Revista del Baix Empordà / pàgina 27

El tema
Signes i elements
exorcitzadors a les llars
palamosines
Gabriel Martín Roig

E
ls antics habitants de Palamós, com succeïa
en altres poblacions de l’Empordà, van con-
servar durant segles un sentiment religiós
molt profund que sovint es confonia amb
les supersticions i certes creences molt arrelades al pas-
sat. Aquesta devoció es manifestava en forma de sig-
nes i grafismes que es pintaven o gravaven en deter-
minades zones visibles dels habitatges. La utilització de
signes o monogrames epigràfics als immobles tenien
una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les
cases i als seus habitats una protecció sagrada.
Aquestes formes simbòliques actuaven com una
mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de
malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, Racó del barri vell de Palamós
calor, pluja, pedregades i tempestes, però també amb la capella del Carme
encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien XIX, moment que marca l’inici de noves concepcions
malbaratar la vida de les persones que hi habitaven1. ideològiques del món i que va obrir una societat tan-
El costum de decorar les cases amb símbols apo- cada a un procés de canvis prou importants com per
tropàics, tot i que a Catalunya es remunta als segles a capgirar l’equilibri social i provocar una fractura que
X-XI, a Palamós és molt posterior, ja que es troben en va separar la població en dos grups molt diferenciats
cases realitzades principalment entre els segles XVI l’un de l’altre. Un primer conformat per la pagesia
fins les acaballes del XIX. que habitualment habita-
Un temps en que, no obs- L’arquitectura popular ha incorporat va a Sant Joan de
tant, es van produir Palamós: gent senzilla,
importants canvis socials:
des de sempre elements simbòlics estable, ofegada per una
l’antiga societat menes- que actuaven com exorcitzadors religiositat afectada,
tral i agrícola palamosina de mals esperits repressiva i sovint carre-
va evolucionar molt lenta- gada de supersticions. I
ment i les creences ancestrals van perdurar al llarg de un segon col·lectiu, més majoritari a Palamós, format
generacions, sense que cap esdeveniment extern tin- pels empresaris benestants i els obrers de les indús-
gués prou influència per a provocar un canvi sobtat. tries que tenien una religiositat més culta, moderada
Aquests ritmes letàrgics es van veure alterats amb i un tant descreguda, en un intent d’assemblar-se a la
l’arribada de la industrialització a Palamós al segle practicada en les urbs i grans ciutats.
 Revista del Baix Empordà / pàgina 28
Durant el segle XIX i principis del XX el món pagès
va continuar amb les seves creences, però afectades
inevitablement pel republicanisme, l’anticlericalisme,
noves idees i concepcions lliure pensadores i reivindi-
catives del món dels obrers de la indústria palamosi-
na. Per aquesta raó a partir del segle XIX és quan des-
apareix la tradició de gravar les llindes i decorar els
ràfecs de les teulades amb símbols i altres elements
exorcitzadors. La superstició va passar a ser un signe
de debilitat i involució cultural.
Pervivència de signes
apotropàics a Palamós
Observant amb detall l’arquitectura de casa nostra
podem identificar un grapat d’elements incorporats a
façanes i a teulades que fan pensar que no hi són
només amb finalitats purament decoratives, sinó com
a elements protectors contra el món sobrenatural2.
Aquests símbols i grafismes màgics tenen un origen
molt llunyà (fins hi tot precristià), i encara perduren en
moltes cases de la vila. El seu estudi ens permet esbos-
sar l’univers espiritual dels nostres avantpassats, les
seves creences i les supersticions dels palamosins que
visqueren la seva època amb una fe fervent i sincera.
No obstant la profunda remodelació que van patir
els immobles de Palamós, sobretot amb el creixement
turístic de la segona meitat del segle XX, encara hi ha
casals antics que conserven aquests símbols exorcitza-
dors. La quantitat d’elements que han sobreviscut es
troba en relació directa la distància efectiva del port,
havent-hi un major nombre d’exemples als barris i
veïnats situats a la perifèria del municipi. No en va són
aquells que conserven una arquitectura més rural, tal és
el cas de Sant Joan de Palamós o el veïnat d’El Figuerar.
Actualment no existeix pràcticament cap protecció
sobre aquest art tan peculiar. Moltes llindes de pedra
Roda solar d’incorporació recent en una casa del barri
vell de Sant Joan de Palamós
del barri vell de Palamós han estat substituïdes per
noves obertures de ferro i ciment mentre que les velles
teulades han estat refetes sense respectar l’arquitec-
tura tradicional o substituïdes per terrasses solejades.
La desconeixença del valor del tots aquests símbols
apotropàics, la poca difusió i la nul·la protecció per
part de l’administració ha fet que actualment no que-
din més que alguns testimonis d’uns elements que
abans estaven molt estesos i fortament arrelats a les
creences del palamosins.
