Jordi de Sant Jordi: «Just lo front port vostra bella semblança,»

I 1. Jus lo front port vostra bella semblança,

2. de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
3. que remirant la molt bella figura
4. de vostra faç m’és romassa l’empremta,
5. que ja per mort no s’en partrà la forma;
6. ans quant serai del tot fores d’est segle,
7. cells qui lo cors portaran al sepulcre
8. sobre ma faç veuran lo vostre signe.
II 9. Sí com l’infants quant mira lo retaule
10. e, contemplant la pintur’ab imatges
11. ab son net cor, no lo·n poden gens partre,
12. tant ha plazer de l’aur qui l’environa;
13. atressí·m pren denan l’amorós cercle
14. de vostre cors, que de tants béns s’enrama,
15. que mentre·l vei mas que Déu lo contemple,
16. tant hai de joi per amor qui·m penetra.
III 17. Axí·m te pres e liats en son carçre
18. amors ardents, com si estés en un cofre,
19. tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,
20. on no pusqués mover per null encontre;
21. car tant és grans l’amor que us hai e ferma,
22. que lo meu cor no·s part punt per angoixa,
23. bella, de vós, ans es [s]ay ferm com torres
24. e sol amar a vós, blanxa colomba
IV 25. Bella sens par ab la presença noble,
26. vostre bel cors bell féc Deu sobre totes;
27. gais e donós lluu pus que fina pedra,
28. amorós, bels, plus penetrans que estella;
29. d’on quant vos vei ab les autres en flota,
30. les jusmetets, sí com fai lo carvoncles
31. que de virtuts les fines pedres passa:
32. vos ets sus lei com l’astors sus l’esmirla.
V 33. L’amor que us hai en totes les parts m’ascle,
34. quan non amec pus coralment nulls hòmens;
35. tan fort amor com cesta que·l cor m’obre
36. no fonc jamais en null cors d’hom ne arma:
37. mas sui torbats que no fonc Aristòtils
38. d’amor qui m’ard e mos cinc senys desferma;
39. co·l monjos bos que no·s part de la cel·la,
40. no·s part mon cors de vós tant com dits d’ungla.
VI 41. Oh cors donós, net de frau e delicte!,
42. prenets de me pietats, bella dona,
43. e no sufrats quez amant vos peresca,
44. pus qu’eu vos am mai que nulls homs aferma;
45. per que us suplei a vós, qu’ets le bells arbres
46. de tots bos fruits, on valor grans pren s’ombra,
47.que·m retenyats en vostra valent cambra,
48. pus vostre sui e serai tant com visque.
VII 49. Mos richs balais, cert, vós portats le timbre
50. sus quantes són e·l mundanal registre,
51. car tots jorns nais en vós cors e revida
52. bondats, virtuts, mas que·n Pantasilea.
Edició amb grafia ortografiada i traduccions preses de l’edició de Riquer i Badia (1998). S’han
introduït alguns retocs a partir de l’edició de Donatella Siviero. Vegeu-ne una altra edició amb
criteris romànics a http://www.rialc.unina.it/164.10.htm.85551

Traducció
I
Sota del front port la vostra bella semblança per la qual cosa faig gran festa
nit i dia, perquè contemplant la molt bella figura, m’ha quedat l’empremta de
la vostra faç, de tal manera que encara que em mori no se me n’anirà la
imatge, ans quan seré tot fora d’aquest segle, aquells qui portaran el cos al
sepulcre, veuran el vostre signe sobre la meva faç.

II
Així com l’infant quan mira el retaule, en contemplar la pintura amb imatges
amb el seu cor net, no l’en poden apartar gens —tan gran és el plaer que el
corprèn de l’or que l’envolta—, semblantment sóc ferit davant del cercle
amorós de la vostra figura, que s’engalana de tants béns, que, en veure-la, la
contemplo més que si fos Déu; tanta de joia tinc per l’amor que em penetra.

