Professional Documents
Culture Documents
Paraules Compostes
Paraules Compostes
Paraules Compostes
i descàrregues
PARAULES
COMPOSTES
COMPOSTES
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170313 1 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Índex. 1/1
1. Introducció. 03
2. Paraules amb guionet 05
3. Paraules sense guionet. 25
4. Compostos separats. 34
5. Plural dels compostos separats (sintagmàtics). 37
6. 25 exercicis per incrementar vocabulari. 38
2 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
3 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
4 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
5 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- En el numerals cardinals:
200, 300, 400, 500, 600, 700, 800, 900: dos-cents, tres-cents...
6 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- En el numerals ordinals:
200é, 300é, 400é, 500é, 600é, 700é, 800é, 900é: dos-centé...
7 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
8 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- Quan la unió dels dos mots puga dificultar una lectura adequada.
cap-roig -oja: que té el cap roig, escórpora, boix.
cap-rossenc: que té els cabells rossos.
carn-i-xulla: embotit propi de Menorca elaborat amb porc...
cinc-en-rama: gram negre, gram porquí, peu de Crist (Potentilla reptans)
cor-robat -ada: dit d'aquell a qui algú o alguna cosa ha conquistat el cor.
cor-rodat: defecte que presenten les fustes...
nyic-i-nyac: raons, renyines, contínues entre dos persones.
pap-roig / pit-roig: au de l'orde dels passeriformes (Erithacus rubecula)
plats-i-olles: persona que ven objectes de terrissa, botiga dels objectes.
toponímia: Bell-lloc, Mont-roig, Vall-llobera, Vilar-roig.
9 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
14 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
nt ana
nord mu
Tra
nord-oest nord-est
estral regal
M G
a
oest est onent Ros ents v ant
P v Lle
dels
c
sud-oest sud-est Lleb eig Xalo
a rbí
G
sud i gjorn
M
15 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
18 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- En onomatopeies.
bub-bub: onomatopeia del lladruc d'un gos, terme infantil per al gos.
catric-catrac: paraula onomatopeica del soroll que fa el teler, un sedàs...
cloc-cloc: paraula onomatopeica amb què s'imita la veu de la gallina.
flist-flast: onomatopeia del soroll de dos bufetades, l'una darrere de l'altra.
fru-fru: soroll produït per un fregadís lleuger, especialment la seda.
gloc-gloc: soroll que fa un líquid quan ix d'un recipient de coll estret.
ning-nang: onomatopeia del so repetit d'una campaneta.
nyam-nyam: onomatopeia de l'acció de menjar.
nyec-nyec: onomatopeia de dos persones que estan com gat i gos.
nyic-nyic: onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable.
nyigo-nyigo: onomatopeia del so d'un violí, d'un violoncel...
pif-paf: onomatopeia del soroll de dos bufetades, l'una darrere de l'altra.
rau-rau: soroll produït per alguna cosa que rosega, rasca o frega...
taf-taf: onomatopeia que imita el soroll d'un motor d'explosió.
19 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
20 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
21 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
22 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
23 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
24 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
25 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
passamà: peça llarga i llisa que es col·loca sobre la barana d'una escala.
preufeter -a: persona que treballa o fa una faena a preu fet.
migdia: instant en què el Sol arriba al punt més alt sobre l'horitzó.
napicol: planta (Brassica campestris var. rapa), molt semblant al nap.
parallamps: dispositiu per a atraure els llamps...
passavins: cambrer especialitzat a servir vins i licors en restaurants...
passavolant: persona que no fa sinó passar, sense fer estada...
percentatge: tant per cent.
pocavergonya: persona desvergonyida, descarada.
radionovel·la: novel·la que s'emet per ràdio en forma de capítols.
rodamón: persona que viatja pel plaer o com a forma de vida.
telespectador -a: espectador de la televisió.
terratinent: persona que posseïx terres o finques rurals extenses.
trencaclosques: trencacaps, problema o endevinalla de difícil comprensió...
trencaanous: utensili per a trencar la corfa d'anous, avellanes...
28 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
29 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
31 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
32 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
33 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- Adjectius i substantius.
alcalde pedani: alcalde que presidix una entitat local menor.
baixa tensió: tensió inferior als 250 volts, destinada a la distribució...
belles arts: arts que tenen per objecte l'expressió de la bellesa a través...
blau marí: blau molt fosc.
braç de gitano: pastís de forma allargada, farcit de crema, de nata o...
café concert: cafeteria on s'oferixen actuacions musicals en directe...
camió cisterna: camió proveït d'un depòsit gran per a transportar líquids.
camisa de força: peça de roba resistent que s'utilitza per a immobilitzar.
ciutat dormitori: lloc on viuen persones que es desplacen per a treballar.
clau anglesa: ferramenta de ferro que té un dispositiu en el mànec que...
curt de vista: miop, que patix miopia.
de primera mà: que prové de la font, que s'usa per primera vegada.
decret llei: disposició legislativa promulgada pel Govern...
gat vell: persona de molta experiència, a qui difícilment es pot enganyar.
