Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 14

Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

Tema 1
>25 Grafies i sons.
 El vocalisme tònic i àton.
 Diccionari d’imatges: El cos humà.
 Text: “Notícies absurdes però certes”.
Exercicis.

Grafies i sons
No totes les llengües utilitzen exactament les mateixes grafies, sinó que,
fins i tot en el cas de llengües molt emparentades, pot haver-hi certes
diferències a l’hora d’establir les grafies emprades per cada llengua en concret.
Al conjunt de totes les grafies/lletres d'una llengua se l'anomena alfabet
o abecedari. El nostre alfabet es compon de les 26 lletres següents:

A a (a) J j (jota) S s (essa)


B b (be) K k (ca) T t (te)
C c (ce) L 1 (ela) U u (u)
D d (de) M m (ema) V v (ve)
E e (e) N n (ena) W w (ve doble)
F f (efa) O o (0) X x (ics o xeix)
G g (ge) P p (pe) Y y (i grega)
H h (hac) Q q (cu) Z z (zeta)
I i (i) R r (erra)

Les entrades als diccionaris es fan seguint aquest ordre alfabètic.


Lògicament no hi figuren ni les lletres modificades (ç, à, é, è, í, i; ò, ó, ú, ü) ni
els dígrafs. En aquests casos cal buscar la lletra simple corresponent.
A l’hora d’escriure, a banda de les grafies simples, ens valem també dels
dígrafs: conjunt de dues grafies que representen un sol so. Ací tenim la relació:

DÍGRAFS
GU: guerra QU: quilo LL: llet L·L: pel·lícula TL: atleta
TX: cotxe IX: caixa TG: metge TLL: ratlla MM: Immaculada
TJ: platja RR: torre IG: puig TM: setmana NN: Susanna
SS: classe TZ: setze NY canya TN: ètnic

Unitat 1 Pág. 1
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

QUADRE DE GRAFIES I SONS


Sons Grafies Exemples Exemples d’altres llengües
[a] a, à casa, valencià casa (castellà)
V [ε] e, è peu, ciència père (francés)
O [e] e, é meu, només solamente (castellà)
C [o] o, ó mona, camió melón (castellà)
A
[»] o, ò cosa, arròs box (anglés), col (francés)
L
[i] i,í,ï pis, sí, veïna piscina (castellà)
S
[u] u,ú,ü gust, músic, diürn música (castellà)
[i] i remei rey (castellà)
CONSONANTS
SEMIVOCALS

[w] u peu, fideu europeo (castellà)


SEMI-

[j] i ioga yogurt (castellà), young (anglés)


[w] u riuen whisky (anglés)
[p] p, b pare, dissabte padre (castellà)
[t] t, d, tela, fred tela (castellà)
[k] c, qu, q, k, g casa, quilo, quota, kàiser, sang casa (castellà)
[b] b boca botella (castellà)
[d] d dit dos (castellà)
C [g] g, gu gat, guerra gorra (castellà)
[f] f formiga farol (castellà)
O [s] s, ss, c, ç sí, passa, cel, calç sal (castellà), poisson (francés)
[∫] x, ix xaloc, coix she (anglés), chat (francés)
N [v] v, f, w cavall, afgà, wàter Victory (anglés), vague (fran)
[z] s, z, tz casa, colze, realitzar rasgo(cast.), zoo(ang.), poison (fran.)
S [ts] ts potser
[tz] tz tretze
O [t∫] tx, x, ig, g cotxe, xic, panxa, roig, desig coche (castellà)
[dƺ ] tg, tj, j, g metge, platja jove, gent jam (anglés)
N
[r] r cara coro (castellà)
[ř] r, rr rosa, córrer perro (castellà)
A
[l] l laberint losa (castellà)
N [ll] l—l, tl aquarel—la, espatla palla (italià)
[λ] ll llet, turmell llave (castellà)
T [λ λ] tll butlletí
[m] m mare mosca ( castellà)
S [mm] mm, tm immens, ritme immensité (francés)
[n] n nova nariz (castellà)
[nn] nn, tn innoble, cotna penna (italià)
[л] ny canya niña (castellà)
[χ] h, kh, j, g hall, Khomeini, ¡ehem!, Jaén him (anglés)

Unitat 1 Pág. 2
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

De l’anàlisi d’aquest quadre es pot comprovar que la relació grafia-so no


és biunívoca, és a dir, que a un fonema poden correspondre una o més grafies
i que una grafia pot representar més d’un so.
Les grafies k i w sols es troben en paraules de procedència estrangera
(kantisme, wagnerià). El mateix ocorre amb la grafia y (excepte quan forma part
del dígraf ny): York.
Cal recordar que el dígraf ch s’utilitza sols en alguns cognoms (Bach), i que la
h és sempre muda en aquesta posició.