Espantabruixes
en forma de penell
La teulada és un dels principals elements protec-
tors de la casa. Dona aixopluc i protegeix els seus
habitants de l’acció directa de les inclemències meteo-
rològiques. Segons conta la tradició popular, les brui-
xes tenien especial predilecció per aquest element de
l’edifici, on acostumaven a enfilar-se per remoure teu-
les, fer soroll i molestar els inquilins perquè no pogu-
essin dormir. Les nits sorolloses eren especialment
intenses en dies de pluja, de neu o de forta tramun-
tana, fenòmens climàtics que la cultura popular rela-
cionava amb aquestes fetilleres.
Per tal de protegir la coberta de les cases i evitar
que bruixes o mals esperits s’hi poguessin enfilar es
van col·locar a les teulades algunes modalitats visibles
d’elements protectors com els espantabruixes en
forma de penell, les cues de gall i les dents de llop. Al
llarg dels següents capítols anirem desgranant cadas-
cun d’aquests elements.
Començarem parlant del penell o “veleta”, que dirí-
em en castellà. És un dispositiu instal·lat habitualment
sobre una teulada, compost d’un element rotatiu que
permet que es mogui segons la direcció del vent. Es
tracta d’un objecte sincrètic construït amb ferro forjat
que combina elements cristians i altres de pagans i
ancestrals que actua d’espantabruixes; poden aparèixer
Penells espantabruixes dels masos Bofill i Miró
 Revista del Baix Empordà / pàgina 29
rematats amb una petita creu, la figura d’un gall3, sím-
bols solars i la banderola amb forma de sageta4.
Conèixer els vents i la seva direcció va ser una pre-
ocupació necessària de la pagesia, ja que eren indica-
dors que anunciaven els canvis meteorològics que
afectaven a les collites. Per aquesta raó no és estrany
trobar aquest element en moltes masies i cases pairals
situades enmig de les terres de conreu. Però a més
d’apuntar la direcció del vent també esdevenia un ele-
ment protector de la casa, de les collites i del bestiar
contra les malediccions i conjurs maliciosos proce-
dents de bruixes o dimonis.
Molts penells han quedat rovellats i han anat des-
apareixen a mida que s’han rehabilitat les teulades,
però al terme municipal encara en queden alguns pocs
exemples localitzats als masos Bofill i Miró. El mas
Bofill, abans conegut com mas Collell, està situat sobre
una petita elevació de terreny a mà dreta de l’antic
camí ral de Palamós a Palafrugell. L’edifici actual pre-
senta una fisonomia molt pròpia del segles XVIII i XIX,
tot i que ja existia al segle XV5. L’edifici té una coberta
a dues vessants de teula àrab acabada en doble ràfec.
Sobre el carener hi ha un penell de ferro rovellat que
sembla que ja no gira, coronat per una creu i una sage-
ta travessera que actuava com a banderola.
No gaire lluny d’aquí trobem un altre exemple al
mas Miró, també dit Torre Mirona, junt al camí que va
a la platja de Castell. Estem parlant d’un dels casals
Cues de Gall compostes al carener de la teulada
de cases localitzades a Sant Joan, a Palamós
i al veïnat d’El Figuerar
més importants de la contrada i que fou una joeria del
monestir de Sant Feliu de Guíxols a les parròquies de
Vila-romà i Vall-llobrega6. La seva torre, l’element més
característic de l’edifici, presenta una coberta pirami-
dal a quatre vessants de teula àrab. Apareix coronada
per un penell de ferro combinat amb una creu amb les
puntes acabades en flor de llis i amb quatre ferros
prims i ondulats que simulen rajos que es projecten
des del seu encreuament. A la part inferior hi ha una
sageta que fa de banderola. Però el més curiós del
conjunt és que apareix encastat en una peça de ter-
rissa invertida que fa les funcions de pinacle.
Les cues de gall
També dites pardaleres, les cues de gall són un
altre element exorcitzador propi de les teulades
empordaneses. Es troba localitzat al damunt de la teu-
lada de la façana principal de la casa, a l’angle de l’en-
taulament, just a l’extrem del carener o cavalló. Està
format per trossos de teula tallada o ferros corbats,
com si fos un remat punxegut. Avui en dia encara es
continua posant com un objecte decoratiu més en
immobles de nova construcció que segueixen una
arquitectura tradicional.
Però en el seu origen les cues de gall no eren un
mer atribut ornamental, sinó que tenien la funció de
foragitar i exorcitzar els mals esperits, bruixes, follets i
altres elements pertorbadors. Aquest signe apotropàic
té una amplia representació a Palamós, sobretot en
algunes llars de Sant Joan de Palamós i d’El Figuerar,
veïnats que han sabut preservar tant l’estructura com
l’arquitectura rural.