34 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
granja escola: granja que acull en les seues instal·lacions grups escolars.
groc verdós: groc que verdeja.
hora punta: hora de màxima intensitat, de màxima activitat.
moble bar: armariet amb begudes que es té en una habitació.
moros i cristians: festa,acte amb què es commemora un fet important.
muntanya russa: atracció de fira que consistix en una via fèrria amb...
premsa groga: premsa sensacionalista.
punt i coma: signe de puntuació.
tauleta de nit: moblet que es posa al capçal del llit.
tercera edat: període de la vida a partir de la jubilació.
vagó llit: vagó d'un tren dividit en compartiments proveïts de llits o lliteres.
35 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
- Verbs.
anar a missa: ser, una cosa, irrefutable.
deixar caure (una cosa): dir-la en públic per a veure quin efecte fa.
deixar-se anar: deixar-se, abandonar-se.
fer tard: arribar amb retard.
posar en dansa (a algú): ficar-lo en un embolic, en una situació conflictiva.
posar en escena (una obra): produir-la i representar-la en un teatre.
saber el pit (d'algú): conéixer els seus sentiments.
ser pelfa: ser pesat, llandós.
tancar la paradeta: abandonar una activitat, perquè ja no resulta rendible.
tornar al solc: tornar al bon camí, a obrar bé.
36 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
37 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Objectiu.
- Incrementar vocabulari
Activitat.
- La pregunta està en la part de baix de cada pàgina.
S'ha de fer una frase amb l'esmentada paraula o dir el seu significat.
- La resposta es troba en la pàgina següent.
pregunta primera:
anca-rossegant
38 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
anca-rossegant [aŋkaroseɣánt]
adj. Abatut, sense força.
rossegar [roseɣáɾ]
v. tr. i intr. Arrossegar.
arrossegar [aroseɣáɾ]
1. v. tr. Moure o desplaçar (alguna persona o alguna cosa), estirant-la sense
alçar-la de terra. Si arrossegues així les cadires, ratllaràs el paviment. Els
assassins arrossegaren el cadàver fins al bosc.
2. v. pron. Moure's o desplaçar-se sense alçar-se de terra, fregant el sòl amb
tot el cos o amb una part. El soldat s'arrossegà fins a la trinxera.
pregunta primera:
barba-reveixí
39 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
embullar [embuʎáɾ]
v. tr. i pron. Embolicar 2 i 3.
embolicar [embolikáɾ]
2. v. tr. i pron. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament.
L'aire li embolicava els cabells. El cordell s'ha embolicat.
3. v. tr. Desordenar. No vull que toque els meus papers perquè sempre els
embolica.
pregunta primera:
busca-renous
40 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
busca-renous [buskarenóws]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar o a moure renous.
renou [renɔew]
1. m. Soroll, agitació, bullici.
2. m. BOT. Rebrot.
pregunta primera:
busca-revoltes
41 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
busca-revoltes [buskarevɔeltes]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar subterfugis, excuses.
pregunta primera:
camí-raler
42 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
camí-raler [kamiraléɾ]
m. PROF./OBR. PÚBL. Peó de camins.
pregunta primera:
cerca-raons
43 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
cerca-raons [seɾkaraóns]
m. i f. inv. Busca-raons.
busca-raons [buskaraóns]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar motius de discussió, de disputa.
pregunta primera:
cor-robat
44 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
pregunta primera:
cor-rodat
45 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
cor-rodat [kɔroðát]
m. FUST. Defecte que presenta una fusta en què s'aprecia com el cor se
separa de les anelles de creixement.
pregunta primera:
escanya-rals
46 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
escanya-rals [eskaɲaráls]
m. i f. inv. Persona agarrada, molt avariciosa.
escanyar [eskaɲáɾ]
1. v. tr. i pron. Ofegar (a algú o algun animal) per compressió o obstrucció de
la gola. El va escanyar amb un cinturó. Es va engolir una espina de peix, i
quasi s'escanya.
7. v. tr. Prestar diners (a algú) amb gran usura.
ral [rál]
m. HIST./NUMISM. Real3 1 i 2.
pregunta primera:
escorxa-rossins
47 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
escorxa-rossins [eskɔɾʧarosíns]
m. i f. inv. PROF. Escorxador d'animals.
escorxador -a [eskoɾʧaðóɾ]
1. m. Lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-
li les vísceres.
2. m. i f. PROF. Persona que escorxa animals o arbres.
3. m. Ganivet per a escorxar.