Alternances gràfiques
Algunes grafies es troben en distribució complementària. Així, el fonema [k] es
representa amb les següents grafies:
ca: roca, cas
C que: roques, queviures
qui: quitrà, raquític
QU co: conill, racó
cu: curiós, incubar

Amb els grups QÜE, QÜI, si hem de pronunciar la u, cal utilitzar una dièresi:
qua: quatre
QU qüe: qüestió
qüi: obliqüitat
QÜ quo: quocient
Les grafies C/Ç, es distribueixen de la següent manera quan representen el fonema [s]:
ça: caça, plaça
Ç ce: ceba, concert
ci: civada, opció
C ço: lliçó, cançó
çu: convençut

Així mateix, el fonema [dz] el representem:


ja: roja, japonés tja: platja, viatjar
J ge: general, taronger TJ tge: metge, viatge
gi: gitano, prodigi tgi: paisatgístic,
G jo: jove, monjo TG tjo: calitjós,
ju: jueu, dejuni
I de la mateixa manera, el fonema [g]:
ga: cigarret, gata
G gue: figuera, guerrer
gui: àguila, guitarra
GU go: gota, esgotar
gu: gust, agulla

Unitat 1 Pág. 3
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
En l'aplec GU si hem de fer sonar la u davant de e, i ; cal escriure-hi una dièresi:
gua: guant
GU güe: següent
güi: pingüí
GÜ guo: aiguós

Vocalisme
1. Vocalisme tònic

El sistema vocàlic del valencià, en posició tònica, presenta set vocals: a, e


oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament
és pertinent perquè forma part de l’estructura de la llengua, sinó també
perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de
pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de
sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu
'numeral'.

Casos en què la e és oberta:


1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri,
museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència,
molècula (excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols
l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte,
recepta, excepte.

Casos en què la o és oberta :


1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul
(excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria
(excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els
mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o
tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -
oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca
(excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre,
solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot,
brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

Unitat 1 Pág. 4
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
2. Vocalisme àton

El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc


vocals: a, e, i, o, u. Cal tenir en compte que en català oriental es produeix una
neutralització de les vocals e i a en [Ə]. Hi ha una sèrie de paraules que
presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són
correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera
variant del doblet:

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure


avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure
esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar

2.1 Vacil·lacions entre la a i la e

- En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre,
embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a
a. En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.
- Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).
- En un registre formal, cal evitar l’elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat
(*fredat).
- És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix
(*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
- Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),
típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.

2.2 Vacil·lacions entre la a i la o.

- En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta


(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).

2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i.

- Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner),
genoll (*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).
- Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en valencià es
formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança,
desavinença.

2.4 Vacil·lacions entre la o i la u

- No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep


(*Jusep).
- Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).
- Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar
(*aufegar), olorar (*aulorar), obert (*aubert).

Unitat 1 Pág. 5
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

3.- Divergències respecte del castellà.

En valencià hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La
pronúncia, òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergències respecte a la vocal a

Valencià Castellà Valencià Castellà


afaitar afeitar ambaixada embajada
arravatar arrebatar assassí asesino
avaluar evaluar avaria avería
davantal delantal latrina letrina
picaporta picaporte posa pose
rancor rencor sanefa cenefa
sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña

3.2 Divergències respecte a la vocal e

Valencià Castellà Valencià Castellà


albercoc albaricoque litre litro
alcàsser alcázar malenconia melancolía
ametista amatista meravella maravilla
assemblea asamblea metre metro
disfressar disfrazar monestir monasterio
ebenista ebanista orfe huérfano
efeminat afeminado orgue órgano
emparar amparar ràfega ráfaga
enyorar añorar resplendor resplandor
espàrrec espárrago següent siguiente
estendard estandarte seguretat seguridad
esternudar estornudar sergent sargento
gelea jalea tàlem tálamo
javelina jabalina vernís barniz

Unitat 1 Pág. 6
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

3.3 Divergències respecte a la vocal i

Valencià Castellà Valencià Castellà


ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigüedad infermeria enfermería
ciment cemento línia linea
contemporània contemporánea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli núcleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse quítxua quechua
galió galeón sobirania soberania
indicible indecible Tunis Túnez

