TREBALL DE RECERCA

LES ARRÍTMIES, QUÈ EN

SABEM?

Nom: Gemma Aguilar Boladeras

Tutor: David Amores
Institut: Vilablareix
Data d’entrega:15-01-2019

1
 AGRAÏMENTS

La realització d’aquest treball ha estat possible gràcies a la meva família, que

m’ha ajudat molt i ha estat involucrada en el treball perquè és un tema que ens
ha tocat molt d’aprop.
També vull agrair al meu tutor David Amores la seva dedicació i interès en el
treball, altres persones que també han estat indispensables per a l’elaboració
d’aquest treball han estat totes les persones que m’han ajudat a obtenir
informació contestant les enquestes.
Vull donar gràcies també a la Gemma Solsona Pairó de l’associació ACCIC per
atendre’m en hores no laborals i contestar-me a l’entrevista.

2
 ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT .................................................................................. 4

HIPÒTESI .................................................................................................................................... 5
OBJECTIUS ................................................................................................................................ 5
RESUM DE LA PRIMERA ENQUESTA ................................................................................. 6
RESUM DE LA SEGONA ENQUESTA .................................................................................. 6
RESUM DE L’ENTREVISTA .................................................................................................... 7
PART TEÒRICA ......................................................................................................................... 8
Les parts del cor son:............................................................................................................. 8
Moviments sanguinis del cor .............................................................................................. 12
PROCÉS DE BATEC ........................................................................................................... 14
RITMES CARDÍACS ANORMALS .................................................................................... 14
Fibril·lació per parpelleig auricular: ................................................................................ 14
Taquicàrdia per reentrada en el nòdul auriculoventricular ......................................... 15
Bloqueig cardíac o auriculoventricular .......................................................................... 16
Taquicàrdia auricular multifocal...................................................................................... 17
Taquicàrdia supraventricular paroxística ...................................................................... 18
Síndrome del pit malalt .................................................................................................... 19
ARRÍTMIA .............................................................................................................................. 20
Bradiarrítmies: ................................................................................................................... 21
Taquiarrítmies supraventriculars: ................................................................................... 22
PART PRÀCTICA ..................................................................................................................... 24
IMATGES DEL VÍDEO ........................................................................................................ 26
CONCLUSIÓ ............................................................................................................................. 26
ANNEXOS: ................................................................................................................................ 26
ENTREVISTA A L’ASSOCIACIÓ DE CARDIOPATIES CONGÈNITES ACCIC ............ 30
RESPOSTES ENQUESTA VÍDEO ........................................................................................ 34
WEBGRAFIA ............................................................................................................................. 37
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 38
IMATGES DEL TREBALL ....................................................................................................... 38

3
 JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT

No t’ha passat mai que estàs assegut i notes que el teu cor s’accelera de
manera inexplicable i després es tranquil·litza?

Doncs ja fa cinc anys que a mi, dia rere dia em passa. No només quan estic
asseguda, puc estar fent una acció en la qual no es requereix esforç com per
exemple fer-me el llit, o ajupir-me i de cop i volta m’apareix la taquicàrdia. El cor
se m’accelera i batega tan fort que fins hi tot la part de la camisa que està
situada just a sobre del cor, es mou. I de cop, es para i torna a funcionar
normal.
En aquest període de temps en el que la pateixo, em sento molt cansada, i em
costa respirar.
Al principi (quan feia primer d’ESO), no eren tant freqüents, però com que no
sabia d’on em venien les palpitacions, li vaig explicar als meus pares i ells em
van dur al metge.
Cada any tenia unes quantes visites al cardiòleg i em deien que tenia
taquicàrdia normal per estrès, però que quan en tingués havia d’anar al metge
d’urgència per registrar-la. Vaig fer això que em van dir i em van ingressar al
Trueta però tampoc va servir per detectar el tipus d'arrítmia tenia. Fins que a
tercer, em van posar un Holter (una màquina que controla els batecs del teu cor
durant 24 hores), aquest no va ajudar a detectar amb precisió el que tenia i vaig
seguir anant anualment a unes quantes visites amb la cardiòloga.
A primer de batxillerat, em va dir que em posarien un altre Holter i que si no
trobaven res, em donarien l’alta mèdica. Amb aquest Holter si que van poder
investigar la meva taquicàrdia i em van dir que es deia Taquicàrdia
Supraventricular. Em van donar a triar, em podia passar la vida prenent una
pastilla cada dia per controlar-les o be, operar-me a la Vall d’Hebron. Vaig triar
la segona i a més com que encara feia primer de batxillerat, vaig pensar que
podria fer el treball de recerca sobre les arrítmies, que és un tema que a mi
m’interessa molt ja que jo en pateixo una d’elles.

4
 HIPÒTESI
Des d’un inici, vaig pensar en fer un estudi sobre la cosmètica i crear la meva
pròpia línia de productes d’aquest camp, però al començar em vaig adonar de
que no em motivava així que vaig triar un tema que em toqués de més a prop i
el que m’intrigava més era aquest. Evidentment vaig escollir aquest tema
perquè em volia documentar i obtenir informació sobre el que jo tenia, però
també perquè els lectors d’aquest treball enriquissin el seu coneixement sobre
aquest camp ja que no és molt comú.
Així mateix em vaig informar sobre el tema i em vaig adonar de que aquest era
molt més complex del que jo m’imaginava i que per tant no tenia ni un quart de
la informació que havia de saber per entendre més la meva patologia.
Un temps després, vaig voler saber què en sabia la gent que m’envoltava sobre
el tema ja que per mi son conceptes importants i que a més li pot passar a
tothom i per tant adquirir o saber informació sobre aquest mai sobra.
La meva hipòtesi principal està centrada en transmetre a la gent el que es sent
quan tens una arrítmia o simplement aportar-los més informació d’una manera
amena sobre aquest tema.

OBJECTIUS

L’objectiu principal consisteix en veure si la gent està informada sobre el camp

de les arrítmies i tractar d’informar-les d’una manera amena. D’aquesta manera
aquestes persones adquiriran informació i jo també ja que jo al principi del
treball no sabia gairebé res de les arrítmies. Per tant, sobretot vull estudiar les
taquicàrdies supraventriculars, i m’agradaria centrar-me més en les
paroxístiques. Vull passar l’enquesta per saber si hi ha molta gent que pateix
aquesta malaltia i si és que no saber la informació que en tenen. Vull
representar físicament una màquina que es contragui però que es pugui decidir
la freqüència, i la força de la contracció d’aquesta i així poder fer sentir i
demostrar a la gent el que sent una persona amb taquicàrdia supraventricular.