Les cues de gall es poden classificar bàsicament en
dues modalitats, les simples i les múltiples. Les prime-
res es componen d’un sol fragment de teula retallada
plantat en el vèrtex de la teulada i amb la seva forma
encorbada apuntant sempre cap el cel, con si amb
aquesta posició volgués plantar cara als mals espe-
rits7. Es troben exemples d’aquesta modalitat als car-
rers de la Rutlla Alta i al Nou de Puigpedró de Sant
Joan de Palamós. Al carrer Aragó, a prop del passeig
del Mar de Palamós, hi ha una teulada amb una altra
cua de gall simple que ofereix una lleugera variant de
les anteriors ja que acaba amb una punta bífida.
Les cues de gall múltiples es construeixen amb
varies teules o ferros corbats per conformar diverses
ramificacions. Al terme de Palamós se’n troben algu-
nes de dobles8, però la tipologia més extensa són les
composades per tres peces de teula. Una d’elles apa-
reix recta, col·locada en posició horitzontal, mentre
que les altres dues parteixen de la seva base en sentit
oposat. És curiós observar que en moltes cues de gall
triples el fragment de teula horitzontal presenta un
 Revista del Baix Empordà / pàgina 30
Cua de Gall composta amb cinc peces
de ceràmica amb certa reminiscència fàl·lica
en una casa d’El Figuerar
acabament que recorda la punta d’una sageta o
d’una llança, com es pot veure en un immoble del car-
rer Emili Joan de Palamós. Hi ha un altre cas semblant
a Sant Joan, on el fragment de teules superior i infe-
rior presenten unes incisions o prominències, general-
ment en nombre de tres i sis respectivament, que son
de difícil interpretació9.
Dins de les cues de gall compostes també se’n tro-
ben de formades per més de tres peces de terrissa que
són visibles a algunes cases d’El Figuerar. En aquest
veïnat n’hi ha una de molt particular que a primer cop
d’ull sembla que es troba fora de la seva ubicació habi-
tual al cavalló de la teulada. Aquesta anomalia es deu a
que a l’edifici se li va afegir més alçada i la cua de gall
va quedar desplaçada i integrada a la façana de la casa.
La cua de gall en qüestió es troba al Paratge Figuerà; es
tracta d’una cua de gall composta per cinc peces de
ceràmica: dues corbades que apunten cap al cel i cap el
terra i tres prominències horitzontals que presenten una
curiosa forma fàl·lica que recorda els membres virils gra-
vats a les portes de les domus romanes que esdevenien
alhora amulets protectors i símbols de fertilitat.
Els espantabruixes
de les xemeneies
Les cues de gall no es limiten únicament al cavalló
de la teulada, sinó que també les trobem al damunt de
les xemeneies, en la carena de les cobertes del barret10.
La xemeneia sempre ha estat un element arquitec-
tònic expressiu que dóna molt de simbolisme a la casa.
Cues de gall a l’entaulament de dues xemeneies
d’El Figuerar i de Sant Joan de Palamós
Era una creença popular que certs éssers o esperits que
volaven pel damunt de les teulades no s’introduïssin
pel tir de les xemeneies, l’única obertura de la casa que
no es podia tancar mai. Raó per la qual era imprescin-
dible rematar-les amb uns elements exorcitzadors cla-
rament visibles. De nou a Sant Joan i al veïnat d’El
Figuerar se’n conserven els exemples més interessants.
Les xemeneies tradicionals presenten un tir amb
una base quadrangular o rectangular, alçant-se poc
més d’un metre sobre la teulada de l’edifici. Les ober-
tures per l’evacuació del fum estan delimitades per
suports fets amb rajoles quadrangulars que deixen
entreveure varis forats o planes, disposades dos a dos,
sobre una filera, a la manera d’un castell de cartes. Es
cobreixen amb un caputxó o petit entaulament de
rajola a dues aigües. A l’extrem de cada cavalló hi
apareixen inserides cues de gall compostes. Aquests
espantabruixes són més senzills que els que apareixen
a la teulada de l’edifici i de dimensions més reduïdes,
d’acord amb les proporcions de la xemeneia.
Per si no n’hi havia prou, a la part inferior de la
xemeneia, on estava situat el fogar, fins fa poc perdu-
rava la tradició de practicar petits rituals per reforçar
la protecció: deixar les tenalles obertes en forma de
creu o practicar petits dibuixos al damunt de la cendra
del foc abans d’anar a dormir.
Les dents de llop
Són enfilades de formes triangulars situades sota
la volada de la coberta de la teulada, amb el seu vèr-
tex apuntant cap a l’exterior, formant com una mena
de serra. El seu ús era molt generalitzat i encara es
troba tant en cases particulars com en edificis sagrats,
com l’església de Santa Eugènia de Vila-romà o a la
rectoria de Sant Joan de Palamós.
