Lo llibre

de música

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

 PART I
Lo nostre món
Tot va començar així
(breu història del grup)
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

Han de quedar com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes
les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana.
LUCIA FLORES, Avui (Barcelona)

Però la nostra història va començar d’una manera molt senzilla

Era l’any 1991 quan la companyia MIFA de Teatre Ferroviari escenificava
per Tortosa un espectacle de carrer amb un trenet pneumàtic que evocava
el costumisme de l’antic Carrilet de la Cava. El polifacètic i divertit revisor
es deia Xavi Borràs, mentre que l’Arturo Gaya, posat en el personatge d’un
cec, es dedicava a cantar a tots els passatgers una cançó d’Agustí Bonet:

Lo Carrilet recorria
de Tortosa a Campredó
per carrils de via estreta
i a Amposta feia estació,
i allà a Jesús i Maria
xiulava amb gran emoció
que prop estava la Cava,
que ja arribava a la Cava,
final de la trajecció.

Aquells dos personatges no van tardar gens a convertir-se en Quico el

Célio i el Noi: un cec tendre i irònic a la vegada, que cantava nadales acom-
panyat del seu pigall fidel i picardiós. Així, un 15 de desembre de 1992
naixien al petit bar La Finestra de Tortosa els Romanços de Nadal, que van
anar per les Terres de l’Ebre a cavall d’un 4L i també de la mà de Maria Elena
Maureso —que ha esdevingut mànager del grup des dels inicis.

“Jo podria fer de mut”

Aquells primers concerts tenien sempre un espectador d’excepció, Jordi
Fusté, el qual no va tardar ni setmanes a autoproclamar-se amb tot el dret
com el tercer de la companyia. Jordi i Arturo, parella artística que compartia
des de feia anys cartell amb grups de les més diverses propostes musicals, es
retrobaven ara en el vell i comú projecte d’estudiar la música tradicional i
popular de la seua terra de l’Ebre. És molt important saber que Jordi, músic
per damunt de tot, no volia tindre gaire paper teatral en aquells primers
muntatges —“jo podria fer de mut”—, fet pel qual vam crear a la seua mida
el personatge del Mut de Ferreries.

10
 • Lo llibre de música

El juny del 1993, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries pujàvem

junts per primera vegada a l’escenari del teatre del Patronat a Tortosa, mig
any més tard ens donàvem a conéixer a Barcelona en un CAT (Centre Arte-
sà Tradicionàrius) de gom a gom, i el novembre del 1994, ja presentàvem
Es cantava i es canta, el nostre primer CD, amb la incorporació de Santi
Martorell —fins llavors tècnic de so—, en el paper de Jaume Matamoros,
nebotastre artístic del Noi.
Sempre recordem aquella primera visita a Barcelona com el dia en què
se’ns van obrir moltes portes i vam poder arribar a molta gent, al mateix
temps que donàvem conéixer les jotes que havíem sentit cantar des de
menuts.

Mira si he corrido tierras

que he estado en los Freginales,
Masdenverge, la Galera
y el Mas de los Barberanes.
Y en Barcelona he quedado
de este pueblo enamorado.

La laboriosa clonació del Noi

Dos anys després va vindre un nou treball discogràfic inspirat en el banc
del Si no fos (desembre 1996), un cant a la vida senzilla. Aquesta va ser
l’última creació amb la participació de Xavi Borràs, que va abandonar el
grup el setembre de 1997. No ho va fer, però, sense col·laborar activament
en la recreació del seu personatge. Hi havia la possibilitat de matar el Noi o
enviar-lo a Sud-amèrica —com passa a les telenovel·les quan els actors han
de ser substituïts—, o bé trobar un tipus com Quique Pedret, el qual, amb
l’ajuda de Xavi i heredant la seua perruca i la patètica americana de quadres,
va ser capaç de clonar un personatge difícilment imitable que Borrás havia
creat ben al seu gust.
El que va ser el nou Noi havia tingut un primer contacte artístic amb els
Quicos interpretant el primer Enrico Provinciale de La Taverna di Enrico
(juliol 1997), un muntatge realitzat especialment per a la Festa del Renai-
xement i en el qual Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ens deixem
portar pel pas del temps i ens convertim en rodamons d’una època en la
qual convivien a Tortosa àrabs, jueus i cristians. Pedret també provenia del
món de la faràndula i era ben sabut que pocs cantants d’orquestra inter-
pretaven un Paquito Xocolatero amb la seua gràcia. La seua incorporació
va vindre acompanyada de molts canvis: el més significatiu, l’arribada de
Josep Lanau, Mitxum, a la taula de so de la torre de control, al mateix temps
que Iñaki Copovi passava a la il·luminació. Amb aquest remodelat equip,
vam editar el primer llibre de cançons l’abril de 1998, acompanyat d’un
document sonor que recreava amb un divertit però fals directe un concert
de sobretaula a la muntanya.

