Xi lana XrI,lfIa
de forma de lo m briz, xi laria ele la mad era.
V iu sobre fusta mo rt a de diferenb arbres
d urant to t I'any. o come~ t ibl e - sense va-
lor cu linari-. La Baell s lBergued,ll.
Xvlarla polimorpha (Fr. ex Pers. ) Grev. Xrlana
polim orfa. Sobre soques i branqui llo ns
m o rts el e cad uciio lis. M olt co mú durant
tot l' any. o co mestible -~ense va lor luli-
na ri-. San t Q uirze de Pedre t lBergupd,i ).
BIBLlOGRAFIA
Bauer, Cario Alberto. L05 hong05 de Eu ropa . Ed.
Omega. SA Barcelona. 1982.
Bole15 de Ca /alun ya. Volums de la col·le«ló: I
119821, 11 (19831, 11 1119841, IV 11985 1. Edilat per
la Societat Catalana de Micologia ,1mb
col·laboració de: Caixa de Barcelona lobra so-
ciall, alllb el suport del Servei de Promocló Cul -
tura l del Departament de Cu ltura i Mil jall5 de
COlllunicació de la Generali tal de Ca talunya .
Ce tto, Bruno. Guia de 105 hongo de Europa . Vo-
lums: 1. 2, 3. Ed. Omega, A Barcelona 1980.
de Diego Ca longe, Francisco. /-Iong05 de nues/ro5
Call1p05 y b05que5. Publicaciones del Ministerio
de Agricult ura, Pesca y AlimentaCión. Secretana
Genera l Técnica. ServiCiO de PublicaCiones
Agra rias. ICONA. Madrid, 1983 .
,\ \archand, André. Chal11plgnons du nord e / du
I11ldl. ocie té Mycologique des Pyrénées ,.,,\pd, -
terranéennes. Perpignan. France. Diffuslon Ha-
chett e. Tome 1: Les Illeilleurs comestibles pt les
pri ncipdux vénéneux. 1971.
TOllle 2: Les meilleurs comestibles, 19 71 .
Tome 3: Bolétales et Aphyllophorales, 1975 .
IBolets, Gomphides, Praxi lles, " Polypore" 1.
Tome 4: AphyllophoralE's (finl. Hydnaceae, Cas-
téromycé tes, Ascomycetes. '1976.
TOllle 5: Les Russules, 19 77.
Tome 6: Lacta ires, Pholiotes el Gymnopdc'"
1980.
Tome 7: Les Cortindires len prepardtlon l.
l' ionis, Umbert o. Guia practica de 51' 1.15 (0"'<,>/1 -
ble5 (con 5dbr05a re(('la51. Ed. Daimon. SA
Barcelona. 1984.
Nonis, Umbert o. GUIa practICa: 5e /a5 IdescrlpClon.
/oxicldad. valor culinariO). Ed. Dalmon. SA Bar-
celona, 1982 .
Phi llips, Roger. " Mu5hrooI115 " dnd o/h er iungl 01
Grea! Bri/aln and Eu rope. Pan Books ud. Lon-
don, 1981.
VVoodwa rd, Lucia . GUIa prdC/lCa: plan/a> \ (,n(,no-
5a5 (plan /a5 de In /erlor 5r1veS /ll's. ,ela51. Ed. D.1I -
mon SA Barcelona, 1986.
Maria del Mar Díez i Soler/ Il icE'n -
ciada en Biologia. Melll bre del De-
partalllent de Fi siologia Vege tal dE'
la Facultat de Bi ologia de la Uni ver-
sita! de Barcelona.
25
 L"~manita muscaria" i el món
tradicional deis Paeisos Catalans
per JOSEP M. FERICGlA

ELS BOLETS I LES CULTURES:

MICOFÓBIA I MICOFluA

En etnomicologia comen<;:a a és-

ser una forma tradicional el dividir
els .pobles segons lIur actitud envers
aquests estranys vegetals que són
els bolets. Parlant en termes gene-
rals, les cultures anglosaxones són
de ca racter micofob (és a dir, que
tenen fobia als bolets i en els conei-
xements tradicionals no s'inclou cap
categoria cultural que faci una refe-
rencia positiva als bolets, els distin-
geixi, etc.; l' actitud de les persones
és de menyspreu, fastic i repulsió en
tractar amb els bolets); i els pobles
eslaus i part deis pobles lIatins són
micofils (és a dir, que les persones
aprecien els. bolets amb una carrega
afectiva més o menys intensa i els
valoren des d'un punt de vista gas-
tronomid Un exemple de poble
micofil és el nostre, el catala.
A:xí com d' altres característiques
culturals tenen un ciar origen en un
nucli on les trobem amb for<;:a i es
van afeblint a mida que es propa-
guen fins als límits més lIunyans
d' aquest centre territorial (area cul-
tural d' acció de la característica de-
terminada), com per exemple una C "'Allldlll ld IllUK drid "', un bolel dJ.!uClno g e ll.
rondalla o una forma de vestir, I'ac-
titud micofila i la micofoba les des- d'aquest fenom en cultural, han fet de distancia. Catalans i bascs són els
cobrim en el món tradicional amb pales que a la Península Iberica hi ha po bies micofils de la penín sula, la
una estranya rigidesa en relació amb un canvi radical d'actitud vers els resta són micofobs, i les fronteres
els territoris on es donen. Els estudis bolets que pot fixar-se, encara ac- entre ambdues actituds es dibui xen
estadístics que he realitzat entorn tualment, amb menys de 100 km amb sorprenent exactitud: poc al

26 L'EROL / 17
~-------------------------------------.~--------~---------------------------,~
~
V)

no~d de Tortosa la gent és micófila, ~ V)