 Revista del Baix Empordà / pàgina 31
Es poden simplificar en dues modalitats. La prime-
ra configurada únicament amb elements ceràmics,
rajoles i teules superposades i amb eixida (o volada) en
la qual cada una surt més que la de baix. La disposi-
ció de les teules configura un voladís format per for-
mes triangulars dentades que, a més, confereix a l’e-
difici un interessant acabat ornamental. Aquesta
modalitat de dents de llop és visible tant a can Prats
com a can Pauet, dos casals del segle XVIII situats res-
pectivament a la plaça del Forn i al carrer Notaries del
barri vell de Palamós.
La segona modalitat presenta les dents de llop a les
teules de les volades de la coberta, amb un triangle
pintat de vermell amb òxid de ferro que contrasta amb
un blanc de calç o ocre emblanquinat amb el qual s’a-
coloria la resta de la teula (en reserva, pintat a l’exte-
rior del triangle). En tots el casos sempre és pintada
només la meitat de la peça, la que queda a la vista.
Dents de llop realitzades amb l’encavalcament
d’elements ceràmics al casal Prats del barri vell de
Palamós. A baix, Dents de llop pintades al ràfec de la
teulada de l’antiga rectoria de Sant Joan de Palamós
Els ràfecs pintats del barri vell de Palamós han anat
desapareixent amb els anys, primer sota d’una mà de
pintura i després a causa de les reformes de moltes
cobertes de les cases. A Sant Joan de Palamós es
poden trobar més ràfecs pintats amb dents de llop,
alguns d’ells ben conservats i d’altres fins hi tot molt
ben restaurats11.
És indubtable que s’atribuïa a les dents de llop un
caràcter de protecció sobrenatural, una manifestació
de caràcter popular que encara ara ens costa d’en-
tendre. No sabem de quina manera actuaven aques-
tes teules pintades i quin vincle real mantenien aques-
tes formes amb les dents d’un animal tan ferotge com
el llop. Podrien estar relacionades amb el caràcter
totèmic i quasi màgic que proporcionaven els atributs
d’alguns animals o bé la representació del triangle
com a símbol protector contra la bruixeria i els encan-
teris, molt habitual en religions ancestrals, com ja
explicaré més endavant.
La protecció de les portes:
els elements efímers
Deixem definitivament la teulada per centrar-nos
en les obertures, un dels elements simbòlics més sig-
nificatius d’una llar. La presència de creus i altres sig-
nes a les portes i a les finestres ha de llegir-se a la llum
d’una certa conducta que, si avui sembla el resultat de
creences populars i supersticions, aleshores represen-
tava una realitat molt arrelada en la societat.
L’encanteri era considerat molt seriosament a nivell
comunitari i l’entenien com una manera efectiva i real
de defensar els seus béns del Mal12. Els símbols als
portals i a les finestres servien per posar la casa sota la
protecció sagrada i protegir els accessos dels mals
esperits, les bruixes i mil éssers malignes que poblaven
l’imaginari popular.
A les portes s’hi penjaven tota mena d’amulets efí-
mers que acostumaven a ser d’origen animal o vege-
tal. Alguns hi podien romandre anys mentre altres
eren cíclics i es renovaven anualment. Una casa ben
protegida podia tenir una pota d’aligot, de senglar o
de conill clavada al portal, tot i que el més habitual era
trobar-hi elements vegetals, com una gavarrera collida
el matí del dia de sant Joan, un ram de llorer o una
creu de palma beneïda el dia de Rams13. Les carlines
també eren un element molt recurrent. Són les flors
d’una espècie de card de la família asteràcia i és origi-
nària de les regions de muntanya. La flor té una clara
simbologia solar i es creia que la seva sola presència
espantava a les bruixes. Una altra creença molt curio-
sa és l’ús del panís o blat de moro com un element
protector per a portes i finestres. Hom pensava que
 Revista del Baix Empordà / pàgina 32
El panís o blat de moro es penjava a les portes
i a les finestres com a element protector de la llar
quan una fetillera volia embruixar una casa, abans
d’entrar havia de comptar tots els granets. Com que
s’equivocava havia de tornar a començar, fins que es
desesperava i se n’anava a una altra casa. Molts d’a-
quests elements vegetals s’exhibien a l’exterior dels
portals de fusta, fixats amb un clau on romanien tot
l’any fins que es despenjaven i es cremaven a la
foguera de Sant Joan de l’any següent.
Els símbols gravats:
les rodes solars
A les llindes de pedra de les portes de les cases
que ja tenen una certa antigor s’hi pot trobar gravat
tant el nom del propietari com la data de la seva
construcció amb diversos formats de lletres i xifres.
