Locucions Oracionals PDF

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços
i descàrregues
LOCUCIONS
ORACIONALS
ORACIONALS
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170110 1 / 84
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Índex. 1/1
01. Introducció. 03
02. Fórmules curtes. 04
03. Preguntes que no busquen resposta. 08
04. Sobre els negocis i els diners. 09
05. Sobre la família, els vells i els jóvens. 11
06. Expressions relacionades amb el menjar. 13
07. Sobre les accions i les seues conseqüències. 14
08. Expressions col·loquials. 15
09. Expressions d'origen religiós. 16
10. Locucions diverses. 19
11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis). 40
2 / 84
1. Introducció: definició i esquema d'aquesta presentació. 1/1
Definició de locució oracional

- Combinació de paraules que funciona com una oració el sentit unitari de la
qual no és necessàriament la suma del significat dels components.
Part teòrica
- Apartats 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, i 10.
- En aquesta part hi ha les locucions oracionals tretes del Diccionari Normatiu
Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Les locucions estan en color negre i el significat abreujat en color gris.
- Per facilitar el seu aprenentatge s'han classificat per apartats i dins de cada
apartat s'han agrupat per temes.
Part pràctica
- Apartat 11.
- Exercicis per recordar el significat de les expressions.
- La grandària de la lletra està pensada perquè es decarregue l'arxiu i es
puguen fer els exercicis en un telèfon mòbil.
3 / 84
2. Fórmules curtes. 1/4
a fe: fórmula d'afirmació rotunda i emfàtica.

així fóra: manifesta el desig que es complisca alguna cosa.
això és: introduïx un aclariment a allò que s'ha afirmat abans.
això mateix: expressa afirmació o conformitat.
ausades bugades: intensifica allò que es diu.
ausades que sí: confirma i ratifica allò que s'acaba de dir.
ausades, vida: intensifica allò que es diu.
ave Maria: salutació que se solia dir a l'entrar en una casa o un establiment.
bon dia: salutació usada durant tot el dia, especialment al matí.
bon dia i bona hora: bon dia.
bona nit: salutació usada durant la nit.
bona vesprada (o bon dia de vesprada): salutació usada durant la vesprada.
bon profit: adreçat als qui mengen desitjant-los una acció beneficiosa.
bona nit: la pèrdua o desaparició irremissible d'alguna cosa.
bona vista vejam (figues en agost): emfatitza que fa molt de temps que no
hem vist a algú.
4 / 84
com aquell que diu: introduïx una afirmació que podria paréixer o ser poc
exacta.
calle vosté, parle vosté: dóna o lleva la paraula en el Tribunal de les Aigües.
ço és [ant.]: s'usava per a introduir una explicació sobre el que ja s'havia dit.
ço és a saber [ant.]: ídem.
creu-t'ho: manifesta incredulitat o refús.
d'aquella manera: introduïx una qualificació negativa imprecisa.
dins o fora: cal optar per una de dos opcions contradictòries.
una de freda i una de calenta: adés una cosa i adés la contrària.
en vida teua (o seua, o vostra): dóna les gràcies quan ens feliciten.
és a dir: introduïx una explicació sobre el que ja s'ha dit.
felicitats (o moltes felicitats): per a felicitar a algú.
i avant: expressa que cal deixar estar alguna cosa que no és important.
no res i avant: conformitat davant d'una adversitat.
heus ací: crida l'atenció d'algú sobre algú o alguna cosa.
i (encara) gràcies: contents amb allò aconseguit,no es pot aspirar a més.
5 / 84
i passeres: després d'una quantitat, per a indicar que se sobrepassa esta.

ja ho pots (ben) dir!: corrobora allò que un altre acaba de dir.
ja pots (ben) dir-ho!: ídem
mal fet: indica desaprovació.
maleït siga: exclamació d'enuig o de disgust.
mea culpa [llatí]: admet l'autoria d'una falta.
més calguera: temor d'una contrarietat o rebuig de quelcom inadmissible.
només caldria: ídem.
més prompte o més tard: un fet succeïx en qualsevol cas.
prompte o tard: ídem.
modèstia a part: atenua el possible efecte desagradable de referir-se a si
mateix, de lloar-se o de presumir d'alguna cosa.
ni pensar-ho: nega rotundament una cosa.
no ni massa: refuta una negació de manera contundent.
no fóra cas (que): temor d'alguna cosa que podria succeir.
no siga cas (que): ídem
6 / 84
també fóra cas (que): sorpresa davant del fet que ocórrega alguna cosa.
també seria cas (que): ídem.
no siga cosa que: s'usa per a previndre.
nota bene [llatí]: crida l'atenció sobre algun aspecte particular.
pensat i fet: una cosa pensada, executada immediatament, sense reflexionar.
dit i fet: una cosa s'ha fet immediatament.
per a bé que siga: desitja bona sort davant d'una situació que s'inicia.
per exemple: presenta un cas concret o pràctic d'allò que es diu en general.
per favor: fórmula de cortesia que s'utilitza per a demanar alguna cosa.
què li farem: resignació, impossibilitat d'oposar-se a alguna cosa o d'evitar-la.
roda i volta: manifesta insistència o repetició.
tant se val: indiferència davant d'alguna cosa o d'alguna situació.
vade retro [llatí]: exclamació que rebutja una persona o una cosa.
veges (o veges per a on): expressa estranyesa.
vist i plau: el document ha sigut verificat i està conforme.
7 / 84
3. Preguntes que no busquen resposta. 1/1
com s'entén?: manifesta sorpresa i disgust per allò que es veu o se sent.
d'Alcoi i bovo?, canta-li un trobo: lloa el caràcter despert dels alcoians.
de quina ceba li couen els ulls?: per a preguntar de què es queixa algú.
diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat?: repren a algú que critica els
defectes dels altres i no veu els propis.
farem foc o fugirem?: manifesta incertesa a l'hora de prendre una decisió.
fem foc o fugim?: ídem.
parle jo o passa un carro?: s'usa per a reclamar atenció.
per quins cinc sous?: pregunta emfàticament el perquè d'una cosa.
què li fa el rabo per a córrer?: una cosa no té res a veure amb una altra.
què sap el gat de fer culleres? : indica que algú és un inepte.
què sap l'ase què és el safrà?: algú és un ignorant o un inepte.
qui t'empeny, que tant redoles?:s'aplica a qui a qui s'irrita ràpidament.
t'ha tocat o t'ha fet aire?: tracta d'humiliar a qui s'ha se li ha dit una veritat.
veritat?: demana la confirmació del que es diu.
vols dir?: indica dubte davant d'allò que un altre acaba de dir.
8 / 84
4. Sobre els negocis i els diners. 1/2
avant va el carro (o carro avant): a pesar de les dificultats, va avant un negoci,