11
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

El principi d’una bonica amistat

El setembre del mateix any, els Quicos ocupàvem l’antiga estació del
Carrilet de Tortosa per crear un espectacle d’animació amb la intenció que
perdurés com un clàssic de la festa major: Torna el Carrilet! I el desembre
d’un any ben prolífic estrenàvem Això és de cine!, que en llenguatge cinema-
togràfic seria el principi d’una bonica amistat amb l’Acadèmic Big Band i
Xavi Bertomeu, que no tardaria gens a incorporar-se al grup a les percussions
i en el paper de l’entranyable senyor Bertomeu, corredor de finques.
Amb el pas d’aquests primers anys, ja molta gent sabia de l’afició dels
Quicos a buscar i redescobrir històries de l’Ebre i, fruit d’axò, va sortir a
la llum el CD Mira bé el que et dic. Històries i cabòries d’esta terra ibera
(desembre 1998), amb llegendes, mites i riques aportacions de la parladuria
popular. Així vam anar sabent sobre Picasso i Horta de Sant Joan, les arrels
ebrenques de Colom, els miracles de sant Vicent Ferrer, l’orígen àrab de la
jota o la divertida història de l’errat de comptes.

Històries que són del poble,

contades sense manies,
que natros, ara, cantem
en aquelles melodies.

A poc a poc, els nostres personatges es van anar dotant de vida pròpia
i van donar pas a un món imaginari on anaven apareixent veïns, familiars
pròxims i parents llunyans. Amb tot això, imaginàvem que a la nostra caseta
de la muntanya s’havien arribat a fer bones revetlles de Tots Sants: aquelles
castanyades amb teatre popular i imitacions casolanes. Així va nàixer la Nit
de varietés (setembre 2000); un muntatge on apareixien Gilberto da Costa,
Santos i Joao de Bahia (alter egos brasileiros de Quico el Célio, el Noi i el
Mut de Ferreries) i, fins i tot, imitacions del Duo Dinámico i Village People.
Un pur divertiment.

Els 10 anys i la revolta de l’Ebre

A uns quants mesos de celebrar els nostres 10 anys, el 2001 havia de
ser per força un any de passar comptes, de recopilacions i d’assignatures
pendents. Sempre havíem pensat que la millor manera d’explicar a la gent
el que fèiem era sobre l’escenari i, per això, vam intentar aprovar aquesta
assignatura editant el nostre treball en un directe: un vídeo i un CD que es
va dir Vinguen quan vulguen! (maig 2001), que invitava a tothom a visitar
la nostra casa i la nostra terra, precisament en els primers mesos d’una
època difícil i que marcaria significativament la nostra trajectòria artística
i professional. La lluita per la defensa de l’Ebre: la bonica oportunitat de
demostrar-nos a nosaltres mateixos que l’art també podia ser un compromís
amb la gent i la terra. Posar la música a una revolució és gratificant però

12
 • Lo llibre de música

no vam fer sinó aportar aquell gra d’arena, aquella gota d’aigua que també
van posar milers de ciutadans.

Sortíem al carrer i érem poqueta gent les primeres vegades

i la millor sorpresa va ser descobrir que no estàvem sols.
Ja no érem una gota, n’érem moltes més, ja semblàvem riuades;
riuades d’aire fresc que tocaven la pell i arribaven als cors.

