25

Revista
Setembre
2017
 Agenda telefònica
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Mossos d’Esquadra 088
Mossos d’Esquadra Figueres 972 675 089
Mossos d’Esquadra Roses 972 152 777
Bombers 085
Bombers Figueres 972 500 080
Sanitat Respon Roses 602 444 111
Hospital Figueres 972 501 400
Hospital Josep Trueta Girona 972 940 200
Atenció Primària l’Escala 972 776 060
Creu Roja Urgències 972 222 222
Ambulàncies 972 505 050
972 675 050
Dispensari Ventalló 972 793 053
Ajuntament Ventalló 972 793 156
Fisioterapeuta Ventalló 972 771 475
Podòloga Ventalló 699 806 750
Dispensari l’Armentera 972 520 026
Informació Toxicològica 915 620 420
Taxi Feliu Camallera 972 794 016
Sorea Atenció al client 904 100 138
Fecsa-Endesa Atenció al client 902 507 750
Fecsa-Endesa Averies 900 747 474
Movistar Atenció al client 1004
Movistar Averies 1002
Mn. Joaquim Giol 972 520 145

Farmàcies
Farmàcia Arbre Sec 872 004 028
Carretera Figueres - La Bisbal
L’Arbre Sec

Farmàcia M.L. Falguera 972 520 147

Plaça Catalunya, 11
L’Armentera

Farmàcia Xavier Tarradas 972 794 010

Carrer Lluís Fàbrega, 4
Camallera
2
Contingut
AGENDA TELEFÒNICA.............................2
EDITORIAL....................................................3
ACTUALITAT..............................................4
FESTES...................................................6
ENTITATS................................................10
ENSENYAMENT......................................14
VENTALLÓ SOLIDARI.............................16
VENTALLONINS......................................20
RACÓ DE L’ART I LA CULTURA..............23
MARE DE DÉU DE L’OM........................26
MEMÒRIA HISTÒRICA..........................32
VIDA SOCIAL............................................33
CUINATS...............................................34
FESTA MAJOR 2017...............................35
Editorial
Aquest any, la revista de Ventalló i tots
nosaltres celebrem els 25 anys de la
nostra publicació.
Vint-i-cinc anys donen per molt. Primer
de tot, volem agrair a tothom que hi ha
participat i treballat, però, sobretot, agrair
i aplaudir a les persones que fa 25 anys
varen pensar que estaria bé treballar
perquè Ventalló tingués una revista. I no
varen emprendre un projecte fàcil.
Amb tota la valentia es va tirar endavant
una revista molt completa i de gran quali-
tat. Durant aquest temps, tot i els canvis
que ha sofert, sempre ha mantingut un
gran nivell. Tothom ha aportat el que
millor sabia fer i això ha enriquit aquesta
publicació en cada moment.
En aquests anys han anat passant dife-
rents persones i, de ben segur, que a cada
edició s’hi podrien veure les petjades que
hi ha deixat cadascuna d’elles. Treballar en
la revista és molta feina i responsabilitat.
Carta de l’Alcalde
Benvolguts veïns i veïnes,
De nou us saludo a les portes d’una
altra festa major. Des de l’Ajuntament, i
juntament amb tots els que en formen
part, vull desitjar-vos que passeu una
molt bona festa.
Any darrere any anem treballant per
mantenir i tirar endavant el nostre
estimat municipi, tasca no gens fàcil en
èpoques en què les nostres institucions
s’enfronten a canvis profunds.
Esperem enfrontar l’etapa que ens ha
tocat amb valentia i determinació.
Us recordem, com sempre, que
l’Ajuntament està a disposició de tothom
que ens vulgui fer arribar la seva opinió i
suggeriments de millora.
Salutacions,
Joan Albert i Teixidor
Alcalde de Ventalló

Edita Des d’aquí us ho volem agrair, moltes

Ajuntament de Ventalló gràcies a tots!

Coordinació i redacció periodística La revista de Ventalló fa 25 anys enmig

Carles B. Gorbs d’un panorama social i polític ben con-
Disseny i maquetació vuls. Sortim d’un agost marcat pels atacs
Martí Riu terroristes a les Rambles de Barcelona
i Cambrils que han colpejat profunda-
Correcció
ment la nostra societat i el nostre poble,
Maragda Caballero
i estem a les portes de celebrar el
Impressió referèndum que ens determinarà el
Impremta Pagès nostre futur a curt i llarg termini.
Dipòsit legal
DL GI 235-1995 Aquesta situació en l’àmbit nacional fa
que el nostre treball a l’Ajuntament sigui
Amb la col·laboració de: complicat, les subvencions que ja teníem
aprovades s’han vist bloquejades i això
dificulta la legislatura.

Tot i així, sense cap dubte continuarem

L’Ajuntament de Ventalló, com editor,
no s’identifica necessàriament amb les
opinions expressades als articles signats.
Prohibida la reproducció total o parcial de
la revista sense prèvia autorització escrita
de l’editor.
Els drets de les fotografies pertanyen als
mateixos autors.
Si voleu col·laborar amb la revista podeu
enviar els vostres escrits i/o fotografies
al correu electrònic de l’Ajuntament
culturaifestes@ventallo.cat o al
coordinador de la revista Carles B. Gorbs
cgorbs@gorbs.cat
treballant per trobar-hi solució.
La situació és complicada i incerta,
nosaltres celebrarem la festa major,
concretament la fira de l’oli, el dia que
ha estat escollit per al referèndum, això
ens comportarà una feina addicional,
però estem segurs que entre tots serem
capaços de conduir la situació i que ni
les votacions ni la fira se’n vegin perjudi-
cades, sinó més aviat al contrari, que la
fira s’inundi de llibertat i democràcia i el
referèndum de festa i diversió.
Consell de redacció

3
 ACTUALITAT

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC
L’Ajuntament de Ventalló va signar
el pacte d’alcaldes el 26 de març
de 2012, dintre del Pla d’acció
per l’energia sostenible.

Amb la renovació de l’enllumenat públic l’Ajuntament

tindrà un estalvi d’energia del 74,9% (68.608 KWh),
una disminució d’emissions de 21 tones de CO2
i un estalvi anual de 10.863 euros.

L’actuació en tot el procés per l’eficiència energètica

ha estat substituir 189 punts de llum per uns altres
de tecnologia LED.

S’han modificat 12 quadres de llum i s’han instal·lat

rellotges astronòmics, juntament amb un sistema de
telegestió que ens permet conèixer el consum a
temps real.

Tots aquests treballs s’han dut a terme amb un

conveni i amb una subvenció de la Diputació de
Girona, CILMA i BEenerGI, amb un import d’inversió
de 141.000 euros.

Joan Albert

CIVISME I CONVIVÈNCIA
El poble és un espai de convivència per a tothom i lloc on individualment i de tots els ciutadans
ens relacionem uns i altres. Els usos dels espais comuns estan i ciutadanes en el seu conjunt.
regits per unes normes de convivència definides i assumides
Tots en fem ús i, en conseqüència,
de forma col·lectiva.
tots hem de tenir cura del seu
El civisme, com a respecte a aquestes l’administració: els ajuntaments i manteniment. No podem traslladar
normes, constitueix el conjunt de els governs, fan normes que ens la part de responsabilitat que és
qualitats i valors comuns que faciliten obliguen a tots per afavorir la nostra a altres persones ni tampoc a
la convivència i que ens permeten convivència. Aquestes normes són les l’administració.
viure en comunitat. lleis i les ordenances.
Hi ha tot un seguit d’accions, que
Per tal d’unificar el que es considera L’espai públic, el mobiliari, la sense gaire esforç poden ajudar al fet
cívic en un context social determinat, jardineria i els altres elements que que entre tots millorem l’espai públic
els representants dels ciutadans a l’integren són de tots, de cadascú del nostre poble.