5
 RESUM DE LA PRIMERA ENQUESTA

Aquesta és l’enquesta que vaig passar per a saber el nivell d’informació que
tenia la gent que m’envoltava sobre les arrítmies.
De les 200 persones que em van respondre a l’enquesta, 20 d’elles no sabien
què és una arítmia i la majoria de les altres si que ho sabien però no en tenien
una informació gaire ampliada.
D’aquestes persones que em van contestar un 86,9% d’elles coneixen a algú a
qui se li ha diagnosticat algun tipus d’arrítmia, cosa que segurament explica el
perquè en tenen informació (encara que sigui poca, però saben què son).
A la pregunta que diu que si saben que sent una persona en el moment en que
pateix la arítmia, molts d’ells han coincidit amb els símptomes i els que més
han sortit son: Angoixa, palpitacions, acceleració dels batecs, sensació
d’ofegament, por, mareig, dolor pel cos, pànic i ansietat.
La majoria dels enquestats han respòs que creuen que les arrítmies són més
freqüents a l’edat adulta (en persones de més de 50 anys) i menys freqüents a
la infància, i realment no és així ja que a la infància es detecten molts casos de
cardiopaties que solen ser congènites i a l’adolescència encara més ja que hi
ha canvis hormonals. La gent creu que és mes freqüent amb els adults ja que
molts d’ells tenen problemes del cor (que no son arrítmies) i això és més
conegut per la població. Com que aquests problemes cardíacs dels adults en
alguns casos poden derivar a la mort, els enquestats han respòs que creuen
que és molt perillós o té un risc molt alt patir una malaltia del cor com les
arrítmies.

RESUM DE LA SEGONA ENQUESTA

Aquesta segona enquesta és la que vaig passar a la gent que havia vist el
vídeo.
A la primera pregunta, el que pregunto és si el vídeo els ha aportat informació
que no sabien i el resultat ha estat molt positiu ja que un 98,2% ha votat que si.
D’aquesta informació que els ha aportat el vídeo, també els vaig preguntar
quina era i el que em van respondre més repetidament van ser els símptomes i
el que cal fer en el cas de que et vingui una arrítmia a tu o a algú del teu voltat i
vulgueu aturar-la.
Del vídeo un 87,3% creu que està be d’informació i un 12,7% creu que falta
informació i seguidament el que creuen que falta és: El perquè apareixen
aquestes malalties, si té cura i què passa quan arriba a un màxim.

6
Al preguntar-los si creuen que les arrítmies són un tema que s’hauria de
conèixer amb més profunditat, un 94,5% m’ha respòs que si i per tant estan
d’acord amb la causa sobre la qual estic investigant en aquest treball de
recerca (la gent té prou informació sobre les arrítmies?).
Ara mateix i després de veure el vídeo un 94,5% de les persones que l’han vist
han respòs que si que sabrien què fer en el cas de que patissin una arrítmia i
volguessin aturar-la.

A més també han explicat que abans de veure el vídeo no sabrien com actuar,
en canvi després de veure’l seguirien els passos que jo els mostro en el vídeo.

RESUM DE L’ENTREVISTA

A l’entrevista que li vaig fer a la Gemma (membre de l’ACCIC) vam estar

d’acord en que les cardiopaties son un tema del que no és comú tenir-ne
informació ja que no és essencial perquè hi ha molta gent que no ho té, però tot
i així se’n hauria de parlar a les classes de primària ja que és una bona edat
per a explicar i informar als infants.
Em va explicar també que les persones que han tingut alguna cardiopatia de
petits però per algun motiu com una ablació ja no la tenen, son més proclius a
tenir-ne quan siguin més grans. També em va dir que no té res a veure si ets
un home o una dona si pateixes una arrítmia, cosa que vol dir que no depèn del
sexe.
Va dir-me també (cosa que em va recordar al meu cas) que quan a un pacient li
diagnostiquen una arrítmia no sap com reaccionar ni ell ni la seva família ja que
al estar parlant del cor que és un òrgan vital es troben en una situació
d’angoixa important.
Em va dir que la majoria dels pacients als que els donen la oportunitat per triar
entre medicar-se diàriament per tal de fer desaparèixer les arítmies o intervenir-
se (normalment fent-se una ablació), primer opten per medicar-se ja que estan
espantats però que al cap d’un temps solen acabar escollint la intervenció.
Al preguntar-li a quina edat es donaven més casos d’arrítmies va respondre’m
que en la que es detectaven més era a l’adolescència per culpa del canvi
hormonal, però que a la gent gran també se li detectava amb freqüència.

7
 PART TEÒRICA

Començaré explicant la teoria bàsica del cor.

Les parts del cor son:
 2 Aurícules situades a la part superior (aurícula dreta i aurícula
esquerra).

Les aurícules són les cavitats a les quals arriba la sang procedent des de la
circulació general i pulmonar, una vegada plenes es contrauen passant així els
fluids cap als ventricles. També són les estructures on s’hi troba el
marcapassos natural del cor.
Es separen entre si per l’envà interauricular i es comuniquen amb els ventricles
mitjançant les vàlvules auriculoventriculars que són dos, l’aurícula dreta es
comunica amb el ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide, mentre que
l’aurícula esquerra es separa del ventricle esquerre per la vàlvula mitral.

Imatge 1 (més info. als annexos)

- L’aurícula dreta rep la sang provinent de l’organisme a través de la vena

superior i inferior, igualment rep la sang provinent del múscul cardícac a
travès d’una vena cardíaca coneguda com a si coronari. Conté a la seva
part posterior una important estructura coneguda coma nòdul sinusal.
- L’aurícula esquerra rep la sang provinent de la circulació pulmonar a
través de les venes pulmonars que son quatre en total, dos de dretes i
dos d’esquerres.

 2 Ventricles situats a la part inferior (ventricle dret i ventricle esquerra).

La funció dels ventricles és contraure’s bombejant sang del sistema circulatori
per tot el cos. Durant el moviment diastòlic els ventricles es relaxen i
s’emplenen de sang un altre cop.

 El ventricle esquerre rep sang oxigenada des de l’aurícula esquerra a

través de la vàlvula mitral i la bombeja a través de la vàlvula aòrtica.

8
 El múscul ventricular esquerre ha de ser capaç d’augmentar o disminuir
la seva capacitat de bombeig sota el control del sistema nerviós. En la
fase diastòlica, ha de relaxar-se molt ràpidament amb la sang oxigenada
que flueix per les venes pulmonars. Així a la fase sistòlica, el ventricle
esquerre ha de contraure’s ràpidament i per la força per bombejar
aquesta sang a la aorta superant la pressió aòrtica molt més elevada.
- El ventricle dret rep la sang desoxigenada de l’atri dret via la vàlvula
tricúspide i la bombeja en l’artèria pulmonar via la vàlvula pulmonar.

Imatge2 (més info. als annexos)

 També hi ha 4 vàlvules esmentades anteriorment, 2 de ventriculars (la

tricúspide i la mitral) i 2 de ventriculoarterials (la pulmonar, i la aòrtica)
que son les que estan connectades amb les artèries. Les vàlvules tenen
com a funció separar els diferents elements del cor amb el fi de prevenir
el reflux sanguini en un sentit inapropiat.

