Professional Documents
Culture Documents
7777 Eval Continua C Naturales 6 VLN
7777 Eval Continua C Naturales 6 VLN
Avaluació
de continguts
Ciències de la Naturalesa 6
TEXT
Abraham Mesa Barroso
EDICIÓ
Pilar de Luis Villota
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació
Ciències de la Naturalesa 6 5
Proves
d’avaluació
Avaluació inicial
Nom Data
1 Uneix correctament els processos de la nutrició amb el que ocorre en cada un.
Funció vital:
4 Escriu davall de cada imatge el sexe amb què es correspon cada aparell
reproductor.
5 Encercla de roig les parts del cos que canvien durant la pubertat en els xiquets
i de blau les que canvien en les xiquetes. Després, explica breument els canvis.
, i .
7 Determina el tipus de cèl·lula que representa cada dibuix i completa els buits.
Cèl·lula Cèl·lula
• Què és la massa?
• Què és el volum?
Naturals Origen
Materials Origen
Nom Data
• Nutrició:
• Nutrient:
• Respiració cel·lular:
• Greixos o lípids:
• Proteïnes:
• Vitamines:
4 Marca amb una creu els òrgans on es realitzen les fases del procés digestiu.
Digestió
Absorció
Eliminació de
les substàncies
de rebuig
5 Completa el text.
6 Completa les caixes amb els noms dels òrgans que hi ha en el dibuix.
Nom Data
2 Quins nutrients existeixen? Per a cada nutrient, posa dos exemples d’aliments
que el continguen.
4 Escriu el nom dels òrgans on tenen lloc les fases del procés digestiu.
• Digestió:
• Absorció:
9 Defineix dieta. Què significa que una dieta saludable ha de ser equilibrada?
Nom Data
Sang
cèl·lules
transporta tipus
substàncies de altres
substàncies
2 Uneix amb una fletxa cada vas sanguini amb la funció corresponent.
venes • • Porten la sang des del cor fins als òrgans.
artèries • • Condueixen la sang per l’interior dels òrgans.
capil·lars • • Condueixen la sang des dels òrgans fins al cor.
• El recorregut que realitza la sang per tot el cos, excepte pels pulmons,
constitueix la .
7 Escriu de l’1 al 4 en els requadres per ordenar els òrgans per on passa l’orina
des de la formació fins a l’eixida a l’exterior.
8 Llig les afirmacions següents i determina si són verdaderes (V) o falses (F).
10 Cita dos hàbits que hem de dur a terme per a mantindre la salut
de l’aparell excretor.
Nom Data
2 Anomena els tipus de vasos sanguinis, descriu les característiques que tenen
i explica breument la funció de cada un.
3 Fes un dibuix esquemàtic del cor i indica-hi amb rètols les parts següents:
aurícula esquerra, aurícula dreta, ventricle esquerre, ventricle dret i vàlvula.
4 Anomena els moviments del cor, explica la funció que tenen i indica en què
consisteix cada un.
5 Explica les diferències entre els dos tipus de circulació del sistema circulatori
dels éssers humans.
► ► ►
10 Explica per què beure prou aigua i mantindre la pell neta ens ajuda
a mantindre la salut de l’aparell excretor.
Nom Data
4 Llig els enunciats següents i indica si són verdaders (V) o falsos (F).
• Les cèl·lules sexuals masculines són els òvuls.
• Els òvuls són unes cèl·lules molt més grans que els espermatozoides.
7 Ordena les fases del part escrivint en els requadres números de l’1 al 4.
dilatació trencar aigües deslliurament expulsió
10 Escriu les mesures de prevenció per a evitar les malalties següents: càncer de
mama, càncer de pròstata i càncer de coll d’úter.
Nom Data
• Pròstata: .
• Uretra: .
• Conductes deferents: .
• Què és la fecundació?
• Deslliurament: .
• Expulsió: .
• Trencar aigües: .
Nom Data
4 Escriu en les caselles números de l’1 al 6 per indicar l’ordre dels òrgans
que travessa l’aire en recórrer les vies respiratòries.
8 Completa la taula.
als .
i es produeixen als .
Nom Data
• Digestió: .
• Absorció de nutrients: .
4 Enumera els òrgans que travessa l’aire després d’entrar a les vies respiratòries.
, els i les .
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 27
L.
CONTROL A
• Circulació pulmonar: .
• Circulació general: .
• Aparell excretor: .
• Glàndules sudorípares: .
• Pulmons: .
9 Escriu davall de cada imatge quin tipus de cèl·lula és i en quin òrgan es produeix.
A. B.
Nom Data
2 Enumera les tres fases del procés digestiu i especifica en quin òrgan
o òrgans tenen lloc.
1. .
2. .
3. .
6 Resumeix en què consisteixen els dos tipus de circulació dels éssers humans.
9 Dibuixa els dos tipus de cèl·lules sexuals. Després, indica quina és la masculina
i quina, la femenina; digues també els òrgans on es produeixen.
A. B.
10 Descriu breument el que hem de fer per a mantindre la salut i la higiene dels
òrgans sexuals i posa dos exemples de mesures preventives per a cuidar
la seua salut.
Nom Data
Cèl·lula .
Ciències ©
Material fotocopiable de2015
la Naturalesa 6
Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 31
L.
4
CONTROL B
7 Explica les diferències entre una cèl·lula procariota i una cèl·lula eucariota.
A. B. C. D.
10 Completa la taula.
Protectora • • Súber
•
Emmagatzematge de substàncies • Teixit adipós •
Nom Data
• Com es classifiquen els éssers vius en funció del nombre de cèl·lules que els formen?
2 Quins són els aspectes de les cèl·lules d’un organisme que fan
que es diferencien les unes de les altres?
• Citoplasma: .
• Nucli: .
• Orgànuls: .
• Cèl·lula .
• .
A. B. C. D. E.
8 Creus que tots els éssers vius, per a ser considerats com a tals,
han de presentar tots els nivells d’organització? Raona la resposta.
Nom Data
• Quines propietats posa en relació la densitat? De quin tipus són aquestes propietats?
10 Descriu el procés per a calcular la densitat d’un objecte i indica els aparells que
s’utilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
Nom Data
2 Explica les diferències existents entre una substància pura i una mescla.
Després, posa un exemple de cada una.
• Per què són útils per a les persones? Justifica la resposta amb un exemple.
• Oxidació:
• Combustió:
• Fermentació:
• Els cossos tenen diferent densitat segons que estiguen a l’aigua o a la terra.
10 Fes un esquema del procés per a calcular la densitat d’un objecte i indica
els aparells que s’utilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
Nom Data
Matèries primeres
Minerals No
3 Contesta.
• Què són les fonts d’energia?
no renovables?
5 Què és la biomassa?
• Explica què passa amb aquesta energia quan disminueix la temperatura d’un cos.
Augmenta o disminueix?
9 Cita tres mesures que podem aplicar en la nostra vida quotidiana per a estalviar
energia.
Nom Data
Matèries primeres
4 Escriu el nom de les formes d’energia que has estudiat i posa un exemple
de situació on es manifeste cada una.
7 Indica quina de les oracions següents és falsa i explica a continuació per què.
• L’energia química és la que tenen els objectes que estan a molta temperatura.
És falsa:
Nom Data
• D’acord amb la resposta a la pregunta anterior, podem considerar que una cèl·lula
està viva? .
2 Observa les imatges i escriu el nom del tipus de cèl·lula a què correspon
cada una.
A B
A.
B.
• Decantació:
• Evaporació:
• Destil·lació:
• Filtració:
Nom Data
1 Explica què és una cèl·lula i defineix els grups en què es classifiquen els éssers
vius en funció del nombre de cèl·lules.
2 Observa les imatges i escriu el nom del tipus de cèl·lula a què correspon
cada una.
A B
A.
B.
• eixit
Teixitossi:
nerviós: .. • Parènquima: .
A. B. C. D.
i el .
10 Escriu quatre mesures d’estalvi d’energia. Cal que dues d’aquestes les pugues
dur a terme de forma individual.
Nom Data
1 Explica què és una cèl·lula i defineix els grups en què es classifiquen els éssers
vius en funció del nombre de cèl·lules. Posa un exemple de cada un.
2 Explica les diferències i semblances entre les cèl·lules animals i les cèl·lules
vegetals.
• .
• .
• .
• Decantació:
• Evaporació:
• Destil·lació:
.
46 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
CONTROL E
• Energia mecànica. .
• Energia química. .
• Energia nuclear. .
• Energia calorífica. .
10 Escriu quatre mesures d’estalvi d’energia. Cal que dues d’aquestes les
pugues dur a terme de forma individual.
Nom Data
més i més .
Màquines
Tèrmiques
Elèctriques
• Sensors:
• Indicadors i pantalles:
48 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
7
CONTROL B
Nom Data
Màquines
pel nombre
per l’ que utilitzen per la
de
• Què és un mecanisme?
5 Explica les diferències que hi ha entre els motors de combustible i els elèctrics.
Després, posa un exemple de màquina que funcione amb cada un.
molt xicotet és un .
10 Anomena una màquina relacionada amb els àmbits següents de la nostra vida
quotidiana.