4

Contenidors
i deixalles
Cada un de nosaltres genera una
mitjana d’1,5 kg d’escombraries cada
dia.
Per tal que tot que aquest volum de
deixalles es pugui gestionar amb
el menor impacte possible per al
medi ambient, cal que en fem una
tria adequada i les dipositem dins el
contenidor que correspongui.
Les deixalles fora dels contenidors
causen perjudicis a tots els veïns
perquè provoquen:
Risc de fer-se mal, d’ensopegar o
tallar-se amb vidres o llaunes.
Risc per a la salut: bacteris, rates...
Brutícia i pudors.
Invertir més recursos de tots
els ciutadans en la recollida i la
neteja.
L’Ajuntament de Ventalló disposa de
dues deixalleries gratuïtes:
Una deixalleria selectiva a
l’Armentera, a la que hi podem
anar tots els dimecres i divendres
de 9.30 h a 12.30 h.
Una altra deixalleria a l’entrada
nord de Ventalló, en la qual,
prèvia recollida de clau a les
dependències municipals,
s’hi pot anar a deixar mobles,
electrodomèstics i altres
andròmines.
Un punt per deixar restes
vegetals al Mas Gros i a
Valveralla, al qual s’hi pot accedir
demanant la clau a l’Ajuntament.
A més, els contenidors de restes
vegetals que hi ha situats al Mas
Gros que tenen l’accés obert cada
dia i a totes les hores de l’any.
En disposar de tots aquests punts,
preguem que els utilitzem segons les
normes establertes i us abstingueu
de dipositar a terra i al voltant dels
contenidors tota classe de mobles,
ferros i plàstics.
Deixalles
al terra
Als carrers del nostre municipi
hi ha papereres per dipositar les
deixalles, però mai no s’hi ha de
deixar les bosses d’escombraries
de la cuina, que s’han de deixar als
contenidors destinats a aquest ús. Les
escombraries escampades per terra
embruten l’entorn i són un risc per a
la salut de les persones.
ACTUALITAT
Excrements
de gos
Tenir un gos és una gran
responsabilitat que dóna molta feina.
S’ha de portar al veterinari, donar-li
menjar i beure, treure’l a passejar
diverses vegades al dia i netejar el
que embruti.
Si un gos embruta el terra, de qui és
responsabilitat? De l’escombriaire que
ho hauria de netejar, del policia que
ho hauria de sancionar, del gos...
o de la persona que porta el gos i
que té l’obligació de netejar-ho?
Els excrements de gos provoquen
molts problemes a les persones:
brutícia, riscos de caigudes i
malalties.
El gos no pot recollir els seus
excrements, qui el porta sí.
Si entre tots els del poble i els
visitants, tant els fixos com els
esporàdics, tenim en compte les
nostres actituds, la convivència
de tots en resultarà beneficiada.
I tots podrem gaudir del nostre
municipi.
Per endavant us donem les
gràcies a tots.
Equip de govern
5
FESTES

AMPA Escola
Castanyada

Cap d’any

6
 FESTES

Sopar
de dones

Festa petita
de Ventalló

Valveralla
Revetlla de Sant Joan
sota la figuera

7
 FESTES

Valveralla
Sopar a la fresca del
mes d’agost

Festa Valveralla

8
 FESTES

Masos
de Ventalló
Festa Masos

Vila-robau
Festa Vila-robau

9
 ENTITATS ANC VENTALLÓ

VOTAR L’1 D’OCTUBRE,

UN DRET FONAMENTAL
Pocs ens pensàvem que, 40 anys després de la mort del
dictador, el debat a l’Estat espanyol encara estaria situat
en si és o no possible poder anar a votar.

És incomprensible que, si durant anys

milions de persones surten al carrer
reclamant-ho, si els partits majoritaris
al Parlament de Catalunya així ho
defensen, si les enquestes diuen que
la majoria de la població vol votar
–per dir sí o no, tant se val–, l’Estat
faci com qui sentís ploure i dediqui
esforços, únicament, a difamar,
amenaçar i desprestigiar els partidaris
d’una consulta pacífica, democràtica i
de contingut estrictament polític.

En quin país vivim? És que hi ha algú

que, sincerament, creu que això té
una altra solució que no sigui les
urnes? És que algú es pensa que
aquest moviment de milions de
persones s’esvairà de la nit al dia?

Si tan segur estigués el Govern

Espanyol que el millor per a
Catalunya és mantenir-nos com
fins ara, en una mateixa estructura
d’Estat, no seria millor convèncer
amb arguments els partidaris de la
independència per tal que Catalunya
continués sent part d’Espanya?
No serà que realment no tenen
arguments per convèncer ningú i que,
en cas d’obrir-se el debat amb dades
reals, el nombre de partidaris per
la independència seria encara més
gran?
En qualsevol cas, estem on estem.
Ens vàrem creure allò que varen
dir fa anys des de Madrid de “en
ausencia de violencia se puede hablar
de todo” i no, “de todo” no es pot
parlar i menys encara preguntar a la
població. Estem controlats per una
estructura d’un Estat que decideix
de què podem opinar i de què no
estem autoritzats a opinar. És una
democràcia feble que protegeix la
seva inoperància amb eines pròpies
de països predemocràtics.
Tant és així que, en el moment
d’escriure aquest text, unes setmanes
abans que la revista vagi a impremta,
molts dies abans de la data del
referèndum, encara no sabem quina
nova amenaça utilitzarà l’Estat per
intentar evitar que la gent vagi a
votar l’1 d’octubre.
Sigui la que sigui, l’1 d’octubre anirem
a votar. Votarem. I tant que votarem!
Els partidaris de mantenir-nos com
estem votaran que no i els partidaris
d’aconseguir millores per al nostre
país votarem que sí. Lliurement. I
el resultat de la votació aquest cop

10

serà vinculant. I pocs dies després
de la consulta, com en qualsevol
país civilitzat, s’avançarà per aplicar
el resultat. De forma constructiva i
serena.
Des de l’Assemblea Nacional fa
anys que treballem per tal que la
població pugui decidir lliurement el
seu futur i aquest cop, com tantes
altres vegades, estarem al costat de
les nostres institucions per tal que així
sigui. Costi el que costi. Perquè si ens
Foto: Dolors Gibert
treballem per tal que la
població pugui decidir
lliurement el seu futur
deixem atemorir per les amenaces,
què vindrà després? Quants cops
decidiran o ens diran què podem o
no podem fer?
Aquest 1-O podem decidir entre
estar sotmesos als que ens volen
callats i atemorits o donar una lliçó
de maduresa política i social i dir que
ja n’hi ha prou. Que som ciutadans de
primer ordre, no vassalls.
I quan anirem a votar ho farem
pensant en els nostres fills i en els
nostres néts, però també amb els
nostres avis i àvies. Perquè tots ells
puguin viure en una societat més
justa i digna, que no ens avergonyeixi
en parlar d’ella, que ens doni
ENTITATS ANC VENTALLÓ
Des de l’Assemblea
Nacional fa anys que
solucions als problemes laborals i
socials, que tingui cura de l’educació,
de les infraestructures, de la xarxa
de transports, d’un sistema sanitari
que ha de ser complet i modern, amb
unes pensions dignes a l’alçada de
la resta de països europeus, on no
haguem de demanar constantment
almoina per uns drets que són
nostres per dret propi.
No som únicament persones que
paguen impostos. Nosaltres som la
societat mateixa. La que fa possible
l’estat del benestar, la que té deures,
però també drets.
Us animem, doncs, a tots a gaudir
aquest 1 d’octubre d’una fantàstica
i festiva jornada democràtica –que a
més coincideix amb la Festa Major
del poble i amb la Fira de l’Oli– que
pot canviar molt positivament el
nostre futur. Aneu a votar. Feu ús del
vostre dret, aquell dret que us varen
treure durant tants anys (masses) i
sentiu-vos orgullosos d’estar fent un
gran pas per aconseguir que el nostre
país sigui un país millor.
Bon referèndum per a tots!
Assemblea Nacional Catalana
VENTALLÓ
11
 ENTITATS CLUB DE LECTURA DE VENTALLÓ

EL CLUB DE LECTURA,
UN ESPAI PER A TOTHOM
Any 1, el primer. Aquest curs passat, de setembre fins a maig, el Club de Lectura va iniciar
la seva singladura: l’aventura de llegir compartint amb altres lectors una història que,
essent la mateixa, és percebuda o interpretada subtilment diferent, en tant que distints som
cada lector. La solitud d’un mateix amb el llibre obert a les mans i el silenci que comporta,
queda transformat, donant pas a una literatura més viva, més rica, revelant matisos que,
individualment, poden haver-nos passat desapercebuts i que sovint són importants per al
capteniment de la història llegida.

