Espècie: conjunt d’individus que comparteixen les mateixes característiques, que comparteixen un mateix

espai i temps i que són capaços de reproduir-se entre ells i que donin descendència fèrtil.
Mutacions: són canvis inesperats i a l’atzar en la informació genètica.
Migracions: arribades d’individus d’altres poblacions o sortida d’individus propis.
Selecció natural: eliminació dels individus menys aptes, els que tenen menys eficàcia biològica.
Deriva genètica: canvi en les freqüències gèniques degudes a l’atzar.
Recombinació genètica: durant la meiosi o reproducció sexual esdevé l’intercanvi de material genètic entre
cromosomes homòlegs i en conseqüència es produeix la recombinació genètica, que afavoreix l’aparició de
múltiples combinacions d’al·lels que poden resultar favorables o no segons l’ambient.
Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que habiten al mateix lloc i es poden encreuar entre si,
comparteixen un fons genètic comú.

TEORIES DE L’EVOLUCIÓ
TEORIES ANTIEVOLUCIONISTES
Fixisme: les espècies es mantenien invariables al llarg del temps.
Creacionisme: l’origen de cadascuna de les espècies s’atribuïa a un acte creador específic.

TEORIES EVOLUCIONISTES
Lamarckisme: transformisme. Existència d’una tendència cap a la complexitat; aparició d’adaptacions al medi
a causa de l’ús o el desús dels òrgans (la funció crea l’òrgan); herència dels caràcters adquirits.
Darwinisme: l’evolució es basa en tres aspectes: l’elevada capacitat reproductora, la variabilitat de la
descendència (els descendènts són diferents i uns fan millor unes funcions que altres), i la selecció natural.
Neodarwinisme: el procés evolutiu es basa en la variabilitat de les espècies (que és deguda a les mutacions i
a la recombinació genètica) i a la selecció natural. Evoluciona una població, no un sol individu. Les poblacions
van canviant a mesura que van canviant les seves freqüències genotípiques, les quals varien segons la
selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica. Perquè una població generi una espècie
diferent, ha de ser aïllada de les altres poblacions.

PROVES DE L’EVOLUCIÓ
Proves taxonòmiques: les semblances entre les espècies permeten agrupar-les en diferents tàxons.
Proves biogeogràfiques: com més allunyades estan les zones, més diferents són les espècies que es
troben.
Proves paleontològiques: registre fòssil: augment de la diversitat d’espècies i de la complexitat estructural.
Proves anatòmiques: òrgans homòlegs (diferent funció, mateixa estructura) i òrgans anàlegs (diferent
estructura, mateixa funció)
Proves embriològiques: semblances entre els embrions de diferents éssers vius.
Proves bioquímiques: molècules que consisteixen els éssers vius.
Proves serològiques: reaccions d’aglutinació de la sang en diferents organismes.

GENÈTICA DE POBLACIONS
Freqüències genotípiques:
n1 n2 n2
f ( AA )= f ( Aa)= f (aa)= n 1+ n2 +n3=N
N N N

Freqüències gèniques:
1 1
f ( A )= p= f ( AA )+ f ( Aa) f (a)=q= f (aa)+ f ( Aa)
2 2

LLEI DE HARDY I WEINBERG

En ells organismes d’una població, les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de
generació en generació si no hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica, ni selecció.

seleactivitat.cat/apunts
L’ESPECIACIÓ
És el procés evolutiu mitjançant el qual, a partir d’una espècie preexistent, apareix una nova.
ESPECIACIÓ PER AÏLLAMENT
● Especiació al·lotròpica: la població queda dividida en subpoblacions a causa d’una barrera
geogràfica.
● Especiació simpàtrica: no deguda a l’aïllament geogràfic. Es produeix per barreres biològiques, el
que es coneix com a mecanismes d’aïllament reproductiu (MAR) i poden ser prezigòtics o postzigòtics.
Hi ha diversos tipus de MAR: aïllament ecològic, aïllament estacional, aïllament etològic (uns individus
fan uns moviments per atreure les femelles i altres, uns altres), aïllament mecànic (gos gran no
compatible amb gos petit) i aïllament gamètic.

ESPECIACIÓ QUÀNTICA
● Autopoliploïdia: una sola espècie. El canvi es fa per mutacions mitòtiques. (de gàmetes 2n apareix
4n)
● Al·lopoliploïdia:hi intervenen dues espècies. Encreuem espècie 2n=14 amb 2n=16 i surt híbrid
2n=14.

CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIESPara

Tàxons: agrupacions jerarquitzades d’éssers vius.
Nomenclatura binomial: feta per Linné. Primer el gènere (la primera amb majúscula) i després l’espècie.

LA TAXONOMIA I LA SISTEMÀTICA
Els tàxons inclouen subtàxons. Per exemple, les espècies semblants es poden agrupar en
un gènere; els gèneres semblants en una família; les famílies semblants en un odre…

ELS CINC REGNES

● Moneres: organisme procariota
● Protists: organisme eucariota unicel·lular o pluricel·lular sense teixit (algues)
● Fongs: organisme pluricel·lular sense teixit, heteròtrof.
● Plates: pluricel·lular amb teixits, autòtrof fotosintètic
● Animals: pluricel·lular amb teixit, heteròtrof amb digestió interna. S’agrupen en
invertebrats i vertebrats.

ELS TRES DOMINIS

● Bacteria: procariotes unicel·lulars autòtrof (quimiosintètic o fotosintpetic)
● Archea: procariotes univel·lulars autòtrof quimiosintètic
● Eukarya: tots els eucariotes.

LA BIODIVERSITAT
És la varietat d’éssers vius que existeixen en un lloc.
● Biodiversitat genètica o intraespecífica: diversitat de gens al·lels. Com més gran és, més diversitat
de genotips existeixen.
● Biodiversitat específica: diversitat de genomes diferents (espècies que hi ha en un ecosistema)
● Biodiversitat d’ecosistemes: variació d’ecosistemes que hi ha a la biosfera.

seleactivitat.cat/apunts