• Sanitat:
• Treball:
• Transport:
• Cultura i oci:
• Comunicacions:
Nom Data
elèctricament .
• Quan un cos presenta més càrregues positives que negatives, està carregat
.
• Un cos està carregat quan té més càrregues negatives
que positives.
3 Els signes + i – dels objectes de les imatges que pots observar a continuació
representen les càrregues elèctriques. Dibuixa les fletxes necessàries en cada
imatge per indicar si s’atrauen o es repel·leixen.
A B C
A. B. C.
6 Què els passa a les càrregues elèctriques quan es troben amb un material
conductor? I quan es troben amb un material aïllant?
• A. • C.
+ –
• B. • D.
Nom Data
Nom Data
A. B. C.
2 Anomena totes les parts que solen tindre les màquines compostes.
• Corretges i cadenes: .
• Eix: .
• Sensor de temperatura:
• Sensor de llum:
• Sensor d’infrarojos:
• Antena:
5 Completa el text següent sobre els canvis que s’han produït en la forma
de treballar.
en l’agricultura o en la están .
56 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
CONTROL B
6 Què és el magnetisme?
8 Observa els objectes de les fotografies següents i escriu davall de cada una
l’efecte del corrent elèctric que aprofiten per a funcionar.
A. B. C. D.
9 Escriu en els requadres els noms dels components del circuit elèctric
representat a continuació.
Nom Data
A. B. C.
5 Indica quins són els canvis principals que s’han produït en el món
del treball gràcies a la informàtica.
.
• Com funciona?
Nom Data
Dues rodes que giren en el mateix sentit. Dues rodes que giren en sentits
contraris i a velocitats diferents.
5 Indica quins són els canvis principals que s’han produït en el món
del treball gràcies a la informàtica.
• Efecte calorífic:
• Efecte mecànic:
• : .
• : .
• : .
• : .
10 Representa gràficament
un circuit que funciona
amb una bateria i permet
que sone un timbre
i s’encenguen dues
bombetes en accionar
un polsador.
Nom Data
òrgan. Exemple:
organisme. Exemple:
aparell. Exemple:
cèl·lula. Exemple:
sistema. Exemple:
teixit. Exemple:
6 Explica les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una de vegetal.
Nom Data
1. 4.
2. 5.
3. 6.
6 Explica les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una de vegetal.
8 Anomena i explica els diferents tipus d’energia renovable que has estudiat.
10 Representa esquemàticament
els 3 casos de forces d’atracció i
de repulsió entre 2 objectes
electritzats que es poden donar.
Dibuixa-hi les fletxes i signes + i –
que siguen necessaris.
Nom Data
Nom Data
2 Quins són els vasos sanguinis més gruixuts i elàstics del sistema
circulatori?
a. Les venes. b. Els capil·lars. c. Les artèries.
5 Quins són els dos tipus de circulació del sistema circulatori humà?
a. Circulació pulmonar i circulació general.
b. Circulació pulmonar i circulació cardíaca.
c. Circulació pulmonar i circulació orgànica.
6 Quins són els òrgans o aparells que duen a terme la funció d’excreció?
a. L’aparell excretor, les glàndules sudorípares i els pulmons.
b. L’aparell excretor i l’intestí.
c. L’aparell excretor i el sistema circulatori.
7 El tub que comunica la bufeta urinària amb l’exterior del cos és…
a. l’urinari. b. l’urèter. c. la uretra.
Nom Data
4 L’eixida a l’exterior, a través de la vagina, d’un òvul madur junt amb una quantitat
xicoteta de sang s’anomena…
a. menstruació.
b. menopausa.
c. expulsió.
9 Què és un uròleg?
a. El metge encarregat de la salut dels òrgans sexuals de l’aparell urinari.
b. El metge encarregat de la salut dels òrgans sexuals de l’aparell reproductor
masculí.
c. El metge encarregat de la salut dels òrgans sexuals de l’aparell reproductor
femení.
Nom Data
Nom Data
1 En funció del nombre de cèl·lules que tinguen els éssers vius, aquests
es classifiquen en…
a. unicel·lulars i multicel·lulars.
b. unicel·lulars i pluricel·lulars.
c. senzills i complexos.
4 Quins elements estan presents a les cèl·lules vegetals però no a les animals?
a. La paret cel·lular. b. Els cloroplasts. c. a i b són correctes.
Nom Data
Nom Data
3 L’energia és…
a. la causant que la matèria reste immòbil.
b. la causant que la matèria experimente canvis.
c. la causant que la massa tinga un valor determinat.
9 Els tipus d’energia que més consumim en la vida quotidiana són l’elèctrica i…
a. l’energia renovable. b. l’energia nuclear. c. l’energia dels combustibles.
Nom Data
1 El requisit per a considerar que un determinat ésser està viu és que realitze
les tres funcions vitals, que són…
a. naixement, vida i mort.
b. alimentació, expressió i emoció.
c. nutrició, relació i reproducció.
2 Quin d’aquests elements està present a les cèl·lules vegetals però no
a les cèl·lules animals?
a. Membrana plasmàtica. b. Paret celul·lar. c. Nucli.
3 Quina funció té el parènquima a les plantes?
a. Protectora.
b. Transport de substàncies.
c. Emmagatzematge de substàncies.
4 Un anell d’or massís està format per…
a. una mescla homogènia. b. un aliatge. c. una substància pura.
5 Marca la mescla que separaries mitjançant el mètode de decantació.
a. Aigua i alcohol. b. Aigua i oli. c. Aigua amb sal.
6 Quina d’aquestes és una reacció química?
a. Un got de vidre cau a terra, es trenca i es transforma en resquills de vidre.
b. Un tros de tela es crema i es converteix en cendra i diòxid de carboni.
c. Tres litres d’aigua líquida es congelen i es transformen en tres quilos de gel.
7 Quina forma d’energia té un cossiol que cau des d’una terrassa a 50 metres
d’altura?
a. Energia química. b. Energia tèrmica. c. Energia mecànica.
8 Quina d’aquestes opcions és una font d’energia no renovable?
a. Llum del sol. b. Llenya. c. Gas natural.
9 «Se’n produeixen contínuament, és per això que no s’esgoten». Aquest és
un avantatge de les fonts d’energia…
a. fòssils. b. no renovables. c. renovables.
10 És important estalviar energia perquè en produir-la i gastar-la…
a. molestem els animals.
b. generem contaminació.
Nom Data
Nom Data
Nom Data
1 Un carretó és...
a. una palanca. b. una politja. c. una rampa.
2 En una màquina composta, la part encarregada de servir de suport i subjecció
a la resta dels components de la màquina és…
a. la coberta. b. l’estructura. c. la carcassa.
3 Com es denominen els operadors mecànics que tenen la funció de transmetre
el moviment d’una roda a una altra d’una màquina?
a. Corretges. b. Molles. c. Palanques.
4 Un sensor percep la informació...
a. de l’exterior o del seu interior.
b. de les persones sensibles.
c. de sons molt tènues.
5 Gràcies a la informàtica han canviat les relacions entre…
a. els robots.
b. les persones.
c. els éssers microscòpics i les persones.
6 Un objecte elèctricament neutre és aquell que…
a. no està compost per cap tipus de càrrega elèctrica.
b. té una quantitat molt baixa de càrregues elèctriques, tant positives com negatives.
c. té la mateixa quantitat de càrregues positives que de càrregues negatives.
7 Si en acostar dos objectes electritzats es repel·leixen, estaran carregats…
a. positivament. b. negativament. c. a i b són correctes.
8 Un material a través del qual les càrregues elèctriques es mouen amb facilitat és…
a. un material conductor.
b. un material aïllant.
c. un material electritzat.
9 Una barra de ferro amb un cable conductor enrotllat, que al seu torn està
connectat a una pila, és un…
a. imant natural. b. alternador. c. electroimant.
10 En un ventilador, l’electricitat genera un efecte…
a. calorífic. b. mecànic. c. sonor.
78 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
Avaluació final TEST
Nom Data
5 Quins són els vasos sanguinis encarregats de portar la sang des dels òrgans
fins al cor?
a. Les artèries. b. Els capil·lars. c. Les venes.
9 Quin dels elements següents està present en les cèl·lules vegetals però
no en les animals?
a. La paret cel·lular. b. La membrana cel·lular. c. El nucli.
11 Les cèl·lules en què el material genètic o ADN no es troba dins d’un nucli són les…
a. eucariotes. b. procariotes. c. vegetals.
18 La magnetita és…
a. un imant artificial. b. un imant natural. c. un mineral electritzat.
1.1. Busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con-
clusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho co-
munica oralment i per escrit.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea, i
manifesta la comprensió de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autònoma el tractament de textos (ajust de pàgina, inserció d’il-
lustracions o notes, etc.).
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecció i seguretat personal que ha de fer servir en
l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratègies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes d’ús i de seguretat dels instruments i dels materials de
treball.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
1.1. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en la realització de les funcions
vitals del cos humà: nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducció (aparell reproductor) i relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les característiques principals de les funcions vitals de l’ésser
humà.