Un club de lectura és un espai on es
confronten punts de vista divergents
dins d’una mateixa situació narrativa,
s’expliciten i es valoren entre tots
els components, aprofundint i
engrandint aquella obra literària de
la qual, abans, havíem fet una molt
personal i única interpretació. D’una
experiència lectora i estètica (parlem
de literatura) individual, a la de
constatar que hi ha més, encara més,
del que complagudament pensàvem.
Com funciona un Club de Lectura?
Un grup de persones es reuneix
mensualment en un lloc i hora
determinats per comentar la
lectura d’un mateix llibre, préstec
d’un exemplar que forma part de
l’anomenat “lot de lectura”. Dos
fons diferents de l’administració
pública catalana ens subministren
aquests lots: la Diputació de
Girona i la Generalitat de Catalunya
(CePSE), gestionats per la biblioteca
Víctor Català. Això propicia més
disponibilitat i una diversitat àmplia
a l’hora d’escollir, tant pel que fa a
escriptors, com a gèneres literaris.
Retrobem els nostres autors en
obres anteriors i en les publicades
recentment, descobrim creadors
l’existència dels quals ni sospitàvem
i que, ara ja coneguts, seran tan
significatius que mai més no els
podrem oblidar. Llegim obres que
fan pensar, històries que commouen,
personatges que sedueixen, relats
que sorprenen, herois i heroïnes que
són singulars i també quotidians.
Fantasia i realitat fictícia que és el
gran art de la versemblança. Som en
el món de la literatura. Aprenem.
Vuit obres literàries en vuit mesos:
una gran novel·la familiar; una
altra sobre l’amistat traïda; sobre
l’educació i la formació; sobre l’anhel
de maternitat i el sentit de l’honor;
sobre el valor del temps i la seva
complexa percepció; gènere epistolar
i enamorament dins l’espai virtual;
creació de personatges ficticis per fer-
nos conèixer històries que han estat
reals i han succeït en llocs propers i
concrets; finalment, la memòria al cap
dels anys, els fantasmes que poblen
una vida, les pèrdues, l’amor i la mort.
La llengua de cada obra literària és
la catalana, en versió original o en
traducció quan així correspon.
Un Club de Lectura d’adults és un
espai per a tothom, sigui quina sigui
l’edat, la procedència i el nivell de
formació. Un requisit, solament:
valorar l’art de l’escriptura, estimar la
literatura, compartir-ne el plaer.
Llegir ens porta lluny, de nosaltres i
del nostre petit món. Llegir ens porta
al bell mig de nosaltres mateixos.
Llegir ens dibuixa paisatges nous,
temps diferents, costums diversos.
Llegir ens ensenya a ser selectius i a
ser generosos. I a ser respectuosos. El
coneixement d’una gran obra literària,
quan ho és, ens canvia perquè ens
obre al desconegut per abraçar-lo.
Animeu-vos. El Club de Lectura ja ha
arrencat.
Maria Teresa Cros

12
 ENTITATS FC VALVERALLA

TEMPORADA
2016/2017
Aquest any (aquesta temporada) ha sigut diferent de
pràcticament totes les anteriors per al FC Valveralla.
Hem complert deu anys com a club i estem molt contents.
Vam començar la trajectòria el 2007 i esperem que duri
molts anys més.

Per als que no ho sapigueu, aquest

equip està inscrit a la lliga de vete-
rans de la província de Girona des
de fa uns quants anys, concreta-
ment vuit dels deu anys d’història,
ja que durant dues temporades vam
competir a la lliga de futbol de 4a
territorial de la FCF.

Des dels seus inicis ha passat molta

gent per l’equip i amb resultats
diversos. Aquest any, tant en l’àmbit
esportiu com en el social, hem acon-
seguit coses importants. Hi ha gent
del municipi, però, també de molts
pobles del voltant com ara Vilada-
mat, Camallera, Verges, Sant Jordi,
l’Escala, etc.
La competició de lliga es va acabar
el 3 de juny passat amb una meri-
tòria 3a posició final, després d’haver
estat lluitant bona part de la tempo-
rada amb els primers. Érem un equip
que, tot i no fer molts gols, ens
en feien poquíssims i així anàvem
sumant punts. La 2a volta va ser un
pèl accidentada i alguns resultats ne-
gatius ens van deixar sense opcions
de poder aspirar al 1r lloc.
Hem de dir que hem format un gran
grup de més de trenta persones
(entre jugadors i gent que col·labora)
els quals, en un inici, molts no es
coneixien entre ells, però que s’ha
passat a formar una bona colla
d’amics amb perspectiva que duri
força temps. Alguns hi són sempre i
altres quan poden ser-hi, però tots
fem una pinya necessària per tenir
bons resultats i seguir endavant.
Gràcies a Pep, Xavi, X. Ballesta, Jubal,
Adrian (“Farru”), Esteve, J. Carrera, J.
Gatius, Catoi, Barceló, Pau, Robert,
Carlos, C. Alabau, Marc, A. Gatius, J.
Clotas, Sau, Adrià, Camprubí, Hugas,
Hadgi, J. Bernal, Jaw, Quintana, Lluís,
Anton, Silver, Ignasi, Nano, Oriol,
Genis i Dani.
Estem orgullosos de formar-ne part
i us convidem a conèixer una mica
més l’equip venint cada dissabte de
partit al camp municipal de Ventalló.
Volem agrair, finalment, la
col·laboració de l’Ajuntament, sense
l’ajut del qual seria molt difícil tirar
endavant.
Salut i visca FC Valveralla!

13
 ENSENYAMENT ESCOLA OLIVERES MIL·LENÀRIES

EL MEU PAS PER L’ESCOLA

OLIVERES MIL·LENÀRIES
Aquest mes de setembre ja farà catorze anys que per primera vegada vaig trepitjar la que
llavors encara s’anomenava “Escola de Ventalló”. Recordo com si fos ahir la càlida rebuda que
em va fer, no només la Lurdes, la directora que hi havia llavors, i l’Angelines, l’altra mestra
i tutora de Cicle Mitjà i Superior, sinó també una colla de pares i mares del poble que, en
aquell moment, entraven a l’escola per veure si necessitàvem res i que em van rebre amb
el millor dels seus somriures i em van desitjar molta sort. Sé que també em van dir que hi
estaria molt bé, ja que tots junts formàvem una petita gran família.

Si miro en perspectiva i des de fora,

m’adono del gran progrés que ha fet
l’escola al llarg d’aquests darrers anys.
Sense cap mena de dubte, aquest
progrés hauria estat impossible si
no s’hagués comptat amb una colla
de pares i mares que durant molts
cursos han treballat, col·laborat
i segueixen fent-ho, de manera
altruista per tal de garantir, no només
un bon funcionament, sinó també
que no ens falti mai de res.
Un element important ha estat
l’Ajuntament de Ventalló. No hem
d’oblidar que, des de fa anys, està
negociant amb el Departament
d’Ensenyament per tal de poder
tenir una escola nova i, d’aquesta
manera, poder garantir unes millors
infraestructures de les quals, sens
dubte, se’n beneficiarien tots els nens
i nenes de l’escola. Des d’aquí, i en
nom de totes les meves companyes,
vull agrair i donar les gràcies tant
a l’antic Consistori com a l’actual
per l’esforç i dedicació que en tot
moment han mostrat per tal de poder
aconseguir aquestes millores, de les
quals cal destacar la instal·lació d’un
mòdul prefabricat i les posteriors
obres i reestructuració de l’edifici que
han culminat amb l’ampliació del pati.
Sense cap mena de dubte tot això
no hauria estat possible si al llarg de
tots aquests cursos l’escola no hagués
comptat amb un equip de mestres
cohesionat i cada vegada més
estable. Un equip de mestres que
any rere any no ha estalviat hores en
treball, reciclatge i dedicació per tal
de poder garantir una bona educació
per a tots els nens i nenes que en el
seu dia han passat per l’escola, pels
que actualment hi estant matriculats
i pels que en un futur no molt llunyà
seran nous alumnes.
Gràcies a aquest equip i a tots/es
companys/es de la ZER Tramuntana
que hi han col·laborat, hem
aconseguit, amb el pas del temps,
que l’escola sigui una de les entitats
importants i valorades pel poble,
ja que, si em permeteu un apunt
personal, un poble es manté viu
sempre que hi hagi escola; i això
és precisament pel que s’ha lluitat i
treballat al llarg de tots aquests anys
que fa que estic davant la direcció. Els
fruits d’aquest treball de tots queda
reflectit mirant enrere, quan vaig
entrar per primera vegada hi havia
vint-i-sis nens/es i tres mestres i ara,
catorze anys després, hi ha vuitanta-
sis nens/es i set mestres i mig, sense
comptar les mestres itinerants.
Només em queda agrair, en nom
de totes les companyes de l’escola,
a totes les comunitats educatives
que hi han format part al llarg de
tots aquests anys i a totes aquelles
persones del i fora del poble que, en
un moment donat, han col·laborat
posant el seu granet de sorra i han
confiat en el nostre projecte educatiu
per tal que actualment tots en
puguem gaudir.
Maria Teresa Prat

14
 ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS

PARTICIPACIÓ
FAMILIAR
Una de les coses que ens caracteritza com a llar és la participació de les famílies en diferents
activitats, diferents projectes, tallers... Seguint en aquesta línia, durant el curs escolar vam
volem fer una nova proposta i anar més enllà. Vam proposar als pares i mares de la llar que
col·laboressin amb nosaltres per elaborar la unitat didàctica que realitzaríem amb els seus
fills i filles durant el mes de febrer: “Els papes i les mames van a treballar”... que més o menys
és el que pares, mares, avis, àvies i educadores acostumem a dir als petits quan els deixen a la
llar, i sobretot si algun dia fan una mica el “ronso”...!