Vam plantejar la celebració dels 10 anys del grup treballant més que
mai: es tractava de fer dos nous CD, un concert al Palau de la Música i una
exposició itinerant. Si haguéssem mesurat la faenada que suposaria, potser
ara ho hauríem deixat en un bon sopar entre amics i un pastís d’aniversa-
ri. El primer dels dos discos va ser Lo misteri de Nadal (novembre 2002),
amb el qual vam recordar els nostres inicis nadalencs; el nostre pastís
d’aniversari el vam compartir amb dos mil amics al Palau (febrer 2003),
i l’exposició itinerant ens va ajudar a arribar a molta més gent i a donar
a conéixer la nostra experiència i manera de treballar amb presentacions,
xarrades i tallers de jota.
Entre tot això, molts canvis: Sergi Molina prenia el relleu de Xavi Ber-
tomeu a les percussions i esdevenia el fill del senyor Bertomeu, igualment
corredor de finques. També Josep Lanau, seguint els passos que anys enrere va
fer Santi Martorell, va canviar la taula de so pel personatge d’un nou Jaume
Matamoros, recreat amb el seu estil més personal i al qual va incorporar la
música d’un feliçment rebut acordió. A conseqüència de tants canvis, Xavier
Franch, Txiri, es va fer càrrec del so de la torre de control, acompanyat a la
il·luminació per Jordi Martorell.
Entre els treballs del primer i el segon CD del nostre aniversari, la Pla-
taforma per la Defensa de l’Ebre ens va fer viatjar més lluny del que solíem
fer. Fins al punt que vam actualitzar la vella jota:

Mira si he corrido tierras

por Barcelona y Mallorca,
Madrid, Zaragoza y Valencia,
y ahora en Bruselas también,
y en todas partes he dicho:
“No volem transvasament!”

L’any del nostre últim treball, No es pot viure!, va ser també any de
concerts ben lluy de casa: Bilbao, Madrid i París, on vam tindre l’oportu-
nitat de donar a conéixer la jota a la Universitat de la Sorbona, ja amb la
incorporació musical del baixista Quique Pellicer, que tampoc es va lliurar
d’haver de posar-se a la pell d’algun altre personatge de l’imaginari. Així va
arribar Vicent Ferrer, amb nom de sant i un trosset d’arròs al Delta. No es
pot viure! va sortir al carrer el maig del 2004 i l’espectacle va ser estrenat
el novembre del mateix any a través de la gira Ressons.

13
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

Darrere dels Quicos hi ha avui tot aquest equip de persones. A la imatge no hi va poder
ser present Xavier Franch. Foto: Santi Martorell

Poc més d’un any més tard, en els inicis del 2006, som onze les persones
que viatgem en l’encara simbòlic 4L: Arturo Gaya. Quique Pedret, Jordi Fusté
i Josep Lanau continuen sent Quico el Célio, el Noi, el Mut de Ferreries i
Jaume Matamoros, i viatgen juntament amb Sergi Molina i Quique Pellicer,
cada dia més a dins dels seus personatges com a senyor Bertomeu i Vicent
Ferrer. Maria Elena Maureso continua sent la nostra mànager com des del
primer dia, i Santi Martorell ha passat de l’escenari a la nostra oficina. Xavier
Franch encara és a la torre de control de so, acompanyat ara per Jordi Segarra
a la il·luminació i Jorge Belenguer, que s’ocupa de totes aquelles petites coses
que no sempre es veuen. Compartim el tresor de treballar junts.

Viure en pau, viure en pau,

en la gent que escriu la teua vida.
Quin tresor, quin tresor,
una bona companyia.

Quan aquesta història arriba als nostres dies, compaginem els concerts
amb una col·laboració setmanal que des de fa tres anys portem a terme amb
Xavier Graset, a Catalunya Ràdio (El món s’acaba, Tot gira i De 4 a 7); co-
mencem a pensar en el que serà el nostre proper disc, i preparem un llibre
que hauria de sortir per Sant Jordi i amb el qual us volem oferir totes les
nostres cançons i compartir amb vosaltres els nostres millors records i la
nostra manera de treballar.