2.2. Identifica les característiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions més importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el man-
teniment dels diferents òrgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hàbits saludables per a previndre malalties i manté una conduc- ta
responsable.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les pràctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanços de la ciència que milloren la salut
(medicina, producció i conservació d’aliments, potabilització de l’aigua, etc.).
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes empàtiques.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprén i
elabora estratègies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autònoma i creativa activitats d’oci i temps lliure, d’individuals i
en grup.
1.1. Identifica i explica les diferències entre éssers vius i éssers inerts.
1.2. Identifica i descriu l’estructura dels éssers vius (cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i
sistemes), i identifica les característiques i funcions més importants de cada un
d’aquests elements.
2.1. Observa i identifica les característiques dels éssers vius. Classifica els éssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
3.1. Identifica i explica les relacions entre els éssers vius. Cadenes alimentàries. Pobla-
cions, comunitats i ecosistemes.
3.3. Observa i identifica les característiques principals i els components d’un ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els és- sers
vius que hi habiten.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnològics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisió i rigor en l’observació i en l’elaboració dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnològics apropiats, i comunica de mane- ra
oral i escrita els resultats.
1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat d’agregació, conductivitat tèrmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum d’un
cos.
2.2. Identifica i explica fenòmens físics que són observables en termes de diferències de
densitat.
2.3. Identifica i explica les característiques principals que presenta la flotabilitat en un medi
líquid.
3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum o la
transmissió del corrent elèctric.
3.2. Coneix les lleis bàsiques que regeixen els canvis d’estat i les reaccions químiques
(combustió, oxidació i fermentació).
4.2. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les diferents formes
d’energia: mecànica, lluminosa, sonora, elèctrica, tèrmica o química.
4.3. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les energies reno-
vables i no renovables, identificant les diferents fonts d’energia, les matèries prime-
res energètiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilització de l’energia
(esgotament, pluja àcida, radioactivitat…), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.2. Separa els components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o
dissolució.
5.3. Observa de manera sistemàtica, aprecia i explica els efectes de la calor en l’aug- ment
de temperatura i la dilatació d’alguns materials.
5.7. Respecta les normes d’ús, seguretat i conservació dels instruments i dels materials de
treball a l’aula i al centre.
1.1. Identifica diferents tipus de màquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera d’accionar-les i l’acció que realitzen.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les màquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que té una funció o condició per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements d’un circuit elèctric i en construeix un.
3.4. Observa i identifica les característiques principals dels imants i relaciona electricitat i
magnetisme.
4.1. Elabora un informe com a tècnica per al registre d’un pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.2. Valora i descriu la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida
i en el treball.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la infor-
mació, per a comunicar-se i col·laborar.
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT** Activitats
D’APRENENTATGE
*
Reconeix i anomena els diversos aparells i òrgans que intervenen en la nutrició
1, 2, 3
i explica els processos que tenen lloc en cada un.
B2-1.1
Reconeix i anomena els òrgans de l’aparell reproductor femení i masculí. 4
Coneix i explica què és una cèl·lula i les parts que té, i assenyala les
7
semblances i diferències entre les cèl·lules animals i les cèl·lules vegetals.
B3-1.2 Identifica l’estructura dels éssers vius i descriu els teixits, els òrgans, els
sistemes, els aparells i els organismes, i diferencia entre els teixits animals 6
i els teixits vegetals.
Explica què és la densitat d’un cos i com podem esbrinar-la. Aplica la fórmula
B4-4.2 8
adequadament.
Descriu els canvis d’estat, els experimenta, explica les diferències entre aquests
B4-5.4 10
canvis i posa exemples per a cada cas.
Solucions
1. • Digestió: s’obtenen les substàncies útils 4. Sexe femení: aparell reproductor femení.
dels aliments. Sexe masculí: aparell reproductor masculí.
• Respiració: s’aconsegueix oxigen. 5. • Canvis en les xiquetes: desenvolupament de
les mamelles, eixamplament dels malucs, veu
• Excreció: s’expulsen substàncies de rebuig.
aguda, ix borrissol.
• Circulació: es reparteixen substàncies per tot
• Canvis en els xiquets: desenvolupament
el cos. muscular, veu greu, ix pèl abundant per tot
2. Funció vital: nutrició. el cos.
D’esquerra a dreta: aparell circulatori, aparell 6. Tots els éssers vius fan les funcions
excretor, aparell respiratori, aparell digestiu. vitals i estan formats per cèl·lules. Les
persones som éssers pluricel·lulars i al nostre
3. L’oxigen és imprescindible per a la funció de organisme es distingeixen diversos nivells
nutrició perquè gràcies a ell obtenim l’energia d’organització, que, del més senzill al més
dels aliments. L’oxigen el captem en la complex, són: cèl·lula, teixit, òrgan, sistema
respiració en prendre aire. i aparell.
7. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Cèl·lula Aquestes càrregues es mouen d’un cos a un
animal: membrana, nucli, citoplasma i orgànuls. altre i es produeix el corrent elèctric.
Cèl·lula vegetal: paret, nucli, membrana,
orgànuls i cloroplasts. 13. D’esquerra a dreta: central eòlica, renovable;
central hidràulica, renovable; central nuclear,
8. • La massa és la quantitat de matèria que té un
cos. no renovable; central solar, renovable. Les
• El volum és l’espai que ocupa un cos. fonts d’energia renovables no s’esgoten, i per
• La massa es mesura amb balances i bàscules. això podrem usar-les també en un futur pròxim.
El volum es mesura amb provetes. A més, no són contaminants.
9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: animal, llana; 14. R. M.
mineral, quars; artificials, plàstic. • L’ús de les fonts d’energia no renovables
10. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: fusió, provoca l’esgotament d’alguns recursos i, a
vaporització, solidificació, condensació. més, contribueix a la contaminació del medi
11. D’esquerra a dreta: imants enfrontats pel ambient.
mateix pol, repulsió; imant i llimadures de ferro,
• Una mesura per a reduir la contaminació
atracció; imants enfrontats per pols diferents,
atracció. ambiental és reutilitzar alguns materials
i reciclar alguns residus com paper o vidre.
12. R. M. (Resposta model). L’electricitat és el
conjunt de càrregues elèctriques que té un cos. 15. R. G. (Resposta gràfica)
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els diversos aparells i òrgans que
B2-1.1 intervenen en la nutrició i explica els processos que 4, 6 3, 6 4, 5, 6
tenen lloc en cada un.
Solucions
Control B 5. L’absorció és el pas dels nutrients de l’intestí
prim a la sang. L’interior de l’intestí prim és
1. • Nutrició: conjunt de processos per mitjà dels molt rugós, ja que està ple de replecs que
quals el cos humà obté l’energia i els materials s’anomenen vellositats intestinals, que fan
que necessita. que hi haja molta superfície de contacte entre
• Nutrient: substància senzilla que forma part el quil, que conté els nutrients, i les parets de
dels aliments. l’intestí.
• Respiració cel·lular: conjunt de reaccions 6. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fosses
químiques que tenen lloc a les cèl·lules. nasals, alvèols pulmonars, bronqui, pulmó,
Els nutrients es combinen amb oxigen faringe, laringe, tràquea.
i produeixen energia i substàncies
7. Esquerra, inspiració; dreta, expiració.
de rebuig.
• Els nutrients ens proporcionen energia 8. Durant l’intercanvi de gasos, l’oxigen de l’aire
o ens serveixen com a materials. passa dels alvèols a la sang, i el diòxid de
carboni que hi ha a la sang passa a l’interior
2. R. M. de l’alvèol i s’expulsa amb l’expiració.
• Hidrats de carboni o glúcids: creïlles, pa.
9. R. M. Menjar aliments variats i repartir les
• Greixos o lípids: mantega, oli d’oliva. menjades al llarg del dia.
• Proteïnes: llentilles, sardines.
10. R. M. Efecte immediat: tos. Efecte a llarg
• Vitamines: poma, tomaca. termini: danys als pulmons.
• Aigua i sals minerals: raïm, cogombre.
3. Formació del bol alimentari, a la boca.
Formació del quim, a l’estómac.
Formació del quil, a l’intestí prim.
4. Digestió: boca, estómac, intestí prim.
Absorció: intestí prim.
Eliminació de substàncies de rebuig: intestí
gros.
2. Hidrats de carboni o glúcids. Exemples model: Durant l’expiració, la caixa toràcica es contrau
creïlles, pa. i, amb aquesta, els pulmons. Això fa que l’aire
isca dels pulmons.
Greixos o lípids. Exemples model: mantega, oli
d’oliva. 8. La sang que passa pels pulmons es carrega
Proteïnes. Exemples model: llentilles, sardines. d’oxigen i queda lliure de diòxid de carboni.
Vitamines. Exemples model: pomes, tomaca. L’oxigen de l’aire passa dels alvèols pulmonars
Aigua i sals minerals. Exemples model: raïm, a la sang. El diòxid de carboni que hi ha a la
sang passa a l’interior de l’alvèol i s’expulsa
cogombre.
amb l’expiració.