La nostra proposta va ser que Els pares i mares són el principal

poguessin venir a la llar a explicar,
tot plantejant una activitat del
caire que volguessin: un conte,
una representació amb titelles, una
projecció, fent plàstica, o música o
dansa, o experimentant amb les eines
que utilitzen. I d’aquesta manera
crear una experiència divertida que
ens pogués enriquir a tots plegats.
A partir de les activitats que ells ens
proposarien nosaltres elaboraríem la
nostra unitat didàctica.
L’educació, també la dels més petits,
ha de ser una tasca compartida entre
la família i l’escola. Vam pensar que
aquesta proposta podia ser una altra
manera d’estrènyer més aquesta
relació. I efectivament així va ser.
Per fer-ho, va ser important que
hi hagués una bona coordinació i
col·laboració entre nosaltres. “Malgrat
que a casa i a la llar es comparteixin
objectius, la família és qui assumeix
el paper principal en l’educació. El
centre educatiu no és cap substitut
de la família sinó un complement que
vetlla també pel desenvolupament
integral de l’infant. El nen a l’escola es
trobarà en un ambient diferent del de
casa i la llar li aportarà nous entorns
d’aprenentatge.”
agent socialitzador i les educadores
necessitem saber l’ambient on es
desenvolupa aquest nen/a per tal
d’intervenir educativament a les
necessitats individuals del nen, però
també considerem important que els
pares tinguin l’oportunitat de viure i
conèixer l’ambient on es desenvolupa
el nen/a durant unes hores al dia.
A mesura que les diferents famílies
van anar tenint les propostes ens ho
van anar comunicant i així vam anar
concretant les activitats:
Vam introduir la UD amb un conte,
El conte dels oficis. Les educadores
vam representar el conte dels oficis
amb els titelles que vam elaborar,
intentant que sortissin els oficis dels
pares i mares que van poder venir a
la llar: la Laura ens va fer un taller de
cuina vegetariana, i un de fotografia.
En Miquel i Marta un circuit
d’educació viària. Amb la Llúcia vam
fer de veterinaris, també vam visitar
el dispensari a on vam trobar a en
Toni, el metge del nostre poble; la M.
Àngels i la M. Pilar! amb la Karen vam
fer un taller de reciclatge; en Ricard
ens va fer de pagès durant un dia,
fins i tot vam apadrinar una gallina!
Algunes titelles del conte que vam elaborar!
En Raimon i la Noemí ens van
ensenyar com relacionar-nos amb els
gossets i amb la Montse i la Bea vam
fer una magnífica classe de ball. La
Lídia ens acosta al món dels cavalls
i la Maria ens va endinsar al món
mariner... finalment amb la Neus vam
poder experimentar amb diferents
tipus de sorra! Ens ho vam passar
tetaa!
Què us sembla? Nosaltres ho vam
valorar molt positivament, i pensem
que aquesta proposta ens va aportar
molt a tots plegats.
Un cop més volem agrair a totes les
famílies la seva participació, d’una
manera o d’una altra, en tots els
projectes de la llar. Sense vosaltres tot
això no seria possible!
Moltes gràcies per tot!!
L’equip d’educadores

15
 VENTALLÓ SOLIDARI

27/11/2016
Ajuda al projecte JASMINE
SCHOOL ATHENS. En aquest
centre es vol donar suport als
refugiats sirians, creant una
comunitat que s’autogestioni
el seu dia a dia, i així donen
una possibilitat de sortir dels
camps de refugiats, creant
unes condicions de vida més
humanes.

17/12/2016
Camina per la Marató de TV3.
Ruta circular de 7 km fins a
la Muntanya Gran.
10/12/2016
Recollida d’aliments a favor del
GRAN RECAPTE dut a terme
per la parròquia des de fa molts
anys i gran èxit.

16
 VENTALLÓ SOLIDARI

26/12/2016
Tirada de la Quina amb suport i
organització per part de l’AMPA
de l’escola de Ventalló en favor de
Jasmine School.

13/052017
El concert de la
Maria del Mar Bonet
a favor de PROACTIVA
OPEN ARMS.

19/08/2017
Projecte a favor de la construcció d’una escola al Senegal.

17
 VENTALLÓ SOLIDARI

MARIA DEL MAR BONET

I VENTALLÓ
En suport de Proactiva Open Arms

El passat 13 de maig va
tenir lloc a l’Espai Polivalent
de Ventalló un concert de
solidaritat de la cantant
mallorquina Maria del Mar
Bonet en benefici de l’ONG
Proactiva Open Arms,
dedicada al salvament
marítim dels refugiats que
travessen la mediterrània.

Aquest acte s’inscriu dins de la

celebració dels 50 anys als escenaris
de Maria del Mar Bonet, que es
porta a terme durant tot l’any 2017
i que tindrà com a acte central un
important concert el pròxim 13
d’octubre al Gran Teatre del Liceu de
Barcelona.

L’artista va presentar totes les

activitats d’aquesta celebració
a finals de 2016 i ja en aquell
moment anunciava als mitjans
de comunicació que durant el
2017 protagonitzaria un concert
de solidaritat amb els refugiats.
Tractant-se com es tracta d’una
persona que ha desenvolupat tota
la seva carrera artística al voltant
de les cultures de la mediterrània,
per a ella era incomprensible fer va, Maria del Mar Bonet enguany bona predisposició i a les facilitats
una celebració deixant de banda els actuarà, en el marc de la seva que va posar l’Ajuntament, el lloc
fets que estan passant a les nostres celebració, a Grècia, Tunis i Egipte... finalment escollit per Maria del Mar
costes, a països i persones que estan com altres vegades ho ha fet a Síria, Bonet per portar a terme aquest
a pocs quilòmetres de nosaltres, Turquia, Palestina, Israel o el Marroc. concert va ser Ventalló. D’aquesta
a l’altra riba del nostre mar. No en Afortunadament, gràcies a la forma, el nostre municipi ha entrat

18
 VENTALLÓ SOLIDARI

a formar part de les més de cent

poblacions de Mallorca, Catalunya,
País Valencià, l’Estat espanyol i de
tot el món (entre els quals, a més
dels països esmentats anteriorment,
estan Austràlia, Itàlia i Cuba), que
enguany formaran part, amb una
activitat o una altra, de la seva
celebració, i, el que és encara més
important, Ventalló haurà col·laborat
de forma activa a ajudar al salvament
de tantes persones que es llencen
al mar fugint de la guerra o d’una
situació econòmica precària.

I és que no es tracta per part nostra

i de les ONG que treballen en el
salvament marítim d’intentar trobar
una solució als conflictes que viuen
aquests països. La solució no és a les
nostres mans. Aquesta ha d’arribar,
com més aviat millor, de part dels
nostres governs i dels governs dels
països afectats.
Però mentre aquesta solució no
arriba, els ciutadans tampoc no
podem restar impassibles davant
d’un desastre humà d’aquestes
dimensions. Tant de bo, al més aviat
possible, els interessos econòmics
i les estratègies polítiques i militars
deixin d’estar per sobre de les
solucions humanitàries.
El concert a Ventalló va aconseguir
recaptar, a través de la venda
d’entrades del concert i de les
aportacions de particulars, 6.135 euros,
que l’Ajuntament va lliurar de forma
immediata a Proactiva Open Arms.
Cal dir que l’organització del concert
va comptar amb un important
nombre de voluntaris, d’entitats i
de persones de tot tipus que varen
participar, d’una forma o altra, a fer
que fos possible.
Entre tots ells cal destacar la
Diputació de Girona, el Consell
Comarcal de l’Alt Empordà, la
Fundació Perramon i el Caravan Inn...
però també diversos establiments del
poble com Ca la Lourdes, Carnisseria
Roca i El Teatret, a més de la
Xarcuteria Roca de l’Escala.
A tots ells, moltes gràcies.
Esperem que arribi el dia en el
qual aquestes iniciatives no siguin
necessàries, perquè no existeixin
aquests conflictes o perquè els
nostres governants encarin les
solucions dels conflictes de forma
eficaç. Mentre això no arriba, la
solidaritat és imprescindible
i Ventalló hi serà present.
Oriol Ferrer

19
 VENTALLONINS I VENTALLONINES

TIR AMB ARC

O L’ART DE LA REPETICIÓ
La pràctica del tir amb arc ha estat una vocació tardana. Entre aquells arcs i fletxes de
canyes i un cordill dels jocs d’infantesa pels entorns de Ventalló i el retrobament amb
aquesta eina van haver de passar molts anys. L’encesa de la flama olímpica de Barcelona
del 92 o els bons resultats obtinguts per la selecció de tir olímpic no van aconseguir
despertar l’indi que devia portar a dins. Sí que ho va fer la lectura de diverses obres
de Miguel Àngel León Abarca sobre el Zen –crec que només editades en format Kindle–
o el llibre clàssic del professor alemany de filosofia Eugen Herrigel i el seu llibre
“El Zen en el Arte del tiro con arco”. A partir d’aquestes lectures, gota a gota, van
despertar-me el desig de practicar-lo.

Tenia clar que la pràctica d’aquest

esport minoritari –excepte a Corea
del Sud– no seria per competir amb
altri més que amb mi mateix. I així va
començar la recerca que va portar-me
a fer uns curs d’iniciació i a obtenir
la llicència federativa que és la que
permet posseir, transportar i usar
aquesta arma del tipus E. Així va
començar aquesta competició amb la
postura corporal, amb la musculatura,
que al principi un pren consciència
de “centenars” de músculs dels quals
no sabies ni de la seva existència i
que ara deien “sóc aquí” quan els
obligaves a treballar. Un treball molt
important també amb la respiració
i, sobretot, en la concentració, en
deixar la ment en blanc… Quan tot
això s’ajunta amb harmonia, la fletxa
va al blanc… o hi hauria d’anar.