3.4 Divergències respecte a la vocal o

Valencià Castellà Valencià Castellà


aixovar ajuar joglar juglar
assortir surtir joventut juventud
atordir aturdir nodrir nutrir
atorrollar aturrular ordir urdir
atribolar atribular pèndol péndulo
avorrir-se aburrir-se ploma pluma
bordell burdel podrir pudrir
botifarra butifarra polir pulir
brúixola brújula polsar pulsar
calorós caluroso polvoritzar pulverizar
capítol capítulo regidoria regiduría
cartolina cartulina rètol rótulo
complir cumplir rigorós riguroso
colobra culebra robí rubí
cònsol cónsul Romania Rumania
croada cruzada rossinyol ruiseñor
descobrir descubrir sofrir sufrir
embotit embutido sorgir surgir
escàndol escándalo sospirar suspirar
escodrinyar escudriñar tamboret taburete
escopir escupir temorós temeroso
Unitat 1 Pág. 7
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
escrúpol escrúpulo títol título
estoig estuche tolit tullido
estrafolari estrafalario tomba tumba
fonament fundamento torbar turbar
furóncol furúnculo Torí Turín
governamenta gubernamental torró turrón
Hongria Hungría triomf triunfo

3.5 Divergències respecte a la vocal u

Valencià Castellà Valencià Castellà


ateneu ateneo muntanya montaña
bufetada bofetada muntar montar
butlletí boletín Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo porus poro
cacau cacao ritu rito
correu correo sèrum suero
cuirassa coraza subornar sobornar
escull escollo sufocar sofocar
estèrnum esternón supèrbia soberbia
fetus feto suportar soportar
focus foco tipus tipo
fòrum foro trofeu trofeo
liceu liceo turmentar atormentar

Finalment hi ha una sèrie de paraules invariables que acaben en –us: anus, cirrus,
fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...

Unitat 1 Pág. 8
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

4. Paraules patrimonials i cultes

En el lèxic de totes les llengües trobem, bàsicament, dos grups:


1. Paraules patrimonials: aquelles que han evolucionat durant el temps des del
seu origen llatí, germànic o aràbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment des d'una
llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament
una adaptació parcial.
Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de
paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per
exemple, el mot llatí bucca dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.
Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els
canvis ortogràfics.

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme


boca bucal món mundial
cervell cerebel mostela mustèlids
cònsol, consolat consular nodrir nutrició, nutrient
dolç dulcificar,edulcorar ortiga urticària
fèmur femoral pèndol pendular
fondre fusió plom plumbi
fur foral ploma plumífer
furóncol furunculosi porgar expurgar
home humanisme sorgir insurgent
jove juvenil títol titulació, titular
moc mucosa volcà vulcanisme

Unitat 1 Pág. 9
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
Diccionari d’imatges
El cos humà

Unitat 1 Pág. 10
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
Accidents i malalties freqüents

Unitat 1 Pág. 11
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25
Text.
“Notícies absurdes però certes”
Toyota posarà so als seus cotxes híbrids per evitar accidents.
Tòquio.- El fabricant japonès d’automòbils Toyota començarà, a partir del dia 30 d’agost, a
comercialitzar al Japó un nou dispositiu que imita el soroll del motor en els seus models híbrids,
amb la finalitat d’evitar atropellaments i alertar els vianants de la presència del vehicle híbrid, que
quan funciona en manera elèctrica no emet gairebé so. Aquest sistema estarà disponible inicialment
als concessionaris de Toyota al Japó i també als centres de reparació autoritzats, i s’instal—larà
inicialment en la tercera generació del model híbrid Prius. Aquest dispositiu emet un so sintetitzat de
motor quan el vehicle està operant en manera elèctrica amb velocitats de fins a 25 quilòmetres per
hora.

El negre de Microsoft
USA.-Microsoft està fent per internet una campanya per promocionar els productes dirigits al món
empresarial. A la seua web nord-americana apareix una fotografia amb tres personatges
representant el paper d'executius: una dona blanca i dos homes, un d'ells asiàtic i un altre
afroamericà. Però a algun geni de la publicitat se li ha acudit que en el mercat polonès seria
contraproduent mostrar-hi un negre i, per estalviar-se repetir la foto amb un altre model, ha retallat
el cap del negre substituint-lo per un de blanc. L’empastrada feta amb Photoshop ha estat
descoberta amb la mateixa rapidesa amb la qual la multinacional ha demanat disculpes i ha retornat
l'”executiu negre” a la seua web en polonès.