3. Formació del bol alimentari, a la boca.
9. La dieta és el conjunt d’aliments que una
Formació del quim, a l’estómac.
persona pren normalment, incloent-hi les
Formació del quil, a l’intestí prim.
begudes. Una dieta saludable ha de ser
4. • Digestió: boca, estómac, intestí prim. equilibrada, és a dir, ens ha d’aportar la
• Absorció: intestí prim. quantitat adequada de cada nutrient.
• Eliminació de substàncies de rebuig: intestí 10. R. M. El tabac danya greument la salut dels
gros. pulmons. El fum i les substàncies que conté
5. R. M. L’absorció és el pas dels nutrients de irriten les vies respiratòries, destrueixen les
l’intestí prim a la sang. L’absorció es produeix cèl·lules del pulmó i poden produir càncer.
quan els nutrients que estan a l’interior de Davant del tabac, la millor actitud és evitar-lo
l’intestí prim passen als capil·lars sanguinis de totalment.
Test
1. c; 2. b; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. c; 8. c; 9. a; 10. c.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena les parts de l’aparell circulatori i
1, 2, 3 2, 3 1, 2, 3
explica els processos que tenen lloc en cada una.
Solucions
8. • Algunes glàndules sudorípares formen suor
Control B
i altres formen orina. F
1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: plasma; • La suor està formada per aigua, sals
nutrients; substàncies de rebuig; glòbuls rojos; i substàncies de rebuig. V
glòbuls blancs; plaquetes. • Les glàndules sudorípares es troben
2. Venes – Condueixen la sang des dels òrgans únicament en aixelles i engonals. F
fins al cor. 9. R. M. L’arteriosclerosi consisteix en
Artèries – Porten la sang des del cor fins als l’enduriment de les artèries per acumulació
òrgans. de greix a l’interior.
Capil·lars – Condueixen la sang per l’interior L’infart de miocardi es produeix quan una part
dels òrgans. del cor es queda sense el reg sanguini.
3. R. G. 10. Beure prou aigua i mantindre la pell neta.
4. Són moviments del cor. La sístole és un
moviment de contracció, i la diàstole, de Control A
relaxació.
1. • Glòbuls blancs: s’encarreguen de defensar
5. • Entre el cor i els pulmons, la sang segueix el cos davant de les infeccions.
un circuit denominat circulació pulmonar. • Plaquetes: quan es produeix una hemorràgia,
• El recorregut que realitza la sang per tot ajuden a tancar les ferides.
el cos, excepte pels pulmons, constitueix • Glòbuls rojos: transporten l’oxigen
la circulació general. a la sang.
6. L’aparell excretor, les glàndules sudorípares 2. R. M. Les artèries condueixen la sang des del
i els pulmons. cor fins als òrgans; les venes porten la sang des
7. 2 urèters; 1 renyons; 4 uretra; 3 bufeta dels òrgans fins al cor i els capil·lars condueixen
urinària. la sang per l’interior dels òrgans.
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. b; 5. a; 6. a; 7. c; 8. b; 9. b; 10. c.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els caràcters sexuals primaris
1, 2 1, 2 1, 3
i secundaris en la dona i en l’home.
Solucions
Control B • Els òvuls són unes cèl·lules molt més
grans que els espermatozoides. V
1. vagina P; úter P; pèl abundant al cos S; barba
5. • La fecundació és la unió de l’òvul i
S; mamelles desenvolupades S; veu aguda S;
l’espermatozoide, i origina un zigot.
malucs amples S; penis P; pròstata P.
• A la trompa de Fal·lopi.
2. Esquerra: vagina, vulva. Dreta: trompes
de Fal·lopi, úter. 6. L’embrió, en adherir-se a la paret de l’úter,
està envoltat per una bossa plena d’un líquid
3. • Uretra: porta els espermatozoides denominat líquid amniòtic. A més, a l’úter
a l’exterior. es forma un òrgan que s’anomena placenta,
• Pròstata: fabrica un líquid que que està unit a l’embrió mitjançant el cordó
serveix d’aliment i transport dels umbilical. L’embrió va creixent dins de l’úter
espermatozoides. i, quan té tres mesos, rep el nom de fetus.
• Testicles: és on es formen els 7. 2 dilatació; 1 trencar aigües; 4 deslliurament;
espermatozoides. 3 expulsió.
• Penis: a l’extrem desemboca
8 • L’etapa de creixement del bebé és la lactància.
la uretra.
• Llet materna.
4. • Les cèl·lules sexuals masculines
són els òvuls. F 9. Uròleg. És el metge encarregat de la salut
dels òrgans de l’aparell reproductor masculí.
• Les cèl·lules sexuals femenines
són els espermatozoides. F Ginecòleg. És el metge encarregat de la salut
dels òrgans de l’aparell reproductor femení.
• Els espermatozoides es formen
als testicles. V 10. Càncer de mama: mamografies i revisions
periòdiques; càncer de pròstata: proves
4. • Les xiquetes, en nàixer, ja tenen tots els òvuls 9. L’uròleg s’encarrega de la salut dels òrgans
als ovaris. sexuals masculins i el ginecòleg s’encarrega
• La menstruació, cada 28 dies, consisteix en de la salut dels òrgans sexuals femenins.
l’expulsió d’una xicoteta quantitat de sang per 10. Càncer de mama: mamografia i revisions
la vagina de la dona. periòdiques; càncer de pròstata: proves
• Els espermatozoides són allargats i es mouen específiques i revisions periòdiques; càncer
mitjançant un flagel. de coll d’úter: vacuna i revisions periòdiques.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. c; 8. c; 9. b; 10. b.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Reconeix i anomena els òrgans principals
del cos que intervenen en la nutrició i la 4, 5,
B2-1.1 4, 5, 7, 8, 9 4, 5, 7, 8, 9 2, 5, 7, 8, 9
reproducció; i els relaciona amb les activitats 6, 8
que realitzen.
Descriu les funcions dels òrgans que 2, 3,
B2-2.2 intervenen en les funcions de nutrició 2, 6 2, 6 4, 6 7, 9,
i de reproducció. 10
Identifica i exposa les pràctiques saludables
B2-3.1 10 10 10 –
relacionades amb la nutrició i la reproducció.
Adopta i explica una dieta saludable. Coneix
B2-3.4 1, 3 1, 3 1, 3 1
les propietats dels nutrients.
Solucions
Control B 7. Pulmons, glàndules sudorípares, aparell excretor.
1. Hidrats de carboni – Aporten energia d’una 8. • Caràcters sexuals primaris: són els òrgans
forma ràpida. dels aparells reproductors, que són diferents
Lípids – Aporten molta energia, però més en les dones i en els homes. Estan presents
lentament. des del naixement.
Proteïnes – Se’n necessiten per a créixer • Caràcters sexuals secundaris: són
i reparar el cos. característiques físiques que permeten
Aigua – S’obté en beure i amb els aliments. distingir les dones dels homes i que no són
els òrgans reproductors. Es desenvolupen
2. V La digestió comença a la boca, continua
a partir de la pubertat.
a l’estómac i acaba a l’intestí gros.
F L’absorció de nutrients es produeix a 9. • Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines
l’intestí prim, a través de les rugositats i es produeixen als ovaris.
intestinals. • Els espermatozoides són les cèl·lules
V L’eliminació de substàncies de rebuig sexuals masculines i es produeixen
es produeix a l’intestí gros. als testicles.
3. Cal marcar el primer dibuix de l’esquerra. 10. Anar a l’uròleg o al ginecòleg davant de
4. 4 tràquea; 2 faringe; 6 bronquíols qualsevol molèstia, dolor o irritació dels
1 fosses nasals; 3 laringe; 5 bronquis òrgans sexuals.
8. Els caràcters sexuals primaris són els òrgans 10. Els òrgans sexuals han d’estar nets. En la dutxa
dels aparells reproductors, que són diferents en diària ens hem de llavar tot el cos i també els
les dones i en els homes. Aquests caràcters òrgans sexuals externs.
estan presents des del naixement. Davant de qualsevol molèstia, dolor o irritació
Els caràcters sexuals secundaris són s’ha de consultar amb un metge, que donarà un
característiques físiques que permeten distingir diagnòstic i, si és necessari, indicarà un
les dones dels homes i que no són els òrgans tractament. Les revisions periòdiques i les
reproductors. Es desenvolupen a partir de la mamografies són mesures preventives que
pubertat. serveixen per a cuidar la salut de l’aparell
9. R. G. reproductor.
A. L’òvul és la cèl·lula sexual femenina,
es produeix als ovaris.
B. El espermatozoide és la cèl·lula sexual
masculina, es produeix als testicles.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. b; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. a.
100 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
4
Proves d’avaluació UNITAT
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Coneix i explica què és una cèl·lula i les parts que té,
assenyalant les semblances i diferències entre les 1, 3 1, 2, 3 1, 2, 3, 4
cèl·lules animals i les cèl·lules vegetals.
B3-1.2 Identifica l’estructura dels éssers vius i descriu els
teixits, els òrgans, els sistemes, els aparells i els 5, 6, 7, 8,
5, 6, 7, 8, 10 5, 6, 7, 8, 10
organismes, i diferencia entre els teixits animals 9, 10
i els teixits vegetals.