una idea o una situació.
amb dinerets, torronets: amb diners, no hi ha res que no es puga adquirir.
amb diners, torrons: ídem.
amb diners carxofes i amb paper milotxes: els avantatges de tindre diners.
qui té diners té tot adreç (i la filla del rei si la volgués): ídem.
canteret nou fa l'aigua fresca: les coses i els negocis van bé a l'inici, però
després, minven els avantatges que proporcionava la novetat.
canteret nou, aigua fresqueta: ídem.
el cànter nou fa l'aigua fresca: ídem.
coste i valga: cal esforçar-se per a obtindre coses importants.
molt costa, la xulla de recosta: les coses bones costen molt d'obtindre.
qui peixet vol menjar, el culet s'ha de banyar: l'obtenció de coses valuoses o
agradables comporta esforç i molèsties.
el peix, en la mar creix: un negoci o una cosa va bé.
lo que no deixa, deixar-ho [col·loq.]: recomana l'abandó dels negocis
improductius.
9 / 84
4. Sobre els negocis i els diners. 2/2
música pagada fa mal so: cobrar de bestreta minva l'interés de complir el

contracte.
per la mar va qui paga: pondera o censura l'esplendidesa excessiva o el
balafiament d'algú.
qui oli mesura, els dits s'unta: qui administra diners d'altri o públics pot caure
en la temptació de quedar-se'n una part.
qui paga mana: qui assumix les despeses pot imposar el seu criteri.
qui paga, descansa (i qui cobra, més): la satisfacció de qui cancel·la un deute
(i de qui el cobra).
tu content, i jo pagat: expressa l'alegria de qui cobra un deute.
qui s'encanta no les tasta (i qui mulla no trau tros): recomana anar directe a
les coses fonamentals si es vol obtindre beneficis.
tota pedra fa paret (o marge): tot es pot aprofitar o que tot pot valdre a l'hora
de fer alguna cosa.
10 / 84
5. Sobre la família, els vells i els jóvens. 1/2
a la vellea, el dimoni sabater: per a referir-se a aquells que quan són vells
treballen o actuen en coses pròpies de jóvens.
a qui testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça: no és
convenient fer donació dels béns en vida.
al vell, foc amb ell: manifestar menyspreu cap a les accions o les opinions de
les persones majors.
caldera vella, bony o forat: les persones majors i les coses velles sempre
tenen algun alifac o algun defecte.
gallina vella fa bon caldo: valora l'experiència de les persones d'edat.
gent jove, pa blanet: la gent jove no està preparada per a empreses dures.
cada olleta té la seua tapadoreta: cada persona pot trobar la seua parella.
de tal buc, tal eixam: les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.
de pare músic, fill ballador: els fills solen tindre el mateix caràcter i les
mateixes inclinacions que els pares.
els tests semblen a les olles: els fills actuen generalment com els pares.
en un cau de conills, lo que fan els pares fan els fills [col·loq.]: els fills solen
imitar les pràctiques dels seus progenitors.
11 / 84
5. Sobre la família, els vells i els jóvens. 2/2
la sang no es pot tornar aigua: els parents, encara que a vegades tinguen
dissensions, sempre tendixen a reconciliar-se i a defendre's mútuament.
tots d'un ventre i cadascú de son temple: encara que siguen germanes, les
persones són molt diferents entre elles.
12 / 84
6. Expressions relacionades amb el menjar. 1/1
el ventre porta les cames: per a tindre força i per a poder caminar i treballar,
cal menjar prou.
els àngels hi canten: alguna cosa està molt bé, especialment un menjar.
es menjaria els ferros de la presó: una persona molt menjadora o que té molta
fam.
l'arròs fa el ventre gros: l'arròs assacia molt.
la carn fa carn (i el vi fa sang): és bo menjar carn (i beure vi).
(a) on en mengen dos, en mengen tres: quan és necessari es pot repartir el
menjar que es té.
qui guisa dolç guisa per a molts (i qui guisa salat guisa per al gat): és
preferible preparar els aliments amb poca sal, perquè sempre se n'hi pot
afegir.
13 / 84
7. Sobre les accions i les seues conseqüències. 1/1
a pagar-ho, pebrereta: les conseqüències negatives d'algun fet sempre les

paga el més innocent, encara que no hi tinga res a veure.
el mal de les rates, el fan les unes i el paguen les altres: sovint els innocents
paguen les conseqüències de les accions dels malfactors.
cabró i a la presó: algú ha resultat perjudicat per alguna cosa o situació i, a
més, ha hagut de pagar-ne les conseqüències.
damunt de cabró, a la presó: ídem.
moltes candeletes fan un ciri pasqual: accions xicotetes repetides poden
arribar a tindre grans conseqüències.
no la pensa que no la fa: censura a qui actua irreflexivament, generalment
fent males accions.
per a tu faràs (o per a ell farà, o per a vosaltres fareu...): algú haurà de
carregar amb les conseqüències de les seues decisions.
qui l'entorta se l'emporta: el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les
conseqüències.
qui siga lladre que siga valent: les persones han de ser responsables de les
seues accions i assumir-ne les conseqüències.
tal faràs, tal trobaràs: qui fa males accions sol rebre males accions.
14 / 84
8. Expressions col·loquials. 1/1
en un cau de conills, lo que fan els pares fan els fills: els fills solen imitar les
pràctiques dels seus progenitors.
lo mateix és barret blanc que blanc barret: igual és una cosa que l'altra.
lo mateix té bif que baf: ídem.
lo que cou cura: a vegades, una situació difícil s'ha de resoldre amb mesures
dràstiques i, fins i tot, doloroses.
lo que és bo per al fetge és roín per a la melsa: el que és bo per a alguna
cosa en pot perjudicar una altra.
lo que és de Déu, en la cara es veu: la veritat sempre se sap.
lo que hi ha en el cove és peix, la resta és pesquera: només es pot comptar
amb seguretat amb els mitjans propis.
lo que no deixa, deixar-ho: recomana l'abandó dels negocis improductius.
no es pot matar tot lo que és gras: no és prudent obrar amb massa exigències
ni ser massa sever, a voltes s'ha de ser més flexible.
obra, de lo que sobra: només s'han de mamprendre obres de construcció
quan hi ha diners sobrants.
15 / 84
9. Expressions d'origen religiós. 1/3
angelets al cel: referit a la mort d'un xiquet.