a Tortosa mateix ja trobem la dita /

o
o
nel mil/or bolel lira 'l al {emer" i més
al sud, cap a Valencia, la posició és
decididament micófoba.
El> cata lans són, després deis ru s-
sos, el poble amb un ca rac ter micó-
fil més accentuat. El poble menja
bol ets, sap diverses maneres de cui-
nar-Ios, els distingeix i va a collir-ne
per al consum propi, per vendre' ls i
per regalar-ne. Els bolets operen
com a ca talitzador emocional im-
portant i són estimats i apreciats fin s
el punt de constituir per a la majoria
de persones un apat especialment
considerat: segons les estadístiques,
un 70 per ce nt de ca talans cre uen
que menjar bolets té un caracter
festiu i molt específic, un 18 per
cent no sent que tingui ca p signifi-
cac ió especial i un 12 per ce nt
dubta en la resposta.
Pel que sé en I'ac tualitat, els ca ta-
lans han ba tejat un centenar d' es -
pecimens de bolets. Enca ra que en
la realitat lingüística trobem prop de
tres-cents noms populars de bolets
en ca tala (segons les M emorias d e la
Rea l Academia d e Ciencias d e Bar-
celo na, 1960) i la xifra probabl e-
ment és més alta, mo lts d'aquests \ JI,
noms es refereixen a una mateixa ~ ."t,
especie que s' anomena diferent-
ment a diversos indrets. Com més
conegut és un bolet, més unifica t té
el nomo El s especimens coneguts El, gno/ll, I l'l, bole l>, es,ers 1IlIiIlId /lll'll l rdduOlld h .
tan 5015 en certes zo nes, o només
per persones especialment boletai - c10ent els bolets en Ilurs apats, pro- liol, pol/ancrones, lenguas d e ga lo,
res, solen rebre apel.latiu s locals. ducte de la difussió gastronómica etc. Un fe t interessant, peró, és que
Aquesta gran quantitat de noms po - que es dóna en el món actual a malgra t la micofó bi a deis castellans,
pulars de bol ets a Ca talunya és una Occident, peró és un fet tan distant hi ha un cert coneixement de les
singularitat determinant deis pobles de lIurs tradicions com el de menjar possibilitats gastronómiques deis
micófils: demostra que estem da- plats xinesos, arabs o paki stan esos bolets (micofagial en la cultura po-
vant d' un coneixement estes, antic i quan hom va a un restaurant regen- pular. Practica ment totes les perso-
molt arrelat en la cultura del poble tat per persones d'algun d'aquests nes castellanes d'edat les quals hem
determinat. A tall més anecdó tic pal·sos). En castella no hi ha noms interroga t es tan d'acord en diferen-
podem apuntar que les co marques populars per designar els bolets, i un ciar, malgrat que només sigui a ni -
gironines són les més marcadament deis poquíssims noms populars que vell lingLiístic, ho ngos de elas. El s
micófiles, com ja indica R. Cordon els castellans tenen per ano menar ho ngos són els especimens comesti-
Wa sson en el seu tan ineludible un especimen, el mfzca lo (Laclarius bles, i les se las són els bolets do-
co m introbable treball Mushroom, deliciosus, rovellól, ha esta t arraco- lents. Així és que, malgrat la simili-
Russia and Hislory. nat en favor del barbarisme rove- tud de sig;lificala que els dicc ionaris
La il ·lustració geográfica ment més /Ión, manlleva t al catala. La resta de atorguen a cada un d'ambdós ter-
pro pera a Ca talunya d'un poble mi- noms que els castellans comence n a mes, el poble hi estableix una lIeu-
cófob és la zona castellanoparlant utilitzar per indica r especimens co n- gera diferencia, com si els castellans
de la Península Iberica, més Calícia. crets són termes també manllevats no mengessin bolets perque una
.En tota la tradició del pobl e castella al catala i barbaritzats en la traduc- reacció de fasti c els ho impedeix,
s' han ignorat els bolets, se' ls ha ció teta espontaniament pels immi - peró en algun moment de la se va
menyspreat i era la darrera cosa que grants castellans que van adop tant história lIunya na ho haguessin fe t. Hi
haurien ingerit (d' uns anys en<;a tant lentament una actitud micófila en ha una segona conclusió: cal dife-
castellan s com anglosaxons van in- co ntacte amb el poble ca tala: rosi- renciar la micofília (observar una ac-

L'EROL/ 17 27

titud emocional positiva vers
aq uests éssers del món vegetaD, de
la micofafia (el fet simple de menjar
bolets); habitualment trobem amb -
dues característiques en un mateix
poble, o bé la manca de totes dues
també junt, pero aquesta diferencia
ens ajudara a establir la di ssi militud
entre els pobles que han inclos els
bol ets en lIur repertori gastronomic
recentment (micofagia simple)
d'aquells que també en mengen i a
més els aprecien, en coneixen una
va rietat d'exemplars als quals han
donat nom i respec ten una actitud
positiva vers els bolets que passa de
pares a fi ll s formant part de la més
antiga tradici ó oral (micofília ).
Els bolets: catalitzadors
emocionals
Un cop establerta la diferent acti -
tud vers els bolets que hi ha en els
diferents pobles del Vell Món, enre-
gistrem un fet que uneix tothom a
l' entorn d' aq uests éssers de la na-
tura: els bolets operen co m a ca ta-
litzadors emocionals; sigui d' una
manera positiva o negativa es pot
dir que ningú se sent ind iferent da-
va nt ells. Els russos - sobretot els es-
laus- , catalans, hongaresos, fin esos,
italians meridional s, bascs i escandi-
naus aprecien i mengen bolets; els
grecs, aris - tota Alemanya tret de la
zona bavara, poblada durant segles
pels eslaus-, i centroeuropeus en
general m enyspreen els bolets, arri-
bant el punt culminant als anglosa -
xons que tenen els bolets per la
imatge de la cosa més nauseabunda
de la natura. El segell de substancia
tabú recau damunt els bolets, pero,
en general : per a uns po bies el tabú
cobreix tots els especimens, tret
potser d' alguna excepció feta; en
d' altres el tabú arriba a uns tipus i
l' estimació ca racteritza la relació en-
tre I' home i el bol el deis altres. Entre
els pobles micofils el tabú és tan vi u
com entre els pobles mico fobs, si
bé entre els primers es dóna el fe-
nomen psíquic de la inversió dirigit
ve rs alguns especimens: els que el
poble aprecia i ingereix. La prohibi-
ció pesa damunt la major pdrt de
classes de bolets i no té cap moti u
objectivament fonamentat ja que
els especimens letals o altamenl to-
xics són un petit grup (els ca talans,
per exemple, arriben a distingir uns
cent tipu s de bolets d' entre els
28
.-,
aproximadament 1500 especimens
de macromicets que creixen en el
seu territorio Els bolets letals i alta-
ment toxi cs no passen de la cin-
quantena).
La prohibi ció tabú, per tant d'ori -
gen irracional, que protegeix la ma-
joria de bolets esta a la base de
l' actitud que manifesta un pobl e
micofil envers els especimens no re-
coneguts per la tradici ó, en molts
casos específica ment oral. Ningú no
gosa probar bolets diferents
d'aquells que els ha certificat la tra-
dició, i gairebé ca p persona no es fia
deis coneixements micologics tra-
mesos via científica: manuals de mi-
co logia, co nferencies, etc.
Abstraient el fet ens adonem que
l' actitud de por irracional vers els
bolets la trobem subjacent en tot
ésser huma del Vell Món . Un exem-
pi e anecdotic em va succeir la tar-
dor de fa tres anys: estant pels bos-
cos del Bergueda, vaig trobar-me un
home que collia bolets al qual vaig
interrogar sobre els especimens que
ell tenia per bons i els que creia
dolents. L'home va afirmar que en
aquelles terres no creixien bol ets
dolents; aleshores jo li demaní el
moti u pel qual no els collia tots i,
mirant-me perpl exa ment, va res-
pondre que no volia morir emmet-
zinat. Aquestes contradiccions logi-
ques no operen dins el món ma-
gico -religiós, en el qual insertarem la
relació home-bolet, centre del meu
treball.
L' Amanita muscaria: la por a
la mort
Hi ha un especimen que acapara
la por irracional a la mort que des-
vetllen els bolets: l'Amanita musca ria
(matamosques, oriol follo reig bord
són els diferents apel.latius popu-
lars). Probablement tot catala, en al-
guna ocasió, ha dibuixat un bolet
vermell amb volves blanques da-
munt el capell, dins el qual la tradi-
ció diu que habiten els gnoms del
bose. follets, martinets o menairon s
segons altres denominacions més
loca ls a Catalunya. L'Amanita mus-
ca ria és I'especimen que, segons
totes les tradicions, té més poder
mortal. Aleshores, em pregunto
¿com ha arribat a formar part del
món d'il·lu sions i fantasies mítiques,
avui relega t als nens, pero en d'al -
tres epoques element important de
L'ER OL/17
la cosmovisió adulta tant entw mi -
cofil s, co m entre micofo bs?
La ca tegoria o ca racterística de
tabú radical que protegeix el mata-
mosques és la que recau sobre la
resta d' especimens per difussió, pre-
cisa ment per aixo l' orio l foil és el
bolet més temut i alhora mé esti-
mat de tots: és I'arquetipus mico lo-
gi c. La peculiaritat ca bdal de l'Ama-
nita musca ria és la potencia enteo-
gena o al·lucinogena que té, co m-
provada durant segles per genera-
cio ns que compartien els mateixos
fosfens o visions que provoca i que
ha portat a plasmar de fo rm a co m-
prensible i gráfica aquests efec tes
mentals en forma deis gnoms q'ue
tot micofil coneix perque ha vist en
multitud d'ocasions vivi nt a I' interio r
del bolet embri agant. Av ui s' ha per-
dut de la trad ició el co neixement
que guiava el co nsum d' oriol fo il i
que I' unia als foll ets.
R. Cordon W asson reuní abun -
dants referencies i verifi cac io ns de
I'ús ritual d'oriol foil entre diverses
tribu s habitants de la Siberia ce ntral,
i de la gran importancia que té en
aq uelles latitud s el bolet embriaga nt
co m a mecanisme per alterar l' estat
ordinari de la consciencia. A la resta
del Vell Món també trobem diver-
sos senya ls que ens permeten verifi -
ca r el co nsum d'Amanila musca ria
entre el pobl e micofil, i a poder di-
bui xa r una hipo tesi sobre l' origen de
la micofília i de la micofobia.
Alteradors de la consciencia
acceptats i tabús
En la majoria de cultures de la
terra hom disposa d'algun meca-
ni sme acceptat per a alterar l' estat
ordinari de la co nsc iencia de forma
més controlable que en els somni s
dits paradoxa ls o REM: ioga, cerim o-
nies extatiques, ritual s iniciatics i ba-
sicament ús de substancies enteo-
genes o al.luci nogenes, que perme-
ten a I' individu E TRENAT coneixer
les divin itats; el món deis avantpas-
sa ts, el moment Originari en que es
crea ren els va lo rs determinats de
ca da cultura, etc. Sigui quin sigui el
med i utilitza t per alterar l' estat ordi -
nari de la ment, a tot arreu de la
terra és un ca mí vedat per a la ma -
joria de persone i tan 50 15 una mi-
noria de demostrada integritat co-