- Vàlvula tricúspide: Separa l’aurícula dreta del ventricle dret. També

anomenada auriculoventricular. La seva funció és impedir que la sang
refluxi entre l’aurícula dreta i el ventricle dret.
- Vàlvula mitral: Està localitzada entre l’aurícula dreta i el ventricle
esquerre. Evita l’aparició de flux retrògrad cap a l’aurícula esquerra
durant l’ejecció ventricular (sístole).
- Vàlvula pulmonar: Localitzada entre el ventricle dret i l’artèria pulmonar.
Transporta sang no oxigenada des del ventricle dret fins al pulmó. Fa la
funció de tancament i permet evitar que la sang no torni cap al ventricle
dret. S’obre durant la sístole i es tanca durant la diàstole.
- Vàlvula aòrtica: Localitzada entre el ventricle esquerre i l’artèria aorta. Es
tanca durant la fase de diàstole per impedir que la sang que surt del
ventricle esquerre cap a l’artèria aorta refluxi enrere.

Imatge 3 (més info. als annexos)

9
 Envà interauricular: Es tracta de la paret muscular que separa les dos
aurícules.
 Envà interventricular: Paret muscular que separa el ventricle esquerre
del dret.

Imatge 4 (més info. als annexos)

 El nòdul sinoauricular, que es troba a la part superior de l’aurícula dreta

del cor i és un paquet de neurones especialitzat.
Actua com el marcapassos natural del cor i s’activa a intervals regulars,
fent que el cor bategui amb un ritme de 60 a 100 batecs per minut en un
cor sa i en repòs.
L’impuls elèctric des del nòdul sinusal desencadena una seqüencia
d’impulsos elèctrics en el cor, per controlar la seqüència ordenada de les
contraccions musculars que bombegen la sang a fora del cor.

Imatge 5 (més info. als annexos)

 Nòdul auricoventricular: Aquest nòdul és una altra de les parts del cor el
funcionament permet el batec cardíac. Condueix i ajuda a coordinar
l'impuls elèctric iniciat al nòdul sinusal. Permet que els ventricles no es
contraguin abans que la sang situada a les aurícules passi a ells.

Imatge 6 (més info. als annexos)

10
  Fascicles de His i de Purkinje: Es tracta dels elements a través del qual
l’impuls elèctric iniciat en els anteriors mòduls es trasllada per la totalitat
del cor, permetent per exemple que la descàrrega arribi als ventricles. A
la imatge que veureu a continuació engloba tota la línia de color lila
senyalada.

Imatge 7 (més info. als annexos)

 Artèries i venes: Encara que no son propiament part del cor, les
següents venes i artèries son les que mantenen un contacte directe amb
ell.

- Venes pulmonars: Es tracta de les venes que porten la sang des dels
pulmons fins al cor, i per tant el seu contingut és ric en oxígen.

- Artèria aorta: Aquesta artèria porta la sang abundant en oxígen cap a la

resta de l’organisme.

- Venes canves: Són els vasos sanguinis que introdueixen de nou la sang
desoxigenada que ha anat recorrent tot el cos en el cor.

- Artèries pulmonars: Es tracta dels vasos sanguinis que van a portar la

sang sense oxígen cap als pulmons per a oxigenar-se. Es tracta de l’únic
tipus d’artèria que porta sang sense nutrients ni oxigen.

Imatge 8 (més info. als annexos)

11
 Moviments sanguinis del cor

El cor bombeja la sang mitjançant moviments de contracció (sístole) i de

relaxació (diàstole). L'aurícula dreta envia la sang, amb el seu moviment de
sístole, als pulmons, i l'esquerra, a tot l'organisme. Els moviments del cor són:

 Sístole auricular:
Les venes són els vasos sanguinis que porten la sang al cor. Les venes caves
porten sang procedent de totes les cèl·lules a l'aurícula dreta, mentre que les
venes pulmonars porten la sang recentment oxigenada procedent dels pulmons
fins a l'aurícula esquerra.

Les aurícules es van omplint de sang procedent de les venes, fins que
s'omplen i es contrauen alhora (sístole auricular), i la sang passa de cada
aurícula al seu ventricle corresponent a través de les vàlvules aurículo-
ventriculars.

Imatge 9 (més info. als annexos)

 Sístole ventricular:
Després, es contrauen els ventricles (sístole ventricular) i surt la sang del
ventricle dret cap a l'artèria pulmonar i la de l'esquerre cap a l'artèria aorta, en
obrir-se les vàlvules sigmoides i tancar-se les vàlvules aurículo-ventriculars. El
so que emeten en tancar-aquestes vàlvules correspon al primer "pum" del
batec cardíac.

Imatge 10 (més info. als annexos)

12
  Diàstole:

El cor es relaxa (diàstole general) i la sang procedent de les venes caves i

pulmonars torna a entrar a les aurícules, començant novament el cicle.
La sang que ha sortit pels ventricles no pot tornar perquè es tanquen les
vàlvules sigmoides. El so d'aquest tancament correspon al segon "pum" del cor.

Imatge 11 (més info. als annexos)

Diferència gràfica entre sístole i diàstole:

Imatge 12 (més info. als annexos)

Per a entendre millor què és una arrítmia, abans hem de saber com i perquè
batega el cor.
Els batecs del cor tenen lloc com a conseqüència d’uns impulsos elèctrics que
fan que les aurícules i els ventricles es contraguin de forma adequada,
sincronitzada i rítmica. La freqüència cardíaca normalment oscila entre 60 i 100
batecs per minut com ja he dit abans i respon a la següent seqüència:

1- L’impuls elèctric del cor s’inicia en el nòdul sinusal, emplaçat a l’aurícula

dreta.
2- D’allà passa per les aurícules cap al nòdul auricle-ventricular, situat en la
unió de les aurícules amb els ventrícles i arriba als ventricles pel feix de His.
3- Finalment, aquest estímul es condueix pels ventricles a través del sistema de
Purknje.

13
 PROCÉS DE BATEC

L’aurícula dreta conté en la seva paret posterior una important estructura

coneguda com a node sinusal, aquesta conté unes cèl·lules especialitzades i
capaces de generar despolaritzacions repetides que actuen com a
marcapassos que permeten que existeixi una activitat automàtica que
determina la freqüència amb la que batega el cor.
A partir del nòdul sinusal, l’impuls elèctric viatja per la paret de les dos aurícules
i posteriorment als ventricles després d’un petit retard en la conducció que té
lloc en un segon nòdul, el nòdul auriculoventricular.
L’activitat de bombeig del cor té lloc en dos fases, la diàstole en la que
s’emplena de sang i la sístole en la que l’expulsa. Durant la diàstole la sang
passa de les aurícules cap als ventricles, una vegada plens es dona lloc a l’inici
de la sístole, el que tanca les vàlvules auricoventriculars fent que la sang no
retorni cap a les aurícules sinó que surti del cor a través de les artèries aorta i
pulmonar. Mentre que els ventricles es troben contraguent-se a la sístole, les
aurícules s’emplenen de sang per donar lloc a un nou cicle.

RITMES CARDÍACS ANORMALS

Fibril·lació per parpelleig auricular:

La fibril·lació o parpelleig auricular és un tipus comú de batec cardíac anormal.