ave Maria: salutació que se solia dir a l'entrar en una casa o un establiment.
bé de Déu: pondera l'abundància i l'excel·lència d'alguna cosa.
bram d'ase no arriba (o no puja) al cel: denota que el que algú diu no mereix
ser atés.
com hi ha Déu: reforça una afirmació, una amenaça, o demostra sorpresa o
decepció.
dels pecats del piu, el Nostre Senyor se'n riu: les faltes sexuals no es
consideren greus.
els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona: ídem
fer com fan no és pecat: disculpa una determinada manera d'obrar.
pecat de gola, Déu el perdona: els excessos en el menjar i el beure no es
consideren faltes greus.
Déu dóna faves a qui no té queixals: les riqueses recauen en qui no pot
gaudir-les.
el ciri és curt i la processó llarga: recomana la moderació en les despeses.
16 / 84
el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans: tradicionalment en esta

data s'estrena alguna peça de roba de poc abric.
els àngels hi canten: alguna cosa està molt bé, especialment un menjar.
gràcies a Déu: satisfacció perquè per fi ha ocorregut alguna cosa que
s'esperava.
ja t'ho diran de misses: per a amenaçar algú amb castics futurs per la seua
mala conducta o inobediència.
la creu del matrimoni: fa referència a les dificultats de la vida conjugal.
lo que és de Déu, en la cara es veu [col·loq.]: la veritat sempre se sap.
més digueren de Déu: no s'ha de fer cas de les injúries i calúmnies.
més digueren del Nostre Senyor: ídem
moltes candeletes fan un ciri pasqual: accions xicotetes repetides poden
arribar a tindre grans conseqüències.
no ho faça Déu: temor que succeïsca alguna cosa.
no ho mane Déu: ídem.
que en glòria estiga: fa referència a una persona difunta.
17 / 84
sant Joan i la carabasseta: irònicament, dos persones que van juntes i tenen
estatures molt diferents.
sant Roc i la carabasseta: ídem.
se te n'eixirà l'animeta: per a fer por al xiquet que s'ha fet una ferida.
vés-te'n amb ta Mare de Déu: rebutja a qui defén fermament una opinió que
ens sembla desencertada.
18 / 84
10. Locucions diverses. 1 / 21 
a bona part vas a fer llenya: el desencert o l'equivocació, especialment

d'aquell que busca coses allà on no es poden trobar.
a bona porta s'agarra la fam: per a denegar allò que ens demanen.
a cada bugada perdem un llençol: una successió de desgràcies o fracassos.
a cavall donat no li mires el pèl: qui rep un regal no ha de buscar-li defectes.
a cavall regalat no li mires el dentat: ídem.
a ell, que és mesell: encoratja a escometre una persona o una empresa.
a estes hores pilotes noves: és massa tard per a començar una cosa.
a l'any del batre, si no és enguany a l'altre: una cosa no es pot realitzar en un
moment determinat i que es durà a terme quan siga possible.
a l'enfornar es fan geperuts els pans: les coses quan es fan malbé és quan
s'usen.
a l'hivern per la moquita i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador: la
utilitat de portar mocador en totes les èpoques de l'any.
a la primera cullerada, mosca: en començar una cosa, ja ens trobem amb un
obstacle.
19 / 84
a la rata que només sap un forat, prompte se la fa el gat: cal ser astuts i
previsors per a evitar els perills.
a la taula i al llit al primer crit : la conveniència d'anar-hi de seguida que criden
a menjar o a dormir.
a les tres, mort o pres: al tercer intent s'ha d'aconseguir el que es pretén.
a la de tres, o mort o pres: ídem.
a qui li hages de donar sopar, no li plangues el berenar: no convé estalviar en
les coses menys costoses.
a robar, a la Calderona: protesta d'un preu que es considera abusiu.
a tiri i baldiri: de forma desbaratada, sense moderació ni consideració.
arruixa i no faces fang: les coses s'han de fer bé, amb mirament i amb
moderació.
entre el poc i el massa, la mesura passa: recomana moderació.
el ciri és curt i la processó llarga: recomana la moderació en les despeses.
a tu et dic filla, entén-te nora: advertix una persona amb la intenció que
l'advertència servisca per a una altra.
a voltes no és com a vegades: les coses no sempre es produïxen de la
mateixa manera, perquè les circumstàncies són diferents.
20 / 84
açò no és escopetada de lladre: una cosa no és urgent.

això prendries...: algú no aconseguirà alguna cosa que voldria.
què més prendries...: ídem.
això són altres calces: una cosa o una qüestió és diferent d'aquella o
d'aquelles de què es parlava.
això són figues d'un altre paner: allò que un altre adduïx és alié al tema que
es tracta.
al dir no li feren casa: manifesta menyspreu per les xarrades de la gent.
al dir no li feren cas: ídem.
a qui pregunta, mentires amb ell: la conveniència de confondre amb falsedats
a qui pregunta coses que no li interessen o que no són adequades.
al preguntador, mentires amb ell: ídem.
alaba't ruc, que a la fira (o a vendre) et duc: critica a qui, sense motiu,
presumix d'haver fet o d'haver dit una cosa molt important.
amb paciència i una canya, tot s'apanya: davant de les situacions adverses,
cal ser pacients i constants.
amb paciència i una canya, el cel es guanya: ídem
paciència i una canya: persevera en alguna cosa després d'un fracàs.
21 / 84
arrancada de cavall i parada de rossí (o de burro): una cosa que comença