La meva tria d’arc va ser pel Long

bow –flat bow en realitat– descendent
dels antics arcs de guerra medievals,
però fets amb les tècniques del
segle XXI. Fustes laminades, més o
menys exòtiques, amb laminacions
de carboni o fibra de vidre i fets per
un artesà arquer –en el meu cas per
Lemuel Moreno de L.A. Traditional
bows, que també fa els de la gran
campiona internacional actual de tir

20
 VENTALLONINS I VENTALLONINES

Al club deixen
tot el material necessari,
el van adaptant al
teu desenvolupament
muscular i veus tot tipus
de modalitats i tipus d’arc

Clubs relativament propers on adreçar-se

CLUB ARQUERS DE SALT - Totes les modalitats
CLUB D’ARQUERS FIGUERES És un esport en el qual hi tenen
CLUB D’ARQUERS POLIGARIS - Sobretot arc tradicional. cabuda totes les edats i condicions.
CLUB D’ARQUERS D’ESCLANYÀ - Totes les modalitats, però més centrat Als clubs hi ha arquers de set anys
en olímpic i arc de politges. fins a arquers que superen els
vuitanta.

amb arc tradicional, Encarna Garrido.
Aquest “pal d’escombra” sofisticat i
una corda no disposa de cap sistema
de mira. És l’art de la repetició, el fet
de tirar milers de fletxes, la intuïció i
el treball constant amb tu mateix el
que porta a tocar a un blanc situat a
18, 30 o 40 metres –encara que les
fletxes errades les pots haver d’anar a
cercar a 90 metres.
Alterno la modalitat de tir en
un camp de tir amb dianes fixes
i distàncies precises i el que es
diu Recorregut 3D. Aquest darrer
consisteix en un circuit de diversos
quilòmetres en zones boscoses on
has de pujar i baixar turons, recórrer
rierols i les dianes són escultures
fetes d’escumes sintètiques d’animals
com cérvols, llops, óssos, conills… a
mida real i disposades de forma que
enganyin els sentits de l’arquer o bé
pels efectes de la llum, o dels matolls
i arbres o per les irregularitats del
terreny.
Aquests recorreguts són molt
nombrosos a la província de
Barcelona, però escassos a les
comarques de Girona. Fa ben poc
s’ha creat un circuit a Vilopriu, ben a
prop de Ventalló, en el que coneixem
com a Mas del Cabo, però que el
trobarem per Camp de Tir la Falguera.
En Long bow normalment es tira
amb fletxes de fusta i no d’alumini
o carboni –en competició només
s’admet fusta. Aquestes fletxes
normalment és el mateix arquer
qui se les fa per tal que s’adaptin
a les seves característiques, les del
seu arc i potència i els seus gustos
personals en la declaració del tub i
emplomallat.
Algun consell per qui
es vulgui iniciar?
Mai no s’ha de comprar un arc ni
material sense haver passat per un
petit curs de formació en un club.
Seran diners llençats, a part que
podem ser un perill per a nosaltres
mateixos o els altres. Al club deixen
tot el material necessari, el van
adaptant al teu desenvolupament
muscular, veus tot tipus de
modalitats i tipus d’arc… i finalment,
si definitivament t’agrada, llavors
serà el moment que t’aconsellin en
la compra del tipus d’arc i potència.
Anar a una coneguda gran superfície
de material esportiu i comprar-se un
arc no és el camí.
Salut i fletxes!
Jordi Serra Carol

21
 VENTALLONINS I VENTALLONINES

IKER González
Hernández
Té en l’actualitat catorze anys. Des
dels cinc o sis anys practica el tennis
taula en el CER de l’Escala. L’Iker ha
estat dos cops campió d’Espanya in-
dividual en les categories de benjamí
i aleví, entre d’altres molts premis i
campionats. Aquest 2017, a Almeria,
va quedar 3r en la categoria infantil.

La seva afició al tennis taula li ve, sens Segons ens comenta: “voldria ser pro- L’Iker, que ja competeix en la màxima
dubte, per tradició familiar. En aquest fessional i viure d’aquest esport”, que categoria nacional, és una gran pro-
moment es troba al CAR de Sant li suposa barrejar els estudis amb les mesa de l’esport i, consegüentment,
Cugat per segon any consecutiu. cinc hores i mitja d’entrenament diari. del tennis taula en l’àmbit de tot l’Estat.

MARC MOON&BELLA
Fernández
Soler
Ha quedat finalista al Premi de
Narrativa Periodística de l’Alt
Empordà, celebrat el mes de març.

Moltes Felicitats Marc!

La MONTSE i la BEA, o Moon&Bella expandir l’addicció a aquesta música

(de nom artístic), han fet del Lindy
Hop i de la música swing el seu
motor de vida.
Van començar fa quatre anys en un
curs d’un cap de setmana a Girona,
deu hores de classe en dos dies i van
tenir clar que n’havien d’aprendre més.
Aquesta voluntat les va portar a viatjar
per tot arreu buscant nous cursos i
nous professors i noves experiències,
de Nova York a Lisboa, Eslovènia,
França, Itàlia... sempre per millorar,
fins que van veure que necessitaven
una comunitat més propera per poder
i a aquest ball. Així, sense pensar-ho
massa, van començar a fer classes
regulars a Figueres i esporàdiques als
poblets de l’Empordà i han creat una
comunitat que supera els dos-cents
membres. El secret? El somriure que
desperta ballar de manera relaxada i
social acompanyats de bona música.
Ara aquestes dues balladores incansa-
bles dediquen gran part del seu temps
a organitzar esdeveniments locals i
internacionals de Lindy Hop, a formar-
se i a seguir ampliant la comunitat a
l’Empordà.

22
 RACÓ DE L’ART I LA CULTURA

RACÓ DE LA NOSTÀLGIA

MOIX I ELS SEUS

AMICS A VENTALLÓ
Aquest any en Terenci Moix hauria fet setanta-cinc anys,
ja en fa catorze de la seva mort i com a homenatge al seu
pas per Ventalló el club de lectura va preparar un acte
en record d’ell i de tota una colla de persones vinculades
a les arts i la cultura.

En Terenci evoca tota una època on

els carrers de Ventalló traspuaven
modernitat i transgressió. Per a
un poble com Ventalló l’arribada
de totes aquestes persones que
formaven part d’alguna manera d’un
àmbit creatiu fou una revolució:
tant en Terenci com la seva parella
en aquell moment, Enric Major, el
matrimoni format per Josep Maria
Mainat i Rosa Maria Sardà; Àngels
Moll i el seu marit, també la parella
formada per Benet i Jornet.

Tots ells reconeixen que a Ventalló

van passar una de les etapes més
felices de la seva vida, entre amics,
vacances i la tranquil·litat que els
donava el poble.

Tot allò es va anar desdibuixant, per

una part trencaments matrimonials
varen anar distanciant aquella colla
del poble i els que hi quedaren ja
era d’una manera diferent, però
el que ha quedat, per a ambdues
parts, és la nostàlgia de les vivències
i dels moments transcorreguts
pels mateixos participants, com
és obvi, però també la nostàlgia
que el moment va generar als
ventallonins per saber que d’una
manera o altra formaven part de tot
aquell moment revestit de glamur i
notorietat, adjectius que a Ventalló,
com a qualsevol poble de les seves
característiques, no formaven part
del seu vocabulari habitual.
Ara, passats aquells temps ens resta,
com als supervivents que van viure el
moment, la nostàlgia i el record del
que va transcórrer aquí i enlloc més.
De ben segur que tots ho vàrem
fer possible, mantenint a aquestes
persones, que s’allunyaven dels
focus, resguardats entre els nostres
carrers perquè poguessin fruir de la
llibertat de no saber-se observats.

23
 RACÓ DE L’ART I LA CULTURA

3mb MATÈRIA
El taller d’escultura 3mb-matèria està format per
un equip de quatre amics, la Carmen, el Juan Andrés,
la Marisol i el Pere, que viuen entre Barcelona i l’Empordà,
units per la fascinació per les antigues eines de treball
i la bellesa de les seves formes.

5th Avenue. Incògnita. Iron Wing.

D’aquest interès va néixer la idea de L’eina ens parla, és una extensió

crear escultures combinant diferents
peces des d’una mirada eclèctica
donant-los total llibertat.
Treballen a Pelacalç, on es reuneixen
i, en un treball conjunt, donen forma
a les seves creacions.
de les mans del treballador que
l’ha utilitzat durant generacions i
generacions i que l’ha ajudat en
la seva subsistència. És aquesta
dignitat del seu origen que li
permet perdurar en el temps i ser
transformada en art.