neixen l' acces al mó n supraordinari
de les fo rces naturals i de les divini-
tats (tret de la nostra societat on
q ualsevol individu avorrit po t ce rca r
divertir- se a traves de les subst.ln-
cies enteogenes). Precisa ment per
impedir aq uest acces a móns imma-
terial s, els xa mans, guru s, gui es espi- ment mi cofob s i en ca nvi cre ix el
ritual s, etc, creen la prohibi ció tabLI
da munt la prácti ca, parlant en ter-
mes general s. Aquestes proscrip-
cio ns mantenen el po ble fora del
perill que co mporta sortir mental-
ment del món ord ineHi de la cultura
establ erta i tambe mantenen el mo -
nopoli del poder que aixo co nfereix
en mans de persones, en prin cipi,
ca pacitades per a ostentar-lo. En cas
d'esser un entrenament lI arg i difi-
cu ltós (ioga, dances dervixes, etc.) la
mateixa ac tivi tat porta a la selecció
de les persones ca paces de contro-
lar aquests estats mental s; en el cas
de les substáncies allucinogenes la
prohibició es radi ca l precisa ment
per evitar el perill que pot significa r
el consum generalitzat i no co ntro-
lat de l' embriagan t.
Una situació similar es la que
porta fa 2.500 anys o tal vegada
mes, a crear una proscripció tabú
que pro tegís el ma tamosques deis
fortult s consumidors no preparats.
Aleshores en el Vell Món hi havia un
sistema social amb una subsistencia
basada en la ca\=a -recol·lecció d' ali-
ments silvestres i centrat en la fi gura
del xa man co nsumidor d' Alllanila
musca ria, similarm ent a co m ho tro-
hem en la Siberi a nord- central fin s
els primers decenni s del segle ac-
tua
' es a dir, abans d' entrar definiti- tió de matamosq ues), estan lIigats a
va ment l' occidentalitzac ió en la natura i ten en un mateix aspec te
aq uells immensos territo ri s. El s xa-
mans, o ca ps socio- cultural- religio-
sos pro bablement imposa ren un
tabú damunt el bol et embriaga nt
cspe rant impedir el consum profá.
Desc ob rim que les grans zo nes oc u-
pades per pobles mi cofils es co rres-
ponen a grans trets amb les zo nes
o n creix I'oriol fo il: es a dir, el poble pOlllorfització deis efectes fosfenics
acceptá la pro hibició, pero no to ta!-
ment, i co neixedo r deis efec tes
mental s del matamosq ues iniciá
alllb ex pec ta ció una recerca de
substituts entre altres especilllens
de bol ets. M es tard va perdre's en
I'ob lit el motiu de la prohibició pero . tres supervivencies que fan referen-
va mantenir- se aq uesta i I'afecte
professa t als bo lets co m a possibles
elements al.lucinogens () enteogens.
'1
En les zo nes on no creix l' Amanila
muscaria es mantingue la proscripció
de toca r i ingerir bolets perqu e la
inexistencia del bolet embriagant
tampoc motivava al pobl e a ce rca r-
ne substituts. Hi ha una excepció:
les IlIes Britániques. All á són rad ica l-
matamosq ues per milions ca da tar-
dor en els ex tensos boscos de be-
dolls que pobl en les illes. Crec que
l' ex pli cac ió ve donada pel fe t ma-
teix d' esser aquest el territori o n
cre ixen mes Amanila muscaria : na-
turalmen t tambe havia d' esse r on
incidís el tabú amb mes for\=a per a
esser respectat.
Malgrat la hi poteti ca, pero mo lt
ve rse mblant, prohibi ció o riginal , el
pos terior cristiani sme, que veia amb
mals ulls qualsevol acces ex táti c que
no fos ortodoxe, etc., el co nsum de
I'especimen embriaga nt es va man-
tenir i ha viscut fin s gairebe els nos-
tres dies, en de terminades ca pes de
la pobla ció, en grups margin als que
als Pal'sos Catalans han estat habi-
tu alment els bosquerols, pastors,
ca rboners i herbaires en general:
precisa ment les ca pes de la pobla-
ció o n es mantingueren amb for~a i
vivesa totes les Ilegendes que ens
parlen deis gnom s o foll ets. Les ma-
teixes tradicion s respecte a l' oriol
foil estan en cultures tan distants
co m entre els ca talans i els suecs o
danesos: a tot arreu els martinets
habiten el bol et enteogen, tenen el
Illateix ca rácter treballador (que co -
rrespon a la hiperexitació cineti ca
q ue a vegades es efec te de la inges-
que no es altre que el del bolet:
ca putxa vermella (el cape ll per da-
Illunt), i barba i vestit blan c (la pinta
i el peu de l' oriol folD; a to t arreu on
creix aquest especial bol et forma
part del món mágic, fantasi ós i amb
profunda cárrega emotiva del po-
ble. Els gnoms no són sinó l' antro-
que produeix la intoxicac ió mu sca rí-
nlca .
El catala i l'Oriol foil
En la lIengua ca talana, a mes d'al-
cia a la potencia embriagant de
l'A manila muscaria (per exemple, el
mateix no m popular oriol foil. follia ),
L'EROL/ 17
trobem la fra se fe ta es lar loca l del
I~O
bole l amb plena vigencia en el 1110- a
ment ac tual, malgrat haver- se per-
dut la ca usa originadora de la frase.
La gent I' usa de forma habitual sa-
bent- ne el significa t simboli c, pero
no el perque d'a quest sign ificat . Hi
ha fra ses fetes se mbl ants, amb idén-
ti c co ntingut, en pa rl a vogu l i en
fines, lIengü es de pobles que fin s
molt recentment han ingerit mata -
mosq ues en lIurs rites xa mánics o
fora d'ell s. Eslar loca l del bolel es
una de les poqu es frases fetes ca ta-
lan es que, provin ent de la cultura
tradi cio nal, es l11antenen amb enve-
jable persistencia. Segon s els dicc io-
naris de lIengua ca talana vol dir lor-
nar-se boig, perdre /' enlenilllenl.
L' accepció es parcialment certa. En-
tre el poble la dita s'aplica a un ind i-
vidu que estigui in solitament eufo-
ri c, exaltat o enfervorit i que no
mantingui les pautes de co mporta-
ment considerad es norma!s; no re
mai un sentit pejoratiu, per aqu est
fet hi ha d'altres ex pressio ns (de-
ment, sonat, borratxo, droga r, etcJ
S'utilitza la dita eslas loca l del bolel
indica nt certa indulgencia i inclina -
ció vers I'afecta t. Quan el poble en-
cunyá la frase feta indicava un estat
mental provoca t per un agent co ne-
gu t de to tho m, acceptat i vist amb
una inclinació indubtablement
bona.
Per un altre costat, el ve rb locar
te una accepció, sovint utilitzada en
el ca tal á mes rural, que es ésser in -
flui"t, afeclal per una cosa. Es las loca l
del bolel equival literalment a es lelS
influi/ pel bolel. L' especimen con-
cre t a que es refereix la fra se feta es,
se ns dubte per a aquelles perso nes
q ue n'han ingerit, el matamosq ues,
oriol foil o reig bord, segons co ntra-
des. Hi ha d'altres ve rifi cac ion s tant
de tipus tradi cio nal com de part de
la bioquímica que ens perm eten es-
tar segurs de la ingesta ritual i tradi -
cional d'A manila musca ria i deis
posteriors efectes q ue prod uí da-
munt la cultura deis po bies micofil s.
" Ésser micofil o Illicó fob
no és la pregunla,
sin ó la resposla. "
Josep M a Fericgla Professo r d' An-
tropologia Cultural de la Uni versi tat
de Barcelona. Autor de I'ob ra El Bo-
lel i la génesi de les cullu res
Ed Allafulla
29
 Els bolets i la cuina
per AGUSTí FERRER I GASOL