amb gran ímpetu i s'abandona al cap de poc de temps.
arre burro, i deixa dir: algú obra com li sembla, sense fer cas del que els altres
diuen.
beu-te este ou, que l'altre es cou: burlescament, a qui ha rebut un colp o ha
tingut un fracàs o una decepció.
bo i barat s'han barallat: les coses barates rarament són de qualitat.
bocí per força costa d'engolir: les coses fetes a disgust són desagradables
per a qui les fa.
bocí per força no fa profit: ídem.
càrrega a gust no pesa: una faena o una obligació que es fa a gust és més
fàcil de dur a terme.
bon ou, bon poll: un bon començament és un bon auguri.
bon pilot, bon farinot: critica les coses fetes amb poca cura.
bona excusa té el malalt...: critica el qui per disculpar les seues faltes les
atribuïx falsament a un altre o a causes estranyes.
bona nit, cresol (que la llum s'apaga): quan es perd o desapareix una cosa en
el moment més inesperat.
22 / 84
bona va la dansa: censura alguna disposició que,segons algú, pareix

desencertada.
bufa-li un ull, que té una ascla: alguna cosa ja no té remei.
busca qui t'ha pegat: la dificultat de trobar el causant d'un mal.
cada lloca governa els seus pollets: es posa més atenció i interés en allò que
és més pròxim i volgut.
cada u és cada u: cada persona té una manera de pensar o d'actuar.
canten cartes i callen barbes: el poc valor de les paraules quan hi ha
documents per a provar allò que es diu.
com ara plouen albardes: comentari sarcàstic per a manifestar que no es creu
o es considera del tot impossible una cosa que un altre assegura.
com ara plouen figues: ídem.
com convinga, que vinga: manifesta indiferència sobre una cosa.
com si em besares el tòs: una cosa que ens és indiferent o no l'apreciem.
com hi ha món: reforçar una afirmació, una orde o una amenaça, o també per
a demostrar sorpresa o decepció.
23 / 84
com més roín és l'anou, més soroll mou: algú que, a pesar de la seua falta
d'autoritat i de capacitat, dóna molt de quefer xarrant o cridant.
com més sucre més dolç: com més mitjans per a aconseguir una cosa, millor.
coneixences moltes, amistats poques: els amics reals sempre són pocs.
entre amics no cal tovalles: en situacions de confiança no calen massa
miraments ni etiqueta.
cornut i fotut: algú, després d'haver sigut agreujat, és novament humiliat.
cria bona fama i gita't a dormir: adquirida bona fama és fàcil conservar-la.
els uns tenen la fama i els altres carden la llana: s'atribuïx a una persona el
que ha fet una altra.
de fora vindran que de casa ens trauran: persones vingudes de fora sovint
assumixen un paper preponderant en la societat que els acull.
forasters vindran que de casa ens trauran: ídem.
hostes vindran que de casa ens trauran: ídem.
de forment, ni un gra: no hi ha res de profit en algú o alguna cosa.
de la festa, la vespra: destaca la importància del dia anterior de les festivitats.
de més verdes en maduren: possibilitat d'una cosa que pareix que no puga
ser.
24 / 84
de mica en mica s'ompli la pica: fent les coses a poc a poc és com s'arriba a
acabar-les.
debades malles: algú s'esforça inútilment.
debades, ningun frare pega cabotades: ningú treballa o fa alguna cosa sense
res a canvi.
deixa fer al mestre, per burro que siga: confia en els professionals, encara
que no siguen brillants.
després de l'u ve el dos: les coses s'han de fer l'una darrere de l'altra.
eixa albarda per a un altre ase: no s'accepta una faena perquè es considera
massa pesada.
el bou per la banya, i l'home per la paraula: recorda l'obligació que tenen les
persones de complir la paraula donada.
la paraula és l'home: l'obligació que tenen les persones de complir la paraula
donada.
el fart no se'n recorda del dejú: qui té moltes coses no fa cas de qui té
necessitats.
el menester fa fer (i l'ànsia fa filar): pondera com incita a la faena i a la
diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida.
25 / 84
el món no es va fer en un dia: les coses han de fer-se amb el temps degut, no
precipitadament.
el que és del comú no és de ningú: les coses que no tenen propietari es
troben desprotegides.
el que faltava per a un qüè: a presència d'algú o d'alguna cosa complica la
situació, molesta i desbarata els projectes.
el qui és desgraciat, amb els collons entropessa: lamenta que tot li ix
malament a algú.
per als desgraciats tots els dies són dimarts: les persones dissortades ho són
sempre, independentment de les circumstàncies.
el rei li guarda els porcs: algú és molt orgullós o cregut.
el roig fa goig (i de lluny avisa): lloa la bellesa i el caràcter cridaner d'este
color.
els valents cauen de cul: exposan-te a molts riscos, sovint seràs vençut.
en bones mans està el pandero: indica irònicament que un assumpte està
controlat per persones que no mereixen confiança.
en casa del sabater, sabates de paper: allà on és més natural o fàcil trobar o
aconseguir alguna cosa, és sovint on sol faltar.
26 / 84
en el pot petit hi ha la bona confitura: lloar la intel·ligència, la bellesa o altres