El ritme cardíac és ràpid i, en la majoria dels casos irregular.
Quan estan treballant bé, les quatre cambres del cor es contreuen
(comprimeixen) d’una forma ordenada.
Els senyals elèctrics li indiquen al cor que bombeji la quantitat correcta de sang
que el cos necessita. Els senyals comencen en un àrea anomenada nòdul
sinoauricular (també anomenat nòdul sinusal o nòdul SA). En la fibril·lació
auricular, l'impuls elèctric del cor no és regular. Això es deu al fet que el nòdul
sinoauricular ja no controla el ritme cardíac.
Algunes parts del cor no poden contreure's en un patró coordinat i com a
resultat, el cor no pot bombejar suficient sang per satisfer les necessitats del
cos.
En el aleteig auricular, els ventricles (càmeres inferiors del cor) poden bategar
molt ràpidament, però en un patró regular. Aquests problemes poden afectar
tant a homes com a dones i es tornen més comuns amb l’edat.

14
Les causes comunes de la fibril·lació són:

 Consum d’alcohol (especialment un consum excessiu en un curt

període de temps).
 Arteriopatia coronaria (aprimament dels petits vasos sanguinis
que subministren la sang i l’oxígen al sor)
 Atac cardíac o cirurgia de revascularització coronària
 Insuficiència cardíaca o eixamplament del cor
 Valvulopatía cardíaca (gairebé sempre la vàlvula mitral)
 Hipertensió
 Medicaments
 Glàndula tiroide hiperactiva (hipertiroïdisme)
 Pericarditis ( inflamació del pericardi, la capa que cubreix al cor)
 Síndrome del pit malalt

Símptomes:

És possible que no sigui conscient de que el seu cor no està bategant en un

patró normal. Els símptomes poden començar o parar sobtadament. Això es
deu al fet que la fibril·lació auricular pot detenir-se o començar de manera
espontània. Els símptomes poden incloure:
 Pols que pot sentir-se accelerat, ràpid, palpitant, agitat, irregular o massa
lent.
 Sensació tàctil dels batecs cardíacs (palpitacions)
 Confusió
 Vertigen, mareig, desmais i fatiga.
 Pèrdua de capacitat per a l’exercici
 Dificultat respiratòria

Taquicàrdia per reentrada en el nòdul auriculoventricular

Taquicàrdia paroxística que té l’origen en una ona que circula pel node AV per
la via ràpida (de període refractari més llarg) i per la via lenta (de període
refractari més curt). Diagnosticada més freqüentment en persones sense
malaltia cardíaca congènita.
Formes en les que es pot donar:

1)La típica i més comuna: la via lenta és la part descendent del circuit de
reentrada i la via ràpida és l'ascendent (taquicàrdia lent-ràpida)

2) Atípica: conducció descendent per la via ràpida i ascendent per la via lenta
(taquicàrdia ràpid-lenta)

3) Molt extranya: ambdues vies del circuit estan constituïdes per teixit de
conducció lenta (taquicàrdia lent-lenta).

15
Habitualment apareix durant la joventut. S'observen palpitacions amb
començament i fi sobtada, en general ben tolerades perquè no hi ha malaltia
cardíaca congènita i la freqüència cardíaca habitualment és ≤170-180/min. Els
episodis poden també ser freqüents (fins a diversos al dia), perllongats i
precisar hospitalització.
Es caracteritza per l’absència d'ones P visibles (primera ona del cicle cardíac,
representa la despolarització de las aurícules), que s'oculten en el complex
QRS o apareixen immediatament després d'ell; el temps de durada de l'ona P
és curt (40 ms). En una TRNAV atípica, l'ona P apareix abans del següent
complex QRS i és negativa en les derivacions III i aVF.

Imatge 13 (més info. als annexos)

Bloqueig cardíac o auriculoventricular

És un problema dels senyals elèctrics en el cor. Normalment, el batec cardíac

comença en una zona en les càmeres superiors del cor (aurícules). Aquesta
zona és el marcapasos del cor. Els senyals elèctrics viatgen a les càmeres
inferiors del cor (ventricles). Això manté el batec cardíac constant i regular.
El bloqueig cardíac succeeix quan es redueix la velocitat dels senyals elèctrics
o quan aquestes no aconsegueixen les càmeres inferiors del cor. El seu cor pot
bategar lentament o pot saltar batecs. El bloqueig cardíac es pot resoldre per si
solament o pot ser permanent i requerir tractament.

Existeixen tres graus de bloqueig cardíac. El bloqueig cardíac de primer grau

és el tipus més lleu i el bloqueig cardíac de tercer grau és el més greu.

 Bloqueig cardíac de primer grau: Poques vegades presenta símptomes.

 Bloqueig cardíac de segon grau: L'impuls elèctric pugues no aconseguir
les càmeres inferiors del cor. El cor pot saltar-se un o diversos batecs i
pot bategar de manera lenta i irregular. La persona pot sentir-se
marejada, desmaiar-se o tenir altres símptomes.
 Bloqueig cardíac de tercer grau:El senyal elèctric no es mou a les
càmeres inferiors del cor. En aquest cas, les càmeres inferiors bateguen
a un ritme molt més lent, i les càmeres superiors i inferiors no bateguen

16
 al mateix ritme. El cor és incapaç de bombar suficient sang al cos. Això
pot portar a desmais i falta d'aire. Aquesta és una emergència i requereix
atenció mèdica al més aviat possible.

Causes:

 Efectes secundaris dels medicaments: El bloqueig cardíac pot ser un

efecte secundari de digitalis, beta bloquejadors, bloquejadors dels canals
de calci i altres medicaments.
 Un atac al cor que danya el sistema elèctric del cor.
 Cardiopaties, com a afecció de les vàlvules del cor i sarcoïdosis
cardíaca.
 Algunes infeccions, com la malaltia de Lyme.
 Cirurgia cardíaca.
 És possible que tingui bloqueig cardíac perquè va néixer amb ell.

Els símptomes són diferents per als bloquejos cardíacs de primer, segon i
tercer graus.
És possible que no tingui cap símptome amb un bloqueig cardíac de primer
grau. Pot ser que no sàpiga que té un bloqueig cardíac fins que aparegui en
una prova anomenada electrocardiograma (ECG).

Si vostè té un bloqueig cardíac de segon o tercer grau, els símptomes poden

incloure:

 Dolor de pit
 Mareig
 Sensació de desmai
 Cansament
 Palpitacions cardíaques -- Les palpitacions succeeixen quan el seu cor
se sent trepidant, amb un ritme cardíac irregular o accelerat.