4. m. ORNIT. Capsot d'esquena roja.
rossí [rosí]
1. m. Cavall vell, decadent i de poc de vigor per al treball.
pregunta primera:
pixa-reixes
48 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
pixa-reixes [piʃaréjʃes]
m. i f. inv. [col·loq.] Picacantó.
picacantó [pikakantó]
m. i f. inv. [col·loq.] Persona ociosa, que va i ve sense fer faena.
pregunta primera:
poca-roba
49 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
poca-roba [pɔkarɔeba]
m. i f. Pobre, indigent.
pregunta primera:
rau-rau
50 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
rau-rau [rawráw]
m. Dolor moral, remordiment.
pregunta primera:
torca-raor
51 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
torca-raor [tɔɾkaraóɾ]
m. Drapet per a netejar les navalles o els raors.
raor [raóɾ]
1. m. Instrument d'acer, de tall molt fi i fulla ampla, que servix per a tallar.
2. m. ICT. Peix perciforme (Xyrichthys novacula), amb el perfil cefàlic quasi
vertical, de cos comprimit i color roig groguenc, que s'alimenta de
mol·luscos i crustacis, i que habita en els fons d'arena fina i neta.
pregunta primera:
xapa-raspa
52 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
xapa-raspa [ʧaparáspa]
f. AGR. Planxa de metall amb forats que forma el cos del porgador de blat,
dins del qual unes pales de metall mouen el blat i en trauen les impureses
amb què està mesclat.
pregunta primera:
barra-sec
53 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
barra-sec -a [barasék]
adj. Que té la cara seca o prima.
pregunta primera:
bou-salvat
54 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
bou-salvat [bɔwsalvát]
m. inv. JOCS Antic joc infantil en què els participants corren pel carrer, i el qui
para els encalça i els pot agafar mentre van per enmig, però no si es posen
damunt de la vorera.
pregunta primera:
esclata-sang
55 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
esclata-sang [esklatasáŋk]
m. MICOL. Rovelló.
rovelló [roveʎó]
1. m. MICOL. Bolet molt apreciat i consumit (Lactarius sanguifluus), de capell
convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color roig vinós amb
taques verdoses.
2. m. MICOL. Bolet molt apreciat pel seu gust exquisit (Lactarius deliciosus),
de capell convex, aplanat i deprimit en el centre, amb el marge enrotllat de
color roig ataronjat, amb llistes concèntriques, que creix en pinades.
pregunta primera:
mata-segells
56 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
mata-segells [mataseʤéʎs]
1. m. inv. CORR. Instrument que s'usa per a inutilitzar els segells de les
cartes.
2. m. inv. CORR. Empremta o dibuix que s'estampa amb un mata-segells.
segell [seʤéʎ]
1. m. CORR. Trosset de paper estampat, amb indicació del seu import, emés
per una Administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades
als servicis de correus.
2. m. Peça generalment de metall o de cautxú que porta gravades en relleu
divises, xifres o altres imatges que s'estampen a pressió en cera blana,
lacre o altra matèria blana, o bé, prèviament tintats en un tampó,
s'imprimixen en un paper, a fi d'autoritzar documents, tancar un plec o per
a altres usos anàlegs.
pregunta primera:
no-sé-què
57 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
no-sé-què [noseké]
m. inv. Cosa que es percep com a existent però que no se sap identificar o no
es pot definir. La seua cara té un no-sé-què angelical.
pregunta primera:
penya-segat
58 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
penya-segat [peɲaseɣát]
1. m. GEOL. Escarpament rocós de pendent pronunciat situat en el litoral.
2. m. GEOL. Cingle.
cingle [síŋgle]
m. GEOL. Paret de roca que forma precipici, en el cim o en el pendent d'una
muntanya.
pregunta primera:
poca-solta
59 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
poca-solta [pɔkasɔelta]
1. m. i f. Persona destrellatada, que no té formalitat ni serietat.
2. f. Destrellat.
destrellat [destɾeʎát]
m. Feta o dita pròpia de qui no té trellat.
trellat [tɾeʎát]
1. m. Ponderació mental, sensatesa. El trellat és fonamental per a prendre
decisions. El teu germà no té trellat: mira les barbaritats que diu!
2. m. Sentit, fonament. Això que has dit no té trellat.
3. m. Profit. Eixe no fa res de trellat.
4. m. [ant.] Trasllat, còpia d'un escrit.
pregunta primera:
que-sentir
60 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
que-sentir [kesentíɾ]
m. Escàndol. Van armar un que-sentir.
pregunta primera:
toca-son
61 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
toca-son [tɔkasɔen]
m. i f. Dormilec.
pregunta primera:
escura-ximeneres
62 / 63
http://recursosvalencia.blogspot.com/
escura-ximeneres [eskuɾaʧimenéɾes]
m. i f. inv. PROF. Rascafumerals.
63 / 63