a tradició culinaria del Bergueda ~

L hem d'encabir-Ia dins el variat -
context de la cuina cata lana d'inte-
rior. La nostra 'comarca hi aporta al-
gun plat autocton, co m la suculenta
escudella de blat de moro escairat, i
altres saboroses variants que l' enri-
queixen. El s fonaments, pero, de la
teca berguedana s' assolen en els
trets essencials de la cuina ca talana,
que engloba totes les casso les co -
marca ls i els dóna un sentit d' unitat.
Els eixos basics d'aquesta cuina
són clars, contundents i solids, amb
una tradició de segles, que s'acaben
d'afermar durant el segle passat. És
la cuina del Ilard i de I'oli, deis lents
sofregits, de les intencionades pica-
des, deis potents alliolis, de les vis-
toses samfaines, de les herbes per-
fumades. Els nostres ca mps, corrals,
boscos i rius ens donen una molt
extensa escala de productes que La cuina deis bolets, una exc¡uisidesa.
s'eq uilibren i harmonitzen sobre els
fogons al ritme de cada estació. Els Tenen unes formes tan insospitades habitat. Especies que gaudeixen de
aliments tenen gust del que són. Es i unes gammes de colors tan indes- molta ano menada en alguns indrets
tracta d' una cuina plena d'autentici- criptibles que avantatgen qualsevol poden esdevenir gairebé immenja-
tat, allunyada de les mod es i de fantasia . Són també una menja deli- bies en altres contrades. Al País
I'exotisme. Una cuina que convida a cada. Deixen pel tall que passen un Base, pose m pel ca s, els rovellons
seure a taula, a dialogar i a pair bé. lIeuger perfum de molsa. Abans, no tenen massa prestigio A Anglate-
Entre els productes més estimats pero, de tastar-los hem d' estar ben rra els desestimen totalment. El mo -
al Bergueda, cal esmentar els bolets. segurs de que són comestibles. En tiu és ben senzill : no tenen la quali-
D' alguna manera, la vida de la co- cas de dubte. tenim dues solucion s: tat deis nostres. L'exemple també el
marca gira al seu voltant. Les nostres consultar a persones expertes (mi- podriem escriure a I'inrevés parlant
muntanyes en són una immensa ca- colegs) o rebutjar-Ios de pla. No fos de diferents especies. Resulta,
tifa. Arribada la tardor -i també a la cas que algun metre de budell es dones, difícil establir una esca la de
primavera- els boscos s'omplen de trobés amb recargolades sorpreses valors gastronomics concrets-. Par-
bolets. Buscar-los i menjar-Ios és un que menen a I'altre barrio lant de tot allo que diu, fa i menja
esport que ventila la pul monada i El gust deis bolets -com el de l' animalot huma mai no he cregut
alegra el paidor. Per si fos poc, el qualsevol altre producte- ca nvia se- amb els que pontifiquen. Per aca-
món deis bolets és curiós i divertit. gons les zones on creixen i el seu bar-ho d'adobar, cada boca té les