Solucions
Control B citoplasma amb orgànuls i nucli, on es troba
la informació genètica.
1. • Cèl·lula: és la part més xicoteta d’un ésser viu 8. R. M. Sí, el bacteri, tot i estar format només
i té vida pròpia.
per una cèl·lula, és un ésser viu perquè aquesta
• Ésser viu unicel·lular: ésser viu format per una cèl·lula realitza totes les funcions vitals de
sola cèl·lula. l’ésser viu.
• Ésser viu pluricel·lular: ésser viu format per un
9. A. Teixit epitelial; B. Teixit nerviós; C. Teixit
gran nombre de cèl·lules.
sanguini; D. Teixit muscular.
2. La forma, la mida i la posició del nucli.
10. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Teixit
3. Les parts principals de la cèl·lula són: epitelial; Teixit epidèrmic; Parènquima; Teixit
la membrana, el citoplasma i el nucli. sanguini.
4. Cèl·lula animal.
R.G. Control A
5. Cèl·lula, teixit, òrgan, sistema, aparell, 1. • Perquè són les unitats més xicotetes que
organisme. formen els éssers vius i que estan vives.
6. Òrgan – Unió de diversos teixits organitzats • En unicel·lulars i pluricel·lulars.
per a funcionar conjuntament.
2. La mida i la forma.
Aparell – Conjunt d’òrgans diferents o de
diversos sistemes que funcionen de manera 3. • Membrana: coberta que envolta la cèl·lula
coordinada per a realitzar un treball. i la separa de l’exterior.
Organisme – Unió de tots els aparells • Citoplasma: està format per aigua amb
i sistemes. nombroses substàncies dissoltes. Constitueix
la major part de la cèl·lula.
Teixit – Agrupació de cèl·lules del mateix tipus.
• Nucli: part que controla el bon funcionament
Sistema – Conjunt de diversos òrgans del
de la cèl·lula.
mateix tipus i amb la mateixa funció.
• Orgànuls: estan al citoplasma. Hi ha
7. La cèl·lula procariota està formada per la de diversos tipus i cada un fa una funció
membrana i el citoplasma en què es troben
diferent.
orgànuls i el material genètic. És xicoteta i sol
tindre un flagel. En canvi, la cèl·lula eucariota 4. • Cèl·lula vegetal.
és més gran i està formada per membrana, R. G.
102 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
4
PROVES D’AVALUACIÓ
• Elements propis: paret cel·lular i cloroplasts. informació genètica. R. G. Vegeu les pàgines
5. A. Cèl·lula, 1; B. Ésser humà, 5; C. Sistema 52 i 53 del llibre de l’alumne.
ossi, 4; D. Cor, 3; E. Teixit epitelial, 2. 8. R. M. No, per exemple, els bacteris només
6. • Sistema: conjunt d’òrgans del mateix tipus presenten cèl·lules i no tenen altres nivells
i amb la mateixa funció. d’organització, i no obstant això són éssers
vius perquè realitzen totes les funcions vitals
• Organisme: unió de tots els aparells
a la cèl·lula.
i sistemes.
• Òrgan: unió de diversos teixits organitzats 9. • És un teixit vegetal.
per a funcionar conjuntament. • El parènquima. Té la funció d’emmagatzemar
• Aparell: conjunt d’òrgans diferents o de substàncies i també de realitzar la fotosíntesi.
diversos sistemes que funcionen de manera 10. • Funció protectora: teixit epitelial (en animals)
coordinada per a realitzar un treball. i teixit epidèrmic i súber (en plantes).
• Teixit: agrupació de cèl·lules del mateix tipus. • Funció d’emmagatzematge de substàncies:
7. La cèl·lula procariota està formada per la teixit adipós (en animals) i parènquima (en
membrana i el citoplasma en què es troben plantes).
orgànuls i el material genètic. És xicoteta i sol • Funció de transport de substàncies: teixit
tindre un flagel. En canvi, la cèl·lula eucariota sanguini (en animals) i teixit conductor
és més gran i està formada per membrana, (en plantes).
citoplasma amb orgànuls i nucli, on es troba la
Test
1. b; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. c; 8. c; 9. a; 10. a.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 103
L.
5
Proves d’avaluació UNITAT
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica què és la densitat d’un cos i com podem
B4-2.2 8, 9, 10 8, 9, 10 8, 9, 10
esbrinar-la. Aplica la fórmula adequadament.
Solucions
6. • oxidació – Una substància es combina amb
Control B
oxigen i es transforma en una altra substància
1. La matèria es presenta de moltes formes diferent.
diferents i la substància és cada tipus de • fermentació – Hi estan implicats alguns
matèria que formen els cossos. Exemples bacteris i llevats durant la producció d’alguns
de substàncies: plàstic, carbó i aigua. aliments.
104 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
5
PROVES D’AVALUACIÓ
Perquè un cos sure ha de tindre més densitat 6. • Oxidació: una substància es combina amb
que la del líquid en què se submergeix. F oxigen i es transforma en una altra substància
10. Per a calcular la densitat d’una pedra: diferent.
De primer, en mesurem la massa amb una • Combustió: és un tipus d’oxidació que es
bàscula o balança. produeix molt ràpidament. Una substància es
combina amb oxigen, es produeix una flama
A continuació, posem aigua en un recipient
i es desprén molta calor i, normalment, també
graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
diòxid de carboni.
el nivell de l’aigua.
• Fermentació: hi estan implicats alguns bacteris
Submergim la pedra en el recipient graduat
i llevats, i produeixen reaccions químiques que
i tornem a observar el nivell de l’aigua.
tenen lloc en els éssers vius.
Calculem la diferència entre el segon
i el primer nivell d’aigua. 7. En la indústria alimentària tenen lloc normalment
Volum = Segon nivell – Primer nivell. fermentacions. A través d’aquestes, obtenim
productes com el iogurt, la cervesa, el pa, el vi
Una vegada coneixem la massa i el volum,
i el vinagre.
en calculem la densitat segons la fórmula
corresponent: d = m / v. 8. La densitat és una propietat específica que es
calcula mitjançant la relació entre la massa i el
Control A volum d’un cos. La flotabilitat és la capacitat que
té un cos per a afonar-se en un líquid. L’oli sura
1. La matèria es presenta de moltes formes sobre l’aigua perquè és menys dens que l’aigua.
diferents i la substància és cada tipus de 9. 2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa
matèria que formen els cossos. Exemples massa.
de substàncies: plàstic, carbó i aigua.
Els cossos tenen la mateixa densitat
2. Una substància pura està formada només independentment que estiguen a l’aigua
per un tipus de matèria. Exemple model: o a la terra.
el diamant. Perquè un cos sure ha de tindre menys
Una mescla està formada per diverses densitat que la del líquid en què se submergeix.
substàncies pures. Exemple model: el granit.
10. R. G.
3. • Els aliatges són un tipus especial de mescla
Per a calcular la densitat d’una pedra:
homogènia en què una o diverses de les
substàncies són metalls. De primer, en mesurem la massa amb una
bàscula o balança.
• Són útils perquè tenen diferents propietats
que els components purs sense mesclar. A continuació, posem aigua en un recipient
Per exemple, l’acer és molt més resistent graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
que el ferro pur. el nivell de l’aigua.
Submergim la pedra en el recipient graduat
4. R. M. Filtració: serveix per a separar mescles
i tornem a observar el nivell de l’aigua.
heterogènies formades per un sòlid i un líquid,
o per dos sòlids de diferent mida; evaporació: Calculem la diferència entre el segon
serveix per a separar mescles homogènies i el primer nivell d’aigua.
formades per un sòlid i un líquid; decantació: Volum = Segon nivell – Primer nivell.
serveix per a separar mescles heterogènies Una vegada coneixem la massa i el volum,
de substàncies amb distinta densitat. en calculem la densitat segons la fórmula
corresponent: d = m / v.
5. La B és una reacció química perquè s’hi
produeix una transformació d’una substància en
una altra.
Test
1. a; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. c.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 105
L.
6
Proves d’avaluació UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica l’energia i les propietats fonamentals que té. – – 3
Solucions
Control B 5. La biomassa és la matèria primera biològica
i renovable que s’utilitza per a produir energia
1. Les matèries primeres són els recursos que a partir dels residus de les plantes i els animals.
s’extrauen de la naturalesa i es transformen
6. Tenen energia química que es transformarà en
per fabricar materials o productes amb una
un altre tipus d’energia; per exemple, l’energia
utilitat concreta. I els materials són les matèries
química dels aliments s’usa per a realitzar
primeres transformades. Per exemple, la fusta
les activitats vitals i l’energia química de la
és matèria primera, i les taules, les cadires i les
gasolina s’utilitza per a produir el moviment
prestatgeries són materials.
dels automòbils.