Taquicàrdia auricular multifocal

És una freqüència cardíaca ràpida que ocorre quan s’envien massa senyals
(impulsos elèctrics) des de la part superior (aurícules) a la part inferior
(ventricles) del cor.
Causes:
El cor humà allibera impulsos o senyals elèctrics que li ordenen palpitar.
Normalment, aquests senyals comencen en una àrea de la càmera superior
dreta anomenada nòdul sinoauricular (nòdul sinusal o nòdul SA). Aquest nòdul
es considera el “marcapassos” natural del cor i ajuda a controlar els batecs
cardíacs.
Quan el cor detecta un senyal, es contreu (o batega).
17
La freqüència cardíaca normal en els adults és aproximadament de 60 a 100
batecs per minut i en els nens és més ràpida.
En la taquicàrdia auricular multifocal (TAM), múltiples punt dins de l’aurícula
disparen senyals al mateix temps. Massa senyals porten al fet que es presenti
una freqüència cardíaca ràpida, gairebé sempre fluctua entre 100 i 300 batecs
per minut o més en els adults. La freqüència cardíaca ràpida fa que el cor
s’esforci massa i que no mobilitzi la sang de manera eficient. Si els batecs
cardíacs són molt ràpids, hi ha menys temps perquè la cambra del cor s’ompli
amb sang entre aquests batecs; per tant, no es bombeja suficient sang al
cervell i a la resta del cos amb cada contracció.
La TAM és més comuna en persones de 50 anys endavant. Sovint, s’observa
en persones amb afeccions que disminueixen la quantitat d’oxigen en la sang,
tals com:
 Pneumònia bacteriana
 Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC)
 Insuficiència cardíaca congestiva
 Càncer pulmonar
 Embòlia pulmonar
Quan la freqüència cardíaca és menor a 100 batecs per minut, l’arítmia es
denomina “marcapassos auricular errant”.

Símptomes:

Algunes persones poden ser asintomàtiques.

Els símptomes gairebé sempre comencen i es detenen sobtadament. Poden
durar uns pocs minuts o diverses hores. Aquests símptomes poden incloure:
 Ansietat
 Opressió toràcica
 Palpitacions (sensació tàctil dels batecs del cor), normalment amb una
freqüència cardíaca irregular o ràpida (accelerada)
 Pols ràpid
 Dificultat al respirar.

Taquicàrdia supraventricular paroxística

La taquicàrdia supraventricular paroxística (TSVP) és episodis de freqüència

cardíaca ràpida que comencen en una part del cor per sobre dels ventricles.
“Paroxística” significa de tant en tant.
Causes:
Normalment , les cambres del cor (aurícules i ventricles) es contrauen de
manera coordinada.
Les contraccions són causades per un senyal elèctric que comença a l’àrea del
cor anomenada nòdul sinoauricular (cridat també nòdul sinusal o nòdul SA).
El senyal es desplaça a través de les càmeres superiors (aurícules) del cor i els
ordena contraure’s.

18
Després d’això, el senyal es desplaça cap avall en el cor i els ordena a les
cambres inferiors (ventricles) contraure’s.
La freqüència cardíaca ràpida arran de TSVP pot començar amb
esdeveniments que ocorren en àrees del cor per sobre de les cambres inferiors
(ventricles).
Hi ha una sèries de causes específiques de TSVP. Es pot desenvolupar quan
les dosis del medicament per al cor, conegut com digitalis, són massa altes.
També pot ocórrer amb una afecció coneguda com a síndrome de Wolff-
Parkinson-White, la qual s’observa amb més freqüència en persones joves i
bebès.
Els següents factors incrementen el risc de TSVP:
 Consum d’alcohol
 Consum de cafeïna
 Consum de drogues il·legals
 Tabaquisme
Símptomes:
Els símptomes gairebé sempre comencen i es detenen sobtadament. Poden
durar uns pocs minuts o diverses hores. Aquests símptomes poden incloure:
 Ansietat
 Opressió toràcica
 Palpitacions (sensació tàctil dels batecs del cor), normalment amb una
freqüència cardíaca irregular o ràpida (accelerada)
 Pols ràpid
 Dificultat al respirar.

Síndrome del pit malalt

El síndrome del pit malalt gairebé sempre ocorre en persones majors de

50. Sovint es deu a un dany de tipus cicatricial a les rutes elèctriques en
el teixit del miocardi (múscul del cor).
En els nens, una causa comuna del síndrome del pit malalt és la cirurgia
del cor en les cambres superiors.
La arteriopatia coronària, la pressió arterial alta i les malalties de la
vàlvula mitral i aòrtica poden ocórrer amb la síndrome del si malalt. No
obstant això, aquestes malalties poden no tenir res a veure amb la
síndrome.

La síndrome del pit malalt és poc freqüent, però no és rar. És la causa

més comuna per la qual les persones necessiten que se'ls implanti un
marcapassos artificial. La bradicàrdia sinusalocorre amb més freqüència
que els altres tipus d'aquesta afecció.

Les taquicàrdies (ritmes cardíacs ràpids) que s'inicien en les càmeres

superiors del cor poden ser part de la síndrome. Aquestes inclouen
fibril·lació, aleteig auricular, taquicàrdia auricular. Un període de
freqüències cardíaques ràpides amb freqüència va seguit per
freqüències cardíaques molt lentes.

19
 Alguns medicaments poden empitjorar els ritmes cardíacs anormals.
Entre ells estan els digitàlics, els bloquejadors dels canals de calci, els
betabloquejadors i els medicaments antiarrítmics.
La majoria de les vegades no hi ha símptomes...
Els símptomes poden ser:

 Dolor toràcic o angina

 Confusió o altres canvis en l'estat mental
 Desmai o esvaïment
 Fatiga
 Vertigen o marejo
 Sensació de percebre els batecs cardíacs (palpitacions)
 Dificultat per respirar, possiblement solament amb activitat com
caminar

Finalment em centraré en els tipus d’arrítmies i les explicaré detalladament una per
una:

ARRÍTMIA

Què son les arrítmies? Es defineix arrítmia, com qualsevol ritme que no està
dins dels valors normals del cor. El ritme cardíac té el seu origen en el nòdul
sinusal que es situa en la porció alta de l’aurícula dreta originant una freqüència
cardíaca que oscila entre els 60 i 100 batecs/minut, que és el que es denomina
com a ritme sinusal.

El nòdul sinusal es troba a la part superior de l’aurícula dreta del cor i és un

paquet de neurones especialitzat. També és conegut com a nòdul
sinoauricular.
Actua com el marcapassos natural del cor i s’activa a intervals regulars, fent
que el cor bategui amb un ritme de 60 a 100 batecs per minut en un cor sa i en
repòs.
L’impuls elèctric des del nòdul sinusal desencadena una seqüencia d’impulsos
elèctrics en el cor, per controlar la seqüència ordenada de les contraccions
musculars que bombejen la sang a fora del cor.

Imatge 14 (més info. als annexos)

20
 Bradiarrítmies:

Quan es produeix un descens de la freqüència cardíaca per sota de 50-60 bpm

es diu que la persona pateix una bradiarítmia o bradicàrdia, és a dir, un ritme
més lent de l'adequat per permetre que el bombament de la sang asseguri la
correcta perfusió i oxigenació dels teixits dyte l'organisme.