30 L'EROL/ 77
.-----------------------------------------.~-----------------------------------------¡ ~
seves preferencies i cada paladar és
un món. Conscient del ri sc, inten-
ta ré divaga r una estona sobre la
cuina deis bolets, basant- me en la
meya golafre experiencia i en la
d' una co marca amiga i menjadora
de bolets co m la nostra.
Divagant sobre la cuina deis
bolets
El bolet que gaudeix de més
prestigi és la tófona. Els entesos
I'han ba tejada amb el nom bufa t de
diaman t obscur de les més altes cui-
nes. Al nostre país es fa la va rietat
negra, que els gossos tofoners - i les
truges tofoneres al Périgord de la
Fran<;a- oloren d'una hora lIuny. Les
blanques neixen al Piamonte (Italia).
Ta nt les unes com les altres, menja-
des en el seu pun t exacte de mad u-
ració, et fa n creure en la gloria an ti -
cipada. Com que el seu preu no
pennet disbauxes, se' n tiren retallets
als gui sa ts de festa major. Cuiners
que saben el que toq uen en guar-
den un parell dins d' una ampolla de
bon conyac per a regar els estofa ts
de ca tegoria. Personalment m'agta-
den - be n embo licades en un ample
paper de plata- sota el ca liu de les
ce ndres. No us donaré pas la re-
cep ta, que vo l una certa preparació.
Així us fa ré den teta. Citant Alva ro
Cunqueiro, us diré que el seu per-
fum és capa<; d'ompli r tot un cas-
te ll. ..
Tot segui t, el meu favoro tisme es
decanta pel moixeró primerene,
que escla ta a la prim avera entrada.
És petit i blanquinós. Despren
I'aroma d'un príncep i té la potencia
d' una muntanya. En solem fa rcir les
truites d'ous. Per aconseguir el punt
ideal, ca l no fregir-Ios pas gaire.
Q uan es comencen a beure l' aigua
arri ba ja el moment d'afegir-hi els
ous. La trui ta ha de quedar d'un
groc temptador. Uniforme per fora i
un xic sucosa per dintre. L'acom-
panyo amb una tomaca ama nida
amb sal, oli, all tendre i un pessic de
pebre negreo To t plega t esdevé una
pura delícia. Amb truita també són
molt bones les corrioles - finíssimes-
i les múrgoles o rabassoles. Jo m' in-
cl ino, en el cas de les múrgoles, per
fa rcir-Ies amb ca rn pica da de porc o
amb fe tges d'oq ues lIiures.
A la brasa, tots els bolets són ex -
ce l·lents. Menjats al mateix bose,
damun t d' unes graelles de boix o
d' una llosa i regats amb una pluja
menuda d'all, oli i julivert, curen
to tes les anemies. De tant en tant,
una goteta d'oli ca u sobre el ca liu,
es revifa el foc i una ca rícia ca lenta
pessigolleja les puntes deis bolets. És
el preludi d'una menja exq uisida,
d' un ritu s magic i antic.
Un bolet que mereix medalla és
I'ou de reig. Ll astima que, per
aquests verals, no se' n facin massa.
Li han atorga t el títol de rei deis
bolets. És un monarca de color ta-
ronja, d' una beIlesa sorprenent. Per-
ta ny a la fa mília de les amanita i ca l
anar en co mpte perque les seves
germanes són toxiques i/ o mortals.
Tampoc els nostres boscos són rics
amb I'especie ano menada ciureny o
cep, preferit deis francesos, d' un co-
lor torrat, de ca rn generosa i de per-
fum suau. Dono fe de que té una
plaent caixa lada i un sabor deliciós.
Al Bergueda dominen els rove -
lI ons, d' estructura co nsistent, de tall
un pel semblant a fustegassa, que
govern a els merca ts i escura més
d' una butxaca fora na. Molts atrac-
tiu s deu tenir que la gent sempre se
n'enamora. Si puc, els trio petitons,
ve rmellets, aixerits, amb una casso -
leta provoca ti va i acollidora. Aco m-
panya ts d' uns quants tastets i d' un
rage t -o dos- del negre et fa n en-
tra r lentament cap al paradís terre-
nal.
Si, com he·dit abans, to ts els bo -
lets va n bé per cuinar-Ios a la brasa,
ta mbé és cert que to ts són bons per
acompanyar els guisats. Em sembla,
pero, que les Ilenegues mereixen, en
aq uest ca mp, una menció d' honor.
Si les blanques són per lIepar-se els
dits, les negres enca ra més. La seva
mucositat evid ent i l' extremada fi-
nor aporten als plats on s' integren
(vedella, peu de porc, conill, isard,
etc. ) una munió de propietats d'alta
estima gastronomica. Jo destacaria
la melositat que confereixen als
sucs, espessint-Ios lIeugerament i
harmonitza nt- Ios. Un plat de ca<;a
amb Ilenegues és co m te nir tot el
bosc tardorenc a la ta ula.
El s fredo lics, fragils i negrosos, su-
men a la seva bondat culinari a la
virtut de la humilitat. Mai no volen
ser pro tagonistes, sempre fa n el se-
gon. La seva funció a la cu ina, tan-
mateix, esdevé molt efectiva, amb
'-U
Vi
V)
resultats sempre positius. A la nostra O
co marca tenen molta acceptació els a
fredolics amb pa tates eixutes. Pu c
jurar que, acompanyades amb una
rosta de ca nsalada, una mica de col
confitada i una punteta de bitxo,
co mponen un menjuc que enlaira i
espa tega.
La barreja de bolets (ca mes de
perdiu, ca rlets, moixerons ta rda ns,
rovelloles, etc., etc. , etc.) us la reco-
mano per a guisar el bacalla. Un ba-
ca lla que, amb un suquet espes i
fosc, es corona amb una picadeta
d'a metlles i es deixa grati nar una es-
toneta al forn . Ha ob tingut totes les
bened icc ions papals, hagi esta t o no
Q uaresma.
També amb mescles de bolets es
poden elaborar delicades sopes,
co m si diguessim boul/aba isses de
bolets. Han de deixar totes les es-
sencies dins el brou. Un novenari,
amb fe i amb gana, ha fe t retornar
més d' un malalt amb una mala pe<;a
al teler. Els rossinyols, cridaners i
aromatics, són així mateix molt
aconsellables per a la prepa ració de
plats de cullera. Facili ten brous ine-
fables, ex tremadament perfumats.
M 'abelliria allarga r-me indefinida-
ment, pa rl ant de bolets. L'espai de
l' arti cle ja no dóna per a gaire més.
Només he parlat deis bolets més
co neguts i de les formes tradicionals
de cuinar-I os. Existeixen centenars
d' especies de gran va lor gastrono -
mic i m' imagino que, qui em Ilegeix,
pensa, en aquest moment, en més
d'una menjada memorable. Només
vull, per acabar, record ar unes pen-
tinelles fa rcides amb ca rn de ca na-
lons que, quan hi penso enca ra em
ve sa livera, i un arras amb ceps i
herbetes aroma tiques que vaig tas-
tar, acompanyat del meu amic, el
M iquel de Cal Q uimserra (q ue en
pau descansi), en una placeta de
rondalla, al bell mig de Venecia,
mentre el rello tge de la p l a~a de
Sant Marc esgrun ava lentes ca mpa-
nades de tardor.
I és que els bolets, no sé quina
mena d'enca nteri tenen que ens
transporten sempre cap a un món
de record s i d' il·lusions. Un món
que, per dissort, no s'assembla pas,
gens ni mica, a la realitat de cada
dia.
Agustí Ferrer i Gasol, gastrono m
31
 '1