qualitats d'una persona de baixa estatura.
en ser negre, botifarra: s'aplica a les persones que confonen coses molt
diverses que s'assemblen en alguna cosa poc important.
encara no és rot, i ja és agre: la visió negativa que algú té d'alguna cosa
abans que ocórrega.
entre col i col, lletuga: un comportament o una situació habitual determinats
alternen amb un altre comportament o situació diferent.
era, i no batien en ella: fa referència de manera irònica a alguna cosa que
existia en el passat, però que ara ja no existix, o que no ha existit mai.
estàs sord o menges móres: recrimina a qui es fa el sord.
estira més un pèl de figa que una maroma de barco: la influència de les dones
en les decisions dels hòmens.
fer i desfer, la faena del matalafer: una faena és inútil.
fes-li un nuc al rabo: s'ha perdut definitivament una ocasió o una possibilitat.
fes-li un nuc a la cua: ídem.
27 / 84
fia't de l'aigua mansa: no et pot fiar d'aquells que tenen una aparença
inofensiva.
la capa tot ho tapa: una bona aparença pot encobrir moltes faltes.
fica-li el dit en la boca: assegura que algú no és tan innocent o inofensiu com
sembla.
gos que lladra, no mossega: les persones que criden i amenacen molt són
sovint les menys temibles.
huits i nous (i cartes que no lliguen): qualificar d'inconsistent allò que diu una
altra persona.
ja cruixirà el cànem: cal ocupar-se de les coses quan sorgixen realment,
sense anticipar-se als fets.
ja està la tita en el sac: una cosa ja s'ha acabat de fer o ja s'ha aconseguit.
ja l'has (o l'hem) cagada, llaurador: mostra contrarietat.
ja n'hi ha prou d'eixe color: posa fi a una conversació desagradable o
reiterativa.
ja veurem, que diuen els cegos: desconfiança davant de promeses incertes.
(veges si) la cansalada és de pollastre: pondera un fet molt greu, extraordinari
o sorprenent.
28 / 84
la gallina de dalt caga la de baix: els qui ocupen posicions superiors solen
perjudicar els inferiors.
la llei de l'embut (l'ample per a mi i l'estret per a tu): critica a aquells que en
una situació determinada actuen amb un criteri desigual, sempre avantatjós
per a ells i desfavorable per als altres.
la setmana dels tres (o set) dijous: una cosa és impossible o que no succeirà
mai.
la vergonya cria ronya: anima a fer coses sense avergonyir-se'n.
la veritat que sure: reforça una asserció que té caràcter de confessió, que
corregix o que atenua una idea.
les corruixes arrapen les cuixes: les precipitacions fan malbé les coses.
les coses clares i el xocolate espés: les coses cal dir-les clarament.
llarg d'esquena, curt de faena: critica els qui, tenint bona complexió física, són
malfaeners.
màquina avant!: aprova una qüestió que es proposa o una determinació que
s'ha pres, per a donar-li el vistiplau, per a animar a realitzar-la.
29 / 84
memòria curta, llapissera llarga: aconsella a una persona amb poca memòria
que prenga nota de totes les coses.
qui no tinga memòria, (que tinga) cames: la falta de memòria obliga a caminar
per a arreplegar allò que s'ha oblidat.
mentix (o xarra) més que alena i alena més que un porc: algú mentix (o
xarra) molt.
mira quin altre: una eixida de to d'algú o per a mostrar sorpresa davant d'un
fet curiós o inesperat.
morta la cuca, mort el verí: una vegada desapareguda l'amenaça, s'ha acabat
el perill.
ni en faltà, ni en sobrà, ni n'hi hagué prou: una cosa ve molt justa, que no es
presenta en la mesura adequada.
ningun geperut es coneix la gepa: ningú veu els seus propis defectes.
no cauràs dins del plat: estant a taula. s'indica a una persona que pot entrar.
no cauràs en el plat: ídem.
30 / 84
no deixes la senda vella per la novella: és preferible allò que ja es coneix.

no deixes (les) sendes velles per (les) novelles: ídem.
no deixes les carreteres per les travesseres: no s'han de deixar els camins
segurs pels insegurs.
val més boig conegut que savi per conéixer: val més conformar-se amb les
coses que es coneixen que buscar-ne de noves.
no digues blat que no estiga en el sac i ben lligat: recomana no alegrar-se
abans d'hora d'un èxit, pel que encara puga passar.
no en vull, no en vull, i mig almud a caramull: algú que aparenta no voler
alguna cosa en realitat la desitja molt.
no entra el corcó en esta fusta: l'honradesa d'algú és inqüestionable.
no és res i li penjava el nas: quan algú no dóna importància a alguna cosa
que sí que en té.
no et quedaràs per a llavor: fa memòria a algú que no viurà per sempre.
no hi ha més cera que la que crema: d'una cosa, només hi ha allò que es veu.
no plourà d'eixa tronada: tranquil·litat davant d'una situació arriscada.
no volia el bunyol més que la mel calenta: s'ha aconseguit més bon èxit del
que s'esperava.
31 / 84
o caixa o faixa: s'ha de prendre una decisió arriscada, exposant si cal la vida
per a obtindre un benefici.
o tots monges o tots canonges: reclama un tracte igualitari.
o tots moros o tots cristians: ídem.
(a) on has passat l'estiu, passa l'hivern: per a despatxar a algú que només fa
cas de nosaltres quan ens necessita, i ens menysprea quan no li fem falta.
(a) on hi ha campanes, hi ha batalls: l'existència d'una cosa implica la
presència d'unes altres.
(a) on no hi ha cap, tot són cues: pondera els beneficis d'un bon lideratge.
(a) on va la corda, va el poal: dos persones van sempre juntes, que són
inseparables.
ovella que bela perd el bocí: si en lloc d'actuar només es parla, es poden
perdre ocasions beneficioses.
para el carro: frena a algú que es llança amb ímpetu a dir o a fer alguna cosa.
parlant la gent s'entén: cal discutir les coses, raonar-les, a fi d'arribar a una
entesa.
per a cagar-se i no torcar-se: una cosa o un fet és extraordinari, sorprenent.
32 / 84
per a qui és i com li diuen....: el destinatari d'una cosa no es mereix més,

menysprea.
per un cigró no deixa de coure's l'olla: ningú és fonamental.
per un nap no es deixa de cuinar l'olla: no cal fer massa cas dels detalls.
per una orella li entra i per l'altra li ix (una cosa): algú no fa gens de cas.
pinta-ho en un catxerulo: per a donar alguna cosa per perduda.
poc viurà qui no ho veurà: un fet inevitablement es produirà ben prompte.
posa la neu grosseta: per a fer saber a algú que haurà d'esperar encara un
temps per a veure satisfets els seus desitjos.
quants (o com) més serem, més riurem: quan es convida algú a incorporar-se
a un grup, per a indicar que és benvingut.
quants en manté (o en cria) la farina: algú és malfaener, espavilat o mala
persona.
quasi res diu el paperet: pondera un fet extraordinari o important.
quasi res porta el diari: ídem.
que si naps que si cols: algú no para d'exposar tot tipus de raons al voltant
d'una mateixa qüestió.
33 / 84
qui calla atorga: convé manifestar els desacords.