En molts casos aquestes grafies van acompanyades
de símbols, monogrames apel·latius d’invocacions
patronímiques14. La religiositat i supersticions dels
antics habitants de la casa se’ns mostren a través d’a-
questes epigrafies domèstiques que actuaven com a
simples invocacions per a la protecció de la llar, per
defensar l’accés principal de l’immoble de quelcom
maliciós que pogués venir de l’exterior15. La presèn-
cia d’aquests grafismes és encara força habitual en
moltes portes i finestres de cases palamosines.
Seguidament n’estudiarem alguns exemples segons
la seva tipologia, començant per la roda solar.
El símbol solar és una representació del sol constitu-
ït per una forma circular que en el seu interior presenta
creus o braços que es dobleguen com si es tractés d’una
roda en moviment. Aquests quadrants o divisions repre-
senten els cicles de l’any. Es tracta d’un dels símbols més
antics i cal buscar el seu origen en els cultes ancestrals
precristians. De fet s’han pogut recuperar diversos
objectes rituals en jaciments de l’edat de bronze d’arreu
d’Europa on hi apareixen gravades rodes solars.
La roda solar representava la llum, l’energia de l’as-
tre rei. Sempre s’ha cregut que els dimonis i els esperits
malignes actuaven de nit, emparats per la foscor i que
amb les primeres llums del dia els seu poder malèfic
s’esvaïa. Per tant, la representació solar actuava com un
símbol dissuasiu, i la seva sola presència espantava les
forces del mal procedents de les tenebres.
A Palamós es conserven diferents tipologies de
rodes solars, algunes d’antigues i altres fins hi tot de
modernes. De les antigues en podem veure escassa-
ment dos exemples. El primer d’ells el trobem en una
finestra d’una casa del segle XVI que hi ha al carrer
Major, a tocar la plaça de la Vila. És de mida reduïda i
està situada al damunt de l’esmotxadura de la fines-
tra. Representa una roda solar amb sis divisions al seu
interior realitzades amb un lleuger baix relleu. Per tro-
bar els segon exemple hem de sortir del nucli urbà
doncs es troba al mas Miró, del qual ja hem parlat.
Damunt la magnífica porta adovellada del segle XVI hi
Roda solar gravada damunt d’una finestra d’una
casa del carrer Major de Palamós, i plat amb
roda solar policromada a la façana del mas Miró
 Revista del Baix Empordà / pàgina 33
ha una preciosa roda solar de ceràmica policromada
sobre una de les finestres de la façana principal.
Representa l’astre solar girant entorn de si mateix,
com si estigués en moviment. El nucli es de color blau
mentre que al seu voltant hi ha línies concèntriques de
color vermell i taronja de les quals es desprenen 11
rajos sobre un fons pintat amb línies blaves i verdes.
A part de les dues rodes solars comentades hi ha
altres exemples més moderns que alguns propietaris
han incorporat més recentment, bé com a objecte
decoratiu o amb la intencionalitat de recuperar ele-
ments d’aquesta simbologia sagrada.
La flor de la vida
Al segle XVI es produeix una progressiva substitu-
ció de les rodes solars per una representació vegetal
que coneixem amb el nom de la flor de la vida. El sím-
bol solar que ja habitualment apareixia regularment
dividit en varis braços va anar mutant fins esdevenir
una flor. La raó d’aquesta transformació cal trobar-la
en una societat on la repressió i control de l’església
catòlica era cada cop més punyent; així, molts símbols
pagans que s’havien utilitzat tradicionalment durant
segles van començar a ser reprovats per la cúria ecle-
siàstica. Per tal d’evitar represàlies les rodes solars van
canviar el seu disseny per adoptar l’aspecte d’una
innocent flor que no pertorbés la mirada crítica de
Diferents representacions de la flor de la vida en
finestres del barri vell de Palamós dels segles XVI-XVII
l’església. La flor de la vida es va formar, doncs, divi-
dint la roda solar en vàries seccions, habitualment sis,
que van conformar cadascun dels seus pètals. Aquest
símbol era fruit del sincretisme practicat pel catolicis-
me, que feia seus i ajustava a la seva conveniència
símbols pagans i ancestrals. Als sis pètals també se’ls
va donar una lectura catòlica, ja que recordaven els sis
dies que Déu va necessitar per la creació del món tal
com recull el Genesi, dins del cercle que simbolitza la
perfecció de l’obra de Déu.
A una casa del carrer Martell del barri vell de
Palamós fins fa poc hi havia dos exemples notables de
flors gravades al damunt de la llinda de dues finestres
(ara només en queda una, ja que l’altra va desaparèi-
xer després de la restauració de l’edifici). En aquesta
finca s’hi pot veure una flor de quatre pètals a l’inte-
rior d’una esmotxadura triangular coronada amb una
creu. Aquí hi conflueixen varis elements exorcitzadors:
la flor de la vida, el triangle protector i l’aportació de
la creu, que converteix el conjunt en una mena de
mont Calvari. La flor de quatre pètals del carrer
Martell és una petita raresa, ja que la flor s’acostuma
a representar amb sis pètals. Afortunadament es con-
serven altres exemples de flors gravades en altres edi-
ficis del segle XVI, tant al barri vell com en masos del
terme municipal, entre els que cal destacar de nou la
del mas Miró i la del mas Perals.