Quatre receptes de bolets

per MIQUEL MÁRQUEZ MOYA

questes receptes que us presen - "

A tem són una p(imícia ¡han estat ~
preparades especialment per aquest
Dossier de L'EROL. Probablement
algú hi trobi a fa ltar plats amb la
presencia de les lIanegues, els fredo-
lics o al tres bolets prou populars.
Per aquesta gran coneixen<;a i pel
seu tradiciona l entroncament amb
la cuina casolana no els hem dedi-
cat una atenció especial. Cal dir,
pero, que són a bastament utilitzats
per fer salses blanques i fons de
cuina. Igualment s'empren en la
confecció de pates i d'acompan-
yants de peixos com el turbot, la
lubina i el lIenguado.

LLENGUA DE BOU DEL PAfs

AMB ROVELLONS

Ingredients: Una recepta de bole ts per endolcir el paladar.

1 kg. i tres-cents grams de lIengua
1 kg. de rovellons amb un ganivet per tal d'anar-li
3 dI. d'oli traient la primera pell. Quan es re-
2 cebes fredi, repetiu I'operació de deixar-Ia
2 pastanagues un minut a I'olla (aquesta feina, com
6 tomaquets madurs mes dé pressa la feu millar, ja que si
1 cabe<;a d' all no la pell pot quedar enganxada a
2 gots de vi blanc la cam, essent ga irebe impossible de
3 clavells d' especies treure).
pebre negre i sal Deixeu en una cassola les cebes,
un ramet d' herbes: lIarer, timó i ro- les pastanagues pelades i en rodan-
maní. xes, els alls sencers i les herbes. Al
damunt poseu-hi la lIengua, ama -
Preparació i presentació nida amb sal i pebre. Regueu-Ia
amb I'oli, reservant-ne una mica
Posem a bullir aigua en una olla. pels rovellons. Tapeu la cassola i
Quan ja bulli, introdu'l'u dins I'olla la col.loqueu-Ia al fom. A mesura que
lIengua, durant un minuto La grateu es vagi rosti nt I'aneu tombant. Afeu-
giu-hi els tonláquets partits- i ci nc
minuts mes tard el vi blanc. Quan
hagi redu'¡'t mes de la meitat, hi afe-
giu una mica de brou de verdures.
Un cop cuita la lIengua, la talleu a
rodanxes i la deixeu en una altra
cassola, posant-hi tota la salsa ben
premuda per sobre.
Renteu els rovellon s i rostiu-Ios a
les brases amb sal, pebre i oli . Si
voleu podeu afegir-hi julivert per
sobre. Els rovellons es posen en una
nlata a part per acompanyar la lIen-
gua.
Per aquest plat recomanem un vi
negre jove, no massa enfustat, per-
que domini I'aroma deis rovellon s.

32 L'EROL/ 17
r--------------------------------------4~------------------------------------_¡ ~
ÁNEC AMB POMES FARCIDES
DE BOLETS
Ingredients:
2 anecs
200 grs. de lIard
2 pastanagues
1 cabec;:a d'all s
2 fu lles de lorer
1 ram et de timó
3 di. d'oli
7 tomaquets madurs
150 grs. de farina
1 4 de litre de xeres sec
8 pom es
1 kg. aprox. de ca mes de perdiu,
pinatell tendre i fredolics
Pebre i sal, brou d' aviram
Preparació i presentació
Netejeu bé els anecs. Lligueu-Ios,
ama nint-Ios amb sal i pebre. Unteu-
los amb Ilard i deixeu-Ios en una
plata fonda que posareu al forn.
Quan estiguin daurats hi afegirem
les ce bes, pastanagues, alls, lIorer,
fJrigola (timó), i quan tot s' hagi fet
una mica, els tomaq uets a troce ts.
Després de deu minuts, regueu-ho
amb xeres, deixeu-ho reduir i un
cop rostits els anecs, els retireu de la
cassola o de la plata.
Afegiu la farina a les verdures, re-
meneu-ho tot bé, incorporeu-hi
una lIossada de brou i ho deixeu
co ure una bond estona . Talleu els
anecs a trossos i els pose u en una
cassola de terri ssa. Coleu la salsa per
damunt deis anecs.
Serviu l' anec a taula, dmb les
pomes farcides amb un deliciós trin-
xat de bolets.
Per acompanyar aquest plat po-
deu beure un vi rosat de qualitat,
no massa flui x.
TRUIT A DE RIU AMB
SAMFAINA DE BOLETS
Ingredients:
4 truites
200 gr. de ceba
4 cullerades d'oli d'oliva
1 tomaquet
1 poma
550 gr. de rossinyols o d'altres bo-
lets
1 pebrot escalivat
1 albergínia escalivada
all al gust i julivert
sal i pebre verd
un vaset de vi ranci
pinyons
Preparació i presentació
En una paella hi fregirem les trui-
tes Ileugerament. Les treurem i les
posarem en una plata per anar al
forn . A continuació farem un ofegat
amb la ceba, l' all, el julivert i una
cullerada de mantega. Hi afegirem
els rossinyol s, el pebrot i l' albergínia
i el tomaquet ratllat.
Un cop feta aquesta samfaina la
posareu amb les truites, on hi ratlla-
reu la poma i ho enfornareu per es-
pai d' uns deu minuts, si fa o no fa .
Salareu i empebrareu al gust, regant-
ho amb el vi ranci i deixant -li fer un
xup-xup al forn fin s que la truita
estigui al punt.
Amb aquest plat hi podeu pala-
delar un vi rosat molt jove, o bé un
vi blanc lIeugerament afruitat.
LLEBRE ESTOFADA A LA
BERGUEDANA
Ingredients:
una liebre de cinc qui los
dues taronges per perfumar la carn
400 gr. de ceba novella
un manat de ceba tendre
100 gr. de pastanaga
100 gr. de salsa de tomaquet
60 gr. de lIard
4 cullerades soperes d'oli
2 preses de xacolata de pedra
1/ 4 de litre de vi negre
herbes del Bergueda: timó, romaní,
pi negre
35 0 grs. de naps negres
60 grs. de mantega
ametlles, pinyon s, all
sal
bolets
1 litre o litre i mig de brou
Preparació i presentació
Primer de to t regarem la ca rn de
la liebre amb suc de taronja per do-
nar-li un xi c de perfumo A part, po -
sarem en una cassola de terra el
L'EROLl 17
L.l.J
Vi
V)
lIard , la mantega i l' oli . En aquesta O
barreja de greixos hi anirem coent la a
liebre fins que agafi un color daura-
det. La flamejarem dmb un raig de
co nyac. Hi incorporarem tot seguit
un trin xa t que haurem fet amb la
ce ba tendra i la ceba novella. M en-
tre dura la cocc ió agafarem els naps
negres i els trin xarem, tallarem unes
quantes pastanagues en forma de
lam ines i les embolica relll amb un fil
juntament amb les herbes del Ber-
gueda. Les altres pastanagues les ta-
lIarem a trossos. Din s la cassola on
es cou la liebre hi tirarem un polse t
d'herbes, el vi negre, la salsa de to-
maquet i tota la verd ura que hau-
rem preparat a part.
Hi afegirem la sal i taparem la
cassola mentre preparem el toc fi -
nal. Farem un trinxat amb la barreja
de bolets, les ametlles crues, els pin-
yo ns, la xocola ta i els all s. Ho incor-
porarem a la casso la afegint- hi el
brou de cac;:a, que s'ha d' anar abo-
cant a mesura que la cocc ió ho de-
mani. La sal s' hi afegeix de mitja
cocc ió en avall.
La xup- xup d'aq uesta pec;:a vol
tres o quatre hores de rellotge de
pages.
La beguda que acompanya ra
aquest plat pot escollir- se entre
dues version s: un vi de reserva, ne-
gre o bé un bon cava bruto
Miquel Marquez Moya, xef del
Restaurant Sala de Berga .
33
 La Penya Boletaire de Berga
per JORDI PUNTAS I CALVERAS