qui estiga bé, que no es menege: desaconsella fer canvis innecessaris.
qui l'encerta l'endevina: es confia en la sort al començar a fer una cosa.
si l'encerte l'endevine: ídem.
qui molt abraça poc estreny: qui vol fer moltes coses alhora no en fa cap bé.
qui no mira al davant, arrere es queda: cal ser previsor.
qui no plora no mama: per a obtindre favors, cal demanar-los.
qui no pot segar (o collir) espigola: quan algú no pot obtindre allò que voldria,
s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtindre.
qui no s'arrisca no pisca: per a obtindre coses bones o importants s'han de
posar en joc sovint mitjans costosos.
qui no suma se n'ix: indica que tots són iguals o que coincidixen en alguna
cosa, especialment roín.
qui no té padrins no el bategen: qui no té bons protectors o una bona ajuda no
sol aconseguir allò que desitja.
qui no vullga pols que no vaja a l'era: per a alliberar-se de desgràcies cal
evitar posar-se en el perill de sofrir-les.
34 / 84
qui s'ha menjat la molla, que rosegue l'os: el que ha gaudit els avatatges
d'una cosa, també n'ha de patir la part desagradable.
qui siga burro que l'albarden: les persones que es comporten de forma poc
racional, se'ls ha de tractar d'acord amb eixe comportament.
qui t'ha vist i qui et veu, mateta de fenoll: una persona que ha canviat
d'estatus o d'actituds molt radicalment.
qui té fam somia rotllos: qui sent necessitat d'una cosa, parla sense voler
d'esta.
qui tinga cucs que pele fulla: excusa de participar en problemes que no
l'afecten.
qui tot ho vol tot ho perd: critica l'ambició excessiva, l'avarícia.
qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig: qui freqüenta persones poc
recomanables acaba sent com elles.
robo o trobo: les dos maneres d'explicar la formació d'una riquesa ràpida, o
robant o trobant algun tresor ocult.
s'ha acabat el bròquil: indica que no n'hi ha més d'una cosa, o que es
considera liquidada una determinada situació.
35 / 84
s'ha acabat el cafetí: no n'hi ha més d'una cosa, o que es considera liquidada
una determinada situació.
segons el pardal, la gàbia: cal adaptar les coses a l'ús o a les proporcions
degudes.
segons l'ase, l'albarda: cal disposar les coses segons la finalitat o la categoria
d'aquell per a qui es fan.
sempre han tingut bec les oques: els defectes i la maldat de la gent són
propis de totes les èpoques.
sempre menjant i grunyint, com la bacona d'Artana: una persona que es
queixa de tot.
sempre plou quan no fan escola: una cosa ocorre en un moment inoportú.
sempre plou quan no hi ha escola: ídem
si el món fóra un ou, se'l beuria: critica els avars i els ambiciosos.
si en vols més, para el cabàs: després d'enumerar una sèrie de fets, encara
se'n podrien retraure més.
si fóra un bou...: critica la ineptitud de qui no veu una cosa que busca, quan
de fet la té davant.
36 / 84
si l'enveja fóra tinya, quants tinyosos hi hauria: denuncia els envejosos

dissimulats.
si no t'agrada, no li faces albada: si no ens interessa o no desitgem alguna
cosa convé deixar-la estar.
si plou, la deixarem caure: la conformitat amb una cosa inevitable.
t'eixirà tramús: commina a callar a qui xarra excessivament.
tal és Ali com Camali: igualtat o semblança moral entre dos persones.
tant et vull, que et trac un ull: un amor excessiu o imprudent pot perjudicar.
tant unflen el cuiro que al final rebenta: acumulació de dificultats, impossible
resistir-les.
tira pallús que m'estaque: algú es troba en una situació que no domina.
tira-li figues: posa en relleu la cabuderia d'una persona que reincidix a voler
fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.
torna-li la trompa al xic : ídem.
torna-li: ídem.
tira-li, que és polleta: per a encoratjar algú a fer alguna cosa, donant a
entendre que es tracta d'una empresa fàcil.
37 / 84
tisoretes són: l'obstinació d'algú a sostindre una cosa contra raó.

tres (o tots) al sac i el sac en terra: a pesar d'haver-hi diverses persones, una
faena que s'havia de fer no s'ha fet.
tu passaràs pel meu carrer: aquell a qui s'ha negat algun favor, en una altra
ocasió en què se li demane alguna cosa pagarà amb la mateixa moneda.
ull al qüè: precaució davant d'un possible engany.
una ens en toca: atenua els perills de la mort.
una flor no fa estiu: un fet aïllat no pot definir o establir una regla.
una oroneta no fa estiu: un sol cas no es pot prendre com a norma general.
una que me'n toca fins a la soca: convé aprofitar les oportunitats quan es
preseten.
va per descoberta: s'ha trobat la solució a una endevinalla o enigma.
val més això que una punyada a l'ull: una situació valorada com un mal
menor.
val més fer-ho que manar-ho: a voltes és preferible fer una cosa un mateix, ja
que sol costar menys i eixir millor.
38 / 84
val més poc i bo que molt i roín: la qualitat és més desitjable que la quantitat.
val més un gust que cent panderos: no importa el que costa alguna cosa, si
el que realment es desitja és tindre-la.
val més vergonya en la cara que dolor en el cor: és preferible fer o dir les
coses, encara que siguen o resulten desagradables, que no amagar-les.
veges si talla, ganivet de fusta esmolat amb palla: critica a qui pretén fer
creure alguna cosa inversemblant.
xiula-li (o bufa-li), que té agonia: la inutilitat d'animar a algú a fer alguna cosa
contra la seua voluntat o més enllà de la seua capacitat.
39 / 84
7. Trenta
11. Digueu exercicis
el significat
de complement
de les expressions
directe(44
i indirecte.
exercicis).
 Activitat.
- En la primera diapositiva hi ha dos locucions.
- Les respostes estan en la pàgina següent.
Mediteu perquè...
Amat victoria curam.*
* La victòria afavorix els qui es preparen 40 / 84