2. D’esquerra a dreta: vegetal; paper; animal;
7. • L’energia calorífica és l’energia que passa
pirita; renovable; (no) renovable, carbó.
d’un cos que està més calent a un altre que
3. • Les fonts d’energia són els recursos naturals està més fred.
dels quals obtenim l’energia que utilitzem. • Si disminueix la temperatura del cos, també
• Les fonts d’energia renovables no es gasten en disminueix l’energia tèrmica.
perquè es produeixen constantment i les fonts 8. R. M. El calfament global és l’augment de
d’energia no renovables es poden esgotar. temperatura de l’atmosfera. Es deu a l’increment
4. • Els aliments ens proporcionen aquest tipus de l’efecte d’hivernacle, produït per l’augment
d’energia. Energia química. de diòxid de carboni (CO2), procedent de l’ús de
• Un submarí utilitza plutoni per a navegar. combustibles fòssils.
Energia nuclear. 9. Podem apagar els llums i els aparells elèctrics
• Encenc un llum de ma casa. Energia que no usem, utilitzar el transport públic i gastar
lluminosa. amb moderació l’aigua calenta.
• Llance molt lluny una pedreta amb 10. Perquè en l’elaboració d’aquests materials
un tirador. Energia mecànica. s’utilitza molta energia.
106 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
6
PROVES D’AVALUACIÓ
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. b; 8. b; 9. c; 10. a.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 107
L.
Proves d’avaluació. SEGON TRIMESTRE
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Coneix i explica què és una cèl·lula i les
parts que té, i assenyala les semblances i
1, 2 1, 2 1, 2 1, 2
diferències entre les cèl·lules animals i les
cèl·lules vegetals.
B3-1.2
Identifica l’estructura dels éssers vius i
descriu els teixits, els òrgans, els sistemes,
3 3 3 3
els aparells i els organismes, i diferencia entre
els teixits animals i els teixits vegetals.
Solucions
Control B • Teixit muscular: s’encarrega del moviment
en els animals.
1. • Els éssers vius tenen en comú que realitzen
• Súber: està en les tiges i arrels velles i té
les tres funcions vitals i, a més, que estan
una funció protectora.
formats per cèl·lules.
• R. M. Sí, ja que la cèl·lula és la unitat més 4. Sopa de fideus, pot amb llentilles i cigrons, roca
xicoteta dels éssers vius. de granit.
108 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
SEGON TRIMESTRE
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 109
L.
SEGON TRIMESTRE
És una mescla homogènia perquè no se’n 8. Les fonts d’energia són els recursos que hi ha
poden distingir els components. Per exemple, en la naturalesa, dels quals podem obtindre
l’acer és un aliatge de ferro i carboni. energia per a realitzar les nostres activitats.
5. • Decantació: s’utilitza per a separar mescles Les fonts d’energia renovables són l’aigua,
heterogènies de substàncies amb densitat el sol, el vent, la calor interna i la biomassa
diferent. i les fonts d’energia no renovables són
el gas natural, el petroli, el carbó i l’urani.
• Evaporació: s’utilitza per a separar mescles
homogènies formades per un sòlid i un líquid. 9. R. M. Gràcies a l’efecte d’hivernacle, una part
• Destil·lació: és un tipus d’evaporació en què de l’energia que desprén la Terra es reté pels
el vapor s’arreplega i es condensa. Separa gasos com el diòxid de carboni. Quan el diòxid
dissolucions de sòlids en líquids i de líquids de carboni augmenta, s’incrementa l’efecte
amb diferents temperatures d’ebullició. d’hivernacle i s’eleva la temperatura del planeta,
fenomen que es coneix com a calfament
6. R. M. L’oxidació és una reacció química en què global. La quantitat de diòxid de carboni s’ha
una substància es transforma en una altra en incrementat en els últims anys per l’ús dels
combinar-se amb l’oxigen, i la combustió és combustibles fòssils.
un tipus d’oxidació en què es forma una flama
i es desprén molta calor i diòxid de carboni. 10. R. M.
Exemples: una llauna a la intempèrie s’oxida, i • No deixar oberta l’aixeta mentre em llave
una branca crema amb el foc. les dents.
7. • Energia mecànica. Exemple model: • Reciclar el plàstic, el paper i el vidre.
una poma que cau d’un arbre. • Reduir la contaminació amb filtres
• Energia química. Exemple model: a les ximeneres de les fàbriques.
la que contenen els aliments. • Instal·lar plaques solars en cada edifici.
• Energia nuclear. Exemple
model: la que conté l’urani.
• Energia calorífica. Exemple model:
la que proporciona un radiador.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. c; 8. c; 9. c; 10. b.
110 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
7
Proves d’avaluació UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Identifica i descriu parts de màquines complexes:
estructura, carcassa, circuits, sensors i indicadors 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4 1, 2, 3
B5-1.2 i pantalles.
Solucions
Control B 5. Els motors són els encarregats de produir
moviment en les màquines automàtiques. Poden
1. Les màquines són aparells que s’utilitzen per ser de dos tipus: motors de combustible, que
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un s’utilitzen en la major part dels vehicles i en altres
treball amb menys esforç, més rapidesa, més màquines, com motoserres o piconadores;
comoditat i més precisió. motors elèctrics, estan presents en màquines de
tot tipus, com ara els electrodomèstics.
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: simples,
complexes; energia, manuals, eòliques, 6. • Dues rodes dentades unides al mateix eix
hidràuliques, de combustió; utilitat, mecàniques, giren a la mateixa velocitat i en el mateix sentit.
comunicatives. • Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
3. Corretja – Transmet el moviment d’unes
• Si les rodes tenen una mida diferent, gira més
rodes a unes altres.
ràpidament la que té menys dents.
Mecanisme – Unió de diversos operadors • Quan s’inclou una roda entre altres dues,
mecànics. aquestes giren en el mateix sentit.
Palanca – Transmet la força d’un punt • Si les rodes tenen una mida diferent, giren
a un altre. les dues en el mateix sentit.
Eix – És una barra giratòria, normalment 7. En el mecanisme pinyó-cremallera, una
unida a una roda. roda dentada, anomenada pinyó, s’acobla
en una cremallera. Quan el pinyó gira, la
4. Operadors mecànics: són elements mòbils d’una
cremallera es desplaça en un sentit. I quan
màquina composta que transmeten el moviment
el pinyó gira en el sentit contrari, s’inverteix
del motor a unes altres parts de la màquina.
també el sentit en què es mou la cremallera.
Sensors: permeten a una màquina rebre El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per a
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta. convertir un moviment circular en un de lineal.
Indicadors i pantalles: són els elements en Els altres engranatges que usen només rodes
què trobem la informació, normalment sobre transmeten un moviment circular o varien la
el funcionament de la màquina mateixa. velocitat de gir.
112 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
7
PROVES D’AVALUACIÓ
8. Un circuit elèctric està format per cables que presents en màquines de tot tipus, com ara els
connecten diferents elements, com bombetes, electrodomèstics.
interruptors i motors.
6. Un engranatge és un conjunt de rodes dentades
Si desmuntem una calculadora, dins ens que transmeten el moviment. R. G.
trobarem amb un circuit construït sobre una
placa rígida denominat circuit electrònic. 7. • Dues rodes dentades unides al mateix eix
giren a la mateixa velocitat i en el mateix
9. En la forma de treballar, en el transport, en la
sentit.
sanitat, en les comunicacions, en la cultura i en
l’oci. • Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
10. El correu electrònic ens permet enviar missatges
• Si les rodes tenen una mida diferent, gira
amb text, imatges o so des d’una part del món
a una altra en pocs segons; únicament es més ràpidament la que té menys dents.
necessita una línia telefònica, fixa o mòbil, i un • Quan s’inclou una roda entre altres dues,
ordinador o un telèfon mòbil amb connexió aquestes giren en el mateix sentit.
a Internet. 8. Els canvis de marxa o canvis de transmissió
de la bicicleta són engranatges que s’utilitzen
Control A per a canviar la velocitat de gir d’un eix. Les
1. Les màquines són aparells que s’utilitzen per bicicletes amb marxes posseeixen diverses
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un rodes dentades. Les de darrere, més xicotetes,
treball amb menys esforç, més rapidesa, més s’anomenen pinyons. Les de davant, més
comoditat i més precisió. grans, s’anomenen plats. Els pinyons i els plats
s’uneixen per mitjà d’una cadena. Si combinem
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: peces,
simples, complexes; energia, manuals, eòliques, un plat xicotet i un pinyó gran, fem poca força i
hidràuliques, elèctriques, de combustió; utilitat, la bicicleta avança poc amb cada pedalada. Si
mecàniques, tèrmiques, comunicatives. combinem un plat gran amb un pinyó xicotet,
fem molta força i la bicicleta avança molt amb
3. Les màquines simples són les que estan
cada pedalada.
formades per una peça o per poques. Són
màquines simples la politja, el pla inclinat 9. • Un aparell l’interior del qual està format per
i la palanca. cables que connecten bombetes, interruptors
4. • Els operadors mecànics són elements mòbils i motors funcionarà mitjançant un circuit
d’una màquina composta que transmeten elèctric.
el moviment del motor a altres parts de la • Un circuit electrònic la placa del qual inclou
màquina. milions d’elements en un espai molt xicotet és
• Un mecanisme està format per diversos un xip.
operadors mecànics. 10. Sanitat: aparell de raigs X.