anar a buscar, a collir o a ca<;:ar /

L' bolets, pot ser un acte indivi-
dual, de plaer personal, pero també
"

pot ser motiu per fer una sortida un

grup d'amics que, amb I'excusa deis
bolets, aprofiten l' estona per fer un
mossec i uns quants traguets de vi
bo i explicant histories...
D' aquesta manera col· lectiva va
ser com es va covar el naixement de
la Penya Boletaire de Berga, sorgida
al caliu del Bar Sol, indret on es tro-
baven una colla d'homes per pren-
dre el café, per fer~la petar, per anar
a ca<;:a r ocells o fer tiberis. Aixo sí, la
majoria d' ells eren afeccionats a
anar a collir bolets.
El nucli de fundadors de la Penya,
format per Josep Cortina, de cal
San tamaria, Ramon i Benet Ferrer, de
cal Ros, Ramon Elies, el propietari
del bar, Josep Casafont, el Xe i Joan Els Fundador, de la Pe nyd, d ' (',quena d drl'ld . !o,ep (o rlll1a , Rdlllo n Ferrer, Ramon Elies,
Camprubí, de cal Sastre, ja sortien Benel Ferrer i JOSE'p Casafon l.
plegats, el dia que els venia de gust,
de bon matí, cap a Tarsa, habitual-
ment amb el taxi d' en Pere Elies, el adonar que a Granollers havien fet de 1957, amb més d' un centenar
Noiet, que per dur-Ios al bosc, es- un concurs de boletaires que va de participants, i cap badoc. A la
perar-los dues o tres hores i tornar- portar una mica d'enrenou perqué Mina de CoII de jouet tots hi varen
los a baixar, a I'hora d' obrir les boti- els premis eren en metal ·lic i tothom anar amb la cistella a la ma. · En
gues, els en cobrava cinc duros. volia guanyar. Aleshores, en Josep aquesta primera ocasió els organit-
Aixo passava a la primera meitat Casafont va parlar amb en Ramon zadors va n haver de treure's sis o
deis anys cinquanta ... Felipó, que era jutge d'aquella ciutat set pessetes de la butxaca per pagar
vallesana, i a través d'ell es va n sa- el déficit. L' últim any que hi hagué
ber els detall s de co m s' havia orga- deute cada penyista paga la quanti-
Naixement del Concurs de nitzat el concurso tat de 18,5 pts. Com ha anat passa t,
Boletaires de Berga De tota aquesta historia en va des d'aquella ja lIunyana data fins
néixer el Concurs de Boletaires ~de ara, hi hagué premi per a tothom,
Un bon dia de I'any 1955 en Be- Berga, que celebra la primera edició als primer i segon el mérit d'u'n di-
net Ferrer, repassant el diari, es va el diumenge vint-i-nou de setembre o ploma i una copa; al tercer, un per-

34 L'EROL/ 17
r---------------------------------------------jW-----------------------------______________~~
L'e.\lllorzar al Pwg\ en /m I call1l.\e.\ de bole/alr!!.
nil; a tots els altres, obsequis rega lats
per una bona co lla de berguedan s
que des del primer moment ja van
o l·laborar amb aquesta iniciativa.
....,
Aq uesta Iletra s' ap li ca a una to-
nada pop ular i ja es co menc;:a a ca n-
tar tot seguit, essent oficia l l' any so-
bre, el 1958.
~
de la Penya. Com que aquesta acti- o
vítat es veié que ja anava so la, so la a
continua fins ara, que I' única pega
que té és la man ca de bol ts.
L' any 1960, co in cidint amb el IV
Concurs de Bo/etaires, s' instaura la
Falla, que abans havia esta t pr ce-
dida p r un fo c convencional, i que
prengué la nova forma merces a
una visita a Val ' ncia d'algun s mem-
bres del Cau d 'Arl, q ue durant molts
anys foren els arti tes que la realit -
za ren. Ara la porten a terme una
co lla de la Penya con guda co m el
de la Falla, que seguint la tradició
cremen la seva obra, com a final de
festa, cada prim er diumenge d' oc-
tubr , a la nit, al Pa seig d la Pau.
Amb el pas del temps, I' afluencia
de pa rti cipants i badocs anava aug-
mentant. Ja havia qu dat enrera allo
de pujar amb ea mion s i autoears del
Vi larriquer. Així, el 1974, el Concurs
es trasl lada a Puigventós en la divui-
tena edició, Iloc on encara roman
en I'actualitat.

