Ara estem a les portes d’una sentència que marcarà un abans i un
després. Una sentència que en cap cas haurà jutjat uns fets sinó que haurà jutjat a tot un moviment; a tota una opció política que s’ha demostrat repetides vegades que és pacífica, democràtica i cívica. Per això, ara, ens caldrà tenir el cap fred i molta serenor, però també valentia i determinació. Haurem de demostrar que al segle XXI no es pot jutjar una ideologia i que seguirem aquí, dempeus, fins que aconseguim una resposta democràtica al clam de tot un país. Ens havíem acostumat a pensar que la democràcia i els drets fonamentals estaven garantits des de feia dècades. Avui, però, tenim la certesa que això no és així i, per tant, ens hem de posar a treballar, com sempre hem fet a aquestes terres, per canvia aquesta situació. Ens tocarà recordar la lluita de tantes persones que van dedicar tota una vida a conquerir, si cal, reconquerir drets. I en aquesta feina que tenim per fer-hi la construcció d’un camí cap a la República el més ample possible per tal que hi càpiga gent molt diferent. Evidentment, no serà fàcil perquè la repressió, i n’hi haurà més, està sent dolorosa i la construcció d’un nou país és una tasca complexa i potser més llarga del que ens agradaria. Però, així i tot, no ens podem permetre abaixar els braços perquè com ja va dir Martín Luther King, “el braç de l’univers moral és llarg, però es doblega cap a la justícia”. El moment històric ens demana intel·ligència col·lectiva i mobilització popular. L’hora és greu però la nostra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes que ens volem lliures ens obliga a sobreposar-nos a les dificultats i defensar allò que és just, allò que volem per a les futures generacions del nostre país. Una vegada més, no puc fer més que donar-vos les gràcies per fer-me costat en els bons i els mals moments. Gràcies per ser-hi sempre. Continuem perquè res ha acabat i tot continua. Endavant! Us estimo!