5. Els motors de combustible funcionen amb Treball: grua, excavadora.
gasolina o gasoil i s’utilitzen en la major
Transport: avió, AVE.
part dels vehicles i en altres màquines, com
motoserres o piconadores. Els motors elèctrics Cultura i oci: cinema, ràdio i televisió.
funcionen gràcies al corrent elèctric i estan Comunicacions: ordinador.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. c; 9. c; 10. c.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 113
L.
8
Proves d’avaluació UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica què és la càrrega elèctrica, els tipus
de càrregues elèctriques que existeixen i el
1, 2, 3, 6 1, 2, 3, 6 1, 2
comportament dels cossos segons la càrrega
que tenen.
Solucions
Control B 5. A. Força de repulsió; B. Força d’atracció;
C. Força d’atracció.
1. La càrrega elèctrica és la propietat dels cossos
6. R. M. Si les càrregues elèctriques es troben
d’atraure objectes xicotets. amb un material conductor, es mouen
2. • Un cos que presenta les mateixes càrregues amb facilitat a través seu. Si les càrregues
positives que negatives es considera elèctriques es troben amb un material aïllant,
elèctricament neutre. no es mouen a través seu.
• Quan un cos presenta més càrregues positives 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
que negatives, està carregat positivament. de ferro al voltant de la qual s’enrotlla un cable
conductor. Quan passa el corrent pel cable, la
• Un cos està carregat negativament quan té
barra de ferro es converteix en un imant. Quan
més càrregues negatives que positives.
deixa de passar el corrent, la barra perd el
3. R. G. A: dues càrregues positives es magnetisme.
repel·leixen; B: dues càrregues negatives 8. • Alternadors – Produeixen energia elèctrica
es repel·leixen; C: una càrrega positiva gràcies al gir d’imants grans que hi ha
i una altra de negativa s’atrauen. a l’interior.
4. Un imant és un objecte capaç d’atraure altres • Bateries – Tenen dins seu substàncies amb
objectes metàl·lics, sobretot els que estan energia química que s’usa per a produir
fabricats amb ferro. Una propietat dels imants electricitat.
és que tenen dos pols, un de positiu i un altre • Panells fotovoltaics – Transformen la llum
de negatiu i que, a més, no es poden separar. en energia elèctrica.
Si es parteix un imant, s’obtenen dos imants 9. A. Bombeta; B. Cable conductor; C. Pila;
més xicotets, cada un amb dos pols. D. Interruptor
114 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
8
PROVES D’AVALUACIÓ
10. R. M. Thomas Alva Edison va patentar en 1880 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
la bombeta incandescent. Per a construir-la de ferro al voltant de la qual s’enrotlla un cable
va utilitzar un filament carbonitzat de bambú conductor. Quan passa el corrent pel cable,
dins d’una ampolla de vidre, que va aconseguir la barra de ferro es converteix en un imant.
tancar al buit amb una bomba d’aire. Aquesta Si deixa de passar el corrent, la barra perd
bombeta va il·luminar durant més de quaranta el magnetisme. Si un imant es mou prop d’un
hores. cable, en el cable es produeix corrent elèctric.
Posteriorment, les bombetes incandescents Un alternador és una màquina en què es fa girar
estan formades per un culot o guaspa, que un imant a l’interior d’un rotllo de cable conductor
es posa en contacte amb el circuit elèctric, per aconseguir un corrent elèctric.
una ampolla de vidre amb gas a l’interior i un 8. • Bateries. Tenen dins seu substàncies amb
filament de wolframi, que es posa incandescent energia química que s’usa per a produir
al pas del corrent elèctric. electricitat.
En els últims anys, les bombetes incandescents • Alternadors. Produeixen energia elèctrica
han anat substituint-se per bombetes LED, que gràcies al gir d’imants grans que hi ha
emeten llum més blanca, consumeixen menys a l’interior.
i duren més.
• Panells fotovoltaics. Transformen la llum
en energia elèctrica.
Control A
9. R. G.
1. Perquè quan freguem un bolígraf amb un
10. R. M. Telèfon: transmet senyals acústics per
jersei passen càrregues negatives del jersei
mitjà de senyals elèctrics, fet que permet la
al bolígraf.
comunicació a grans distàncies. En 1879
2. Neutre, si té el mateix nombre de càrregues Bell el va patentar. Al llarg d’aquest temps
positives i negatives; carregat negativament, s’ha modernitzat fins als mòbils de hui en
si té més càrregues negatives que positives; dia. Televisió: reprodueix imatges i sons a
carregat positivament, si té més càrregues distància. En 1926 l’escocés Baird va fer la
positives que negatives. primera retransmissió de televisió des de
3. R. M. Si dos cossos es repel·leixen, els dos Londres, les primeres retransmissions van
tenen el mateix tipus de càrregues, siguen ser en blanc i negre i sense so. Hui en dia,
negatives o positives. Només s’atrauen els les imatges són a color i el so és estèreo.
cossos que tenen diferent tipus de càrregues. Ordinador: ens permeten manejar una gran
quantitat d’informació i comunicar-nos amb
4. • El magnetisme és una propietat que tenen altres persones en temps real. A començaments
alguns objectes d’atraure objectes metàl·lics. del segle XX es va inventar el primer ordinador
• Perquè el magnetisme terrestre ens permet electrònic amb finalitat militar. Pesava 27 tones.
orientar-nos gràcies a la brúixola. A Espanya, el primer ordinador personal es
5. • Forces magnètiques d’atracció. Exemple va comercialitzar en la dècada de 1980. Els
model: acostar dos imants pels pols diferents. ordinadors personals han evolucionat fins
• Forces magnètiques de repulsió. Exemple a convertir-se en màquines ràpides, molt
potents i de mida de butxaca. GPS o
model: acostar dos imants pels mateixos pols.
sistema de posicionament global és un
6. El corrent elèctric és el moviment de les sistema nord-americà de navegació i
càrregues elèctriques a través d’un material. localització mitjançant satèl·lits. Permet
Exemples model de materials conductors: determinar la posició i la velocitat de viatge.
el coure i el ferro. Exemples model de materials Actualment, a Europa s’està desenvolupant
aïllants: la fusta i el plàstic. un sistema de navegació propi, el Galileo.
Test
1. b; 2. b; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. a; 9. c; 10. b.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 115
L.
Proves d’avaluació TERCER TRIMESTRE
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Explica què és el magnetisme i el
6 6 6 9
comportament dels cossos magnetitzats.
B4-4.2 Relaciona el magnetisme amb el
funcionament d’instruments com la brúixola 7 7 7 –
i amb els pols magnètics de la Terra.
Solucions
Control B 4. • Sensor de temperatura: pot usar-se
perquè un radiador s’encenga o s’apague
1. A. Carretó: palanca de segon gènere; B. Pou automàticament segons la temperatura que
amb politja: politja; C. Rampa: pla inclinat. hi haja a l’exterior.
2. Motor, operadors mecànics, coberta, estructura, • Sensor de llum: impedeix que es tanquen les
pantalles o indicadors i elements de control. portes d’un ascensor quan algú intenta entrar
3. • Corretges i cadenes: transmeten el moviment o eixir.
d’unes rodes a unes altres. • Sensor d’infrarojos: el d’un televisor permet
• Eix: és una barreta que gira i sol estar unit controlar-lo amb un comandament a distància.
a una roda. • Antena: fa possible que una ràdio reba
informació des de l’exterior.
116 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
TERCER TRIMESTRE
5. La informàtica i l’electrònica, amb els • Antena: fa possible que una ràdio reba
ordinadors, fotocopiadores, escàners o faxos, informació des de l’exterior.
també han canviat la forma de treballar en el 5. La informàtica i l’electrònica, amb els
sector dels serveis. En l’actualitat, la major part
ordinadors, fotocopiadores, escàners o faxos,
de les màquines que s’utilitzen en la indústria,
també han canviat la forma de treballar en el
en l’agricultura o en la ramaderia estan
sector dels serveis. En l’actualitat, la major part
informatitzades.
de les màquines que s’utilitzen en la indústria,
6. El magnetisme és la propietat que tenen certs en l’agricultura o en la ramaderia
objectes d’atraure altres objectes metàl·lics, estan informatitzades.
principalment de ferro.
6. • La magnetita és un mineral, un imant natural,
7. La brúixola és l’instrument que ens permet que es troba en la naturalesa.
orientar-nos perquè aprofita el magnetisme • La d’atraure objectes de ferro; la de no poder
terrestre. separar-ne els dos pols.
8. A. Efecte sonor; B. Efecte calorífic; C. Efecte
7. • Brúixola.
químic; D. Efecte magnètic.
• És una agulla imantada muntada sobre un
9. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta; pila, eix perquè puga girar fàcilment. El pol nord
cable, interruptor, bombeta. de l’agulla indica el pol nord terrestre i el pol
10. R. G. sud indica el pol sud terrestre.
8. • Efecte mecànic: el corrent elèctric s’utilitza
Control A per a produir un moviment.