L'impuls elèctric que permet que les fibres musculars del cor es contraguin,
relaxin i bombejin la sang a través de les seves cavitats es transmet a través
d'unes fibres nervioses inserides en el múscul cardíac. El corrent elèctric
s'origina en una estructura anomenada nòdul sinusal que se situa en la paret
superior de l'aurícula dreta. Des d'aquí l'impuls elèctric es transmet fins al nòdul
auriculoventricular, localitzat entre els dos ventricles, que modula l'impuls rebut.
El corrent elèctric es transmet des d'ell a través del feix de His, que al seu torn
es divideix en dues branques, esquerra i dreta, i d'elles sorgeixen la resta de
fibres que formen una xarxa anomenada de Purkinje i mitjançant la qual es
transmet l’impuls a la resta de les fibres miocàrdiques contràctils.
En funció del lloc en el qual es trobi l'alteració la bradiarítmia pot ser de
diferents tipus, cosa que implica diferents símptomes, alteracions en les proves
complementàries, tractaments i pronòstics.
La funció anòmala del nòdul sinusal pot respondre a diferents causes, com ara
isquèmia del teixit cardíac secundària a un infart, malalties sistèmiques o
malalties que s'infiltrin el teixit cardíac com la amiloïdosi. No obstant això, cal dir
que la majoria de les vegades la causa és desconeguda. El nòdul sinusal pot
determinar un ritme cardíac inferior al normal de per si o pot haver un bloqueig
de la conducció entre aquest i el nòdul auriculoventricular. Aquest bloqueig pot
ser de diferents graus en funció de la gravetat de la interrupció de la conducció
elèctrica.
La disfunció que causi la bradiarítmia pot trobar-se també en el nòdul
auriculoventricular, en el feix de His, en les seves ramificacions o en la xarxa de
Purkinje. Com més distal sigui el lloc on es trobi la decisió de la conducció,
pitjor serà el pronòstic i menys les opcions de tractament. El bloqueig del nòdul
auriculoventricular pot ser degut també a una isquèmia després d'un infart, a
certes infeccions, fàrmacs com la digoxina o els betabloquants, tumors cardíacs
o malalties que s'infiltrin el miocardi. Hi alteracions congènites d'aquesta
estructura, però la causa més freqüent en l'adult és la degeneració del nòdul o
de la xarxa de transmissió de l'impuls elèctric.
Hi ha diferents graus de bloqueig auriculoventricular amb diferents
repercussions en l'electrocardiograma. La forma més extrema és la dissociació
auriculoventricular, en la qual les aurícules i els ventricles es regeixen per dos
marcapassos diferents.

Imatge 15 (més info. als annexos)

21
 Taquiarrítmies supraventriculars:

La taquicàrdia supraventricular, també coneguda com «taquicàrdia

supraventricular paroxística», es refereix als batecs del cor anormalment
ràpids. És un terme ampli que comprèn moltes formes de problemes en la
freqüència cardíaca (arítmies cardíaques) que s'originen sobre els ventricles
(supraventricular) de l'aurícula o del nòdul auriculoventricular.

Una freqüència cardíaca normal és de 60 a 100 batecs per minut. Una

freqüència cardíaca superior als 100 batecs per minut es denomina
«taquicàrdia». Ocorre quan els impulsos elèctrics que coordinen els batecs del
cor no funcionen correctament. Pot sentir-se com una vibració o acceleració al
cor.

La majoria de les persones que pateixen episodis poc freqüents de taquicàrdia

supraventricular tenen vides saludables sense restriccions ni intervencions. Per
a altres persones, els tractaments i els canvis en l'estil de vida, sovint, poden
controlar o eliminar els batecs del cor ràpids.

S'originen per la conducció a través de l'aurícula o el nòdul auriculoventricular

(AV) als ventricles o perquè depenen del mateix fenomen. Gairebé totes
ocasionen taquicàrdia amb complex QRS estret (<120 minuts de durada de
QRS), dada característic de l'activació ventricular mitjançant el sistema de
Purkinje. El bloqueig de conducció en la branca esquerra o dreta del feix de His
o l'activació dels ventricles a partir d'una via accessòria originen un complex
QRS ampli durant la taquicàrdia supraventricular, que cal diferenciar de la
taquicàrdia ventricular. Les taquiarítmies supraventriculars es poden dividir en
taquicàrdia sinusal fisiològica i taquicàrdia patològica, i el seu pronòstic i
tractament varien molt, segons el seu mecanisme etiopatològic i la cardiopatia
primària.

La taquicàrdia supraventricular pot aparèixer i desaparèixer sobtadament, amb

períodes de freqüència cardíaca normal en el medi. Els símptomes poden durar
d'uns minuts a alguns dies, i algunes persones ni tan sols pateixen símptomes.

La taquicàrdia supraventricular esdevé un problema quan passa sovint i és

constant, particularment si tens un mal cardíac o altres problemes de salut
concurrents.

Els signes i símptomes de taquicàrdia supraventricular poden ser:

- Agitació al pit
- Batecs del cor ràpids (palpitacions)
22
 - Dificultat per respirar
- Atordiment o marejos
- Sudoració
- Sensació de tusts al coll
- Desmai (síncope) o esvaniment

En el cas de nadons i nens molt petits, els signes i símptomes poden ser difícils
d'identificar. La sudoració, una alimentació deficient, pell pàl·lida i, en els
nadons, un pols cardíac superior a 200 batecs per minut poden indicar
taquicàrdia supraventricular.

Taquiarrítmies ventriculars:

La taquicàrdia ventricular és un tipus d'arítmia que s'origina per activació ràpida

dels ventricles (les cavitats inferiors del cor). Això passa perquè el ritme cardíac
l'assumeixen els ventricles en lloc de les aurícules. Com a conseqüència, els
senyals elèctrics es desplacen per altres vies impedint que el cor controli els
batecs i fent que es puguin accelerar fins a velocitats molt perilloses.

En contraure el cor molt més ràpid del normal, els ventricles no compten amb el
temps necessari per a omplir-se de sang degudament i per tant baixa
considerablement la quantitat de sang bombejada.

Són arítmies generalment molt ràpides. Es manifesten amb batecs superiors a

100 batecs per minut. Depenent de la durada, es classifiquen en: sostingudes
(quan duren 30 segons o més o produeixen símptomes) i no sostingudes
(durada de menys de 30 segons).

La causa més freqüent del desenvolupament d'una taquicàrdia ventricular, es

deu a una complicació primerenca o tardana d'un atac de cor (d'un infart). Es
pot tenir un infart crònic i estabilitzat i 5-10 anys després, manifestar-la
taquicàrdia ventricular.
Quan la taquicàrdia ventricular es produeix, és molt freqüent que es tinguin
símptomes ja que la pressió arterial sol baixar considerablement, i el pacient
pot patir una síncope o pèrdua de coneixement. No obstant això en alguns
casos les taquicàrdies ventriculars no baixen tant la pressió arterial, bé perquè
no siguin molt ràpides o bé perquè el cor sigui "estructuralment" normal.

Les taquicàrdies ventriculars també poden ocórrer en persones que tinguin les
següents malalties:

- Miocardiopaties.
- Cirurgia de cor.
- Miocarditis.
- Algunes Valvulopaties.
- Rarament en absència d'alteracions visibles en el cor.

23
Els símptomes durant aquest tipus d'arítmies, poden ser molt variables
depenent de la rapidesa de la taquicàrdia i de l'estat del cor de la persona que
la pateix:

- Pols ràpid.
- Palpitacions.
- Manca d'aire (dispnea).
- Dolor en el tòrax.
- Marejos severs i malestar.
- Pèrdua de coneixement (síncope)

La taquicàrdia ventricular també pot ser asimptomàtica, algunes persones amb

aquesta anomalia no tenen símptomes i l'estat només es coneix durant un
examen físic.