Amb el pas dels anys aquesta forma representati-
va va patir transformacions. Al segle XVII la flor de la
vida oferia un disseny molt més decoratiu, més ajus-
tat amb les incipients formes barroques, adaptant-se
al gust i a les exigències de les noves formes artísti-
ques. En aquesta nova modalitat la flor s’eixampla i els
pètals acaben omplint tot l’espai interior de l’esmot-
xadura. Un exemple d’aquesta tipologia el trobem en
el casal dels segles XVII que es troba al carrer Major,
Flor de la vida que es troba amagada just a sota de la
portalada gòtica de llevant de Santa Maria de Palamós
 Revista del Baix Empordà / pàgina 34
fent cantonada amb la Plaça de la Vila.
L’església no va ser aliena a aquesta simbologia
de caràcter pagà. La mateixa portalada gòtica de
Santa Maria de Palamós, esculpida al segle XVI,
amaga just a sota de les fornícules dels sants una flor
de la vida hexapètala gravada dins d’una secció en
forma de ferradura.
Creus gravades en llindes de Palamós i Sant Joan
que s’alcen damunt d’una forma triangular
que representa el mont Calvari
Símbols cristians. El poder
de la creu i del cor de Crist
Des de l’Edat Mitjana s’havia generalitzat el cos-
tum de gravar creus en edificis religiosos en senyal del
triomf del cristianisme sobre els cultes pagans ante-
riors o com a substitució de signes ancestrals conside-
rats contraris a la veritable religió. D’aquesta manera
el signe de la creu va anar substituint progressivament
rodes solars i flors de la vida en les llindes de les cases
palamosines. La creu era molt més que un simple
senyal d’identitat. Va ser adoptada per la comunitat
com un signe exorcitzador contra el dimoni i de pro-
tecció física contra les calamitats personals i materials.
Algunes creus d’època moderna es representaven
sobre un cim o muntanya en forma d’esmotxadura o
petit triangle, que segons la tradició cristiana repre-
sentava el mont Calvari de Jerusalem o Gòlgota; per
tant, era un signe de la passió de Jesús per a la salva-
ció ecumènica dels homes. Però aquesta representa-
ció tenia connotacions més potents que no es limita-
ven al simple poder dissuasiu de la creu. Si ens hi
fixem bé, veurem que de nou es tracta d’un símbol
que reflecteix el sincretisme de l’església, es a dir la
fusió d’elements cristians amb altres provinents d’al-
tres creences. Així, la creu apareix sobre el mont
Calvari, sintetitzat amb la forma d’un triangle. El trian-
gle des de els temps ancestrals ha estat un del símbols
protectors contra la bruixeria, que en aquest cas apa-
reix sacralitzat amb la imposició de la creu al seu
damunt.
Els dentells de les cases palamosines conserven un
ric mostrari de creus, amb o sense mont Calvari, però
també s’hi poden trobar altres signes sagrats que val
la pena destacar, com una custòdia que apareix al
dentell de l’antiga casa del Baldiri Carbó, del segle
XVIII, que es pot veure en el número 41 del carrer
Major de Sant Joan.
Un altre element cristià que també apareix ocasio-
nalment és la devoció al Sagrat Cor de Jesús, que es
va començar a estendre ja al segle XIII a partir de les
visions de santa Matilde i santa Gertrudis. Un segle
després, el papa Climent XIII en va aprovar el culte,
però l’impuls definitiu i la seva popularització com a
element protector va ser gràcies a Pius IX, que en va
determinar la festivitat el divendres després de l’octa-
va de Corpus.
Conta la tradició que quan es va aparèixer a santa
Margarida-Maria Nostre Senyor li va transmetre diver-
ses promeses. Una d’aquestes va ser la d’omplir de
benedicció la llar on la imatge del Sagrat Cor fos
exposada amb devoció. Segurament per aquest
motiu, i com a prova d’estimació popular al Sagrat
 Revista del Baix Empordà / pàgina 35

rós talismà per a expulsar els dimonis i oferir una pro-

tecció permanent per a la casa i els seus ocupants.