la Can-;ó del Boletaire i els Per altra banda, també va sortir

uniformes I' id ea de tenir una mena d' uniforme
del boletaire, i a en Josep Casafont,
De prés d e I'exit d I primer con- li va fa ltar temps per teixir una roba
curs, algú va co mentar al Francesc a la seva fabriqueta del costat de
Vilardaga, I'inoblidabl Quico que al l' escorxado r vell, triant els colors i el
el sigui, q ue ca li a fer una ca nc;:ó. EII, disse ny: un a cam isa de quadrets,
sense ni un pel de madra es va po- amb ratll es verd es, grogues, verme-
sar a tr bailar de va lent i l' endema Il es i fons blanc.
ja la teni a feta: Durant aquesta primera etapa el
cap de co lla fou en Ramon Elies que
" Anem, compan ys, anem,
presi dí la Colla fins el 1960, quan
fadrin ets i min yons,
se' n féu carrec en Ramon Ferrer,
rienl i fenl gatzara
que ho allarga fins el 1965.
lrobarem bons rove llons.
Quan al bosc arribern
conl nLs i amb il·lusió, De la Mina, a la Serreta i a
les colles es parleixen Puigventós. El naixement de
per trobar bolel millor. la Falla
Un rov lió he lrobal,
Al Iloc de la Mina de ColI de
lIenegues m 's enlla,
¡ouet, el seguí la Serreta, on s cel -
quin goig fa , quina ¡oia,
bra el Co ncurs fins el 1973, any de
caminanl d 'ací i d 'alla.
la disetena ed ició. Pero durant
80 querols de lola mena aquest Ilarg espai de temps, anaren
que han sorlil de bon matí, passant mol tes coses. Al sego n o
les ci lelle porlen plenes terce r any d' ini ciada la festa, ja es
de rovellons, a desdir. celeb ra el primer Mercal del Rovelló
impul sa t, a nivell particul ar per en
Amb la bota preparada Benet Ferrer, en Josep Co rtina i en
d 'un vin el que Déu n'hi dó Casoliva, que comprare n dos-cents
i cantant no Ira lonada quilos de rovellon a Sane Marc i els
buscarem boleLs millor. varen vendre en ca ixetes, a ci n
duros. Hi va n guanyar dues-centes
An m, companys, anem ... " pessetes, les quals deixaren el fons
l 'esmorzar, les rifes i les
activitats per tirar endavant
Fou en aq uest darrer indret o n es
va eo men c;:a t a muntar la parada
d' e morza rs i el bar a ca rree de la
Penya (abans ja ho havia fet algun
' partiewar) per tal de fer diners per,
ajudar a pagar un pr ssupost que
havia pujat eo m I' esc uma (I' any pa -
sat ja supera el mi li ó de pessetes).
Durant Uf'} S quants anys, els boletai-
res orga nitza ren vetllades teatral ,
rifes (que en ara duren) i ca ramell es
(dirigides per en Basora, en Font i en
Maria Miró). Amb tot, la
col·laboraeió de la gent de Berga i'
de les In stitu cions ha estat se mpre
generosa, perm tent la eontinu'l'tat
d'aque ta f sta i de la Penya que,
entre els anys 1965 i 19 79 fou pre-
si dida per Antoni Marín, i des de
1980 ho és per en Joa n Va ll s.
El Concurs de Gastronomia i
les Jornades Micologiques
Enguany ja en fara setze que a' la
tarda, al Vall, hom hi celeb ra un
Concurs Caslronomic, en el qua l els
partieipant poden demostrar les
seves arts culinaries i la gracia de
treballar la cuina del bolets.

L'EROL/1 7 35

La primera " falla " del Concurs de Bale/aires, f'any 1960.
NOTicIA CURIOSA
SOBRE ELS BOLETS
/lEI Bergadan"
Año XVIII Núm. 866
22 Octubre 1893
Rendimiento natural
Lo es y se halla al alca nce y dis-
posición de todo el mundo, co mo
si vivieramos en pleno socia li smo, el
que se obtiene busca ndo se tas
vulgo bale/s desde el sabroso robe-
lió a la rica mucosa en estos bos-
ques y montañas que rodean a
Berga, a donde puede acudir el que
quiera sea hombre, mujer o niño
para encontrarlas y recoge rlas sin
obstáculo ni impedimiento alguno
por parte de los propietarios del te-
rreno, de suerte que el que se de-
dica a recogerlas y las trae al mer-
36
cado de Berga le son bien pagadas
por los negocia ntes o al mercado
público obteniendo con ell o según
los buenos prin cipios de economía
política, no el pago de una merca n-
cía que nada va le puesta en el bos-
que, sino el pago de recogerla y lle-
varla y la utilidad que presta al que
quiera adquirirla, dependiedo que el
precio sea mayor o menor de la
más o menos abundancia del pro-
ducto y el mayor o menor pedido
del mismo.
Si hacemos mención de un pro-
ducto in significa nte al parecer, es
porque en este país reviste verda -
dera importancia, puesto que en un
solo mes y cuatro dias, por el solo
co nducto del tranvia o ferrocarril
económico de Berga a Manresa se
han expedido 3.434 bultos de se tas
de peso 58 .344 kilos, segLJIl el es-
tado que debemos a la amabilidad
del inteligente factor de la estación
L'EROL/ 17
, També, des de fa onze anys, una
co lla de components de la Penya,
membres de la Socie /at Ca talana de
Mic%gia, organitzen unes Jornades
Micológiques, amb concurs de di-
bui x infantil i fotografic sobre els
bol ets i un co ncurs de micologia, .a
l' Ateneu Berguedá.
Tot aquest pilot d' activitats con-
form en un programa que ja ha es-
devingut tradicional i ritual de cada
primer diumenge d' octubre. De bon
matí, co men<;:a el Concurs de Bo/e-
/aires, seguit de l' esmorza r. Després
el repartiment de premis del Con-
curs i el Merca/ del Rovelló. Un bon
dinar de bolets (si n' hi ha) per aga far
noves forces. A la tarda el Concurs
de Cas/ronomia, una estona per .:i--
sitar les j ornades Mico/ógiques al
capvespre i a la nit, cremada de la
Falla, tot plega t amanit amb balla-
ruga i sardanes.
Comptat i debatut, una festa que
va co men<;:ar " com una broma " i
que ha esdevingut una de les més
populars, co ncorregudes, alegres i
tradi cionals de la ciutat de Berga, i
que aq uest any ha arribat al trente
aniversario
NOTES
Per a la redacció d' aq uest article cal agrair la
col·laboració de loan Va lls, Ramon Vilardaga, l oan
Fígols, Basora, Benet Ferrer, Ramon Gassó i
Agustí Ferrer, que han fet un esfor( per recordar
dates, dades, históries i anecdotes. Grácies.
Jordi Puntas i Calveras, IIicenciat
en Filologia Catalana .
de O lva n don Ramón Badia, en el
que se detalla todos los bultos y
peso de se tas qu por dicha via se
han expedido desde el 18 de Sep-
ti embre hasta el 22 de Octubre co-
rriente,
Según dicho estado, empezó la
expedición co n 98 kg. el 18 de Sep-
tiembre llegó a su apogeo el pri-
mero de O ctubre en que se expi-
dieron 3.758 kilos y terminó el 22
del co rriente con 207 kil os.
Se co mprenderá la importancia
de esta industria al parecer tan in sig-
nifica nte habiendo sido el precio
medio tres pese /as la arroba de
venta en Berga, los 58.3 44 kilos re-
presentan un va lor de 17.500,- Pe-
setas y si se añade los que se han
expedido por o tros co nductos, bi en
puede ca lcularse en seis mil duros el
ingreso que ha recibido Berga por
las setas, exped ida s, prescindiendo
de las que aquí nos hemos comid o.