Pacients amb taquicàrdia ventricular, poden patir una aturada cardíaca com a
conseqüència directa de la mateixa. Altres vegades aquesta taquicàrdia
ventricular, degenera en el que s'anomena fibril·lació ventricular que equival a
la parada cardíaca.

PART PRÀCTICA

La part pràctica la vaig començar fent una entrevista a una psicòloga d’una
associació que es dediquen a tractar psíquicament als qui pateixen
cardiopaties, i durant l’entrevista em vaig adonar de que les dues estàvem
d’acord en que el tema de les cardiopaties no era gaire comú i que per tant
calia divulgar-lo perquè la gent el conegués millor. Seguidament, vaig elaborar
una enquesta per saber el nivell de cultura que tenia la gent sobre el tema de
les arrítmies i cardiopaties en general, i el resultat va ser bastant negatiu com
es pot comprovar als annexes (que és on hi ha els resultats de l’enquesta). Un
cop vaig obtenir aquests resultats vaig decidir divulgar informació sobre aquest
àmbit i per a portar-ho a terme vaig elaborar un vídeo explicant les coses més
essencials que creia que havia de saber la gent, almenys per tenir una mica
més de cultura.
El que vaig dir al vídeo és el següent:

24
 GUIÓ

 Les arítmies cardíaques son moviments anòmals del cor com

palpitacions, batecs ràpids o més lents del normal…
 Aquestes son imprevisibles, cosa que vol dir que poden tenir lloc en
qualsevol moment i situació, ja sigui caminant, fent esport o simplement
sense fer res.
 Com sabem que tenim una arrítmia? Els símptomes de les arítmies son:
palidesa, dolor abdominal, dificultat respiratòria, mareig i sudoració.
 Si volem aturar una arrítmia el que hem de fer és apretar la panxa, tossir
o aguantar la respiració.
 Pots prevenir la seva aparició portant una vida sana, no consumint
alcohol, no fumant, fent exercici, i en general amb un àmbit de vida
saludable.

En el vídeo hi apareixen una sèrie d’imatges que representen el que

s’està dient amb la veu en off. Vaig penjar el vídeo a youtube i el link per
veure’l és aquest: https://www.youtube.com/watch?v=85vcSTOMlgM

Juntament amb el vídeo vaig passar una enquesta relacionada amb

aquest per comprovar si la informació que els havia intentat aportar era
la adequada i si el públic la havia entès i els resultats van ser molt
positius:
En els resultats de l’enquesta puc veure com actuaria una persona
davant d’un cas d’arrítmia abans de veure el vídeo i com ho faria
després de veure’l i la veritat és que els resultats són molt bons i m’han
sobtat.

A l’enquesta hi vaig posar les següents preguntes:

 El vídeo anterior t’ha aportat informació que no sabies?

 Si és que si, quina?
 Creus que hi falta o hi sobra informació?
 Si creus que en falta, què més t’agradaria saber?
 Després de veure el vídeo, creus que les arrítmies són un tema
que s’hauria de conèixer amb més profunditat?
 Abans de veure el vídeo com hauries reaccionat al veure que una
persona patia una arrítmia?
 I després de veure’l?
 Si patissis mai una arrítmia saps què és el que hauries de fer per
aturar-la?

25
 IMATGES DEL VÍDEO

CONCLUSIÓ

Aquest treball d’investigació m’ha servit per a ampliar els meus

coneixements sobre les cardiopaties cosa que era un tema que realment
m’inquietava.
La meva hipòtesi principal era transmetre a un públic una informació
sobre les arrítmies, així com que es posessin en el cos d’una persona
que en pateix per a poder empatitzar i comprendre-ho millor. Tanmateix
jo també volia aprendre i enriquir-me amb aquest estudi cosa que encara
m’ha motivat més.
També crec que he assolit els meus propòsits i objectius ja que els he
pogut cumplir amb el resultat que esperava d’informar a un públic
conegut sobre un tema interessant i millorar els seus primers auxilis.

ANNEXOS:

La primera enquesta que vaigpassar és aquesta:

https://goo.gl/forms/SaUKMfQ7V7JgZLSr1

26
Van ser una sèrie de preguntes bàsiques sobre el tema de les arrítmies
en general que em va servir per a veure el nivell d’informació que tenia
la gent sobre les arrítmies; i a partir dels resultats que inseriré a
continuació vaig deduir que la cultura que tenen sobre aquest tema no
és gaire alta. Vaig rebre 206 respostes i aquests van ser els resultats:

27
28
29
 ENTREVISTA A L’ASSOCIACIÓ DE
CARDIOPATIES CONGÈNITES ACCIC

Gemma: Tant per cent de població aproximadament que te arrítmies?

 No el se, però a nivell cardiopaties congènites es a dir la gent que ha

estat operada del cor a nivell de la infància o en la vida adulta te més
risc de patir arrítmies, però en població general no.

Gemma: És més freqüent que ho pateixin homes o dones?

 No te res a veure, no té més prevalència un que l’altre almenys a nivell

de cardiopaties en general.

Gemma: Quin és el rang d’edat en el que afecta més?

 Depèn, normalment a partir de l’adolescència és quan es detecten més

osigui quan hi ha el canvi hormonal es quan començen a aparèixer i les
que venen més com a repercussió de cirurgia a partir dels 20-30 que és
quan es tenen alteracions en el ritme però poden venir molt abans en
infants i evidentment a mida que va creixent la persona en segueix
tinguent. A més la població va creixent i l’índex de prevalència cada
vegada és més alt.

30
Gemma: Com s’ho prenen els pacients quan els diuen que tenen una
cardiopatia?

 Tant els pacients com els pares com l’escola senten angoixa al principi,
però amb el pas del temps s’adapten o modifiquen la seva vida
quotidiana per facilitar-la i intentar reduir el nombre de cardiopaties al
màxim.Tot i això també es senten tranquils ja que estan informats i
assabentats del que pateixen, cosa que en molts casos no sabien i els
produia preocupació.

Gemma: Creu que la gent està ben informada sobre aquest tema?

 No, en absolut. Crec que aquest és un tema que es desconeix tot i que
té una rellevància important i no ho dic perquè jo em dediqui a això, però
la població i sobretot els joves no n’estan informats en profunditat.

Gemma: Si es que no, de quina manera ho farien per exposar a la gent el

que comporta patir una arrítmia?

 A través de xerrades o bé posant-ho com a teoria escolar a l’ESO o

batxillerat ja que els nens més petits no ho entendrien o se’ls oblidaria al
cap d’uns anys.

Gemma: Quin és el cas més extrem que heu viscut?