14
De les arrels a la reproposta
(la nostra visió de la música popular)
PART II
Cançoner
De treball
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

Cançó de les plegadores d’olives

Lletra: A. Gaya - popular | Música: J. Fusté - popular
Jota de treball recollida per Joan Moreira al llibre Del folklore tortosí

Les plegadores d’aulives Collint aulivetes fargues,

diuen que no beuen vi, aquí dalt de tot m’estic.
però baix de l’aulivera Face rogatives, mare,
lo guarden en un tupí. perquè no caigue son fill.

Vaiga!, Cinteta no em mires, Calle de Censalsacosta

que dels teus ulls hi surt foc. yo te voldria empedrar
Del dia que vas mirar-me de perlas y diamantes
que està bullint lo meu cor. y petxinitas del mar.

Aquí estic dalt de la rama, L’escala d’aquesta vida,

dalt de la rama més alta. l’has de pujar a poc a poc,
Si collint, collint, caïa, que si la puges de pressa
ai!, que sant Antoni em valga. cauràs al primer escaló.

Concert a Sant Esteve de Palautordera. Foto: Jesús Chamorro

84
• Lo llibre de música

85
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

Cant d’estima a la terra

Lletra: A. Gaya | Música: Jordi Fusté - popular
Sobre una melodia de cantar a l’era

Dels que fem faena al camp,

tothom ne vol ben parlar.
I és que la gent mos admira
i ningú s’hi vol semblar.

Mira que gran que és lo camp,

si el volguéssem treballar.
I que llarga que és la vida…
Qui la pogués conrear.

Com la terra que m’estimo,

no he sabut estimar res.
Són coses del meu ofici,
que és l’ofici de pagès.

La melodia del “Cant d’estima a la terra” està inspirada en una de les antigues cançons
de batre. Foto: Santi Martorell

86
• Lo llibre de música

87
 • Lo llibre de música

“Bona nit i bona hora desitjaria a tota la gent que em trobo en companyia.” El pròleg
del Vinguen quan vulguen, cantat al Rebrot 2004 de Berga. Foto: Roser Ortiz

67
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries •

Quico, Varisto i el Noi a l’envelat de la plaça del Sol, a les festes majors de Gràcia 2005.
Foto: Roser Ortiz

El Noi passant el porró del vi de Batea, del qual, la tardor del 2005, els Quicos van ser
nomenats afectuosament ambaixadors. Foto: Roser Ortiz

68
 Índex general
PART I. LO NOSTRE MÓN ......................................................................... 7

Tot va començar així (breu història del grup) .................................... 9

De les arrels a la reproposta (la nostra visió de la música popular) ..... 15
L’imaginari dels Quicos (els personatges, l’entorn, la vida) .............. 23
De la pluja d’idees a l’estrena (el mètode de treball) ........................ 35
La jota cantada (d’on ve, què és i com es fa) ................................... 39

PART II. CANÇONER ............................................................................. 81

De treball ..................................................................................... 83
De la terra .................................................................................... 93
De l’aigua ................................................................................... 111
De la vida senzilla ....................................................................... 121
De festes i tradicions ................................................................... 151
De viatges i vells i nous veïnatges ............................................... 157
D’històries i llegendes ................................................................. 169
De celebritats i personatges ......................................................... 187
De sants i marededéus................................................................. 203
Del Renaixement ........................................................................ 217
De Nadal.................................................................................... 223