Terror al vàter
Tokio.- L'escriptor japonès Koji Suzuki ha aconseguit vendre en un mes 80.000 exemplars de la seua
novel—la curta Drop, una història de terror psicològic que succeeix a l'interior d'un lavabo. L'obra
prompte arribarà als 100.000 exemplars i podrà considerar-se un èxit editorial però la singularitat de
la notícia és que la novel—la s'ha imprès en paper de vàter. En concret ocupa 88 centímetres de
llargada i a cada rotllo la narració es repeteix 34 vegades. El seu cost és de 210 iens (1,6 euros) i es
pot comprar tant en llibreries com a les seccions de productes per a la casa dels supermercats. La
idea és que els usuaris del lavabo estiguen entretinguts mentre fan les seues necessitats, un concepte
que Hayashi Paper ja havia assajat abans publicant còmics manga en el mateix suport.

Enterren en una capsa de creïlles fregides Pringles les cendres del seu dissenyador
Washington.- Els fills del dissenyador de la capsa de les creïlles fregides Pringles han decidit complir
els últims desitjos del seu pare. Per ordre expressa de Fredric J. Baur, les seues cendres han estat
enterrades dins del típic embolcall cilíndric de creïlles fregides al cementeri de Springfield.
Fredric J. Baur, nascut a Cincinnati, fa 89 anys, era químic orgànic i tècnic de la indústria
alimentària, especialitzat en investigació i desenvolupament de control de qualitat de la companyia
Procter & Gamble Co.

La policia canadenca descobreix una plantació de marihuana protegida per 10 óssos.


La Policia Muntada canadenca ha descobert una plantació de marihuana amagada en un bosc de la
província de Colúmbia Britànica i protegida per un insòlit servei de seguretat: 10 óssos negres
domesticats. Segons ha dit la televisió pública canadenca, CBC, la Policia Muntada va descobrir
amb sorpresa una plantació situada a la vora del llac Christina, a uns 550 quilòmetres a l’est de
Vancouver, que era protegida per 10 óssos negres per evitar el robatori del cultiu il—legal.

Unitat 1 Pág. 12
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

Exercicis.
1.- Com ja hem comentat abans no sempre coincideix grafia i so. Digues quants
sons diferents hi ha en les paraules següents: Ex: casa: 3 --> [k] – [a] – [z].
gerani: guitarra: lleig:
fetge: plaça abril:
canya: amic: ungla:
rossinyol: reixa: histèria:

2.- Encercla els dígrafs que trobes en aquestes paraules :


doll: metxa blat
setmana figa monja
espelma disquet formatge
col—legi meló immersió:

3. Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.
a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dóna un aspecte molt juvenil.

b) EI cònsol d’Hungria va abandonar el consulat la setmana passada.

c) M'han diagnosticat una diabetes i, a més, tinc urticària.

d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país.

e) Hem de montar la prestatgeria al saló i col—locar el foco de llum al sostre.

f) EI mitus de Prometeo és bàsic per a comprendre la cultura europea.

g) El modo de producció feudal es basava en l'explotació dels camperols.

h) El declive de l'Imperi Romà és paradigmàtic en I'antiguetat.

i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.

j)El seu esternó tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.

Unitat 1 Pág. 13
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo
Curs 2011/12

VALENCIÀ
CURS PAU25

4.- Completa amb A o E les paraules següents:

af___itar ass___ssinat ass___mblea est___rnudar ll___ganya


s___nefa l___trina g___lea r___ncor extr___vertit
___mparar ____mbaixador s___rgent mon___stir m___ravella
___nyorar ll___uger ràf___ga ll___nçol b___scoll

5.- Completa amb E o I les paraules següents:

conten___dor decliv___ g___noll m___njar


lín___a des___mboltura ord___nador g___ner
___nfermeria esp___rit diabet___s d___jú

6.- Completa amb O o U les paraules següents:

s___spir b___txaca tít___l Emp___rdà b___fetada


J___an s___bornar m___ntanyisme b___llir fur___nc___l
rig___rós pl___ma p___liment esc___drinyar còns___1
c___llir s___port p___drir t___rró H___ngria

7.- Completa totes les paraules següents amb la vocal que falte.

S___rdenya estraf___lari tem___rós ind___cible capit___lació


B___rriana cal___rós c___nill sob___rà esc___pir
est___ra ___storar t___maca T___nis n___tritiu
contemporàn___a respl___ndor T___rí conservad___risme p___lv___ritzar
v___rnís rev___nja col___bra j___venil escànd___l
R___mania B___rdeus eclips___ tit___lació aix___var

Unitat 1 Pág. 14
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

You might also like