Els materials que utilitzen són estris
de treball antics, del camp o dels
diferents oficis, principalment de
Samurai. ferro amb els que barregen altres
elements com la pedra o la fusta
o altres peces procedents del
reciclatge.
L’objectiu de l’equip és dignificar tota
una vida de treball que queda com
a testimoni en cada obra i que es
transmet amb força i dóna energia
al teu espai. Són escultures amb
història, escultures amb vida.

El descobriment de cada peça esdevé

tota una aventura i es converteix en
una recerca de “petits tresors”, com
ells diuen “eines amb ànima”, que
troben en els llocs més insòlits tot www.esculturabarcelona.com
despertant-los del seu abandonament info@esculturabarcelona.com
per donar-los nova vida, el que fa que FACEBOOK: 3mb.materia
cada peça sigui única. INSTAGRAM: @3mb.materia
Aphrodite.

24
 RACÓ DE L’ART I LA CULTURA

VENTALLÓ EN IMATGES

Fotografies: Joan Font

Tots els veïns i veïnes del municipi de Ventalló que vulgueu col·laborar en la revista aportant els vostres escrits, poemes,
dibuixos, pintures, fotografies, etc., en aquesta secció de RACÓ DE L’ART I LA CULTURA, ho podeu portar o enviar per
correu electrònic a l’Ajuntament o al coordinador de la revista Carles B. Gorbs.

25
 SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM

L’APLEC DE L’OM 2017

El 15 d’agost passat, diada religiosa de l’ascensió de la Mare de Déu al cel, i Festa Major
de Pelacalç, es va celebrar amb molt d’èxit i participació el XXX Aplec al Santuari de la Mare
de Déu de l’Om, organitzat pels Amics de l’Om, amb el patrocini de l’Ajuntament de Ventalló
i la col·laboració econòmica de diverses firmes comercials i particulars.

L’ofici solemne, celebrat a l’esplanada

de l’ermita pel rector de la parròquia,
en un dia de sol magnífic, i musicat
per la Cobla Ciutat de Girona, va
centrar l’acte religiós amb el qual
va començar la jornada festiva.
Tot seguit, per tal de commemorar
l’efemèride dels trenta anys, hi hagué
un espai cultural amb diversos parla-
ments, introduïts i presentats per la
regidora de Cultura de l’Ajuntament,
Remei Costa.

En primer lloc, l’escriptora i poetessa

de Ventalló, Núria Esponellà, recità
un inspirat poema A Santa Maria de
l’Om, escrit exprés per a la diada.
A continuació, l’historiador manresà,
Francesc Villegas, repassà les vivèn-
cies i la història dels 30 anys d’aplecs
a l’Om, fent esment especial de la pri-
mera romeria documentada, el 1785,
i de les 14 sardanes específiques que
han estat estrenades al llarg dels da-
rrers anys dedicades a aquests aplecs La imatge de la Verge el dia del seu homenatge. Foto: Antoni Villena
i santuari. Finalitzà l’acte Maria Teresa
Cros, de Viladamat, que centrà el seu del repertori, una d’elles d’estrena Al migdia, més de cent seixanta
parlament titulat Elogi d’una tradició D.O. Montiró, totes elles molt persones s’entaularen per al dinar
sobre la importància del manteni- participades i aplaudides, en especial popular amb arròs, pollastre a
ment de les pròpies tradicions. la sardana d’Enric Vila Armengol, la brasa, pa i vi, aigua i les postres.
estrenada el 1989, A la Mare de Déu
Seguidament, la Cobla Ciutat de de l’Om, que des de llavors, sempre La vetllada va acabar amb el sor-
Girona instrumentà les sis sardanes finalitza l’audició. teig dels diversos premis i obsequis

26

Mossèn Giol disposat a oficiar la missa a
l’esplanada de l’ermita. Foto: Antoni Villena
Durant la celebració eucarística. Foto: Antoni Villena
donats per les firmes comercials
participants, i amb l’actuació especial,
aquest any, del grup de música
popular i havaneres La Vella Lola,
que en una actuació de més de dues
hores, féu gaudir a tothom.
Convé destacar, l’edició d’un punt de
llibre commemoratiu, amb escrit his-
tòric i il·lustració expressa de l’artista
pintor resident a l’Escala, Lluís Roura.
SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM
Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Ciutat de Girona. Foto: Antoni Villena
Homenatge a la Verge de l’Om, a la seva història i a la tradició.
Els Amics de l’Om han creat dues adreces electròniques per facilitar
la informació dels actes i aplecs que se celebrin al Santuari, perquè
pugueu consultar-les a tall d’agenda, de coneixement o de record.
FACEBOOK: Amics Santuari Om
CORREU ELECTRÒNIC: amicsdelom@gmail.com
Amics de l’Om
27
 SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM
30 ANYS D’APLECS
AL SANTUARI DE L’OM
Francesc Villegas, Manresa
Enguany es compleixen 30 anys del renovat Aplec
a la Mare de Déu de l’Om, santuari situat entre els pobles
de Montiró i Pelacalç, del municipi de Ventalló,
a l’Alt Empordà.
Des de temps immemorials, la
festivitat es fa el dia 15 d’agost,
celebració en el calendari litúrgic de
l’Assumpció de la Verge al cel, data
també de la festa major de Pelacalç.
Aquest temple ja és citat com a
existent en el segle XI, malgrat que
l’estructura i les restes romàniques
que conserva són de finals del
segle XII o primers del XIII. Aquesta
església, fins al segle XVII fou la
parròquia antiga de Pelacalç, i des
de llavors, capella sufragània de sant
Sadurní de Montiró.
La primitiva imatge medieval de
la Mare de Déu de l’Om, i també
les diferents altres reproduccions
documentades al llarg de la seva
història, han anat desapareixent per
diferents malvestats. La imatge actual
fou entronitzada el 1940, després de
la guerra civil de 1936-1939. Maria,
en aquest santuari, és advocada del
bon parlar, des que la tradició diu que
una pastoreta de can Perramon, de
Ventalló, va recuperar la parla en trobar
la imatge damunt la soca d’un om.
La història més completa d’aquesta
advocació es pot cercar en el llibre
promogut pels Amics de l’Om el
2012, que jo mateix vaig escriure amb
el títol: El Santuari de la Mare de Déu
de l’Om. 25 anys de l’Aplec. I també
en l’article d’aquesta revista Ventalló
núm. 24 del 2016, sota el títol
28
Santuari Mare de Déu de l’Om. Camí
dels trenta anys de l’Aplec.
Festes i romeries
Un santuari de tan arrelada devoció
mariana ha tingut al llarg dels segles
moments de fervorosa devoció
dels seus fidels de tot l’entorn. Ho
demostren les diverses edicions de
goigs editats, les estampes i gravats
de diferents èpoques antigues i
també les notícies documentals
d’aplecs i romeries des de temps
immemorials.
Es conserva un programa de 1953 pel
qual, amb l’aprovació del bisbe de
Girona, es convoca una Gran Romeria
a la Verge de l’Om, promoguda
pels rectors de Ventalló, Viladamat,
Montiró, l’Armentera, Saldet, Sant
Pere Pescador, Vilamacolum, Torroella
de Fluvià i Valveralla. La festa és
una proclama a l’exaltació mariana,
dirigida als fidels dels voltants, però
també la constatació d’una gran
devoció popular molt arrelada. Al
darrere del programa, en l’etapa
més repressiva del franquisme, hi ha
escrits en català: els Goigs de Nostra
Senyora del Roser i els Goigs a Nostra
Senyora de l’Om.
D’una festa, el 15 d’agost, aplec
o romeria a l’Om, la notícia més
antiga que tenim és de 1785. Ens
en demostra la seva importància la
participació dels rectors de Montiró,
Saldet i Valveralla, la del sagristà de
Viladamat, el domer de Sant Feliu de
la Garriga, i la curiositat que aquests
dos darrers s’hi quedaren als actes de
la tarda “puix, no tenien funcions a les
seves parròquies”.
A part de la festivitat de l’Assumpció
el dia 15 d’agost, tradicionalment s’ha
celebrat missa en el santuari el 26
de desembre, dia de sant Esteve, i el
dilluns de Pasqua florida.
Els darrers 30 aplecs
A partir de 1988, es començà a
celebrar un renovat primer aplec al
santuari que, enguany, el 15 d’agost
de 2017, arriba a la seva trentena
edició. D’aquella llunyana primera
celebració en foren impulsors, Miquel
Font i Casamitjana, del mas Gros, i en
Ramon Icart i Pujol, de can Ramon,
juntament amb el seu fill Ramon Icart
i Riu. Després, va agafar el relleu en
solitari durant setze anys, en Miquel
Font, i cinc més, la Mercè Costa,
de can Sabaté. En els darrers anys,
sota el patrocini de l’Ajuntament
de Ventalló i amb l’ajut de diverses
firmes comercials i particulars,
l’organitza el col·lectiu Amics de l’Om,
una entitat no constituïda oficialment
que lideren en Ramon Icart, de
Pelacaç, i Narcís Isern, de Montiró.
L’Aplec, que s’anuncia sols a base d’un
pesquí cartell, consisteix bàsicament
en un ofici solemne a les 10 del matí,
oficiat pel rector de Ventalló en el
bosquet de l’esplanada de davant
del santuari. La missa l’acompanya,
musicalment i amb cants, la cobla