A Palamós la nomina sacra apareix escrita de mane-
res variades. Així, trobem contraccions braquigràfiques
del tipus JHS, IHS, H i XPS que deriven del nom de
Iesous Christos, abreviatures que procedien de la llen-
gua grega però que ja s’havien convertit en símbols i
es continuaven utilitzant de la mateixa manera en la
llengua llatina17. De vegades, al damunt de la lletra H
hi apareix incorporada una creu o fins hi tot una forma
triangular (tornem de nou a recordar el triangle com a
element espantabruixes). Al barri vell de Palamós hi ha
varis exemples de llindes de finestres amb una H amb
Dues representacions de cors com elements protectors la creu incorporada en una casa del carrer de l’Allada i
de la casa procedents del barri vell de Sant Joan una llinda gravada amb el monograma IHS amb una
Cor, la seva representació fou present en moltes llars forma triangular a la façana d’una casa del carrer
empordaneses, bé gravat sobre la llinda o en forma de Major de Palamós. De nou acudim a la porta dovella-
petites peces de metall en da del mas Miró per a tro-
panys de porta. Al segle El nom de Crist actuava com bar la manifestació més
XX es va popularitzar molt complerta d’aquesta tipo-
a nòmina sacra, com una mena logia de nòmines sacres.
la figura, generalment
entronitzada, del Sagrat d’invocació contra el mal Allà, gravat a les dovelles
Cor, com també és fre- de pedra hi apareixen els
qüent copsar-la en forma de plaqueta de metall a l’en- monogrames IHS amb triangle i creu incorporada, el
trada principal de moltes cases com a signe de benvin- grafisme XPS i el nom de MARIA.
guda i acolliment. Però he de confessar que no he tro- La nòmina sacra IHS no és l’únic símbol religiós cris-
bat cap exemple d’aquesta darrere tipologia dins del tià que trobem a Palamós. També hi ha alguns símbols
nostre municipi. marians. Els atributs hagiogràfics de la Verge Maria
son variats i nombrosos però potser un dels més cone-
guts és el format per l’anagrama compost per les lle-
El monograma sacre IHS tres A i M, que significa Ave Maria, i que podem veure
gravat a la finestra d’una casa a la plaça de la Vila.
La nòmina sacra IHS és un adorn fet mitjançant la
superposició o la combinació de tres lletres o grafe- Diferents versions de la nòmina sacra
mes per formar un símbol. Es va popularitzar a partir IHS, XPS o H dedicada al nom de Jesucrist
del segle XV quan els predicadors Sant Vicenç Ferrer gravat en diverses llindes palamosines
(1356-1419) a Espanya, i el franciscà Bernardí de
Siena (1380-1444) a Itàlia van proclamar molt espe-
cialment la devoció pel significat d’aquest monogra-
ma. Mentre feien la prèdica els seus deixebles soste-
nien un estendard amb el monograma IHS, que con-
formen les tres primeres lletres del nom grec de Jesús.
Convidaven els seus oients a sentir gran estima pel
nom de Jesús, recomanant que tinguessin aquestes
lletres gravades sobre les portes de les seves ciutats i
de les seves cases16. La invocació del nom de Jesús,
solt o en forma de jaculatòria, aviat va tenir impulsors
no només en les més altes dignitats eclesiàstiques sinó
entre la gent del poble, que el va començar a incor-
porar a les llindes i les finestres de les llars com ele-
ment exorcitzador del mal. Aquest símbol es troba
àmpliament repetit en varies llars de la nostra vila que
el mostren al damunt de portes i de finestres. Fos quin
fos el seu origen, hi havia la creença que el poder de
la invocació del nom de Jesús actuava com un pode-
 Revista del Baix Empordà / pàgina 36
El blavet de les finestres
Altres mesures per guardar la casa contra l’entrada
de les bruixes era pintar de color blau cel tot el voltant
de les finestres, les portes d’entrada o fins hi tot la
façana amb un afany protector. Segons explica la tra-
dició, repintar amb aquest color les obertures (sobre-
tot finestres) d’una casa era un ritual que s’havia de
fer de tant en tant abans de l’estiu, sobretot si s’havia
produït la mort d’algun familiar que havia habitat la
casa. En aquests casos era obligat repintar “les fron-
teres” de la llar, és a dir les obertures de les façanes i
algunes habitacions interiors amb l’objectiu de purifi-
car i allunyar els mals esperits. El blavet de les fines-
tres, doncs, protegia als habitants de la casa de male-
diccions, encanteris i fins hi tot de bitxos i d’insectes
nocius. Per elaborar el blavet s’agafava un cubell on es
feia primer una barreja amb aigua i calç. Quan la pin-
tura ja era quallada s’hi afegia el blavet pur, un pig-
ment concentrat, fins que tot quedava de color blau
cel. El blavet no va ser l’únic color que s’emprava, fins
no fa gaire també s’aplicaven tonalitats liloses i certs
tipus de verds molt emblanquinats.
Però per quina raó es pintaven les finestres de bla-
vet? Quin valor protector i màgic tenia aquest color
que no tinguessin els altres?