 No hi ha cap cas extrem, però tenint en compte que nosaltres treballem

com a psicòlegs donant suport moral i anímic a les famílies i pacients,
pots suposar que hi ha persones que s’ho prenen millor que d’altres. Hi
ha casos en els que els pacients s’ho prenen d’una manera positiva ja
que no hauran de patir més per no saber el que tenen i n’hi ha que s’ho
prenen de manera negativa, però en cap cas ens hem trobat amb
depressions ni aquest tipus de reaccions tant fortes.
També cal dir que el que sol afectar més emocionalment als pacients és
quan el doctor o la doctora els diu què tenen o bé quan els diuen que
s’han d’operar obligatòriament sense cap altra opció, això desmoralitza
molt.

Gemma: Els adults que de petits van patir arítmies (i per algun motiu com
una operació ja no les pateixin) tenen més provabilitat de patir
enfermetats del cor?

 Tot i que jo no soc doctora, et puc assegurar que si, ja que el cor
d’aquests pacients ha estat tractat i vulguis o no sempre hi ha més risc
que en un cor que no s’ha tocat anteriorment. Hi ha casos fins hi tot que
abans d’intervenir-se el pacient té un tipus de cardiopatia i al cap d’uns
mesos en té un altre però això no passa gaire sovint.

31
Gemma: La vostra feina, si no m’equivoco és atenció psicològica a gent
amb cardiopaties, com veieu als pacients als que acaben d’operar
(animicament)?

 Com ja he dit abans, depèn de la persona i de la situació en la que es

trobava ja que depenent del cas et donen diferents opcions a part de
l’operació i pel que he pogut veure els pacients que ells mateixos han
optat per operar-se porten millor els nervis i la positivitat i als que no els
han donat una altra opció solen tenir més por o nervis.

Gemma: Quin tant per cent de població aprox. amb cardiopaties decideix
que l’intervinguin per deixar de tenir-ne?

 No el se exacte per normalment quan et donen diferents opcions a part

de la intervenció com seria la medicació és perquè no és un cas extrem
o de vida o mort, per tant els pacients tenen temps per prendre la decisió
en calma i, tot i que al principi bastants diuen que prefereixen medicació
al final molts d’ells acaben optant per la intervenció.

Gemma: Quan la gent decideix no operar-se quin procés segueixen?

 L’altre opció a la majoria de casos es la medicació, que aquesta té els

mateixos resultats que la intervenció però s’ha de ser constant i
prendre’s diàriament.
També hi ha l’opció de no fer res però no es pot donar a terme en tots
els casos perquè n’hi ha amb més gravetat que d’altres.

Gemma: Vosaltres els seguiu donant suport?

 Si, prenguin la decisió que prenguin nosaltres estem al seu costat

donant-los suport i informant-los be. La nostra feina es atenció
psicològica, però també ens dediquem a respondre preguntes que tenen
els pacients i les seves famílies sobre la patologia que tenen.

Gemma: Quin tipus de teràpies els feu a les famílies afectades?

 Nosaltres no fem teràpies, ens dediquem a animar als qui ho necessiten

i donar informació.

Gemma: Què solen necessitar més emocionalment?

 Això depèn de cada cas, i de cada persona però nosaltres ens adaptem
a la situació a la que es troba cada pacient i la seva família a la que
també pot comptar amb els nostres serveis.

32
Gemma: Què els passa i com s’ho prenen els pacients als que l’operació
no els soluciona l’arrítmia?

 És molt desmoralitzant, però a mesura que passa el temps ho assimilen i

la majoria opta per tornar a repetir la intervenció. Tot i això també et puc
dir que depèn de la persona ja que m’he trobat amb casos en els que
s’ho agafen amb optimisme.

Gemma: Pot ser que operin a un pacient per a eliminar-li una arrítmia i
després de l’operació en segueixi tinguent però de diferent tipus?

 Si, abans ho hem comentat però t’he de dir que no es dona gaire
freqüentment.

Gemma: Quins son els protocols a seguir per a les persones amb
arrítmies en el moment just en que te lloc?

 És una pregunta més mèdica que psicològica però diria que per fer
desaparèixer una arrítmia en el moment en que té lloc el pacient ha
d’apretar la panxa com si estès inflant un globus, però hi ha pacients als
que no els serveix de res.

Gemma: Si us torno a necessitar podré tornar a contactar amb vosaltres?

 Oi tant, pots comptar amb nosaltres.

33
RESPOSTES ENQUESTA VÍDEO

34
35
36
 WEBGRAFIA

https://www.baylorhearthospital.com/handler.cfm?event=practice,template&cpid
=51682
https://empendium.com/manualmibe/chapter/B34.II.2.6.2.

https://www.google.es/search?q=arritmias+cardiacas+tratamientos&rlz=1C1CH
BD_esES747ES748&oq=arritmias+cardiacas+tratamientos&aqs=chrome..69i57
j0l5.9733j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000161.htm

https://biologia-geologia.com/BG3/54_movimientos_del_corazon.html

http://tucuerpohumano.com/c-sistema-circulatorio/partes-del-corazon/

https://psicologiaymente.com/salud/tipos-de-arritmias

https://harrisonmedicina.mhmedical.com/content.aspx?bookid=1717&sectionid=
114928235

37
 BIBLIOGRAFIA
Llibre: Medicina Interna de Farreras Rozman, editorial Marín

IMATGES DEL TREBALL

Imatge 1:Extreta de (https://www.alamy.es/foto-corazon-humano-mostrando-

las-valvulas-ilustracion-de-la-seccion-transversal-170920350.html) però
retocada per mi.

Imatge 2: Extreta de (http://bastondeoro.com/arritmia-todo-lo-que-usted-debe-

saber/ )

Imatge 3: Extreta de ( https://www.texasheart.org/heart-health/heart-

information-center/topics/las-valvulas-cardiacas/ )

Imatge 4: Extreta de (http://www.centralx.es/p/imagen/sistema-

cardiovascular/corazon/tabiques-cardiacos/tabique-interatrial/ ) però retocada
per mi.

Imatge 5: Extreta de (https://www.enciclopediasalud.com/definiciones/nodulo-

sinusal )

Imatge 6: Extreta de (https://www.enciclopediasalud.com/definiciones/nodulo-

sinusal ) però retocada per mi

Imatge 7: Extreta de (https://www.youbioit.com/es/article/shared-

information/24512/el-marcapasos-del-corazon ) però retocada per mi.

Imatge 8: Extreta de (https://salud.ccm.net/faq/9986-valvula-cardiaca-

definicion)

Imatge 9: Extreta de (https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADstole_auricular )

Imatge 10: Extreta de

(http://www.joaquinrodriguezpiaya.es/Anatomia_aplicada/Documentos/Aparato_
circulatorio.pdf)

Imatge 11: Extreta de (https://es.wikipedia.org/wiki/Di%C3%A1stole)

Imatge 12: Extreta de (https://study.com/academy/lesson/what-is-pulse-

pressure-definition-variation-normal-range.html)

38
Imatge 13: Extreta de
(https://physio4dummies.wordpress.com/2017/07/29/eletro-cardiaca-2/)

Imatge 14: Extreta de (http://cientefiloco.blogspot.com/2015/08/anatomia-y-

ficiologia-del-sistema.html) però retocada per mi.

Imatge 15: Extreta de

(https://www.mindomo.com/es/mindmap/electrocardiograma-
7e20fe325bd856caf6ae88045e4ba918)

39