invitada, que cap a les 11 hores
interpreta l’audició de sis sardanes. En
els darrers anys, ho era La Principal de
l’Escala, i darrerament la Cobla Ciutat
de Girona. Amb els anys, però, hi han
actuat un bon seguit de formacions
musicals, entre les quals cal ressaltar
les Vila de Cassà, Sa Palomera, Nova
Unió, Col·legi Santa Maria de Blanes i
Foment de la Sardana.
En anys recents, gràcies al suport
d’algunes de les dones de l’entitat,
s’ha impulsat també una exposició de
pintura i treballs manuals a l’interior
del santuari, i un animat dinar de
germanor. Durant tot l’aplec, s’hi
instal·la un servei de bar del qual fins
a finals dels anys 90 se n’encarregava
la Penya Barcelonista de Ventalló.
De la importància d’aquest aplec
n’és bona prova el fet que durant
els primers quinze anys s’estrenaren
tretze sardanes, totes elles
relacionades amb el santuari, cinc
d’elles exclusivament marianes. En
el trentè aplec d’aquest any, se n’ha
estrenat una altra: D.O. Ventalló, de
Martí Fontclara.
D’una llista inèdita que va donar-me
en Miquel Font, i que vaig publicar
en el meu llibre de l’Om, cal destacar
les següents: 1989 A la Mare de Déu
de l’Om, d’Enric Vilà i Armengol; 1992
Amics de Pelacalç; 1993 L’ermita de
l’Om; 1997 El miracle de l’Om, les
tres de Joan Daró i Julià. Pel mateix
any, feu una segona sardana Camí de
l’ermita, que no es va estrenar, i més
tard, encara en va compondre una
altra que porta per nom Pelacalç, títol
igual que l’estrenada l’any 2001, de
Miquel Tudela i Benavent.
El 1998 s’estrenà Pregària a la
Verge de l’Om, de Josep Antoni
López i Álvarez; el 1999, Patrona de
l’Empordà, de Pere Fontàs i Puig; el
2000, Balla i escolta, de Lluís Albert
i Rivas, que abans de l’aplec li va
canviar el títol per Agost d’argent a
l’Om. En el mateix any s’estrenaren
també Noces d’argent a l’Om, de
Pere Fontàs i Puig, dedicada a la
Montserrat Joventench, i Noces
d’argent de dos amics d’or, de Lluís
Duran i Massaguer, inacabada del
seu autor que moria pocs dies
després a Girona, però que algun
altre compositor va completar per
l’estrena.
En l’aplec del 2001, foren quatre
les sardanes que es varen estrenar:
Rita i Miquel 50 anys d’amor, de
Josep Antoni López i Álvarez. En el
programa estava prevista la sardana
A la Verge de l’Om, però l’autor la va
canviar per la dedicada a les noces
d’or del matrimoni Font. S’estrenaren
també Pelacalç i En Miquel i la Rita,
de Miquel Tudela i Benavent, i una
quarta A la meva padrina Rita, d’Anna
Massot i Font.
SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM
Del fons d’arxiu sardanístic del bon
amic escalenc Carles Pous i Puig, he
trobat altres dues sardanes dedicades
o vinculades a aquest santuari, com
ara: Camí de l’ermita, de Joan Daró,
feta el 1997, i Patrona de l’Empordà,
amb l’aclariment escrit a sota per
l’autor: a la Mare de Déu de l’Om
de Pelacalç, de Pere Fontàs, feta el
1999. Aquesta sardana, no s’ha de
confondre amb la que porta el mateix
títol: A la Patrona de l’Empordà,
original de Jaume Bonaterra, que ell
mateix diu en la particel·la que és
dedicada a la Mare de Déu de la Salut
de Terrades.
Al llarg dels anys, i encara que no
relacionades pròpiament amb l’Om,
sovintejant en els aplecs, sardanes de
regust proper, com ara Ventalló, de
Francesc Mas i Ros, Escalenca, de Pere
Mercader i Andreu, La Roca del cargol
(l’Escala), de Josep Vicenç i Juli “L’avi
Xaxu”, etc.
Però la sardana imprescindible que es
toca a l’aplec, sisena que finalitza les
ballades, sempre és A la Mare de Déu
de l’Om, de l’Enric Vilà. I és que han
passat trenta anys, però la devoció
popular a aquest santuari dedicat a la
Mare de Déu de l’Om es manté ben
ferma en la gent del territori i forans.
Una comunitat de tradició agrícola,
ben arrelada al tros, que segueix el
llegat cultural que els mostraren llurs
avantpassats. I és que, tal com es
canta en els goigs més antics, sovint
els devots del santuari imploren a
la Verge amb la proclama: “Del cel
Reina titulada, sempre heu sigut per
tothom. Sigueu la nostra Advocada,
Verge Maria de l’Om.”
29
 SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM

AL SANTUARI DE
SANTA MARIA DE L’OM
en el XXXè Aplec de l’Om

I La teva llarga història s’entronca subjugat pel capvespre que es fon

Quan l’ull de tramuntana perleja a
les Alberes i les fulles dels plàtans
evoquen els vells oms d’aquest antic
paratge –arrissant-se lleument
com si ja pressentissin la ventada–,
tu, immòbil, t’arreceres,
permanentment plantat en pedres
mil·lenàries, amb els ulls ben
oberts a camps i pomeredes,
bell santuari de l’Om.
Despuntes solitari enmig de l’ampla
plana sorgida de les aigües dels rius
que lentament han ordit l’Empordà
amb crescudes sobtades i temudes
sequeres on van sedimentar els
aiguamolls humits.
I a redós de llevant, guardes la
veu indemne d’una Mare de Déu,
patrona empordanesa, Advocada del
Bell Parlar, que intercedeix per a tots
des de temps ancestrals i estén els
braços ferms dins l’ombra de la nit
com la sibil·la sàvia que prediu
el futur en un auguri ple de força
i llibertat.
amb el delit dels homes valerosos
de nissaga tan noble com la dels
Margarit i l’estima dels qui han nascut
prop teu.
Cruïlla de camins, has aplegat devots
de tota la contrada: Montiró, Pelacalç,
Saldet i Ventalló han acudit a tu
en processó o romiatge buscant
l’empara de Santa Maria o aplegant-
se entorn teu ballant sardanes cada
quinze d’agost.
T’has mantingut dempeus després de
tantes lluites i avui encara mostres,
com a símbol perenne, per damunt
del record del foc i de l’espoli,
les teves cicatrius de noblesa preclara,
la bellesa romànica del teu rostre.
El teu cos harmoniós de presència
aquietada desplega a dos vessants
la pedra, amb tot rigor: l’arquitectura
neta d’una volta apuntada, de
columnes i d’arcs sota un frontis
que mira cap al ponent proper,
sobre l’esquena de Palau Borrell i el
castellet de Sant Feliu de la Garriga,
per damunt la crinera de la serra, de
Ventalló a la Creu.
III
En nits de pleniluni segueixes
presidint l’admirable esplanada,
mentre els ratpenats busquen calma
i recolliment en la teva magnificència
pètria.
I els qui venim a tu, guiats per la
confiança, en traspassar la llinda de
la teva nau fosca, ens commovem al
reflex que irradia la imatge santa dins
el seu cambril.
I ens sentim acollits, com el nen que
somnia despertar dolçament sense
dolor ni mort en l’essència que som,
oh llum divina, Mare de Déu de l’Om.
Núria Esponellà

II
Des del teu pedestal admires els
conreus transmutats per la mà
d’aquells avantpassats que, amb
treball incansable i gran esforç,
van acotar i cenyir amb tamarius les
cledes on engegaven bous com el
de la pastora de can Perramon a qui
la providència va guiar fins a l’om
que amagava la imatge d’una verge
trobada.
PUNTS DE LLIBRE
Enguany, amb motiu del XXX aniversari
dels Aplecs de l’Om, s’han editat punts de
llibre, com a petit record d’una festa que és
tota una tradició. A l’anvers, una imatge del
Santuari, creació original del pintor Lluís
Roura, al revers, hi llegireu una breu notícia
històrica de l’autor Francesc Villegas.
Si encara no en teniu i en voleu aconseguir,
adreceu-vos als Amics de l’Om.