APÈNDIXS ......................................................................................... 243

Premsa ....................................................................................... 244
Discografia ................................................................................. 246
Vídeos musicals .......................................................................... 246
Premis ........................................................................................ 247
Espectacles ................................................................................. 248
Actuacions destacades ................................................................. 249
 Índex de cançons
A la platja del Marjal .........................................................183
Aben Jot ...........................................................................188
Cançó d’enramada ............................................................152
Cançó de les plegadores d’olives ..........................................84
Cant d’estima a la terra........................................................86
Colón era d’aquí ...............................................................178
Coses d’aquí .....................................................................128
De la terra de l’Ebre DO .....................................................94
Del pare Vicent Ferrer ........................................................209
Digues, noi, d’on véns? .....................................................233
Estava tan segur ................................................................138
Fandango dels adéus .........................................................158
Ja baixen los tortosins .......................................................185
Jota espaïda del pas del vent ................................................97
Jotes de l’Ebre (estrofes i tornades) .......................................44
L’errat de comptes .............................................................180
La font del Moro ...............................................................114
La gran gent ......................................................................102
La lliçó .............................................................................135
La lluna i natros ................................................................131
La Mare de Déu ................................................................224
La Mare de Déu vindrà ......................................................214
La nit de Nadal .................................................................237
La noia i el rei del violí ......................................................142
La Taverna di Enrico | La ciutat de la sort ...........................218
Larà larà ...........................................................................141
Les aubades ......................................................................154
Les roques i Picasso ...........................................................197
Les tres fonts de Maigí .......................................................207
Lo banc del Si no fos .........................................................122
Lo Carrilet de la Cava ........................................................170
Lo Carrilet i el vaporet .......................................................173
Lo faro de Buda ................................................................109
Lo riu és vida ....................................................................116
Lo vi de Batea ...................................................................149
Los peces en el río .............................................................241
Màgica nit .........................................................................227
Manolo .............................................................................165
Mare .................................................................................211
Menjar de fer culleres.........................................................199
Nadal ...............................................................................235
Nadal blanc ......................................................................239
No es pot viure! ................................................................125
No hi ha color...................................................................161
Non, noneta ......................................................................148
Oració de Sant Antoni de Pàdua ........................................204
Panxampla ........................................................................191
Pepeta la Paisana ...............................................................194
Però què fas, Maria Cinta! .................................................145
Pregunteu-li a l’olivera .........................................................99
Prop de l’aigua i la terra ....................................................220
Sant Josep va a buscar foc .................................................229
Si en governa la farina .........................................................88
Som gent del Matarranya ...................................................105
Toc de processó .................................................................156
Torna el Carrilet ................................................................175
Tots los colors del Delta ....................................................118
Túbal i esta terra ibera .......................................................112
Un prodigio de extrema hermosura ...................................231
 Àlbum de records
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
DVD realitzat per OVO iMATX
(Jordi Cerdà)

Pregunteu-li a l’olivera
Videoclip creat per a l’espectacle No es pot viure! (març de 2005)

Les 4 cadires
Animació creada amb motiu de l’exposició “10 anys cantant la vida”
(abril de 2003)

Lo misteri de Nadal
Videoclip sobre l’espectacle, enregistrat al Casal de Cultura
de Sant Cugat del Vallès (3 de gener de 2003)

Nit de Varietés
Reportatge sobre l’espectacle, enregistrat al CAT de Barcelona
(15 i 16 de març de 2002)

Tots los colors del Delta

Videoclip creat per a l’espectacle No es pot viure! (març de 2005)

Lo Carrilet de la Cava
Karaoke enregistrat a Tortosa, Deltebre, les Barraques de Salvador,
la desembocadura de l’Ebre i la punta del Fangar (abril de 2003)

Jotes de l’Ebre (Es cantava i es canta)

Karaoke enregistrat al Mercat de Tortosa, el bar El Siglo, el coll de l’Alba
i la muntanya dels Duatis (abril de 2003)

Estem gravant?
Zàping amb escenes de les gravacions dels karaokes
“Lo Carrilet de la Cava” i “Jotes de l’Ebre”
 Artur Gaya és Quico el Célio
Quique Pedret és lo Noi
Jordi Fusté és lo Mut de Ferreries
Josep Lanau és Jaume Matamoros
Sergi Molina és lo senyor Bertomeu
Quique Pellicer és lo senyor Ferrer

Xavi Borràs va ser lo Noi

Santi Martorell va ser Jaume Matamoros
Xavi Bertomeu va ser lo senyor Bertomeu

Management
Túbal, Cultura i Espectacles, SCCL
Maria Elena Maureso
Carrer de València 23, baixos. 43500 Tortosa
Telèfons 977504841 / 609204120 · Fax 977504841
tubal@tubalespectacles.com / elena@tubalespectacles.com
www.tubalespectacles.com

Caminant per la via. Foto: Francesc Espinach