1. A. Palanca de segon gènere. Carretó. • Efecte calorífic: el corrent elèctric, en
B. Pla inclinat. Rampa. passar per un material conductor, fa que
C. Politja. Pou amb politja. la temperatura d’aquest augmente.
• Efecte magnètic: el corrent elèctric
2. Les màquines compostes estan formades per
converteix en imants alguns materials
diverses peces, fan tasques més complexes
que les màquines simples i solen necessitar que abans no ho eren.
d’una font d’energia, com l’electricitat o els 9. • Interruptor – Interromp o restableix
combustibles. Les parts que solen tindre són: el corrent elèctric.
coberta, operadors mecànics, pantalles o • Receptor – En rebre el corrent elèctric,
indicadors, elements de control, estructura el converteix en moviment, calor, llum...
i motor. • Cable – Condueix el corrent elèctric des
3. R. M. del generador fins als altres components
• Eix. És una barreta que gira i sol estar unit del circuit.
a una roda. • Generador – S’hi forma l’energia elèctrica.
• Roda. És un disc giratori que en alguns casos 10. R. G.
pot tindre dents a la vora.
4. Els sensors permeten a una màquina rebre
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta. Control E
• Sensor de temperatura: pot usar-se 1. R. G.
perquè un radiador s’encenga o s’apague
2. R. M.
automàticament segons la temperatura
que hi haja a l’exterior. • Elements de control: serveixen
per a controlar el funcionament
• Sensor de llum: impedeix que es tanquen
de la màquina.
les portes d’un ascensor quan algú intenta
entrar o eixir. • Estructura: és la part sobre la qual
• Sensor d’infrarojos: el d’un televisor recolzen la resta dels components
permet controlar-lo amb un comandament de la màquina.
a distància. 3. R. G.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 117
L.
TERCER TRIMESTRE
4. Els sensors permeten a una màquina rebre artificials estan fets amb diferents materials
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta. i són més potents que els naturals.
I l’indicador proporciona informació sobre el 7. R. M. Una brúixola és una agulla imantada
funcionament de la màquina. muntada sobre un eix perquè puga girar
Sensor de temperatura: pot usar-se fàcilment. El pol nord de la brúixola apunta
perquè un radiador s’encenga o s’apague al pol nord terrestre, i el pol sud de la brúixola,
automàticament segons la temperatura al pol sud terrestre. La Terra es comporta com
que hi haja a l’exterior. si fóra un imant gegantí. Els pols nord i sud
Sensor de llum: impedeix que es tanquen magnètics es troben prop dels pols geogràfics
les portes d’un ascensor quan algú intenta sud i nord, respectivament.
entrar o eixir.
8. • Efecte magnètic: és la capacitat del corrent
Sensor d’infrarojos: el d’un televisor elèctric de generar magnetisme.
permet controlar-lo amb un comandament
• Efecte calorífic: quan el corrent elèctric passa
a distància.
per un material conductor, aquest es calfa.
Antena: fa possible que una ràdio reba
• Efecte mecànic: en els motors elèctrics
informació des de l’exterior.
el corrent elèctric s’utilitza per a produir
5. La informàtica i l’electrònica, amb els moviment.
ordinadors, fotocopiadores, escàners o faxos,
9. • Cable conductor: condueix el corrent
també han canviat la forma de treballar en el
elèctric.
sector dels serveis. En l’actualitat, la major part
de les màquines que s’utilitzen en la indústria, • Interruptor: interromp o restableix
en l’agricultura o en la ramaderia el corrent elèctric.
estan informatitzades. • Bombeta: receptor; l’energia elèctrica
passa a energia lluminosa.
6. R. M. Els imants naturals i els artificials
són capaços d’atraure objectes metàl·lics, • Pila: generador; l’energia química passa
especialment els fabricats amb ferro. La a energia elèctrica.
magnetita és un imant natural i els imants 10. R. L. (Resposta lliure)
Test
1. a; 2. b; 3. a; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. c; 10. b.
118 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
Proves d’avaluació AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Descriu les característiques de la pubertat i de
l’adolescència, i assenyala els canvis que es 4 4 7
B2-2.1 produeixen en aquestes etapes.
120 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Investiga i descriu la relació entre electricitat i
magnetisme, i indica exemples senzills sobre els
B5-3.4 – – 18
efectes que provoca el corrent elèctric en circular
per objectes determinats d’ús quotidià.
Solucions
Control B només rodes transmeten un moviment circular
o varien la velocitat de gir.
1. • El procés pel qual obtenim nutrients dels
• En el mecanisme pinyó-cremallera, una roda
aliments es denomina procés digestiu.
dentada, anomenada pinyó, s’acobla en una
• Les glàndules annexes són el fetge i el
cremallera. Quan el pinyó gira, la cremallera
pàncrees, que segreguen a l’intestí prim
es desplaça en un sentit. I quan el pinyó gira
el suc pancreàtic i la bilis, respectivament.
en el sentit contrari, s’inverteix també el sentit
• L’absorció dels nutrients es produeix a través en què es mou la cremallera.
de les vellositats intestinals a l’intestí prim.
10. R. M. Dos cossos electritzats es repel·leixen si
2. Fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, tenen el mateix tipus de càrrega i s’atrauen quan
bronquis i bronquíols. tenen dos tipus de càrrega diferents, és a dir,
3. V cava superior; A aorta; A caròtide; V cava una de positiva i una altra de negativa.
inferior; V jugular.
4. • Pubertat. Control A
• Adolescència.
5. 3 òrgan, os; 6 organisme, persona; 5 aparell, 1. R. M.
aparell locomotor; 1 cèl·lula, cèl·lula òssia; 4 • Gràcies a la digestió dels aliments obtenim
sistema, sistema esquelètic; 2 teixit, teixit ossi. els nutrients que necessitem per a realitzar
les nostres funcions vitals.
6. La cèl·lula vegetal presenta cloroplasts i
paret cel·lular i té forma regular, normalment • Les glàndules annexes són dues, el fetge
prismàtica. En canvi, la cèl·lula animal té formes i el pàncrees, el primer segrega bilis, i el
molt variades depenent de la funció. segon, suc pancreàtic, que van a l’intestí
prim per a facilitar la digestió.
7. • Combustió: després de produir-se aquest
• Els nutrients s’absorbeixen a través de les
tipus de reacció, es desprén una gran quantitat
vellositats de l’intestí prim.
de calor i, generalment, es produeix diòxid de
carboni. 2. R. M. L’aire entra a les vies respiratòries per les
• Fermentació: aquestes reaccions fosses nasals o per la boca i després recorre la
es produeixen per l’acció de bacteris faringe, la laringe i la tràquea.
o de llevats. La tràquea es divideix en dos bronquis i cada
un d’aquests entra en un pulmó. A l’interior del
• Oxidació: passa quan alguns materials, sovint
pulmó, els bronquis es van dividint en bronquíols
metalls, es combinen amb oxigen.
cada vegada més fins.
8. Centrals eòliques. Energia del vent.
3. Les venes porten la sang des dels òrgans fins
9. • El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per a al cor i les artèries porten la sang des del cor
convertir un moviment circular en un de lineal, fins als òrgans. Exemples model. Venes:
mentre que els altres engranatges que usen
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 121
L.
AVALUACIÓ FINAL
jugular, subclàvia, cava superior. Artèries: aorta, en moviment; biomassa, s’obté l’energia de
caròtide, subclàvia. l’energia química dels residus d’éssers vius.
4. En la pubertat maduren els òrgans de l’aparell 9. R. G. El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per
reproductor i es desenvolupen els caràcters a convertir un moviment circular en un de lineal,
sexuals secundaris. mentre que els altres engranatges que usen
5. 1. Cèl·lula. Exemple model: cèl·lula muscular; només rodes transmeten un moviment circular
2. Teixit. Exemple model: teixit muscular; o varien la velocitat de gir. En el mecanisme
3. Òrgan. Exemple model: múscul; pinyó-cremallera, una roda dentada, anomenada
4. Sistema. Exemple model: sistema muscular; pinyó, s’acobla en una cremallera. Quan el pinyó
5. Aparell. Exemple model: aparell locomotor; gira, la cremallera es desplaça en un sentit. I
6. Organisme. Exemple model: persona. quan el pinyó gira en el sentit contrari, s’inverteix
també el sentit en què es mou la cremallera.
6. La cèl·lula vegetal presenta cloroplasts i
paret cel·lular i té forma regular, normalment 10. R. G. Dos objectes carregats positivament,
prismàtica. En canvi, la cèl·lula animal té formes forces de repulsió; dos objectes carregats
molt variades depenent de la funció. negativament, forces de repulsió; un objecte
carregat positivament i un altre carregat
7. En les reaccions químiques, una substància negativament, forces d’atracció.
es transforma en una altra. Oxidació, combustió
i fermentació.
8. Energia eòlica, s’obté l’energia del vent; energia
solar, s’obté l’energia de la llum del sol; energia
hidràulica, s’obté l’energia de l’aigua
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a; 11. b;
12. b; 13. a; 14. c; 15. c; 16. c; 17. a; 18. b; 19. b; 20. b.
122 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
Registre de qualificacions
124 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
PROVES D’AVALUACIÓ CONTÍNUA
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 125
L.
Notes
Notes
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Fotografia de portada: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega.
CP: 672773