Des de la vessant pràctica, el blavet era un color
molt clar i lluminós i es posava sobretot a la llinda,
brancals i l’ampit de la finestra perquè la llum del sol
s’hi reflectís i empenyés llum cap a dins de la casa. Però
també hi havia la creença que el blau era l’únic color
que espantava les bruixes i els mals esperits. Sempre
s’ha considerat un color protector en molts llocs i tra-
dicions diferents d’arreu d’Europa. Això es reforça amb
la creença que el color blau fa foragitar algunes aus de
rapinya i insectes nocius. Potser per aquesta raó el bla-
vet és un color molt present en testos de ceràmica,
com a remei protector per a les plantes.
A Palamós no queden gaires exemples de finestres
pintades amb blavet però n’hi ha tres que podem
Finestres de Palamós i de Sant Joan pintades
amb blavet per espantar els mals esperits
assenyalar i que ofereixen una tipologia diferent. Al
carrer Josep Joan hi ha una casa de principis del segle
XX amb les finestres vorejades amb un fals marc exte-
rior de color blavet. Un segon exemple el trobem al
costat del pàrquing de l’Equitativa, on hi ha una finca
vella amb petites obertures que es troben a tocar el
ràfec de la teulada. El blavet en aquest cas no s’incor-
pora a la finestra si no que apareix cobrint el voladís
de teules que sobresurten damunt de la finestra. Al
carrer Major de Sant Joan en trobem un darrer exem-
ple en una casa solitària que té una finestra que mos-
tra tot el perímetre intern del forat pintat amb un bla-
vet ja força descolorit pel pas del temps.
Notes:
1.- Miquel GÓMEZ i GARCÉS: “A Xodos, per dalt de
les cases”, La Roca, Arguivello, Associació cultural, núm.
4, 2008, pàg. 16.
2.- Jaume LLADÓ i FONT: “L’arquitectura rural i l’exor-
cització de sortilegis”, Fulls del Museu Arxiu de Santa
Maria, núm. 35, 1989, pàg. 38.
3.- Tot i que a Palamós no es conserva cap penell antic
amb la figura del gall, la idea d’aquest animal als penells
s’atribueix al Papa Gregori I, que el va popularitzar com a
símbol hagiogràfic de Sant Pere. Al segle IX el Papa
Nicolau I va ordenar que dita figura es col·loqués als cam-
panars de cada església. I així la idea es va anar estenent a
les cases que ho van voler.
4.- Enric PUIG i GIRALT: “Darrera la pista de la creu de
Planells”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 66,
2000, pàg. 21-30.
5.- Pere TRIJUEQUE FONALLERAS: Els masos de Vila-
romà, segona part. Col·lecció Guspires núm. 4, Palamós,
1999, pàgs. 65-66.
6.- Ibídem, pàg. 68-69.
7.- Op. cit. Jaume LLADÓ i FONT, pàg. 40.
8.- He trobat escassament dos exemples de cues de
gall dobles, és a dir formades per dos peces de ceràmica
corbada, un apuntant cap al cel i l’altra cap el terra. Es tro-
ben en molt mal estat i a la teulada d’unes finques situa-
des al carrer de la Rutlla Alta de Sant Joan de Palamós.
9.- Op. Cit. Jaume LLADÓ i FONT, pàg. 39.
10.- Op. Cit. Miquel GÓMEZ i GARCÉS, pàg. 17.
11.- En altres localitats properes com Calonge o Begur
fins hi tot l’interior del triangles pintats conserven grafis-
mes que representen anagrames cristians, símbols pagans,
invocacions religioses i dibuixos amb motius diversos. No
es conserva cap exemple d’aquesta tipologia a Palamós.
12.- Ludovica COLUSSI: “Comunidors, creus de terme,
campanars, meteorologia popular i bruixes”. L’Erol: revista
cultural del Berguedà, núm. 103, 2010, pàg. 34.
13.- El salpàs era una benedicció que recorda la seny-
al (sang de l’anyell pasqual) que Moisès va fer pintar a les
llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg
l’àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del salpàs,
marcar la casa perquè el mal passés de llarg.
14.- Letícia DARNA GALOBART: “Heràldica i simbolo-
gia a les masies catalanes”, Paratge núm. 28, 2015, pàg.
110.
15.- José Ignacio SÁNCHEZ RIVERA: “La cruz como
icono protector en los espacios de tránsito”. Estudios del
patrimonio cultural núm. 5, desembre del 2010, pàg. 25.
16.- Hans-Jürgen SEEBERGER: Key to the Spiritual
Treasures, 1897, pàg. 102.
17.- Amb el temps es va creure que venia del signifi-
cat de Iesus Hominum Salvator, (Jesús el salvador dels
homes), tot i que avui sabem que és una interpretació
equívoca que va fer-ne la gent.