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).
 Pregunta 01.
ausades, vida
intensifica allò que es diu.
 Pregunta 02.
i passeres
després d'una quantitat, per a indicar que se
sobrepassa esta.
41 / 84
 Pregunta 01.
ausades, vida
intensifica allò que es diu.
 Pregunta 02.
i passeres
després d'una quantitat, per a indicar que se
sobrepassa esta.
42 / 84
 Pregunta 03.
roda i volta
manifesta insistència o repetició.
 Pregunta 04.
farem foc o fugirem?
manifesta incertesa a l'hora de prendre una
decisió.
43 / 84
 Pregunta 03.
roda i volta
manifesta insistència o repetició.
 Pregunta 04.
farem foc o fugirem?
manifesta incertesa a l'hora de prendre una
decisió.
44 / 84
 Pregunta 05.
per quins cinc sous?
pregunta emfàticament el perquè d'una cosa.
 Pregunta 06.
què li fa el rabo per a córrer?
una cosa no té res a veure amb una altra.
45 / 84
 Pregunta 05.
per quins cinc sous?
pregunta emfàticament el perquè d'una cosa.
 Pregunta 06.
què li fa el rabo per a córrer?
una cosa no té res a veure amb una altra.
46 / 84
 Pregunta 07.
amb diners, torrons
amb diners, no hi ha res que no es puga
adquirir.
 Pregunta 08.
el cànter nou fa l'aigua fresca
les coses van bé a l'inici, després minven els
avantatges que proporcionava la novetat.
47 / 84
 Pregunta 07.
amb diners, torrons
amb diners, no hi ha res que no es puga
adquirir.
 Pregunta 08.
el cànter nou fa l'aigua fresca
les coses van bé a l'inici, després minven els
avantatges que proporcionava la novetat.
48 / 84
 Pregunta 09.
el peix, en la mar creix
un negoci o una cosa va bé.
 Pregunta 10.
música pagada fa mal so
cobrar de bestreta minva l'interés de complir el
contracte.
49 / 84
 Pregunta 09.
el peix, en la mar creix
un negoci o una cosa va bé.
 Pregunta 10.
música pagada fa mal so
cobrar de bestreta minva l'interés de complir el
contracte.
50 / 84
 Pregunta 11.
caldera vella, bony o forat
les persones majors i les coses velles sempre
 Pregunta 12.
gent jove, pa blanet
la gent jove no està preparada per a empreses
dures.
51 / 84
 Pregunta 11.
caldera vella, bony o forat
les persones majors i les coses velles sempre
 Pregunta 12.
gent jove, pa blanet
la gent jove no està preparada per a empreses
dures.
52 / 84
 Pregunta 13.
cada olleta té la seua tapadoreta
cada persona pot trobar la seua parella.
 Pregunta 14.
de tal buc, tal eixam
les qualitats i els defectes dels fills provenen
dels pares.
53 / 84
 Pregunta 13.
cada olleta té la seua tapadoreta
cada persona pot trobar la seua parella.
 Pregunta 14.
de tal buc, tal eixam
les qualitats i els defectes dels fills provenen
dels pares.
54 / 84
 Pregunta 15.
qui l'entorta se l'emporta
el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les
conseqüències.
 Pregunta 16.
qui siga lladre que siga valent
hem de ser responsables de les nostres
accions i assumir-ne les conseqüències.
55 / 84
 Pregunta 15.
qui l'entorta se l'emporta
el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les
conseqüències.
 Pregunta 16.
qui siga lladre que siga valent
hem de ser responsables de les nostres
accions i assumir-ne les conseqüències.
56 / 84
 Pregunta 17.
pecat de gola, Déu el perdona
els excessos en el menjar i el beure no es
 Pregunta 18.
els àngels hi canten
alguna cosa està molt bé, especialment un
menjar.
57 / 84
 Pregunta 17.
pecat de gola, Déu el perdona
els excessos en el menjar i el beure no es
 Pregunta 18.
els àngels hi canten
alguna cosa està molt bé, especialment un
menjar.
58 / 84
 Pregunta 19.
a cada bugada perdem un llençol
una successió de desgràcies o fracassos.
 Pregunta 20.
a la primera cullerada, mosca
en començar una cosa, ja ens trobem amb un
obstacle.
59 / 84
 Pregunta 19.
a cada bugada perdem un llençol
una successió de desgràcies o fracassos.
 Pregunta 20.
a la primera cullerada, mosca
en començar una cosa, ja ens trobem amb un
obstacle.
60 / 84
 Pregunta 21.
a tiri i baldiri
de forma desbaratada, sense moderació ni
consideració.
 Pregunta 22.
açò no és escopetada de lladre
una cosa no és urgent.
61 / 84
 Pregunta 21.
a tiri i baldiri
de forma desbaratada, sense moderació ni
consideració.
 Pregunta 22.
açò no és escopetada de lladre
una cosa no és urgent.
62 / 84
 Pregunta 23.
cada lloca governa els seus pollets
es posa més atenció i interés en allò que és
més pròxim i volgut.
 Pregunta 24.
com més sucre més dolç
com més mitjans per a aconseguir una cosa,
millor.
63 / 84
 Pregunta 23.
cada lloca governa els seus pollets
es posa més atenció i interés en allò que és
més pròxim i volgut.
 Pregunta 24.
com més sucre més dolç
com més mitjans per a aconseguir una cosa,
millor.
64 / 84
 Pregunta 25.
de forment, ni un gra
no hi ha res de profit en algú o alguna cosa.
 Pregunta 26.
debades, ningun frare pega cabotades
ningú treballa o fa alguna cosa sense res a
canvi.
65 / 84
 Pregunta 25.
de forment, ni un gra
no hi ha res de profit en algú o alguna cosa.
 Pregunta 26.
debades, ningun frare pega cabotades
ningú treballa o fa alguna cosa sense res a
canvi.
66 / 84
 Pregunta 27.
en ser negre, botifarra
s'aplica als qui que confonen coses que
s'assemblen en alguna cosa poc important.
 Pregunta 28.
ja n'hi ha prou d'eixe color
posa fi a una conversació desagradable o
reiterativa.
67 / 84
 Pregunta 27.
en ser negre, botifarra
s'aplica als qui que confonen coses que
s'assemblen en alguna cosa poc important.
 Pregunta 28.
ja n'hi ha prou d'eixe color
posa fi a una conversació desagradable o
reiterativa.
68 / 84
 Pregunta 29.
morta la cuca, mort el verí
una vegada desapareguda l'amenaça, s'ha
acabat el perill.
 Pregunta 30.
ningun geperut es coneix la gepa
ningú veu els seus propis defectes.
69 / 84
 Pregunta 29.
morta la cuca, mort el verí
una vegada desapareguda l'amenaça, s'ha
acabat el perill.
 Pregunta 30.
ningun geperut es coneix la gepa
ningú veu els seus propis defectes.
70 / 84
 Pregunta 31.
no entra el corcó en esta fusta
l'honradesa d'algú és inqüestionable.
 Pregunta 32.
no plourà d'eixa tronada
tranquil·litat davant d'una situació arriscada.
71 / 84
 Pregunta 31.
no entra el corcó en esta fusta
l'honradesa d'algú és inqüestionable.
 Pregunta 32.
no plourà d'eixa tronada
tranquil·litat davant d'una situació arriscada.
72 / 84
 Pregunta 33.
(a) on no hi ha cap, tot són cues
pondera els beneficis d'un bon lideratge.
 Pregunta 34.
(a) on va la corda, va el poal
dos persones van sempre juntes, que són
inseparables.
73 / 84
 Pregunta 33.
(a) on no hi ha cap, tot són cues
pondera els beneficis d'un bon lideratge.
 Pregunta 34.
(a) on va la corda, va el poal
dos persones van sempre juntes, que són
inseparables.
74 / 84
 Pregunta 35.
per un cigró no deixa de coure's l'olla
ningú és fonamental.
 Pregunta 36.
pinta-ho en un catxerulo
per a donar alguna cosa per perduda.
75 / 84
 Pregunta 35.
per un cigró no deixa de coure's l'olla
ningú és fonamental.
 Pregunta 36.
pinta-ho en un catxerulo
per a donar alguna cosa per perduda.
76 / 84
 Pregunta 37.
qui no plora no mama
per a obtindre favors, cal demanar-los.
 Pregunta 38.
qui no suma se n'ix
indica que tots són iguals o que coincidixen en
alguna cosa, especialment roín.
77 / 84
 Pregunta 37.
qui no plora no mama
per a obtindre favors, cal demanar-los.
 Pregunta 38.
qui no suma se n'ix
indica que tots són iguals o que coincidixen en
alguna cosa, especialment roín.
78 / 84
 Pregunta 39.
robo o trobo
les dos maneres d'explicar la formació d'una
riquesa ràpida, o robant o trobant algun tresor.
 Pregunta 40.
segons el pardal, la gàbia
cal adaptar les coses a l'ús o a les proporcions
degudes.
79 / 84
 Pregunta 39.
robo o trobo
les dos maneres d'explicar la formació d'una
riquesa ràpida, o robant o trobant algun tresor.
 Pregunta 40.
segons el pardal, la gàbia
cal adaptar les coses a l'ús o a les proporcions
degudes.
80 / 84
 Pregunta 41.
sempre han tingut bec les oques
els defectes i la maldat de la gent són propis
de totes les èpoques.
 Pregunta 42.
sempre plou quan no fan escola
una cosa ocorre en un moment inoportú.
81 / 84
 Pregunta 41.
sempre han tingut bec les oques
els defectes i la maldat de la gent són propis
de totes les èpoques.
 Pregunta 42.
sempre plou quan no fan escola
una cosa ocorre en un moment inoportú.
82 / 84
 Pregunta 43.
si plou, la deixarem caure
la conformitat amb una cosa inevitable.
 Pregunta 44 i última.
una oroneta no fa estiu
un sol cas no es pot prendre com a norma
general.
83 / 84
 Pregunta 43.
si plou, la deixarem caure
la conformitat amb una cosa inevitable.
 Pregunta 44 i última.
una oroneta no fa estiu
un sol cas no es pot prendre com a norma
general.
84 / 84