30

ELOGI D’UNA TRADICIÓ
Els trenta anys de l’Om
Cada societat, en el seu espai
geogràfic, en el seu paisatge i en
un moment determinat de la seva
història, ha elaborat fenòmens
culturals sostinguts que, en el córrer
dels anys, han esdevingut tradició,
fenòmens nodrits de creences i
conductes, d’actituds i de molta
perseverança. Cada societat, també,
ha creat, al llarg del temps, un
pensament simbòlic bastit de rituals
i d’icones, imatges representatives
de sentiments i emocions i que,
transmeses de generació en
generació, han possibilitat un
capteniment de la vida, una visió
del món i una manera de ser i de
mostrar-se col·lectivament, tot
perpetuant-se en una tradició.
Tradició és un terme que actualment
no es llegeix en clau positiva.
S’entesten a desautoritzar-la els qui
pensen, ingènuament, que el món
tot just comença ara i a partir d’un
mateix, el miratge il·lús segons el
qual, de tan globalitzats, formem
SANTUARI MARE DE DÉU DE L’OM
És llei natural transmetre a generacions futures la cultura
i la tradició que nosaltres hem rebut de la generació
que ens ha precedit, que al seu torn, la reberen de llurs
predecessors. És cultura la creació i la realització de valors,
de normes, d’idees i de béns per a l’ésser humà.
part d’un l’univers volàtil i no pas qui, molt abans i abans encara,
d’un lloc concret assentat sobre uns habitaren aquesta terra que és
trets antropològics específics i una nostra, la poblaren de sentiments,
història determinada. Desautoritzen d’esforç, d’alegria, de dolor, vida
el terme tradició els prejudicis i mort. Configuraren una llengua.
implacables contra la religió Compongueren una cultura, la
heretada en benefici de les foranes, bastiren de símbols i ritus, ordiren
els prejudicis generacionals del ser hàbits, normes i regles. Immersos en
jove, nou i flamant i els prejudicis de uns fets participaren i forjaren història
la prepotent etiqueta progressista que és, també, nostra.
tan multicultural. Un grup humà en
absència total de precedents i de És llei natural transmetre memòria:
memòria servada, és culturalment cada present porta l’herència d’un
inviable. passat recordat i concretat en
tradició.
Com ho fa cada societat per seguir
existint mantenint les característiques Enhorabona pels darrers trenta
que li són pròpies des de fa tant aplecs de la Mare de Déu de l’Om,
temps que sembla sempre? Gràcies benefactora i proveïdora del “bell
a uns signes identitaris perpetuats parlar”.
i transmesos que possibiliten
la seva idiosincràsia, o sigui, la Maria Teresa Cros
manera de ser d’un poble. Sense
una cultura tradicional, expressada
amb la llengua que li és pròpia,
qualsevol societat es veuria mancada
de cohesió interna perquè és,
precisament la tradició, el carnet
d’identitat que li evita confusió.
Societats diferents, pobles únics,
riquesa humana. Dret, respecte i
llibertat. Trenta anys, un darrere
l’altre, només són un recordatori
seriat i repetit, però obligat, dels
31
 MEMÒRIA HISTÒRICA

FAMÍLIA ALABAU - LLOVERAS

Can Costeta / Valveralla
Com cada any, us animem a
fer-nos arribar fotografies
del vostre arxiu familiar per
publicar-les a la revista.
Podeu lliurar les fotografies
a l’Ajuntament (us seran
retornades pocs dies
més tard després de ser
escanejades) o bé enviar-
les al mail de l’Ajuntament
culturaifestes@ventallo.cat

Esteve Alabau amb dos mossos traginant un remolc de garbes de

palla a Cant Tiena de Valveralla (1958).

Miquel Lloveras i Rosa Roca, de Can Costeta,

amb uns petits Maria Teresa Lloveras i Narcís
Arnau a Ventalló (1947).
Equip de futbol de Ventalló, al camp del municipi (1985).
Drets i d’esquerra a dreta: Carles Ribas, Josep Alabau, Alfons
Mitjanas, Ramon Bernat i Josep Fàbrega. A sota i d’esquerra
a dreta: David Marcé, Arturo Castell, Josep Maria Marcé,
Pep Darnés i Benjamí Marcé.

32
 VIDA SOCIAL

Naixements

La Lena Gatius Heras va néixer

Hola! Sóc l’Abril Riuró Marcé. Vaig el 21 de juny. Amb ella va arribar
néixer el 12 de novembre del 2016. Sóc en Marc Teixidor Serra i vaig l’estiu, el nostre petit raig de sol.
Sóc bona nena com la mama i tinc la néixer el 3 de febrer 2017. Sóc germà Està amb la seva germana Noa que
gana del papa. de l’Arnau i visc al Mas Gros. se l’estima amb bogeria.

Primera comunió Casaments

Som l’Alexandra Gornaeva i en

Pere Puigbert. Ens vàrem casar
el 3 de juliol a Ventalló a l’estil català
i vàrem recelebrar-ho a Moscou
el 30 de juliol segons la tradició
russa... quina aventura!

Som la Tere del Arco Santos i en

Marc Puigbert Tubert, que ens
vàrem casar a l’Ajuntament de
Ventalló el dia 5 d’abril de 2017.

Ens ha fet molta il·lusió poder cele-

brar els 40 dels Roca Curanta. Sí, sí…
aquest any 2017, fa quaranta anys que
Sóc la Nina Piquer Serra.
ens vam casar a Sant Pere de Rodes.
El passat 11 de juny vaig celebrar la
El temps passa volant! Ens sembla
meva Primera Comunió a l’Església
que era ahir! Vàrem gaudir d’un dia
Sant Martí de l’Armentera. A la tarda,
espectacular amb la vista panoràmica
amb totes les amigues, vam gaudir
del nostre mar Mediterrani i amb tota
de la festa d’estiu i aigua “flamencs”
la companyia de família i amics.
que vam organitzar a casa. La meva
germana i jo vam passar un gran dia Quim i Marta (2 de juliol de 2017)
amb les amigues!

33
CUINATS

RECEPTA DE BANYES
DE GASELA
Recepta de postres d’origen marroquí
compartida per la Badiaa Bittioui
Les banyes de gasela són unes molt bones pastes de te,
relativament fàcils de fer, amb una massa cruixent farcida de
crema d’ametlles, i aromatitzades amb aigua de tarongina.

Ingredients: Elaboració:

PER AL FARCIT: Per a la massa, cal barrejar en un bol

1 quilo d’ametlles mòltes, mig quilo
de sucre, ratlladura d’una llimona,
100 cc d’aigua de tarongina,
i dos rovells d’ou.
PER A LA MASSA:
250 gr. de farina, una clara d’ou,
20 gr. de mantega i 100 cc d’aigua
de tarongina.
gran la farina, fent un volcà, amb la
mantega desfeta, la clara d’ou i l’aigua
de tarongina. S’ha de remoure i pastar
amb les mans fins a aconseguir una
pasta uniforme i deixar reposar uns
quinze minuts.
Mentrestant, es prepara el farcit
barrejant la farina d’ametlles amb el
sucre, la ratlladura de llimona, l’aigua
de tarongina i els rovells d’ou. S’ha de
pastar tot bé.

Amb les mans ben untades amb oli,

anirem formant petites croquetes
allargades amb la massa del farcit,
i ho deixem reposar a sobre d’una
safata untada amb oli.

Cal estendre amb un corró petites

porcions de la massa que hem deixat
reposar, posant al centre les croquetes
del farcit d’ametlles. Es plega la massa
sobre el farcit amb forma de banya o
mitja lluna, retallant la massa que sobri
amb un ganivet esmolat.

Es posen al forn les pastes a 170º

uns 20 minuts. Es deixen refredar i se
serveixen amb te.

Badiaa Bittioui

34
 Festa Major
de Ventalló 2017
27a FIRA DE L’OLI
DIVENDRES, 29 DE SETEMBRE

12.00 h Ofici solemne acompanyat per la Cobla La Cervianenca

21.30 h La histèria sagrada. Teatre al pavelló amb Fermí Fernàndez i Toni Albà
PREU: 10 € anticipada i 12 € a finestreta. Podeu adquirir les entrades a l’Ajuntament o les botigues del poble

DISSABTE, 30 DE SETEMBRE

17.00 h Actuació infantil amb Jaume Ibars a la plaça Major

Xocolatada per als nens
19.00 h Tots a ballar lindy hop a la plaça Major
23.00 h Pink Tzigane al pavelló
01.00 h A continuació el grup de versions The Patillas

DIUMENGE 1 D’OCTUBRE

A partir de les 10:00 h

INAUGURACIÓ de la 27a FIRA de l’OLI
11.00 h Concurs d’All-i-oli de Ventalló
al Parc de la Bassa
(inscripció prèvia)
Cuina amb oli, actuacions, degustacions, tapes, vins...

11.30 h A la plaça major espectacle infantil musical El Pot Petit i la Melmelada Band
12.00 h Missa cantada per l’Orfeó de l’Empordà
17.00 h A la plaça major audició completa de sardanes La Principal de Cassà
19.00 h Al pavelló concert i ball amb Boogie Woogie
20.00 h A la plaça major concert de jazz Nico Martin duo

Organitza: Col·labora:

AJUNTAMENT DE
VENTALLÓ
25 anys
Revista
de Ventalló