III
D’aquesta manera em té pres i lligat en el seu caràcter l’amor ardent, com si
fos dins d’un cofre tancat sota claus i tot jo fos dintre i no pogués sortir-ne per
cap lloc; perquè l’amor que us tinc és tan gran i puixant que cap angoixa no
l’aparta ni un punt, bella, de vós, ans resta aquí ferm com una torre amant-vos
sols a vós, blanca coloma.

IV
Bella sens parió, de noble presència, el vostre bell cos Déu el féu més bell que
el de cap altra; alegre i gentil, brilla més que una pedra preciosa, amorós,
bell, més penetrant que una estella; d’on quan us veig en grup amb les altres,
les sobrepugeu com fa el carboncle, que ultrapassa les altres pedres precioses
en virtuts: vós sou sobre d’elles com l’astor sobre l’esmerla.

V
L’amor que us professo m’estella per tots cantons, perquè cap home no ha
estimat més cordialment; un amor tan fort com aquest que m’obre el cor mai
no ha estat en cap cos ni ànima d’home. Estic més torbat que no ho va estar
Aristòtil a causa de l’amor que em crema i que em desferma els cinc sentits;
com el monjo bo que no s’aparta de la cel·la, el meu cor no s’aparta de vós
més que el dit de l’ungla.

VI
Oh persona gentil, neta d’engany i de delicte, tingueu pietat de mi, bella
dama, i no permeteu que mori amant-vos, ja que us amo més que no ho afirma
cap home; per la qual cosa us suplico a vós, que sou el bell arbre de tots els
bons fruits, on el gran valor pren la seva ombra, que em retingueu a la vostra
valuosa cambra, ja que sóc vostre i ho seré mentre visqui.

Tornada VII
Mon ric balaix, certament vós porteu corona sobre totes les que són en el
registre mundanal, perquè cada dia neix i reviu en vós la bondat i la virtut,
més que en Pentesilea.
Bibliografia

• Riquer, Martí de; Badia, Lola (1998). Les poesies de Jordi de Sant Jordi.
València: Tres i Quatre.
• Fratta, Aniello (2005). Jordi de Sant Jordi, Poesies. Barcelona: Barcino.
• Riquer, Martí de (1982). "Els "Stramps" de Jordi de Sant Jordi: idees i
influències". A N. Garolera, Anàlisi i comentaris de textos literaris catalans
(Vol. 1, p. 96-104). Barcelona: Curial.
• Torró, Jaume (2014). "La poesia cortesana". A L. Badia, Història de la
literatura catalana (Vol. II, p. 261-352). Barcelona: Barcino.

Recursos

• *Programa de ràdio: En guàrdia!: Alfons el Magnànim

• Vídeo: El retaule gòtic de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (12/14
Tresors de pintura gòtica)
• Vídeo: El retaule gòtic de Santa Eulàlia (5/14 Tresors pintura gòtica)
•* Programa de televisió: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-
temps/art-gotic-al-museu-episcopal-de-vic/video/5629697/

Activitats

1. Expliqueu les possibles interpretacions del primer vers i digueu quina us

sembla més adequada d’acord amb el conjunt del poema.

2. Jordi de Sant Jordi utilitza moltes imatges i comparacions, enumereu-les i

expliqueu-les. Quina funció creieu que tenen?

3. Penseu en un element de l’actualitat comparable a l’efecte del retaule gòtic

que causa la comparació de la segona estrofa.

4. Definiu la dama de la qual parla i justifiqueu-ho amb cites del text. Creieu
que és una dama accessible o inaccessible? Per què?

5. Expliqueu quina vivència té de l’amor l’autor, com se sent; justifiqueu-ho

amb cites al text.

6. Creieu que Jordi de Sant Jordi exagera explicant les conseqüències del seu
enamorament? Per què?

7. Localitzeu el senhal de la dama i expliqueu-ne el significat.

8. Feu l’anàlisi retòrica del text i valoreu el grau de dificultat de l’elaboració

d’aquesta composició.