Locucions Oracionals PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Locucions Oracionals PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços

1. Introducció: definició i esquema d'aquesta presentació. 1/1

Definició de locució oracional

2. Fórmules curtes. 1/4

a fe: fórmula d'afirmació rotunda i emfàtica.

2. Fórmules curtes. 2/4

2. Fórmules curtes. 3/4

i passeres: després d'una quantitat, per a indicar que se sobrepassa esta.

2. Fórmules curtes. 4/4

3. Preguntes que no busquen resposta. 1/1

4. Sobre els negocis i els diners. 1/2

avant va el carro (o carro avant): a pesar de les dificultats, va avant un negoci,

4. Sobre els negocis i els diners. 2/2

música pagada fa mal so: cobrar de bestreta minva l'interés de complir el

5. Sobre la família, els vells i els jóvens. 1/2

5. Sobre la família, els vells i els jóvens. 2/2

6. Expressions relacionades amb el menjar. 1/1

7. Sobre les accions i les seues conseqüències. 1/1

a pagar-ho, pebrereta: les conseqüències negatives d'algun fet sempre les

8. Expressions col·loquials. 1/1

9. Expressions d'origen religiós. 1/3

angelets al cel: referit a la mort d'un xiquet.

9. Expressions d'origen religiós. 2/3

el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans: tradicionalment en esta

9. Expressions d'origen religiós. 3/3

10. Locucions diverses. 1 / 21 

a bona part vas a fer llenya: el desencert o l'equivocació, especialment

10. Locucions diverses. 2 / 21 

10. Locucions diverses. 3 / 21 

açò no és escopetada de lladre: una cosa no és urgent.

10. Locucions diverses. 4 / 21 

arrancada de cavall i parada de rossí (o de burro): una cosa que comença

10. Locucions diverses. 5 / 21 

bona va la dansa: censura alguna disposició que,segons algú, pareix

10. Locucions diverses. 6 / 21 

10. Locucions diverses. 7 / 21 

10. Locucions diverses. 8 / 21 

10. Locucions diverses. 9 / 21 

en el pot petit hi ha la bona confitura: lloar la intel·ligència, la bellesa o altres

10. Locucions diverses. 10 / 21 

10. Locucions diverses. 11 / 21 

10. Locucions diverses. 12 / 21 

10. Locucions diverses. 13 / 21 

no deixes la senda vella per la novella: és preferible allò que ja es coneix.

10. Locucions diverses. 14 / 21 

10. Locucions diverses. 15 / 21 

per a qui és i com li diuen....: el destinatari d'una cosa no es mereix més,

10. Locucions diverses. 16 / 21 

qui calla atorga: convé manifestar els desacords.

10. Locucions diverses. 17 / 21 

10. Locucions diverses. 18 / 21 

10. Locucions diverses. 19 / 21 

si l'enveja fóra tinya, quants tinyosos hi hauria: denuncia els envejosos

10. Locucions diverses. 20 / 21 

tisoretes són: l'obstinació d'algú a sostindre una cosa contra raó.

10. Locucions diverses. 21 / 21 

* La victòria afavorix els qui es preparen 40 / 84

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).

11. Digueu el significat de les expressions (44 exercicis).